El particular queda degudament especificat per Riquer 1964, II, 38-40. El ressò del món artúric a Catalunya es pot resseguir a Bohigas 1985, 277-194. Vegeu també Sharrer 1977. Ors 1986, 572 glossa el caràcter singular de l'adaptació del motiu artúric de l'animal guia al nostre text. Per a l'existència d'una versió catalana de la Mont Aztu, Butinyà 1990.

Vegeu Patch 1950, 237-325 i el pròleg de Pacheco a Viatges a l'altre món 1973. Hem d'agrair a María Rosa Lida (Patch 1950, 377-388) i a Nepaulsingh 1977 la inclusió del LFP dintre de la llista d'aquesta mena de literatura. Vegeu la nota 6, més amunt.

Vegeu l'anterior nota 20, Viatges a l'altre món 1973 i Patch 1950, 377.

Malgrat el que diu María Rosa Lida a Patch 1950, 381-382; vegeu Badia 1988, 102-106.

Patch 1950. Badia 1988, 115-116. El tercer llibre de l'Espill de Roig encara respon al mateix model que Lo Somni: la visió en somnis d'una sessió d'adoctrinament moral.

Turmeda, que de frare exclaustrat va passar a funcionari de les duanes del rei de Tunis, tampoc no s'embarca en viatges cavallerescos a les seves Cobles: el palau de l'Illa de Mallorques, com hem dit més amunt, se li apareix tot d'una, sense avisos màgics ni animals guia de l'univers del lai. El metge Roig també dialoga en somnis amb Salomó al tercer llibre de l'Espill.

El v. 1 es pot llegir «Una ventura us vull retrayre». Notem que Metge al v. 7 també parla de ventura per designar la seva història: el context precedent també es vocàlic i podríem llegir «mi'aventura», si calgués.

«Jats qu'eu sia molt occupats / d'alcuns affers qui m'an portatz / en tal perill d'on cuyt morir, / ges per ayço no vulh jaquir / en lo tinter ço qu'ausiretz». Per a una reinterpretació moral del perill vegeu el v. 674, on Prudència fa un diagnòstic de l'estat de Metge: «Est hom es perillos», en el sentit que és afectat d'una malaltia de l'ànima (vegeu, més avall, el punt C de l'apartat 3).

Metge 1959, *31: «Los cuantiosos salarios que percibía nuestro escritor en la cancillería del duque de Gerona y las graciosas donaciones con que era tan frecuentemente favorecido explican que la suerte de Metge fuera envidiable, lo que muy bien podría justificar el estado de ánimo que se transparenta en el poema». Jo faig una inferència retrospectiva del clima literari de Lo Somni, escrit aparentment com una palinòdia davant d'unes denúncies perfectament documentades, i suposo que Metge al LFP juga a fingir-se innocent d'unes acusacions que no mancaven de fonament. Crec que el text admet perfectament aquesta lectura.

Ors 1986, 565 n'adverteix la presència en el lai i el roman.