Visor de obras.

  -21-  

Quascun¹⁷⁸ any lo¹⁷⁹ vespre de la festa de Nadal de nostre Senyor los promens nauegants patrons e mariners o partida de¹⁸⁰ aquells apleguen consell¹⁸¹ en la esglesia¹⁸² de sancta Tecla¹⁸³ de la¹⁸⁴ ciutat de Valencia e aqui per eleccio e no per redolins tots en una concordants o la maior partida, elegexen¹⁸⁵ dos bons homens de la art de¹⁸⁶ mar en consols, e un home¹⁸⁷ de la dita art de¹⁸⁸ la mar e no de alguna¹⁸⁹ altra art¹⁹⁰ o offici o sciencia en iutge de les appellacions ques fan de les sentencies dels dits consols. E les dites eleccions son fetes per priuilegi que¹⁹¹ los promens de la dita art de la mar han¹⁹² del senyor Rey e¹⁹³ de sos antecessors.

Lo dia¹⁹⁴ de Nadal los dits consols elets iuren en poder de¹⁹⁵ la justicia ciuil de la dita ciutat dins la¹⁹⁶ esglesia de nostra dona sancta Maria de la seu apres quel dit iusticia ha iurat en poder del senyor Rey o de son batle que be¹⁹⁷ le lealment se hauran en lo offici del dit consolat, que daran dret axi al maior com al menor le al menor com al maior saluant¹⁹⁸ tota hora la feeltat¹⁹⁹ e lealtat del senyor Rey.

  -22-  

Passada la dita festa de Nadal los²⁰⁰ consols ab alguns²⁰¹ promens de mar presenten lo dit jutge elet al portant veus de procurador en lo regne de Valencia o a son loctinent²⁰² e iura²⁰³ en poder daquell²⁰⁴ que be e lealment²⁰⁵ se haura en lo dit offici. E aquell²⁰⁶ qui per los dits consols es al dit procurador presentat en jutge²⁰⁷ de les dites appellacions, aquell reb lo dit procurador en iutje de les dites appellacions. E axi es acostumat²⁰⁸ de fer no contrastant²⁰⁹ que en lo privilegi als dits promens de mar per lo senyor Rey sobre la eleccio del dit jutge atorgat²¹⁰ sia contengut quel dit jutge quascun²¹¹ any per lo²¹² senyor Rey o per son procurador sia elet. Com²¹³ daxo lo dit senyor Rey nel dit procurador²¹⁴ feu apres la dacio²¹⁵ del dit privilegi no haien²¹⁶ usat null²¹⁷ temps. E axi serues segons que desus es dit.

Los consols reben a²¹⁸ si aquell escriua qui ben vist los²¹⁹ es. E sils par sufficient²²⁰ aquell escriua qui stat hi es lany²²¹ passat comanenli la escriuania²²² en lo lur any. E apres los altres consols qui apres de aquells son elets en lo dit offici si aquell tenen per sufficient. E en poder daquell escriua dels dits consols lo iutge fa sos affers²²³ per tal quel enantament del iutge seguesca²²⁴ apres aquells dels consols. Empero los dits consols dins lany e tota hora que benuist los es poden remoure lo dit scriua²²⁵ de la dita scriuania²²⁶ e aquella a altre scriua comanar²²⁷. E aço²²⁸ lo dit scriua al qual la dita scriuania primerament sera comanada, no pot contrastar²²⁹.

Los consols han segell²³⁰ en la lur cort redon, en lo qual ha un scut²³¹, les dues parts senyal real²³², lo ters a la fi²³³ del scut ondes de mar. Entorn del dit segell es scrit²³⁴: Sigillum Consulatus maris Valentie pro domino Rege. Ab aquest²³⁵ segell meteix segella lo iutge lur, si res ha a segellar. Aquest segell es tengut per lescriua de la lur cort.

Aquells qui son un any consols non son en lany seguent abans hi son altres mudats. Axi meteix lo iutge si mudal quascun any. Mas aquells qui son stats²³⁶ consols e iutge, hi poden esser elets un any part altre. Encara mes: que lo²³⁷ un daquells qui sera elet consol, pot esser elet en lany seguent en iutge de les appellacions. E axi meteix aquell qui sera estat iutge pot en lany seguent esser elet²³⁸ consol.

Los consols abduy o lun²³⁹ daquells per malaltia o per affers o si sen²⁴⁰   -23-   ha de partir de la ciutat de Valencia, poden comanar lur loch a quils plau, ab que sia de la art de la mar. E aço meteix pot fer lo iutge.

Com²⁴¹ demanda per scrit²⁴² dauant ells es proposada de algun fet, la coneixença e la determinacio²⁴³ del qual se pertanga al consolat segons les costumes²⁴⁴ de la mar, de aquella demanda es trames translat per²⁴⁵ son saig a la part demanada, e la part demanada ha a respondre a aquella demanda al terme per lo dit saig de manament dels dits consols assignat. E lo demanat ab la²⁴⁶ resposta ensemps posa rahons en²⁴⁷ defensio sin ha algunes²⁴⁸ contra la dita demanda. Encara demanda de reconuencio sin ha contra aquell qui conuengut en juhi²⁴⁹ laura. A la qual demanda de reconuencio e rahons de defensio si posades son, lo primer demanador es tengut respondre. E ab la resposta ensemps posar rahons de defensio sin ha contra la dita demanda de reconuencio. A les quals rahons de defensio aquell qui la dita demanda de reconuencio haura feta es tengut respondre. A aquests enantaments a fer es feta assignacio de tres en tres dies²⁵⁰ o mes o menys segons que als consols es ben uist. Fetes aquestes respostes, si es demanat per les parts, en altra manera no, nil proces non²⁵¹ es nulla, deu esser fet sagrament de calumnia²⁵² e de veritat a dir per les dites parts e de respondre per aquell a les demandes e rahons per la una e per laltra part posades. E sobre aço que negat²⁵³ sera, deu esser atorgat²⁵⁴ dilacio per proua a les parts si per aquelles la dita dilacio demanada sera, ço es, deu²⁵⁵ dies per primera dilacio poden hauer quatre dilacions de deu dies iurant que la quarta no la demanen per malicia ni²⁵⁶ per alongar lo plet. E si es cas que hagen a donar testimonis²⁵⁷ de proues que sien en parts lunyadanes, es los atorgat temps conuinent²⁵⁸ per dilacio segons la lunyesa²⁵⁹ del loch hon²⁶⁰ la part affermara que enten donar sos testimonis. En quascuna dilacio es manat a la part que sia present²⁶¹ e continuament per veure iurar los testimonis que la part demanant²⁶² dins la dilacio dar enten; en altra mariera que en la absencia sua seria²⁶³ rebut lo sagrament de²⁶⁴ aquells. Les dilacions passades, los testimonis publicats a requisicio de les parts, encontinent los consols assignen dia a les parts a oyr sentencia, sens que no cal ni es necessari que les parts renuncien²⁶⁵ a mes dir ni per aquesta raho lo proces no pot esser dit nulla nin es nullat. Pero abans de la publicacio dels dits testimonis o apres pot quascuna de les parts pledeiants²⁶⁶ traure en proua cartes e altres escriptures publiques en aiuda de la sua proua.

Los testimonis publicats, no es²⁶⁷ consentit a alguna de les parts que²⁶⁸ posen obicions per scrit contra los testimonis que en lo fet rebuts²⁶⁹ seran ni altra reprouacio de testimonis noy   -24-   es rebuda per scrit ni de paraula. Pero si per alguna de les parts de paraula es allegat que²⁷⁰ los dits testimonis o alguns daquells son parents daquell qui dats los haura o enemichs daquell contra qui dats seran o²⁷¹ son persones de algun mal vici, aço es a coneixença dels dits consols e de aquells ab qui consell²⁷² han sobrel dit fet, hagut esguart a les persones dels dits testimonis e a la fama e condicio de aquells²⁷³.

Feta²⁷⁴ la assignacio per los dits consols a les parts a oir²⁷⁵ sentencia, los dits consols ab lo lur scriua vansen als promens mercaders de la dita ciutat e fan legir dauant aquells lanantament²⁷⁶ e proces del fet e han sobre aquell²⁷⁷ consell dels dits promens mercaders. En apres apleguen consell de promens de mar e fan los semblantment legir lo dit anantament²⁷⁸ e proces e han de aquells lur consell. E a les vegades han primerament lo dit consell dels dits promens de mar, e aço²⁷⁹ segons quels es auinent. E si abduy los consells son concordants, donen sentencia en lo fet. E si aquests consells no son concordants, ço²⁸⁰ es, lo consell dels promens mercaders ab aquell dels promens de mar, affronten los ensemps. E en cas quels dits promens de mar nos concorden ab los promens mercaders o affrontar ab aquells nos vullen, donen los dits consols la dita sentencia segons lo consell dels promens²⁸¹ de mar. Car de consell daquells han los contractes²⁸² a determenar e no segons lo consell dels dits promens mercaders²⁸³, si hauer nol volen car non son constrets per priuilegi del senyor Rey ni per altra manera, sino per ço com²⁸⁴ es axi acostumat en han usat dalgun temps ença.

De aquesta sentencia aquell ques²⁸⁵ sentira agreuiat se pot appellar dins deu dies comptadors del dia de la prolacio de aquella. E la dita appellacio li es rebuda e es remes al jutge de les appellacions del consolat ab lo proces dauant²⁸⁶ los dits consols actitat en loch de apostols en la qual appellacio ha ametre los greuges nullitats e iniusticies per los quals de la dita sentencia se sentira agreuiat.

Aquell quis sera appellat es tengut presentar dauant²⁸⁷ lo jutge ab lescriua de la cort del Consolat lo dit proces e appellacio requirent²⁸⁸ aquell que reuoch esmen e²⁸⁹ corrige la dita sentencia dels dits consols. E lo jutge rebuda la presentacio del dit proces, encontinent assigna dia a oir sentencia en la dita appellacio al²⁹⁰ qual dia cita la part appellada per oir aquella. E si dins los²⁹¹ dits deu dies lo condemnat nos sera appellat de paraula o per escrit, la sentencia passa en cosa iutiada.

En aytal plet²⁹² de appellacio alguna cosa de nou nos pot posar ne prouar per alguna de les parts. Mas lo iutge ab lo proces principal dauant   -25-   los consols actitat e ab la dita appellacio e greuges ha hauer son consell e donar sentencia en lo dit plet de appellacio. E de aço han los promens de²⁹³ mar carta del senyor Rey²⁹⁴.

Aquest plet de appellacio se²⁹⁵ ha a proseguir continuament per lo appellant. E si passen trenta dies continuus vel diuisim, ço es, departidament, apres lo dia de la appellacio que no men son plet, la appellacio es deserta e la sentencia dels consols passa²⁹⁶ en cosa iutiada.

Lo iutge ab lescriua ha son consell sobre lo dit plet de²⁹⁷ appellacio axi ab promens mercaders com de mar, no ab aquells qui ia en lo plet principal han donat lur consell mas ab altres en la forma desus declarada. E si atroba ab²⁹⁸ consell la sentencia dels dits consols esser ben donada, conferma aquella, e si atroba esser mal donada, reuoca aquella o la corregeix²⁹⁹ segons lo dit consell. E de la sentencia del iutge qual que sia, alguna de les parts nos pot appellar. E aço per priuilegi quen³⁰⁰ han los dits promens del senyor Rey.

Com³⁰¹ es en algun fet apres la demanda excepcio declinatoria de juy per lo demanat³⁰² proposada, los consols coneixen³⁰³ auans de aquella excepcio que en als sia anantat. E si atroben de consell que la conexença del dit fet pertanga a ells³⁰⁴, forçen lo demanat a respondre a aquella e ananten en lo fet segons que desus es declarat. E si atroben de consell quel fet no pertanga a ells, remeten les parts a aquell iutge a quis pertany.

Com la demanda es proposada³⁰⁵ dauant los³⁰⁶ consols de paraula, hoides les rahons de quascuna³⁰⁷ de les parts e rebuts testimonis de paraula per los dits consols, cartes o altres informacions, los dits consols ab las dites parts ensemps van dauant los promens mercaders per demanar de consell e les parts compten dauant aquells lur raho. E aços fa per tal que les parts no pusquen dir que la lur raho per los consols no era donada³⁰⁸ a entendre segons que ells la hauien posada als promens ab los quals hauien hagut³⁰⁹ consell sobre lo fet. E los consols dien ço que han los testimonis testificat e mostren les cartes o altres informacions que les parts los³¹⁰ hauran donades. E³¹¹ apres les parts se³¹² ixen del consell e puys los promens mercaders donen consell als dits consols sobre lo dit fet. E semblantment e en la forma desus declarada los dits consols van³¹³ a demanar de consell als promens de mar sobre lo dit fet. E haguts³¹⁴ los dits consells de paraula, donen sentencia en lo fet. Empero si per alguna de les parts es request que la dita sentencia li sia mesa en forma publica e que lin sia feta carta testimonial deu esser fet. Aquest anantament³¹⁵ aytal ques fa   -26-   de paraula es fet sens donar dilacio de proua e altra solemnitat de juy.

De³¹⁶ aquesta sentencia pot esser appellat de paraula dins deu dies per aquell quis sentira³¹⁷ agrauiat. E lo iutge en aytal cas ve dauant³¹⁸ los consols e presents les parts certifiques³¹⁹ de aquells per qual raho se son moguts a donar la dita sentencia. E en apres ab les dites parts presents va demanar de consell sobre lo dit fet als dits promens mercaders e de mar en la manera desus declarada, no ab aquells qui seran stats al primer consell, mas ab altres. E puys³²⁰ segons que troba de consell dona sentencia al dit fet. La qual sentencia ha a donar en scrits. E aço segons carta del senyor Rey. Aquest plet de appellacio ha³²¹ esser determenat dins trenta dies, sino la sentencia passa en cosa iutiada³²², segons que damunt se conte.

Los consols³²³ en lo primer plet, ço es, en plet principal, no condamnen nengu en les messions del dit plet.

Lo iutge si confirma³²⁴ la sentencia dels consols, comdamna³²⁵ en sa sentencia lo³²⁶ appellant en las messions fetes per lo³²⁷ appellat³²⁸ davant lo dit iutge. E si reuoca la sentencia dels consols o³²⁹ la corregeix e la esmena, no comdamna lo appellant en les dites messions, com hagues iusta causa de fer dita³³⁰ appellacio, ne aytampoch hi comdamna lo appellat³³¹.

Dauant³³² abduy³³³ los consols o³³⁴ lo un de aquells, laltre absent occupat de³³⁵ alguns affers, son posades demandes e fets qualseuol anantaments tro a sentencia o³³⁶ a alguna interlocutoria o conexença. La qual sentencia o interlocutoria se ha a donar o la dita conexença³³⁷ fer per abduy los³³⁸ dits consols e no per lo³³⁹ un de aquells.

Los consols determenen totes questions que son de nolit e de damnatge de robes que sien carregades en nau, de loguers de mariners, de parts³⁴⁰ de nau a fer, de encantar, defet de get, de comandes fetes a patro o a mariner, de deute degut per patro qui haia manleuat a ops e a necessari de son veixell³⁴¹, de promissio feta per patro³⁴² o mercader a patro, de roba trobada en mar deliura o en plaia, de armaments de naus, galeres³⁴³ o lenys. E generalment de tots altres contractes los quals en les costumes de mar son declarats.

  -27-  

Los consols menen a execucio en los bens mobles del condemnat axi³⁴⁴ en vexells de mar com en altres bens lurs sentencies e aquelles del iutge en aquesta forma que manen a la part condemnada a requesta daquell qui³⁴⁵ obtenguda la sentencia que dins deu dies apres del dit manament comptadors haia pagat ço en que es condemnat o³⁴⁶ mostrats bens mobles clars e desembargats en los quals la dita sentencia sia menada a execucio. En altra manera, que rebran la offerta dels bens mobles que per la part los sera demostrada.

Feta la offerta de bens mobles axi vexells com altres³⁴⁷ per lo condamnat o per la part en defalt³⁴⁸ de aquell, aquells bens sien³⁴⁹ subastats per publich³⁵⁰ corredor per la ciutat³⁵¹ per deu dies, e passat los deu dies es feta venda de aquells bens al mes donant publicament. E del preu es satisfet a la part de aço que li sera iutiat³⁵². E de les messions per aquell fetes en la dita execucio donant³⁵³ fermançe de tornador, si algun apparex primer en temps e millor en dret en lo dit preu³⁵⁴.

Si³⁵⁵ es estrany o encara de la ciutat e iurara si no hauer la dita fermança de tornador, es feta crida per la ciutat³⁵⁶ per publich corredor ab so de trompeta, que com los dits consols hagen a deliurar aytal preu hagut³⁵⁷ daytals bens de aytal hom an aytal, e aquell haia iurat si no hauer fermança de tornador. Que si hi ha algu qui haia o entena hauer demanda o dret en la cosa venuda o en lo preu de aquella, que dins trenta dies comparega davant los dits consols per mostrar de son dret, en altra manera que lo³⁵⁸ preu li³⁵⁹ sera deliurat sens fermança de tornador. En aytal cas si demanant³⁶⁰ noy ha vengut dins los trenta dies, lo preu ço es la cosa iutiada es³⁶¹ aquella deliurada per los dits consols sens fermança de tornador.

