—1→
DEL CRISTIÁ
PER ENCOMANARSE A DÉU EN LO MATÍ
Per lo senyal de la santa creu de nostres enemichs deslliuranos, Senyor Déu nostre. En nom del Pare, y del Fill, y del Sant Esperit. Amen Jesus.
Jo pecador, indigne de comparèixer devant de vostra divina presencia, postrat humilment devant del trono de vostra gracia, vos adoro, Déu meu, Santissima Trinitat, Pare, Fill y Esperit Sant, tres personas y un sol Déu, y ab vostra assistencia me humillo en lo abisme de mon infim sèr, baix lo amparo de vostra Magestat suprema.
Crech fermament, y desitjo pérdrer mil vegadas la vida, en testimoni de las veritats católicas que vos habeu dignat ensenyarme, —2→ per medi de la sagrada Escriptura y de la vostra Iglesia.
Posso tota ma esperansa en vos, y tot quant bè puch desitjar espiritual y temporal, tot ho desitjo, vull y espero rèbrer de vostra ma, Déu meu, vida mia y sola esperansa mia.
Protesto que no consento, ni vinch bé en assentir en cosa alguna, que sia la mès minima ofensa de vostra Magestat divina.
Estich prompte y aparellat per donarvos gust en qualsevol pena y traball, que siau servit enviarme.
Voldria fér obras de tal eficacia, que moguessen totas las criàturas à sevirvos y amarvos.
Me alegro sumament de vostra eterna felicitat, y me regositjo de que siau gloriòs en lo cel y en la terra.
Vos dono infinitas gracias dels beneficis que tinch rebuts de vostra lliberal ma, com y també dels auxilis, ab que me ha afavorit vostra clemencia.
Amo y estimo á vostra bondat ab tot lo afecte de mon cor y ànima, y voldria —3→ amarvos com vos aman los ángels y justos, ab lo amor dels quals junto lo meu, encara que imperfét, per amarvos.
Oferesch á vostra Magestát tots los mérits dels Sants, de Maria Santíssima, de Cristo Senyor nostre, y las mias obras; suplicantvos las dirigiu ab los mèrits de Jesucrist, Senyor y Redemptor meu.
Tinch intenció de guanyar quantas Indulgencias me sian concedidas en lo dia de avuy, y aplicarlas per modo de sufragi à las ànimas del Purgatori.
Tinch tambè intenció de oferir tot quant puga, en satisfacciò de mas culpas y pecats.
Per quan vos, Criador meu, sóu digne de ser infinitament servit y amat, me pesa de tot mon cor de habervos ofès sols per ser vos qui sòu bondat infinita, y me pesa de que no me pese mès: vos demano humildement perdò, y prometo may més agravarvos.
Déu meu, de ma plena y espontanea voluntat, ara y per sempre vos fas una donació irrevocable de la mia ànima, de mon cos y de totas las mias potencias, no desitjant —4→ altra cósa que lo que vos voleu, y que tot alló que farè durant ma vida y principalment en aquest sant dia, sia dirigit à major honra y gloria vostra; y per axò renuncio de tot mon cor à la vanitat del món, dimoni y carn, com-fiu en lo sant Baptisme.
Sia protectora de la mia vida la benaventurada Verge Maria, Mare de Dèu, lo Sant de mon nom, lo Sant titular de aquesta parroquia, etc. juntament ab tots los Esprits benaventurats y Sants del cel: tingan particular cuydado de mi, perque no ofenga á mon Dèu, ni me aparte de son amòr, ni lo món me enganye, ni lo dimoni prevalga contra mi, en aquest sant dia, ni en la hora de la mia mort. Amen.
Antífona.
| Angel de Dèu, custodia mia, | |||
| guadaume de mal en aquest dia. | |||
 .
Deu maná als ángels, que te guardasen. |
|||
 . Y
que per sos divins passos te guiassen. |
ORACIÓ.
Ohiu, Senyor, vos suplico, las mias —5→ pregarias. Pare omnipotent y etern Dèu, dignauvos enviarme à vostre sant Angel del cel, perque guarde, afavoresca, patrocine, visite y defense á quants estam en aquesta habitació, per los mèrits de Jesucrist nostre Senyor. Amen.
Aqui dirá lo Pare nostre, Ave Maria y Credo, y després conclourá dient:
De improvisa y repentina mort me deslliure la Santissima Trinitat, Pare, Fill y Esperit Sant.
