Programa del 25-10-1906. ATP. L'obra fou repetida el 28 d'octubre i el 5 i l'11 de novembre del mateix any.

Especial predilecció per El místic tenia l'actor José Tallaví (gran renovador de l'escena que tingué també el mèrit de donar a conèixer les obres d'Ibsen al públic alacantí): sempre que venia en gira pel Principal d'Alacant la solia representar i no deixa de ser significatiu que en les funcions al seu banefici triava aquesta peça, o al menys el quart acte, on aconseguia l'actor fer una gran creació. Representacions de El Místic el 15-1-1906 i l'1-2-1906, ATP.

Teatro Principal. El Graduador, 13-3-1907.

«El insigne artista, enterado por su entrañable amigo D. Santiago Rusiñol, de las bellezas que encierra la ciudad de las palmas, fue a visitarle, acompañado de algunos amigos, y en el momento que comtemplando desde la torre de Santa María, el hermoso panorama que se ofrece a al vista, se extasiaba ante la sublimidad del paisaje, se ofreció expontáneamente a representar en Elche su obra favorita "El Místico", autorizando a sus amigos de la citada ciudad, para que fijaran los precios a su antojo y de tal modo que pudieran asistir a la función todas las clases sociales.» Teatro Principal. El Graduador, 16-3-1907.

Les obres catalanes representades des del 9 de març fins al 4 d'abril que s'acomiada la companyia, amb les dates corresponents, foren les següents: Terra Baixa (10 i 19-3-1907), La mare (11-3-1907), Maria Rosa (13-3-1907), El prestigitador (11 i 30-3-1907), La bona gent (14-3-1907) i El místic (18-3 i 3-4-1907).

Teatro Principal. El Graduador, 16-3-1907.

Tanmateix uns anys després a València s'estrenaren (sempre en versió castellana): Els encarrilats (1901-1902) de Joan Torrendell, A la vora de l'Ebre (1904) d'Apel·les Mestres, traduïda per Pau Parellada, i Pàtria (1915) de Josep Pous i Pagès, adaptada per José Maria Lòpez. Garcia Frasquet, op. cit.

Rafael Altamira Crevea, Arte y realidad... p. 139-140. En això coincident amb tots els estudiosos posteriors del teatre català Cf. Xavier Fàbregas, Història del teatre català p. 196-7.

Rafael Altamira, «El teatro obrero en España», La Revista Socialista, febrer-març 1903.

Rafael Carratalà Ramos era fill d'un conserge del Teatre Principal, de ben jove començà a treballar de tipògraf, ofici que compatibilitzà amb al periodisme, al qual es va dedicar amb assiduïtat: primer en els setmanaris satírico-bilingües com El Cullerot, després en altres revistes de tall literari o obert, i finalment com a corresponsal de La Nueva Era i El Socialista. Les seues idees progressistes el menaren a fundar l'Agrupació Socialista Alacantina i a ocupar càrrecs directius al Centre Obrer de la ciutat. Aficionat a la poesia i a la música, va guanyar guardons en alguns certàmens celebrats a Catalunya per als treballadors: el seu himne El Trabajo fou guardonat al II Certamen celebrat el 1889 pel Centre de Productors de Barcelona, i també fou premiat en el I Certamen Socialista celebrat a Reus el 1885 pel famós himne proletari Hijos del Pueblo. Escrigué alguns sainets tant en castellà com en valencià. Fou també un dels organitzadors de la manifestació del Primer de Maig que es celebrà per primera vegada a Alacant el 1890, on es dirigí als assistens «en el dialecto del país» al dir a la premsa. V. Manuel Rico, Ensayo biogràfico-bibliogràfico de escritores de Alicante y su provincia. Alacant, 1888, p. 726-760. V. també Francisco Moreno Sáez, «Cultura y clase obrera en la Restauración: Rafael Carratalà Ramos», Festa 88, Alacant, Revista Oficial de les Fogueres de Sant Joan, 1988, p. 61-64.