PUNT de partida inicial, fonament y pedra angular de tota la construcció sociològica luliana, es el postulat o fórmula de les tres rahons ab que's declara y justifica la divinal creació del home. Aqueixa fórmula inclou el concepte general, sintètich, del món y del univers; senyalant la causa y rahó d'esser, la finalitat primordial del home en aquesta vida y en l'altra; així com les intencions, primera y segona, per que va esser creat y per que es (vol dir, existeix) en aquest món:

...Deus es membrable, intelligible, amable e honorable... E per açò que fos membrat, conegut, amat, honrat, temut, obehit e servit, ha creat home; lo qual es, per ço que membre, entena e am e honre e servesca Deu. ...Aquesta rahó es la pus principal per que es hom: e sots aquesta es altra rahó per que es hom, ço es a saber, que hom es, per ço que haja gloria en paradís, membrant, conexent e amant Deu:... Aprés aquesta rahó... está altra rahó per que es hom, ço es a saber, que hom es, per cors de natura,... engendrant un hom altre.

a final causa, ço es, la principal rahó per que Deus ha creat home, es per ço que hom haja conexensa de Deu e am Deu. E la segona entencio per que Deus ha creat home, es per que hom particip en la gloria ab Deu eternalment sens fi.

-Sènyer, dix Felix, ¿hom per que viu en est món? -Lermitá respos e dix: -Hom viu en est món, per ço que viuent membre e entena e am Deu: e hom viu en est món, per ço que pusca viure en laltre setgle en gloria perdurable. E encara sapies que anima racional es una cosa metexa ab sa vida: car ço que es anima racional, es vida.

Hom just vol viure longament en lo món, per ço que molt pusca Deu servir, e en paradís gran gloria pusca haver.

Tots els conceptes y doctrines sociològiques de Ramon Lull no son sino brolls y reguerons dimanants d'aquesta meteixa font.

Organisme harmònich de tot lo creat. Totes les creatures universalment son creades «a servir home» :

Vejes, fill, Deus con grans coses ha creades, axí com cel e mar e la terra, e vejes quantes coses ha creades, e esguarda com les que ha creades son belles e profitables en sí, e a les creatures. Tots los reys qui son, ni tots los homens daquest món, no poríen crear una flor ni una bestia². No poría hom crear nula creatura... Daquelles coses qui son al home pus necessaries, ha Deus donada major abundancia, axí com de terra e daer e daigua e de foch e de sal e de ferre e de pa... Deus ha creat a hom lo cavall per cavalcar, e lastor per cassar, el moltó per menjar, e la lana per vestir, e lo foch per calfar, e lo bou per arar, e les altres creatures ha creades Deus a servir home...

Y l'home es estat creat a conexer, amar y servir Deu: Deus ha creats tos ulls per ço que ab los ulls lo vejes en les creatures;... e Deus ha creada ta memoria per ço que ab aquella   —13→   lo remembres, e Deus ha creat ton cor per ço que sia ta cambra hon lo tengues e lams, e Deus ha creades tes mans per ço que fasses bones obres, e ha creats tos peus per ço que per les sues carreres vajes, e ha creada ta boca per ço que l lous e l beneesques. No poría dir, fill, tantes creatures com Deus ha creades, ne no sabría dir la senyoría que t ha donada sobre elles, ne tu no poríes entendre lo gran deute en que tu est esdevengut, per lo gran benifet que has reebut de ton creador.

Segueix explicant la senyoría que Deu ha donada al home sobre totes les creatures, y la sumissió final del home a la conexença, amor y servey de Deu.

DE COLRE³. -Estableix com a lley natural y divina el repòs dominical:

Colre es fer festa en la qual sia fet remembrament de Deu e de oracio e de les obres que hom ha fetes en la setmana.

Deus reposá en lo .vij. dia, a significar que hom en lo .vij. dia dega reposar corporalment, e que spiritualment e corporal fassa reverencia e honor a nostro Senyor Deu.

Aquest dia festival es dia de oracio e de contriccio e de plorar los peccats que hom ha fets, e en aquell dia majorment deu hom remembrar les vanitats d aquest món e la gloria de paradís e les infernals penes...

Plany y censura que les festes colendes síen motiu y ocasió de disbauxa, abusos y desorde:

Creegudes son en lo món culpes e errors, e umplides son les carreres per les quals van los homens sostenir treballs infinits: e per açò en les festes son fets convits, e ajustaments de peccats, pus fortment que en los altres dies: e en aquell sant dia que Deus s a retengut en la setmana per ço que hom li fassa més donrament que en los altres dies, en aquell dia, fill, fan les gents més de vanitats en menjar e en boure e en parlar e en anar, e en les altres coses semblants a aquestes.

Fa extensiva la lley del descans dominical a les besties y tot, ademés dels esclaus, sirvents y jornalers:

Amable fill, manament es en la lig, que ton serv e ton bou fassen festa un jorn la setmana, per ço que sia significat que ton serv e ton bou fan festa en la tua festa; e enaxí en la festa d aquest món es significada la gran festa qui es en l altre setgle en la presencia de nostro Senyor Deu.

Estableix el precepte divinal y humá de honrar pare y mare, inculcant als fills que no'ls desemparen o avorresquen ni los desamen, per amar la possessió dels bens qu'ells possehexen en aquest món.

NO FARÁS HOMEY. L'homicida contrafá y trenca la voluntat de Deu, que prohibeix auciure (occidere):

Homey es destruir e auciure los homens, los quals Deus vol que viuen. On, per açò que ton voler no sia contra lo voler de Deu, te fa manament Deus que tu no fasses homey.

Condemnació del suicidi:

Si Deus no vol que tu aucíes altre, donchs Deus no vol que tu aucíes tu metex; ne si les besties ne ls aucells qui son sens rahó no aucíen sí meteys, ¡quant més es sens rahó e encovinent cosa que tu, fill, qui has rahó, aucíes tu metex!

Fatalitat irreparable del crim d'homicidi:

Amable fill, un hom pot auciure altre hom; mas hom no pot tornar viu lom que auciu. On, si tu aucius lom, e Deus te demana ço que tolt li has,⁴ ¿que farás?...

Conseqüencies socials del homicidi: rencors y revenja dels parents del mort:

Gonella e mantell enveleex; mas homey no enveex en la temor d aquell qui auciu, ne la ira dels parents d aquell que hom auciu. -Amable fill, no vulles esser homeyer, ne vulles auciure nul hom... Ço que Deus fa ne té a vida,... no vulles tu destruir ne auciure.

¡Ja fa prou y massa destrucció la mort per sí meteixa; que encara l'homo de més a més li haja d'aidar!

Hom tantost com es nat, comensa a murir, cor cascun jorn s acosta a la mort: e per açò no cal, fill, que tu aucíes hom; e lexa la mort auciure hom; e perdona a la mort, per amor de Jhesu Christ.

Perniciosa trascendencia social de la luxuria:

Per luxuria vénen les fembres en la ira de Deu e de lurs marits e lurs pares; e per luxuria fan esser menyspreats lurs enfants entre les gents. -Luxuria fa les gents guerretjar, e los homens auciure e nafrar; e les fembres fan les viles e los castells destroyr e cremar, e fan los borts enjuriosament heretar.- No poría ne sabría dir los mals qui vénen per luxuria...

NO EMBLAR⁵. -Respecte a la proprietat y a l'honra y fama d'altri:

Manament ha fet Deus a hom, que no fassa ladronici...

Si mala cosa es, fill, emblar diners o draps o altres coses semblants a aquestes, les quals pot hom retre, adonchs molt pus mala cosa es emblar temps e fama,.. les quals hom no pot satisfer ne retre.

Per emblar, son fetes les forques en que hom penja los homens ladres; e per fer ladronici, tol hom als ladres lo nas e les oreyes e los assota hom per la vila; e per emblar, turmenta hom los homens, perque réten les coses emblades. -Ladronici fa hom estar vergonyós devant les gents...

Mellor cosa es e més val, fill, pobre temorós, que ladre rich e ergullós: e mellor cosa es dir de no, que emblar e donar⁶. -Enans que tu, fill, no sies desobedient ne ladre, ne desagradable a Deu e a les gents, ¡enans anásses querre per les portes⁷, per amor de nostre Senyor Deu Jhesu Christ!

Finalitat y objecte qu'ha de tenir per tothom la possessió de bens temporals:

Los bens d aquest món no son desirables per ells meteys: ans son per servir Deu. On si tu, fill, est envejós dels bens de ton prohisme, lo teu desirer es en servir tu meteix contra la volentat de Deu.

