Presentació
La publicació a la Biblioteca Virtual del Blanquerna de Ramon Llull i precisament en la
manipulació d'aquesta obra, duta a terme a València el 1521, pel canonge Joan Bonllavi, en
època tèrbola socialment i lingüísticament, m'omple de satisfacció. I estic content que la tasca
sigui realitzada a la Universitat d'Alacant, institució amb la qual tinc un lligam afectiu especial.
El Blanquerna
de Bonllavi ha estat durant molts anys un sovintejat companyó dels meus
estudis. El 1975 vaig procurar que se'n fes una edició facsimilar («Biblioteca
Hispànica Puvill», núm.
3, Barcelona). El 1976 vaig comparar el seu lèxic amb el dels manuscrits
de Llull; més endavant, vaig encarregar a una alumna, Beatrice Schmid,
actualment la meva successora a la càtedra de Filologia de la Universitat
de Basilea, que escrivís la seva tesi doctoral sobre aquesta obra. N'ha
resultat un dels millors treballs de la lingüística històrica
i contrastiva catalana (publicat a Barcelona el 1988). També un altre
exalumne, Michael Metzeltin, avui catedràtic a la Universitat de Viena,
estudià a fons les diferents redaccions del «Libre de Amich e Amat»,
que és una part del Blanquerna, i en féu una imprescindible
monografia (Frankfurt a. M, 1974). Em sent, doncs, orgullós i agraït
a les responsables de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives que hagin
volgut que posés jo ara unes paraules inicials.
Bonllavi, que s'havia
canviat el nom de Malbech per aquest més eufònic, s'havia proposat
d'acostar al seus contemporanis valencians l'obra lul·liana del segle
XIII Blanquerna i va considerar que calia transformar la llengua primitiva
per una de més entenedora. Aquest idioma primer ell denomina amb la poc
exacta però exitosa expressió de «lengua llemosina primera»,
segons llegim en l'Epístola prohemial adreçada a Gregori
Genovart, canonge de Mallorca. Així diu al foli IIIvº el que segueix:
«Reverent
Senyor, puys lo Blanquerna és ja estampat y correcte al manar de Vostra
Reverència, haon que no ab tant rich stil de paraules com requir la majestat
de la sentència que tracta (majorment en lo V llibre), lo qual, per servar-la
ensemps ab alguna gravitat antiga y dolça memòria de aquell bon
temps, li havem fet retenir acordadament alguns vocables de la lengua llemosina
primera, que mal no parexen. Y li havem notades algunes coses per los màrgens,
y sumaris, que a major descans y prompta memòria dels lectors a qui en
açò havem tant solament entès utilar».
El Libre de
Evast e Blanquerna, que Bonllavi titula «Libre de Evast y de Aloma
e de Blanquerna son fill», és una diguem-ne "novel·la",
en la qual Ramon Llull ens presenta un vast panorama de les diverses capes socials,
amb elements autobiogràfics i al mateix temps la imatge ideal d'una humanitat
que viu en acord amb la voluntat divina. Barreja realisme i utopia. Descriu
com el fill d'un simple burgès escala a poc a poc tots els graus de la
jerarquia eclesiàstica, des d'abat i bisbe fins a papa, per finalment
trobar la plenitud en la "contemplació" com a ermità. I aquí,
en la cinquena i darrera part, tenim una de les joies de la literatura universal,
el ja esmentat «Libre de Amich e Amat», on l'amic és el cristià
i l'amat és Déu. Llull, amb arriscades metàfores i símbols,
canta el seu amor al Criador, la seva angoixa en la soledat, el seu dolor i
el seu enyor. "Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor" diu una
volta al versicle 26. I Bonllavi volgué que els seus contemporanis valencians
comprenguessin la substància d'aquest llibre sublim; encara que ell pretengui
haver «traduït y corregit ara novament dels primers originals y estampat
en llengua valenciana» el text lul·lià, i hi faci
de tant en tant alguns canvis innecessaris, aquest seu Blanquerna representa
una de les manifestacions més visibles de la unitat de la llengua catalana:
Joan Bonllavi era català, de Rocafort de Queralt, a la Conca del Barberà,
desenvolupà la seva tasca a València tractant de fer-la «en
valencià» i adreça l'obra a un mallorquí: Catalunya,
les Illes i el País Valencià es troben simbòlicament i
palesa representats en aquest llibre, manipulat pel nostre agosarat canonge.
Posat el Blanquerna
ara a la disposició de tot el món, gràcies a la tècnica
moderna, esperem que l'obra lul·liana serà encara més
freqüentada i les nostres lletres encara més llegides i admirades.
Germà Colon
Universitat de Basilea