—311→
Alcalá de Henares, Diciembre de 1485. Compra de la tenencia (3 y 11 de Diciembre) y donación de la propiedad y títulos del ducado de Gandía (20 de Diciembre), por parte y en favor de D. Pedro Luis de Borja. -Archivo real de Valencia, libro V Diversorum Valencie, fol. 26-32153.
Nobilis Petri Ludovici de Borja Ducis Gandie.
Nos Ferdinandus, etc. Vendidimus dudum vobis, Egregio Nobili et magnifico viro Petro Ludovico de Borja, et vestris Ducatum, et villam de Gandia et castrum de Bayren, modo et forma contentis in contractu ipsius venditionis. Et considerantes quibus moribus, indole, strenuitate et animi generositate estis preditus, et quod ex claris et nobilibus parentibus ducitis originem, et qua pericia et disciplina rei militaris, et quod fortiter et strenue servivistis nobis in bello, quod gerimus adversus betice sive granate Regem, hostem fidei nostre, Egregii mores ipsi et virtus vestra, et ea obsequia que nobis in bello prestitistis, nos merito induxerunt, ut sicuti ducatui preestis et terram tenetis, a ducibus olim possessam, ita ducatus titulo et honore vos et vestros merito donemus et decoremus. Siquidem in bello ipso vestris sumptibus et cum satis magna militum comitiva melitando154, —312→ periculis vos obiiciendo, nullis laboribus parcendo, hostem cominus feriendo, ducis et militis erga servicium nostrum munere fungendo, non mediocrem laudem et honorem vobis peperistis. Ergo his ex causis, cum cedat ad gloriam nostram latera regis viris illustribus circumcingi, cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos, eumdem Petrum Ludovicum de Borja, et successores vestros de nostra certa scientia et de plenitudine potestatis nostre ad dignitatem, nomen et titulum ducis erigimus et promovemus. Itaque vos et successores vestri, in ducatu predicto de Gandia, ex nunc perpetuo ducis Gandie censeamini, nomineamini155, et utamini honore, nomine et titulo ducali; gaudeatisque et utamini nunc et in posterum omnibus titulis graciis insigniis, preheminenciis honoribus libertatibus et inmunitatibus, quibus duces ducali titulo insigniti, quo vos et vestros donamus et decoramus presenti privilegio, gaudere et uti soliti sunt et possunt in omnibus Regnis et terris nostris. Nos enim et easdem gratias honores titulos insignias preheminencias prerrogativas libertates et inmunitates omnes et singulas, ducibus et ducali honore decoratis et sublimatis competentibus tributas et pertinentes de jure usu consuetudine aut alias quomodoqumque, vobis, Petro Ludovico de Borja, et vestris in dicto ducatu successoribus, conferimus, contendimus156, tribuimus et elargimur. Ut autem, ex ereccione et promotione huiusmodi nichil honoris nostre regali diademati subtrahatur, decernimus quod in dicto ducatu et in vobis illius dicte157 omnia jura nostra salva sint semper et i[l]lesa, remaneantque sicut ante, nichilque nobis et nostris desereat158 vel decrescat et vobis et vestris augeatur in aliquo in preiudicium jurium nostrorum.
Quocirca, universis et singulis officialibus et subditis nostris quaqumque autoritate potestate jurisdictione dignitate gradu et statu fungentibus, et distinctis in regnis nostris159 constitutis et constituendis, presentibus et futuris, et cuilibet eorum dicimus —313→ et mandamus sub nostre gratie et amoris obtentu, penaque florenorum auri Aragonum decem milium quod nostram huiusmodi vestri, dicti ducis, in ducem ereccionem et promocionem, libertates inmunitates et alia predicta presensque privilegium nostrum, et omnia et singula supradicta ad unguem teneant firmiter et observent, et faciant per quos deceat inviolabiliter observari. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus nostra aurea bulla inpendenti munitum.
Datum in villa de Alcala de Henares, die vigesimo mensis decembris, anno a nativitate domini Milesimo cuadrigentesimo octuagesimo quinto, Regnorum nostrorum, videlicet Sicilie anno decimo octavo, Castelle et Legionis duodecimo, Aragonum vero et aliorum Septimo.
Yo el Rey.
Dominus Rex mandavit michi Ludovico Gonçales. Visa per generalem thesaurarium et proconsiliarium.