PER ENCOMANARSE Á DÉU EN LO MITG DIA
Clementissim Senyor, y Déu meu, jo vos adoro ab tota humilitat, y vos dono las gracias, de tots los benefiicis, que tinch rebuts de vostra lliberal ma, pero los quals desitjo que vos benehescan y alaben per mi tots los Esperits benaventurats, y Sants del cel: vos suplico que tingau misericordia —6→ de mi.
Donaume, Dèu meu, un cor contrit y humiliat, perdonaume los pecats, y donaume gracia per confessarme y esmenar la mia vida. Vos prego, Senyor, que tingau en especial protecció á la santa Iglesia Católica, al Sumo Pontifice, Cardenals y Preláts, á tots los Princeps catòlichs, á las ánimas del Purgatori, y en especial vos encomano á mos pares, parents, benefactors, amichs y enemichs, per tots los quals desitjo la vostra gracia y vida eterna.
Dulcíssim Jesus y Redemptor de la mia ánima, per los mèrits de vostra preciosa sanch, derramada per la redempciò del mòn, y per los mérits de vostra santissima Mare, vos suplico vullau amparar á la mia ánima y á mon cos, y à totas las personas que tinch recomenadas, y per las quals dech fèr oració.
Sant gloriós de mon nom, humilment vos demano me vullau guiar per lo camí del cel, y defensarme perque en ninguna tentació me aparte del preceptes de mon —7→ Déu, ni perda la sua santa gracia, prometent per ma part ab són favor y ajuda apartarme de totas las ocasions de pecar; perque després de aquesta miserable vida meresca ser acompanyat de Vos al etern regne del cel, del qual gosau en perpetua gloria, y gosaréu eternament.
Antífona.
| Tot Angel Custodi nos sia ben propici, | |||
| Perque no nos perdam en lo dia del Judici. | |||
| . En
presencia del àngels, mon Dèu, vos
adoraré. |
|||
| . Y
en vostre sant temple vostre nom confessaré. |
ORACIÓ.
O Déu y Senyor meu, ja que disposau los ministeris del Angels y dels homens ab ordre tan ab ordre tan abmirable, feunos gracia que los Angels que vos serveixen continuament en lo cel, sian defensros de nostra vida en la terra. Per los mérits de nostre Senyor Jesucrist. Amen.
Aqui dirás lo Pare nostre, Ave Maria y Credo, y després couclourás dient:
—8→A Jesus y á Maria, dono lo cor y la ánima mia.
PER ENCOMENARSE Á DÉU EN LA NIT
Jesucrist, mon Déu y Senyor, per la sua bondat me benehesca y me concedesca una nit quieta per la intercesió de la sua Mare santissima. Amen.
Feume gracia, Senyor, que ara y tota la mia vida, y en la hora de la mia mort tinga en la memoria lo que continuament en mon interior me exhorta lo sant Angel de la mia guarda; que pense bé que no hi ha cosa més fea ni perniciosa que lo pecat, ni cosa mès bella y preciosa que la virtud; y que los pecats serán castigats ab eternas penas del infern, y que los virtuosos després de morts gosarán de vida benaventurada y alegre sens fi en lo cel.
Jo, infelis pecador, confesso á vos, Senyor —9→ meu, que per ma culpa he pecat mòltas y diferents vegadas per pensament, paraula y obra, en ofensa de Vos, Redemptor meu; de tot lo que tantas vegadas me arrepentesch, quantas vos he ofés, y prometo devant de vostra soberana presencia, ab vostra divina gracia, no pecar més, y confessar enterament totas mas culpas comesas, ab humilitat y un ferm propósit, perpetuo è irrevocable.
Protesto Dèu meu, de no consentir may mès en ningun pecat mortal; y si, vensut de la tentaciò, hi consentis, suplico á vostra Magestát, que me afavoriáu ab vostra gracia, perque aborresca lo pecát comés de tal manera, que luego torne á amarvos; puig vull viurer y morir en vostra santa fe y divina gracia.
Ultimament, vos dono las gracias dels beneficis rebuts de vostra lliberal ma en lo dia de avuy, y vos suplico me benehián desdel cel, y me guardeu aquesta nit de tot mal, demanantvos humilment que, si es cas me trobo en pecat mortal, del qual no tinga coneixement, me doneu gracia per —10→ conéixerlo. Tambè vos suplico que tingau cuydado de mi, principalment en aquell perillós article de la mort, en la qual hora vullau péndrer en vostras mans la mia ánima, y portarla per medi del ángels al paradis.
