Biografia de Joan Lluís Vives i Marc
Llúcia Martín Pascual
JOAN LLUÍS VIVES I MARC va nàixer a València l'any 1492 al si d'una família d'antiga tradició jueva. Va estudiar filosofia a París entre 1509 i 1512, també va viure a Lovaina, Oxford (entre 1523 i 1528) i, finalment, a Bruges, ciutat que s'havia de convertir en la seua llar i on va morir el 1540.
Vives és conegut com la figura clau de l'humanisme valencià amb projecció europea. Prova d'això eren els seus contactes amb personatges destacats coetanis com ara, Erasme de Rotterdam o Tomàs More, amb els quals va mantindre relació epistolar i amistosa. La seua producció és únicament llatina, això es deu a què el llatí s'imposà com a llengua de cultura enfront les llengües vulgars, fruit del corrent cultural renaixentista.
L'ideal humanista que Vives va reflectir en les seues obres té les característiques següents:
- Una vessant social que el porta a reflexionar sobre l'ordenació ciutadana de l'Europa del moment. En aquest sentit va realitzar uns comentaris a l'obra de Sant Agustí, In XXII libros De ciuitate Dei comentaria (Basilea 1522), així com també altres obres en les quals mostra el seu interés per problemes actuals, com ara qüestions socials, el tema de la pobresa i l'organització de l'Europa moderna en un estadi de pre-capitalisme. Precisament, en els comentaris de l'obra de sant Agustí s'aprecia l'erudició de Vives, la seua cultura enciclopèdica, bíblica i patrística i l'immens coneixement de la cultura grecoromana, així com també l'originalitat i reflexió de què era capaç l'autor.
- Un renaixentisme cristià que l'enfronta al paganisme que les Humanitats clàssiques difonien i que es reflecteix en obres com Ad animi exercitationem in Deum commentatiunculae o De veritate fidei christianae on raona sobre l'ànima humana i els fonaments del cristianisme. A pesar de l'origen familiar hebreu, Vives va saber entrelligar la veneració per l'Antic Testament i una espiritualitat cristocèntrica, pròpia dels corrents espirituals i devocionalistes de l'època, sobretot dels intimistes neerlandesos.
- Una activitat pedagògica que es deixa veure en alguns dels seus llibres i en la tasca de preceptor d'alguns prínceps importants del moment, per exemple de la futura Maria I Tudor d'Anglaterra, a qui va dedicar el tractat De institutione feminae christianae. També va mantindre relació amb Felip II d'Espanya per a qui va escriure els diàlegs Exercitatio linguae latinae publicats a Basilea el 1538 i coneguts com l'obra pedagògica cabdal de Vives.
La producció del valencià va ser objecte continu de censures inquisitorials, sobretot a partir de la Contrareforma i la seua figura desprestigiada fins al punt d'haver de suportar la crema en efígie dels seus pares morts per judaïtzants.