41
En una frase d'aquest tipus es dóna un altre cas de contacte de dues preposicions febles, ab i de:
«Aprés que tots hagueren bé sopat, Tirant féu cavalcar a tots los seus ab d'altres, qui eren en nombre de ·XX· mília lançes» |
| (133.4.21, 427.3) | ||
L'aparició de la preposició amb davant el sintagma d'altres no és rara en el català actual. En el Tirant, en canvi, només hi ha aquest cas; en tots els altres casos, aquesta estructura hi apareix sense la preposició de: «ab altres».
42
Aquest tipus de concordança es donava ja en llatí:
| (J. BASTARDAS, Particularidades sintácticas del latín medieval (Cartularios españoles de los siglos VIII al XI) [Barcelona 1953], p. 9) | ||
43
Sintaxi catalana, § 335 d. Això mateix s'afirma, amb altres paraules, a REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (Comisión de Gramática), Esbozo de una nueva gramática de la lengua española (Madrid 1973), referit a la preposició castellana con (p. 501). La interpretació d'A. M. Badia, en canvi, no és tan categòrica:
| (A. M. BADIA, Gramática catalana, § 243.3) | ||
44
Cf. A. PAR, citació reproduïda anteriorment; S. GILI, Curso Superior de Sintaxis Española (Barcelona 1961), § 200.
45
Cf. J. ALCINA
i J. M. BLECUA,
Gramática
española (Barcelona 1975): «un nombre incrementado por otro con la
preposición con puede emplear la concordancia en
plural»
(p. 931) «incrementado»
significa, en aquesta obra,
'determinat', 'complementat'.
46
Cf. A. BELLO i R. J. CUERVO, Gramática de la lengua castellana (Buenos Aires 197710):
«si un sustantivo singular está ligado inmediatamente a otro por medio de con [...] deben considerarse todos ellos como sujetos, y regir el plural del verbo.» |
| (§ 838) | ||
47
Vid. exemples concrets a la p. 48.
48
Per a l'origen i l'evolució històrica d'aquesta
preposició,
vid.
DCVB i
DECLC,
s. v. «en.»
(IV, 818a, i III 308a).
49
Cf.
DCVB,
s. v. «en»
(IV, 818a); P. FABRA,
Gramática de la lengua
catalana, § 132, 133, 135 i 142; A. PAR,
Sintaxi catalana, § 287, 448, 701-702,
727-728, 744, 755, 762, 823 i 844; F. de B. MOLL,
Gramática histórica catalana, § 506, i 507; R. LAPESA,
Los casos latinos: restos
sintácticos y sustitutos en español, § 11 i
12.
50
En algun cas, es troben aquestes dues preposicions juntes formant la locució dins en:
«yo dech anar armat aprés d'ells fins sien dins en l'altra sepultura» |
| (78.1.38, 265.3) | ||
«Tirant véu dins en alta mar venir una nau» |
| (10 0.13.16, 311.32) | ||
«Lansar-voss an dins en l'infern, e en conpanya vostra la Viuda Reposada» |
| (254.2.21, 742.30). | ||