No envejes los bens de ton prohisme, cor ell los ha mester. En aquells bens que tu veus, es defalliment, en ço que son corrumpables e son posseyts ab dolor e treball e temor.

Elogi de la pobresa, segons la práctica cristiana:

La pobretat que nostro Senyor Jhesu Christ e nostra dona Sancta María e los Apòstols hagueren en aquest món d aquests bens temporals, te prehica e t amonesta que tu no sies envejós dels bens d aquest món; cor si nostro Senyor Jhesu Christ ne volgués, molts ne pogra possehir, e molts ne pogra donar a madona Sancta María e a los Apòstols e als altres Sants qui tanta de pena sostengueren en aquest món per la sua amor.

Com més rich, més obligació de fer major be:

Aytant com tes riqueses, fill, serán majors, aytant serás pus encarregat si no fas lo be que poríes. -Si dels bens que tu has no fas tant de be com puríes, ¿per que est envejós dels bens que no has?... -Considera, fill, los grans falliments que fan los homens envejosos: cor enveja fa hom esser avar, fals, mentider, traydor e enganable; e enveja fa dir mal als homens falsament; e enveja fa hom desesperar de la misericordia de Deu.

Virtuts y saviesa necessaries als Clergues. Preeminencia social de la clerecía. Explícita declaració y proclamació del PODER TEMPORAL eclesiástich:

Gran viltat e gran desordonament sería si los officials de Sancta Esgleya eren homens peccadors e homens desordonats e homens qui ignorassen les Sanctes Escriptures...

Sapies, fil, que l pus honrat offici e aquell on ha més de vertuts e de santetat, es de prevere. -Prevere ha poder de perdonar los peccats; e prevere té loch de Jhesu Christ en est món:   —17→   e lo Sant Apostoli, qui es prevere, deu esser Senyor de tot lo món, e a ell deuen obeyr tots los Reys e tots los Prínceps d aquest món.

Remembre t, fill, con gran cosa es a esser prevere: cor los Reys e los alts Barons, e los homens quants que son, deuen besar la man e l peu al prevere con canta la missa.

Majors devers correlatius de la clerecía, y major responsabilitat y obligada exemplaritat:

Aytant com Deus dóna pus noble orde a prevere que a nul home, aytant es pus obligat lo prevere a amar Deu e agrahir a Deu la gracia e l onrament que li fa en est món.

Si orde es pus honrat en prevere.... remembrar pots, fill, con en gran cárrech e en gran deute son los preveres com síen bons, per ço que síen agradables a nostro Senyor Jhesu Christ.

MATRIMONI. -Condemnació terminant del celibat en los homens llechs: ¡o orde religiós, o matrimoni!

Obligat est, fill, a esser en orde de Matrimoni o de Religio; cor tot altre estament se descové ab la final entencio per la qual est creat.

La fembra (muller) es serventa del marit; però també vice-versa; y tots dos son servents de Deu:

Amable fill: enaxí com Deus t a donats los ulls ab que vejes, e la lengua ab que parles, enaxí te dóna la fembra que t servesque, adoncs con la prens per muller; cor enaxí com los teus membres ordonadament son estruments a servir lo cors, enaxí ta muller es ordonat estrument per la qual síes servit. -E con tu entres en orde de matrimoni, adoncs dónes tu metex a servir ta muller, e que amdós ensems siats servidors de Deu...

Indissolubilitat del matrimoni. Bon nodriment (criança), base principal perque en surta matrimoni avengut. Males fembres. Igualdat de condició social y d'edat entre home y dona. Major noblesa en marit que en muller:

Matrimoni es vot e promessio que hom no pot trencar sens volentat de sa muller; e per açò son enganats molts homens per   —18→   moltes males fembres, e son ligats falsament per l orde de matrimoni; del qual liam no poden exir sens la mort.

...Malvada fembra e desordonada fa hom exir e desviar del orde de matrimoni; ... e sobrefluitat d ornats vestiments, e agensament de faysons e desordonats pensaments, fan a hom trencar lo sagrament de matrimoni.

Honrament de parents ne riqueses de possessions ne diners no valen tant a conservar l orde de matrimoni com fan bons nodriments; on per açò, amable fill, com pendrás muller, no ajes enveja de gran axouar ne de bellea de faysons ne de honraments; cor totes aquestes coses no s covenen tan fortment ab l orde de matrimoni com fan bons nodriments.

...Enaxí com Deus dóna a hom los membres que li covenen, enaxí hom deu pendre muller segons que li cové per edat de dies e per honrament de parents.

...En orde de matrimoni es major e pus noble l om que la fembra; e per açò, fill, cové que l hom sia senyorejant sa muller, per tal que ell mantenga a sí metex sa nobilitat, e que per sa doctrina e per sa pahor sia sa muller obedient a nostro Senyor Deu.

Temor de Deu cal tenir, més que de qualsevol senyor terrenal. El poder d'aquest no es més que instrument y derivació del poder de Deu:

...Si tu, fill, has major temor de senyor terrenal que de Deu, tu renegas lo Deu de gloria;... e de ton senyor, qui ha temor de Deu e es son servidor, fas idola e deu.

Aesma, fill, con lo Deu del cel es temable: cor al Rey que t ha donat (lo qual ha creat de no re, e lo qual ha a venir a sa sentencia e a sa mercè) a aquell te pot fer tolre tot quant has, e aquell ha molts servidors quit puríen ligar e turmentar e auciure, sens que no ten puríes defendre.

RIQUESES. Pot hom posseirne, y esser axí meteix pobre d'esperit. Manera d'esser més rich que'l Rey:

Aquells qui son pus honrats e pus nobles en lo regne dels   —19→   cels, son Jhesu Christ e nostra dona Sancta María e los Apòstols e los martris: on, tots aquests foren en aquest món pobres d esperit, e tots foren pobres dels bens d aquest món, e per assò cové que tu ams la pobretat, de volentat, més que les riquees...

Les riquees d aquest món pots haver e possehir, fill, e pots esser pobre d esperit: cor si les riquees has en loar e honrar Deu qui les t a donades, e per amor d ell fas almoynes, adoncs porás esser pobre d esperit e pots posseyr les riquees d aquest món.

Si vols esser, fill, pus rich que l Rey, síes pus pobre d esperit que l Rey. On si tu, qui no est rey en est món, pots esser pus rich que l Rey per menysprear aquest món, ¡quant més, donchs, pots per pobretat d esperit esser rich en lo regne de Deu!

MISERICORDIA. Aquest món es lloch de perdonar:

Amable fill, aquest món es loch de perdonar e de haver misericordia, cor en l altre segle no y pot hom perdonar; cor si tots los demonis e los peccadors qui son en infern podíen haver volentat a amar misericordia, tots exiríen dels turments infernals... e seríen benuyrats en perdurable benuyransa.

Més ha Deu que perdonar a tu, que tu a ton proysme.

FE: es necessaria, majorment als ignorants y pobres:

Deus ha donades a home dues mans, per ço que una má ajut a l altra: e Deus ha donats a home dos lums, lum de fe e lum d enteniment; d on, si hom no pot haver lum d enteniment, haja lum de fe, e crea ço que no pot entendre. On, aquest lum de fe es necessari majorment als lauradors e als manestrals e als homens qui no han exalsat enteniment, e per aquest lum s ajuden de les errors e de les temptacions... Fe sobrepuja, en est món, enteniment; car més pot hom per fe amar Deu que per enteniment membrar Deu...

Felonía, egoísme y covardía dels qui per temor o ambició mundana reneguen de la fe:

Los malvats crestians qui reneguen e descreen Deu con se fan jueus e sarrahins, no daríen los ulls de lur cap per neguns   —20→   diners; mas per felonía o paor de mort, o per esser richomens, giten lur fe de lur anima...

JUSTICIA humana: independencia judicial; egoisme dels litigants; corrupció, soborn:

¿Sabs, fill, per que es donat jutje als homens qui pledegen? per ço cor pot haver pus atemprada volentat en ço que deu jutjar, que los homens qui pledegen: cor tant vol haver cascú ço que demana e que defen, que son massa voler corrump son enteniment. On, si tu est jutje, guarda que no corrumpes ton enteniment per pendre serviy: ni si vols jutjar a dret, no corrumpes al jutje son enteniment per dons ne per prechs, e comana ton fet a la justicia...⁸

TREMPANSA: ses ventatges en pobres y richs:

Major plaer dóna trempansa a l anima, que menjar ni boure al cors: on, los homens qui han trempansa son pus sans e pus delitosos e viuen més e son pus richs que ls homens qui s sancfonen menjant e bevent.

