Correspondència entre Bernat de Vilarig i Joanot de la Serra [Fragmenta]
Bernat de Vilarig i Joanot de la Serra
Stefano M. Cingolani, Correspondència entre Joanot Martorell i Joan de Monpalau, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003.
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de les Lletres de batalla (BNM, ms. 7811) a Martorell veg. Riquer 1990a; Cingolani: Vives 2003-2004.
ab tals paraules penssa portar a enganossa crehença, se'n mostre lo ver. Per
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 152, 345, 11-12.
TB: Vives 2004.
dich, mas a ffi que achte criminal ne surta, si veure'l ne volreu
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 150, 342, 31.
TB: Vives 2004.
si us erre lo nom ab aquest títol de cavaller, de tot en tot a vostres actes contrari, siau ben cert que per ço no l'ignore aquell qui us és degudament pus propi, però no·m cur, ans si res dich que algun tant perjudique aquesta mia letra, en la qual ni en les semblants no caen bé negunes vilanes paraules, pensen los entenents que la legiran que açò no ve per mon costum mas per vostra desaforada falta, tal que sol del parlar les horelles dels entenents se n'hofenen, la qual no consent a mal grat meu que en cars la ploma se alemite
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 355, 5-11.
TB: Vives 2004.
vos faré ésser confès de vostra gran malea, car Déu no permetrà que tant leg crim com és aquest reste en lo món inponit, perquè a vós sia càstich hi en los altres per exemples
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 354, 33 - 355, 1.
TB: Vives 2004.
car Déu no permetrà que tant leg crim com és aquest reste en lo món inponit
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 150, 342, 32.
TB: Vives 2004.
no·m contenten vanes paraulles
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 328, 23.
TB: Vives 2004.
Seguint lo costum de aquells qui l'offici de la lengua davant lo de les mans posen
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 149, 338, 21-22.
TB: Vives 2004.
lo cartell tacat de vostres vills paraules, (...) no cur jens a respondre, perquè de viltat ab vós no contenga, vós lexe en vostra glòria
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 152, 347, 1-3.
TB: Vives 2004.
digués aquell tan espantós mot, per als qui virtut conèxen
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 150, 342, 26.
TB: Vives 2004.
A moltes altres rahons mal dites en vostra letra no cur per ara respondre, sinó que recort a vós, cada volta que naturalea vos temptarà en tenir costum de dona, pensseu yo só aquell que no solament vos é sobergegat lo cos mas vençut l'ànimo, e vós aquell que, pus prest la vida que la mort honesta elegint, ficàs los genols en terra davant mi, ab los braços en creu, retent l'esperit de la honor, digués aquell tan espantós mot, per als qui virtut conèxen, com és 'yo·m ret', en la qual hora yo mostrí tenir cor de carn, del qual guardó retent no deuríeu mal dir, he us dexí la vida, comprada ab tan car preu
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 167, 409, 10-17.
TB: Vives 2004.
e me[n]yscapte de gentilea (...) La infamia que en ma honor contra tot ver rahonau, no és de neguna estima entre los bons
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 332, 16-17.
TB: Vives 2004.
Pux les nostres voluntats són contràries, rahonablament se deu seguir que u sien los actes, e de ací vé ço que·s diu que quant hu no vol dos no·s baralen. Axí·ns ne poria penre a vós e a mi, però ab tota vostra culpa, si donchs de lenguatge no volreu mudar
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 46, 332, 26-29.
TB: Vives 2004.
dexant tota longea de paraules, perquè pus clara esperiència sia ver testimoni entre vós e mi qual
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 150, 342, 12-13.
TB: Vives 2004.
Lo desig meu no·m consent sia vist ab vós comforme en lo desorde de vostres desonestes paraules (...) surt una sperança, que de la batalla la vera glòria
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 141, 302, 4-8.
TB: Vives 2004.
Als temerosos les coses periloses, a què per reparació de lurs honors són hobligats, no·ls és lo veure de aquelles atorgat
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 140, 298, 14-16.
TB: Vives 2004.
E yo no·m puch tant acostar, donant-vos part de mon dret, com vós fugiu, volent ço que no us és donat
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 354, 23-25.