In Christi nomine pateat universis, etc. Nos Ferdinandus, Dei gratia Rex Castelle, etc. Execucioni Deducentes concordata pactata scripta et stipulata in instrumento capitulorum, concordato acto et firmato in [h]ac villa de alcala, in posse magnifici dilecti consiliarii et Secretarii nostri infrascripti Ludovici Gonçales, die mense et anno presentibus et infrascriptis, inter nos ex una et reverendum et dilectum nostrum Jacobum Serra in Sacra Theologia magistrum, pro[curatorem etc.], ejusdem [tenoris qui sequitur]:
In Christi nomine, amen. Pateat universis, etc. Nos Ferdinandus etc. Cum inter Magestatem nostram, nomine nostro et tanquam tutorem et curatorem persone et bonorum Illustrissimi Joannis principis asturiarum et Gerunde, primogeniti nostri carissimi, et post felices dies nostros in omnibus Regnis et terris nostris heredis et inmediate successoris, in minori etate constituti, prout de ipsa tutela et cura constat in aptis160 cuiusdam processus, —314→ actitati in posse magnifici dilecti consiliarii et Secretarii nostri Ludovici Gonçales, publici notarii per totam terram et dominationem nostram, in presenti villa de Alcala, die vigesimo secundo, mensis Novembris anni presentis et infrascripti ex una, et vos dilectum nostrum Jacobum Serra in sacra theologia magistrum161, nomine et tanquam procuratorem Egregii et dilecti Camarlengi nostri Petri Ludovici de Borja, habitatoris Civitatis Valencie; de qua procuratiorie constat instrumento publico, acto et testifficato in loco de villa farta162, die tercio decimo mensis octobris proxime decursi, anni presentis, et subscripti per Christoforum de Cardona clericum cordubensem, publicum apostolica auctoritate notarium, ex altera, partibus inita, concordata et conclusa fuerunt ex causa vendicionis transportacionis et empcionis faciendarum Ducatus et ville de Gandia et Castri de Bayren, sitorum in Regno Valencie, Capitula tenoris sequentis:
Capitols fets é formats entre lo molt alt é poderós Senyor don Ferrando Rey de Castella é de Aragó, en son nom é com á tudor é curador del Ilustríssim Senyor don Joan príncep é primogénit de Castella é de Aragó, de una part, é lo reverendo mosén Jaume Serra en nom é com á procurador del Egregi don Pere Luis de Borja, de la part altra, sobre la venda é compra de la vila, ducat de Gandia é Castell de Bayrén, situats en lo Regne de Valencia. É vist ésser cosa útil é necessaria, axí al dit Senyor Rey com al dit Ilustrísimo Príncep, primogénit de sa altesa, fer vendició dels dits Ducat, vila de Gandia, é castell de Bayrén al dit don Pere Luis per les causes é rahons per la dita rahó causa cognita examinades é liquidades, feta declaració devise et legitime que la dita vendició es útil é necesaria, assí al dit Senyor príncep, é interposat decret é autoridat rite et recte per validació de la dita vendició, les dites parts proceheixen á fer capitulació sobre la forma que la dita vendició deu tenir en la manera ques segueix.
—315→É primerament, es pacat é concordat entre les dites parts que lo dit molt alt Senyor Rey en son nom é com á tudor é curador de la persona é bens del Ilustrísimo Senyor don Joan príncep é primogénit de Castella é de aragó, havent certa sciencia los dits ducat vila é castell ésser seus propis é pertányer á sa altesa pera dispondre de aquells á sa propia voluntat, vena é sia tengud é obligat vendre al dit don Pere Luis los dits ducat é vila de Gandia é castell de Bayrén, situats en lo dit Regne de Valencia, é ó lo jus luendi dret é facultad de reembre aquells ab sos termes, drets é pertinencies, segons que los termes de la dita vila ducat é castell termenen é afronten ab los termens de Oliva, de Villalonga, é de Palma, é Ador é de Lutxent; é de la vall de fandech, é ab los termes que ha en mar é dins mar, á tota juredicció alta é baixa, mer é mixt imperi, exercici é us de aquells, ab retenció de la suprema senyoria al dit senyor Rey pertanyent en les terres, viles é lochs dels Comptes, Barons é altres Senyors de vasalls en lo dit Regne, é cases, orts, alqueríes, terres cultes é incultes, deveses, aygües, aqueduyos, servituts, monts, plans, fons, é molins ab totes les altres coses pertinencies é drets al dit Senyor Rey pertanyers, é ó pertànyer podents, per qualsevol títol manera causa é rahó, en los dits ducat vila é castell é coses damun dites, al dit don Pere Luis de Borja pera fer de aquelles á ses planes voluntats, per preu de Sexanta tres mil cent vint é hun timbres, tres sólidos, VIIII denarios, moneda reals de Valencia; é que la dita venda se ordene largament, si é segons semblants vendes se acostumen de alargar é estendres á tota utilitat del dit don Pere Luis. La qual venda é coses venudes é cascuna de aquelles lo dit Senyor Rey en los dits noms sia tengut é obligat, é se obligue fer haber tenir é possehir, al dit don Pere Luis pasífficament é quieta, é aquell deffendre contra totes persones; é, á maior cautela é per maior cumpliment de seguretat per el dit don Pere Luis, ab evició pactada é bastant, ab les cláusules que serán contengudes en lo contracte de la dita venda, entre les dites parts fahedor, al cual se refferen. En axí, emperó, que per la dita obligació de evicció les dites coses venudes no síen més subiectes á poder ésser evençudes de poder del dit comprador é dels seus, sino tant quant de dret ho poden ésser, en axí que per la dita obligació —316→ de evicció no sia dada més facultad ni pus dret á persona alguna pera evendre les dites coses del que per dret li pertanyería; tostemps emperó romanent en sa fermetat é valor la dita obligacció de evicció, quant al interés é favor del dit don Pere Luis é del seus, en tot cas de evicció, axí de fet com de dret, juxta la forma é continencia de la dita vendició, segons dessús es dit.