Los homens pobres no han tan gran passió (sufriment) per endurar, com han los homens richs per massa menjar, ne los homens pobres no poden haver tant de merit per trempansa, com los homens richs. On, com assò sia enaxí, donchs no vulles esser rich per ço que molt manuchs,⁹ e no vulles esser pobre per ço que hajes trempansa.

Si has trempansa, en menjant e no menjant, e en bevent e no bevent, haurás plaer e benenansa...

AVARICIA, qu'ell anomena cobeea (de cupiditia):

Si a molta carn s ajusten molts vèrmens, a home avar s ajusta molt hom envejós e molts malsdeidors enamichs: ¿e sabs per   —21→   què? per so cor han mester les riquees que posseex, de les quals no fa utilitat a sí metex ne a altre...

Segur síes, fill, que molt hom avar ne mor enans per ses riquees: cor o l aucíen sos enamichs o l auciu Deus, per ço que ses riquees fassen alcun fruyt.

SUPERBIA. Les aspiracions humanes a major estament social, son justes y llegítimes, segons y com:

Sapies, fill, que los homens ergullosos no pujarán en paradís; cor si pujar hi deguéssen, non hagra Deus gitats los demonis...

Amable fill, si est ergullós e est sabater, tu volrás esser draper; e con serás draper, volrás esser burguès; e con serás burguès, tu volrás esser cavaller; e de cavaller volrás pujar a comte, e de comte a rey, e de rey a emperador; e si més pudíes muntar, més vulríes muntar¹⁰. On, tota aquesta volentat te sofferría Deus e no y faríes peccat, ab que no fosses ergullós, ne haguesses en menyspreament aquells qui son a tu dejus, ne desus ne eguals en riquea e nobililat.

No ten solament hom ergullós ha ergull en pujar sí metex e en devallar altres, que enans ho es en sos infants: cor lo sabater vol maridar sa filla e muyerar son fill ab pus noble que sí metex; e assò fará lo draper, e axí de tots los altres graus d amunt dits; e per assò son fets matrimonis descovinentment, e per la desegualtat son menyspreats los marits per lurs muyers, e les mullers per lurs marits; e per ço que grans axouars pusquen esser donats, son fets molts peccats, e per descovinent ajustament es molt pare desonrat e molta mare desonrada, e ha gran contrast entre marit e muyer.

...Poch sab de cambis qui per ergull gita humilitat de son coratge...

Amable fill,... si t vé temptacio d ergull, en continent remembra e entin de què est engenrat, ne per qual loch est nat, ne qual fo la vestedura en que nasquit; e remembra, fill, què has   —22→   en ton ventre, dejus ta gonella, ne què es ço que ix de tu per lo nas e per la boca e per los altres lochs; e no hajes en oblit los vèrmens qui rourán tos costats e tes faysons, ne la terra de sots la qual serás mes;...

DE LES .VIJ. ARTS (trivium et quadrivium). Aconsella a son fill instruirse en arts y saviesa, però sempre subordinantles al honrament y amor a Deu: li recomana desconfiar de la Estrolomía y dels estrolomians, per so cor los homens que n saben, majorment n usen mal; e per lo poder dels corses celestials menys conexen e menys preen lo poder e la bonea de Deu;... ne no t consell, fill, que aprenes Geometría ne Arismetica, cor arts son qui requeren tota la humana pensa; per lo qual no pot hom ten be amar ne contemplar Deu.

THEOLOGÍA: per ella son honrats los clergues, qui deuen estudiarla més que no altres ciencies:

... Los clergues qui amen més altra sciencia que Theología, no seguexen los comensaments per los quals son clergues...

Fe e rahó se convenen en la sciencia de Theología, per so que si fe defall, que hom s ajut ab rahons necessaries;... e si rahó defall,... que hom s ajut ab fe, creent so de Deu que l enteniment no pot entendre.

Aristòtil e Plató e los altres filosofs qui volíen haver conexensa de Deu sens fe, no pogren pujar tan alt lur enteniment que poguessen haver declaradament conexensa de Deu ne de ses obres ne de so per que hom va a Deu; e assò fo per so cor no volíen creure ne haver fe en aquelles coses per les quals l umanal enteniment per lum de fe s exalsa a entendre Deu.

DE LA SCIENCIA DE DRET. Exposant en forma sumaria els principis y contingut de la ciencia jurídica, distingeix dues principals especies de Dret: canònich (Dret divinal, celestial), y civil (Dret terrenal), afegint-hi el consuetudinari (Dret de custuma) qui pertany a la usansa dels prínceps, per so que mantenguen justicia.

Enaxí com als clergues es donat Dret canonich per so que pusquen la regla seguir per la qual son en uffici de clerecía, enaxí als prínceps es donat Dret civil per so que seguesquen la regla per la qual son establits e exalsats sobre los altres homens.

Indica ademés, sens denominarla, un'altra manera de Dret, lo qual es atrobat per cessar major mal; però aquest dret aytal nos cové ab lo dret divinal, per so cor conté en sí algun falliment: hon aquest dret es contrari entre la teorica e la practica; e assò es per la malicia de les gents, a sobrar al major mal e per consentir al menor mal: on per aquest dret es hom escusat al senyor terrenal, e no es desencolpat al senyor celestial.

També observa que no existeix sempre concordansa o conformitat en la teòrica y la práctica del Dret canònich: cor alcuna cosa es dret en la teorica, e son contrari es dret en la practica; e per assò los clergues jutgen una cosa segons la teorica, e altra segons la practica.

Per quant son fill volgués estudiar Dret, li recomana la conveniencia de concordar el dret terrenal amb el celestial, tenint en compte les divergencies que hi trobi, a fi de jutjar més dretament; però's mostra indecís y vacilant en aconsellarli que aprenga ciencia jurídica pera exercirla com advocat, posant esment al abús qu'en solen fer casi tots quants la practiquen. Tot dependeix del bon us o dolent qu'en fassa:

No t do de consey, fill, que aprenes dret civil, cor pochs son aquells que ben vege usar, e per assò es perill apendre tal sciencia, on quax tots aquells qui la aprenen n usen mal; en per so no t desconsey que n aprenes, cor gran mercè n aurás, si be n vols usar.

Si tu aprens dret per so que fasses tort, tu ames tort e vols saber dret; e si ab lo patremoni de Sancta Esgleya aprens dret civil, en fas tort al dret canonic: e si tu aprens dret per mantenir los pobres qui no han què donen als avocats, meravellosament serás agradable a les gents e a Deu.

Més concretament especifica y explana aquexes observacions,   —24→   en el ja citat cap. 114 del Libre de Contemplació, ahon critica acerbament y abomina ço que fan los jutjes e ls avocats e ls testimonis contra equidat y justicia. Son observacions agudes y palpitants d'interés històrich, com a reveladores del estat jurídich-social d'aquell temps, y dels irritants abusos y corrupteles de curia que més s'usaven, a les derreríes del sigle XIII¹¹.

DE LES ARTS MECÁNIQUES. Es aquest capítol, desde'l punt de vista sociològich, un dels més curiosos, interessants y dignes d'estudi.

Notabilíssima -sobre tot per aquell temps en que fou escrit,- es la preferencia que l'autor dóna a les arts mecániques o industrials (mesters) sobre les arts y ciencies especulatives, y la millor condició que atribueix y major utilitat social o comuna, a-n els maestrals, sobre'ls burguesos y els savis.

Sens aquests ufficis (mesters) lo món no sería ordonat; ne burgueses, cavallers, prínceps, prelats, no puríen viure sens los homens qui han los mesters damunt dits.

En qualque terra on sia, pot viure maestral; e per assò los sarrahins han molt bona manera, en assò que tot hom per rich om que sía, per tot assò no s lexa de mostrar a son fill alcun mester; per so que si li fallía la riquea, que pogués viure per son mester.

Molt fill de rich om mor de fam en terra estranya, per so   —25→   cor no ha mester; e molt hom lexa rich son fill, qui ve a pobrea e a mort, per so cor guasta la riquea, e no ha mester ab lo qual pusque viure.

Molt hom vulría saber alcun mester on pogués viure con ha guastat lo séu; e molt hom sería savi si havía de què; e molt hom viuría de son mester, si sabía procurar; e tal hom mostra a son fill a despendre, que li valría més que li mostrás alcun mester.

Pus segura riquea es enriquir son fill per alcun mester, que jaquirli possessions; cor tota altra riquea desempara hom, de mester enfora. On per assò, fill, jo t consell que tu aprengues alcun mester, per lo qual poguésses viure, si mester era¹².

