L'actriu de la companyia, Julia Sala, es destacà en la interpretació dels principals papers femenins de les obres de Guimerà, les quals elegia per a les sues funcions de benefici. V. ATP, programa del 16-12-1897.

Teatro Principal. Estreno de «Tierra Baja». La Correspondencia Alicantina, 14-11-1897. Vegeu també Espectáculos. Teatro Principal. El Graduador, 14-11-1897 i El Cullerot alacantí, 28-11-1897. Els dies 14, 15 i 28 de novembre i el 5 de desembre d'aqueix any seguiren les representacions de Terra Baixa.

Teatro Principal. Maria Rosa. La Correspondencia alicantina, 12-12-1897. Maria Rosa fou repetida els dos dies següents: 12 i 13-12-1897. La mateixa companyia va reposar Terra baixa el 26-12-1897 i el 10-1-1898, i Mar i Cel el 9-1-1898.

Teatro Principal. El Padre Juanico. La Correspondencia Alicantina, 13-11-1989. A tall d'anècdota, el periodista va censurar el comportament de part del públic durant la representació: «Anoche se dio el caso raro de que una parte del público tomó por elemento cómico lo que es sin duda elemento trágico y las risas de algunos espectadores en escenas en que son de esperar los aplausos producían un pésimo efecto.» L'obra fou repetida el 13 i 20-11-1898.

A València el teatre de Guimerà es va estrenar també, si fa no fa, en les mateixes temporades que hem indicat per a Alacant. Si bé al cap i casal es presenta també La Baldirona (1896-97) traduïda per Pau Parellada. La boja (1897-98), La filla del mar (1900-1901), Feodalismo (1906-1907) que és un arranjament de Terra Baixa per una companyia siciliana. La reina jove (1912) amb traducció del germà d'Eduardo Marquina i Jesús que torna (1914). Vegeu Garcia Frasquet op. cit.

Anna Vàzquez, op. cit., nros. 478 i 63.

Sense ésser exhaustius citem algunes de les companyies no catalanes que reposaren Terra Baixa i les dates de les representacions: Wenceslao Bueno (2 i 25-3-1898), Francesc Palanca (16, 17 i 24-11-1901), Maria Guerrero (3-2-1901), Enrique Araixa (26-10-1907), A. de Villagómez (1 i 5-1-1916), Enrique Martí i Justa Revert (11-1-1920), etc. La popularitat de Terra Baixa va provocar que es fera una versió cinematogràfica que fou projectada a Alacant el 1923. Les representacions de Terra Baixa per part de conjunts alacantins semiprofessionalitzats o d'aficionats com els de Paco Hernàndez, Àngel Mas, Andreu Guarinos, Tereseta Barrachina, etc. són també nombroses. En la postguerra va continuar la popularitat de Terra Baixa, que fou representada, entre d'altres, per la companyia d'Enrique Guitart el (16-1-1943).

Altre autor català molt popular que també portaven aquestes i altres companyies fou Josep Feliu i Codina, alguns drames costumistes escrits en castellà del qual s'estrenaren al Principal d'Alacant: La Dolores (8-4-1894) i Miel de la Alcarria (19-3-1895) per la companyia de Manuel Llorens, el drama d'ambient murcià Maria del Carmen (14-3-1896) pel conjunt de Carmen Cobeña, el pas de comèdia Boca el fraile (8-1-1894) per la companyia de Francesc Palanca, i d'altres peces menors.

Rafael Altamira Crevea, Arte y Realidad, Barcelona, Ed. Cervantes, 1921, p. 135-141.

Rafel Altamira ibid.