Item es concordat entre les dites parts que los dits Sexanta tres mil cent XXI timbres, III sólidos, VIIII denarios, prou dels dits ducat vila é castell, sien pagats por lo dit don Pere Luis en aquesta forma, ço es, al dit Senyor Rey trenta dos mil sent vint é hun timbres, III sous, VIIII [diners], comprenent hi emperó é contant dos milia dobles d’or de la banda; les quals los Egregis don Andrés de Cabrera é dona Beatriç de Bovadilla, Marqués é Marquesa de Moyá, tenen reebudes del dit don Pere Luis, segons constat per una cédula, soscrita de les mans dels dits Marqués é Marquesa en la Ciutat de Córdova, á XIIII dies del mes de Abril del any present é infrascrit, en axí que, en paga é solució dels dits trenta dos mil cent XXI timbres, III sólidos, VIIII [diners], sia tenguda sa alteza pendre en compte les dites dos milia dobles; é dels restants trenta un milia timbres sia tengut lo dit don Pere Luis dins setanta dias, de vuy163 avant continuament comptadors, luir é quitar de la ciutad de Valencia los dits duquat vila é Castell, jurisdicció alta é baixa, mer é mixt Imperi, drets é pertinencies de aquelles á la dita ciutat venuts mijançant carta de Gracia; é si ans lo dit temps lo dit don Pere Luis no haurá luyt é quitat les dites vila é Castell, é altres coses dessús dites, de la dita Ciutat de Valencia, válidament é com se pertany, per defecte culpa ó negligencia sua, que la pensió, que lo dit Senyor Rey fa por los dits trenta hun milia timbres, d’allí avant sía á cárrech del dit don Pere Luis, é no del dit Señor Rey, ni dels bens é rendes sues. É no resmenys, lo dit don Pere Luis sia tengut é obligat fer la dita luyció é quitació válidament, é de aquella restituyr al dit Señor Rey instrument públich en aucténtica forma ob los contractes fets per causa de la dita vendició é impignoració del dits —317→ vila é Castell á la dita ciutat fetes. En lo qual dit instrument se hage á contenir luyció é quitació, ab los dits trenta hun milia timbres, de les dites vila é Castell, é altres coses dessus dites, á la dita ciutat venudes, com dit es, é desobligació é liberació del dit Señor Rey, é dels bens é rendes de sa alteza obligades, é ypothecades, é entre mans de la dita ciutat meses per seguritat é solució de la anua pensió dels dits crédits, sobre la dita ciutat carregats per causa dels dits trenta un milia timbres.
Item es convengut entre les dites perts quel dit Señor Rey sia tengut fermar áppoca el dit don Pere Luis de tot lo dit preu, tota hora é quant á sa altesa serán pagats realment é de fet Dotze mylia timbres, é li será liurada áppoca, atorgada é fermada per los dits Marqués é Marquesa, de vint mil cent XXI timbres, tres sólidos, VIIII [diners]. Los quals plau al dit Señor Rey sien donats é pagats als dits Marqués é Marquesa per lo dit Don Pere Luis de la suma del dit preu per rahó de altra tanta suma, que per rahó de la venda dels dits Marqués é Marquesa, feta al dit Señor Rey, dels drets á ells pertanyents en los dits Ducat vila é Castell sa alteza era tenguda pagar; é li será liurat acte públich del dit quitament é luició ab estitució dels altres contractes é actes, que per rahó de la dita quitació li serán liurats é restituhits, fahedors per lo dit don Pere Luis de la dita ciutat de Valencia, per la dita quantitat de trenta un milia timbres, segons dit es.
Item que lo dit Señor Rey cure é procure é sia tengut procurar traballar é curar, que la dita venda é transportació dels dits Ducat vila é Castell é altres coses, ha loada é aprovada, es loe é aprove en les Corts del Regne de Valencia per tots los staments é braços de aquelles. É per açó attényer é cumplir dona sa fe é paraula Real axí com en los presents scrits dona é promet.