No es nul mester que bo no sía...

Quax tots los homens que son en los mesters damunt dits, desijen esser en estament de burguès, e vulríen que lurs fills fossen burgueses; e no es en tot lo món negun uffici ten duptós ne qui ten poch dur.

...Burguès despen e no guanya; e ha fills, e cascú está ociós e vol esser burguès, e la riquea no pot a tuyt bastar... Nuls homens no viuen ten poch com burgueses, ¿e saps per què?... per so cor menjen massa e traen poch de mal (fan poca feyna),... e en nul home ha tan ahontada pobrea com fa en home burguès.

Hom es fet a trebayar o a trer mal: e qui fa son fill burguès, fa contra so per que es fet,... &c.

Particular atenció mereix tot el contingut d'aqueix capítol, de cap a cap, y especialment el passatge ahont En Lull estableix y formula la teoría de la roda social o sinia, segons la que fatalment els burguesos y cavallers d'avuy, empobrits, serán els maestrals de demá; y els qui avuy conren y practiquen profitosament els mesters, s'han d'enriquir y serán els futurs aristócrates y burguesos; y axí successivament, mentres el món sia món, seguirá gira que gira y donant voltes la roda.

DE PRÍNCEP¹³. Mereix detenguda exposició aquest capítol, que inclou la doctrina política y sociològica d'En Lull sobre poder y soberanía reyals. Algunes indicacions y conceptes, per mostra:

Príncep es home qui ha senyoría, per elecció, sobre altres homens, per ço que ls tenga en pau, per temor de justicia.

Sapies, fill, que nul hom no es ten obligat en son offici com príncep o prelat; cor jo o tu o aquell no som obligats mas a un home, qui es nostre Rey; e lo Rey es obligat a mí, e a tu, e a aquell,... e a tots los homens qui son en sa senyoría.

Malvat príncep es mort e destrucció de son poble.

Príncep es un home, tot sol, axí com un altre home; mas Deus la honrat, per so cor lo fa senyor de molts homens. On, con tu vous que l príncep es un home axí com un altre, no l menyspreus; ans l ama, per so cor es en semblant natura; e tem lo... e honra l...

Príncep... deu tenir ordenat son regne ab homens bons, qui li ajuden a réger son auberch e son regne...

...Malvats officials e conseyers son destruccio de la senyoría e de la honor del príncep, e destruccio de terra e de poble. Malvat poble fa malvat senyor. Bon poble fa bon senyor.

Nul home no ha tants de ladres ne robadors, traydors, maldeidors, enamichs, enganadors, com príncep.

Si tu desames ton senyor per so cor fa de tu justicia, donchs desama lo sabater qui t a fetes tes sabates, e desama lo sartre qui t a feta ta gonela; cor pus obligat es lo Rey de fer de tu justicia, que lo sabater fer a tu sabates ne l sartre a fer gonela,... &c.

De CLERGUES. Concepte sociològich del Clergue: -home logat a pregar Deu per lo poble, e a mostrar la via perdurable per doctrina de paraules e per eximpli de sancta e honesta vida.

Explica l'orígen de l'orde social de Clerecía; ses dotacions de «censals, delmes e promeyes» ab que pogués viure, axí com els motius y la rahó del celibat eclesiástich:

Enaxí com als cavallers fo assignat príncep, enaxí als clergues fo assignat prelat, so es, Bisbe, Archabisbe e Cardenals e Apostoli, e que viuissen dels bens qui sobren als clergues simples; ... e atorgada fo als clergues verginitat, per so que no haguessen fills als quals donassen lo tresor de Sancta Esgleya,.. e per tal que Sancta Esgleya ne sia pus misericordiejant als pobres de Christ, e que n sia pus forts e més temuda.

Insisteix en la supremacia del poder teocrátich sobre les potestats civils:

Tant es alt e excellent en vertut offici de clergue, que vedat fo que príncep terrenal no li fos desus per senyoría;... e sotsmes fo príncep terrenal a prelat...

Si tu, fill, est obedient e honres los clergues, tu serás honrador de Deu. Enaxí com clergue es lo pus honrat offici qui sia en tot lo mon, enaxí es lo pus perillós; e per la justicia de Deu no son nuls homens tant fortment punits com malvats clergues.

Amable fill, si tu est clergue, lo patrimoni que haurás de Sancta Esgleya te cové tenir sospès, que no torn en terra d on es exit... &C.

Religiosos: ermitans: frares. Fa descripció de la vida ermitana contemplativa, y de la monacal o conventual. -Vots de pobresa, obediencia, castedat.- Almoynes y captiri, per no haverse de distreure en los maldecaps y afanys de la vida temporal. Y diu després:

Entre Deu e home no ha tan alt grau com es religiós; ¿e sabs per què? cor benuyrat religiós gita totes coses de son coratge, per so que no y sia altra cosa mas Deu. On, si l pus noble coratge qui sia es religió, lo pus fals coratge qui sia es de fals ypocrita religiós... Si ver religiós es lum e eximpli a les gents, malvat religiós es tenebra de duptansa de fe, e es comensament de errors, e infamia de sancta vida; e malvat religiós es lo pus menyspreable home qui sia.

Tracta seguidament de la conversió d'errats: missions a terres d'infeels: devers del Papat.

...Aytal obra (conversió de gentils y heretges) ha mester tres coses: poder, saviea e volentat.

Més qu'a la conversió dels gentils llunyans, senyala la conveniencia d'atendre als molts juheus e sarrahins qui son en la senyoría dels chrestians, e no han conexensa de la fe catholica; e los chrestians han poder que a alcuns infants fills dels infeels la mostren per forsa, per tal que n hagen conexensa... es convertesquen, e que n convertesquen d altres. On, prelat e príncep qui aquesta manera no ama per so que los juheus e sarrahins no fugen en altres terres, ama més los bens d aquest món que la honor de Deu ne la salvacio de son proysme.

Molt juheu es, qui sería chrestiá si havía de què viuís, ell e sos infants e sa muyer. On, qui no ls vol donar ne fa com viuissen, fa contra lo poder que Deus li ha donat en donar los bens temporals. E molt sarrahí sería chrestiá, si veya que aquells qui s fan chrestians eren honrats e no eren menyspreats per les gents. On, qui la desonor que hom fa als batejats no castiga, no usa del poder que Deus li ha donat, ne no vol que ls altres sarrahins hajen conexensa de Deu.

Segueix exposant tot un pla de missions y de propaganda cristiana, ahont s'hi trasllúu el conexement práctich y de visu que tenía de molts de pobles, gents y races, especialment dels sarrahins.

Hom sens fe, idolàtrich, leuger es a convertir... -Molt sant religiós es, fill, desijós a murir per honrar la passio de Deu e per salvacio de son proysme; e apendría, si era qui li mostrás lo lenguatge, e iría preycar la paraula de Deu, si era qui l tramesés...

Molts prínceps son, qui a multiplicar la fe catholica metríen lurs rendes e lur persona e lurs gents, si havíen ajuda de Sancta Esgleya, a conquerir les terres que han perdudes, les quals tenen a sa desonor los infeels.

No som en temps de miracles;... ne rahons fundades sobre   —29→   auctoritats no reeben los infeels; donchs, covinent es a convertir los infeels ab lo Libre de Demostracions e la Art d atrobar veritat, la qual sia mostrada... &c.

DE VIDA. -La considera aquí, més desde'l punt de vista moral que social:

Sapies que tres carreres son: jusana, mijana e subirana. La carrera jusana es de peccats; la mijana es vida activa; la subirana es vida contemplativa, pus noble per esser més prop a Deu e més luny a peccats...

Les descriu totes tres llargament. No veda a son fill la vida activa; aconsellant li, si la pren, un ofici lo més lluny possible de la via jusana; però li mostra com a preferible la vida contemplativa, y dins ella, l'orde pus luny a la vida activa.

Si elegs vida activa, no liges en los libres qui fan la via jusana desirable, e hajes lo Libre de Contemplacio, per lo qual la vida contemplativa es desirable...

DE LA MORT. -Tètrica y pessimista descripció que fa, del oblit y menyspreu humá de que son objecte els qui s'en van al altre món:

Fill, cada dia mors, cor la mort s acosta tots jorns a tu; e los morts que vous soterrar e pudrir sots la terra, te donen significansa que aytal com ells son, serás; e enaxí com ells son oblidats e desobeyts per los fills e per los parents, enaxí serás tu oblidat e desobeyt. -Tots los bens que has te tolrá la mort;... e assò que has, temps será que ho posseyrán homens qui no t conexerán ni t amarán ni de tu parlarán; ni si tornasses viu, no t daríen un pa ni un anap d aygua. -Aquesta mort tan horrible e tan greu amé jo en mon pare; ¿e saps per què? per so que possehís sos bens; e assò es eximpli a tu e a ton fill, si l has;..

