En aquest meteix passatge en Pardessus tradueix ab poch acert struch per malheureux, sens dupte seguint l'exemple d'en Capmany que començà a donar la acepció de desgraciado.
| «Si haguesses, dix ell, cent cubertors | |||
| sobre ta cara, no'm fora gens clus | |||
| tot pensament quant que quant petit fós» |
Andreu Febrer-La Comedia de Dant. Purgatori. XV. 127-129.
«Hay seis estatuas que deben adornar este frente. En las tres primeras se representan: la España, según la idea que observamos en las medallas antiguas; un héroe fenicio, poblador o introductor del comercio con sus naturales; la isla de Rodas, figura alegórica, por no haberse encontrado en la historia el nombre de algún personaje ilustre de los que vinieron de aquella isla a Cataluña. Estas tres las hizo el escultor D. Francisco Bover, académico de mérito de la de San Carlos, y teniente director de la de Barcelona. Las otras tres son obra de D. Manuel Olivé, representan: Amílcar Barcino, fundador de Barcelona; Cartago, por los favores que recibió este pais baxo de aquella república; y laannoma pública, o sea la abundancia que trae el comercio.» (Del Viaje de España, Francia e Italia, por D. Nicolás de la Cruz y Bahamonde, Conciliario de la Real Academia de las Bellas Artes de Cádiz. __Tomo primero, que comprende la parte de España, desde Ocaña hasta La Junquera, p. 123-5. __Madrid, Sancha, 1806.) Afegim, per curiositat, aquesta nota.
L'erudit valencià amich nostre, en Francisco Almarche, nos trameté copia d'aquesta curiosa lletra guardada en un arxiu de Valencia que sentim no poder identificar, en la que's confirma y demostra la primacia d'aquella Cort consolar, encara que en res contradiu l'origen més antich encara y barceloní del Llibre del Consolat. Aludim a aquesta lletra en la nota 4 de la pàgina XXXVII.
La Mulassa porta lo següent títol: Repertoris dos, trets del Libre de priuilegis y altre dels libres de Concells de la Lonja de Barcelona per Luis Rufet, notari desta Ciutat, sindic del Concell de 20, començats any 1601 y acabats en Janer 1602. (en les cobertes diu: Mulassa de Privilegis), 162 fols. Es continuat fins a mitjans del segle XVII. Com se veu, aquesta primera part es un nou index ordenat del Llibre de Privilegis. La segona part es més interessant per englobarse en ella tot l'historial del nostre Consolat, extret dels Llibres de Concelis.
Hem florejat en tots los susdits documents aquestes noticies que començen en lo segle XIV y acaben en la època de la restauració de la Llotja, despreciant les posteriors per dues rahons: la primera per no evocar lo temps de la disolució o forçat adaptament al actual uniformisme d'aquelles institucions glorioses, y la segona per no haver de aludir a la equívoca situació present de la Llotja per lo que's refereix als drets de proprietat, qüestió candent en la qüal encara no s'ha dit la derrera paraula.
Figura en lo Cançoner de Paris y atres.
Se diu també qu'en 1473 havia sigut consol en Johan Boscà.
Alfons V. per privilegi de 8 de Decembre 1438, concedeix llicencia als Concellers y Concell de Cent de Barcelona, presents y esdevenidors, a fi de que pugan construir en lo lloch que vegessen més avinent de la platja, un moll o port, facultantlos pera que imposen lo dret d'ancoratge sobre qualsevulla nau grossa o petita, de vela quadrada o llatina, catalana o de fora'l Realme, destinantse tot lo recaudat a les dites obres del port. En virtut d'aquest privilegi, lo Concell de Cent en 20 de Maig de 1439 acordà pendre diners a cens ab hipoteca dels productes del jus anchoragii.
V. Capmany, Memorias, t. IV. Col. Dipl., p. 284.