Per a les diverses formes de les partes artis en la retòrica clàssica, vegeu H. Lausberg: Manual de retórica literaria. Fundamentos de una ciencia de la literatura, 3 toms (Gredos, Madrid: 1966-69), I, 235-37; també E. R. Curtius: Literatura europea y Edad Media Latina, 2 vols. (Fondo de Cultura Económica, México-Madrid-Buenos Aires:1955, reimp. 1989), I, 106-111, i J. J. Murphy: La retórica en la Edad Media. Historia de la teoría retórica desde San Agustín hasta el Renacimiento (Fondo de Cultura Económica, México:1986).

Vegeu el capítol 4 («Tres poemes problemàtics») d'Aproximació a Ausiàs March.

«per far conoisser et saber qals dels trobadors an mielz trobat et mielz ensehat, ad aqelz que·l volran apenre, con devon segre la dreicha manera de trobar», The «Razos de Trobar» of Raimon Vidal and Associated Texts, ed. J. H. Marshall (Oxford University Press, Londres: 1972), p. 3.

Vegeu R. Archer: The Pervasive Image. The Role of Analogy in the Poetry of Ansias March (John Benjamins, Amsterdam: 1985), p. 195, n. 21.

Torcimany, I, 115-16.

Torcimany, I, 123-24.

«Quar los mal digx pauza hom e ditz per los malvatz e non ges per los bos, perquè aquil que soteno a mal fan part am los malvatz», Flors del Gay Saber estiers dichas Leys d'Amors, 3 vols., ed. M. Gatien-Arnoult (París-Tolosa de Llenguadoc:1841-43), III, 126.

A. Pagès: Auzias Marc et ses prédécesseurs. Essai sur la poésie amoureuse et philosophique en Catalogne aux XIVe et XVe siècles (Champion, París:1912; reimprès Slatkine Reprints, Ginebra:1974), p. 282, i Commentaire des poésies d'Auzias Marc (Champion, Paris:1935), pp. 85-86; P. Bohigas, ed.: Ansiàs March. Poesies, 5 vols., ENC (Barcino, Barcelona: 19521959), III, pp. 95-98; V. Fàbrega i Escatllar: «Ausiàs March i les expectatives apocalíptiques de la Catalunya medieval: un comentari al cant 72», Els marges, 54 (1995), pp. 98-104. Aprofito l'avinentesa de contestar una pregunta de l'Albert Hauf sobre els versos 25-30 i la interpretació de Valentí Fàbrega, amb una resposta diferent de la que li vaig donar al col·loqui de Girona. Els versos en qüestió són els següents: «Per ço que mills a totes gents se mostré, / mostrantl'a aquells qui vaques e bocs guarden: / ell és aquell qui en sa joventut tendra / sobrà en aquells qui saviesa colen / e, despocat de nombre de gent d'armes, / les multituds d'aquelles ha fet retre». Interpreto els primers dos versos de la manera següent: «Perquè sigui clar quina és la seva identitat, de manera que l'encertaran fins i tot els pagesos, us diré que estic parlant d'aquell qui...» Es a dir, la fama del rei arriba fins i tot als estaments més humils. A continuació March es refereix a l'intel·lecte precoç del príncep i a la seva victòria en una batalla -que no he pogut identificar- on portava un gran desavantatge militar.

Flors del gay saber, III, pp. 126-30.

Torcimany, I, p. 125.