TB: Vives 2004.
que mentiu e mentreu tantes vegades com o afermareu,
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 79, 134, 16-17.
TB: Vives 2004.
la virtut que dolor de les cosses mal fetes porta e dispon a ben ffer
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 141, 303, 31-32.
TB: Vives 2004.
la virtut que dolor de les cosses mal fetes porta e dispon a ben ffer, ni desesperació que per vostre mal passat hobrar
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 137, 288, 23-24.
TB: Vives 2004.
vostres hulls de conexença haguésen vist e la discreció
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 177, 421, 36-37.
TB: Vives 2004.
La ffi de les cosses esdevenidores és remessa a la fortuna
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 331, 29-30.
TB: Vives 2004.
La ffi de les cosses esdevenidores és remessa a la fortuna, e per ço com és incerta deu ésser poch reduptablle, mas la bona deliberació de aquelles està en mà de cascú, e aquesta és loadora. Yo per tot mon poder
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 137, 288, 24-27.
TB: Vives 2004.
La ffi de les cosses esdevenidores és remessa a la fortuna, e per ço com és incerta deu ésser poch reduptablle, mas la bona deliberació de aquelles està en mà de cascú, e aquesta és loadora. Yo per tot mon poder
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 141, 301, 33 - 302, 1.
TB: Vives 2004.
Pux als entenents lo ver juhí de les diferències entre vós e mi altercades amagat no és, só cert veuran que de la ffi de l'hun enbaràs vos naxen principis d'altres, e de açò ffan prova maniffesta vostres letres
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 331, 30.
TB: Vives 2004.
E perquè a tal declaració és mester reduïr en la present part de vostre passat procés, a ffi que dos cosses seguir ne pugen, (...), per esperimentar si de aquell vos sortirà, per migà de bona conexença, temor de restar ab tal vergonya, e perquè per aquesta, si atènyer la podeu, siau fet net de totes les passades colpes
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 141, 301, 22-25.
TB: Vives 2004.
no·m contenta honor que ab perills no·s gua[n]ye, e per aquest esguart
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 141, 301, 28-29.
TB: Vives 2004.
no·m contenta honor que ab perills no·s gua[n]ye, e per aquest esguart
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 156, 363, 28.
TB: Vives 2004.
Perquè és dins vós aquell verdader recort que de temor vos cobre
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 161, 381, 2-3.
TB: Vives 2004.
creya vos acordàreu als perills esdevenidors, que per ésser incerts
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 333, 37-38.
TB: Vives 2004.
reportareu aquella confusió e vergonya, (...) per pena,
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 329, 23-25.
TB: Vives 2004.
La natura vostra aunida, ab antich àbit de
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 141, 303, 5-6.
TB: Vives 2004.
lo meneg de la lengua, que axí dels bons com dels cominals, hoc encara de l'estat
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 148, 338, 6-7.
TB: Vives 2004.
per lo present ab tota egualtat no us sou volgut contentar, e d'açò en gran càrech e culpa vostra
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 351, 30-31.
TB: Vives 2004.
Perquè lo procés fet entre vós e mi és migà que descobre en tot la colpa vostra, só content, més en aquell com a ignorant que com ben aconsellat per vós, remetau la mostra de nostra diferència, no recordant-vos prou ab quanta vergonya vostra haveu verificat les mies profecies
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 351, 31-35.
TB: Vives 2004.
punir aquells que an seguit vostra malvada secta
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 148, 338, 8-9.
TB: Vives 2004.
tant cuytat e desigós de perdre vostra libertat, axí com crech en alre no pensau, dupte no us vingéseu
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 7-8.
TB: Vives 2004.
reparar vostres mortals errades en conexença dels bons, e portar a mi a estendre lo manto damunt vostre menyscapte e fer-me del vostre nombre. Per què vull que siau cert, en aquesta part no vull ésser Jhesú Christ en reçugitar hun altre Làtzer
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 8-11.
TB: Vives 2004.
car lo major bé que us conech és aquesta ignorància
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 13-14.