Si³⁶² cas es quel condemnat bens mobles alguns no haura, vaxells de mar ne³⁶³ altres, e haura bens seents, la donchs los consols scriuen a la iusticia de la ciutat³⁶⁴ o del loch on aquells bens son que com ells haien donada sentencia contra naytal de aitanta quantitat iutiada³⁶⁵ an aytal e aquella sia confermada per sentencia de lur iutge e si appellacio hi es entrevenguda e lo dit condemnat no haia bens mobles en que los dits consols menen aquella sentencia a execucio, que requeren lo dit iusticia que en loch dells e per ells men la dita sentencia a execucio en los bens seents del dit condemnat com los dits consols de la venda de aquells bens seents nos vullen entremetre ne³⁶⁶ ho hagen acostumat³⁶⁷ fer, e adonchs lo dit iusticia axi com a mer³⁶⁸ execudor mena les sentencies dels dits consols e del iutge   -28-   de aquells a execucio en los dits bens segons forma del fur de la ciutat³⁶⁹ o costum del loch on los³⁷⁰ bens son.

Si algun patro de nau o altre³⁷¹ vexell se clama de son mercader del nolit de sa³⁷² roba que portada li haura e aquell mercader allega³⁷³ que no li es tengut de pagar³⁷⁴ lo dit nolit tro lo dit patro li haia deliurada aytal roba que afferma que li³⁷⁵ fall aquella per letra de son companyo o per altra manera dira que li fou³⁷⁶ carregada o que li haia esmenat algun damnatge, lo qual affermara que per lo patro o³⁷⁷ culpa de aquell li sera donat en les sues robes, si donchs per lo patro aquestes coses atorgades no seran, lo mercader en continent, sens altre alongament, es forçat pagar al dit patro lo nolit de la roba que³⁷⁸ lo patro li haura liurada axi de la exuta com de la banyada o aguastada³⁷⁹ donant primerament e abans lo dit patro fermança en poder dels dits consols que de pla en pla fara dret al dit mercader sobre la dita roba que affermara que li fall o sobre la banyadura o guastament que affermara que es stat fet en la sua roba a culpa³⁸⁰ del dit patro. E de aytal demanda de nolit non cal res posar per³⁸¹ scriptura ab que lo nolit se³⁸² mostre e sia clar per cartes o atorgament del dit mercader o per altra manera.

De loguer de mariner quis³⁸³ clama de son patro non cal demanda³⁸⁴ nenguna posar per scriptura.

De deute degut ab carta per algun patro a prestador non cal demanda posar per scriptura. Mas lo prestador ve a la cort dels consols e clames del patro ab la carta. E si lo terme³⁸⁵ de la paga del dit deute es passat, los consols manen al dit patro que dins tres o quatre dies fins en deu, hagut³⁸⁶ sguart a la quantitat que sera deguda³⁸⁷, do e pach al dit prestador lo dit deute o mostre bens mobles clars e desembargats en que la dita carta sia menada a execucio. En altra manera, que ells faran la dita execucio en los bens mobles que per lo dit creador³⁸⁸ mostrats los seran. E aquesta execucio de aquest deute se fa e lo dit deute es deliurat³⁸⁹ al creador en la forma expressada damunt a³⁹⁰ fer les³⁹¹ execucions de les sentencies per los consols donades.

Si per lo demanador es demanat de paraula o per scrit que lo demanat do³⁹² fermança que li stiga³⁹³ a dret sobre la sua demanda, en altra manera, que sia anantat³⁹⁴ contra aquell, si lo demanat es estranger, encontinent deu donar la dita fermança. En altra manera deu esser pres e mes en la preso³⁹⁵ comuna e star³⁹⁶ pres menant son clam.   -29-   E³⁹⁷ si iura que no ha de que pagar ço en que sera condamnat, deu esser gitat de la preso si donchs no era pres per alguns casos³⁹⁸ contenguts en les costumes de la mar per los quals deu³⁹⁹ esser e estar tostemps pres e en ferres tro haia satisfet ço en que sera condemnat. E si lo demanat es de la ciutat⁴⁰⁰ e los consols sabran que ha bens bastants a aço que demanat li sera, fanli assignacio dins la qual do⁴⁰¹ la dita fermança en⁴⁰² dret. E si los consols apres que requests ne seran no forçaran lo demanat a⁴⁰³ donar la dita fermança de dret e aquell demanat se⁴⁰⁴ absentara que no pora esser atrobat o bens alguns no⁴⁰⁵ haia de que pach ço en que sera condemnat, los dits consols e lurs bens romanen obligats⁴⁰⁶ la cosa iutiada a pagar.

Los consols de la mar⁴⁰⁷ han tot poder ordinari en tots los contractes que per us e costum de mar se han a determenar e en les costums de la mar son declarats, dits e specificats.

Si a instancia de creadors⁴⁰⁸ nau o leny o altre vexell que de nou sera construit abans que sia varat e leuat de les stepes o abans que haia fet algun viatge, sera venut, en lo preu daquell son millors⁴⁰⁹ en dret los iornalers e aquells als quals sera degut per fusta, pega, clauo e stopa e altres exarcies comprades a ops del dit vexell iatsia quen haien cartes o no cartes⁴¹⁰ que algun altre creador del construent lo dit vexell o prestador a la construccio de aquell, posat quen haien cartes.

Esi lo preu hagut del dit vexell no bastara⁴¹¹ a aço que sera degut als dits iornalers e⁴¹² aquells los quals fusta, pega, clauo, stopa e altres exarcies hauran liurades a la construccio del dit vexell, aquell preu deu esser departit entre⁴¹³ tals creadors per sou e liura, car quascu de aquells es en un meteix dret en lo dit preu. E en aytals creadors⁴¹⁴ prioritat de temps nos pot posar ni allegar.

Si⁴¹⁵ la dita nau o altre vexell apres que aura fet algun viatge sera venut a instancia de creadors⁴¹⁶, del preu hagut del dit vexell son pagats primerament los servicials e mariners del dit vexell de aço quels sera degut per lurs loguers. E aço sens fermança de tornadors⁴¹⁷, com en aquell preu noy sia primer en temps ne millor⁴¹⁸ en dret que los dits servicials e mariners. E apres de aquells los prestadors creadors⁴¹⁹ del dit vexell, ço es aquell qui per lo calendari de la carta del seu prestech se mostrara haver prestat primer e⁴²⁰ puys los altres axi com venen primers, quascu donant⁴²¹ fermança de tornador o faent⁴²² la solemnitat   -30-   de⁴²³ la crida de ·XXX· dies desus inserta si iurara no haver la dita fermança de tornador. E en aquest cas, ço es puys⁴²⁴ lo dit vexell haura fet viatge si alguna cosa es deguda als iornalers, o per fusta, o clauo, pega, stopa e exarcies del dit vexell, aquells aytals creadors⁴²⁵ si donchs cartes no hauran del lur deute en lo cas desus dit, no han alguna porrogativa⁴²⁶, prioritat de temps ne milloria⁴²⁷ en dret als altres creadors prestadors del dit vexell ab cartes. E si les parts del patro que les dites manleutes haura fetes, no abastaran a pagar aquelles, allo es pagat als dits prestadors de les parts dels personers si⁴²⁸ fermen a la manleuta feta per lo dit patro, en altra manera los dits personers⁴²⁹ non son tenguts, com lo dit patro no haia poder de obligar los bens de casa dels dits personers si donchs de aquells procuracio o altre plen poder ab carta no hauia.

Si⁴³⁰ lo patro del dit vexell ha muller e aquella ha obtengut⁴³¹ sentencia contra los bens de aquell⁴³² del seu dot e escreix per alguna iusta causa, e lo marit no ha alguns altres bens en los quais la dita dona se puga entregar en lo dit dot⁴³³ e escreix e haura discutits⁴³⁴ aquells bens e la dita dona se aposara⁴³⁵ al preu hagut del dit vexell, e per lo calendari de la carta sua dotal apparra primera en temps en los bens del dit marit seu quels altres creadors⁴³⁶ del dit vexell, en aquest cas la dita dona ço es en les parts quel dit marit seu hauia en aquell vexell, es primera en temps e millor⁴³⁷ en dret⁴³⁸ quels altres creadors⁴³⁹ del dit marit seu.

Los consols per⁴⁴⁰ carta que han del senyor Rey han poder quels plets e questions que dauant ells se menen, oien e aquells per fi deguda determenen breument sumaria e de pla sens brogit e figura de juhi sola lacti veritate attenta, ço es, sola veritat del fet attesa⁴⁴¹, segons que de us e costum de mar es acostumat⁴⁴² de fer.

De les demandes que son posades dauant los consols axi de paraula com per scrit sobre les quals⁴⁴³ donen sentencia, prenen abduy los consols per lur salari tres diners de quascuna part per liura, ço es que si demanda es posada de cent liures e los consols determenen per sentencia que aquell qui demana cent liures non deu haver sino vint o no res, de totes les cent liures han tres diners per liura de quascuna part⁴⁴⁴, axi segons mes o menys.

O iutge pren salari de aço quels consols hauien iutiat e de ques sera appellat, tres diners per liura de quascuna part si dauant lo iutge ve algun fet per appellacio e no en altra manera.

  -31-  

Quant⁴⁴⁵ lo un dels consols o abduy en algun fet son recusats per suspitosos per alguna de les parts qui pledeiara⁴⁴⁶ dauant aquells, e les rahons de suspita seran apparents, han a si acompanyar un home⁴⁴⁷ de la art de la mar si lo⁴⁴⁸ un es recusat. E si abduy son recusats han a si acompanyar dos bons homens de la dita art de mar a les parts no sospitosos. E ab aquests ensemps fan lurs anantaments e donen sentencies en los affers. E no han mes salari dels dits tres diners per liura⁴⁴⁹ per quascuna de les parts, los quals se parteixen entre ells⁴⁵⁰.

Lo iutge axi meteix⁴⁵¹ si es recusat per suspitos⁴⁵² ha ab si acompanyar un home⁴⁵³ de la art de la mar no sospitos a les parts e ab aquell lo plet de la appellacio determenar e⁴⁵⁴ lo seu salari ha a partit ab aquell.

Les sentencies que per los dits consols e iutge⁴⁵⁵ son donades se donen per les costumes scrites de la mar e segons que en diuersos capitols de aquelles es declarat. E la on les costumes e capitols no abasten, donen se a consell⁴⁵⁶ de promens mercaders e de mar, ço es tota hora a las mes veus del consell hagut⁴⁵⁷ esguart a les persones qui donen aquell.

Sobre totes empares fetes per los consols es rebuda fermança de dret. Exceptat sobre empara feta de roba, de la qual roba, ço es de si meteixa⁴⁵⁸, sera degut nolit. Sobre la qual empara fermança alguna noy es rebuda.

Sapien tots: que nos en Jaume per la gracia de Deu Rey darago, de Mallorques e de Valencia e compte de Barcelona e de Urgell e senyor de Montpeller, volents provehir a utilitat de la ciutat e del regne de Mallorques, stablim per nos e per los nostres per tostemps que los aduocats iuren sots aquesta forma: yo aytal iur que feelment en offici de aduocacio me haure, e nengun plet lo qual segons ma bona consciencia iniust me parra no rebre sots advocacio mia, ne alguna cosa maliciosament fare ne dire en nengun plet rebut sots ma advocacio. E si en lo començament o en lo mig o en la fi del plet a mi parra lo plet no iust, axi tantost ho dire a aquell lo qual defendre e contra ma bona consciencia en res no allegare e en neguna conuinença no sere ne fare ab aquell lo qual aiudare, de   -32-   neguna certa part de la cosa de la qual sera pledeiat esser mia, ne instruire ne informare les parts sino de veritat a dir.

Açi acaba lorde iudiciari de la cort dels consols.

En axi hom⁴⁶⁰ multiplica les quintarades de Alexandria com los mercaders noliegen als senyors de les naus e dels lenys ço es a dir sportades. Primerament es tengut lo senyor de la nau de portar dos quintars e mig de coto per⁴⁶¹ sportada fins en la terça part. E si ell volra carregar ultra la terça part, sia tengut a la terça part en axi com ell volria⁴⁶² de coto carregar sia tengut de rebre a ·IJ· quintars la sportada. E lo quart de⁴⁶³ pebre. Item encens. Item laca. Item gingebre, qui munta ·V· quintars per⁴⁶⁴ sportada. Item de brasil⁴⁶⁵ quatre quintars. Item de oli ·IIJ· quintars. Item de lentidasti⁴⁶⁶, ço es de coses de caxa e de barril ·I· quintar per dos quintars al quintar qui es nomenat forfori⁴⁶⁷. Item de canyella ·IIJ· quintars per sportada. Item de coto filat ·IIJ· quintars per sportada lo quart forfori per sportada⁴⁶⁸. Item ·IJ· quintars genouins de stopa. Item lixadera ·IIJ· quintars per sportada. Item de porcellanes⁴⁶⁹ gobes ·XIJ· quintars per sportada. Item bagadell⁴⁷⁰ ·VJ· quintars e mig per sportada. Item de indi gros ·IIJ· quintars e mig forfori per sportada. Item de⁴⁷¹ sucre en cofi ·IIJ· quintars genouins per sportada o en caxa o en barrils ·J· quintar genoui per sportada. Item de dents de elefant⁴⁷² ·VJ· quintars e mig forfori per sportada. Item de lana de capells ·IIJ· quintars lo quart forfori per sportada. Item de alum en⁴⁷³ lo primer e en lo segon sol ·IIJ· quintars genouins per sportada, e en laltre sol ·IJ· quintars e mig.

Aquests son los bons stabliments e les bones costumes que son de fet de mar que⁴⁷⁴ los sauis homens qui van per lo mon ne començaren⁴⁷⁵ a donar als nostres antecessors los quals faeren per los libres de la sauietat de les bones costumes. On daqui auant poden trobar: que deu senyor de nau fer a mercader, e⁴⁷⁶ a mariner e⁴⁷⁷ a pelegri o a altre home que vage en la nau. ⁴⁷⁸E⁴⁷⁹ encara qual cosa degua fer mercader al senyor de la nau o del leny e pelegri atrassi. Car pelegri es dit tot home qui deia donar nolit de la sua persona sens⁴⁸⁰ sa mercaderia.

Comencem. Com lo senyor de la nau o del leny començara de fer la nau e volra fer parts, ell deu dir e fer⁴⁸¹ entenent als personers de quantes parts la fara e⁴⁸² de quin gran, el quant haura en pla, e⁴⁸³ quant haura en sentina, e⁴⁸⁴ quant obrira e quant haura per carena.

  -33-  

E si aço fara entenent lo senyor de la nau als personers e los personers li prometran de fer part, aquella part que li prometra de fer lo personer aquella li deu attendre. E si lo personer no ley⁴⁸⁵ pot atendre o no vol fer ço que li haura conuengut, lo senyor de la nau o del leny lon⁴⁸⁶ pot destrenyer ab la senyoria o pot manleuar sobre aquella part que aquell li⁴⁸⁷ deuia fer. Fassam compte que⁴⁸⁸ ell hi dega fer una setzena e noy hagues fet compliment sino⁴⁸⁹ a mija setzena, e axi podem fer de una setzena multiplicadament de⁴⁹⁰ un quarter, e si ell li deu fer aquella dita part e no⁴⁹¹ li fa, lo senyor de la nau o del leny pot empenyorar la part complida per fer compliment a la part que li haura conuenguda de fer. E fou⁴⁹² fet perço aquest capitol. Car aquell qui comença la nau o leny no la començaria si sabia que los personers li deguessen fallir ne ho poguessen fer.

Si algu prometra de fer part a algu en nau o en leny, si aquell qui la part haura promesa de fer morra ans que aquella nau⁴⁹³ o aquell leny en que haura promesa⁴⁹⁴ de fer part no sera fet ni acabat, los hereus o los detenidors dels bens de aquell⁴⁹⁵ qui mort sera, no son⁴⁹⁶ tenguts de res a aquell senyor a qui aquell que mort sera haura⁴⁹⁷ promes de part a fer mentre⁴⁹⁸ viu era, si donchs en son testament⁴⁹⁹ ell no ho manara o manat iaquir nou⁵⁰⁰ haura. Ans si aquell que mort sera hauia donats alguns diners a aquell per raho de la part que ell hauia promesa de fer ab ell, si los diners seran tants que bastassen a fornir tota⁵⁰¹ la part que aquell hauia promesa de fer, la part aquella deu esser venuda ans que la nau o leny partesca o isca de aquell loch on sera stat fet, no contrastant per aquell capitol que diu que nau o leny nos pot vendre ne encantar tro que haia fet viatge. ¿Per qual raho? Perço, car hom quant es mort no es tengut de tenir fur, ne ley ne costuma, saluo⁵⁰² deute o comanda e⁵⁰³ de tort, sil te. Encara per altra raho: perço car al dia que algu mor aquell dia es partida tota companya que ab alguns hagues; que hom qui mort es, no ha companyo. E si per ventura aquells diners que⁵⁰⁴ ell haura donats a aquell, no bastassen a alguna part a complir, lo senyor de la nau o del leny es tengut de cerquar qui li fornesca aquella part que aquell qui mort es li haura⁵⁰⁵ promesa de fer. Encara sia tengut lo⁵⁰⁶ dit senyor de la nau de retre aquells diners que ell rebuts haura⁵⁰⁷ als hereus o als detenidors dels bens de aquell que los dits diners li dona. Saluo⁵⁰⁸ empero que si aquell qui senyor sera haura a fer alguna lexa a aquell qui li fornira aquella part que aquell qui mort es li hauia promesa de⁵⁰⁹ fornir, aquella leixa aytal deu esser abatuda daquells diners que ell haura rebuts. Empero que tot aço sia fet que desus es dit, menys de tot frau. E per les rahons desus dites fou⁵¹⁰ fet aquest capitol. Ara respongam⁵¹¹: que   -34-   ell no faria tan gran leny e fer lia menor si ell sabia que aquell personer hagues poder que li fallis de res que conuengut li hagues.