E donchs, fill,... ¡ama més morir per nostre Senyor Jhesu Christ!...

Li fa avinent y pondera la nobilitat y dignitat del martiri,   —30→   més que no això de morir de mort obscura y vulgar:

¿Hon son, fill, tants d emperadors, reys, comtes, barons, prelats, qui son passats d esta vida? ni hon es Alexandri, qui fo senyor de tot lo món, ne qui es que parle d ells, ne d ells a honrar s entremeta? E veges, fill, con son honrats, celebrats, remembrats, pregats, los apòstols e ls altres mártirs... Segur síes, fill, que segons lo temps en que som, més es hom fet a murir per honrar Deu, que per viure e honrar Deu... -Refredada es devocio, e defalliment es de caritat... E cor en lo temps en que som no fem so per que som fets, es perill e paor que l món no sía jutjat... &c.

Contra'ls hipòcrites vanagloriosos; especialment aquells qui fan be per vanitat:

¡Ah, fill, e tanta almoyna, e tants diners, draps, besties, armes e les altres coses semblants a aquestes son donades, per so que hom ne haja vana gloria!... ¡tants homens qui fan aparès que sien bons homens, per so que pusquen enganar les gents!... cor en semblansa de be, engana hom enans home leyal, que ab semblansa de mal: ¡ah, fill! ¿e qui es que d aytals homens se pusca guardar?...

Si vols esser privat de vanagloriós, diguesli mal d alcun home;... si vols esser menyspreat, desamat d ome vanagloriós, reprin lo en los falliments que fa...

De NUDRIMENT: (educació, criança, física y moral).

Curiosíssim y molt interessant capítol es també aquest, y per sí sol val bé la pena de fer un estudi de Pedagogía luliana; relacionantlo ab distints passatges d'altres llibres, y singularment amb els capítols 4 y 5 del Blanquerna¹⁴.

Ab lo que hi diu s'es mester compaginarhi una partida d'idèes educatives o pedagògiques, escampades ençá y enllá   —31→   per dins el Libre de Contemplació, Félix, Proverbis y varies Arts o tractats del meteix autor. S'hi troben mil idèes no sospitades en un escriptor del sigle XIII.

DE CUSTUMES. -No's mostra En Lull partidari sistemátich ni exclusiu de les antigues costums tradicionals, com tants d'altres escriptors y filosofs del seu temps; sino de les bones, tant si son velles com novelles:

Custuma vella, no la ams per sa antiquitat més que la nova; ne la nova no la ams més que la vella per sa noveletat... Si per antiquitat malvats nudriments son bons, son bones les obres dels demonis, qui tant han perseverat en mal; e si les custumes novelles eren totes males, comensament de be sería mal.

Deu, autor de tot:

En so, Sènyer, que los ángels ni ls demonis ni homens ni nula autra creatura no puría crear ni fer nula de les coses que vos havets creades e fetes, se demostra, Sènyer, vostra obra maravellosa e de gran noblea...

Poder dels Reys: es defora d'ells: está en los vassalls y té son orígen en Deu:

A aital poder com lo vostre, Sènyer Deus, deu hom donar laor e gloria e honrament, cor lo vostre sant poder no es aital com lo poder dels Reys: cor tot lo poder que ells han, no l han per ells meteys, enans... es defora d ells, so es lo poder que han en les gents; el menor poder que han, sí es aquell que han ells meteys   —33→   en lur persona;... e encara, Sènyer, devem loar vos, cor no sots axí vanagloriós del vostre poder, com son los Reys del lur.

...Tot lo poder qui es en los Reys, a esguart del vostre, tot es va e no res.

Si los reys han poder de turmentar los homens contra dretura e rahó tota hora que s vullen, ¿qual es lo desesperat ni l neci qui diga que vos, Sènyer, no puscats dampnar qui us vullats?...

...No es nuyl hom qui pogués aesmar la falsetat qui es en les obres dels Reys ni dels prínceps: cor tant son tots plens de vanitats e de vanagloria farcits, que no ls es semblant que les gents hajen altres coses a fer ni a dir, sino a dar laor dells. On, ben gran maravella es aquesta, Sènyer, que tots los pobles sien creats per dar laor e honor de vos, e los Reys e ls prínceps se cuiden que no síen per als, mas per parlar d ells e per loar ells!...

Molt me do gran maravella dels Reys e dels altres homens vanagloriosos, com pot esser que tan fort lur va lur entencio dia e nit com síen loats per los lurs sotsmeses,... com sia cosa que lur bonea sia, a esguart de la vostra bonea, axí com una gota d aygua e menys encara, a esguart de la mar e de totes les aygues...

...Los Reys e ls prínceps e ls homens mundans fan so que fan, per tal que ells síen coneguts per bons e per nobles; e sobre assò despenen lurs dies e deguasten lurs pobles e lurs riquees. E com han guastat so que vos los havets comanat, e han despesos lurs dies e pervenen a la mort, e ells troben lurs mans buides de bones obres... e aprés lur mort desijen esser en no esser.

Nos logam gents per rahó que laors donen de nos; e los prínceps fan ajustaments e corts, per tal que si fassa ordonament com ells síen loats; e ells ni nos no som dignes de reebre nula laor de nos meteys, per so cor segons veritat, re no valem.

Sobre gerarquíes socials:

...Vos, Sènyer, havets volgut que entre los homens haja uns de major poder e de major senyoría que altres, per tal que faessen   —34→   ordonament... Mas, per peccat, aquells qui en major grau hi havets posats, aquells son aquells qui meten lo món en major desordonament.

Tracta de com Deus ha creats los metals. Idèes sobre proprietat particular y comuna; egoismes socials:

Vos, Sènyer, no havets dades les riquees als homens per tal que hom sia ric; enans... per tal que l hom vos servesca ab elles.

...¿On vé assò que cascun hom vulría haver tot l aur e l argent qui es en lo món? Assò m par molt gran desconexensa, que vos hajats departit tot lo tresor entre tots los homens, e que cascun home lo vulla haver tot. -Tant es l ome cosa vil e cóbea, que so qui es en cumú vulría que fos seu tan solament, e que nuyl altre home no hi hagués part si no ell.

La cobeea e l avaricia qui es en nosaltres, molt es gran: cor jassia assò que a tot hom abast menjar ab una boca e vestir uns vestirs e cavalcar en una bestia e jaer en un lit, per tot assò no roman que los homens no sien tan cóbous com si podíen menjar ab moltes boques e aemprar en un temps molts vestirs e moltes besties e molts lits.

Per aquest tresor que vos havets creat en la terra son molts homens viandants d un logar en altre, e esdevenen a ells molts de treballs e moltes paors; e molt hom per aur e per argent es robat e aontat e mort.

¡Per aur e per argent esdevé tant hom fals e traidor e ladre e homeyer, e tant hom n esdevé trist e ansiós e plorós!

Vos, Sènyer, havets creats los metals per tal que cominalment s en servesquen los homens; mas tant es gran la cobeea dels homens, que cascu vol fer esdevenir propri so que vos havets donat en cumú.

Si nosaltres usássem del aur e del argent e dels altres tresors segons la manera que vos los nos havets dats, ja no ploráren los pobres, per fam ni per set ni per nuetat; enans lo partírem cominalment, enaxí que ls rics donárem als pobres tant de lur tresor, tro que los pobres no haguessen ni fam ni set ni fret, per defalliment de riquees.

Tan interessants com aquest cap. 34 son els dos que li seguexen: -Com Deus ha creats los vegetables y los animals.

En aquest, considerant els desordes socials y humans, arriba En Lull a exclamar:

Si no fos per so cor vos, Sènyer, havets ordonades totes coses, quaix rahó fóra que los animals racionals fossen tots sobjugats e sotsmesos als animals no racionals;... per so cor los homens s ixen accidentalment de lur natura e meten se en natura de peccat; e los animals no racionals no sixen de la natura en que vos los havets naturats.

