Lo Dret de periatge que fou concedit per lo Rey Joan I en privilegi dat en Manises lo 22 d'Abril de 1394, al principi era de malla per lliura.
16-29 Abril 1450 __de altra malla.
22 Abril 1456 __reduhit a una sola malla.
29 Novembre 1456 __aumentat de altra malla.
10-16 Juny 1462 __aumentat 1 diner per coses de guerra per defensa de la Capitulacio entre lo Rey y lo Principat.
23 Janer 1465 __aumentat altre diner.
1 Febrer 1468 __aumentat: altre diner.
21 Abril 1474 __disminuit un diner per sous.
3 Set. 1477 __aumentat 1 diner per sous per subuentio de la fábrica del moll.
24 Abril 1479 __disminult 1 diner per sous.
16 Abril 1486 i 3 Janer 1487 confirmació per cert temps del aument de un diner per sous.
31 Marts 1492 i 5 Nov. 1498 disminució de un diner per sous.
26 Agost 1502 __aumentat de malla per sous.
14 Set. 1564 __aumentat de un diner per sous.
16 Abril 1565 __disminult de un diner per sous.
25 Juny 1580 __dos diners pagaven les mexc. en la plaja de B.ª que després se reduhi a diner y malla per sous lo que's confirmá en 18 Set. 1590.
8 Oct. 1592 __una malla per la obra de la Capella servis per pagar los mals de la Lonja.
Çafrà 50 s. bala (19 Feb. 1587) reduhit a 40 s. (25 Oct. 1591-15 Feb. 1592).
Aquest dret, agregat per Felip V a la Real Hisenda, fou després retornat al Comers y ab ell se pagaren les obres de reconstrucció de la Llotja. Encara s'exigia molt entrat lo S. XIX. Per R. O. de 24 Juny 1816 se manà que's cobrés en tots los ports de Catalunya ab destí a la instrucció pública, després s'aplicà a les obres del port de Barcelona y també a les despeses de guerra. Finalment se considerà definitivament extingit en virtut de la Lley d'Aduanes de 9 Juliol de 1841, l'art. onze, cap. I de la qual mana que's substituheixin tots los arbitris per un sis per cent sobre'l import dels drets del aranzel qu'en ella's fixan. En sessió de 4 de Nov. del meteix any aixís ho acordá la Junta.
Aquestes lletres constan en los Registres de la Curia del Vicariat eclesiàstich de Barcelona. __Tom 4 de Do talies, fols. 204-227.
En 1772 dits capellans reclamaren una pensió de 100 lliures del dret del Periatje, mes aquest fou fundat per Joan I a 22 Abril 1399 o sia 42 anys despres de la fundació de dits Beneficis.
Lo segon traductor castellà del Llibre del Consolat.
Altre exemple de comanda, també de la meteixa procedencia:
«Nouerint universi: Quod Ego Narcissus de bordils mercator ciuis Barchinone, Confiteor et recognosco vobis Bernardo de Guarnal mercatori ciui dicte Cluitatis presenti res habui et recepi a vobis et porto in vestra comanda ad partes Rodas et Xipri et de Barut et Alexandrie et ad alias mundi partes In quibus nauis infrascripta causa exonerandi postum, faciet cum naui absoluta per summum pontifficem et licenciata per dominum Regera Aragonie, Bartholomei Amat Ciuis dicte Ciuitatis censum quinquaginta quatuor libras, quinque solidos et septem, denarios barchinonenses implicitas scilicet sexaginta tres libras et quatuor solidos. In quatuor pannis eant scilicet in septem pannis ville de Bergue et in uno panno de Barchinona. Et residuas nonaginta una libras unum, solidum, et septem denarios in viginti quinque sachs de auellana Gerunde solutis generalitate pariatico manifesto et tercia parte nauli et aliis missionibus missis in dicta naui. Et adeo renunciando excepcioni peccunie non numerate et in comanda per predicta non habite et non recepte et dolo, malo et actioni in factum et omni alii juris racioni et consuetudini contra. Sec repugnantibus gratis et ex certa scientia conuenio et bona fide promitto vobis quod predictas res et merces in predictis partibus pro ut melius potuero vendara et peccunia quod inde habuero fideliter amplicabo in zinzibere baladino vel ferriol et in eorum deffectu in indi, bagadell vel in lacha vel si voluero possim baratare in cum quibusquis implicamentis. Que implicamenta in quibus implicauero vel baratauero prout dominus Deus ea saluauerit promitto in posse vestros vel vestrorum reducere et tornare facto viagio memorato sine aliqua videlizet dilacione exceptione et absque omni dampno interesse et missions vestri et vestrorum. Ita tamen quod de orani lucro quod dominus Deus fuerit vestre comande dederit, feram ego quartara partes per laboribus meis et vos residuas tres partes simul in vestro capitali perducero. Et per hiis complendis et firmitter attendendis tenendis et obseruandis, obligo vestros et vestris me personaliter et omnia et singula bona mea mobilia et immobilia ubique habita et habenda.
Hec
igitur omnia et singula supradicta facio paciscor et promitto ego
dictus Narcissus de Bordills vobis dicto Bernardo de Guarnal et
vestris nernon et notario infrascripto ut publice persone per vobis
et aliis ceteris personis omnibus quaruin interest et intererit
recipienti et paciscenti ac eciam legitime stipulanti. Per dictam
vero comandam vestram et eius implicamenta posim portare mittere et
arriscare ad quasuis mundi partes cum illis vascellis et personis
de quibus michi videbitur et aliis comandare et vendere ad tempus.
