Visor de obras.

  -f. 246v-  

Qvi de per si ne per deu virtuts vsa Be sera foll que pensa pas sens merit On mal faents de llur mal fet no penen Los ben faents de ben fer no meriten Ja so[n] estats ver semblants bons per fama  5 No pas en ver car per flama be feyen E per llurs fets lo mon los meritaua Nos restalmon qui res de be guardone Donchs lo mal hom als homens iatescusa Cascu pot ser tal com son voler dicta  10 Cascun estat son offi[ci] no serua Nom sel prelat perdon mo deu con dubte Papes e reys fins al estat pus mjnue Ffan lo quels plau mas no pas lo que volen Deu amador dintencio primera  15 Es colt yonrat dintensio segona Dret natural es que la prima causa En nostre amor les altres preceesqua E quant se fa se faça per aquella E no vullam aquella per les altres  20 Ellas la fi de nos e lo prinsipi En ella es mes quen nos lo nostresser Nos ignorants regiram aquest orde Car deu volem no per si mes per altre -f. 247r- Deu no pregam ardentment si non pressa  25 E quant volem gracia dell atenyer E som tan pechs quens pensam ells nes hoia E nostres prechs ab gran dret nos condapnen Puys no hauem lintençio primera Enell yapres anos e nostres coses  30 A nostres prechs ell ou dorella sorda E nons partim deuant ell menys de colpa Nos merauell sils fets de deu signoren Que los morals nos troba qujls entengua No dich molt be mas poch ne molt nou saben  35 Homens letrats e donchs quant mes lo poble Si atrauers la fusta vala roca Raho es gran puys nauxer no la guja Si per virtuts los homens no sandrecen Gran dret sera quen ells tot be peresqua  40 Si deu no fos ne lo mon donas premjs Per si mateix hom deu fer bones obres Car en len fer lo bon hom se delita E loma reb de sa bonobra paga Mas qui per deu ni per si be no hobre  45 Mas per auer honor gloriofama Foll es pensant que sent be les atengua E sino sab que treball no merexen -f. 247v- Doblanjmal es lom yels altres simples Per <ço> com son en ell duas naturas  50 Si del que fa non complau almenys vna Del tot es foll que de natura isqua Sino complau ala part rahonable O lapetit sol calltre nou dampnega Foll es del tot sin ben fer se turmenta  55 Per auer ço quel mon als bons denegua Tals comaquels quj per la mar nauegan Son desujats sills fall la tramontana E uan en loch hon la venturals porta Son en lo mon los homens quen ell viuen  60 Puys la virtut no tenen per ensenya Cascu va lla hon lapetit lo porta E tant en lom es lappetit nohible Com per aquell vol coses menys fartables O deu per que los qui lo mon tribulen  65 Y el que volran per null temps aconsiguen Y aconsagujt llur voler mes desija Si que james fam se part de lur ventre Com ne per que no demanan ab cuyta Si res pot ser de que lom se contente  70 Sabran que hoch e veuran la gran falta Que dins ells es eno pas en les cosas -f. 248r- Per acabat foll se tenrrall pus sauj De son defalt aura mes conaxença Puys ha gastat lo cors e molt mes larma  75 Serujnt aquell qui mal en paga dona Son fet esta en oppinjo falça Pres lan descuyt no es lo qujs pensaua Ffamayonor cuyda que virtuts fossen E folls les han donchs per si no son bones  80 Res no es bo quel malhom posahesqua E com honors los mals homens atenguen Los homens bons ab fam no les demanen E maiorment penssant los qui les donen Foll es aquell quell do del foll molt prea  85 Car ia no ha daquell la verastima Y la finall differença nos molta Entre aquels qui vnas cosa volen La bononor al bon hom no contenta Car lo bon hom en son actes delita  90 No en lonor del qujlis agenolla Sonor es be en aquell es qui honrra E non lonrrat mas lo seu be senyalla E si noy es honor follas aquella Que lo bon hom de tot en tot menysprea  95 No pens ser bo qujn tal bes glorieja -f. 248v- Nos desonrat per ser auar lo ioue E que passas tantalus en cobea Si es dispost en ser franch essent prodich Ya li noura si tracta matrimonj  100 Vell ignocent de be mas de mals abte Luxurios cubert eple de pompa No pert honor nentre los pechs la fama Quj son aquels sabents qujn deu lom esser Que pot valer qujendignjtat no sia  105 En contraquels qui en lo mon triumphen Veent los fols grossers e plens de vicis E tot llur be los ve per atriuença Non se algu qujl mon tant lo rebuge Que lenderroch si no sent enos canssa  110 Mal dit jutgat por ser mas no lenpachen Al atreujt lo mon camj li obre Per mals mjians lo mon sa fauor dona Y ason despit los atreujts sa vancen Son auorrits e casil mon los dubta  115 Loch te cascu en lo mon hon salleuga No es raho lordenador al seura Ney seuralgu si spera bon orde No contraffa la taula de peruça Orde noy es mas error sempiterna  120 -f. 249r- Rei no regeix nels pobles obeexen No se qui es pus cullpable alaltre Degun estat alaltre no jnpugne Car nos algu que sa fi no desuje Si algun hom es qui la regla rompa  125 Tan poca part al tot punt no altera Ab tot aço resta la regla ferma Vn oronell lestiu no denuncia O gent del mon obriu los hulls per veura Com no es ver lo que veritat semble  130 E que honors la gloria ho ffama Per les virtuts per null temps se tengueran Lo cobeios cruell fenyt ple de pompa Astucios jnportu sens deu tembre Aquest aytal les gents per deu adoren  135 Creents de sert que font de virtuts mane Lom que virtut ab sol entendre toca Yan alguntant pot gloria consegre Es conaxent e la fauor menys prea Com veu los fols e los mals com latenyen  140 No es tan bo que si los bons laujen No la volgues e san faria martre No es tan foll que aquella cobege Lentendre ha mas a virtut no basta -f. 249v- Gran rahom par que deu nos auorresca  145 Puys lo pes dom per deu qui nos en esser Quant los gentils los lurs deus adorauen En llur error aujan gran escusa Veent aquels ab hull no sol de pensa E ver semblant quels parien mjracles  150 Aradoram deus doppinjo falsa Quj duran tant com los trigam conexer A la virtut cuydem fer sacrifici Quant la honor anem en reuerença E no sabem don falç honor pren força  155 Per ignorar don veronor pren forma Tota honor nos sembla ques deu colre Ne los sabents mes del entendre passen Car fan honor als qui no la merexen Tots som eguals al que deforas mostra  160 Affeccio yenuueials bons guerregen Enemichs son donor e ffama bones E lignorant en quj ver juhis gasta Quj seraquell qui de llurs mans escape Mas son pero los quj donor maltracten  165 Que tots aquels quj la fama varien Lo vicios pus tost donor salegra Que lo dolent de fama no triumpha -f. 250r- No solament als pechs qui res no tenten Mas aquants som lull nostrens enfalagua  170 Si que veent los fauorrjts hom honra E tol recort com no son molt culpables Quj per leig fets son muntats adomjnj Honrrals lestat mes quel leig fet nols leua Donchs qujs lo foll qui perahonor be faça  175 Puys la honor per be fer no satengua Ignorantment al mon alguns be obren Per no saber lo qujls ne dona causa Altres no tant mas pegament be vsen Ffaents per tall que lur ben fet se perden  180 Los primers son tanguts molt a natura Qujs fa ben ger per moujment qujls dona Los altres son vers deu e si culpables Jnfern viujnt e pres port posaexen Ffastig ha deu de qujl mon no ten fastig  185 O del qujl ha si daquell no saparta No solament es luny qujs en larmjta Mas tots aquels quj del barbull se lunyan Ladres vist ya quj ab ladres pratica Superbios quj per honor treballa  190 Auar aquell quj ab diner se bolca Lo loch hon es lo mostrasser culpable -f. 250v- Diners honor no hateny lo bon home Tants son los mals qui per aquells treballen Quj bonament en aquest mon pratica  195 No pot muntar per los mals qujlls enpachen Quj regir vol de lenfer se desalta O es grosser no sabent que si vssa A mal affer lo camj pla nons porta Per nous camjns hi van yestranyes sendes  200 Si hom agues per leig fet vituperi Que faraquell caualler sodomjta Hauent pres grau dexcellent virill home Yaquell iaqueix volent costum de fembre Alguns sabem aquest peccat orrible  205 Non veig senyal conor los sia tolta Quj no la toll de hon tolta deu esser No la dara en part hon se meresca Ja no es crim que ab honor nos mescle Sia molt mes en homens quen les fembres  210 Ans fa senyal vn poch peccat en elles Que lo maior ques pot fer en los homens Acosdeve per quels homens son jutges Passant dolor dell crim quelles mes toca Amant asi lo mal daltrencarexen  215 E simples fan lurs fets abomjnables -f. 251r- Reptar no cal de llurs vicis les donas Car daquels natura pren lo carrech Quj no enten e passio lo força De son be hi mal natura es maestra  220 Los tres pilars hon lo be dom sassenta Esser no pot quen ellas se recolzen Lur fonament deu esser la prudença E lo nom sol a elles par saluatge Als quj poder esaber han de pendre  225 E de ben fer per fauor de natura Encontra dells deu pogra fer mjracle Com en peccat dela natura hixen Simplament lom contra natura pecca En tot peccat puys ala raho pugna  230 De tot en tot asa naturas contra Com en peccats trespassa dom los termens Si dels estrems los homens no sespanten Vicis comuns cascu virtuts sempenyent Ya los auars passen per homens saujs  235 Los cauallers pe<r> mercadeers sespatxen E los coharts lur grau donor no perden Per be quel mon en lo pits dom romangua Als fets honests entenjment nos troba Si per aquels per hon diners sauisten  240 -f. 251v- O quants son pochs quj de general regla Sapien fer als fets singulars regles E apli fer juhis inserts e necessaris Tots los juhis ques fan entre los homens Affeccio la senteciordona  245 Don tinch per foll quj en gloriasmunta Per lo juhi quj tal jutge la done E aplicar aquellas ala vida Causan les gents desta error comuna Puys en lo mon tal entenjment troben  250 Ans de auer del ver la conaxença Han engenrrats abits de mals conseptes No ha molt fet quin conexença basta Mas lo qujl ha que la part bona prengua Als homens flachs per obre jnpossible  255 Per cab hull flach mjren cossa difficill