Item com les rendes de la vila de Gandía, pertanyents á Senyor de Gandía, ó part de aquelles sien consignades á pagar certes pensions de censals, les quals se paguen é se acostumen de pagar tots anys de las rendas al dit Señor pertanyents, les quals rendes son consignades é transportades á la dita vila per obs de pagar cascún any les dites pensions dels dits censals, es pactat que la dita venda se faça al dit don Pere Luis ab tots los dits cárrechs é ab qualsevol altres, de qualsevulla natura sien, que sobre la dita —318→ Señoría de la dita vila de Gandía é Castell de Bayrén sobre la universitat é singulars de la dita vila universaliter et singulariter, puix se haien á pagar de les rendes pertanyents á la Señoría de la dita vila ó sien á cárrech de la dita Señoría é sobre les renden é sdeveniments, á la Señoría de la dita vila pertanyents, sien stats formats imposats assignats é carregats, salvo de hun quis pretén censal de Dos milia florins de ánnua pensió, los quals se diu foren carregats specialment é expressa sobre la dita vila é Castell por lo Ilustríssim don Alfonso quondam Duch de Gandía é fill del Infant en Pere164 per trenta milia florins de propietat, é de qualsevol pensions degudes é venedores por occasió del dit quis pretén censal de Dos milia florins, en axí que lo dit quis pretén censal de Dos milia florins de ánnua pensió, si será judicialment declarat legítimament ésser format carregat é venut sobre la dita vila, é ésser tenguda é obligada la dita vila á solució de la dita ánnua pensió de Dos millia florins, axí de anys passats com en lo sdevenidor, per causa é fet sguardant lo Señor é Señoría de la dita vila, hage loch la obligació de evicció, en virtut de la qual per la dita causa lo dit don Pere Luis é los seus puguen de evictió convenir lo dit Señor Rey juxta la obligatió de aquella, segons en la vendició per lo dit Señor Rey fahedora de les dites vila é castell al dit don Pere Luis será contengut, servada la forma é axí é segons que será convengut entre los dits Señor Rey, Marqués é Marquesa, é don Pere Luis, per rahó dels tres comptes é mig de Maravedís, deduides dos milia dobles que los dits Marqués é Marquesa deurán restituir en cas de la dita evicció por rahó del dit censal.
Item es concordat per maior seguritat é tuyció del dit don Pere Luis que lo dit molt alt Señor, ultra que generalment obliga á evicció, per la dita venda é coses damunt dites, tots sos bens é rendes haguts é por haver, encara obligue ab tot efecte, com ab los presents capítols obliga specialment é expressa, al dit don Pere Luis totes les rendes del peatge é de la bailía general de Valencia; —319→ en axí emperó que per aquesta special obligació no sia gens derogat ne perjudicat á la general obligació, á la qual lo dit Señor Rey es tengut, nec e contra; ans expressament protesta lo dit don Pere Luis que per aquesta special obligació no sia en res vist desestir de la dita general obligació, nec e quontra.
Item que lo dit Señor Rey sia tengut é obligat liurar la possessió líbera vacua é desembargada dels dits Ducat vila é castell é de totes les coses damunt dites al dit don Pere Luis; en axí que, ans que aquell sia mes en corporal real é actual possessió dels dits ducat vila é castell é coses venudes, é tinga lo sacrament de fidelitat é homenatges dels homens é vasalls dels dit ducat vila é castell, no sia tengut pagar al dit Señor Rey los dits dotze milia timbres, ne part de aquells; si ja no era que per lo dit don Pere Luis é per culpa sua stigués que la dita possessió no fos aprehensa, car en tal cas, liurant la dita possessió lo dit Señor Rey al dit don Pere Luis, lo dit Señor Rey sia liberat é haia complir axí com si realment per lo dit don Pere Luis fos presa; é sia tengut pagar á sa alteza los dits dotze milia timbres realment é ab efecte.
Item que actés que los dits Marqués é Marquesa han venut al dit Señor Rey los drets que teníen en los dits ducat vila é castell é altres coses dessus dites, é per conseguent son tenguts restituir á sa altesa los instruments é cartes, que dels dits drets eren é tenien en poder seu; per tant es convengut entre les dites parts que totes les cartes é instruments que sa alteza haurá é cobrará, ó ha hagut é cobrat, dels dits Marqués é Marquesa, aquells ó traslats auténtichs de aquells restituirá é fará restituir realment é de fet al dit don Pere Luis.
Item es pactat entre les dites parts que lo dit Señor Rey en dits noms per si é per lurs successors universals ferme prometa é jure nostre Señor Deu é lo senyal de la Creu é los sants quatre evangelis tenir é servar, é fer é tenir servar é complir los presents capítols é la dita venda, é totes sengles coses en aquells contengudes, á bo é sa enteniment, é en lur bona fe real no contravenir hi per alguna causa ó rahó present ó sdevenidora.