Ara parlem del senyor de la nau o del leny qui començara la nau en forma poca e dara mes en sentina e per carena e de pla, e fer la maior lo terç o lo quart o la meytat abans⁵¹² que nou haura fet a saber als personers; sapies quel personer no lin es tengut de res a⁵¹³ crexer sino solament axi com ell los⁵¹⁴ ho haura fet entenent al començament. E si ell la creix despuys, lo personer hi deu hauer la sua part, axi be com si hauia mesa part al creix que li haura fet. Saluant una cosa, quel mestre⁵¹⁵ la faes de maiors mesures⁵¹⁶ quel senyor de la nau li hagues dites e⁵¹⁷ empreses ab los personers. Mas⁵¹⁸ si lo senyor de la nau la volra creixer, ell deu anar a quascun personer e demanarlos⁵¹⁹ ne, ia si los dits personers volran, ques crescan les parts e veure los qui ho volran e los qui ho contrastaran. Façam ara compte que sien quatre e sis; los sis vençen als quatre, e los deu vuyt. E per ço per dos o per tres o per quatre o per cinch personers pus sien los menys, no deu star de creixer la nau. E axi son tenguts los personers qui contrastan al senyor de la nau de fer la part que promesa li hauran, axi com la maior força dels personers faran. E deu aiustar a la demanda tots los personers ensemps.

Segons que en lo capitol desus dit es contengut, diu que si lo senyor de la nau o del leny volra creixer aquella nau o aquell leny, que ell ho deu fer a saber e dir a tots los personers. E si tots los personers ho volran, ell la pot crexer e en aço no ha contrast negu, mas la on diu que si la maior força se acordara que ell la⁵²⁰ cresca, que ell ho pot fer⁵²¹ per quatre ne per sinc personers no deu star que nos cresca, mas no diu aquells personers qui aço contrastaran de que li son tenguts ni⁵²² de que no e axi pora hi hauer algun contrast. E per aquesta raho que contrast algu noy pusca hauer, los nostres antecessors feren aquesta esmena. E digueren en axi e declararen que ver es que la nau o leny se pot creixer pus la maior força dels personers ho vulla, mas empero es axi a entendre que deu esser vist e esguardat lo poder de aquells personers qui contrastaran perço com per ventura hi haura alguns de aquells qui ho contrastaran que si ells hauien res mes a bestrer en aquella nau o en aquell leny, sino en axi com ells ho comprengueren⁵²³ al començament quant⁵²⁴ la nau se comença, ells ho haurien a manleuar o baratar o haurien a vendre alguna cosa que tostemps ne serien despagats, e seria mal⁵²⁵ fet perque encara algun home qui fa part en nau o en leny fa ho algunes vegades per gran amistat que haura ab aquell qui la nau o leny volra fer mes que per sperança de guany que ell nesper haver. E per aquesta raho seria mal fet que aquell   -35-   hi fos damnificat. E per les rahons desus dites los nostres antichs qui primers anaren per lo mon veren⁵²⁶ e conegueren que mal seria fet. E per ço digueren e declararen que si algun personer de aquells qui contrastaran que la nau o lo leny nos cresca⁵²⁷ per no poder, si hauran promes⁵²⁸ de fer una octava, que noy sien tenguts de fer mes de una setzena⁵²⁹, lo senyor de la nau que nols pusca⁵³⁰ de res als forçar, perque car culpa es del senyor de la nau o del leny com aquell no li atten tot ço que li hauia promes perço car ell crex la nau ol leny menys del voler⁵³¹ dells. E per aquesta⁵³² raho lo senyor de la nau o del leny nols pot destrenyer. E axi lo senyor de la nau deu cercar altres personers que li facen compliment a aquelles parts que aquells no li poran cumplir. E encara si faeren gran gracia als senyors de les naus e dels lenys com del tot no absolueren⁵³³ dits personers mas faeren ho per ço quels senyors de les naus e⁵³⁴ dels lenys no fossen del tot desfets que gens pas no es rao que negu puixa⁵³⁵ ni deia hauer poder en los bens daltruy sino a tant com aquell de qui seran li volra donar; empero si aquells personers qui ho contrastaran sera⁵³⁶ la menor partida e seran apoderats e hauran poder de complir aquella part que promesa hauran de fer, sens lur dan lo senyor de la nau o del leny a qui promesa la hauran de fer los ne pot destrenye, tot en axi com en lo capitol desus es ia esclarit e certificat, que en totes coses es raho que la maior força so apodere⁵³⁷ e sen ho porte. E per les rahons desus dites tot senyor de nau o de leny deu guardar e fer de guisa com ha en cor de fer nau o leny que ho faça e o emprenga en guisa o⁵³⁸ en manera ab aquells que part hi prometran de fer, que entre ell ni ells no puga⁵³⁹ hauer algun contrast per alguna rao. E per los esclariments desus dits fonch feta aquesta esmena.

Si algun mestre⁵⁴⁰ daxa fara maiors mesures quel senyor de la nau no haura empres⁵⁴¹ ab ell, de tota la messio del creixement de la obra deu pagar la meytat, e perdre loguer daytants⁵⁴² jornals com hi obrara. Encara lo mestre⁵⁴³ daxa es tengut de dir a quascun personer totes les mesures les quals haura empreses ab lo senyor de la nau. E encara los es tengut de dir quina obra fa, si es fort o si es febla.

Si mestre daixa o calafats obraran ab algun senyor de nau o de leny, ells son tenguts de fer bona obra e estable, e en res no deuen flaqueiar. E si los mestres daxa e los calafats fan⁵⁴⁴ bona obra e que sien mestres e que aquella obra o maior e millor fossen sufficients de fer e de tenir en lur poder⁵⁴⁵ si lo senyor de la nau o del leny qui la obra los haura mesa en poder e ab voluntat⁵⁴⁶ dell mateix la hauran emparada e començada, e stant en la obra haura algun desgrat dels sobredits mestres, los dits mestres faent be e diligentment tot ço que a la obra pertany, e lo senyor de la nau los ne volra gitar per lo desgrat que per⁵⁴⁷ ventura dells haura, o per⁵⁴⁸ ventura trobara altres qui la⁵⁴⁹ farien per millor mercat, lo senyor de la nau o del leny nols ne pot gitar ni ells no la poden iaquir pusque ells hauran començada   -36-   aquella obra fins que sia acabada. Pus aquells mestres sien bons e sufficients de aquella obra a fer e encara de molt millor e maior que aquella no es. E si lo senyor de la nau los ne gitara, pusque ells sien bons e sufficients e faran be e diligentment tot ço que a aquella obra pertanga, negun mestre daixa ni negun calafat nos deu metre en aquella obra a fer si donchs⁵⁵⁰ lo senyor de la nau o del leny no sen auenia o no sen era auengut ab aquells mestres qui la obra haurien començada⁵⁵¹ e gens aquells no sen deuen moure per la paraula del senyor de la nau o leny, ans ho deuen fadigar a aquells mestres qui aquella obra hauran començada e si ells⁵⁵² los ho atorgan e ho renuncian⁵⁵³, la donchs ells poden emparar de fer e de obrar en aquella obra e abans no, car si abans que ells⁵⁵⁴ no haguessen haguda fadiga de ells hi obrauen, farien semblant que ells qui aço començarien de fer, haguessen desalt e menyspreu de aquells mestres qui aquella obra haurien començada e fessen encara mes farien semblant ques⁵⁵⁵ altassen de treball; per ço quascu se deu guardar de mal e de treball tot aytant com pot car de mal e de poch na hom assau. E aytambe lo senyor de la nau o del leny se deu guardar de fer desplaers⁵⁵⁶ a aquells mestres que ell mateix haura hagut e ab sa voluntat⁵⁵⁷ haura començada la sua obra pusque ells facen be e diligentment ço que pertany⁵⁵⁸ aquella obra e axi deulals leixar acabar. Mas empero si aquells mestres daixa o calafats qui hauran començat⁵⁵⁹ la obra de fer no⁵⁶⁰ seran sufficients que ells la sapian fer, lo senyor de la nau los ne pot gitar e metre en poder daltres mestres qui sapien fer aquella obra sua. E aquells mestres qui la obra sabran fer no son tenguts de demanar paraula a aquells mestres qui aquella obra hauien començada pusque ells no la sabian fer ne⁵⁶¹ sabian exirne a cap. Ans son tenguts aquells quis faran mestres daixa o calafats qui⁵⁶² emparan de alguna obra fer e no la sabran fer sino que enganan⁵⁶³ les gents, de fer esmena a aquell de qui aquella obra sera de tota la messio e de tot lo dan que per culpa dells haura sostengut. Empero tot mestre daxa e tot calafat se guart es deu guardar e quina obra fara ne quina no; que si per culpa de la obra que ell haura feta lo senyor de la nau o del leny haura a fer esmena als mercaders on sostendra⁵⁶⁴ algun dan, los sobredits mestres qui aquella mala obra hauran feta son tenguts de rembre⁵⁶⁵ e de esmenar aquella esmena que lo senyor de la nau haura haguda a fer als dits mercaders, e encara tot lo dan quel senyor de la nau ne haura sostengut per culpa de la falsa obra que los dits mestres li hauran feta. E si aquells mestres no hauran de que pagar, deuen esser presos e mesos en poder de la⁵⁶⁶ senyoria, e star tant tro que haien satisfet e entregat al senyor de la nau tot lo dan que per culpa dells haura sostengut, que axi lin son tenguts com⁵⁶⁷ si loy hauien emblat o tret de la casa enganosament. E lo senyor de la nau es tengut donar a quascun mestre qui en la sua obra⁵⁶⁸ obrara per quascun iorn tres diners per pa e per beure e encara lo loguer que ab ells empendra si donchs los dits mestres no li volen fer gracia quel sperassen del un dissapte al altre. E aço es⁵⁶⁹ voluntat dels mestres si ho faran o no, quel senyor de la nau o del leny nols ne pot destrenyer ne forçar sino tan solament a lur voluntat. E si los mestres obraran ab lo senyor de la nau a cosiment⁵⁷⁰,   -37-   que algun⁵⁷¹ preu no haura entre ells, lo senyor de la nau los es tengut de donar tot aytant com altres mestres pendran en altres obres e segons quel temps sera e segons lestament de la terra. Perque tot mestre daixa e tot calafat, sia que faça obra a scar sia que faça a iornals, se deu guardar que faça bona obra e estable, perço que⁵⁷² la pena que desus es dita⁵⁷³ no li pogues desus venir. E fonch⁵⁷⁴ fet per ço aquest capitol, car molt mestre daixa e molt calafat faria molta mala obra si ell sabia que ell non hagues a sostenir negun treball ne negun dan, e perço es imposada la pena que desus es dita, perque quascu se guart e ia quina obra fara ne quina no.

Si algun mestre daixa o calafat pendra o fara alguna obra a scar⁵⁷⁵, ell es tengut de pagar a tots los mestres que ab ell obraran en aquella obra la qual ell haura presa a⁵⁷⁶ scar e promesa de fer a aquell de qui sera. E⁵⁷⁷ si aquells mestres que ab ell obraran no saben que ell faça aquella obra a scar, lo senyor de la obra los ho deu dir e demostrar, perço que si aquell mestre era baratador o trafagador o que no hagues de que pagar aquells mestres qui ab ell haurien obrat, no sien enganats no sabent que ell faça aquella obra a scar. E si lo senyor de la obra nols ho diu o demostra, com ells començen a obrar en aquella sua obra si aquell mestre que la obra fara a scar nols volra pagar o no haura de que, aquells mestres qui ab ell hauran obrat en aquella obra sen poden tornar e emparar aquella obra que ells feta hauran e aquella obra deu star tant emparada tro que aquells mestres sien satisfets de tots lurs maltrets e encara de tot dan e de tot destric e de tota messio que ells sufferta hauran. Empero si lo senyor de qui aquella obra fa los haura dit e demostrat que aquell mestre li fa aquella sua obra a scar e ells ho hauran entes, pag los aquell mestre o nols pag, aquells sobredits mestres no poden ni deuen emparar aquella obra que⁵⁷⁸ feta hauran pusquel senyor de la obra los ho haura dit, com ells començen a obrar, que ell a scar fa fer aquella obra. Empero sil senyor de la obra dira a aquells mestres que pensen de obrar que ells⁵⁷⁹ los pagara be e pla tots lurs maltrets e⁵⁸⁰ hi obraran en fe del senyor de la obra e per les paraules que ell los haura dites, si⁵⁸¹ ell ha ia pagat aquell mestre de tot ço que promes li haura, o no sia pagat⁵⁸², si ell mestre no pagara aquells mestres o no haura de que pusca pagar, lo senyor de la obra los es tengut de pagar perço com promes los ho haura, sia que ell tenga de aquell mestre alguna cosa o no; que mester es que aquells mestres sien pagats perço com⁵⁸³ en fe del senyor hi hauran obrat e perço car ell los promes de pagar que si ell per ventura promes nols ho hagues los sobredits mestres no hagueren obrat e hagueren fet de lur prou en altra part, perque tot senyor de obra sia que la faça fer a scar o a iornal⁵⁸⁴, se guart o⁵⁸⁵ prometra o que no, que mester es que tot ço prometra que ho attenga, vulla o no. E si los mestres daxa o calafats qui faran obra a scar e empendran ab lo senyor de qui la obra sera que ells la liuraran feta a dia cert o a temps sabut e⁵⁸⁶ entre ells haura posada o mesa pena certa si los dits mestres no hauran acabada aquella obra axi com promes hauran, lo senyor   -38-   de la obra los pot demanar la pena que entre ells e los dits mestres mesa hi⁵⁸⁷ posada sera e ells dits mestres son tenguts de donar aquella menys de tot contrast. E si entre ells pena alguna mesa ne posada no sera, los dits mestres son tenguts de donar al senyor de la obra tot dan e tot destrich e tota messio que ell ne haura feta ne fara. E deu ne esser cregut per son sagrament. Empero es axi a entendre que fos fet aquell destrich per culpa e per negligencia dels sobre dits mestres. E si per culpa e per negligencia⁵⁸⁸ no sera fet aquell dan o aquell destrich no es rao que ells ho deian esmenar ne encara la pena, si posada hi sera⁵⁸⁹, pagar, pus per culpa dells no sera fet, perço car a les vegades vey empatxament de deu o de senyoria e axi a empatxament de deu o de senyoria no pot algu⁵⁹⁰ als dir ne contrastar ne es rao que ho pusca. Empero si lo senyor de la obra no atendra de fer les pagues axi com ab los mestres empres haura en hauran a fer messio on⁵⁹¹ sostendran algun dan, tot en axi es tengut e obligat lo senyor de la obra als sobredits mestres, com los mestres son⁵⁹² a ell e axi semblantment que sia rao e egualtat.

Encara deu⁵⁹³ hom saber que si algun personer volra vendre la part que haura començada de fer en la nau, ell ho deu fer a saber al senyor de la nau e tot en aquella guisa es tengut fer laltre e si lo senyor de la nau no vol que hi entre, noy pot entrar entro que la nau haia fet viatge, perço es entendre que aquell qui la compraria lon poria gitar per maluolença. E per aquesta rao no poden fer encantar los personers ab lo senyor de la nau entro que la nau haia fet viatge. E quant la nau haia fet viatge ellas pot encantar del personer al senyor e del senyor al personer. Empero lo personer deu donar al senyor de la nau avantatge de donar e⁵⁹⁴ de pendre e sia en voluntat del senyor de la nau de dar o de pendre si donchs encant publich noy hauia. E perço fon⁵⁹⁵ fet aquest capitol, car lo senyor de la nau hi haura molta fatiga e molt maltret e haura començada la nau, que si ell no fos no fora feta⁵⁹⁶.

