21
Una compañía barcelonesa, pàg. 355.
22
«Facio ego... vobis Johanni de Junyent, majori dierum, draperio civi Barchinone...»
Comandas, doc. 196, datat el 31 de maig de 1415). Una compañía barcelonesa, pàg. 357; Comandas, docs. 318 i 321; Claude Carrère, La vie privée du marchand barcelonais dans la première moitié du XVe siècle, «Anuario de Estudios Medievales», III (1966), pàgs. 263-290 (pàgs. 272-274). De vegades el número 4 apareix com «de Solsona»
(Societats mercantils, doc. 86, datat 1401) o com «draperius civis dicte civitatis filius Guillelmi de junyent»
(Societats mercantils, doc. 96, datat el 1406).
23
Una compañía barcelonesa, pàg. 350. El número 5 apareix com «Johannes Junyent, draperius, minor dierum, civi dicte civitatis»
(per exemple, a Documents culturals medievals (1307-1485), ed. Josep Maria Madurell i Marimon, «BRABLB», 38, 1979-82, pàgs. 301-473 [doc. 71 datat el 12 de gener del 1417]).
24
Societats mercantils, doc. 86; Una compañía barcelonesa, pàg. 357.
25
Com explica Carrère, abans de la reforma del 1455, els drapers tenien el seu lloc al Consell de Cent a l'estament dels artisans, abans dels menestrals però després dels mercaders Barcelona, I, pàgs. 545-546. Però els documents relatius als Junyent suggereixen que era possible que un mercader que es lliurés al mercat de draps fos anomenat «draper» (els números 1 i 2), però no sembla corrent que un draper es confongués amb un mercader (el número 4 és sempre «draper»).
26
Una compañía barcelonesa, pàgs. 351-352.
27
Barcelona, I, 416.
28
Vegeu Francesc Almela y Vives, Ausias March y la producción azucarera valenciana, València, 1959 (separata de la revista «Ferriario»).
29
Barcelona, I, pàg. 554. Joan de Llobera, cosí de Joan Junyent número 1 i soci de la companyia Llobera-Junyent, i Pere Rovira van ser a Gandia el 1436-1437.
30
Barcelona, II, pàgs. 27-28.