Número 18

Complant fet per Guillem Gibert en la Ciutat de Barchinona, sobre la mort del primogenit d'Aragó don Karles.

OBRA ENCADENADA SOLTA.

	Ab dolor gran e fora de mesura
	Vull jo dir part d' una trista mort,
	Ab dolor gran, abundós en tristura
	Vos denunsiu aquesta mala sort;
	Ab dolor gran passá d' aquesta vida
	Lo excellent princep d' Aragó;
	Ab dolor gran lo poble tots jorns crida
	Molt fort plorant, dihent, Deu li perdó.
	Ans que moris espay de gran estona
	Ell parlá clar ab un aire plasént;
	Ans que moris a tots de Barchinona
	Recomaná son fillet e sa gent;
	Ans que moris ab gran humilitat
	Volgué pregar tot hom li perdonás;
	Ans que moris pres derrer comiat
	A tots dihent que algu no plorás.
	Apres dassó son cap va inclinar
	Junctes las mans, loant lo Criador.
	Apres dassó los ulls li viu tancar
	Ab un sospir, pensau quina tristor.
	Apres dassó l' anima s' apartá
	Lexant lo cos et montantsen a Deu
	Apres dassó tothom Jhesus pregá
	Dihent: Senyor, es lo servidor teu.
	Cadescu pens en lo dol e torment
	Ques comensá en aquell punt e ora;
	Cadescu pens un tal departiment
	Si fletxa es que 'ls benvolents acora,
	Cadescu pens los plors, jamechs, e crits
	Que los servidors fan d' amargura;
	Cadescu pens si son romasos trists
	Que tots llurs plers s' han mudat en tristura.
	O cortesans, que feu ja si avant
	Que tal joyell ajau perdut axi;
	O cortesans, com es cruel lexant
	Jo pens cascu del cap dar al coxi;
	O cortesans, en... jouent
	Ab gran traball lo avieu servit
	O cortesans... detent
	Car son restats ab pena sens profit.
	Gran pietat es de tot benvolent
	Clergues, clerchs, donselles e infants;
	Gran pietat a tots es desplasent
	Era molt mes als faels cathalans,
	Gran pietat que no 's deu persomir
	Dels molt... qui may tal cobrella;
	Gran pietat que se 'n cuiden morir
	Ab plors dihent, morta es la sancta ovella.
	Jhesus beneyt e Rey tot poderos,
	Donau conort, mostrau de llum carrera.
	Jhesus beneyt, morir volguist per nos,
	Donchs en tot be demostraus la sendera;
	Jhesus beneyt, volgut no' n' has lexar
	Lo Karles bo, qui era nostra guia,
	Jhesus beneyt no' l' has lexat regnar
	Perque Rey sanct algu no 'l mereixia.
Tornada.
	Mare de Deu, humil verge Maria,
	Aiudau prest qui os volen clamar,
	Mare de Deu, feu vos que en esta via
	Est mal divis del tot s' hage apartat.
Endressa.
	Genolls flectats de fi cor pregaria
	Bons cristians, la verge sense par,
	Genolls flectats tot jorn reclamaria
	Que 'n paradis nos vulla collocar.
Romans fet per Johan Fogassot, notari sobre la presó e detensió del Illustrisim Senyor don Karles, prinsep de Viana e primogenit d' Aragó etc., lo qual fou fet en la vila de Brusselles del ducat de Brabant, en lo mes de fabrer any mil cccclx, hu.
	Ab gemechs grans, plors e sospirs mortals
	Sentí les gens dolres per les carreres.
	Plasses, cantons, en diverses maneres
	Los ulls postrats, stan com bestials,
	Dones d' estat viu estar desfressades
	Lagremejant e batense los pits.
	Los infants pochs cridant a cruels crits
	Vehent estar lurs mares alterades.
	O trist de mi; �quin fet pot ser aquet!
	De cuant en ça está axi Barselona?
	L' arma ab lo cors de cascu se rahona
	Acte semblant, no crech may sia lest,
	Car de lurs ulls diluvi gran despara
	D' aygua, tan fort que per terra 'ls decau
	Ay! qu' es asso germans dir me vullau.
