Veig en aquests símptomes clínics una derivació de la fantasia de laboratori que Metge aprèn llegint Alain de Lille: es tracta de trets antitètics, de la mateixa natura dels que configuren les descripcions de l'illa de Fortuna i d'aquesta mateixa a partir del v. 186, adaptats de l'Anticlaudianus. Vegeu com la normalitat de les pulsacions contrasta amb el davallament de la temperatura i amb l'acceleració del cor.

Blandín 1983, 92-93. Cito el text per aquesta edició ja que és l'única completa. Per a la descripció d'aquest ocell, que també ve d'Ultramar (concretament de la terra del Preste Joan), vegeu ibidem, 87. Vegeu Rubió 1985, 123 i Riquer,. 84 Badia 1984, 15, n. 2 i doc. XLIX: el 1428 la infanta Isabel d'Aragó fa que el seu germà Alfons el Magnànim reclami un papagai de la seva propietat que la monja Isabel de Sant Jordi s'ha endut al convent de la Saïdia de València. A Las novas del papagai d'Arnaut de Carcassès (s. XIII) un papagai xerraire es comporta com un hàbil alcavot.

Al vers 85 ens assabentem que al caient de la nit la balena ha recorregut cinc-centes milles, és a dir uns set-cents cinquanta quilòmetres. La direcció és sud-est (la indiquen la situació de les illes de Mallorca i Menorca) i el lloc d'arribada previsible, Sicília. Aquesta geografia coherent em sembla un tret a tenir en compte a l'hora de caracteritzar l'esperit de precisió de Torroella. No em sembla prudent tanmateix intentar calcular la velocitat de creuer de la balena, tot i que de dades per a fer-ho n'hi ha algunes.

Ors 1986 explica l'evolució del motiu de l'animal guia des dels primers lais coneguts fins al text de Torroella i comenta amb poca convicció a la nota 43 de la pàg. 577 el suggeriment dels editors de Torroella 1984, XIV, de relacionar la balena enviada per Morgana amb la que, a la Bíblia, va portar Jonàs a Nínive. Des d'un punt de vista simbòlic i estructural la balena és indubtablement un animal guia que procedeix de l'àmbit narratiu del lai. Això no impedeix, al meu entendre, que hi hagi una contaminació amb el motiu de la barca sense rems ni vela que condueix a l'altre món, de què ens parlen, per exemple, Metge i el Tirant. Es més, aquesta amalgama d'elements de procedència diversa em sembla bàsica en l'art dels nostres autors del XIV i del XV. María Rosa Lida sembla voler donar una pista islàmica per a la balena de Torroella a Patch 1950, 384.

Badia 1988, 89-95. Vegeu també les ironies a propòsit del «perill», comentades més amunt.

Colon 1978, 196, dóna la seva traducció dels vv. 68-77 del LFP aclarint el significat dels mots robat i tabà: «Us prego, doncs, que vulgueu donar-me, i us n'estaré agraït sempre, una vesta (un mantell) que per oblit vaig deixar- me en aqueixa barca anit, en la qual arribí en aquell lloc amb gran tempesta; així m'haureu donat tot el que em resta en aquest món, car, per ma fe, vaig tan malament de roba que no podria llevar-me».

Noves noves rimades 1986, vv. 485-492: un sol carboncle, situat a dalt de tot del pal que sosté un pavelló muntat sobre una luxosa carreta tirada per vint cavalls, fa tanta llum que hauria pogut il·luminar dues cobertes en lloc d'una. Riquer-Badia 1984, 173, nota 30.

Als vv. 795-797 l'esparver fa dringar els cascavells des del puny de Torroella i això crida l'atenció d'Artús absort en la contemplació de la seva espasa. Als vv. 1.120-1.125 Torroella agafa Excalibur de les mans d'Artús a través de les reixes que els separen i ho ha de fer de manera que «l'esperaver m'o sofrís».

Riera 1984.

No faig més que reproduir el discurs de Fleming 1982, 12. Vegeu també Dronke 1986. Fleming parteix de certes assumpcions de Nepaulsingh 1977; voldria afegir-hi que, si bé Metge juga amb el motiu del viatge al purgatori al seu LFP, es pren la qüestió amb un notable distanciament, com ho demostra el fet que ens pinta el més enllà a base de fonts estrictament literàries i gosa identificar-lo ni més ni menys que amb el regne de l'ambigua fortuna. Vegeu l'apartat 4.