11
Pompeyo Fabra, Gramática de la lengua catalana (Barcelona 1912), pàg. 311.
12
Joaquim Maluquer i Sostres, Els ocells de les terres catalanes (Barcelona 1981), pàg. 127.
13
Com a sinònim d'esmerla el diccionari normatiu duu una entrada esmirle, s. m.
14
Germà Colón i Amadeu-J. Soberanas, Precisions sobre Comprehensorium, «L'Espill», núm. 17/18 (València 1983), pàg. 31. El text de l'incunable (s. v. pica) és el següent: «Pica.ce. nomen auis que uulgo dicitur agassa dicta a poeta .q. poeticam quia pice uerba in discrimine vocis exprimant ut homo et si linguas in sermone nequeunt explicare sonum tamen uocis imitatur».
15
Joseph M. Roca, Johan I d'Aragó (Barcelona 1929), pàgs. 312-313 («Memorias de la Real Academia de Buenas Letras», XI).
16
Fol. B 5v.º de l'anomenat «Primer abecedario de las aues».
17
Gaspar Escolano, Segunda parte de la Década primera de la Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia (València 1611), col. 251; llib. VI, cap. XXVII (reproducció facsímil de 1972, vol. IV).
18
Enciclopedia degli uccelli d'Europa, I (Milano, Rizzoli editore, 1971), pàg. 145. Aquest tractat duu unes esplèndides reproduccions dels ocells i els articles són curats per un equip internacional d'ornitòlegs.
19
Utilitzo l'incunable de la Biblioteca de Catalunya. Els exemples són recollits també al Diccionari Aguiló (s. v. blanca). Pel que puc comprovar, Joan Esteve no usa garsa en el seu recull. —Hom ha pensat que el nom blanca d'un ocell que sobta pel seu plomatge negre és conseqüència d'una antífrasi. Potser que sí. No oblidéssim, però, que aquest ocell té una molt vistent part blanca. Jo no veig en la denominació un recurs d'esquivar un mal averany. I resulta una fal·làcia l'argument que no es podria dir l'ocell negre (DECat, IV, pàg. 404a. 54-60): aquí està l'anglès black-bird per la «merla».
20
Cançoner satírich valencià dels segles XV y XVI, ed. R. Miquel y Planas (Barcelona 1911), pàg. 293; composició VIII, vv. 91 —100. —Deixo de banda el conegut passatge de les garces al Curial e Güelfa (ed. Aramon, ENC, núm. 39-40, pàg. 6), perquè la valencianitat d'aquesta obra encara és objecte de discussió. Vegeu en el present llibre el capítol núm. 4.