Segons que diu e demostra en lo capitol⁵⁹⁷ desus dit que nau o leny nos pot encantar tro⁵⁹⁸ aia fet viatge, e es ver ab que sia nau o leny que de nou se faça o que algu la hagues comprada ab voluntat e sabuda de tots los personers o de la maior partida, e la on diu quel personer deu donar auantatge al senyor de la nau o del leny de donar o de pendre si donchs encant publich noy haura, axi meteix se deu seguir e entendre per ço com no es ne seria justa rao que si hi hauia un personer o dos qui per leugeria de lur seny o per sobergaria⁵⁹⁹ de lur moneda que ells haguessen deian ne pusquen aportar algun senyor de nau o de leny en que ells haguessen alguna part a encant publich, si donchs lo dit senyor de la nau o leny nos volra es rao que nos deia fer ¿perque? perço car a les vegades la maior força dels senyors de les naus o dels lenys han a fer algunes messions que no volen metre en compte   -39-   als personers per hauer gracia dells e perço car ells han⁶⁰⁰ fet que pusquen ab los dits personers guanyar ab moltes de guises e en moltes de maneres, les quals no cal ara dir ne recapitular e per⁶⁰¹ ventura algunes vegades los dits senyors de les naus o dels lenys han a fornir⁶⁰² en la nau en lo leny que ells fan fer, mes parts que ells no cuyden fer com la dita nau o leny començen e axi los dits senyors de las naus o dels lenys son esmesos⁶⁰³ que ells no han diners ne⁶⁰⁴ hauran de que pusquen haver a les vegades. Encara per altra rao perço car lo dit senyor de la nau o del leny hi haura molta fadiga haguda e molt maltret e molt treball e molta ancia e molt affany, perque no seria ne es rao que per fellonia que⁶⁰⁵ un personer o dos o per desgrat que ells haguessen del dit senyor de la nau o del leny lo poguessen aportar a encant publich que segons les raons desusdites tota via lon porien gitar a gran menyscap del⁶⁰⁶ meteix e axi lo dit senyor de la nau o del leny romandria desfet o gran res consumat del seu e los dits personers no sen millorarien en res perque es rao que un personer ne dos nol pusquen portar a encant publich si⁶⁰⁷ nou volra lo dit senyor de la nau per les raons desusdites. Empero si com la dita nau o leny haura fet viatge axi com desus es dit, si tots los personers o la maior partida volran encantar o aportar a encant la dita nau o leny al dit senyor, ells ho poden fer que lo senyor desusdit no pot ni deu en res contrastar, si donchs entre lo dit senyor e los dits personers alguna conuinença o⁶⁰⁸ promissio no sera stada feta. E si la dita conuinença⁶⁰⁹ o promissio desusdita entre ells feta no sera, la dita nau o leny se deu es pot encantar. Es a entendre: que los dits personers han poder de destrenyer o de fer destrenyer a la senyoria⁶¹⁰ al senyor de la nau de fer lo dit encant publich, perço car segons dret e rao⁶¹¹ e egualtat e⁶¹² costuma de qualseuulla cosa que sia fet o mogut algun contrast, tota via apodera e deu esser seguit tot ço que la maior partida o força volra e allo se deu seguir e als no, e axi si tots los personers o la maior partida o força volra encantar ab lo dit senyor de la nau o del leny, lo dit senyor de la nau o del leny deu fer encantar ab dits personers en aquesta guisa: que qui mes hi dara aquell la deu hauer. Mas empero si tots los personers o la maior partida dells⁶¹³ personers no encantaran o no volran encantar, lo dit senyor de la nau no es tengut de encantar ab aquells personers si ell nos volra. Saluo en aytant empero que si un personer o dos o tres volen encantar o apportar a encant al dit senyor de la nau o leny, los dits personers o personer deuen dir al dit senyor de la nau o leny: o vos nos dats a rao daytant de les nostres parts o nos darem a vos a rao daytant de les vostres. E daço desusdit poden forçar los dits personers al dit senyor de la nau o leny, vulla lo dit senyor de la nau o leny o no. E axi lo dit senyor de la nau ha auantatge de dar o de pendre. Salues⁶¹⁴ empero totes conuinençes o promissions o manaments fets entre ells en totes coses. E en axi lo dit senyor de la nau o leny pot forçar als dits personers en totes aytantes guises o maneres com los dits personers poden e⁶¹⁵ deuen forçar al dit senyor de la nau. Empero⁶¹⁶ si entre lo dit senyor de la nau e los dits personers encant publich se fara, encant publich no ha ne deu hauer senyoria neguna que tots deuen ser⁶¹⁷ personers simples si donchs entre ells no haura alguna conuinença⁶¹⁸ empresa que algu⁶¹⁹ hi deia hauer algun honrament o alguna senyoria. Empero si com ells volran encantar entre ells empendran que sia   -40-   donat algun auantatge a aquell qui primer dira, li⁶²⁰ deu esser dat. E si entre ells alguna conuinença per rao del auantatge⁶²¹ desusdit feta ne empresa no sera, lo un no es tengut de donar al altre lo dit auantatge, si nos volra. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Lo senyor de la nau⁶²² pot metre scriua en la nau ab consentiment dels personers. Saluo⁶²³ que no sia son parent. E deulo fer iurar ab testimoni dels mariners e dels mercaders e dels personers si en⁶²⁴ loch ne sera, que sia suau e feel axi be al mercader com al senyor de la nau e a mariners e a⁶²⁵ peregrins e a tota persona que vaia en nau, e que tenga lo cartolari e que noy scriua res sino⁶²⁶ lo ver e ço que ou de quascuna de les parts e ell que do dret a⁶²⁷ quascuna. E si lo cartolari hauia tengut algun⁶²⁸ hom menys del scriua, no⁶²⁹ sera cregut res que y fos scrit. E si lescriua scriuia ço que no degues, deu perdre lo puny dret e deu esser marcat al⁶³⁰ front ab ferro calt e deu perdre tot quant haia, axi be si ell ho scriuia com si altre⁶³¹ ho hauia scrit.

Lescriua ha aytal poder quel senyor de la nau no deu res carregar a la nau sino en presencia del scriua, ni negun mariner no deu leuar roba ne gitar en terra ne desestibar menys de sabuda del scriua. E si res se pert en la nau, ço es a saber, bala o farcell⁶³² o altra mercaderia o⁶³³ alguna altra roba que scriua haia scrita o sia stat al carregar, lescriua la deu pagar, e si lescriua no ha de⁶³⁴ que pagar deu ho pagar la nau sin sabia esser venuda saluat⁶³⁵ lo loguer als mariners, e lescriua pot comprar e⁶³⁶ vendre totes coses, ço es asaber, ferramenta o vianda o sagoles e tot aparellament de nau menys de sabuda del senyor de la nau⁶³⁷, empero de exarcia deu ho fer asaber al senyor de la nau, e lo senyor de la nau als personers qui iran ab ell. E⁶³⁸ si ells nou volran, lo senyor de la nau ho pot ben comprar pus que sia necessari a la nau.

Encara lo senyor de la nau deu fer iurar lescriua que ell no dorma en terra menys de les claus de la caxa en que sera lo cartolari e neguna vegada no iaquesca⁶³⁹ la sua caxa oberta en que tendra lo cartolari, sots la pena⁶⁴⁰ desus dita.

Tota la messio axi com⁶⁴¹ de menjar e de beure deu pagar la nau al senyor e al scriua e encara deu mes   -41-   pagar al scriua sabates tinta e paper e pergami⁶⁴². E lo senyor de la nau deu pendre aytal loguer com un dels altres notxers⁶⁴³ qui van en la nau e⁶⁴⁴ aytantes de portades com de loguer a la forma del loguer e deu loy⁶⁴⁵ donar lescriua e scriure axi be com dels altres qui seran mariners. E si algun personer ira ab ell en la nau, ell⁶⁴⁶ deu fer iurar lo notxer que li diga veritat ia que pot affanyar aquell personer. E ell que⁶⁴⁷ li do allo. E si lo senyor lo volra millorar de res, que ho pot fer. E si lescriua va acosiment, ell li deu donar de loguer axi com a un proer dels cominals que y sien. E si lo senyor lo volra millorar⁶⁴⁸, que ho pot fer. Lo senyor de la nau pot tota via demanar de compte al scriua, sia parent seu o altre, mas senyor de nau noy pot metre parent seu per scriua sino es ab voluntat dels personers o dels mercaders. E si algun⁶⁴⁹ scriua hauia stat en blasme de alguna⁶⁵⁰ scriuania o⁶⁵¹ de algun furt que hagues fet, no pot leuar⁶⁵² tal scriua parent seu ne altre. Encara mes, scriua es tengut de dar⁶⁵³ compte als personers tota via que ells lo demanen si que fos exit de la scriuania o que fos en⁶⁵⁴ la nau. Encara mes es tengut a quascun personer de retre compte de tot ço que haura rebut de nolit e⁶⁵⁵ despes e venut e comprat. El scriua pot pendre de quascun mercader penyora que be li⁶⁵⁶ valga lo nolit e les aueries axi be dels personers com dels altres e de pelegrins e de mariners e de tota persona qui deia donar nolit o⁶⁵⁷ aueries. E deuen se donar los loguers e les aueries⁶⁵⁸ en presentia del cartolari de la nau. Cartolari es mes cregut que carta car la carta se pot reuocar e lo cartolari no. E tot ço que es en lo cartolari mes deu esser cregut e tengut⁶⁵⁹ ab que la nau tenga prois en terra o lescriua sia en terra que ho scriua.

Si tu vols saber de que es tengut lo senyor de la nau o del leny als mercaders, açi ho pots saber. Lo senyor de la nau es tengut de saluar e guardar als mercaders e als pelegrins e a tota persona⁶⁶⁰ que vaia en la sua nau, axi⁶⁶¹ be al menor com al maior ed e ajudar contra tots homens de son poder, e⁶⁶² de tenirlos nech contra corsaris e contra totes persones qui mal los volguessen⁶⁶³ fer. Encara es tengut lo senyor de la nau de tenir nech⁶⁶⁴ tota lur roba e lur hauer e de saluar e de guardar axi com desus es dit encara que deu fer iurar lo notxer els panesos els personers els mariners e tots aquells⁶⁶⁵ qui y iran e hi seran, e tots aquells⁶⁶⁶ qui pendran loguer de la nau que aiuden a saluar e guardar los mercaders e los lurs hauers⁶⁶⁷ e de tots aquells qui en la nau iran de lur poder; encara mes, que nols descobren ne fassen rasa ne ladronici ni baralla contra⁶⁶⁸ algu daquells qui desus son dits. Encara mes, que no traguen ne meten res en la nau sens sabuda del scriua o del notxer, ne metre ne traure⁶⁶⁹ de nit ne de dia quel notxer ol guardia nou sabes.

Encara⁶⁷⁰ mes deu fer iurar lo notxer per aquella rao que hauran iurat los mariners e mes encara que ell diga veritat als mercaders de tot ço   -42-   que ells li demanaran e que no isca de port ne hi entre⁶⁷¹ sens voluntat dels mercaders, mas lo notxer ha poder de totes altres coses a fer ab consell dels panesos⁶⁷² de tallar arbres e tolre de veles e iunyir a veles e de pendre una volta e de fer tot ço que pertany a la nau. Saluant⁶⁷³ empero que ell sia sufficient a notxer que sapia compassar e tallar⁶⁷⁴ veles e stibar a trau e donar lats e conexer la volta ab que guanyara ab son contrari. E si aço no sab fer e ha en la nau panes⁶⁷⁵ o proer quiu sapia fer, aquell notxer deu esser cassat de aquell loch e mes aquell panes o aquell proer e si lo dit notxer ho sab fer, tot ço que hom li ha conuengut deu hom obseruar e tenir. E si lo senyor de la nau lo volra gitar per maluolença e lo notxer sera pagat de son loguer, ell sen pora anar. E si pagat no es, lo senyor de la nau lo⁶⁷⁶ deu pagar. E si aço que conuengut haura axi com desus en aquest capitol es scrit, no sab fer ne pot attendre, tot dan e tota messio quen fara ne sostendra⁶⁷⁷ la nau, aquell notxer ho deu de tot pagar. E lo notxer no deu iaure⁶⁷⁸ despullat que sia sa e deu aiudar a ormeiar a saluament⁶⁷⁹ la nau. E fer al pus prest⁶⁸⁰ que pusca lo seruey de la nau, e si tot⁶⁸¹ ho pot fer noy deu metre terme e deuse tenir ab lealtat⁶⁸² axi be ab los mercaders com ab lo senyor de la nau e ab mariners e ab pelegrins e ab tots⁶⁸³ comunament⁶⁸⁴.

Senyor de nau ne notxer⁶⁸⁵ no deu stibar ne⁶⁸⁶ deu fer stibar en vert ne stibar nengun fax que⁶⁸⁷ hom tema, ne bala ne farcell, que damnatge hi prengues⁶⁸⁸, pres darbres ne de timonera ne de sentina ne de porta ne de negun altre loch on mal pogues pendre. Encara lo senyor es tengut de moltes altres coses als mercaders. Hauer⁶⁸⁹ qui sia mes en nau sis banya per cuberta⁶⁹⁰ per murada, per arbres, o per sentina o per timoneres o per ambrunals o per porta o per metre en loch dubtos o per poch crostam, car⁶⁹¹ lo senyor deu esmenar tot lo dan quel mercader pendra en aquell hauer quis sera banyat ab quel senyor de la nau hi bast, e si noy basta deu sen vendre la nau, que personer ne prestador non pot res hauer, saluo⁶⁹² los mariners; qui no perden lurs loguers.

Roba que sera trobada banyada en nau o en leny o sera banyada per aygua de cuberta o per murades o encara per fallida de crostam, lo senyor de la nau o del leny deu sostenir tot lo damnatge. E sis banya per aygua del pla que la nau o lo leny faça e sia sufficientment encrostamada e per murada ne per cuberta no faça aygua, lo senyor de la nau no sia tengut de res⁶⁹³ esmenar.

Dit es, esclarit e certificat⁶⁹⁴ lo capitol desusdit: que si⁶⁹⁵ la nau o leny fara aygua per murades o per cuberta, que aquella roba que per aygua de murades o de cuberta se banyara es guastara, quel senyor de la nau es   -43-   tengut de esmenar als mercaders de qui aquella roba sera tot lo dan que ells ne pendran ne sostendran⁶⁹⁶. Es entendre: que si la nau o lo leny correra e⁶⁹⁷ sostendra tan gran fortuna de mal temps que li fara gitar la stopa de les murades o de la cuberta e si per aquesta rao que desus es dita la roba que en la nau o⁶⁹⁸ en lo leny sera se banyara os⁶⁹⁹ guastara, lo senyor del leny o de la nau no es tengut de alguna⁷⁰⁰ esmena a fer a aquells mercaders de qui aquella roba banyada o gastada sera pus no es fet per sa culpa. E fou fet perço⁷⁰¹ aquest capitol: car a empediment⁷⁰² de Deu ne de mar ne de vent ne de senyoria negu no pot res dir ni contrastar. E per aquella rao meteixa nau o leny qui per fortuna de mal temps perdra alguna exarcia, axi com son timons o⁷⁰³ timoneres o arbres o antenes o veles o alguna altra exarcia, e per rao de qualquesia exarcia que la nau o leny per fortuna de mal temps perdra, en la nau o en leny se banyara es guastara alguna roba, lo senyor de la nau⁷⁰⁴ non sia tengut de esmena a fer pusque per sa culpa nos sera banyada ne guastada.

Segons que desus es dit esclarex nau o leny que fara aygua per murades o per cuberta, per qual rao es absolt lo senyor de la nau o del leny, que no es tengut de esmena a fer de roba que si bany o que si guast per banyadura. E en aquesta esmena los nostres antecessors volgueren⁷⁰⁵ esclarir ço que diu leny qui fara aygua per plasol que sia sufficientment encrostamat, lo senyor de la nau o del leny no sia tengut de esmena a fer de roba que per aygua de pla sera banyada⁷⁰⁶. Volem esclarir ço que diu sufficientment encrostamat, com deu esser entes perço que entre los senyors de les naus o dels lenys e los mercaders no pusca⁷⁰⁷ hauer algun contrast⁷⁰⁸. Departirem ho en axi: que tota nau o tot leny en que lo crostam sera pus alt que lo paramijal⁷⁰⁹ e que sia per tota la nau e per tot lo leny spes e per tot cominal tro sus a les scoes, per aygua que faça per lo pla no sia tengut de roba que si bany o⁷¹⁰ que si guast de esmena a fer lo senyor de la nau o del leny als mercaders de qui sera aquella roba banyada o guastada. Per⁷¹¹ qual raho? per⁷¹² ço car com los mercaders nolieiaran aquella nau o aquell leny, guardassen ho si era ayguader o no, e perço⁷¹³ com si ells veren o conegueren que aquella nau o aquell leny que ells nolieiaren fera⁷¹⁴ aygua per lo pla, si nou digueren al senyor de qui era⁷¹⁵, ell nols es de res tengut. Empero si los dits mercaders loy digueren o loy feren entenent, qualque cosa o qualque promisio que ell los faes, aquella es mester que ell los attene⁷¹⁶. Empero si lo crostam sera res pus bax⁷¹⁷ que lo paramijal, si la nau o lo leny fara aygua per lo pla, lo senyor de la nau o del leny es tengut de tota roba esmenar que per aygua de pla sia banyada o guastada per⁷¹⁸ qualque rao perço que iatsia aço quel paramijal hi sia mes e posat per tenir fort o per dar enfortiment a la nau o al leny, axi be hi⁷¹⁹ es posat per lo crostam que venga⁷²⁰ per apar dell. E per les raons⁷²¹ desusdites feren aquesta esmena e aquest esclariment los nostres antecessors, per rao que contrast no pusca hauer entre los mercaders e los bons homens qui van per la mar   -44-   qui son senyors de les naus o dels lenys.

Si⁷²² hauer sera gastat per rates en la nau, e no ha gat en la nau, lo senyor de la nau sera tengut de esmena. Hauer qui mes sia en la nau e sia escrit en cap breu, sis pert en la nau stant, lo senyor de la nau deu esmenar aquells hauers.