Item per lo semblant es pactat é concordat entre les dites parts que lo dit mestre Jaume Serra, procurador sobredit, en nom é —320→ per part del dit don Pere Luis ferme é prometa é jure nostre Señor Deu é lo señal de la creu é los sants quatre evangelis aceptar la dita venda é pagar lo dit preu en la forma é manera sobredita, é de fer tenir servar é complir totes les altres coses al dit son principal pertanyents é sguardants, juxta é en la forma é manera en la present capitulació contenguda.
Item es concordat últimament entre les dites parts que, per quant los presents capítols se fermen é juran per lo Señor Rey personalment, é per part del dit don Pere Luis per no ésser present en la Cort se han á fermar per lo Reverent mestre Jaume Serra, axí com á procurador del dit don Pere Luis, es rahó que per lo dit don Pere Luis sien, ultra la fermar del dit son procurador, loant ratifficant é aprobant la dita ferma del dit son procurador, de nou fermats é jurats. Per tant, es concordat que dins setanta dies, de vuy en avant comptadors, la dita ratifficació laudació é aprobació, é encara novella ferma á prestació de jurament sien fetes publico instrumento mediante per lo dit don Pere Luis personalment; é que, si lo dit acte é jurament per lo dit don Luis nos faya é prestave segons dit es, los dits capítols é la dita venda é altres actes en virtut de aquells é aquella fets é fahedors sien haguts per no fets.
Por tanto165, tenore presentis publici instrumenti, cunctis temporibus firmiter valituri, de nostri certa sciencia Capitula vendicionis transportacionis et emptionis preinserta, et unum quodque eorum, omniaque et singula in eis contenta, ea videlicet que ad nos attinet, singula singulis refferendo, concedimus et firmamus convenimusque, et in nostra bona fide Regia dictis nominibus per nos et universales successores nostros promittimus, ac etiam juramus in posse Secretarii nostri et notarii publici infrascripti, tamquam publice et auctentice persone, hec pro nobis et vestris ac aliis quorum interest et intererit et quomodolibet interesse poterit in futurum legittime stipulantis et recipientis, per deum et crucem domini nostri Jesu christi ejusque sacrosancta quatuor Evangelia, coram nobis posita et Regiis manibus nostris —321→ corporaliter tacta, quod vendicionem trasportacionem huiusmodi, ceteraque omnia et singula pernarrata in preinsertis capitulis, et quolibet eorum contenta et expressa pro precio et sub formis, modis, pactis, pactionibus, actionum cessionibus, condicionibus, obligacionibus, clausulis, eviccionibus, cautelis, securitatibus, et aliis denique omnibus et singulis, in dictis proinsertis capitulis contentis, ratam gratam et firmam; ac rata grata et firma habemus, tenebimus et observabimus, haberique et observari faciemus, erimus eidem Petro Ludovico emptori et suis de firma et legali evictioni sub omnium bonorum et jurium et reddituum nostrorum ypotheca et speciali obligatione, prout in preinsertis capitulis continetur, supplentes ex nostre Regie potestatis plenitudine omnes et quosvis deffectus solempnitatumque obmissiones, si qui vel que in presenti capitulorum instrumento possent forte suboriri, son quomodolibet allegari.
Et ego, Jacobus Serra, nomine et ut procurator domini Petri Ludovici de Borja emptoris predicti, qui ibidem sum, predicta omnia et singula de supra contenta, per Maiestatem vestram ejus nomine et tanquam tutorem et curatorem predicti domini Illustrissimi principis, primogeniti vestri predicti, ut suppra concessa firmata promissa stipulata et jurata accepto, ac etiam promitto et juro in posse et manibus secretarii vestri et notarii publici suppra et infra scripti, et pro Maiestate vestra et aliis, quorum interest intererit aut quomodolibet interese poterit, legittime stipulantis et paciscentis, per deum et crucem domini nostri Jesu christi ejusque sacrosanta quatuor evangelia, coram me posita et manibus meis corporaliter tacta, precium dicte venditionis, modo et forma in supprascriptis capitulis contentis, persolvere, et omnia et singula facta debiteque complere et observare, ad que dictus Petrus Ludovicus de Borja, principalis meus, juxta preinsertorum capitulorum et aliorum omnium seriem et tenorem, obnoxius est.