  -f. 252r-  

Aquell ateny tot quant atenyer voll Si lo voler egualab lo poder Nos consagueix aço per lo diner Y el no sabent pensa que tot mall toll Donchs per auer hom lo magor delit  5 Nol cerch ab ço que lo diner ateny Car en mes mal que abe lom empeny Dins hom esta lo seu be tot complit Naturan lom ha termens establit Aços desig per aquels contentar  10 E bastament per aquels sadolar Y ell no sabent ho vol en jnfinjt Guardat de fam de fret e de calor Lo cors per fi res no demenera Si lapetit de mes nos requerra  15 En loch de be se metra la dolor Ermjnjs marts no guarden de fredor Mes que la pell de la volp ho danyell Ne cal vestir per calor terçanell Ne son requer llit ab molt blanor  20 Prest sens gran cost es quant mester auem Mas la ppetit nostrens ho en careix Tant que la fam com mes nauem nes creix Dalguns desigs complits fastigs rebem -f. 252v- Aquell voler per null temps farterem  25 Que passa dom lo dellit naturall E sols aquest es lo mer sensuall Y aquell maior que dentendre prenem Quant aquests han lo seu propi esguart Lome pot dir ques en lo mon content  30 Ladonchs lo ver coneix lentenjment Y el cors sens fam efastig roman fart Aquell voler es molt menys que bestart No resemblant als quj lan engendrat Semblals mas poch de que lom es torbat  35 Veent dels fets lançants naturapart Aquest ociu aquells don lesser trau Ell es fill sert de falçaopinjo Matant lo cors destruhint la raho E qujl segeuix aell yassi desplau  40 Rey es tot hom aquest lo fa esclau E menys de grat aquest se fa serujr Car per aquest lome no pot venjr Al desijat e fa lo que li plau Ell es aquell quj lom portan lo mon  45 Cercant la ffi que iames trobera Car fora si james ho peruendra Les fins daquest en natura no son -f. 253r- Per consaguent lo meu consell io don Que vostreamjch hus dels diners axi  50 Que solament ne prengua per asi Tant com mester al necessari son E lo restant pertescals quj non han Car non traura daquels son propi be Hoc hun be falç que tost sen va e ve  55 Tal quel pus rich es lo mes pobregant

Tornada Aujs a tots los quj trobar volran Lo gran dellir sens mescle de dolor Fugen del tot cobeiança e por E pels diners allur ostall venrran  60