	Tots estan muts e gardenmen la cara;
	Creix ma dolor per tal capteviment,
	E de plorar los fiu prest companyia.
	Molts esforsats perden la homenia;
	E cascu diu gemegant e planyent:
	O vos omnes qui transitis per viam atendite
	et videte si est dolor sicut dolor meus.
	Estant aixi ab desitg molt extrem
	De ser fet cert d' una feyna aixi trista,
	Una galant, ab animosa vista,
	Lo pas cuitat, per lo born venir vem;
	L' abit seu es una curta marlota,
	Cusida mal, d' un negre drap e gros,
	De bells cabells per espatles e cos
	Tots escampats portaba molt gran flota.
	Del drap ja dit per son abilliment
	Sens null perfil portava la gonella,
	Hon brodat viu. Lo mon fama m' apella,
	De fil tenat ab letres rudement:
	Sonava fort una soberga trompa
	Qui de molt luny se podia escoltar,
	Pronunciant só aquella, deya clar
	Cridant; plorau, a part a part la pompa,
	Poble devot de gran fidelitat:
	Pres es aquell qui feya per empresa
	Lebres humils, apartats d' altivesa,
	Ab lo sant mot qui tant es divulgat:
	Qui se humiliat exaltabitur.
	Hoit açó perdí los sentiments
	Per mes espay que dir un pater nostre;
	Puis digui los del princep, o Deu nostre,
	Tant desijat per infinides gents;
	Apres pensí que no era possible
	Semblant senyor esser deslibertat,
	Mas esser ver per tots m' es affermat
	Dihent que molts nan avís infallible
	Per alguns seus affectats curials,
	Qui narren com en Leyda feu la presa
	Lo senyor Rey ab furor molt encesa
	Qui certament es informat de fals;
	E que no te lo princep esperansa
	Sino en Deu, en lo bon prinsipat
	En l' excelent Barselona ciutat
	Per fer tornar la tempestat bonansa;
	E que aixi ells deserts e desviats
	Van dispergits e serquen medicina,
	Ans que lo cors l' arma lexi mesquina
	Com a perduts e del tot desperats.
	Quoniam relicto illo omnes fugierunt.
	E per sentir lo fet com es passat
	Sobres dolor mon esperit inflama,
	E congoxos seguí la dita fama
	Cosas dient d' extrema pietat:
	Com al exint de Leyda serta hora,
	Molt fort guardant lo princep dessus dit,
	No l' es permes s' acost gran ne petit:
	Sens esperons va 'b la Reyna senyora,
	Mas entre 'ls peus de mules e rossins
	Molts servidors ab voluntats excesses
	L' ixen planyent, de plors fetes grans messes
	Aterrats tots com a perduts mesquins:
	Als quals voltat: Dix servidors e frares
	Fet es de mi, degotant los ulls seus,
	James no os puch mantenir, devots meus,
	Tornau vos ne a casa vostres pares.
	Donch ploren tots, homens, dones, infants
	No sa cruel senrahó comunica,
	Per tal parlar qui breu vida l' indica,
	No li rompes lo cor vist los cridants
	Domine, dic nobis qui secuiti sumus te, quid
	nobis erit?
	A quin novell a tots los servidors
	Fon lo donar de si marga lisensa:
	Pensau ab qual trist gest e continensa
	Se parten d' ell los faells seguidors;
	Uns d' una part, altres d' altra se 'n tornan
	Plorant, planyent lur princep, e senyor:
	Molt contristats, plens de extrema dolor
	Que sol un punt no folguen ne soiornen,
	Está pensant cascu incessantment
	Lo cas cruel congoxós molt horrible,
	La gran furor rigorosa, terrible
	Ab qu' era fet tal apresonament.
	Donch ja tothom leva balanç e suma
	Que 'l dit Senyor es molt prop de la mort,
	Defall lo seny, lo saber, e conort,
	D' ira lo foch per totes parts tal fuma:
	Mas no 'l lexa en tots aquets afers
	Lo tant privat e volgut Vilarasa
	Qui per carrers, plasses, camins e casa
	Sempre 'l seguí cullint tot lo prosés.
