1
Jordi RUBIÓ i BALAGUER, Història i historiografia, Barcelona 1987 (Obres VI), p. 197.
2
«En el f. 171v desapareix el text de la seva crònica (scil. de Desclot), substituït per vuit capítols, derivats indubtablement d'una font siciliana, que es refereixen a l'illa de Gerba i a la història de Sicília durant l'absència de Pere el Gran. Torna després a seguir-se el fil de la crònica; però amb tantes diferències (fins en el criteri amb què es judiquen els fets), que no hi ha dubte que es tracta de dues narracions diferents, sense altra concordança, potser, que la naturalment derivada de la mateixa successió dels fets contats. (...) El valor d'aquesta última part és considerable per la seva novetat».
3
Bernat Desclot, Crònica, ed. Miquel Coll i Alentorn, 5 vols., ENC, Barcelona 1949-1951, vol. IV, p. 150.
4
RUBIÓ, Història, ps. 196-206 i 210-229; pel comentari d'aquests capítols veg. Stefano Maria CINGOLANI, Historiografia, propaganda, comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la Crònica, IEC, Barcelona 2005, cap. 5.7 i 7.5.
5
Ferran SOLDEVILA, «Pere II el Gran: el desafiament amb Carles d'Anjou», Estudis Universitaris Catalans 9, 1915-16, 123-172, p. 155.
6
El text d'aquesta crònica ja l'he publicat, amb diferent introducció i menys notes a Stefano Maria CINGOLANI, «Historiografia catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 1. *Cronica del rei En Pere», Acta Mediaevalia 25, 2003-04, 201-227.
7
Pel comentari d'aquest episodi veg. CINGOLANI, Historiografia, cap. 14.6.
8
Els mss. que transcriuen només els primers 130 caps. són els que presenten la segona redacció de la Crònica de Desclot en la part que va ser profundament remodelada. Alguns d'aquests mss. estan relacionats entre ells per presentar interpolacions al text de Desclot: C, G i L en presenten una, publicada per RUBIÓ. Història, ps. 196-200, relativa a la pèrdua del comtat de Provença, el mateix RUBIÓ, ps. 210-229, assenyalava com els mss. O, BC 152, i L després del cap. 52 de Desclot, insertaven els caps. 32 i 33 de Muntaner, que expliquen una llegenda relativa a la conquesta del regne de Sicília per part de Carles d'Anjou, llegenda que reporta també Giovanni Villani (Nuova Cronica VII 89), però no havia notat el fet que aquesta interpolació la trobem també a C, ff. 39v-42v, i que el mateix C segueix interpolant altres capítols de Muntaner sempre i quan donin una informació absent a Desclot. De fet aquests capítols pertanyen a la primera redacció de la Crònica de Desclot, veg. Stefano Maria CINGOLANI, «Storiografia catalana al tempo di Pietro II e Alfonso II (1276-1291). Edizione e studio di testi inediti: 4. Bernat Desclot, Libre del rei Pere, primera redacció», Studi Medievali, 46, 2005, en premsa i, ja citat, CINGOLANI, Historiografia, cap. 7.4, és des d'aquí que arriben a Muntaner, i des de Muntaner que són interpolats als mss. L i C.
9
La mateixa expressió la trobem al capítol equivalent de la Crònica de Desclot: «En Jachme, que era lavors rey de Mallorcas» (cap. 134), tanmateix aquesta coincidència, juntament amb dues altres reportades a les notes, no permeten imaginar una relació entre les dues obres, obres que, quan relaten els mateixos fets ho fan d'una manera bastant diferent i que, de tenir una relació, mostrarien d'aprofitar més la informació proporcionada per l'altre.
10
Si considerem l'escassedat i discontinuïtat de les notícies relatades per la Crònica del rei Pere, sembla com si l'autor s'hagi basat només en el que va veure directament o li va ser relatat durant el trascurs dels mateixos esdeveniments, sense fer ni una mínima investigació per completar la relació, fet aquest que em fa creure que la Crònica es podria haver redactat entre el final del 1285 i el començament del 1286.