  -f. 253v-  

Qual seraquell qui fora si mateix Ffara juhi puys si no sab jutiar Sa passio no sabra estimar Quantas ne qual se si mjnua ho creix Qual es lo foll questime res de si  5 Puys lo voler no sab hon li dara Son mal vinent no sab com lo sentra Lo que sofir no sab de fi en fi Traure nos pot dauer nom de mesquj Quj son voler la en tal part lançat  10 Que no sab com ama ho es amat Doch o de no no pot fer bon juhi E passa fort dollor e passio Quen pert dormir e sen veu alterat En hun istant se troba repossat  15 Quel par james vendra en tal saho Si com aquell quen lamar te mayso E daquellart se te molt per sabent Quen tal temps fora desperiment Que a son iuhi es contra la raho  20 E ua en part hon per null temps no fon E ueritat sa buxola nol diu De tot quant feu e dix allis desdiu Com eren ses leys que natura confon -f. 254r- Si guart lo temps present e lo que fon  25 De nou creat me par quem haia deu Mos appetits e lo pensament meu Cambi han pres ne se com ve ne don Car en amar fuy tot del sperit E nol me sent e sent en mj amor  30 Sino amas no sentria dolor Lo mal de mor menciona delit Per contemplar fuy en lo mon exit Pensant los bens e lo gentill voler Daquellan quj mon voler e saber  35 Eran lançats sens auer ne despit Nom call dir pus car en passats escrits He sats perlat deamor e de sos fets E descuberts molt amaguats secrets Los quals en mj son de pressent fallits  40 Mos bells volers son de pressent finjts Solament am de vanamor brutall Que passanmj en lespirituall Fforcadament com armaycors vnjts Axim es nou aquest mal sentjment  45 Com si amant / per null temps yo agues Tots los costums / damor veig al reuers En poca part han semblant aparent -f. 254v- Parlat he ya sens clar coneximent Daques<t> amor per quen mj abita  50 Mas laltramor honesta la nulla Que non senti sino hun moujment Mas ha sentit quenestamor del cors Temps escorrent lanjman pren sa part E mescla si hom sens auer nesguart  55 Don se penjt e mostren ho sos plors Moltes veus es que io sent mon repos Tant quant al cors puys fartament ateny Mas lapetit ames delit empeny E troba carts per voller cullir flors  60 Molt hom es bo per esser hun catiu Que per senyor no valria vn clau Axi amor es bo sin loch baix iau E mal si vol fer del cors mort hom viu Si com aquell qab flaca barcan riu  65 Pesca son peix e viu sats cabalos Mas per esser de bens pus abundos Entranlamar e noy sperastiu Ne pren aquell qui ama dona vil El es plaent tant quant toca la carn  70 Si mes ne vol prengas de si escarn Sin es forçat vaias negar al nil -f. 255r- Aquellamor deu ser tangudan vil Que null delit aportan lo recort En molt breu temps passa lo seu deport  75 Mal crimjnos ha perdelit ciujl Quj cama carn elanjmanauorreix Obre los hulls e tanch del tot lohir Car per aquels dolor ha de sentir Car tot quant hou en hira conuerteix  80 Aquestamor ses forces aflaqueix Si primament enquesta sen fal mon Sils amadors han esguart al que fon Y <als> altres temps dolor sens amor creix Amants voler ferm yals altres honest  85 Pençant aço qui es que no sespant Qual dona es que no sia dubtant E llayamar si dells sera enquest O trist daquell que vn cors desonest Ama forçat e fer honest lo vol  90 Diabciach epr solemnjal col Mas no del tot dignoranças conquest Ans sab que may farta la sua fam Desuergonyit ha dar e pendre larch Noy ha boci que li paresguamarch  95 Ques deu pensar delas pomas del ram -f. 255v- Daltre que mj no puch auer iust clam Lo meu delit es qujmha deçabut Trobat so pres ans que reconagut No pas tot mj car nom plau que yo am  100 Ans sino tant com fora seny romanch E sentiment continuu dolor pas Partit me trob com si hom me serras Sim vull aunjr lo cos me trob sens sanch Hoit he dir que per esser pus franch  105 A perdonar sent perals pecadors Deu permete ses terribles erros Mostrant li com lo senser por ser manch Tot en axi de mj deus ha permes Que ame tal que nos gose be dir  110 Per que iames me puscan fellonjr En contralgu que damor sia pres Tan clarament partit me viu james No fon en mj tan manjfest contrast Car ma carn sent son apropiat past  115 E res tan fer amanjma no es Grat e desgrat en mj han trobat loch Lo pus estrem en baix yestrem en alt Marma trobat lo seu propi desalt Ma carn en res de tan bon grat se moch  120 -f. 256r- Aygua no tinch per apaguar est foch E magorment si prop estar hi vull Sos deffensos son lo toch e mon hull Laurella es que li fa mortal ioch Car tot quant hoig en hira ho retorn  125 En fastich gran de mj e molt menyspreu Co veig mon cor quen tal amor sasseu Que mal sen diu cascunora del iorn Axi com çell quel cap te dins tal forn Y ell cors lançat sobre llir fresch ho moll  130 Aquest delit la dolor no li toll Ans passanell que no sent hull soiorn Ne pren amj car si en ella pens Algun delit gran dolor consaguesch Son antich mal amj es hun mall fresch  135 Preant me poc com damar nom defens Ffoc crem ma carn e lo fum per ensens Vaials dampnats per condigne perfum Mon sperit trespas de letel flum Per que de res de aquest mon no pens  140 Car per auer delit dolor atench Puys ne vull mes que lo toch nom promet Passant auant mon delit es desfet E pas dolor fins que aquell rest<r>ench -f. 256v- Quant en desig desser amar mestench  145 Yo sent dolor mesclar dun fret e calt Car nos pot fer e conech mon deffalt Daciscapant en pijor punt me prench Mire son cors e totas sas fayçons E ueig algu qujl ha conquest sens cost  150 Com pus io am adolor me acost Ladonchs desig sa carn per als leons Tot quant io pens me porta passions E sens pensar poch delit sa consech Menys que dun bou lo meu delit conech  155 Car mentrell prench lom torben passions Car tant com es plaent e de mon punt Daquell delit vna dolor men ve Pensant quen tal abaltrella vengue E quey vendra sino li fo ajunt  160 O deu per que justat es en vn munt Tan gran voler ab auorriment tant Yo auorresch del quem trobe amant Dins en mj viu qui volgra fos defunt Ara veig clar lo natural contrast  165 Quen lom esta per sanjma e cors Hun fastig pren del assaborit mos Que laltre sent per dolç e agre past -f. 257r- Axi com çell de gran folias bast Que vol fer or de coure ho de plom  170 Los amadors en aquest punt tots som Que volem seny hon tot seny es desguast E lealt en cor maluat e falç Quamor no ha menys de vilana por Car por gentill hix de notable cor  175 Que te fort mur atots fets desleals Si col malalt quj nonten lo senyals Del accident e pensa questa be E ueu puguo que prestament li ue O tal senyal quel descobre sos mals  180 Ne pren amj com amar ia no cuyt Per hignorar lo que damor dins port E ueig senyal cert damar com la mort Que lo meu cor de amar no sia buyt Raho es gran quen dolor sia cuyt  185 Car dins en mj grans merauellas veig Senyall damor en mj tench per cars leig E quant nol trob en ellandol son duyt La part en mj queraho pusch mesclar Vol que nom plau damor son sentiment  190 Laltra de quj no tinch lo regiment Desta part ham em plau lo seu amar -f. 257v- Yo pas delit com la veig mal passar E sent dolor com per aço lam mes Donant se poch en mj nom plau en res  195 E sent delit com lan dech airar Bast a cascu volent saber de mj Que ço quel mon ha per pus jnperfet Ya com vn foll e volgut ser perfet Pensant trobar contentament e fi  200 O amadors rebeu aço al fi Los que iouent vol queus sia cubert Delit damor en lome tot se pert Si vol saber com ama ne aqui Si tem saber aço en dolor jau  205 Car no creu be amar eser amat Car lamador ia no viu reposat Si en lamat la proua be noy cau O amadors lo qujn dan vostramau Vullau de uos mateys auer merçe  210 Penssau amor on va ne don nos ue E on esta e sius fa guerrau pau Sabent aço de uos no fiaren E menys damor e de aquell voler Quen dona cau poch valent e lauger  215 Quen mjg lestiu hiuern hi trobereu -f. 258r- O amadors en amor sentireu Que lo que mes delitat vos aura En molt breu temps al reues tornera E tan greujos res contra vos aureu  220 Lo gran desig en fastig sera mes Los vostres peus contral voler hiran Los mals delits contra los bons seran Com pensereu airar amau mes No siaçi tot amador entes  225 Sino aquell be sentit e sabent Car aquest veu lo clar departiment De son compost e sab com partit es Car la raho contrasta lapetit E lapetit nobeeix la raho  230 Solament reb de concordia do Lo quj raho lo fa ser ahunjt

  -f. 258v-  

Mossen auzias march

Coratge meu a pendresforç molt tart No piados de tots los qujt sostenen Larmay lo cors adepertir se venen Per tu ser flach lo cors de viures fart Mos huls no son liberts fer son offici  5 Mon pas es tolt ma llengua nom profita E de aço vergonyas delita Com so plagat de tan bestial vici Pahor me sent gran suor me comença Surtitnt mon cor los pits me cuyda rompre  10 Nom trop esforç per vergonya corrompre E sser no pot masperança por vença No pusch trobar lo secret de ma pença E uanament he por dela resposta Lo meu dubtar maior dubtem acosta  15 Ffemjnjll gest ardiment me deffença Alguns han dit que vergonya nos troba Mas ion pusch fer daquella testimonj De vista no semblant es al demonj Part de mos senys e perlar me derroba  20 Dona sentir desi alguns forts actes Segons de molts hauem hoidas gestas Crehen lo tals qui descolan ses festas Senyor es meu per amigables pactes