	Ille autem sequebatur eum a longe.
	De continent rebut aquest avis
	Lo principat fael de Catalunya,
	Qui satisfer al degut may se lunya,
	Hac provehit promptament sens divis
	Al Rey senyor tramet grans embaxades
	Per subvenir a tal necessitat:
	E semblant fa cad' universitat:
	Cavalquen prest, tiren a grans jornades
	Los reverents, egregis, magnifichs
	Ambaxadors nobles e honorables
	De tots estats hon van molt concordables,
	D' esfors viril no mostranse enemichs:
	Ohyreu donchs a una veu lo poble
	Plorant cridar: no muyra 'l bon senyor,
	No hi plangan res, conega nostre amor.
	Assó dihent, ab cor devot inmoble:
	Suplicanne la reyal majestat,
	Oferint vos estarne a la esmena:
	Purguem ho tots, e no port ell la pena
	Si de null fet pot esser inculpat.
	Hic enim est salus et resurrectio nostra,
	Per quem salvati et liberati sumus.
	Dir... un tan estrem voler
	Estés en tots habitants de la terra
	Vers dit Senyor, e no crech queme n' erra,
	Divinal do esser molt verdader.
	Los monastirs e les esgleyes totes
	Fan professons molt be devotament,
	Lagremejant Deu preguen humilment
	Que les presons del princep sian rotes.
	Homens d' honor e tot lo popular,
	Dames galants, e les altres comunes,
	Qui en aquest fet se mostren totes unes,
	Leixen a par l' ufanós abillar.
	Cessen tots jochs, cessen les alegries,
	Cessen dansars, cessen tots los delits,
	De plants, de plors tots estan molt fornits,
	Deu suplicants, dihent grans letanies.
	Semblant tristor no 's viu en ningun temps,
	Encortinats veig estar los retaules
	�O mala sort, e quin joch nos entaules!
	Tristor e dol han vuy favor ensemps.
	Et ex illa hora tenebrae factae sunt super univer-
	sam terram.
	No passá molt fon rebut un correu
	Prest e volant, espatxat en Ytona,
	Dels legats dits, remes a Barselona
	Als diputats, donch fem lohors a Deu,
	Letres portant ab las quals avis feren:
	Viu e dispost es dit princep Senyor;
	E que molt be, no mostrada rigor,
	Lo Senyor Rey e la Reyna 'ls reberen,
	E qu' era ver apres fou suplicat
	Per ells del fet a la reyal presensa:
	Los fou respost ab plasent continensa
	Remetent los a la nostra Ciutat.
	E mes avant com la Senyora Reyna
	Molt desenment ha pres lo lur venir
	Offerintse de bon cor subvenir,
	Ab ells e seus a la predita feyna,
	E visitat per ells lo princep dit,
	Confortant lo en manera deguda
	Mes se 'n en lurs mans, demanant lur aiuda,
	Cascu l' hy diu aqui' n son espirit
	Etiam si oportuerit memori tecum, non te nega-
	bo.-
	Apres que fou lo Rey ab son estat
	Junt en la gran e forta Saragosa,
	Sos cathalans fan llur deguda cosa
	Per obtener del princep libertat.
	Suplicantna la real excellenza,
	Com se pertany de bons e feels vassalls,
	Molt humilment de paraules ab...
	Apuntats, be composts ab providensa
	Deduhint hi lo escampement de sanch
	Gran e soberch per la gent cathalana
	Seguint los Reys per tanta part mundana
	Fet, no duptant morir ab cor molt franch.
	Noyren respost de l' alta senyoria
	Com lo seu fill es trovat en error
	Molt gran e fort, donch mereix deshonor,
	E qu' a mercé pendrer ja no l' poria.
	Repliquen li suplicant virilment
	Per gran que fos la filial ofensa
	Major es molt l' alta reyal clemensa
	De que 'us fes vot se diu palesament
	In omnem terram exhibit sonus eorum et erunt
	in finem orbis terrae verba eorum.
