51
Boeci és també present a Lo Somni (Badia, 1988, 85-87, 89, 106-107). Per al paper d'Enrico da Settimello dintre de la tradició boeciana i per al seu paper de font de Petrarca, vegeu Courcelle 1967, passim. A Riera i Sans 1984 hi ha informació sobre Boeci a Catalunya; vegeu també Boeci 1873.
52
Vegeu Raynaud de Lage 1951 i Alain de Lille 1973. Per al paper d'Alain en el panorama del pensament del XII, vegeu A History of Twelfth-Century Western Philosophy 1988, 21-53 i passim.
53
També hi ha un cert aire de família entre l'escapisme del Metge de Lo Somni i l'apostasia de Turmeda, si l'entenem com una maniobra circumstancial i no com una conversió a l'Islam (a Badia 1988, 99 parlo de l'«epicureisme» de Metge, la seva peculiar manera de ser alguna d'aquestes coses: «cínic, descregut, ateu, escèptic, nihilista, amoral, lliurepensador o passota»).
54
Per a totes aquestes consideracions remeto a History of Twelfth-Century Philosophy 1988, ja esmentada, que conté una rica bibliografia. Alguns grans autors llatins del XII solen quedar injustament arraconats pels seus coetanis romànics i eclipsats pels mestres escolàstics del segle següent. Alain de Lille, Joan de Salisbury, Guillem de Conches són, en canvi, intel·lectuals de gran volada i escriptors de primeríssima qualitat, que van exercir una llarga influència a Europa fins al segle XVI: ho demostra el fet que algunes de les seves obres van ser difoses per la primera impremta. Per a les vinculacions de Dante amb Alain, vegeu Dronke 1986.
55
La qual, dit sigui de passada, recorda molt la que gasta aquesta al·legoria a la tercera part del Curial e Güelfa.
56
No és ara el moment d'analitzar la qüestió; de queixes contra la fortuna en va plena, sense anar més lluny, la poesia goliàrdica del XII. Els llibres clàssics de Curtius 1953, 94-98 i passim; Siciliano 1934, 281-311; Huizing a 1929, 50-88 i passim poden donar una bona imatge de com un bloc de temes i de llocs comuns literaris esdevé en un determinat moment vehicle expressiu de tota una sensibilitat d'època.
57
Curtius 1953, 94-98 i passim parla del tema del capgirament retòric de la natura. Patch, a la versió espanyola de 1956, a partir de la pàg. 142 entra en el nostre tema. També cal consultar Le Goff 1981, sobretot a partir de la pàg. 273.
58
No em sembla que calgui repetir l'argumentació, definitiva ja en aquest punt, de Riquer (vegeu nota següent). Més interessant, en canvi, a aquest respecte és el que promet Beltrán 1988 a propòsit dels rastres de la comèdia elegíaca llatina que hom pot descobrir darrera de certs episodis de la nostra novella.
59
Vegeu la nota 8 de Riquer a Martorell 1974, I, 139-140 i la 23 ibidem, III, 94-95. Vegeu també Cátedra 1983, esp. 234-236, per a les notícies conservades a propòsit dels més antics entremesos cortesans de la Corona d'Aragó. Es tracta de documentació dels regnats dels dos darrers sobirans del casal de Barcelona, però també serà oportú recordar les festes de 1327, celebrades per la coronació d'Alfons el Benigne, descrites per Muntaner. Giuseppe Grilli va presentar una ponència sobre el teatre al Tirant al Symposion Tirant de 1990 (en premsa) i en promet una altra per al congrés de Venècia 1992 de l'associació de catalanistes italians.
60
Riquer a la nota 19 de Martorell 1974, III, 98-99, troba precedents artúrics a aquest nom a través del llistat de noms propis de la novel·lística francesa del XIII.