  -f. 259r-  

Diuersitats de delits en lom son16 A ujuralguns necessariament Naturals son laspecia sustinent Altres quem pens que natura nols don Mas son per hom doppinjostimats  5 Los quals per si no han vlla valor Car en senyall de virut es honor Y els diners son per estima trobats Los homens son axi foraujats Enonor diners creuen ser be del hom  10 Ço es perque lull nostre no veu com A la virtut sien premjs donats E ueu aquels honrrats hauents diners Lo loch noy es e lo senyal roman E tant al mon ha durat est enguan  15 Que no sab hom altres deus vertaders Vns delits son dels altres homeyers La carn no vol treball fam ne coltell E pells diners axi ioue com vell Se donamort e pert tots sos plaers  20 E la honor ab lo diner debat No pas tostemps ans al diner segueix En camp sembrat de diners honor creix Tals son los deus quel mon ha celebrat -f. 259v- Si be han lom per lo mon la trobat  25 Dich ho daquell qui no sab altre be E si te mall axi pell mon hi ve No en tot mall mas en gran cantitat Lo mon fa mall dant entendre ben fer E quant sabe no es be verament  30 Aço nonten lo qui viu grossament E lo sabent qui passio ssoffer Ardit e franch prudent justicier Es lom pel mon sens abit de virtut Aquest nom ha per lo mon merescut  35 Per que nos veu ço que virtut requer Hon fet requer de be fer gran amor Si açoy es dellit noy fallira Lintencio dinteles noy sera Y el mon vol als ço es bens e honor  40 Jnfinits son que obren ab dolor Y ab jnteres algun acte honest Ells ignorans cuydan auer conquest Ja laujrtut ab gran dolor epor Altres e pochs entenen lo que fan  45 E faran be ab malantencio Dant entenent que llur voler es bo Tots deuant gents virtuosos seran -[f. 260r]- Sens nombre son los qui tant no faran Volents portar si molt ben arreats  50 No pensant als sino com son mjrats Y en lo pubblich ab dolor despendran De la virtut quen conversar serueix Tanta nauran com solament los plau Res no metent en obra sils desplau  55 Sepulcre son hon res leig no pareix Lo be del mon no es be qujll coneix Lo sauill sab e creu aquell lo foll Sauj no es qujll sab e no sen toll Sens actonest prudença nos nodreix  60 De saujs folls io fare mancio E de aquels qui saujs hom pot dir Dells folls cuberts e dels menys de cobrir Dels perdonats e dels menys de perdo Segons de molts fon lur jntencio  65 Quel be del hom fos en tres parts partit Mas en apres daco deu esser dit Que es lo be per veroppinjo Tant quant hom sent ab hanjma e cors E tant quant sent ab lo cors solament  70 E tant quant sent ab mer entenjment Del be celest daquell res yo no pos -[f. 260v]- Molts philosofs en lurs scrits han clos Ser profitos delitable y onest Tot quant es que sia desonest  75 No esser be fora de tot repos Lo be honest sen port als dos ab si Car per aquest delit perfet sateny Aximateix atot profit senpeny No desujant de raho lo camj  80 Lo profitos per que sesguardafi Lo delitos dins si mateix enclou Tot acten lom deleccio mou Porta delit e nou call dir amj Mas tot delit proffit asi no trau  85 E pus comu es delit que proffit Tot anjmall participa delit Y en lo proffit hom per la raho cau Don se pot dir quel be del home jau En aquests bens cloent los tots lonest  90 Mas es ha dir que es lo be aquest E sill ateny lo rey e lo esclau E hon esta en lome assegut E que deu fer per consagujr tal do E quen ateny per sa possessio  95 E com per poch lo voll auer perdut -f. 261r- Segons per molts e per mj es sabut Tot quant que es en va no es fet res Los elements etot quant dells es A certa fi per sos mjgs han vengut  100 Repos ateny segons qui es cascu Ne pus ne menys que naturals promet En conseruar si cascu es discret E fet aço no roman trist algu Lanjmal hom es anjmall comu  105 Tocant de brut e de celestiall Brut per la carn per larma diujnall E daquest be molt menys sera deiu E sera quant la rahonable part Ates aura sa fi per son obrar  110 Est es lo be final hon vol bastar Ab quel falç be romangaun depart Cascu obrant habe son esguart E sab que mal de tot en tot fara Mas per falç juhi algun lestimera  115 Plaent asi per fer lappetit fat E no sera sil vertader hi fall Car no roman contenta la raho Sino es be mas per oppenjo Sin ha dellit nos lunya lo treball  120 -f. 261v- Tal es lo be que no es mur nj vall Tingua lo pas quel voler dom nos port Per sa virtut sens de hom lo acort Lo tiraçi e sens altrensenall E dell han dit saujs estocians  125 Que quill ateny no pot cauren tristor Lo philosof aço pren per error Dient daquest nostendre tant ses mans Alguns han dit quen les cosas molt grans Lo contemplar delles la veritat  130 Es aquest be mas axi han errat Altres han dit quen los virtuts vsants Tots han dit ver e no cascuns per si Lo be del hom en duas parts se pren Quant veritat lentenjment enten  135 E lapetit araho consenti De aquest be algu no discenti Que de per si benuyrat lom fa Mas per complir ell que lom mester ha Dels bens forans e sens els nos mesquj  140 Mas que del tot benahuyrat no es Daltre part diu epr si esser bastant Entre beymall hom fan estar penjant Entre ayguay foch sens fret ho calt lan mes -f. 262r- De son poder seneca ço deffes  145 Dient quen bens forans es algun be Mas lo qujls ha del subira no te Per els auer la part de mjg puges Ell voll tantlom estrenyer dins sa pell No pus auer que sa natura voll  150 Salguns daquests la fortuna li toll En el subira ferm stan son castell Sils bens forans son mester ab aquell Complir son be al hom en aquest mon Menys de aquests lo be no es ne fon  155 Deserta es la propriobran ell Fortunaura en ell son poder larch Y ell naturall comu atots los bruts Son propi be en ell sera perduts Si aquels bens en ell han tant alarch  160 De aquests bens veritat no fanbarch Desser en hom forans yenterios Ffamay diners son forans e honors Fills e muller e nom se sim allarch Los apart dins belleay sanjtat  165 E tots aquells que natura dar pot Tots son no res a mon parer e vot Per ser comuns e fora potestat -f. 262v- O aquest be no es hom trobat E si trobat sateny sens los estranys  170 Quj perdre pot no ten sagur sos guanys Y en perfet be senten seguretat Quj jutgera si aquest be pot ser Sino aquell qui es tot virtuos Car lome flach vn pes molt ponderos  175 Per tant alçar no creu del fort poder Menys de delit tal be nos pot auer E lo major ques pot aconsagujr E res nol pot per natura venjr Tant acordant aquest lo fa saber  180 Picurus dix ell esser lo delit Aço es falç mas  es per consiguent Sens lo major delit nos hom content Son senyal sert es fer lom ahunjt Saber nos pot tal be sinos sentit  185 E nol sent hom si donchs sabut no es Lentenjment sab lo be ho es mes Mas pel voler deu esser elegit Lom es mester que faça vnjo Deses dos parts la principall segujnt  190 Ffaent tals fets que sia obehint Son appetit sensuall araho -f. 263r- En est obrar cau delectasio Donant sens all desser lacte perffet Sens lo delit labit nos mostra fet  195 Car mostral cors ser en rebellio Clarament es desobedient fill Quj murmurant per lo pare treball Sill apetit lobediençall fall A la raho la pau es perill  200 Damunt es dit que virtut pren exill Si lom hobrant obra per jnteres E per delit que labit complit es E sens aquest no vall hvn gra de mjll Mas si delit essola causal fet  205 Per jnteres nomenar se fara Nol call pensar al qui be obrera Be va delit e tristot a mal fet Al be obrant virtut delit promet Y ell mal faent salgun delit ateny  210 No passa molt que tristor lo costreny E noll deffen loch pubblich ne secret Ab ell se va conexença de mall Quj per tostemps la consiençal rou Si es maluat tant quen mal sa fi clou  215 Lo seu delit adolorit lj uall -f. 263v- Plato volch dir que bo nj comjnall No es delit mas hach molts enemjchs Picurians posaren com jnjchs Quel be del hom erandelit carnall  220 Mas derrer vench son dexeble mateix Quj anulla vanas oppinjons E del que dix donaujdents rahons Y el bon delit del auol diujdeix Delit e be sol ordels departeix  225 Delit es bo en tots fets naturals Sino en lom quant passan los brutals Car en tal cars natura dessegueix Quant ha deu fer segueix natural cos Lo cel el mon los vegetals e bruts  230 Axi raho met al hom jnstituts Si les romp es anjmal ocios De quant <fa> lom delit es ocasios Car tot agent enten semblar asi Per conuenjent dela cosa per quj  235 Ffa lo que fa essent ne cobeios Si be es uer que molts actes lom fa Quentre voler e no voler se fan De quels