Alabada sia la sacrosanta é indivídua Trinitat, de nostre Senyor Jesucrist crucificat la humanitat, de la sempre benaventurada Verge Maria la fecunda integritat, y de tots los Sants la universitat; als quals per sempre sia donada alabansa, honor, poder y gloria per totas las criaturas, y à mi la remissiò de tots los pecats per tota una eternitat.
Angel de Déu, custod meu, puig so recomenat á vostra pietat suprema, il-luminaume en aquesta nit per amor del Senyor que tot ho goberna.
. Guardaume Senyor, com la nina del ull.
. Baix la sombra de vostras alas mon esperit
se recull.
ORACIÓ.
Visitau, vos suplico, Senyor, aquesta —11→ habitació, apartau ben lluny de ella tots tots nostres enemichs; vostres sants Angels habiten en ella, los quals nos guarden en pau, y vostra benedicció sia sobre nosaltres sempre. Per los mèrits de Jesucrist nostre Senyor. Amen.
Aqui exâminará la conciencia de tot quant ha ofès á Déu desde la última confessió en especial de que ha faltat en lo present dia, y li demanará perdó ab lo següen:
Senyor Déu meu Jesucrist, Déu y home verdader, Pare, Criador y Redemptor meu, en que crech, espero y amo més que á totas las cosas, per ser Vos que sóu, me pesa de tot mon cor de havervos ofés, y proposo fermament de no tornar á pecar, y de apartar tota ocasió de oféndrervos, de confessarme y cumplir la penitencia que me serà donada. Vos oferesch la mia vida, obras y traballs en satisfacció de mas culpas y pecats, y confio envostra bondat y misericordia infinita que me perdonareu per vostra preciosa sanch, dolorosa passió, è intercersió de Maria santíssima, Mare y Senyora mia; y me donaréu gracia per esmenarme y perseverar en ben obrar fins á la mort. Amen.
—12→Aqui dirá lo Pare nostre, Ave María, y Credo, y conclourá dient:
Una nit quieta y acabar santament nos concedesca lo Senyor omnipotent.
PER LO DIUMENGE. MEDITACIÓ DEL BENEFICI DE LA CREACIÓ
COMPOSICIÒ DEL LLOCH
Imagina, ánima cristiana, que estás en la presencia de Déu, criador de totas las cosas, lo qual podria deixarte en estat de no res; y per sa misericordia te ha donat lo ser, fente á imatge y semblansa sua, per que pugas arribar á gosarlo.
CONSIDERACIÓ
Considera quánta misericordia ha fet Déu á la tua ánima y, regoneix que pochs anys ha no eras res, ni tenias ser, ni eras en ningun lloch, y que te ha elegit —13→ de milanars è infinits possibles, per ferte participant de las suas felicitats eternas. Mira atentament que te ha criat à imatge y semblansa sua, no obstant que preveya que habias de ser un vil, inútil, indigne, ingrat y enemich sèu. Criá la tua ánima, perque lo coneguesses, amasses, servisses y finalment te salvasses! O fi santissim y nobilissim! ¡Que cosa mès deguda, que amar à Dèu tan amable! ¡Que cosa mès alegre, que viurer eternament ab Dèu!
Alsa los ulls de la consideració, passa la vista per tot lo mòn, y veuràs que tot está subjecte á ton servey. Per benefici teu ha criat als Angels, per tú ha donat vida als bruts, per tú están en continua batalla la terra, aygua, foch y ayre. Mira, home, diu tot lo món, cóm te ama lo qui per tú me ha fe à mi: jo te servesch, perque sò fet per tú, perque servescas á aquell que me ha fet á mi y á tú. Procura, pues, servirlo, ja que te ha fet tans beneficis. ¿Com ets donchs tan desconeguda, ánima mia que habente fet capás de tota la Santissima Trinitat y del mateix Déu, no alabes —14→ la sua admirable potencia en criarte, veyent las móltas y varias criaturas, que te ha posat á ton mando, perque lo alabes? ¿Cóm, descondeguda, no lo serveixes? ¿Cóm ingrata, correspons á tans beneficis ab tans agravis?
AFECTES JACULATORIS
¡Ay, Dèu meu, que la obra de vostras mans vos haja ofés! ¡Que vos haja estat ingrata una criatura vostra! ¡Ahont tenia lo judici, quan rebelde despreciaba aquestos favors divins!
O ánima mia, antes ditxosa, ara infelis, ¿cóm no quedas confusa de haber tantas vegadas afeat la imatge de ton Dèu, menyspreant los beneficis que te ha fet en la creació? Mira la ingratitud en que has caygut. ¡Oh quánt justificadament pot dirte ab viu sentiment de sòn cor: Me pesa de haber criat aquest home!