TB: Vives 2004.
n'à pres com a sent Pere, que fogint per no morir en Roma, per la apparició tornà, conexent son fallir mijançant volentat de altri
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 334, 1-3.
TB: Vives 2004.
ab la intenció voldríeu vos salvar, la qual és sabuda sols per Déu, e la judicatura dels hòmens són en les obres, per les quals vós condampnen
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 145, 326, 3-5.
TB: Vives 2004.
Puix no viviu en ley de cavaller ne denguna altra no servau, deurieu pendre la çura que és manada als moros als quals, quant los fall la rahó, per aprovar lo seu mal dret e gran error, deffenen aquella ab la spasa en la mà
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 153, 348, 26-29.
TB: Vives 2004.
La condició mia tirant totes les cosses a la sua sabor
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 331, 31.
TB: Vives 2004.
no tol en res la propietat de verdader
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 152, 345, 11.
TB: Vives 2004.
E puix la ichnorància no és digne de perdó, abriu los hulls, que res no escussa, e veureu
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 31.
TB: Vives 2004.
contraris (...), no poden estar ensemps (...), per la contrarietat que ab si porten
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 3-4.
TB: Vives 2004.
La qual demanda vos offen, de tant com vos era mester gran esmena per adobar lo passat, e majorment si lo juhí dels entenents
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 4-6.
TB: Vives 2004.
lexau les paraules que preneu per total defensió vostra, e serviu-vos un poch de les mans
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 329, 19-22.
TB: Vives 2004.
paraules, que tant la honor vostra criden
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 7-8.
TB: Vives 2004.
Si vergonya aconseguida per mals actes fos honor, vós seríeu lo pus honrat cavaler del món, e per lo contrari, si honor procuràs vergonya, no seríeu de res envergo[n]yit, com no hajau
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 334, 5-8.
TB: Vives 2004.
Si vergonya aconseguida per mals actes fos honor, vós seríeu lo pus honrat cavaler del món, e per lo contrari, si honor procuràs vergonya, no seríeu de res envergo[n]yit, com no hajau
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 364, 748, 7-10.
TB: Vives 2004.
ésser tengut en fama hi en compte de valent, car falses hi acolorades pràtiques no y basten (...) interogau la vostra consiència, qui sab bé la veritat com passa, car per ella poreu ésser certificat de l'estat miserable en què sou (...) donchs, que amor de vida e temor de mort vos encega tant la rahó y lo sentiment, que us tol de tot en tot la conexença de la falta que feu
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 153, 348, 31 - 349, 1.
TB: Vives 2004.
De tots jorns nos mostra speriència quant natura [ha] saviament hordenant ses cosses
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 147, 334, 30.
TB: Vives 2004.
per ço als entenents no penseu sia tolt lo ver juhí, per lo qual vos condapnen
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 334, 20-21.
TB: Vives 2004.
dir paraules qui contra vós e vostra honor crideu
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 146, 330, 6-7.
TB: Vives 2004.
mostrau que ichnorància és vostra guia
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 151, 344, 25.
TB: Vives 2004.
Avent atesa libertat de fer de mi lo que vull, que, per haver tenguda aquella
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 147, 334, 31.
TB: Vives 2004.
Si creheu que, per ésser antichs, vostres pus mals actes sien fora de la memòria de les gents, e que sens fer esmena de vostre viure siau abelitat, creheu mal. E ja per tolre-us de haver hoïr alguna part de vostres gloriosos actes, e de representar a mi la legea de aquells, prou clarament
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 350, 16-20.
TB: Vives 2004.
no ab prou plaher meu, diré, e per çò serà lo menys que poré tant per no sular-me la boca, quant per alguns esguarts, sens dir entessos, per los quals conexereu vos hauré la mà laugera en lo que a mi serà, reduïnt algunes
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 350, 22-24.
TB: Vives 2004.
ço és que yo parlaré ab veritat e seré cregut, e vós entrau ab la falsia e maldat que de si matexa és obacida
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 154, 351, 12-14.
TB: Vives 2004.
per ço com les coses que de mal propòsit partexen senpre resten inperfetes
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 145, 326, 5-6.
TB: Vives 2004.