En los siguents capítols 38 a 59, qui tracten «DE LA ORDENACIÓ DIVINA» hi ha molt llarga materia que extractar y confrontar, relativa a estaments y orde social, ahont En Lull, com a cristiá de cor y bon místich, troba molt que esmenarhi y reprendre:

Vos, Sènyer, havets ordenat que totes les creatures sien a servici d ome, e havets ordenat que hom sia a servici vostre... Totes coses son creades ordenadament per tal que vos siats honrat e servit per elles: (no's cansa may d'insistir y de tornar sempre a-n aquest punt de partida).

Vos havets ordonats los homens en diverses officis e en diverses mesters:... clergues per observar la fe e per dar bons exemplis... e preicar... e sacrificar... e aorar vos;... e Reys per tenir justicia e per espaordir los qui no s volen lexar de fer mal per amor, e lexen s en per paor;... e cavallers per tal que sien ajudadors dels Reys;... e mercaders per portar les coses d una terra en autra,... e lauradors e fusters e sabaters e ferrers;... e havets fet matremoni d ome e de fembra per tal que fassen fills e filles;... e havets ordonat aquest món a esguart del altre segle;... e havets vulgut que ls homens hajen franca volentat a fer be o a fer mal, per tal que hajen mèrit de be o de mal;... e los demés homens (vol dir, casi tots) se son desordonats per lur gran oradura e peguea. Car, ¿on son los clergues qui fassen so per que vos los havets ordonats? ni on son los reys qui   —36→   tenguen justicia en la terra? ni on son los cavallers qui sien ajutoris a veritat? ni on son los mercaders qui compren ni venen ab veres paraules? ni on son los homens qui usen de nul mester axí com es ordonat que usar ne dejen?...

Sobre aquest tema seguexen innumerables y curiosíssimes variacions, que valen bé la pena d'esser minuciosament considerades y espigolades.

...Lo major treball e la major felonía que hom pot haver en est món, sí es com es catiu de vil senyor e de cruel e de desconexent, qui no ha grat a hom de negun plaer que hom li fassa...

La vostra senyoría, Sènyer Deus, no es semblant ab la senyoría dels Reys ni dels prínceps d aquest món; cor los prínceps d aquest món, ab poc de dó que a hom donen, volen tot lo món possehir; e si be no li donen ne li fan be, sí volen que hom los tenga per senyors, e que hom los servesca en tals coses d on ells no son dignes d esser servits.

A molt malvat príncep es semblant que sia digne d esser senyor, e no s té per tengut (obligat) d ajudar ni d acórrer a sos sotsmesos.

...Si hom hagués saviea en sí metex, dels falliments que veu fer als Reys e als grans senyors, pogra trèr molts de bens e moltes de saviees; cor si feés lo contrari de so que ells fan, fóra savi...

Y axí segueix rahonant l'ex-patje del alt En Jaume I (?) y ex-senescal del infant En Jaume de Mallorca.

Tot això entremesclat ab sos constants propòsits y anhèls de creuada espiritual, missions y conversió de gentils y heretges. Veja's, per mostra, aqueix fragment de pregaria humil, calenta, entranyable:

Ojats, Sènyer, lo vostre servidor qui us demana plorant, suspirant, angoxant, de genollons, les mans juntes, guardant en la crou, davant lo vostre beneyt altar; e diu vos, Sènyer, que vos, qui havets tot lo vostre aveniment posat en ordonacio, que ordonets con síen feels crestians tan devots e tan enamorats, que vajen dir e preicar als infeels en qual manera ni ab qual   —37→   entencio creen los feels crestians en lo vostre aveniment. Encara us clam mercè, que vos donets seny e saber e subtilea als infeels, que ells escolten los crestians e que enténen la manera per la qual nos creem en la vostra encarnacio e en la vostra passio; cor si la manera per la qual nosaltres creem en vos volen entendre, leugerament porán lexar lur creensa e s porán mudar en la nostra... &c.

Axí, ab l'esblamada estremositat del seu temperament exaltat y fogós, passa sovint dels optimismes més candorosos als més escrúus y desoladors pessimismes, y viceversa.

La part més especial y substanciosament sociològica d'aqueix Libre de Contemplació, es la llarga serie de capítols, -desde'l 103 al 148- ab que comensa el VOLUM II. Es tot un cosmorama social y polítich, ahont l'autor ab penetrant ullada y al través de son criteri y punt de vista místich y democraticament cristiá, observa y considera la societat del seu temps, senyalant les falles, aberracions, defectes y mesquineses que hi troba.

Generalment s'hi mostra quexós y pessimista; a estones acerbament satírich, ab despiadades invectives qu'en podríem dir juvenalicies¹⁶; nigú llaura dret; tothom s'hi desvía del orde y de la fi essencial que a la societat humana va imposar Deu; y del més alt al més baix estament, tots fallen, molts èrren, casi tots prevariquen.

De tot quant veu y repara dins la societat civil y religiosa del séu temps, fins y tot dels aspectes del món zoològich y vegetal (caps. 107, 108 y 109, «de ço que fan los vegetables, -de ço que fan les besties, -de ço que fan les aus,) en trèu enginyoses conseqüencies y deduccions sociològiques; tot ho converteix en substancia mística.

Hi ha qu'analisar d'un en un y ressenyar llargament cadascun d'aquells curiosos capítols: «Com hom se pren guarda

de ço que fan los Clergues:

(encara aquí los tracta bé y respectuosament, ab tota dolcesa y veneració.)

» » los Reys e ls Prínceps:

(no'n troba cap de condret y bo: els Jaumes pare y fill, als qui més directament podía

aludir, no'n surten gayre ben alliberats.)

» » los Cavallers:

(no fan co'bona: violents, agressius, soberchs, tot ho abrusen; conculcant desenfrehits y

trespolejant la missió de l'orde de Cavallería.)

» » los Pelegrins e ls romeus:

(curiosia descripció de pelegrinatges, ab deports y comoditats y golofreríes mundanes.)

» » los Jutjes e ls Avocats e ls testimonis:

(iniquitats y venalitats curialesques; mala gent pledetjadora, juristes ignorants, rábules,

picaplets.)

» » los Metjes:

(ignorancia y fatuitat medical: conxorxes dels phisicians ab los speciaires (apothecaris)

per «alongar la malautía» y trèuren més profit, «major loguer.» )

» » los Mercaders y Mariners:

(mala fe y manganetes comercials, industries ilícites, fraus, monopolis, afany despoderat

de guany.)

» » los Juglars:

(decadencia, aviliment, prostitució de l'antiga Art de juglaría, allunyada y olvidada de

sa missió.)

» los Pastors y Lauradors:

(trista condició dels malanats pagesos en aquell temps; tothom los saquetja, los

maltractay los fa sa llenya damunt; per això son tornats dolents y van pererosos de

» » conrar.)los Pintors:

(interessant y colorida descripció del estat y condicions de les arts gráfiques y

» » plástiques.)los Maestrals:

(id. id. dels mesters més comuns, arts y oficis,... &c.)

A continuació d'aqueixa interessant sèrie de capítols, s'en troba un'altra, també molt curiosa sociològicament, que   —39→   vé a esser en gran part una descripció moral de la societat humana, no propiament la coetánea del autor, sino la de tots els temps y llochs.

Qualitats morals bones y dolentes, virtuts y vicis perpetuament encarnats dins l'humanitat imperfeta, mouen l'imaginació, l'enteniment y la ploma d'En Lull, dictantli paraules y conceptes plens de llum y d'energía. Considera y explica successivament y ab aquella abundor seua inagotable entre molts d'altres punts:

Com hom es sensible de repòs o de treball.

» » de pesar o de plaer.

» » de diligencia o peresa.

» » de desig o de enyorament.

» » d ardiment o de volpelea.

» » de vergonya.

» » de gelosía.

» » de vana gloria.

» » d ergull.

» » de luxuria: (molt expressiu y colorit).

» » de ira, de glotonía, de paor,... &c.

y observant l'espectacle del món desde la miranda contemplativa en que's coloca, y comparant lo que la humanitat es ab lo que hauría d'esser segons el pla y designis providencials y els manaments de la Lley de Deu, no cal dir les conseqüencies o deduccions que n'arriba a trèure un sociòlech com aquell pecador convertit y penedit, fondament místich, sencerament asceta.