Et eadem. comanda vestra eat maneat et sit ubique ad usum maris et
gencium ad vestri risicium periculum et fortunam. Actum est hoc
Barchinone vicesima die mensis derembris anno a natiuitate domini
millessimo quadrigentessimo quinto decimo. Sig
num Narcissi de Bordils
qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt Petrus Campayes et Thoinas Campayes et Bernardus Carrera scriptor Ciues Barchinone.»
Aquí surt lo mercader barceloní En Guillem de Cabanelles (o Cabanyelles), mort en 1424, lo qui tenía una selectíssima llibrería, com se llegeix en la p, L. (Bibliografía.)
Aquesta disertació, no publicada fins are, te un remarcable interés arqueològich perqué es l'únich trevall ahont se pot fruir la visió de la antiga Llotja a falta de reproduccions gráfiques que no hem sabut trobar. Son autor es lo meteix Joan Soler, l'arquitecte que en 1772 s'encarregà de la direcció de les obres de reconstrucció després d'haverles comengades a disgust de la Junta, un arquitecte francés. Mort en Soler en 1774 les continuà son fill Tomás, a quí encara veyèm en 1823 com pèrit tassador del primitiu edifici del Consolat, vehí del de la Llotja, que fou, enderrocat en 1830 a instancia de la «Junta patriótica en honor y memoria del héroe Lacy». La Dicertacion es treta del Arxiu del Consolat.
Entre'ls nostres papers hem trobat una copia antiga d'aquest curiosíssim inventari inèdit de les Dressanes de Barcelona en l'any 1488, en la qüal no es lo menys digne d'atenció una gran suma de paraules inusitades que's refereixen a atuells de naus armades y mercants; serveixi en aquest lloch com ilustració al nostre glossari del Llibre del Consolat y per mostra del estat precari en que's trobava, en les derrerles del s. XV, la nostra marina representada genuinament per la institució consular. Recordis també que la Dreçana estava baix la jurisdicció dels Cònsols.
Com recort de la antiga Dreçana copiarèm lo següent document, que també conservèm original entre'ls nostres papers, que va acompanyat d'un magnifich segell reproduhint aquell notable edifici tal com, era a mitjans del segle XIV y sens dubte constituheix la visió monumental més antiga que's conserva de la nostra Ciutat. Lo segell es lo reproduhit en aquesta nota.
Y'l document es com segueix:
«En Bonanat descoll, conservador de les Dreçanes del senyor Rey deça e della Mar. Al honrat en Romeu despla Ciutada de Barchinona. Salut. Dich vos eus man de part del senyor Rey que dementre al senyor Rey e a mi plaura siats aministrador e scriua de les obres de galeas e daltres coses que jo fare fer dins e fora la Draçana de Barchinona per lo senyor Rey per raho de mon offici. Aixi que vos puscats comprar fusta, clauo, stopes, armes, exarcies, maçaresos e tot altre forniment necessari a les dites galeas e pagar los preus de les dites coses. E encara fer paga a Mestres daxa, remolars, calafats, fusters, serradors e a totes altres persones lauorants e treballants en e per les dites coses. Manant de part del senyor Rey als Mestres maiors, ffusters, calafats e remolars de la dita Draçana e a tots altres sotsmeses a mon offici, que a vos obeesquen e facen ço que vos los manarets sobre les dites obres. Vos empero de la peccunia que rebbrets per rabo de la dita aministracio siats tengut de retre e dar bo e leyal compte a mi e al racional de mon offici. Dada en Barchinona a XV dies de Març, en lany de la natiuitat de nostre Senyor ·MCCC·LVII.»
Aquesta celebrada y casi desconeguda monografía, original del historiador català Geroni Pau, ha sigut publicada per Schot. Hispania Illustrata, t. II p. 845 y seg. Nosaltres l'hem transcrita de la següent:
De rebus | Hispanicis, | Lusitanicis, | Aragonicis, | Indicis et Aethi | opicis. | Damiani à Goes, Lusitani, | Hieronymi Pauli, Barcinonensis, | Hieronymi Blanci, Caesaraugustani | Iacobi Teuy, Lusitanis, | Opera, | Quorum seriem, vide Lector, pag. sexta. | Partim ex manuscriptis nunc primum eru | ta, partim auctiora edita | (Escut de Portugal) | Coloniae Agrippinae, In Officina Birckmannica, sumptibus | Arnoldi Mylii. Anno MDCII. | Cum gratia et priuileg. S. Caesar. Maiestat. | 24 (inn) + 443 Pl. 16.u
Lo treball Barcino ocupa desde mitjans de la plana 114 fins a la 138; va precedit d'una curta biografia del autor y seguit d'un breu episcopologi de Barcelona. En lo meteix volum s'hi troba altra obra d'en Pau (p. 96-114) «De fluminibus et Montibus Hispaniae».
Nos hem decidit a publicarla pera donarla a coneixe als erudits, y la presentèm aqui com un tribut a la nostra patria Barcelona aprofitant la ocasió de que en aquesta obreta se troba lo testimoni més antich de la universalitat y catalanitat del còdich maritim qu'editèm. Aixis ho reconeixen tots los tractadistes, podent afirmarse que sols per dit testimoni sol esser citada tan curiosa obreta. Fer lo tant, no creyèm que's consideri sa publicació inoportuna al final d'aquestes planes.