faents porten voler penjan Mas elegint a voler se reffa  240 -f. 264r- Sicom dolor contra delit esta Axi fan lom contraiaccio De tot quant fuig dolor es la raho Tals passions nostra naturans da Amor e hoy primeras passions  245 Son termenats en delit ho dolor A sguart de be lo camj es amor E per fugir dolor ne da rahons Sauis no son tots qui les questions Determenar saben e dar consels  250 Si contra por son simples con anyels E uers delits ardits com a lahons Saujs aquell qui sab si conselar En vers lo be qui propies e seu Prenjnt aquell iaqujnt lalls en relleu  255 Mirant los fols en lo mon tribular Saujs son dits los qui poden justar Honor diners e fauor de grans gents E son vilans de cor e mal sabents Que res del uer no sabrien pensar  260 Cuydant esser saujs ells son estuts Poder hauent desser bons son maluats Aquests aytals no seran perdonats Pel sauj hom quen sa fi es venguts -f. 264v- Moltson errants dignorança vençuts  265 Altres qui son errants ignorantment Gran causauents de llur deffalliment Penedint se del cas hon son cayguts Tots aquests son sens colpa lur pecants No lignorant que per colpa no sab  270 Raho sera que perdo no acab E si aquels sens lur colpa errants Aquels son fols qui son lurs bens gastans Menys de seruar maneran res del llur Parlar de tals largament yo no cur  275 Mas daltres fols saujessa mostrants Comprant molt car treball dolor e mort Per guanyar poch encaraço no sert Plegats al loch lo troben tot desert Clamants del mon e aço es gran tort  280 Axi com lorb no trobabllull deport Per que noy ueu per falta dun gros tell E tolt aquell pot veura terraycell Ne pren aquell qui dentendra confort En veurell uer e per mall appetit  285 Es ignorant que lo mal jutie be Lincontinent per passion tal ve Lintemperat en fer mal pren delit -f. 265r- De semblants gents esta lo mon fornjt En tals recau la major part del mon  290 Quals son aquels qui de aquests no son Lo dat a deu yel de naturaxint Engeneral lincontinent enten Mas ia no sab com passio lo prem Ell sab lo be e va per lo estrem  295 Lintemperat nol sab e donchs nol pren Encadenat deu ser qui no compren Que tota res deu ser iaqujt per deu Mas escapant daçi tot home creu Que altre be lo cor del hom encen  300 Del be aquest es de mereuelar Com se pot fer quel cerch fals lentenent En part bon fi e lo començament Ab la raho pot be de si lunyar La maior part del mon no pot amar  305 Lo be honest per que be nol perçeb Quj es aquell quen pasiença reb Que tot son be dins si pusqua estar E per virtut tal be sen aconsech E que la mort no deu hom auorrir  310 E que honor ebens son de jaqujr E de aquels quils amen que renech -f. 265v- Sauj e foll cient e homelech En algun be se asperança met E sil honest lançat apart tramet  315 E falsos bens les forcat fer applech Segons qui es tal fi li aparra Lo temps el loch la disposicio Li mudaran sa maloponjo James en ferm sa voluntat aura  320 Lome auar son ben diners esta Y en lo delit del cohit lo fembrer Lo ergullos desiga honrrat ser Mas entre si diners aço sera Car molt auar lo logre te per mall  325 E uol robar en places e camjns Si bels auars volen guany apart dins En lo guanyar hu daltres desaguall Lom ergulos vol ser en generall Honrrat lohat mas en diuers cascu  330 Hu vol ser dit franch ardit pel comu Altren saber creu esser son caball Altren virtut del cors ho bel cantar Tot aço fa calitat dessemblant O persaber del hom qui es triant  335 Entraquests bens qual per mellor li par -f. 266r- Necessitat fa la fi cambiar Car lo malalt en sanjt<at> la met Lo sedeiant diu quen fartar la set Lo pobre hom en hauer creu estar  340 Lo flach eleig fort voll esser e bell Tots aquests bens ans dauer han gran preu Lo be honest nos pot fer algul preu Sinol prudent qui posseeix aquell Del hom sabent es dret quem merauell  345 Que es aço que de tot seny lo trau Com no coneix que foll es mes quesclau Volent delit lo pert per mal consell Car naturall passio ell nol mou Tals delits son troba<t>s doppinjo  350 Pe no vssar lo delit de raho La voluntat cercant son bels enclou Nostra raho aquests delits enclou Nolls vol la carn ans aquels auorreix Quj mes de prou ha com voler la creix  355 A desijar co que laujda nou Quant lom de poch en pau munta senyor Que li plau mes per tostemps trebelant Obrant mals fets nulla virtut vsant Nosperant sino falça honor  360 -f. 266v-   Delits del cors no son de tantarror Car nos algu ques lunye lo començ Restant en carn llur delit res no venç Lespecia dhom daquels trau sa valor Sobres volguts nostrarmanabit ve  365 E uol necces per sanfinjda part En terme son e de llur termels part Ffer los vol grans natura nou soste Donchs al sabent quinasperançalte En los diners e honor de mal loch  370 No dich sils ha que con ha serp los toch Nos don aels sabent com no han be Tant com diners lo cor dom res nostreny En cor auar algun be nossassiu No pot auer amjch lome altiu  375 Quj peccan tot ho quant de be ateny Donchs qui dira daquel hom auer seny Quell propi be pert per mal accident Car per hauer fauor de folla gent A grans despjts e vergonya senpeny  380 No venç primer de trobar se vençut E serueix hans que no sia virt serujt E pertplaer hans dauer lo sentit E sil ateny ab dol es retengut -f. 267r- Cell qui no sab quen obra de virtut  385 Es vn tal be donant delit perfet E quel desig per als nossatisfet Nom merauell quen deu sia rascut Lom veu que res nol basta contentar E nos pot fer que son desig castig  390 E de tal be veu tot anjmal rich Y ell ques senyor quen aia pobrejar Entre los bens forans lo vol trobar Y ells naturals e nol pot consagujr E nestarror aço loy fa venjr  395 Com cantitat pensa quel deu fartar E iames fon hun tan bell efort Dich me honrrat que per ço fos content Segons que vol ha lom contentament No segons quant si bey algun deport  400 En la honor ha be com fa recort Dela virtut mas be no ha per si Son be sta en quj la fa yaquj Es dat siu mer sino tots reben tort Lonrrant ha be com al bo fa honor  405 Lonrrat na mes com la honor mereix E la honor algun tant voler creix E sil es tolt per ço non sent dolor -f. 267v- Honor es bo quant nolsagueix amor Mas plau al bo pel moujment primer  410 No sesten pus car virtut no sofer Ques delit hom en estranya valor Mas ques dira daquel entes maluat Mes si es vell serquant fauors e bens En tot barat sperons ha sens frenc  415 No conaxent tenjr camj errat Del home pech no so marauellat Puys no sent res defora de sa carn Del hom sabent se coue traurascarn Quen son saber siantant enganat  420 Perdent assi e deu y el mon guany Quj coneixem tan sauj e tan bo Que mal e be no sen digab gran so E donchs al be de fama poch li tany Foll es aquell qui lo bon home plany  425 Com nos preat del poble malestruch Ja no es bo e mes pech es que ruch Quentall fauor e de fortunas bany Planyer se deu lo bo com no te loch Dexecutar sa famosa virtut  430 E quel poblas se trobas sort e mut Anant badant algun bestial joch -f. 268r- Poble io dich a rey peons e roch Duch caualer jurista menestrall Hauents per be loppinjo generall  435 Quen la honor e diners tot be toch E sob<r>aquests don vnas poquas gents Dients quel be es en vergonya ver Altres tan pochs dients questan plaer Menys de hauer daltre be sentiments  440 Per donar fi a mos breus parlaments Pens lo bon hom qujll loha ne de que E si bon hom lo loha e de be Haiau delit restrenyent bobaments Gloriasta en coneixer assi  445 Ple de virtuts e no lohat dels folls Daquels nou dich quistancadena colls Mas dels sabents que ingoran sa fi Vaia serquant lo foll grosse mesquj Lo seu delit entre los populars  450 Car tot semblant se delitab sos pas E no deman adegu lo camj Sill es mostrat camj no girara Mas no hira ab tant acuytat pas Si donchs nos foll quen saber no bastas  455 Qujn es lo jorn que menja lagre pa -f. 268v- Per quel valent home fastig no ha Com veu lo mon pels dolents posahit E per que voll daquells ser fauorit No es dalt cor quj tras tal fauor ua  460 Magnanjm es qui lo mon ten menyspreu E molt mesquj lo quil pensa serujr E com aquest los veu <contra> venjr Que fa lo laç sospirant loha deu On virtut es la veritat sasseu  465 E la raho ab aquestas sa juny On vna es les altres non son luny Delles no sab qui nols donagual preu La veramor es dat als lochs hon son E lo reues als qui sen troba buyt  470 Lom quin es menys es abre menys de fruyt Homs en bell ort son los homens del mon

