11
ACA, Cancelleria, varia, reg. 392, f. 24r; 394, f. 16r.
12
ACA, Cancelleria, varia, reg. 392, f. 31r; ACA, varia, reg. 24, f. 71; ACA, Reial Patrimoni, Batllia, 1477, 118r («honorabilis Iohannes Martorell, civis Valencie, tanquam procurator prefati illustrissimi domini Primogeniti...»). Aquí, «civis Valencie» vol dir només «de la ciutat de València» i no pas «ciutadà de València». Es tracta d'errors propis de documents processals fets de pressa. El mateix cas es dóna en Jaume Martorell, que pertanyia també a l'estament militar, i el tractament d'«honorable» és propi d'un cavaller: «Lo honorable en Jacme Martorell, ciutadà de València» (vegeu J. VILLALMANZO i J. J. CHINER, La pluma y la espada, p. 423, doc. 597).
13
ACA, Cancelleria, varia, reg. 27.
14
ACA, Cancelleria, reg. 3502, fs. 34, 64; AHCB, Consell de Cent, Lletres Closes, VI, 22 (1460-1462), fs. 150, 187; AHCB, Consell de Cent, Lletres Comunes, X-32 (1462), f. 72. La reina Joana Enríquez l'anomena «Johannem Martorell, olim scribam portionis domus incliti Karoli», la ciutat de Barcelona diu l'«honorable mossèn Johan Martorell, escrivà de ració del illustríssimo Primogènit».
15
Vegeu N. COLL I JULIÀ, «Brianda de Vega, amante del príncipe Carlos de Viana, esposa de Berenguer de Peguera; descendencia de este matrimonio», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, IV, Barcelona: 1974, p. 239-270.
16
AHCB, Consell de Cent, Lletres Closes, VI-23, fs. 28v-29v.
17
ACA, Cancelleria, intrusos, 61, f. 69.
18
CDIACA, 24, 132-133.
19
AHCB, Consell de Cent, Lletres Comunes, X-33, fs. 121r-122r, 123-124 («Divendres passat, que teníem viiii del corrent, arribants nosaltres a Pontosa per cerquar lo rey [= Lluís XI], qui de gran matí dit dia na era partit anant a la tassa, trobam mossèn Galceran Oliver a cavall qui se'n anave, e trobam lo governador de Muntpaller, qui·ns dix que havia pres comiat del rey e que se'n tornave sens haver res obtengut. E, ja scrites les coses dessús dites, és arribat ací mossèn Martorell, qui era servidor del Primogènit, qui ve la via de Castella no sabem per què. Emperò ha molt aturat ab lo comte d'Ermenyach, e a'ns dit que ha encontrat lo dit mossèn Oliver a una o dues jornades d'açí e ha parlat ab ell, lo qual li ha confessat que se'n va, e diu tenia lo camí del rey d'Aragó. Més, nos ha comptades lo dit mossèn Martorell moltes coses axí del rey d'Aragó [= Joan II] com de nòstron senyor lo rey d'Espanya [= Enric VI] e encare de don Johan de Cardona e altres de la dita cort del senyor rey, axí sobre los fets de Navarre e signantment del marindat d'Estella com d'altres coses qui·s són manejades e·s manegen axí entre lo rey nòstren senyor e lo rey d'Aragó, com entre los navarros e altres; però diu no s'i conclou res. Hoc encare, molts borbulls qui·s susciten en Castella. Crehem açò fa l'àngel qui scomou l'ayga de la piscina per què lo malalt, ço és Cathalunya, guarescha. E aquesta és nostra fe, que surtirà d'açò sanitat nostre com serà plasent a Déu. No curam scriure-us més larch de les dites coses narrades per lo dit mossèn Martorell, car per ell nos és stat dit ha ja scrit de les dites coses per vias assats certas al senyor don Johan de Beamunt e encare a vosaltres; e per consagüent no curam, més iterant, vostres saviesas attediar». (f. 122r).
20
CDIACA, 24, p. 250-252, 255.