Actum est hoc, quoad nos prefatum castelle et Aragonum regem, in villa de Alcala de Enares, die tertio mensis Decembris, anno a nativitate Domini, Millesimo Quadrigentesimo octuagesimo Quinto, Regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie XVIII, Castelle et legionis XIIº, Aragonum vero et aliorum septimo. Quoad —322→ me vero, prefatum Jacobum Serra, procuratorem dicte Petri Ludovici de Borja, eius nomine, in eadem villa de Alcala, die vero XI.º eorundem mensis et anni.
Signum
Ferdinandi, Dei gratia etc. Qui predicto nostro nomine, et ut tutor et curator
persone et bonorum dicti Illustrissimi principis, primogeniti nostri carissimi,
concedimus firmamus et juramus, huicque publico instrumento sigillum nostrum
comune apponi jussimus impendenti.
Yo el Rey.
Signum
Jacobi Serra, procuratoris predicti emptoris, qui illius nomine predicta
accepto concedo firmo et juro.
Testes sunt qui premissis interfuerunt, quod firmam prefati Serenissimi domini Regis, Illustris dompnus Enriqus Enrriquez maiordomus maior; Alfonsus de la Cavalleria vice-cancellarius, et Ludovicus de Santo Angelo, scriba portionis; dicti Serenissimi domini Regis Consiliarii166. Quo vero ad firmam predicti Jacobi Serra procuratoris, Bartholomeus Ferrer predicti domini Regis scriba, Jacobus Remiro et Petrus Rich, seriptores regiam nostram sequentes.
Signum
mei,
Ludovici Gonzalez, dicti Serenissimi domini Regis Secretarii, eiusque
auctoritate per universam diccionem suam publici notarii; qui firme et
concessioni Maiestatis eiusdem et dicti procuratoris, una cum testibus
prenominatis, interfui; eaque per alium scribi feci et clausi. Constat
autoritatem de rasis emendatis in lineis XIII, ubi legitur «drs. moneda
reals» -in XXXXVII «presenti capitulorum instrumento»
-XXXVIII «et ut procurator» -et in XXXXVIIII «accepto, ac
etiam promitto et juro in posse et manibus Secretarii vestri et notarii publici
supra et infra scripti hec pro Maiestate.»
Dominus Rex mandavit michi Ludovico Gonçalez, in cuius posse concessit firmavit et juravit. -Visa per generalem thesaurarium, et per consignatare Petri Aclouer.
Ambos documentos, de los cuales (18 y 19) se ha visto algún indicio y ligero extracto en el tomo IX del BOLETÍN, páginas 435 y 436, rectifican la especie insulsa, que puso en boga Mariana167 —323→ con injusto detrimento del honor de Alejandro VI: «Era tan rico, que compró el ducado de Gandía, y le puso en cabeza de Pedro Luis, su hijo mayor.» No fué el ducado el que se compró, sino su tenencia; ni lo compró el cardenal D. Rodrigo de Borja; sino su hijo con haber propio, empleado gloriosamente en servicio de la patria y triunfo de la fe católica. Desde Viciana hasta Gregorovius la falsa imputación ha ido cundiendo, generalmente creída; pero los documentos auténticos la desmienten.
El Sr. Fullana me ha proporcionado asimismo copia del privilegio, trabado íntimamente con los que se acaban de ver y fechado en Ronda á 28 de Mayo de 1485, por el cual otorgó el Rey al noble Don Pedro Luis y á sus hermanos el título de Egregios. Algunos extractos de este documento insigne sacó del archivo de la casa de Osuna, el académico de número D. Manuel Oliver y Hurtado, y los publicó en el t. IX de nuestro BOLETÍN168 páginas 435 y 456. El traslado integral, presente, lo ha tomado el Sr. Fullana del Liber V Diversorum Valentiæ, fol. 53-55 v., códice auténtico y coetáneo á la fecha de su redacción, que se guarda en el archivo general del reino de Valencia.
«Petri Ludovici de Borja et fratrum suorum.
