11
Joaquim Garcia Parreño fou actor còmic del Principal de València, on va estrenar el primer sainet valencià d'autor conegut. Fou un dels pocs actors formats al Principal que va arribar a ser director dels conjunts que es formaren en aquest local durant vàries temporades en els anys cinquanta i seixanta del segle XIX, etapa en què va impulsar el teatre autòcton en la programaciò del primer coliseu valencià. Va morir a Barcelona en 1880. Cf. Josep Lluis Sirera, op. cit., p. 71, 73 i 137. Manuel Sànchis Guarner, Els inicis del teatre valencià modern (1845-1874), València, Institut de Filologia Valenciana, Facultat de Filologia, Universitat de València, 1980, p. 3. Xavier Fàbregas op. cit., p. 124.
12
Constantí Llombart (Carmel Navarro) Los fills de la Morta-viva. Apunts bio-bibliogràfichs per a la història del renaisiment literari llemosí en València, València, 1883, p. 650.
13
Constantí Llombart, op. cit., p. 463.
14
He intentat explicar aquesta evolució de l'escena valenciana en altre lloc. V. Jaume Lloret Esquerdo, «El ressò d'Escalante a la ciutat d'Alacant durant la Restauració (1874-1902)», comunicació presentada al Congrés sobre Eduard Escalante i el sainet del segle XIX, celebrat a València els dies 27 al 31 de març de 1995 (en curs d'edició).
15
La iniciativa, feta en un moment clau de l'evolució del teatre valencià, fou saludada per Constantí Llobregat, el renaixentista valencià més clarivident, qui va escriure en el calendari Lo Rat-Penat: «Açò, com no podia menys de ser ha estimulat els autors valencians a treballar per a traure el teatre valencià de l'humil estat en què es troba, escrivint amb tal fi algunes obres dramàtiques de més pretensions que fins ara, entre les que recordem les titulades "Decrets de la Providència", del Sr. Palanca, i "La primera nit de maig", del jove poeta En Rafael Torromé, que foren molt aplaudides».
Constantí Llombart, «Revista de l'any passat», Lo Rat-Penat. Calendari llemosí corresponent a l'any 1897, p. 15-16 (citat per Ricard Blasco Laguna, El teatre al País Valencià durant la Guerra Civil (1936-1939), Barcelona, Ed. Curial, 1986, vol. I, p. 32). Però l'estudi més complet sobre el ressò que té el teatre català a la ciutat de València el devem a Gabriel Garcia Frasquet, «El teatre procedent del Principat representat a València (1833-1936)», Caplletra, Revista de Filologia, València, Consorci d'Editors Valencians SA, 1988. p. 123-134.
16
Garcia Frasquet, op. cit.
17
El Constitucional, 23-9-1883.
18
Aquest estat de coses va permetre al crític català Josep Yxart fer el 1889, amb motiu d'una gira per Barcelona d'una companyia valenciana, un lúdic diagnòstic del teatre valencià i comparar-lo amb la candidesa de la producció catalana primitiva. Ricard Blasco, op. cit., vol. I, p. 52 (envia a J. Yxart, El año pasado. Letras y artes en Barcelona, Barcelona, 1889, p. 156-158).
19
Programes corresponents als dies 16-3-1895 i 18-4-1896, ATP
20
Programes del 5-15-1896 i 2-1-1897, ATP Posteriorment, l'any 1897 fou estrenada la versió catalana de Terra Baixa a Tortosa.