Visor de obras.

     La transcripció de les poesies d'Ausiàs March del manuscrit N.

     Oferim la reproducció digital del Ms. B2281 de la Hispanic Society of America en edició de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives per cortesia d'aquesta Institució. L'obra es presenta enllaçada pàgina a pàgina amb Cançoner llemosí del siglo XV [Manuscrit], Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2012. Aquest treball s'ha realitzat en el marc del projecte d'investigació Edición paleográfica digital de los testimonios manuscritos de las poesías de Ausiàs March, referencia FFI2010-21453-C02-01, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.

     El Cançoner B2281, conegut com Cançoner llemosí, conté 99 poesies d'Ausiàs March, la darrera de les quals incompleta. A més, conté una important col·lecció de poesies de Pere Torroella i d'altres autors com Arnau March, Joan de Garau, Jordi Centelles, Mossén Navarro, així com també algunes peces anònimes. L'obra de March ocupa les pàgines 1-266 del manuscrit -segons la paginació moderna que hem preferit respectar i no la foliació antiga-, i són aquestes les que presenten enllaços creuats entre l'original i la transcripció. Per aquest motiu, les últimes cent pàgines estan enllaçades amb l'original però no presentem la transcripció per no tractar-se d'obra marquiana.

     La transcripció s'ha realitzat respectant al màxim l'escriptura de l'original, per això no hem introduït pràcticament cap convenció, hem seguit els criteris bàsics de la transcripció paleogràfica i que resumim ací:

         · Desenvolupament de les abreviatures, amb indicació de les lletres suplides en cursiva.

         · Es manté l'ús de majúscules i minúscules, u i v i i i j, segons trobem al text.

         · No separació de paraules. No es puntuarà en forma diferent al text. No s'accentuarà.

         · Ús del signe ¶ per a indicar els calderons.

         · Ús de la ratlla obliqua per a indicar l'ús d'aquest signe (equivalent a una pausa breu).

         · Ús del punt i coma per a indicar l'ús d'aquest signe, si apareix al text com a signe de puntuació o com a signe d'abreujament.

         · Ús del símbol per a indicar la nota tironiana d'et.

         · Integració dels passatges o paraules interliniats o marginals en el text entre paréntesis angulars.

         · Indicació de les paraules ratllades entre claudàtors, amb el text amb ratllat si es pot llegir (exemple: ratllat), i amb asterisc si no pot llegir-se.

         · Indicació dels canvis de pàgina (enllaç creuat).

         · Indicació de les rúbriques amb negreta.

     L'obra marquiana del manuscrit N.

     El manuscrit N es va donar a conéixer arran de la seua incorporació a la Biblioteca de la Hispanic Society a començament del segle XX. Pagès, en la seua edició crítica de les poesies de March (March 1912-1914), reconeix que va consultar el manuscrit només de forma parcial però va constatar que l'ordenació era semblant a la del ms. F conservat a la Biblioteca Universitària de Salamanca i base de l'edició crítica. Amb posteritat han estudiat aquest manuscrit Faulhaber (1984), Archer (1990-91) i Beltran-Avenoza, que el descriuen de forma exhaustiva en BITECA.

     L'obra marquiana està copiada per una única mà, encara que se n'adverteixen d'altres que no afecten a les composicions de March i que coincideixen, segons Faulhaber, amb algun dels copistes de B-2280, el Cancionero Vindel (Garcia & Martín 2006). L'estudi de les filigranes suggereix una datació del darrer terç del segle XV.

     Les poesies transcrites, excepte les números 87 i 92, estan disposades en cobles de 8 versos i copiades de forma més o menys regular, de manera que, en cada pàgina, es copien tres cobles o bé dues cobles i la tornada, sempre precedida per la rúbrica «tornada». Cada poesia duu com a rúbrica «mossén ausias march», tot i que en alguns casos ha desparegut o bé està escrita per una mà posterior. És significatiu que no trobem tall ni diferenciació entre la poesia 29, editada com a esparça (Si com lo taur), i la 30. Les poesies 87 y 92 estan copiades a raó de dues estrofes de 10 versos per pàgina. Podem assenyalar els diferents blocs de poesies:

         · De la primera a la 74, ordre que va mantenir Pagès i que coincideix pràcticament amb l'ordenació del ms. F. D'aquest bloc desapareix la poesia 21 que reapareix més endavant segurament a causa d'un oblit del copista.

         · Poesies 106 i 107. Es tracta de les poesies Lo tot és poch ço perquè treballam i Ho quant és foll qui tem lo forçat cas. Aquestes poesies són dos textos extensos i podrien semblar una inserció anòmala. Ara bé, segons Beltran (2006) el número d'estrofes d'aquestes dues poesies es correspon amb un grup de sis bifolis, una unitat tancada que s'inclouria en el manuscrit.

         · Continua un bloc entre la 87 i la 91 que es tanca amb la poesia Tant en amor ma pensa consent, la número 21 que el copista havia oblidat.

         · Bloc de poesies 75-85. Es reprén l'ordre que deuria haver estat el «normal» abans de la intercalació de 106-107.

         · Cants de mort. Apareixen com un conjunt homogeni amb l'única excepció de la inversió de les poesies 96 y 97. El cançoner marquià acaba amb la poesia Per lo camí de mort he cerquat vida número 98 en les edicions actuals. A l'inici de la poesia 92 apareix escrit d'una mà posterior: «[a]prés de mort de sa [d]ama feu les següents».

         · L'única poesia que no apareix en aquest cançoner és la esparça número 86 Si·m demanau lo greu turment que pas.

     El manuscrit presenta diferents tipus de correccions i rectificacions que realitza el propi copista quan se n'adona que s'ha equivocat o ha repetit text ja copiat. També afegeix entre línies versos que ha oblidat, la qual cosa ens indica que existeix un model anterior.

     BIBLIOGRAFIA CITADA.

     Archer, Robert, «El manuscrit N d'Ausiàs March a la Hispanic Society of America», Llengua & Literatura, 4 (1990-1991), 359-422.

     Beltran, Vicenç, Poesia, escriptura i societat: els camins de March, Castelló/Barcelona, Fundació Germà Colón Doménech / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.

     Beltran Vicenç & Avenoza, Gemma, BITECA / Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears», Philobiblon, Editor Charles B. Faulhaber, 25-09-2012, http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon.

     Faulhaber, Charles, Medieval manuscripts in the Library of the Hispanic Society of America. Religious, Legal, Scientific, Historical and Literary manuscripts, 2 vols., Nueva York, The Hispanic Society of America, 1984.

     Garcia, Marinela & Martín, Llúcia, «Les poesies catalanes de Mossén Avinyó del Ms. B2280 de la Hispanic Society of America», Cultura Neolatina, 46: 1-2 (2006), 105-140.

     March, Ausiàs, Les obres d'Auzias March, 2 vols., ed. d'Amadeu Pagès, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1912-1914. [Edició facsímil: València, Consell Valencià de Cultura, 1991, 1995].

     S'ha retallat el marge extern.

     S'ha modificat la brillantor, el contrast i l'enfocament per millorar la lectura.