Nos Ferdinandus, etc. Decens, immo necessarium principibus esse conspicimus ad eorum regie dignitatis fastigium viros, precipue nobilibus ac clarissimis parentibus ortos et ob id undique tam honoratos, titulis magnificis extollere, decorare et insignire. Considerantes igitur Nobilitatem, strenuitatem, parcimoniam, prudenciam ceterasque virtutes quibus vos, Nobiles et dilecti nostri, dompni Petrus Ludovicus de Borja alumpnus et camarlengus noster, Cesar de Borja, Joanes de Borja ac...169 de Borja, germani, prediti estis; necnon devocionem quam erga nos statusque nostri amplitudinem summopere gerere vos indubie novimus; memoria presertim repetentes quam plura innumeraque, laude et comendacione digna, servicia tan domi quam milicie Magestati nostre per vos, eundem Petrum Ludovicum de Borja, animo —324→ indefesso ac viriliter, sicut quoque decet strenuum militem, prestita; et que indesinenter prestatis, ac prestiturum dante domino maiora siquidem speramus, in his potissime jam factis et gestis maximis, amplis apparatibus ac exercitibus et bello, quosque adhunc facere et gerere desiderio desiderato nobis est non cessare, adversus infideles beticos170 mauros, domini nostri redemptoris Ihesuchristi nominis ac sancte fidei catholice pravos inimicos, pro illius171 laudacione exaltacione ac augmento freti ac confisi eius divino adiutorio, firmaque et indubia spe victoriam consequendi fruiti172, palam est multociens ac sepe et nunc ultimo in acquisicione huius nostre insignis civitatis de Ronda cum tota eius serrania, sive illius ac aliis pluribus circum173 vicinis locis, meritis insuficientibus, jam consequti fuimus, sue divine clemencie tanti beneficii innumeras inde faciendo gracias; in eos enim perfidos mauros, inter ceteros, vos, dictus Nobilis Petrus Ludovicus de Borja, fortiter dimicare personamque vestram ingentibus assiduisque laboribus et periculis inde exponere, nullis eorum vitatis quia vidimus, multorumque eciam relacione fidedignorum nostri exercitus militum, nostre comendatum approbatum et confirmatum fuit Magestati, testamur minime formidastis; presertim cum in suburbium dicte civitatis Ronde cum aliis nonnullis viriliter ac vi armorun prior intrastis; quo factum fuit ut mauri perfidi ab eo eiecti et intus dictam civitatem fugati fuerunt, sicque illud ad manus nostras habuimus; eaque ocasione deinde civitatem predictam, metu ne illam pariter vi armorum ingrediremus174 uti facile erat creditu, per dedicionem acquisivimus; -gracia, honore et titulo subscriptis vos, eundem Petrum Ludovicum de Borja, et vestri respectu atque meritis prenominatos germanos, uti infra, donare, extollere, decorare et insignire congruum ac meritissimum visum, est; adeo —325→ ut, sit non condignum, saltem aliquale inde senciatis premium; sitque aliis exemplum, et illi ad similia faciendum et promerendum proni alliciantur.
Itaque tenore presentis carte nostre ac privilegii, per cuncta secula in suo pleno robore et firmitate permansuri ac valituri, motu nostro propio175, expresse et de certa sciencia ac consulto, vos prefatos nobiles Petrum Ludovicum de Borja, Cesarem de Borja, Joanem de Borja ac... de Borja, et quemlibet vestrum simul cum tota uniuscuiusque vestrum progenie et posteritate per rectam lineam perpetuo descendentes176, ad honorem, gradum, prerogativam et titulum Egregii gratanter extollimus, decoramus et insignimus; vosque et quemlibet vestrum, totam vestram ac cuiuslibet vestrum sobolem et posteritatem per rectam lineam originem trahentem egregii177 ac egregiam imperpetuum exinde dicimus, nunciamus, nominamus, gradimus et intitulamus, dicique, nunciari, nominari et intitulari amodo concedimus, indulgemus, providemus, volumus, decernimus et jubemus in quibuscumque privilegiis, cartis, coronicis178, instrumentis, processibus, actis, provisionibus, epitafiis, titulis ac aliis scripturis, tam nostris et seu Regiis, et tam publicis quam privatis et aliis quibuscumque, in quibuis vos, et unumquemque179 vestrum, ac ipsam vestrum et alterius vestrum progeniem et posteritatem per rectam lineam, ut preffertur, descendentem, nominari, scribi atque mencionari fieri oporteat. Unde vos et quilibet vestrum preferatis, una cum tota dicta posteritate vestra et cuiuslibet vestrum aliis, omnibus et singulis180, quibus alii huiusmodi egregii honore, gradu et titulo decorati et insigniti, tam de jure, quam per foros, consuetudines, usaticos, observancias, privilegia, usus, consuetudines et rationem, et aliis preferuntur preferrique debent et possunt; gaudeatisque proptereat —326→ et utamini, ac gaudeant et utantur ipsi vestri, et cuiuslibet vestrum posteri supradicti, eis universis et singulis honoribus, honeribus181, prerogativis, antelationibus, superioritatibus, preheminenciis, prioritatibus, privilegiis, facultatibus, potestatibus, exemptionibus, inmunitatibus, et aliis, quibus eisdem juribus ac via, modo et forma antedictis gaudent et utuntur alii simili egregii honore, gradu, prerogativa et titulo decorati et insigniti, gaudere et uti sunt soliti182, possuntque debent[que].
