Ed. J. Gulsoy (Castelló de la Plana 1964), pàg. 261a.

València 1575, pàg. 45. És sabut que Pou barreja lèxic valencià i gironí.

Làmina 20 de l'obra citada a la nota 12.

El senyor Enggist, de la «Ethologische Station» de la Universitat de Berna, redacta una tesi doctoral sobre els sons que emet la garsa (Lautinventar der Elster». Ha tingut l'amabilitat de comunicar-me les seves observacions: durant el període d'incubació l'ocell canta molt rítmicament («sehr rhythmischer Gesang») o xerra («plaudert») d'una manera melòdica, harmoniosa, però menys rítmica. El Sr. Enggist s'esforça ara a determinar la funció del cant durant el temps de la cria.

Ferran Soldevila, Pere el Gran III (Barcelona 1956), pàgs. 430-431, §§ 6 i 7.

Ed. Daniel Girona i Llagostera, «Estudis Universitaris Catalans», XIX (1934), pàg. 212.

Arxiu de la Corona d'Aragó, registre 1658, fol. 47v.º. El document, que he tingut interès a compulsar personalment, havia estat publicat per A. Rubió i Lluch, Documents per l'història de la Cultura catalana migeval, II (Barcelona 1921), pàg. 209, núm. 231; l'esmenten el DCVB i J. M. Casas Homs, «Torcimany» de Luis de Averçó (Barcelona 1956), pàg. XXII. — Una altra menció de mirle és al Nudriment e cura dels ocells, del segle XIV, segons el DCVB, s. v.

Lletra del rei Joan, datada a Montsó el 9 d'octubre de 1389; registre 1956, fol. 185r.º de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mot smirles és escrit amb la vocal e abreujada mitjançant un tret a sobre. La lectura és clara i el context fa veure que el mot és masculí. Agraeixo a la Dra. M.ª D. Mateu Ibars la rapidesa amb la qual m'ha fornit les fotografies dels documents de l'ACA. Havia trobat la referència d'aquest registre i de l'esmentat a la nota anterior a J. M.ª Roca, Johan I d'Aragó, op. cit., pàg. 307.

Libre del Mostassaf de Mallorca, ed. A. Pons (Mallorca 1949), pàg. 231; doc. núm. 90.

Martí de Riquer i Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi. Cavaller valencià del segle XV (València 1984), pàgs. 141 i 173. — En la versió catalana que acompanya, els editors tradueixen: «Així com sens comparació l'astor té justa senyoria sobre la petita smerla...» i «vós sou sobre elles com l'astor sobre l'esmerla». En l'edició del poeta que M. de Riquer publicà a Granada el 1955 es deia: «Así como el azor tiene justo señorío sobre el pequeño esmerejón» i «vos estáis sobre ellas como el azor sobre el esmerejón» (pàgs. 136 i 150).