En tota la resta del Llibre, encara que's remunt a altres esferes més abstractament especulatives o filosòfiques, no deixa de girar la vista, adés-y-ara, cap a-n aquest món mesquí, y dedicarli qualque plomada de la meteixa tinta emprada abans: o torna recapitolar incidentalment sobre punts y materies ja tractades en el vol. I: o'n tracta d'altres de bell nou, insistint en l'utilitat social de les arts mecániques (pellicería, fustería, orfebrería, carregament de   —40→   naus), donant noticia de curioses industries (fabricació de mirays, elevació d'aygües, hidrodinámica, pintura religiosa); o bé repetint per milèssima vegada que «mal príncep fa gran dany» : que reys y prínceps son massa amadors dels mundanals delits; que malhajen los mals richs y benhajen los pobres; que cavallers e prínceps han més poder que voler... o torna alabar els religiosos y ermitans, ja que'ls homens mundans los malehexen, los costrenyen y los roben lo séu; o llamenta que Apostoli y Cardenals y Bisbes no vajen prou curosos de cristianisar infeels; o se mostra contrari, en mitj de son ascetisme, a les mortificacions corporals exagerades (visionaris, fantasistes, alucinants), o de ple de zèl flamejant s'indigna contra'ls mals clergues hipòcrites «qui díen so que no fan, e fan so que no díen.»

No s'atura de llamentar la poca caritat dels cristians envers dels sarrahins; diu que'l vertader objecte y fí de la predicació als infeels es de loar e honrar Deu, valdement y tot no s'en convertís cap; insisteix en la necessitat de no desistir de la reconquista de Terra Santa; exposa la conveniencia de combinar les dues creuades, la de predicació y la de espasa, o militar, afirmant la necessitat d'aquesta, però proclamant la superioritat y major trascendencia de la primera; y com veu tot lo món tan apátich y indiferent per tot allò qu'ell voldría que tothom hi fés flamada y s'hi mostrás decidit fins al major ardor, li entra desconortat defalliment y desitj de mort, y aplega totes ses esperances en l'afany y l'ansia de martiri, qu'es l'anhèl y l'obsessió constant de tota la seua turmentada vida.

Qualsevol escriptor diligent d'avuy en dia, que's propòs fer un estudi tan seriós y cabal com s'es mester de les Doctrines Sociològiques lulianes (no deixanthi res per vert), ab el Libre de Contemplació no més, ja'n té per unes quantes mesades de tasca no interrompuda. Ara que l'estamparèm y el traurèm a llum complet per primera volta en son text original, será bona avinentesa per espigolarlo   —41→   arreu, y sobre'l séu copiosíssim y interessant contingut, compondrehi tan bell estudi. Ofereix de més a més aqueix gran tractat, -apart de sa importancia teològica, ascètica y filosòfica,- un altre mèrit y atractiu molt singular: el d'esser un clar miray d'estil vigorós, y un broll seguit de saborosíssim llenguatge: sens dubte el més notable y millor, entre'ls textes catalans autèntichs que d'aquella època romanen.

-En aquell temps (dix Lausor) que Roma senyorejava tot lo món, amaven los romans comuna utilitat, e per ço Roma havía virtut com senyorejás tot lo món... E tantost com aquella comuna utilitat fo divisa e los romans amaren specifica utilitat, enaxí que cascú amá més be propri que comú, adonchs Roma perdé la virtut e fo en declinament. ¡Ah, com eren aquells romans nobles de coratge, e com havíen nobles combatedors, dementre que comuna utilitat amaren!... On, si homens infeels que ells eren e qui de Nostra Dona conexensa ne amor no havíen, eren tan alts de coratge, ¡que sería ara en aquest temps, si los catholics enaxí comuna utilitat amaven, e que per tot lo mon... nostra Dona e son Fill faessen honrar!...

-Lausor amiga (dix Oració), no cal que tragats exempli dels romans, de comuna utilitat; car en aquest temps en que som, son unes gents qui son appellats tartres, los quals ha poch de temps que son venguts,... e comensen a senyorejar tot lo món, per ço car amen comuna utilitat de lur secta;.. e son gents sens fe e sens ley, e no han sciencia ni han conexensa de Deu ni de Nostra Dona; per que, es perill que no conquiren tots aquells qui comuna utilitat no amen. E dich vos aytant, Lausor, que gran rahó me par que, pus los homens qui han conexensa de Nostra Dona e de Deu no fan aquella honor a Deu e a Nostra Dona que deuríen, que Deu los fassa tots esser sotsmesos de gents bestials,... per ço que ells punesca del falliment que fan a Deu e a Nostra Dona.

DE AMOR. -Plany amargament que síen els petits y els pobres aquells qui més amen Deu e Nostra Dona, y que'ls grans y poderosos en síen desenamorats:

-Verge, dona e donzella,... vos sabets que per deffalliment d amor es lo vostre Fill gloriós, qui es amor, menys amat que neguna cosa d aquest món;... car los homens d aquest món més amen honraments e riquees e delits corporals, fembres, vida e parents que vostre Fill. On, con vostre Fill sia amor e vos siats mare e dona d amor, ¿en que s pren ni com se pot fer que vostre fill e vos no siats més amats en est món que neguna altra cosa?... ¿E sabets que fa, regina, vostre Fill? met se en amor d algunes velletes pobres e de poch poder, e sí s fa en semblant manera en alguns pobres homens; e quaix de tots aquells qui son richs e de gran poder e qui faríen moltes honors a vos e a vostre Fill, no s lexa amar ni los mou a amar; e enaxí amor entre nos no pot ni florir ni granar ni atroba en que puxa estar; per que us pregaría, reyna, que us plagués donar e trametre amadors, e d aquests, molts qui sien poderosos;... e més de bon eximpli daría un home poderós a molt amar, que una velleta mesquina en que amor no s pot demostrar. Per que, us clam mercè, reyna, que mouats los prelats e los prínceps a tant amar, que moguen lurs sotsmesos a amar... e que síen molts homens qui desemparen lo món e totes coses, per so que puguen amar e donar sí meteys a mort, per amor... e per la honor de vos e de vostre Fill.

DE VERITAT. -Exemple ahon se compara un prelat qui no compleix son ofici, amb la muller qui no volía retre el deute conjugal a son marit:

-Recomptá Entenció que una dona se confessava de un prelat: aquella dona amava castedat e no volía pagadament a son marit retre son deute: si que l marit d aquella dona feu fornicacio ab una folla fembra; per que, aquella dona n ach consciencia, car veiarés li fo que ella hagués colpa de la fornicacio que son marit havía feta, e d açò ella se confesá al prelat, lo   —48→   qual li doná penitencia e li dix que retés son deute pagadamet a son marit, per ço que no peccás d aquí avant ab la folla fembra. Con la dona hac feta sa confessio e s fo partida del prelat, lo prelat entrá en consideracio, e consirá ell si era occasio de la ignorancia dels infeels qui ignorantment van a perdicio, com ell sia prelat per entencio de mostrar veritat de Christ e de Nostra Dona a tots aquells qui no la saben. On, dementre que l prelat estava en aquella consideracio, la consciencia li dix que enaxí com la dona peccava per ço com no satisfahía a la entencio per que ella era muller de son marit, que enaxí ell peccava per ço com no satisfahía a la entencio per que ell havía aquell offici.

DE GRACIA: Torna insistir en lo de pública utilitat; y encara més en el capítol DE SANCTETAT, ahon se queixa de que'ls richs y poderosos mostrantse indiferents y egoistes, no vajen derrera fer bé:

-Reyna, en lo safir e en lo rubís e en carbonclo... ha molt més de virtut e de puritat que en lo marbre, qui es pedra de gran quantitat; empero si l safir e l rubís o l carbonclo s esteníen ab tota lur puritat en tan gran quantitat com lo marbre,... ¡qui poría aesmar la bontat ni la granea d aquella pera preciosa! On, ¿sabets, Reyna, que fa vostre Fill? tramet sa jús en lo món homens qui son grans en poder de diners, castells, viles e ciutats e emperis e regnats; e es lur granea enaxí com lo marbre. E aquests son la major partida inmundes e homens corrumputs e peccadors,... e aquests son aquells qui majorment destruen e corrumpen tot lo món e tot lo giren a lur honor e honrament. Encara fa més, Reyna, vostre Fill, qui tramet en lo món homens qui son de poch nombre,... car no han diners ni possessions ni no son molt preats en lo món; empero sanctetat e puritat han alcuna, de bondat. Mas ¿que val? que tant son pochs e han petit poder, que l món no poden convertir a bon estament;... e, Reyna! (dix Oracio) e ja us criden e us apellen les gents ¡Santa María, Santa María! de dia e de nit: ¿e que es açò, que   —49→   vostre Fill no tramet homens de gran santetat, e molts, e de gran poder? e dirvos he, Reyna, molt més valría un home en lo món, qui fos de gran santetat, bondat e poder, que molts homens petits... &c.