Si hauer sera gastat per rates e que en la nau no haia gat, lo senyor lo⁷²³ deu esmenar, mas no declara si en la nau haura gats⁷²⁴ en aquell loch on la dita nau stibara e com de aqui seran partits los dits gats morran o seran morts e rates hauran gastat algun hauer ans que sien en⁷²⁵ loch que gats pusquen hauer. Si lo senyor de la nau comprara gats e metra tantost com en lo loch sera quen trobara a vendre o a donar o en qualque manera en la nau los metra, no sia tengut de restituir los⁷²⁶ dans desusdits pus en culpa dell no sera esdeuengut.

Encara si lo senyor de la nau fara Emetre res encant que es⁷²⁷ entendre en vert, tot lo damnatge que sia pagat.

Senyor de nau o de leny no deu fer de⁷²⁸ hauer de algun hom mercader sol ha hauer daltre mercader. E si ho fa e lauer qui es sol pendra dan per laltre que⁷²⁹ va desus, lo senyor de la nau es tengut de restituir lo dan.

Segons que en lo capitol desusdit diu⁷³⁰, senyor de nau o de leny no deu fer de hauer del⁷³¹ un mercader sol. E si ho fa el hauer qui al sol sera pendra dan⁷³², ell es tengut del tot esmenar. Mas pas no diu, ne demostra, ne esclarex⁷³³ com deu esser entes ne com no ne per qual rao. E per la rao desusdita e perço que entre los mercaders els senyors de les naus no pusca hauer algun contrast, los nostres antecessors qui primer⁷³⁴ anaren e començaren anar per lo mon, aquesta esmena volgueren⁷³⁵ esclarir en axi. Que sils⁷³⁶ mercaders qui en la nau o leny metran roba si tots o partida hauran roba de pes, si lo senyor de la nau fara sol tan solament de la roba del⁷³⁷ un mercader a la roba dels altres, si aquella roba de que ell haura fet sol axi com⁷³⁸ es dit, pendra algun dan, ell es tengut de tot a restituir, mas empero si en la nau no haura roba de pes sino tan solament de un mercader, que tota la roba dels altres mercaders sera de⁷³⁹ bolum, si aquella roba   -45-   que en lo sol iusa sera mesa pendra algun dan ab aquella nau o leny si es sufficientment encrostamat e que no faça aygua per cubertes ni per murades, ell no es tengut de alguna⁷⁴⁰ esmena a fer. Encara mes perço car es rao e es tostemps estat acostumat que tota via deu esser fet lo sol iusa, de la roba del pes⁷⁴¹, per donar millor regiment a la nau o al leny. Que reues seria e cosa perillosa qui⁷⁴² metre la cosa del embolum al sol iusa e la roba del pes al sol sobira, perque⁷⁴³ met hom la nau o lo leny en juy de perdre⁷⁴⁴. Empero si tots los mercaders o partida hi metran roba de pes, lo senyor de la nau o del leny deu metre e⁷⁴⁵ fer metre de tots cominalment en lo sol iusa, perço que dan no⁷⁴⁶ lin pusca venir axi com desusdit es. E per les raons desusdites feren aquesta esmena e aquest declarament⁷⁴⁷ los nostres antecessors perço que contrast ne treball ne mal no pusca hauer ne esser entre los senyors de les naus o dels lenys e⁷⁴⁸ los mercaders qui van pel mon.

Mas si vols saber que un farcell o una bala o altre hauer se banya al carregar o al descarregar, lo senyor de la nau non es tengut. Tots los damnatges que son damunt dits se⁷⁴⁹ diran als capitols de mar que paga la nau, lo senyor hi met⁷⁵⁰ sa part quascun personer per si car tot ho paga la nau.

Encara denets saber que lo senyor de la nau deu fer carregar la roba e descarregar si ab ell ho emprenen los mercaders, e si no ho ha per⁷⁵¹ conuinença los mercaders se deuen posar, axi es⁷⁵² entendre, que sien en loch agrest ab los mariners de carregar e descarregar.

Mas los mariners son tenguts de pendre lo hauer a la porta.⁷⁵³ E de stibarlo no son tenguts, si lo senyor de la nau nou ha promes als mercaders, e si promes ho ha, puys lo senyor de la nau ha sen aposar ab los mariners si los mariners se volen, mas si lo senyor del leny es en loch agrest e ells no troben bastaix o homens quiu⁷⁵⁴ facen per diners, los mariners son tenguts de carregar e descarregar. E deuen esser pagats axi com lo notxer conexera que pertany⁷⁵⁵ a aquells que hauran carregat o descarregat⁷⁵⁶. E aquest capitol fou fet perço quel senyor de la nau non pogues perdre son viatge ne los mercaders. Mas si homens hi ha que carreguen e descarreguen per moneda, noy⁷⁵⁷ son tenguts los mariners.

Encara es tengut lo senyor als mercaders de donar homens qui sapien   -46-   la nau stibar si⁷⁵⁸ la nau stiba a trau e los mercaders deuen los pagar e lo senyor de la nau es tengut al mercader de aportarli la sua roba, caxes, vianda de menjar tanta que sia bastant al mercader. Mas si lo mercader volia metre vianda per revendre o⁷⁵⁹ altres coses en la companya o hom per ell, deu ne donar nolits⁷⁶⁰ a la nau.

Lo senyor de la nau deu donar places als mercaders⁷⁶¹ e lo notxer deu fer venir lo mercader el scriua, e aquell qui mes del nolit dara, deu millor plaça hauer.

Senyor de nau es tengut a mercaders de leuar sa caxa e son lit e son seruicial e companyo sufficient al uiatge on anar dega. E deu li donar⁷⁶² plaça on iaga⁷⁶³, e sils mercaders daran tan poch nolit, ço es a saber, si va en Acra⁷⁶⁴ o en Alexandria o en Armenia⁷⁶⁵ o deuers aquelles parts, si dona de ·XX· barcelles en ius de nolit, no li deu esser tengut lo senyor de la nau de portar caxa ne seruicial ne companyo menys de nolit, ne deu hauer plaça de mercader.

Si nau o leny va en Barberia o en Espanya, on ve, e lo mercader no dona ·XX· besants de nolit, per aquella rao meteixa axi com desus es dit.

Lo⁷⁶⁶ senyor de la nau deu esmenar tota vianda que sia⁷⁶⁷ emblada per⁷⁶⁸ ma de mariner en nau.

Senyor de nau deu sperar los mercaders si⁷⁶⁹ empediment hi sera. E⁷⁷⁰ si lo senyor de la nau es stat pagat del nolit del mercader e lo mercader ne trau la roba per paor o per empatxament⁷⁷¹, lo senyor no li es tengut de retre. Mas tota via que haia bones noves, li es tengut de dos en dos mesos de leuar e de anar ab la roba la on fi haura⁷⁷² conuengut. E⁷⁷³ ab la roba o mercaderia, que axi fa la roba a entendre.

Si lo mercader ha mes son hauer en⁷⁷⁴ nau e per paor que haia de sos enemichs len⁷⁷⁵ vol gitar ço es per armada o per corsaris⁷⁷⁶, pot len gitar ab que sia cert o no cert, ab que los altres mercaders len⁷⁷⁷ giten. Mas si es un mercader qui haia paor, e⁷⁷⁸ per altra   -47-   rao que altres mercaders la maior força no lan gitaran⁷⁷⁹ haia a pagar nolit o posar se ab lo senyor de la nau en⁷⁸⁰ tal guisa que sen tenga lo senyor de la nau per pagat.

Lo⁷⁸¹ senyor de la nau deu donar e retre tot son hauer al mercader sia pagat o no pagat que hom sia cert quel mercader se tem⁷⁸² que nau o leny sia armada de que ell se tema. E quant ell nos tema aquell⁷⁸³ mercader sis vol lo senyor de la nau lo deu tornar en la nau. E si ell ven e no li torna que sen deu posar ab lo senyor de la nau que li do⁷⁸⁴ aytant de nolit com li donaua si met altra roba a multiplicament de quintalades. Perque lo senyor de la nau ne ha fet son damnatge de donar a menjar e loguer a⁷⁸⁵ mariners e daltres coses que haura feta messio.

Mercader qui nolieiara nau o leny a quintalades, ço es a saber, que lo mercader deia dar quantitat de quintalades a la nau o al leny, lo senyor de la nau o del leny sia tengut al mercader de leuar mes lo quart de les quintalades. En axi que si nolieia⁷⁸⁶ ·CCC· quintals lo mercader ne ha ·CCCC· quel senyor⁷⁸⁷ los hi deu leuar en tal forma quel dit mercader deia empendre ab lo senyor del leny aquella⁷⁸⁸ part de les quintalades a un temps qui sia sufficient, e si aquell temps empres lo mercader no les hi volia metre quel dit senyor pusca nolieiar a altres mercaders a compliment de son carrech, e si lo dit mercader se volia abstraure⁷⁸⁹ de anar en lo dit viatge lo⁷⁹⁰ qual hauria fermat a quintalades sabudes, e era lo fermament fet ab carta o ab testimonis o scrit en capbreu de nau o de leny per scriua iurat, lo dit mercader deu refer totes messions quel senyor hagues fetes per rao daquell viatge si ans que res hagues carregat sen abstrahia⁷⁹¹. E si despuys que hagues alguna cosa carregada lo mercader se abstrahia del viatge, deu donar la meytat del nolit lo qual hauria fermat a la nau o al leny menys de tot contrast. E lo senyor del leny deu pagar la meytat del loguer als mariners si la nau o lo leny ha tanta quantitat de nolit que fos la meytat daço que poria hauer com hauria son ple. Lo senyor de la nau deu apparellar de exarcia e de altres apparellaments la nau en axi com haura promes als mercaders. E⁷⁹² deu esser apparellat a aquell temps que sera empres entre ells e lo mercader deu hauer espatxada⁷⁹³ la nau o lo leny al temps empres entre ell e lo senyor de la nau. E lo mercader deu pagar lo nolit menys de tot contrast, e tot senyor de nau o de leny se puga⁷⁹⁴ retenir en penyora per rao del nolit tanta de roba que valega⁷⁹⁵ quatre tants com⁷⁹⁶ lo nolit que hauer deu.

Mercaders qui nolieiaran⁷⁹⁷ quantitat de roba o de quintalades e deian dar tot son ple a alguna nau o   -48-   algun leny, si los mercaders se abstrauran⁷⁹⁸ de donar e de liurar aquella roba o aquella quantitat de quintalades o tot aquell carrech que nolieiat hauran abans⁷⁹⁹ nol hauran fet tirar a mar de tot o la maior partida⁸⁰⁰ son tenguts de donar a aquell senyor de aquella nau o de aquell leny a qui ells ho hauran nolieiat sino tan solament la messio quel senyor de la nau o del leny haura feta per aquell viatge. E si peruentura⁸⁰¹ los mercaders hauran feta tirar a mar tota aquella roba o la maior partida que⁸⁰² ells nolieiada hauran e los dits mercaders se abstrauran⁸⁰³ de anar al viatge, ells son tenguts de pagar al senyor de la nau o del leny que ells hauran nolieiada del terç del nolit lo qual ells li hauran⁸⁰⁴ promes de donar com ells lo nolieiaren. Empero si los dits mercaders se⁸⁰⁵ abstrauran del viatge apres que hauran alguna cosa carregada, ells son tenguts de donar al senyor de la nau o del leny la meytat del nolit que fermat li hauran e si ells hauran carregat tot ço que hauran a carregar e la nau o lo leny no haura feta vela e ells se volran abstrer⁸⁰⁶ del viatge, ells son tenguts de pagar la meytat del nolit que ells li hauran fermat, e si peruentura⁸⁰⁷ la nau o lo leny on ells hauran mesa la lur roba haura feta vela e ells se volran abstraer⁸⁰⁸ del viatge, ells son tenguts de donar al senyor de la nau o del leny tot lo nolit que fermat li hauran. E tot ço que desus⁸⁰⁹ es dit deu esser fet menys de tot contrast. Empero es axi a entendre: que per qualsevol⁸¹⁰ de aquestes raons desusdites que los dits mercaders⁸¹¹ abstraer del viatge en lo qual han fermades quantitat de quintalades, o hauran nolieiat de tot alguna nau o algun leny, que sia menys de tot frau. E si lo senyor de la nau o del leny pora⁸¹², prouar o mostrar frau algu o escusa que⁸¹³ no sia iusta, aquells mercaders son tenguts de donar e de liurar tot ço que nolieiat li hauran o que sen auenguen⁸¹⁴ ab ell si ell⁸¹⁵ volra fer alguna auinença. Que rao es que axi com lo senyor de la nau o del leny es tengut e obligat als mercaders, que los mercaders sien e deuen⁸¹⁶ esser tenguts al senyor de la nau o del leny, si donchs per iustes raons no sen poran escusar, axi com desus es dit.

Si alguns mercaders nolieiaran nau o leny de tot o de partida e que li deian donar quintalades sabudes, si los dits mercaders se staran de anar al viatge per rao de venda que ells hauran feta de la lur roba, la qual roba o mercaderia els hauran nolieiada a algun senyor de alguna nau o dalgun leny, ells son tenguts de pagar aquell nolit lo qual ells li hauien promes de donar. Per qual rao? perço car es a entendre que aquells mercaders qui aquella roba hauien nolieiada que a la venda que ells ne⁸¹⁷ faran qui ells hi guanyen e encara ultra lo guany que ells hi fan⁸¹⁸ que si enclou aquell nolit que ells hauien promes de donar a aquell senyor de la nau o del leny que ells hauien nolieiat, e es rao que pus⁸¹⁹ los mercaders guanyen e fan lur prou, que los senyors de les naus o dels lenys noy deuen hauer dan. Empero es axi a entendre: que si la nau o lo leny qui nolieiat sera deura carregar en aquell loch⁸²⁰ on lo contracte del nolit sera stat fet, deu esser mes   -49-   en poder de dos bons homens de la art de la mar que sien dignes de fe, e⁸²¹ aquella cosa que ells ne diran allon deu esser seguit, que lo senyor de la nau nels mercaders noy deuen ney poden en res contrastar. E⁸²² aquell pati que lo senyor de la nau o del leny fara ab los mercaders, en aquell⁸²³ pati per aquell deuen esser los mariners. Empero si aquella nau o aquell leny qui nolieiat sera deuia⁸²⁴ anar a carregar en algun altre loch e la nau o lo leny sera aqui iunt on deuia carregar e los dits mercaders hauran venuda aquella roba que ells nolieiada li hauien e los mercaders liurar no la li poran, ells son tenguts de donar e de pagar tot aquell nolit que ells promes hauien de donar a aquell senyor de aquella nau o de aquell leny lo dia que ells nolieiaren sens tot contrast. Perque? perço car es rao que los mercaders sien tenguts e obligats als senyors de les naus⁸²⁵ tot axi com los senyors de les naus⁸²⁶ son als mercaders, que dur fet seria si los mercaders no eren tenguts als senyors de les naus axi com ells son tenguts als mercaders que poriels⁸²⁷ tornar a gran dan, e no seria ben fet ne seria iusta rao que los mercaders fessen de lur prou e los senyors de les naus⁸²⁸ fossen desfets en fe dels mercaders. Empero si aquella nau o aquell leny que nolieiat sera, deura⁸²⁹ anar carregat en algun loch, los mercaders loy faran a saber abans que ell partesca daquell loch⁸³⁰ on sera stada nolieiada ne encara no haura feta vela⁸³¹. Aquell nolit aytal deura esser mes en poder de bons homens axi com ia es desusdit. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Lo senyor de la nau es tengut al mercader de portar⁸³² les quintalades que haura nolieiades del mercader. E⁸³³ lo mercader deu pagar lo nolit segons que empendra ab lo senyor de la nau.

Mas si lo mercader carrega mes robes que no haura nolieiades sens dir res, lo patro pot hauer lo nolit que vol.

Façam compte que un mercader dona al senyor de la nau un millares de quintal e ha li assegurats tants⁸³⁴ quintals com seran, e puys⁸³⁵ ve un altre mercader e donali del quintar ·C·⁸³⁶ bessants. Lo senyor de la nau deu leuar axi be aquell de un millares com aquell de ·C· bessants⁸³⁷ e metra⁸³⁸ axi en bon loch. Car guart se⁸³⁹ lo senyor de la nau que axi be esmenaria aquell de⁸⁴⁰ un millares si mal prenia, com aquell de ·C· bessants, e no deu iaquir de⁸⁴¹ leuar la roba daquell del millares fins que haia mes son ple, axi com si daua ·CC·⁸⁴² bessants del quintal e⁸⁴³ li es tengut lo senyor de la nau de leuarli la roba fins a compliment. Mas leuat aquell compliment de les dites quintalades, lo senyor de la nau li pot demanar aytant com se volra   -50-   de quintalada si lo mercader no⁸⁴⁴ ha empres ab el que per aquella rao li do de aquelles que⁸⁴⁵ metra mes auant. E deu li ho fer a saber al terme que empendran ab dos.