¡Ay, mòn Dèu amantissim! ¿còm à la que vos ha estàt tan desatenta, permeteu anomenarse criatura vostra! Peró ja que, ánima mia, lo veus mès inclinat á perdonar —15→ que á castigar, ¿cóm ab lo dolor de tas culpas no recobras la hermosura que los mateixos ángels podian envidiarte?
COL-LOQUI Y PETICIÓ
O Jesus meu, ¿cóm es possible, que habentme fet á vostra semblansa participantme vostra gracia, y criantme per vostra benaventuransa, me haja desapropiat de tan soberana bellesa, despullat de tan rica vestidura, y cambiat lo mès ditxòs fi, ab la major de las desgracias?
O ánima mia, avergonyeixte de haber deixat una imatge tan soberana per una figura tan horrorosa, y haber renunciat la perpetua herencia del cel per los transitoris contentos de la terra.
¡Ay Criador meu! ¡Qué ignoran era quan deixaba la suma bondad per la malicia! ¡Qué cego, quan abandonant la llum, seguia las tenebras! ¡Perdonaume, Senyor, aqueix enorme delicte, que me pesa del intim de mon cor de haberme apartat un instant de Vos; la caritat que usareu ab mi, mon Déu, per crearme, vullaula usar piadós per salvarme.
—16→
PER LO DILLUNS. MEDITACIÓ SOBRE LA GRAVEDAD DEL PECAT MORTAL
COMPOSICIÒ DEL LLOCH
Considera que lo pecat mortal es una ofensa y menyspreu, ab que la criatura, quant es de si, voldria destruir lo mateix Dèu, acabar ab sos divins atributs, y rebelantse contra de éll com a supremo Princep, voldria, inspirat del dimoni traurel del Cel.
Premedita quan horrendo es lo pecat, que ab éll te fas la més vil y fea de totas —17→ las criaturas, reo de la divina Magestat ofesa; apóstata, perque apartante de la lley de Dèu, solament segueixes la del diable; ignorant, perque per una cosa de ningun valor perts la divina gracia, y renuncias lo dret que tenias à la vida eterna.
Pondera lo mal que has fet pecant, puig has renovat á Cristo los dolors y penas, que los jueus li causaren en la sua passiò. ¿Cóm pots viurer ab la quietut y sossego ab que estàs? ¿Còm dorms ab tan descans? ¿Cóm menjas ab tan gust? ¿Com estás tan content en los passatems, sabent que si morts en pecat, te has de condemnar per sempre?
Digasme, ¿qué te ha fet Dèu perque l'ofengas? ¿en qué te ha obligat lo dimoni, perque lo servescas? ¿No es locura amar al que desitja condemnarte, y aborrir al que ha mort ignominiosament per salvarte?
AFECTES JACULATORIS
¡Ay, ánima mia, què miseria fou la tua quant pecares! ¡Qué inconsideració quant à ton Déu ofengueres! Agraviada tens la divina bondat ab ta malicia; has provocat —18→ à la justicia la divina clemencia; y encara no pensas en demanarli perdó ni arrepentirte!
O amantissim Déu, ¡qui may vos hagues ofés de pensament, paraula ni obra! ¡Ay, clementissim Jesus, aqueixa fos la mia ditxa, que me deslligaria las cadenas de una esclavitut tan terrible! ¡Ay, que tingués tantas llágrimas, com gotas tè de aygua lo mar, per plorar aquesta desgracia mia!
O ánima mia, ¿cóm pensas alcansar la divina clemencia, si ab lo pecat te has fet enemiga de Dèu, y odiosa à tots los Sants, que podian ampararte y valerte? ¿Cóm vols alcansar favor dels que tens agraviáts? ¿Cóm pots preténder beneficis dels cortesans del cel, si tens injuriat al que es Rey y Senyor del cel y terra?
COL-LOQUI Y PETICIÓ
¡Ay, Déu meu piadosissim, y pare de tota clemencia! Ja veig que la mia desordenada malicia me fa indigna de vostra pietat, y de anomenarme fill vostre, perque he pecat contra del cel, y en vostra presencia divina. No puch satisfer per la menor culpa —19→ á vostra Magestat ofesa. Peró, si per mos demérits no só digne del perdò, oiu la veu de la sanch de mon germá Jesucrist, que clama per mí desde la creu. O Jesus y Maria, als dos confesso tenir injuriats; pero, puig los dos sóu abisme de misericordia y dulsura, me pesa de habervos ofés. Perdonau, misericordiosissim Jesus, al menor dels esclaus de vostra purissima Mare: perdonau, misericordiosa Mare, al més indigne servidor de vostre fill Jesus.