  -f. 269r-  

per mossen borra

O quant es foll quj tem lo forçat cas E contraquell remey es demenant E quj poder setroba molt bastant E nol coneix pensant lauer escas Vos sou aquell amprat contra la mort  5 Puys es forçat quen molt breu temps morreu Poch menys prear son poder be podeu E no tement morint sou dellastort En vos esta fer son cas flach ho fort Car lo seu mal per dues cosas naix  10 Per tembrel dan del loch eternal baix E per auer perdut al mon deport Ja de aquest alçar podeu la ma Puys vostres senys los quatraueu perduts Donchs contral dan a<r> mau vos de virtuts  15 E nous dolrreu ne tembreu ça ne lla Al home bo la mort negun mal fa Ans es mija per hon traspassa deu E sil mal hom morint en mal se veu Nou fa la mort mas ha mal com pecca  20 La mort tem molt qui viu en mal delit Car pert dos mons jusay superior Sil bo perdent lo cors pasa dolor No es molt gran pensant del spirit -f. 269v- Al home deu ha dos mon establit  25 Axi com son dos naturas en ell Cascuna part espera en aquell Don lesser trau finjt ho jnfinjt Al nostre cors la mort del tot confon Perdent son be lo qual es tot pressent  30 E lesperit no tem anullament Per mort reuju mas va no sabent hon Los sentiments daquests diuerses son Per be que tots aquesta mort desplau Hu tem e doll elaltren dolor jau  35 Loch vol cascu en lo seu propi mon Aquest compost en molts veig discordar En altres molts quen acort par questan Mas noes ver puys males hobres fan Lo bon hom sol pot ab si acordar  40 Ab vera pau lo bon hom pot obrar Nol mal faent car mal fi no promet Per esta fi lo beylo mall es fet Pel be sateny pel mal nos pot guanyar En generall hom vol yenten est be  45 En particular quant ha dreta raho Enten nol sent lobrant per passio E lo maluat nol sent nel creu per se -f. 270r- Cascuna part de nos tira don ve Lo cors terreny deça vol romenjr  50 Larma daquell nos volrrja partir E lo seu be per la mort li perue Mas tant abdos han estremamistat Quel hu dolor pel companyo soffer Hoch fins en tant quel mal tornan plaer  55 Y el mal aquel ha <per> gran bestimat Tant com mes lom tem linmortalitat Daquesta mort soffir maior turment E si pres mort creu son anullament En maior mal es per la mjllitat  60 E que lo mon superior no fos Al homes obs queu pens esser axi Car lo pressent nol trau desser mesquj Nostrapetit no fuig afreturos Per esser lom contra mort anjmos  65 Les obs virtut ten lo gual e moral Si que lo cors sia racionall Per lappetit porta ta vjrtuos Ladonchs tot lom bons delits vssara Passats pel cors mas alarma semblants  70 Mes dinmortal que de mortal tocants Si quenest mon de laltre ia sentra -f. 270v- Quj en tant ve la mort no dubtara Car lo seu cors en armaura conduyt Si com lo mal hom danjma es buyt  75 Axi del bo lo cors nosa nol fa Puys ab raho iaqujt ha tot estrem E temprats ha tots los mals moujments Sperandeu e donals no hauents E uju en fe don tots nos saluarem  80 Mare de Deu atots los quj creem Quen tu portist aquell crist fill de deu Per consaguent per <nos> mori en creu Ffes nos auer tanta fe com volem Tonj amjch vostra carn es ja fem  85 E sens lagot haueu bon espirit Si noy pensau restareu escarnjt Que per ser fresch lo cors lespirit crem

[Dels fol 271 a 294v no són d’Ausias March.]

  -f. 271r-     -f. 271v-     -f. 272r-     -f. 272v-     -f. 273r-     -f. 273v-     -f. 274r-     -f. 274v-     -f. 275r-     -f. 275v-     -f. 276r-     -f. 276v-     -f. 277r-     -f. 277v-     -f. 278r-     -f. 278v-     -f. 279r-     -f. 279v-     -f. 280r-     -f. 280v-     -f. 281r-     -f. 281v-     -f. 282r-     -f. 282v-     -f. 283r-     -f. 283v-     -f. 284r-     -f. 284v-     -f. 285r-     -f. 285v-     -[f. 285(b)r]-     -[f. 285(b)v]-     -f. 286r-     -f. 286v-     -f. 287r-     -f. 287v-     -f. 288r-     -f. 288v-     -f. 289r-     -f. 289v-     -f. 290r-     -f. 290v-     -f. 291r-     -f. 291v-     -f. 292r-     -f. 292v-     -f. 293r-     -f. 293v-     -f. 294r-     -f. 294v-     -f. 295r-  