DE JUSTICIA. -Interessant capítol, que fineix amb un bell y significatiu exempli:

-Parlá e recomptá Entencio e dix que en una terra havía un Rey qui era sant hom e qui amava molt justicia. Un dia s esdevench que l Rey cavalcava per una ciutat on estava, e passá davant la cort on se teníen los plets; e un pobre hom cridá en alt e dix aquestes paraules:-Sènyer En Rey, vos sots rey per entencio que siats just en tenir justicia; e per ço que tenir la puscats, vos son donats castells, viles e ciutats. Mes tants son de avocats e de malvats jutges, que tota vostra cort destruen e corrumpen, e negun plet nos mena en vostra cort, que nos hi corrumpa justicia per diners; e los plets qui poríen esser determenats en breu temps, fan jutges e avocats durar longament, e son robadors e enamichs de justicia e de la entencio de lur offici e del vostre. -Molt consirá lo rey en les paraules que aquell hom dehía, e viu en aquella plassa molts jutges e molts avocats, e dix aquestes paraules: -No s cové que justicia sia sens amich ni injuria sens enemich. On, d aquí avant jo vull, a honor de Sancta María, que en aquesta ciutat no haia mas un jutge e quatre avocats: e vull que l jutge e ls avocats sien a ma messió e que no prenguen diners ne servey de negun hom; e si u fan, que sien encorreguts en cors e en haver. -Aquest Rey (dix Entencio) doná grans messions e grans rendes al jutge e als avocats, per entencio que amassen justicia e que fossen amichs de justicia e enemichs d injuria; e consirá que enaxí era justa cosa que l jutge e los avocats fossen bé dotats per tenir justicia, com era rahó que ell fos bé dotat per esser rey e guardar son poble. Aquest ordonament meteix feu lo Rey per totes les altres ciutats; e dementre que aquell Rey visch, tench sa terra en gran justicia e en gran pau:   —50→   e per la justicia que tenía, se exíen molts homens d altres regnats e veníen estar en son regne.

DE FE. -Los dos tresors de Sancta Esgleya: bens temporals y sants homens per propagar la fe. Pregaria qu'en fa la dona Oracio, d'un y altre:

-Dolça Regina, dos tresors ha en Sancta Esgleya, los quals vos deman, a exaltacio de la sancta fe romana. Lo un tresor que us deman, es dels bens temporals, dels quals ha l esgleya gran abundancia: lo qual es dat a l esgleya per conservar e guardar la fe e recobrar lo sepulcre e les altres terres que ha perdudes l esgleya. D aquest tresor vos deman la decima per tots temps; del qual sien fetes guerres corporals als enemichs de la Sancta Esgleya, e que n sia dada messió a fer monastirs e mostrar diverses lenguatges a aquells qui volrán anar preycar la sancta fe per lo món. L altre tresor, Reyna, es los sants homens qui son savis e devots; car molts ne son qui volenters yríen preycar per tot lo món los evangelis, si l lenguatge sabíen e si era qui ls trametés: per que us clam mercè, Regina, que vos aquests dos tresors me donets, e que no me n digats de no; car si u fets, fort ne sería despagada; e gens vostre Fill no ha donat de bades aquests dos tresors, ni vol que síen ociosos. ¡E com, Regina! ¿e es neguna cosa en que l esgleya puxa tan bé metre son tresor, mas en aquella cosa per que li es dat? ¿e es neguna cosa millor que morir per la fe, e donar, per la fe a honrar e multiplicar, e cors e diners e honors e tot sí meteix? ¿E no valría més fer monastirs, e nodrir homens infants en aquells monastirs, e enamorarlos de morir per la fe, e mostrarlos sciencies e lenguatges a preycar la fe, que comprar castells, camps e vinyes e cases e palafrens, a sos nebots e a sos frares e parents? E los sarrahins, Regina, qui son homens sens fe, ja nodrexen homens axexins²², qui van per lo món occiure los   —51→   reys e ls alts barons, per honrar lur secta e per deshonrar la fe romana: ¡e, Regina, no m en fassats més parlar, e consentits a ma demanda! car per cert vos fas saber que del tresor de Sancta Esgleya no me n tench per pagada, car no m es veiayres que bé sia partit, ne que sia retornat a la entencio per que es dat. -Plorá Oracio, e pregá Nostra Dona que si en res de ço que havía dit havía errat, que li fos perdonat, car veritat e sobregran coratge la fahía axí parlar, e la gran volentat que havía com la sancta fe fos honrada... &c.

DE POBRETAT. -Riquesa de bens temporals y pobresa d'esperit; mal us d'aquells bens; riqueses ocioses: opinió de que en aquest món hi ha molt y mal repartit: socialisme democrátich luliá:

-Vos, Reyna, que sots dona e donzella, sabets que pobretat sperital e riqueses temporals se poden assats passar la una a l altra, car la pobretat sperital es forma que informa e regla e ordena la riquesa temporal; per que us clam mercè, Reyna, que vos a aquells e aquelles qui han riqueses temporals trametats pobretat sperital; mas vos, Reyna, tots dies donats diners, camps e vinyes, castells, viles e ciutats; e no es qui do pobretat sperital, car aquells a qui donats les riqueses sens pobretat sperital, no s poden sadollar de les riqueses; ans vos dich, Reyna, que on més han de les riqueses, més ne volen haver, e no fan sino ajustar riqueses: e los pobres qui per la vostra amor demanen almoyna, moren de fam, e los richs tenen les riqueses empatxades, enaxí que no servexen a ells ni a altres. Mas si los homens qui han temporals riqueses havíen pobretat sperital, sadollar s íen de les riqueses e amar les híen segons granea de bondat... ¿E no es açò gran malea e gran vici que un hom haja tanta de riquesa que abastaría a cent o a mil homens, qui seríen richs e qui faríen més de be, cascú, que ell no fa?... ¡Ah, Reyna, que trop son mal partides les riqueses d aquest món! empero vos no hi guanyats res; car los richs qui les han, apenes vos nomenen, ni en vos han tanta d esperansa com en lurs riqueses;   —52→   ans vos dich que us desonren, e blastomen moltes vegades los pobres que per la vostra amor son pobres e demanen almoyna... -Fellona fo Oracio, e diguera més paraules si l ermitá no mogués questio... &c.

DE ALMOYNA. -Més encara sobre'ls richs y pobres y el desequilibri econòmich; se plany d'iniquidats y d'injusticies socials... Antipatía y malavinensa entre pobres y richs: «¿e no valría més que s concordassen?» Si'ls richs no volen esser caritatius, ¡llevarlos els bens y tresors que possehexen, dels quals no'n son senyors, sinó guardadors, y donarlos als pobres!

-Reyna de vida, vos ja sabets que, a les vegades com lo pobre demana almoyna al rich, lo rich diu de no al pobre: e com lo pobre li requer almoyna per la vostra amor moltes vegades, que l rich diu al pobre vilaníes, blastomíes e males paraules; e lo pobre diu al rich paraules bones, honorables, humils e virtuoses: ¿e no valría més, Reyna, que l rich e l pobre se concordassen en caritat e amor, justicia e virtut, que quant la un ha virtuts e l altre vicis? ¡E vos, dona que sots justa, estatsme a rahó! en aytant que si lo pobre qui demana al rich almoyna diu bones paraules e humils e dona al rich bendiccions, ¿que direts vos a mí, qui us deman, per los pobres de virtuts, almoyna? ¿dirmen ets de no, e dir m ets paraules ergulloses? ¡Ah, gloriosa, hajats pietat, e donats virtuts a aquells qui no les han; e si les han, multiplicats lurs virtuts en granea de bondat, perseveransa e sanctetat! E encara us prech, Reyna, que vos dels bens temporals fassats fer almoyna a aquells qui son richs: e si no la volen fer, ¡per ma fe! tolets los lurs riqueses, e donats les a altres qui n fassen almoyna; car no es rahó que ells tenguen aquelles riqueses empatxades, e majorment en aquells qui son richs d almoynes; car les almoynes vos, Reyna, sots tenguda que les guardets e les salvets als pobres, de qui son; e a aquells qui sots umbra e confiança de vos les han donades, sots tenguda a rahó; e rahó de natura es e ho consent, que vos salvets la comanda   —53→   que a vos han comanada, mas que vos, Reyna, soffirats que síen tants homens luxuriosos, ergullosos, avars, vanagloriosos e grans menjadors e bevedors, plens de males custumes, e que ells possehesquen los bens dels pobres, qui moren de fam, set, nuedat, fret, e tot dia criden «¡per amor de Nostra Dona, almoyna, almoyna!» ...