41
Sor Isabel de Villena, quan descriu els arcàngels al voltant de la Verge Maria esperant el naixement de Jesús, diu que aquests «ans de començar [sc. a cantar] demanaren de gràcia a sanct Joseph volgués fer la tenor» (cito del facsímil de l'incunable de 1490, fol. 73r.º b, capítol LXV).
42
Joan Roís de Corella, Obres completes, I: Obra profana. Estudi preliminar de Jordi Carbonell (València 1973; «Clàssics Albatros»), p. 45.
43
Cf. «A esta voz [sc. sadollar] se añade gran cantidad de otros catalanismos (trigar, p. 132, esmarle, p. 57; flumaria, cat. flumayra, p. 56, etc.). Habría que determinar mejor el vocabulario aragonés para saber si estos galicismos y catalanismos son debidos al traductor, o si realmente habían entrado ya en el idioma»
(«Revista de Filología Española», XXII (1935), p. 777).
44
DCEC, II, p. 379a. 23-26;DECH, II, p. 730a. 5-8; DECat, III, p. 601a. 43-46.
45
Vegeu també José Vives, Juan Fernández de Heredia, Gran Maestre de Rodas, «Analecta Sacra Tarraconensia», III (1927), p. 149. Respecte als nombrosos problemes dels textos francès i llatí, vegeu el repertori de R. Bossuat, Manuel bibliographique de la littérature française (Melun 1951), p. 537, núm. 5558; Gröber, Grundr., II, 1. 1019.
46
La flor des estoires de la Terre d'Orient (llibre I, cap. V: «Du roiaume de Comaine»); publicada al Recueil des historiens des Croisades. Documents arméniens, t. II (Paris 1906), p. 125.
47
Concordances and Texts of the Fourteenth-Century Aragonese Manuscript of Juan Fernández de Heredia. Edited by John Nitti and Lloyd Kasten (Madison 1982).
48
Hayton, Flor de las Ystoria de Orient, fol. 9v.º del manuscrit Z.I.2 de la Biblioteca de El Escorial. La inèdita versió catalana de la Flor de les histories d'Orient m'ha estat ara proporcionada pel meu estimat col·lega Albert Hauf, de la Universitat de Cardiff, qui en prepara la publicació per a la col·lecció Escriny, de Barcelona: «Aquella partida qui és devers orient és appellada Àssia la Pregona, e l'altra partida, qui és devés occident, és apellada Àsia la Major. Les aygües de aquella mar són dolces e à.y gran abundància de bons peys; e en aquella encontrada sa troben bufles salvatges e altres bèsties assats, e en aquella mar ha illes hon fan lur nius molts aucells, e assenyaladament falcons palagrins e mirles e altres aucells qui no·s troben sinó en aquelles illes. La major ciutat d'aquell regne de Comània és appellada Sartha, la qual fou antiguement bona ciutat, mas los tartres (?) l'an quaix guastada».
49
La forma catalano-occitana i aragonesa pot ésser considerada autòctona. Menys probable és que ho sigui el castellà esmerejón, el qual sembla una adaptació del francès.
50
DECat, III, p. 601b. 7-8.