Cobrir no puch la dolor qujm turmenta17 veent que mort son aguayt me descobre yo li graesch com santenciom obre volent del mon traurem sens dar dunenpenta car tot prjmer virtut del cors ma tolta  5 ja los sinchs sanys no sentan lo que solen los apart dins de gran por ja tremolan lentenjment de follia tem volta la velledat en valancians mal proua e no fa com yo faça obra noua  10 O mort quj tols atots viuents la vida tu est dollor atota humana pença Atu no tem juj en tu james pença O quj en deu ha voluntat vnjda Entraquests dos stats es tot lo poble  15 E yo confes esser de aquest nombre E va per tamps que de por yom asombre E puys la pert mas nom ve de part noble de passio parteix / o de follia E tembre torn tant quen es dolencia  20 Quj pot saber quant al mon es noible destruynt quant li atorga natura hoc e tot ço qual mateix se procura ffent racional per virtut lo sensible Delitant se tant com delit delita  25 car de hun poch tot hom delital ujure los bens forans que porten plor / e rjure en lur poc be de mal porten sospita mas aquells grans e propijs tu fas perdre Tu has ja fet amolt bon hom sperdre  30 Donchs quj fa quel cor noli tremole veent que tu li tols del home lesser Quj pot pençar la dollor del desesser E de tant mal quj es lo qujn console tots quants bens son morjnt hom tu anullas  35 E fas morjr aquells quj ab si porten la vida dom / e daquellas conforten Grans benjfets tu destrus ab tes butlles Qujt vol mjrar ab vista sensitiua quant ha mes bens tu li est pus squjua  40 De tots los bens que dona la fortuna Si tols aquells no sen dau lome dolre car menys de tu yols venç amolt hom tolre Qujls donals tall / e noy te colpalaguna Tu sens res dar destrus quant ella dona  45 Tament atu en res hom no reposa ab tu ensemps noy hal mon bona cosa plahent pensar prop de tu nos condena Tu est dollor que totes dolors passes Tu est al mon com al caual mordasses  50 Tots los bens tols de fama glorjosa E de honor deguament guanyades E veuren si morals virtuts justades fahent en lom la pença delitosa apres daço quj pot donar stima  55 al sobiran dalit qujn surt delaobra faliçitat per propi non lin sobra e fa que nos prop lo çel nos arrjma ons hi fantrar mas noy entram sens ella e destruynt lom tu destruus aquella  60 -f. 295v- Com pus sobtil es nostra conexença us doloros es ton cruel dampnatge Com qujl sentir e lentendra saluatge o sent delit nj de mal sofirença damor nove la dollor que tuns dones  65 er quens tols so que nostre voler ama o sol honor fills rjquea /efama Tot lo be tolls que senten les persones Ta fort dollor ab lo seruir jutgada Trau de tot seny quant es ymaginada  70 Lobra sera en sguart de molts guasta er que no splich molts cassos en quens toques En compte son les pedres deles roques mas dir tos mals lengua dom no abasta donas dolor ab delits acostada  75 lo quj la sent no coneix que tal sia aquesta es quant parteix companya Entrals amants quj han vida mesclada Quant los dalits se membren dela vida Eta dollor ab delit es sentida  80 Dones dollor de tot delit lunyada e ta dolor sens delit es sentida Diuersitats de dollor en lom portes açosdaue segons que anos trobes ton mal es tan com lo delit quens robes  85 perço tots temps nom de riual aportes Tansolament el quj en deu spera o follament mas per sa bona obra Tu bona est car per tu gran be cobra anant en loch hon es sa vera spera  90 ab tot aço no li desplau lo vjure e quant li vens no saparella rjure Passats son ja los quj mort desijauen Per consagujr glorian laltre setgle E molts antichs / qujls fon la raho retgle  95 En obrar ço / que per virtut obrauen Carnals delits fan al hom la mort tembre Puy son aquels quen molt natura plahen Los del compost plahen hoc e ne plahen E llur ecçes la raho vol quens membre  100 E sils repren / e tolrra quells no basta Ja sens la mort / per aquels dolor tasta Los purs delits / que pels senys homens senten Be atemprats la dolor no si mescla E los que son / dentenjment sens mescla  105 Que lo ecces / no toquen ne consenten Quant al mellor estat / daquesta hom munta Lo teu recort / llur delit dolor torna E donchs quant mes / si lanjmas contorna Dins en lo cors / e per exir apunta  110 Jaqujnt son be en tant quant hom pot reebre En semblant cas / lo leo torna lebre A tu no tem / quj non pateix la pensa Car pasio fa loch ala costuma Axi mateix / basta lauar la suma  115 Que hom no deu / tembrel que nos defensa En tu pensant los delits no deliten No delitant pert sa lamor de ujda La donchs virtut se troba enfurtida Los sensuals / en lo començ despiten  120 De ques nodreix vna terrible brega E no fa poch lo quj a vençre plega -f. 296r- Axi com es pintada la fortuna Ab dos sguarts hu trjst e laltrelegre Mirant lo trist restal cor dhome negre  125 Per laltresguart / noy ha dolor alguna Axi de tu / quj ab seny timagina No es dolor / quj en tu no fenescha E quj trobar te vol / dolça com bresca No li falras / e de mals medesina  130 E de sabor entre dolça y amarga Y al desperat / sit requer tu est larga Ja son stats quj tal nunca sentiren E molts viujnt ta forçansprouada A llur semblant / veent te costada  135 E ton poder / de bon gran obehiren E la raho per sa virtut los força De fer se forts / pux largament hi basta Algu daquests mescladament te tasta Lo de cor flach no creu aquesta força  140 Mas aços ver / quel sauj no espantas Caura nol fas / mas aterral decantes Nostra virtut sens en deu sperança Basta que mort / ab ardiment samprenga Ab molt delit / mas non tant que sostenga  145 Tolrre dolor / mas adonar trempança Tal del delit la dolor sobrepuja Daque sateny / gran delit a sa hora Don larma tem / e la carn agre plora Tot elector deleccio senuja  150 Car lesperit es prompte la mort pendre Mas lo compost nos pot atant estendre/ Aço apar als homens gran mjracle Que la virtut lo cor tant enfortesca Ffaent la fel / torn en sabor de bresca  155 Lome faena asi mateix obstacle Per vna part el requer de mort fuyta Per altra va corrent enuers aquella Aquest contrast tot ardiment exella E dura tant / fins veure qual venç luyta  160 E si lom venç la mort es aujlada Matant la carn que li es subyugada Dret natural es que lom la mort tema Axi mateix ha rahons contraquella Tot quant que mor adolor saparella  165 Car se corromp e donchs la pus strema La part del hom que la mort senyoreja Porta dolor per la raho sus dita Per lesperit qui no mor se delita En fer contrast e por les cosa leja  170 Sens sperarar / profit dalguna cosa Se met a mort / per sa virtut dins closa Sens jnteres de honor o riquesa O dalguns bens fora de aquel propi Lom contramort / esser no vol repropi  175 Ans com esta gran perill sens peresa En loch secret hon deu es secretarj Lo leho fort comet obestia fera O perill gran de qual se vol manera Almenys non fuig sinon es volentarj  180 E sin defuig dolor apres la greuja E si te fort en gran delit alleuja -f. 296v- Los quj perils han per gloria vana O per grans bens o per delits atenyer O ira fort / los feu a mort empenyer  185 Tots aquests han / gran cuasa qujls engana Altres son ja quj per vergonya sola Van adelits / los quals ab dolor passen E si del fet bona suma leuassen Gran es lo mal / e poch bens aconsola  190 Quj per moral virtut la mort asagen Aquests y aquels han camj per hon vagen Delit dolor dins aqeusts se combaten E uenç aquell quin lom mes part hi trobe Los qui no han / vestit de virtut roba  195 Ço per que fan errat per dol esclaten Pux altra ffy sens virtut els han feta En gran risch ve no peresque llur acte O uesillant sta sens ferm contracte Lo qual nos ferm sens la carn be estreta  200 Ffentli iaqujr / la por que la mort porta Per actes tants fins abit ne reporte Aquel gran be / que per ta causas guanya E lo delit / de virut fortalea Causa li est el destruus sens perea  205 Car morint lom per quant al mon afanya Co es gran fer que mort qui tot be mata Ffora lonest lom espera de la cara Hoc es la ffy quen ha guanyat encara Pux apres mort ne cobrara la data  210 Ço per que feu es fy mas no derrer Pux apres mort la major fi espera Los qui la mort per qualquesguart ar<r>isquen O çertament aquela elegexen Alguna fi bonomala conexen  215 Creen fer be com la viday confisquen Es veritat quel hom qui mort arrisca Menys de sguart ço feu natura bona Quj en lo cor del hom valleros sona Quel preu de si per la mort nos desisqua  220 E daquest es hom mateix lo ver jutge E noy ha quj pus dretament lo jutge Daquela por quels senys dela mort senten E las rahons quen contra dellas funden Tots los scrits dels passats ho abunden  225 Per ço no dich / los mals que si asenten E los conforts quel virtuos yaplica Yo no resit ne cosas per mj lestes De seneca / e moltes altres gestes Quel cor del hom contamort fortifica  230 Ço quel cors sent per la mort no sescusa Lo sentir com delanjmans acusa Qujn son delit / ho del mon tesperança Sis dol quant mor / prestey la paciencia Al quj seruj ab trebal e ciencia  235 Don li remey puix hac en el fiança Lo qui es tal deu esser merauella Com ans del temps lo cor no li esclata Veent que mort lanjmal cors li mata No ha rahons desforç encontra della  240 Car de virtut moral ne pres loffiçi Al cors el mon ha serujt com aujçi -f. 297r- Ymaginat es lom en tres maneras E segons veu per la vidas batega Nom de brut pren si viu en vida leiga  245 Si mor alment costumas ha dhom veras Si sobre hom / passa la vida sua vida Es mes que hom en angel se transforma Segons com viu de por de mort pren forma Sabent que pert e dubta la exida  250 Molts son perduts quen auer por no venen Per que dinfern no creen qualls penen Quj pora dir la dolor qujm turmenta Lo pecador quant ala mort se costa Perdent lo be ques veu esser de costa  255 E te anar hon delit no sesmenta Si com al mon lo senys se delitaren Tots se dolran hauent ecçes contrarj Emper tostemps car es tancat larmari On son tancats aquels que dins entraren  260 Dolent se tant com fer se pot ques dolguen No esperant que la dolor los tolguen Daquels ho dich quin ley donada viuen Tement jnfern e peredis speren Dels auents ley e be no la creguren  265 Perdent lo mon / delaltre no sesqujuen E de aquests sesdeue morals visquen Mas los demes en vida viciosa Lamort los es / aquests tan dolorosa Segons lo be quels apar ques desisquen  270 Saujs antichs en aço discordaren E different dolor entrells jutgaren/ Qual seraquell que la mort mes la greuja O qujn virtuts morals volch son be metre Donant li mes quel mon no pot prometre  275 Viure sens por assegurat de greuge O qujn delits sensuals molt abunda Ab altres molts honors grans e riqueses Mescladament ab dolors entorn meses Don tornatras lo qui molt si profunda  280 Yo prech atots quem vullen dagany traura Aqual daquests la mort deu mes desplaura Per delitar los homens vida volen E sens delit en lo mon no treballen E quant daquest lo viure los atallen  285 Tant han dolor com delit auer solen Donchs puys major / delit lo sauj prenga En son obrar/  perconseguent en viure En maior grau de dolor deu asiure Quel menys perdent e menys delit atenga  290 Lo qui delit hac ab dolor embolta Ja ve per temps pregar per vida tolta Tals son e tants losmals que mort atraça Naturalment al cors e armansembe Que jom penjt / dels que aci assemble  295 Poch son segons los que la mort abraça Pero que dire dels que la mort aporta Al hom quant mor e tem mes que nospera Aquest es mal de diuersa manera Quj tem aquest en laltre se deporta  300 Mas ha remey encontra son dampnatge La caritat que nol sia saluatge -f. 297v- Quj en virtuts morals ha vida feta E consegui lo be de dom per natura Ffe caritat ne desperançach cura  305 Com anjmal hom feu vida perfeta Tot fon dins si e visquen alegria Menys de sentir / los mals que altres senten Com vench amort / ses penses no consenten Que la dolor terriblab ell no sia  310 Car per amor de si feu sa fahena Nol pagara deu en la part sentena Menys deser bo per son saber hom basta En fer juhi / quen deu es la fi nostra Puys en est mon / ne pres la mort se mostra  315 En deu roman si raho nos degasta Donchs puys no es fi quel home contente En los dos mons raho es quen deu sia Car sino ell altre nos trobaria Que fora deu al entendrespresente  320 Tant quant lom viu moral virtut lo cumple Mas apres mort / deues lo qui lom vmple Primer que leys fossen per deu donadas E per scrits se regissen los homens Dispondreu volch natura molts aprohomens  325 E a ells de be dins lom se troben nadas Ells de aço vna sciença feren Ab que lo mon vna part sen gouerna Los actes tots dels homens subalterna Los vells / altre mon conegueren  330 Hagren de deu conexença confusa Per ço la mort adolor los acusa Tres prinsipals fins son don homens hobren Vna dins si e laltra tota fora Altra que dins e fora de si mora  335 Per llurs esguarts / aquestes se descobren Voler honor gloria bens o fama E tot quant ve / daccident ho natura Daquestes fins lo voler dom sen flama Laltras en deu quj asi nos coujda  340 Ffora no es mas no del tot partida Y a aquella ffy quen la virtut atura Tot quant se te / per qualque sostinença Ffalleix quant fall aquell enqujs fermaua Fallint lo mon quin ell se delitaua  345 Pert si mateix e non ha conexença E qujs dins si e peer si actes [o]bra Venjnt la mort tot lo seu be veu perdre Pux sarma es defora del cors pobre E fara proa deffenent se desperdre  350 Aquel escalf del quj en deu espera No trobansi per alguna manera Puys que del mon e dins si lom nos farta Sa porsio major esta deserta Puys apres mort lanjma es inserta  355 Del jnfinjt emes sil creuraparta Donchs entengam guonyar lo perdurable Aquest es deu qui apres mort nos prenga Quj linfinjt acreura ferm sestenga De peradis nos lunya ser amable  360 Com son semblant lesperit lo cobega E lo finjt per si ten cosa lega

  -f. 298r-     -f. 298v-     -f. 299r-     -f. 299v-     -[f. 300r]-     -[f. 300v]-     -f. 301r-     -f. 301v-     -f. 302r-     -f. 302v-     -f. 303r-     -f. 303v-     -f. 304r-     -f. 304v-     -f. 305r-     -f. 305v-     -[f. 306r]-     -[f. 306v]-     -f. 307r-     -f. 307v-     -[f. 308r]-     -[f. 308v]-     -[f. 309r]-     -[f. 309v]-     -[f. 310r]-     -[f. 310v]-     -[f. 311r]-     -[f. 311v]-     -f. 312r-     -f. 312v-     -f. 313r-     -f. 313v-     -f. 315r-     -f. 315v-     -f. 316r-     -f. 316v-     -f. 317r-     -f. 317v-     -f. 318r-     -f. 318v-     -f. 319r-