Si algun senyor de nau o de leny nolieiara o haura nolieiada alguna roba de mercaders o scriua per ell ab carta o ab testimonis o entre ells sera dada⁸⁴⁶ palmada o sera scrit en lo cartolari de la nau o del leny, lo senyor de la nau o del leny es mester que leu la dita roba que nolieiada haura, e si ell leuar no la pot e ell la iaquira tota sils mercaders li diran que si ell no la leua que romanga per sua, e si lo dit senyor de la nau o del leny no sen auendra ab los dits mercaders ans que daqui partesca aquella roba que ell axi com desus es dit iaquira o haura iaquida, deu romandre per sua. E lo dit senyor de la nau o del leny es tengut de donar als dits mercaders aytant⁸⁴⁷ de roba com sera aquella que ell haura iaquida o aytants de diners com val e valra semblant roba de aquella en aquell loch on ell fara port per descarregar, o en aquell lloch on ell la deuia posar. E si la dita roba que romasa sera se perdra os guastara de tot o en partida, deu esser perduda o guastada al dit senyor de la nau o del leny qui sots la condicio desus dita la haura iaquida. E si peruentura tot ço que lo senyor de la nau o del leny portara en sa nau o en son leny, es a entendre, aquella roba⁸⁴⁸ o aquella mercaderia que ell portara se perdra⁸⁴⁹ del tot per algun cas de ventura, e aquella que romasa sera, sera saluada, ella deu esser saluada al dit senyor de la nau o del leny, e esser perduda als dits mercaders de qui stada sera. E es rao que axi com lo senyor de la nau o del leny era tengut de retre al dit mercader o mercaders aytanta de roba com aquella⁸⁵⁰ que romasa era o aytant de diners com semblant roba de aquella valia o valgues en aquell loch on ell la deuia portar, e si aquella roba que romasa sera se⁸⁵¹ perdia, deu esser perduda al dit senyor de la nau o del leny, axi es rao que si tota la roba que lo dit senyor de la nau o del leny portara se perdra per algun cas de ventura e aquella que romasa sera sera saluada, que deu esser saluada al dit senyor de la nau o del leny e perduda al dit mercader o mercaders. ¿Per qual rao? perço com no seria raho ne egualtat que los senyors de les naus o dels lenys fossen ne deien esser de pijor condicio quels dits mercaders. E si peruentura la roba quel senyor de la nau portara en sa nau o en son leny se saluara e aquella que romasa sera se perdra, lo senyor de la nau o del leny es tengut de donar axi com desus es dit als⁸⁵² mercaders. E si la roba que romasa sera se perdra, deu esser perduda al dit senyor de la nau. E si aquella que en la nau o⁸⁵³ leny portara se perdra del tot per algun cas de ventura e aquella que romasa sera se saluara, ella deu esser del senyor de la nau e axi lo dit senyor de la nau no es tengut de res a donar als dits mercaders. E si la dita roba que⁸⁵⁴ en la nau portara se saluara, lo dit senyor de la nau es tengut de donar als dits mercaders tot axi com desus es dit saluo⁸⁵⁵ en aytant que los dits mercaders son tenguts de abatre⁸⁵⁶ de aquell preu quel dit senyor de la nau los dara o los deu donar, totes aytantes auaries⁸⁵⁷ com els faeren o hagueren a fer si lo dit senyor de la nau los hagues   -51-   portada aquella roba que romasa sera. Saluo⁸⁵⁸ empero de la vianda que no son tenguts los dits mercaders de abatre perço com los dits mercaders aytambe han a fer messio de vianda com si la roba haguessen aportada e axi no es rao que la vianda sen abata. E si peruentura la roba que lo dit senyor de la nau portara en sa nau o en son leny nos perdra de tot⁸⁵⁹l mas en partida, aquella perdua aytal deu esser comptada e abatuda de aquella roba que romasa sera per sou e per liura o per besant del⁸⁶⁰ preu quel senyor de la nau es tengut de donar als dits mercaders per la roba que romasa sera. Encara mes si la nau o lo leny gitara per algun cas de ventura, aquell git deu esser comptat e abatut de aquella roba qui sera romasa per sou e per liura o per besant del preu desus dit, e si peruentura lo senyor de la nau leuara una quantitat de la roba que nolieiada haura e lexarn ha altra quantitat, si los dits mercaders li diran axi com desus es dit, lo senyor de la nau es tengut tot en axi com ja es desus dit en aquest capitol metex. Mas empero si⁸⁶¹ los dits mercaders veuran que la lur roba roman del tot o en partida e ells no diran ne posaran al dit senyor de la nau la condicio desusdita ne altre contrast⁸⁶² hi metran, o peruentura lo senyor de la nau los dira ols fara dir que roba roman que es lur, si sobre aço desusdit los dits mercaders res noy diran ney contrastaran ne la condicio desusdita noy posaran, si la dita roba roman es pert, deu esser perduda als dits mercaders. ¿Per qual rao? perço com los dits mercaders no digueren ne contrastaren ne posaren com ells vehien que la lur roba romania del tot o en partida al dit senyor de la nau la condicio desusdita, que si ells ho faessen⁸⁶³ hou haguessen fet, si la roba que roman se perdia os perdra no seria ni fora perduda als dits mercaders, ans⁸⁶⁴ fora perduda al dit senyor de la nau. Encara mes que si ells haguessen dita ne posada la condicio desusdita al dit senyor de la nau, lo senyor de la nau la haguera iaquida en recapte si ell vees o⁸⁶⁵ sabes que romangues per sua. Encara mes, per altra rao: car⁸⁶⁶ com lo senyor de la nau los dix que roba romania que era lur, e los dits mercaders en res no li contrastaren ne la condicio desusdita no li posaren⁸⁶⁷, appar que es semblant de rao que los dits mercaders no so preauen si la lur roba romania com ells al dit senyor de la nau en res no li contrastaren, ne la condicio desusdita no li posaren. E axi es rao que la roba que romandra axi com desus es dit, sia ques perda o no, que sia e deia esser dels dits mercaders. E si peruentura los dits mercaders diran al dit senyor de la nau que ell que nolieig aquella lur roba que romandra a altra nau o a altre leny, e⁸⁶⁸ si lo senyor de la nau lals hi nolieiara axi com desus es dit, si la dita roba se perdra del tot o en partida os consumara o pendra algun dan, lo senyor de la nau nols nes en res tengut pusque ab sabuda e ab voluntat dels dits mercaders la haura⁸⁶⁹ nolieiada. Mas empero si lo dit senyor de la nau o del leny la nolieiara o la metra en altra nau⁸⁷⁰ menys de sabuda e voluntat dels dits mercaders de qui la dita roba sera, si la dita roba se perdra del tot o en partida o pendra algun consumament o algun dan, lo dit senyor de la nau o del leny los es de tot tengut a⁸⁷¹ restituir, perço car axi com desus es dit la haura mesa o nolieiada en altra nau o en altre veixell menys de voluntat e sens sabuda dels dits mercaders e es rao perque per ço com negu no ha ne deu haver poder en laltre⁸⁷² sino aytant com aquell o aquells   -52-   de qui sera lin volen⁸⁷³ donar o lin hauran donat. E si per ventura⁸⁷⁴ seran alguns mercaders qui hauran nolieiada la sua roba al dit senyor de la nau o del leny e com lo dit mercader la li haura nolieiada e mostrada la desusdita roba, lo dit mercader dira al senyor de la nau o del leny que⁸⁷⁵ lo dit mercader ha anar e per res no pot romandre e que lo dit senyor de la nau⁸⁷⁶ do recapte a aquella sua roba, si lo dit mercader dira axi com desus es dit e lo dit senyor de la nau o del leny attorgara, si sobre aço desusdit lo dit mercader sen ira ab sabuda e voluntat del dit senyor de la nau o del leny sobre les raons e condicions desusdites e empreses lo dit mercader ab lo dit senyor de la nau o del leny, lo dit senyor de la nau li es tengut de portar la desusdita roba que ell axi com desus es dit haura presa e rebuda⁸⁷⁷ en sa comanda, saluant⁸⁷⁸ cas de ventura si se esdeuendra ans que ell la⁸⁷⁹ haia carregada o despuys que lo dit senyor de la nau del cas desusdit no li es tengut. ¿Perque? perço com negu no reb⁸⁸⁰comanda a son dan. E si peruentura lo dit senyor de la nau o del leny⁸⁸¹ la lexara, es tengut de retre e de donar al dit mercader aytanta de roba com aquella era o aytants de diners com valguera o valra⁸⁸² o valgues semblant roba de aquella en lo dit loch on lo dit senyor de la nau deuia e deu fer port⁸⁸³ per descarregar o en aquell loch on la dita roba haura⁸⁸⁴ promesa de posar. E axi la roba que romasa sera, deu esser del senyor de la nau o del leny, vulles⁸⁸⁵o que sia perduda o saluada, pus axi com desus es dit, la haura presa e rebuda en sa⁸⁸⁶ comanda e en sa guarda, saluo lo cas desusdit, si esdeuengut hi sera ans que ell la hagues carregada o despuys. Mas empero si com algun mercader haura nolieiada la sua roba a algun senyor de nau o leny e com la dita roba haura nolieiada lo dit mercader sen ira, sia que sen vaia ab sabuda del senyor de la nau o no, ab que lo dit senyor de la nau o del leny no la prengua sots sa guarda e⁸⁸⁷ sots sa comanda axi com desus es dit, axi com lo dit senyor de la nau o leny deura o volra carregar, si lo dit senyor de la nau o leny conexera o trobara la desusdita roba o home⁸⁸⁸ per ell, ell la deu fer carregar e⁸⁸⁹ metre en la nau. E si ell ne⁸⁹⁰ hom per ell la dita roba no conexera ne trobara com lo dit senyor de la nau carregara o fara carregar, si la desusdita roba romandra sia ques perda o no, lo dit senyor de la nau o leny no es tengut de res al dit mercader qui axi com desus es dit sen sera anat de esmena a fer de la dita roba que axi com desus es dit sera romasa. Saluo⁸⁹¹ empero que si lo dit mercader qui sen sera anat axi com desus es dit e lo dit mercader iaquira o haura iaquit algu qui mostre la dita roba al dit senyor de la nau o a hom per ell, vol aytant dir com a scriua, com ell carregara o fara carregar si aquell que lo dit mercader hi haura iaquit per demostrar e⁸⁹² per deliurar la desusdita roba e ell lals mostrara e lals fara deliurar⁸⁹³ com lo dit senyor de la nau carregara o hom per ell, si lo dit senyor de la nau o aquell qui per ell fara carregar⁸⁹⁴ no la leuara o no la fara carregar e metre en la nau o leny, si la dita roba romandra, sie ques perde o no, que lo dit senyor de la nau es tengut⁸⁹⁵ tot enaxi com si lo dit mercader hi fos present pusque hi hauia o hi haura home en loch del dit mercader qui la dita roba los deliurara⁸⁹⁶ ols volia deliurar. En aquesta guisa empero que lo desusdit mercader o aquell qui en loch del dit mercader sera romas per deliurar la dita roba, pusquen en ver metre,   -53-   e si lo dit mercader o aquell qui per ell sera aqui romas per deliurar la dita roba ço que desus es dit en ver metre poran, lo dit senyor de la nau es tengut de retre e de donar al dit mercader tot axi com ia es desusdit de les altres condicions desusdites, e en aquella rao metexa. Empero si lo dit mercader en ver metre no⁸⁹⁷ pora ço que desus es dit, ne aquell qui en son loch sera romas per la dita roba a deliurar no lals mostrara ne lals deliurara si sobre aço que desus es dit la dita roba romandra, sia ques perda o no, lo dit senyor de la nau o del leny no es tengut dalguna⁸⁹⁸ esmena a fer al dit mercader, pusquel dit mercader la haura iaquida en mal recapte. E es rao que per lo dit mal recapte que sia e⁸⁹⁹deia ser del dit mercader pusque ell metex mal sen merra⁹⁰⁰. Salues empero totes aueries e totes coses a que lo dit senyor de la nau sia tengut e deia e deu esmenar e⁹⁰¹ restituir als dits mercaders en totes coses e per totes salvo⁹⁰² de la dita vianda. E si peruentura com lo dit mercader sen sera anat e lo dit senyor de la nau haura rebuda en sa guarda o en sa comanda la roba del dit mercader, si lo dit senyor de la nau la nolieiara o la metra en altra nau o en altre leny, si la dita roba se perdra del tot o en partida o pendra algun dan o aquella nau o leny en que ell la haura mesa e nolieiada no sera tant tost en aquell loch on la dita roba se deu descarregar, com ell sera ab aquella sua nau o leny e com la dita nau o leny vendra ab la dita roba no valra ab molt tant com feya⁹⁰³ com ell vench ab aquella sua nau o leny, de tot dan que la dita roba prengua⁹⁰⁴, lo dit senyor de la nau o leny es tengut de tot a restituir, perço car ell la haura nolieiada o mesa en altra nau o leny altre menys de manament de aquell de qui la dita roba sera. Mas empero si com lo dit mercader se parti del dit senyor de la nau o⁹⁰⁵ leny entre ells fo empres que si lo dit senyor de la nau o del leny portar no la podia, que lo dit senyor de la nau o leny la pogues nolieiar en altra nau o leny, e si entre ells aytals⁹⁰⁶ conuinences com desus es dit empreses seran, si lo dit senyor de la nau o leny la nolieiara sots la condicio desus dita, perdes la roba o no, o prenga dan o no o venga aquella nau o aquell leny en que ell la haura nolieiada o no, o venga tart o yvas, que lo dit senyor de la nau o leny no es tengut de nenguna esmena fer al dit mercader, pusque ell ho empres ab lo dit mercader com dell se parti, que si ell portar no⁹⁰⁷ la podia que la nolieias a altra nau o altre leny, si donchs lo dit senyor de la nau no la hauia iaquida que vol aytant dir que fos romasa en aquell loch on lo dit senyor de la nau carrega. E si lo dit senyor de la nau la nolieiara a altra nau o a altre leny, si aquell senyor de la nau o de aquell leny⁹⁰⁸ qui aquell altre senyor de aquella nau o de aquell leny qui la dita roba li haura nolieiada si la iaquira, vol aytant dir que si la dita roba romandra en aquell loch⁹⁰⁹ on ell carregara, ell es tengut de esmena a fer al dit mercader de qui la dita roba sera. Tot en axi com fora e era aquell senyor de aquella nau a qui lo dit mercader la hauia nolieiada si leuar⁹¹⁰ no la li pogues e en totes aquelles condicions es obligat que lo primer era a qui ell la hauia nolieiada, salues empero totes conuinences e empreniments del senyor de la nau o del leny ab los dits mercaders fetes e empreses per algunes raons en totes coses e per totes. E per las raons desusdites fou fet aquest capitol.

  -54-  

Lo senyor de la nau o del leny qui nolieiara roba ab carta o ab testimonis o que sia scrita en capbreu o que sia donada palmada entre⁹¹¹ ells, lo senyor del leny es tengut de portar aquella roba. E si la roba quel senyor del leny no la leu e no la pusca leuar, ell es tengut de donar e de retre al mercader la sua roba la qual li hauia nolieiada o aytants diners com valra la on lo leny fara port per descarregar si donchs lo senyor del leny no sen⁹¹² era avengut ab los mercaders abans quel leny partesca daquell loch on la roba haura nolieiada. E si la roba roman es⁹¹³ pert, quel senyor del leny no sen sia avengut ab lo mercader, deu esser perduda al senyor del leny e lo senyor del leny es tengut de donar al mercader axi com desus es dit. E fon fet perço aquest capitol; car molts senyors de lenys⁹¹⁴ al començament que leuen viatge fan gran mercat del nolit, e com lo viatge es leuat troben roba de que hom los dona gran nolit, e si aquesta condicio noy era, la roba romandria, de que haurien poch nolit e⁹¹⁵ portarien aquella de que haurien gran nolit.

Senyor de nau o de leny qui sia en algun loch e nolieiara roba de mercaders per portar en altre loch lo qual loch sera ia empres entre lo senyor de la nau e los dits mercaders, mester es quel dit senyor de la nau la⁹¹⁶ port la on haura empres e promes als mercaders ab aquella sua nau. E si lo senyor de la nau la metra en altra nau o leny menys de voluntat e sabuda dels mercaders, si aquella nau o leny on ell la metra sia maior o millor quel seu leny no sera, si aquella roba se perdra os⁹¹⁷ gastara o aquell de qui la roba sera ne sostendra algun dan o haura a fer messio, lo senyor de la nau es tengut de esmenar aquella roba que perduda sera e tot lo dan e tot lo⁹¹⁸ interes que aquell de qui la⁹¹⁹ roba es haura pres. E sia cregut per son sagrament. Mas empero si lo senyor de la nau fa asaber als mercaders que no,⁹²⁰ volra anar en aquell loch en lo qual ell hauia promes als mercaders de portar⁹²¹ lur roba, e ell los diu que la vol metra⁹²² en aytal nau o en aytal leny, si los mercaders loy⁹²³ atorguen, lo senyor de la nau loy⁹²⁴ pot ben metre, mas si los mercaders nou atorguen ell no lay deu metre. E si lay met esne tengut axi com desus es dit. Mas si los mercaders loy atorguen e la roba se perdra es⁹²⁵ gastara, lo senyor de la nau nols es tengut de alguna⁹²⁶ esmena a fer pusque ab voluntat e ab sabuda dels mercaders ho haura fet o de la maior partida.

