Per a una visió panoràmica de la relació espai i literatura vegeu el treball de la professora de la University of Kansas Antje Ziethen.

Com, en el seu moment, mostrà el grup Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle), l'espai es converteix en el camp de proves per a noves formes de fer literatura (vegeu Molina 2016). Una bona mostra n'és l'obra de Georges Perec Espèces d'espaces. De l'espai de la pàgina en blanc a l'espai de la vida sideral, passant per l'espai urbà, Georges Perec examina la seua relació amb l'espai en totes les seues dimensions, amb una tendència obsessiva a llistar el que passa quan no passa res o el que es nota i que mai anotem. Per remarcar-ne la vigència assenyalem l'exposició que ha pogut veure's al MACBA de Barcelona titulada «Espècies d'espais» (del 16 juliol de 2015 al 24 d'abril de 2016).

Hi hem d'afegir l'audiovisual que situa fragments literaris Matèria de Bretanya sobre els espais referenciats d'Altea, Els dies d'ahir, estrenat el 2010 dins el curs «Carmelina Sanchez-Cutillas: Matèria de Memoria», a cura de Joan Borja i Nicolau Borja. Enllaç: http://vimeo.com/11615592

Tranvia a la Malvarosa ha estat objecte de propostes de rutes literàries tant per a secundària (Miralles) com per a universitaris dels graus de mestre (http://geografiesliteraries.com/ruta-literaria-tramvia-a-la-malva-rosa/).

A més de les dues novel·les de Vicent traslladades al cinema –Tranvía a la Malvarrosa (1997) dirigida per José Luis García Sánchez i Son de mar (2001) dirigida per Bigas Luna– destaquem el documental dirigit per Juan M. Martín de Blas (1999) Valencia de los sentidos de Manuel Vicent, dins la sèrie Esta es mi tierra, produïda per Televisión Española. En aquest documental, l'autor divideix la seua terra mítica en uns espais bàsics: la Vilavella, València (on transcorre Tranvía a la Malvarosa), Dénia (on a més de casa se situa Son de mar) i, finalment, l'illa de Tabarca.