PER LO DIMARS. MEDITACIÓ DE LA MORT
COMPOSICIÓ DEL LLOCH
Imagina, ánima cristiana, que está ton cos en lo estat en que algun dia se ha de vèurer, oprimit de una grave malaltia, proxim á la mort; en la qual ocasió sols Déu te pot servir de consol. Suplicali pues desde ara, no te desempare en aquella hora.
—20→CONSIDERACIÓ
Considera quál será la tua amargura, ánima mia, y qué remordiments tindrás en la tua conciencia, quant estarás per separarte del cos, oprimida de la última malaltia. Alli se t'representará tot lo mal que en la vida haurás fet, y tot lo bè que culpablement hauràs deixat de fèr. Plorarás lo temps en que podias fèr penitencia: te voldrias quedar per recuperarlo, y los accidents te instarán perque partescas. ¡Oh, quant te pesará, que per un leve gust hajas desmerescut la felicitát eterna!
Mentres te combratrán totas aqueixas fatigas, com à presagi de la mort certa, se t' representarán los mals pensaments, paraulas ociosas, obras malas de la vida; y tots te servirán de fiscal en la divina presencia, tot te vindrá a la memoria, voldrás apartaho, péro quan mès procurarás evitarho, tan més te afligirán, y se t' representarán ab major vivesa.
En un costat tindrás una horrenda multitut de dimonis, en lo altre una esquadra de Angels: estarás en lo mitg, esperant uns —21→ y altres de qui seràs, despues de judicada. En aquest instant será tan del cos com de tú la major agonia, perque estarás incerta del fi á que haurás de parar. Si las bonas obras fan cáurer la balansa á la part dreta, te aconsolarán los ángels; si se inclina á la esquerra, te precipitarán ab pasmo á la mort los dimonis. Vejas las obras que fins ara has fet, y coneixerás á las horas la part á la qual has de inclinarte.
ACTES JACULATORIS
¡Ay, ánima mia, sabs que ha de morir lo cos en que habitas, y que luego de separarte de éll has de ser judicada de totas obras, y vius tan descuidada! ¿Que aguardas lo arrepentiment per aquella hora, en la qual veurás baix de tu obert lo infern? Dins de tú á Dèu indignat, y las portas del cel tancadas.
O ánima cristina, que estás confiada que tindrás una mort regoneguda, y un sacerdot per exhórtarte, ¡oh qué sega ets, y quán vanament esperas! Si en tota la vida, estant ab salut perfecta, lo teu cor no ha —22→ sabút fer tal vegada un acte de arrepentiment, ni una confessiò bèn feta, ¿à las horas que estaràs ab las forsas decaygudas, y perturbada dels sentits, pensas que has de ferla?
Peró, ¡ay! ¿què serà de tú, si Dèu en aquell instant te nega los sèus auxilis? ¿si deixa á ton cor ab la duresa ab que ha viscut? ¿Cóm quedarás, si en lo punt que aspirarás, veus á Jesus contra de tú, jutge indignat, que ara per á las horas pensas tenir propici? ¡Qué fatal será ta sort, si obre las llagas y feridas que sufri per tú, per reprobarte y condemnarte en la tua ingratitut y malicia!
COL-LOQUI Y PETICIÓ
O Déu meu, de pietat infinita, ¿cóm tinch de comparéixer devant de Vos en aquella terrible hora, en la qual la ánima se me separará del cos? O ánima mia, ¡quànt tens que tremolar, si miras quàn vanament has despreciat lo temps que te ha donat, perque lo amasses y servisses! ¡Ay, Dèu meu! nom desamparéu en aquella hora, perque desde ara per á las horas accepto, —23→ per degut cástich de mas culpas, la separaciò que ha de tenir la ánima de aquest cos, la privació dels sentits, las fatigas, los suors que tinch de passar en la última agonia, perque me perdoneu los pecats ab que vos tinch ofés. Perdonaume, bon Jesus, que sento intimament lo habervos agraviat, per ser Vos qui sòu, bondat infinita, y perque vos amo sobre totas las cosas. Teniu misericordia de mi, castigaume, com es just, ab la mort temporal; peró donaume despues de aqueixa vida, la eterna.