Lo senyor de la nau es tengut als mercaders de hauer la exarcia que⁹²⁷ ell haura dada e mostrada per scrit o tot en axi com ho haura dit en oida del notxer que haura e dels mariners. E non pot gitar notxer ne mariners sino ab voluntat dels mercaders fins a cap del viatge ne vendre ne dar exarcia   -55-   ne res que pertanga a la nau. E lo senyor de la nau es tengut de fer posar⁹²⁸ lauer als seus mariners.

Senyor de nau deu fer conseruatge ab leny poch o ab gran, si los mercaders de la nau ho volen.⁹²⁹ Encara son tenguts los mercaders si lo senyor de la nau vol fer conseruatge ab nau o ab leny gran o poch en fara ab consell del notxer e dels panesos⁹³⁰ e de tots los mariners, ell ho pot fer e los mercaders deuen ho atorgar, e per aytal rao, ço es a saber, per por⁹³¹ de mals lenys non deuen contrastar ne poden si donchs dan lur noy conexeran de la nau o del leny.

Si alguna nau o leny sera en algun loch⁹³² e haura o deu hauer viatge per anar en algun altre loch, si aqui haura algun leny⁹³³ menor o maior dell o semblant dell que haura anar en aquell matex viatge e per dubte que ell haura de sos enemichs⁹³⁴ o de mals lenys ell no gosara anar per si en lo dit viatge e lo senyor de aquell leny qui lo dit dupte haura dira a aquell de la nau o de aquell leny e si li tendra cap, si lo dit senyor de la nau o leny loy⁹³⁵ atorgara e loy prometra, ell li es tengut que loy⁹³⁶ attenga si donchs fortuna de mal temps no loy tolra. E si los dits lenys del loch on la conuinença o la promissio sera stada feta partiran ensemps e lo dit senyor de la nau qui haura promes de tenir cap al dit senyor del leny qui haura lo dit reguart o dubte nol li volra tenir ne li tendra⁹³⁷, si lo dit senyor de aquell leny qui lo dit dubte o reguart haura o hauia pendra algun dan ans que sia iunt en aquell loch tret, en lo qual lo dit senyor de la nau li hauia promes de tenir cap per males gents e per sos enemichs, aquell senyor de aquella nau qui la dita promissio li haura feta, li es tengut de tot lo dit dan a restituir sens tot contrast. ¿Per qual rao? perço que si ell dit senyor de la nau no li hagues feta la dita conuinença o promissio⁹³⁸, lo dit senyor del leny que lo dit dubte o reguart hauia e ha no fora partit del dit loch si no fos per fe de la dita conuinença e promissio que lo dit senyor de la nau li haura⁹³⁹ feta. E si lo dit leny sen partis que lo dit senyor de la nau no li hagues promes tenir cap, si lo dit leny hagues pres algun dan, lo dit senyor de la nau no lin es ne lin fora de res tengut de restituir, e si peruentura lo dit senyor de la nau qui la dita conuinença o promissio haura feta tendra lo dit cap al dit leny segons que desus hauia promes e males gents o enemichs lurs o fortuna de temps forciuolment lo li tolran, lo dit senyor de la nau que la dita promissio o conuinença haura feta e en ell no⁹⁴⁰ sera romas que no la haia attesa, ell ne⁹⁴¹ la nau ne res que en la nau sia no es tengut de restituir pus en culpa⁹⁴² dell no sera romas ço que promes hauia, pus attendre no⁹⁴³ poch per les raons desusdites. Empero si lo dit senyor de la nau que haura promes de tenir cap a algun leny, si ell ne pendra o naura pres loguer o⁹⁴⁴ servey, si lo dit leny del qual ell loguer o servey haura pres se perdra del tot o en partida, lo dit senyor de la nau es tengut de restituir tot lo dan que aquell leny   -56-   de que ell haura pres loguer o seruey haura sostengut o pres e la roba que en la dita nau sera per sou e per liura e per besant. Si donchs lo dit senyor de la nau qui lo dit loguer o servey haura pres no empendra o⁹⁴⁵ no haura empres despuys o abans o com lo dit loguer o seruey pres del dit senyor del leny que lo dit dubte o⁹⁴⁶ reguart hauia⁹⁴⁷ que si algun cas de ventura se esdeuendra que ell ne la nau ne res que en la nau sia, no sie de res tengut a restituir. Lo cas de ventura es a entendre, que ell hagues a iaquir lo dit cap al dit leny per fortuna de mal temps o per força de mals lenys, o per força de lurs enemichs, o per força de males gents, e si lo dit senyor de la nau qui lo dit loguer o seruey haura pres dira o haura empres segons que desus es dit ab lo dit senyor del leny qui lo dit dubte o reguart hauia⁹⁴⁸, lo senyor de la nau nel⁹⁴⁹ cos ne res que en la nau sia no son tenguts de restituir per les raons desusdites, e pusque ab lo dit senyor del leny qui lo dit loguer o seruey li dona o li hauia donat o li es tengut de donar o haura empres com lo dit loguer o seruey pres o despuys o debans. Empero tot senyor de nau o de leny se guart es deu guardar⁹⁵⁰ quina conuinença o promissio fara ab algu o ab alguns sia que ell dit senyor de la nau no⁹⁵¹ prenga loguer a seruey o no que si lo dit senyor de la nau fara la dita conuinença o promissio sens sabuda e voluntat dels mercaders qui en la nau seran o roba hi metran oy hauran mesa si cas algu si esdeuendra, los dits mercaders no son de res tenguts, ans si los dits mercaders dan o greuge o destrich ne sostendran algu per la dita conuinença o promissio quel dit senyor de la nau haura feta o fara ab algu o ab alguns⁹⁵² sens sabuda e voluntat dels dits mercaders, lo dit senyor de la nau los es tengut del tot a restituir si la nau ne sabia esser venuda e encara los bens del dit senyor de la nau si⁹⁵³ trobats seran. E per⁹⁵⁴ la rao desusdita fon fet aquest capitol.

Encara lo senyor de la nau es tengut, que no git ne faça gitar⁹⁵⁵ entro quel mercader haia gitada alguna⁹⁵⁶ cosa e puys pot fer gitar fins a saluament. En aquell punt pot la conuinença scriure lescriua axi be com si era en terra. E lo senyor⁹⁵⁷ hi deu metre per aytant com val la meytat de la nau.

Tota roba que sera gitada de nau o de leny per mal temps o per por⁹⁵⁸ de lenys armats, sia comptada per sou e per liura e⁹⁵⁹ per besant de tota la roba. E la nau o lo leny deia pagar en aquell git per la meytat daço que valra.

La⁹⁶⁰ nau o leny que gitara roba axi com damunt se conte, deu esser comptat axi⁹⁶¹, ço es, que si gita ans que sia a mija via de la on⁹⁶² ha anar, deu esser comptada axi com costava alla de on parti la nau o leny. E si ha passada mija via deu esser comptada axi com valra alla⁹⁶³ on la nau o leny fara port la dita mercaderia gitada en aquella⁹⁶⁴ que romandra.

  -57-  

Si algun senyor de nau o de leny haura carregada la sua nau o lo seu leny de roba de mercaders per anar descarregar en altre loch lo qual loch sera ia empres entre lo senyor de la nau o del leny e los mercaders e anant en aquell viatge vendra li cas de ventura que per mal temps o per lenys armats de enemichs o per qualque altra ventura⁹⁶⁵ ell haura a gitar de aquella roba que porta una quantitat quant lo senyor de la nau o del leny sera alla⁹⁶⁶ on devia descarregar iunt ab la nau o ab lo leny e ab aquella roba que restaurada sera, lo senyor de la nau o del leny deu fer en axi: que ans⁹⁶⁷ que ell lliure gens de aquella roba que restaurada sera a aquells mercaders qui la deuen rebre⁹⁶⁸ o de qui sera, ell deu e⁹⁶⁹ pot retenir se tanta daquella roba⁹⁷⁰ que restaurada sera e ell haura portada ab la sua nau o ab lo seu leny de quascun mercader que li sia ben bastant⁹⁷¹ e que li baste a aquell get qui fet sera e encara a molt mes, perço que al senyor de la nau o del leny ne als mercaders de qui sera aquella roba que sera gitada, no pogues tornar a dan, ne a perdua⁹⁷² ne a greuge, perço car assats hi pert quascu encara mes perço que ells no haguessen⁹⁷³ anar derrere aquells mercaders ne a pregar de qui aquella roba seria que sera restaurada. E aquell get deu esser comptat segons ques gitara, e lo senyor de la nau o del leny es hi tengut de metre per la meytat⁹⁷⁴ ço es perço que valra la meytat de la nau o del leny. Encara mes si lo, senyor de la nau o del leny demana tot lo nolit, axi be de la roba gitada com de aquella que sera restaurada, deuli esser pagat axi be com si tota la roba era saluada el senyor de la nau o del leny es tengut de metre en aquell git⁹⁷⁵ qui fet sera per tot aquell nolit que rebra per sou e per liura axi com fara aquell hauer qui sera restaurat. ¿Per qual rao? perço car lo senyor de la nau o del leny⁹⁷⁶ axi be pres nolit de aquella roba que sera gitada com daquella que sera saluada. E es raho⁹⁷⁷, pusque ell vol nolit axi be de la roba gitada com de la saluada, que ell la aiut a esmenar. E⁹⁷⁸ per la rao desusdita deulis pagar tot lo nolit en lo get⁹⁷⁹, empero si lo senyor de la nau o del leny no⁹⁸⁰ demanaua nolit ne pendra sino solament de la roba que restaurada sera, de aquell nolit aytal lo senyor de la nau o del leny no es tengut de⁹⁸¹ metre part al get, que assats hi pert, pus⁹⁸² pert tot lo nolit de aquella roba que sera gitada.

Nau o leny que correra o sostendra fortuna de mal temps si lo senyor de la nau o del leny veu o conex que ells son a ventura e a condicio de perdres si ells no gitan, lo senyor de la nau deu dir e manifestar a tots los mercaders en oida del notxer e de tots⁹⁸³ aquells qui en la nau seran: «Senyors mercaders si nos nons alleuiam, som a gran ventura e a gran condicio de perdre les persones e⁹⁸⁴ lo hauer e tot quant açi ha. E si vosaltres senyors mercaders voleu que alleuiassem, ab la voluntat de Deu⁹⁸⁵ porem estorçre les persones e⁹⁸⁶ gran partida del haver e si nos non gitam   -58-   serem a ventura e a condicio de perdre⁹⁸⁷ a nos meteixos e tot lo hauer.» E si los mercaders se accorden del gitar tots o la maior partida, la donchs ells poden gitar. Mas lo⁹⁸⁸ un dels mercaders, si tots no poden, deu començar a gitar e pus quel⁹⁸⁹ o mercader o mercaders hauran gitada qualque cosa, despuys pot gitar o fer gitar lo senyor de la nau⁹⁹⁰ en fins a saluament. En aquell cas e en aquella sao pot lescriua la conuinença⁹⁹¹ scriure axi be com si la nau tenia prois en terra. E si lescriua nou podia scriure, los mariners poden fer testimoni de totes conuinençes e empressions⁹⁹² que sien fetes entre lo senyor de la nau e los mercaders, pusque lescriua no ho haura pogut scriure en⁹⁹³ lo cartolari, perço que frau negu no pusca hauer entre lo senyor de la nau e los mercaders de les conuinençes e empreniments que entre ells seran fetes⁹⁹⁴. E si peruentura en la nau no haura mercaders, en aquell cas e en aquella sao lo senyor de la nau deu e pot esser mercader e aço que ell fara deu ho fer ab consell del notxer e dels personers e de tot lo cominal de la nau, e si ell ho⁹⁹⁵ te ab consell de tots aquells que desus son dits e lo dit senyor de la nau fara gitar, deu esser axi tengut per ferm com si tots los mercaders hi eren o en axi com si tota la roba era del senyor de la nau. E lo senyor de la nau es axi tengut de metre en aquell get perço que valra la meytat de la nau. E los mercaders de qui la roba sera noy deuen⁹⁹⁶ contrastar en aquell get si per aytal rao com desus es dita sera fet. E aquell get deu se pagar per sou e per liura o per besant segons que la roba sera gitada. E fon fet perço aquest capitol: que lo senyor de la nau o del leny⁹⁹⁷ pot esser mercader en aquell cas e en aquella sao si mercaders noy ha, que sil senyor de la nau no hauia poder en aquell cas⁹⁹⁸ de esser mercader, les demes vegades se perdrien les persones e la nau e tot lo hauer, e perço deu e pot esser lo senyor de la nau mercader en aquell cas e en aquella sao, si mercader noy ha. E val mes que git una quantitat de la roba que sis perdien les persones e la nau e tot lo hauer.

Encara deuen los mercaders manifestar al scriua com la nau haura feta vela si res hi han mes que no sia scrit. E⁹⁹⁹ si troba res que ells no haguessen manifestat, ells ne deuen pagar lo maior nolit, multiplicant¹⁰⁰⁰ per quintalades, que en la dita nau se pague, perço com amagadament lay hauran mesa. E si peruentura¹⁰⁰¹ ells no la hauien manifestada com la nau hauia feta vela, sis¹⁰⁰² gitaua, os banyaua, os perdia, no lin serien tenguts de retre pus manifestada no la haguessen.

Encara quel senyor de la nau o del leny no pot ne deu entrar sens voluntat dels mercaders en port. E siy entraua quel mercader fos tement de res, tot¹⁰⁰³ lo damnatge que hagues lo mercader, li deu restituir la nau. E aço deu scriure lescriua iatsia no sia la nau ab¹⁰⁰⁴ prois en terra. Mas¹⁰⁰⁵ empero si lo senyor de la nau hauia algun¹⁰⁰⁶ necessari, deu dir als mercaders que ell no pot nauegar, que exarcia ha mester o enfortir o adobar. E lauors lo mercader deu entrar al port, ab   -59-   que lo notxer per son sagrament els¹⁰⁰⁷ mariners hi sapien. Mas empero si algun corsari o sagetia hi ha qui fes por al mercader, lo senyor de la nau noy pot entrar¹⁰⁰⁸ sens voluntat dels mercaders. E si lo mercader ho¹⁰⁰⁹ leua sobre si o que noy haia reguart e diga «yo no vull entrar en aquex port», lo damnatge que¹⁰¹⁰ sen pendra lo mercader nes tengut de esmenar.

Açi parla dels mercaders, com son tenguts al senyor de la nau e¹⁰¹¹ com no. Los mercaders com se acorden ab lo senyor de la nau, tota conuinença quel mercader conuenga al senyor¹⁰¹² es mester que li attenga¹⁰¹³ pus al cartolari sia mesa. Posem: quel mercader haura feta carta o al cartolari sia scrit¹⁰¹⁴; lo mercader liu deu tot attendre. E si lo mercader conue al senyor de la nau quintalades, vulles¹⁰¹⁵ quel mercader sia en la nau o defora, e noy pot metre les quintalades, o que no li bast moneda de aytantes quintalades¹⁰¹⁶ com li haura promeses, de aytantes li haura a dar¹⁰¹⁷ nolit, meta o no meta, del¹⁰¹⁸ que prometra de la quintalada.

E si la maior força dels mercaders lan giten, ell lan pot gitar que no pag res, e si lo senyor de la nau no es pagat no li pot res demanar, mas lo senyor de la nau es tengut de sperarlo fins a un temps sabut¹⁰¹⁹ de leuar e de carregar la roba e de portar ço es a entendre de mercaderia e la roba sua.

Nau o leny qui ira en viatge e peruentura la maior partida dels mercaders o de la roba volran descarregar e fer port on¹⁰²⁰ ne sien la on lo dit viatge sera levat quels mercaders puscan¹⁰²¹ descarregar aquella maior partida del haver. El senyor de la nau pusca forçar de descarregar laltra part, ço es la menor part que no volra descarregar, e haver tot lo nolit. E si lo senyor de la nau haura feta lexa daquell nolit als dits mercaders qui hauran descarregada la maior part, quel senyor dega lexar del nolit a la altra part e per aquella manera e¹⁰²² de aquell for de aquells primers sien posats tots los altres mercaders. E dels mariners se deu abatre de lurs loguers segons que la nau fara¹⁰²³ lexa de nolit.

Si no haura pagat lo nolit al senyor de la nau com lo haura sperat aquell temps que haura ab ell empres que haien bones noues, lo mercader deu carregar la sua roba. E sino la vol carregar, deu pagar tot lo nolit al senyor de la nau.

Encara es tengut lo mercader al senyor de la nau: que si lo mercader hauia moneda e que fossen en loch quel senyor de la nau hagues   -60-   ops exarcia ne res que necessari fos a la nau, lo mercader la li deu prestar axi com lo notxer els altres mercaders conexeran que faça a fer. E per aytal rao tots los personers qui en la nau seran els prestadors se deuen tots obligar al dit mercader. E si lo senyor de la nau o¹⁰²⁴ los personers o¹⁰²⁵ los prestadors trobauen algu¹⁰²⁶ home quils prestes, lo dauant dit mercader no es tengut de res a ells prestar.