Intentum ergo nostrum declarantes Serenissimo Joanni, Principi Asturiarum et Gerunde primogenito nostro carissimo, postque dies felices nostros longevos in omnibus Regnis et terris nostris, jure dicto, heredi et successori nostro, Illustribus Reverendis venerabilibus in christo patribus, Spectabilibusque Nobilibus magnificis, dilectis consiliariis et fidelibus nostris quibusvis, Locumthenentibus generalibus, Cancellarioque et vicecancellario nostris ac Regentibus Cancellariam nostram, viceregibus quoque, gerentibus vices nostri generalis Gubernatoris, Thesaurario generali, Baiulis generalibus et procuratoribus Regiis, justiciis preterea, vicariis, çalmedinis, Merinis et supraiunctariis necnon Scribe portionis domus nostre, prothonotario item, secretariis ac scribis nostris, ceterisque demum universis ac singulis officialibus et subditis nostris tam eiusdem domus nostre quam ubivis ditionis nostre constitutis vel constituendis, ac dictorum officialium Locumtenentibus sive officia regentibus, presentibus pariter ac futuris ad quos et prout ad unumquemque spectet, districte precipiendo, mandantes expresse et de eadem nostra certa scientia, nostri sub amoris et gratie obtentu, ireque et indignationis nostre incursu, penaque florenorum auri nostris inferendorum erariis, quatenus nostram huiusmodi concessionem et privilegium, iuxta sui seriem et tenorem pleniores, perenniter tenentes et observantes, tenerique et observari facientes firmiter et inviolabiliter per quos deceat, vos predictos Nobiles, Petrum Ludovicum de Borja, Cesarem de Borja, Joannem de —327→ Borja et... de Borja, et quemlibet vestrum, omnesque posteros quoscumque vestros et cuiuslibet vestrum sicut dictum est descendentes, egregios deinceps imperpetuum dicant, nuncient, et intitulent et nominent, dicique, intitulari et nominari habeant et permittant, quemadmodum nos dicimus, nunciamus, intitulamus et nominamus ut premittitur, atque gaudere et uti sin[ant]183, aut honoribus, prelationibus, privilegiis, prerogativis et aliis cunctis supradictis; nec secus agant agive permittant aliqua ratione vel eciam causa, cum ita omnino de mente nostra procedat.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti munitam.
Data in nostris felicibus castris acquisicionis Ronde die vicesimo octavo Mensis Maii, Anno a nativitate domini Millesimo Quadringentesimo octuogesimo Quinto, Regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie Anno decimo octavo, Castelle et Legionis duodecimo, Aragonum vero et aliorum Septimo.
Signum Ferdinandi etc. Yo el Rey.
Testes sunt Reverendus dompnus Alfonsus de Cardenas magister beati Jacobi de spata. -Illustris dompnus Enricus de la Cerda Dux Metine celi. -Spectabilis dompnus Rodericus Pimentel comes de Benavente. -Magnifici Michael Joannes Gralla Magestatis aule184 Gubernator in capite luguctorii185 Regni Sardinie et Ludovicus de Cabaneylles coperius, predicti domini Regis consiliari186. -Signum mei Ludovici Gonçales, dicti Serenissimi domini Regis Secretarii, ejusque auctoritate publici notarii per totam terram et ditionem suam, qui predictam de dicti regis mandato187 scribi feci et clausi. Dominus Rex mandavit michi Ludovico Gonçales. Visa per generalem Thesaurarium et per conservatorem.
De otro documento, cuyos extractos ha publicado en nuestro —328→ BOLETÍN188 D. Manuel Oliver y Hurtado, resulta que D. Pedro Luís, nombrado, cuatro meses antes, tutor de su hermano Juan, se hallaba en Roma á 3 de Mayo de 1483, disponiéndose á venir á Valencia con el fin de agenciar la compra de la tenencia de algunos Estados ó baronías, mediante la cantidad de setenta y cinco mil ducados de oro, que de su padre, para este objeto con acta de pura donación había recibido189. Al elevarlo á la categoría de la primera nobleza, ó de Egregio (28 Mayo, 1485), el Rey menciona los eminentes é innumerables servicios que le había contínuamente prestado, tanto en paz como en guerra: «quamplura innumeraque, laude et comendacione digna servicia, tam domi quam milicie, Magestati, nostre, per vos, eundem nobilem, Petrum Ludovicum de Borja, animo indefesso ac viriliter, sicut quoque decet strenuum militem, prestita, et que indesinenter prestatis.» Probablemente entre estos servicios descolló el celo inteligente y leal, que desplegaría D. Pedro Luís concurriendo á las cortes de Tarazona190, á las que «fueron convocados los reinos de Aragón, Valencia, Mallorca y el principado de Cataluña, estando el Rey en Vitoria á 24 de Diciembre de 1483, para el 15 de Enero del año siguiente. No se reunieron hasta el 12 de Febrero. En 1.º de Mayo se prorogaron á Valencia para los valencianos.»
Madrid, 25 de Febrero de 1887.
FIDEL FITA.