31
«Entant que desempari molts dells; e fuy en mig daquells boschs molt tenebrosos e espessos, e el ceruo sesuenehi e desparech que nol viu, per ventura per lesspessura del bosch o que fugi ab gran celeritat. [...] E gitem en sol de la terra cuberta de molta viror de gram, car la ombra dels arbres vedaua que nos podia sechar. E, deposat larch e el carcaix, fiumen trauesser, posant lo cap sobre aquell; e pres me molt gran son, que nom era viares que james hagues dormit. E estant yo axi adormit fermament, en aquell dormir viu una meraueylosa visio, es a seber, quel deu Marcuri menaua en sa companyia ·iij· Deesses, es a saber Venus, Pallas e Juno»
(Columpnes, Histories, 88).
32
Para un estudio iconográfico sobre las tres diosas del juicio de Paris, véase Martos, «Els mantells».
33
«E yo, hoydes aytals coses de Mercuri e enteses les dites promissions e dons, responguili que yo daço vertader juy no podia donar si totes tres nos presentauen a mi nues, per ço que yo les pogues guardar e contemplar en totes les partides de lurs cors. E de continent Marcuri dix: -Ffaces axi com tu ho dius-. Desposades, donques, les vestadures de cascuna de les dites ·iij· Deesses, e cascuna dellas presetant se a mi tota nua»
(Columpnes, Histories, 89).