RECORD A NOSTRA DONA.
	Recorregam donchs ab devoció
	A la gran font do pietat e mena,
	Prech son fill car haja fi la pena
	Que soportam de la stranya presó;
	E que no guart la nostra gran comada
	De pestileigs, comesos en passat,
	Mercé, mercé clamant e pietat,
	Reyna del cel, puix sou nostra advocada
	E per nos trists vos pres per mare Deu,
	Girau, girau vostra amorosa vista
	Mirau dolor de poble axi trista
	Daunos socors, verge, no os sia greu
	No permetau perir talment la terra
	Que está esperant l' excellent presoner,
	Será Senyor de pau e justicier.
	Sancta dels Sancts, tal dan non's fassa guerra
	Feu hajam prest de vos un tal novell
	Qual esperam, verge, de vos, Maria
	E puixam dir, ab solemn alegria,
	Lo cantich sanct, molt singular e bell,
	Haec est dies quam fecit Dominus, exultemus et
	laetemus in ea.
	Obra feta per lo dit Johan Fogassot, sobre la liberació de dit Senyor Primogenit.
. . . . . . . . . .
Ecce que bonum et que jocundum habitare fratres in unum.
	Infinits mals divisio 'ns aporta
	Segons vehem per clar esperiment:
	Test singular Jhesus omnipotent
	Nos hin dona: lo vangeli u reporta
	Quant représ en nom de Belzabuch
	Foragitar los demonis dels cossos,
	Per los malvats fariseus, que ab mossos
	D' enveja gran insassiable cuch,
	Feren refort d' abatre sos miracles,
	Argumentar sabent l' intrinsech lur,
	Omne regnum mox desolabitur.
	Divis en sí, don volgué lurs obstacles;
	Segueix se donchs e nos pot impugnar
	Allá hon es la unió beneyta,
	Cessen quants mals divisió maleyta
	En l'univers poria fer causar.
	En nostre temps vist n' havem prou grans actes
	Del virtuós don Karles d' Aragó,
	Tant desiiat, detengut en presó
	Contra statuts, libertats, leys, e pactes:
	Car crech ferm jo per lo mortal divis
	Qu' estan enses dins la gran Barselona,
	Del prinsipat mestressa e patrona,
	No pensant may lo cors talment...
	E no callats alguns consells perverses,
	O no dihent so ques debia dir
	Fou pres aquell; mes sens null diferir
	Foren units los volers tant diverses
	En liberar la carn de lur Senyor;
	En un instant se uní tota la terra
	Ab voler tal que tot lo mon aterra;
	Car dir se pot james se viu maior.
	E procehint ab moltes ambaxades,
	Salva tots temps la gran fidelitat,
	Criden mercé a l' alta maiestat
	Esponent li rahons justificades,
	E per trovar complit remey e prest
	Per dar repos e... tots enfractes
	Ab iust procés, fets alguns virils actes
	Contra 'ls malvats, consellants dit arrest,
	Del clement Rey usant de la clemensa,
	Per lo mitxa de la Reyna excellent
	Obtengut fou... finalment
	Que fos libert lo fill de paciensa,
	Ja foraxit del nostre principat,
	Pres detengut, al castell de Morella,
	En un instant s' escapa la novella
	Donch tot lo mon fou content e pagat.
	Fins los infants que parlar no sabien
	Vist lo gran goig mogut per lurs parents,
	Fant lo semblant ab gest e continents,
	Mostrants lo pler que dins en sí tenien,
	E per no fer ensiiós mon procés
	Essent prolix, la forma de la entrada
	De dit Senyor me plau tenir callada,
	Pus se pot dir fou tant bell fet may ves.
	Donchs habitans de la gran Cathalunya
	Pus clar veheu quant' aparació
	Es procehint de vera unió,
	Siam units, car de tals bens nos lunya.
	E pus Deu tanta mercé nos fa
	Que del anyell la presó ha rompuda
	Alegramnos; ab llengua no pas muda
	Cantem contents lo gran alleluya.