Encara mes: que si lo senyor de la nau ha¹⁰²⁷ ops moneda e non troba, axi com desus es dit, e que fos en loch agrest e que aquella moneda hagues ops a espatxament¹⁰²⁸ de la nau, e si los dits mercaders noy han moneda, ells deuen vendre de la lur mercaderia per¹⁰²⁹ a espatxar la nau. E null prestador ne personer noy pot res dir ne contrastar entro¹⁰³⁰ que aquells mercaders seran pagats, saluo¹⁰³¹ los loguers dels mariners. Empero fa a entendre quel mercader veia¹⁰³² e conega que aço quel prestara sia¹⁰³³ espatxament de la nau o necessari della.

Encara es tengut lo mercader: que si ell ha vianda e la vianda fallia als mariners o als altres que en la nau fossen, ell la deu posar en comu e lo senyor de la nau deula partir per tots¹⁰³⁴ cominalment, el mercader no sen pot retenir mes que un altre hom. E com lo senyor de la nau sera en algun loch de recobre de vianda, lo mercader lin pot demanar tota aytanta com lin haura presa e lo senyor de la nau es li tengut que la li reta.

Encara son tenguts los mercaders: que si lo senyor de la nau vol surgir en¹⁰³⁵ costera o en port o en altre loch on se dubte¹⁰³⁶, aço faça ab voluntat e ab acort dels mercaders e sils mercaders ho volen el senyor de la nau los renuncia, si ancora o exarcia hi romania, los dits mercaders ho deuen tot pagar pusquel senyor o hom tinent son loch renunciat los ho haura. Encara¹⁰³⁷ mes son tenguts: que nau o leny lexara ancores en sparagol¹⁰³⁸ o en altre loch on les hauran surtes, e les¹⁰³⁹ lexara ab voluntat dels mercaders, sien pagades cominalment per tota la roba de la nau. El cors de la nau noy pag res. E si les iaquira per por¹⁰⁴⁰ de leny armat, sien pagades de comu¹⁰⁴¹ de tot lauer e¹⁰⁴² la nau deu hi metre per la meytat daço que valra, e si iaquira barca ne homens en¹⁰⁴³ algun loch ab voluntat dels mercaders, la roba dels mercaders pag la barca e faça la messio dels homens entro que sien en aquell loch on la nau o leny haura fet port, el cors de la nau noy pag res.

Si nau o leny tirara barca e omple¹⁰⁴⁴, e tira plena, sils mercaders volen que la lexen anar, la barca sia lexada e sia pagada per tot lauer. E lo cors de la nau noy pag res, e si romp lo   -61-   cap menys de lexar lanar¹⁰⁴⁵, e que no sia voluntat dels mercaders, los mercaders no¹⁰⁴⁶ sien tenguts de res a pagar.

Si algun senyor de nau o de leny haura carregada la sua nau o lo seu leny en algun loch, si ell stara surt en algun altre loch o en aquell metex on haura carregat e tots los mercaders seran en terra, que en la nau o leny no haura algu¹⁰⁴⁷ romas sino tansolament lo senyor de la nau o del leny ab los mariners, si aqui vendran lenys armats de enemichs os metra temporal soptosament quel senyor de la nau o del leny no pora fer leuar los mercaders e per qualseuol de aquestes condicions desusdites lo senyor de la nau o del leny se haura a leuar e los mercaders romandran en terra, si al senyor de la nau o del leny conuendra a gitar, o sia que gite per destret daquells lenys armats perço que mils los pusca fugir¹⁰⁴⁸ e que mils se pusca dels¹⁰⁴⁹ defendre, o sia quel temporal lo faça gitar per qualsevol de les condicions desusdites que ell git o faça gitar, val aytant com si tots los mercaders hi eren. En aquesta guisa empero que ço que ell faça que ho faça ab consell e ab voluntat de tot lo cominal de la nau o del leny e aytambe lescriua que pens descriure totes les conuinençes ques empendran en presencia de tot lo cominal e si lescriua aquella hora o en aquella sao non podia scriure, scrigau tantost com la nau o lo leny tendra prois en terra e abans quel scriua isca en terra. E si per ventura lescriua sera romas en terra ab aquels mercaders, e en la nau o leny haura alguns seruicials de aquells mercaders, lo senyor de la nau o leny deu fer aplegar tota la companya de la nau e aquells seruicials¹⁰⁵⁰ de aquells mercaders¹⁰⁵¹, e aqui ab tots tenir capitol. El senyor de la nau o del leny deu dir o fer dir dauant aquells seruicials e tot lo cominal de la nau tantes vegades las conuinençes que ell ab ells empendra que quascu ne sia be membrant, perço que quant aquell senyor de la nau se encontrara ab aquells mercaders qui romasos seran, noy pusca hauer algun¹⁰⁵² contrast ne encara algun¹⁰⁵³ daquells que en aquell capitol¹⁰⁵⁴ fos stat, no pogues dir que ell no hauia oit nil havia hom demanat, e si lo senyor de la nau o del leny fara axi com desus es dit, deu hauer valor axi com si tots los dits mercaders hi eren stats o la maior partida. Encara mes: si aquella nau o aquell leny vendra cas de ventura que per rao dels lenys armats desusdits o per rao del temporal haura anar en terra, si lo senyor de la nau o del leny fara o haura fet axi com desus es dit ab consell de tots aquells qui desus son dits e ab lur sabuda e ab lur voluntat tota conuinença o empreniment¹⁰⁵⁵ quel senyor de la nau o del leny haura feta ab tots aquells qui desus son dits e en aquella guisa e en aquella manera que desus es dita¹⁰⁵⁶, mercader negu ne altre algu noy pot metre contrast. E sin hi met, has a parar a tot dan e a tot destrich e a tot greuge e a tota messio quel senyor de la nau o del leny a qui aytal cas com desus es dit sera vengut, ne sostendra per culpa del contrast, que algu¹⁰⁵⁷ daquells qui desus son dits li hauran mes o li metran. E tot aço que desus es dit deu esser fet menys de tot engan e menys de tot frau, e si algu de tots aquells qui desus son dits, frau algu mostrar¹⁰⁵⁸ o prouar pora per alguna iusta rao,   -62-   aquell o aquells contra qui aquell frau prouat sera, deuse parar a tot dan¹⁰⁵⁹ e a tot interes daquella part que aquell frau prouara contra ella esser fet. Empero la proua del frau sobredit que sia prouat per persones que sien¹⁰⁶⁰ de gran esser menys de tota suspita encara que sien homens qui sapien e deguen saber de la art e del fet en que ells seran trets en testimoni. ¿Per qual rao? perço que si volets¹⁰⁶¹ dir que bastaixos o vils homens que hom pogues girar per diners valgues lo testimoni que ells farien, seria mala cosa. Perço car ab mals¹⁰⁶² homens quel senyor de la nau donas per testimonis contra los mercaders si creguts eren, lo senyor de la nau poria desfer los mercaders a les vegades, perque testimonis que vil home faça¹⁰⁶³ e qui hom pusca girar per diners no val ne deu hauer valor per neguna rao.

Tota messio o convinença que de mercaderia sia de aueries, se deu pagar per sou e per liura per los mercaders saluo¹⁰⁶⁴ empero carregar si donchs nos¹⁰⁶⁵ hauia a leuar per fortuna de mal temps o daltre cas que si esdeuenga, ço es per entrar en port o en freu o en loch on se pogues saluar la dita mercaderia o la dita nau o leny; en aytal cas deu fer la una roba e¹⁰⁶⁶ laltra per sou e per liura o per bessant. E si no ha en la nau mercader qui¹⁰⁶⁷ haia aytant com laltre de mercaderia o¹⁰⁶⁸ sien cinch de la una part e dos o tres de laltra que aquells mercaders dos pus haguessen tanta o mes mercaderia que aquels cinch, tot ço que conuenguessen per pagar de aueries se deu¹⁰⁶⁹ pagar cominalment, axi be de la poca mercaderia com de la molta. Empero que sia fet lealment, menys de frau e que no si faça res per voluntat. E aço deuen iurar tots los mercaders, que ho facen lealment¹⁰⁷⁰. Empero aquest capitol va¹⁰⁷¹ a la esmena de la nau de res que li prometran¹⁰⁷² de restituir. Car la nau ha aytal privilegi: que si los mercaders li prometen res de esmenar, es mester que liu¹⁰⁷³ attenguen¹⁰⁷⁴ iatsia no sia scrit, sol que lescriua hi sia o queu¹⁰⁷⁵ oia. Ell scriua deu ho scriure quan la nau tendra prois en terra que la donchs anava per mar quant la conuinença fon¹⁰⁷⁶ feta.

Açi parlarem que deu fer senyor de nau a¹⁰⁷⁷ peregri e peregri a senyor de nau o leny¹⁰⁷⁸. Tot home es appellat peregri qui do nolit de la sua persona e de roba que no sia mercaderia, e tot hom que port de ·X· quintars en auall deu donar nolit de la sua persona. E no pot esser mercader que de ·XX· besants en auall¹⁰⁷⁹ dona de nolit¹⁰⁸⁰. E¹⁰⁸¹ lo senyor de la nau no es tengut a aquell de E ·X· quintars en auall de portar caxa ni companyia ne roba si ab lo senyor de la nau¹⁰⁸² no sen aue. E si met roba en la nau que nou veia lo senyor o lescriua o altre qui lo senyor de la nau o lescriua haia mes en son loch per noliveiar o per veure¹⁰⁸³ tota quanta ni metra e si aquell nou ha vist, o¹⁰⁸⁴ lo senyor o¹⁰⁸⁵ lescriua pot demanar lo maior nolit quis do en la nau de alguna¹⁰⁸⁶ roba, multiplicant lo   -63-   volum¹⁰⁸⁷ de la roba o¹⁰⁸⁸de la mercaderia ab laltre qui hi sera e en aquella mariera metexa de persona qui entra menys de voluntat del senyor o del scriua en la nau es en voluntat del senyor de pendre quin¹⁰⁸⁹ nolit se volra.

E si tant sera que la nau fos massa¹⁰⁹⁰ carregada o¹⁰⁹¹l lo senyor de la nau no la vulla portar, lescriua la deu fer gitar en terra e¹⁰⁹² a nengun damnatge que prenga la roba lo senyor de la nau non¹⁰⁹³ es tengut pusque al cartolari no fos scrit, ço es a entendre, quant la nau haura feta vela e¹⁰⁹⁴ sera fora de port, los mercaders e los mariners e los peregrins e tota persona que en la nau haia mesa roba, deu venir e manifestar al scriua la roba que en la nau haura¹⁰⁹⁵ mesa, e si nou¹⁰⁹⁶ fa, dalgun damnatge que hagues la roba o la mercaderia, non seria tengut lo dit senyor ne lescriua¹⁰⁹⁷.

Si nau gitaua per fortuna o per altra ventura que li esdeuengues e gitaua la roba veent¹⁰⁹⁸ per algu de aquell mercader o¹⁰⁹⁹ pelegri o mariner o daltra qualseuol persona que no fos scrita en lo libre o en les taules o al scriua o al senyor no fos manifestada o a hom¹¹⁰⁰ quel senyor o lescriua hi hagues mes en loch dells per¹¹⁰¹ veedor, e la roba se gitaua, os perdia, os banyaua, lo senyor de la nau no¹¹⁰² es tengut de restituir per testimonis¹¹⁰³ quey hagues qui la haguessen vista carregar, e si la roba sera trobada al descarregar, sia a voluntat del senyor de pendre lo nolit que volra, e lo dit mercader li deu pagar aquell sens tot contrast. Mas si lescriua la hauia scrita abans¹¹⁰⁴ o despuys que la dita nau hauia feta vela, tot lo dampnatge que la roba pendra, deu esser tengut lo senyor de esmenar e¹¹⁰⁵ restituir sens tot contrast.

Encara¹¹⁰⁶ mes es tengut lo senyor de la nau als pelegrins de donar plaça e aygua e portar la on los haura conuenguts de fer portar. E si ell na pres senyal, ell los deu attendre ço quels haura promes. Empero lo pelegri ques manifest lo terç jorn dauant¹¹⁰⁷ lo senyor o lescriua e lo pelegri deu donar pa raula al senyor e sil senyor los dona¹¹⁰⁸ terme mes que no deu e lo pelegri roman, tot lo nolit¹¹⁰⁹ deu retre e lo damnatge que aquell¹¹¹⁰ haura rebut, tot lo li deu restituir lo senyor de la nau, e sil pelegri sen va sens paraula o¹¹¹¹ no es vengut al terme que la nau fara vela, sil pelegri hauia donats mil marchs de senyal o que hagues pagat tot lo nolit, lo senyor no li es tengut de retre res¹¹¹².

Senyor de nau deu donar plaça a pelegri o home¹¹¹³ per ell, ço es a dir lo notxer, e lo pelegri deu hauer aquella   -64-   plaça que hom li haura donada e assignada, e sil pelegri mor ell pot iaquir la plaça a quis volra e deu esser la millor vestidura que ell haia del notxer. E la moneda si noy ha parent, deu la pendre lo senyor e lo senyor deu la estoiar e tenir fins¹¹¹⁴ que sia en loch que li sia demanada fins a tres anys, e a cap de tres anys si no li es demanada, ell la deu donar per¹¹¹⁵ anima daquell en presencia del bisbe de la terra e lescriua es tengut per aquell cap meteix de manifestar al bisbe o al senyor de la terra e scriure la dita moneda e totes les coses del mort, e ell deu ne tenir un scrit e altre los mercaders e altre lo senyor de la nau. E quant seran tornats en la terra lescriua deu mostrar aquell scrit al bisbe o a son loctinent o al clergue¹¹¹⁶ que tenga la cura de aquell loch, e lo clergue deu metre¹¹¹⁷ en scrit allo al libre de la esglesia, e si lo senyor de la nau no es sufficient de tenir aquella moneda, que ell sia mal mercader o malbaratador, ell la deu assegurar, e si no la pot assegurar ell la deu metre en loch que si ve demanador fins al terme dels dits tres anys, que la¹¹¹⁸ pusca hauer. E si lo senyor de la nau moria, la moneda fos posada en loch que fos salua.

Aço desusdit deu hauer lo senyor de la nau en guasarda¹¹¹⁹: lo lit e lo vestit del pelegri, enfora aquell que deu hauer lo notxer. Mas empero lo senyor de la nau no deu hauer tant del poch com del molt, que de cent besants¹¹²⁰ en auall no deu hauer sino lo vestit, e tot laltre deu estoiar¹¹²¹ a vendre e ferne diners.

Mas si algun home que vaia per viatges per¹¹²² son cors es comptat per pelegri e si mor, lo, senyor de la nau ne notxer ne hom de la nau non deu hauer res. Mas si es pelegri que vaia en ultra¹¹²³ mar o en altre peregrinatge, ells deuen hauer axi com desus es dit¹¹²⁴, car molts homens son que van de un viatge en altre ab poca mercaderia, o van en altre loch per poblar e son dits peregrins e de aquells aytals non deu hauer res lo senyor de la nau. Mas lo senyor si consol¹¹²⁵ no ha en la nau, si algun¹¹²⁶ hom hi mor, ell es tengut de guardar la roba del mort sil mort no ha fet testament el¹¹²⁷ non hauia iaquit a home de que hagues fet son procurador¹¹²⁸ e son marmessor en la nau o son hereu e¹¹²⁹ si noy hauia parent seu, lo senyor de la nau deu guardar la roba e la deu retre a sos parents o a sa muller, o a sos fills, o a aquells a qui mils deia esser retuda. El scriua deu aço scriure tot e¹¹³⁰ retenir un scrit e lo senyor altre, e fer axi com desus es dit e stablit.

Lo barquer de la nau deu hauer del pelegri qui morra les sabates, el coltell e la correia e lo guardia de la nau deu hauer les calces. E lo barquer e lo guardia ab¹¹³¹ dos ensemps deuen lo sebollir en terra o en altre loch o gitar en mar.

  -65-  

Encara mes que la vianda del pelegri o de tot altre home qui, morra en la nau deu esser donada al senyor de la nau. E aquest capitol es axi fet entenent dels pelegrins e dels altres homens qui vagen¹¹³² de un loch en altre axi com desus es dit.

Si algun hom daquests hauia donat nolit al senyor de la nau e volgues romandre¹¹³³, lo senyor no li es tengut de retre¹¹³⁴lo nolit. Encara si algun pelegri e altre hom o mercader nolieiara al senyor de la nau e com seran en terra o en altre loch e volra vendre son hauer e que no li bast aquell hauer al seu nolit, quascu paga son nolit valla¹¹³⁵ o no valla aquest present hauer que deura pagar son nolit, e si lo mercader haura altre hauer que fos millor, aquell millor no¹¹³⁶ ha damnatge per lo pus auol e axis paga lo nolit als senyors de les naus o dels lenys. E per ço fon fet aquest capitol: quels mercaders no poguessen un a altre enganar ne manleuar sobre aço que no valria¹¹³⁷, sino en lo principal hauer.

Aço deu fer pelegri a senyor de nau e tothom qui en la nau vaia: que¹¹³⁸ es tengut de aiudar e de saluar e de guardar la nau e de no abandonar entro al cap del viatge, si donchs no ho fahien ab voluntat del senyor de la nau. E per ço fon fet aquest capitol, car molts senyors de naus leuen menestrals per pelegrins e homens darmes, els fan millor mercat de nolit que no farien si¹¹³⁹ sabessen que sen volien exir, e molts mercaders no si metrien sino per ço¹¹⁴⁰ car saben que homens darmes hi van. Encara son tenguts los pelegrins e tots los altres qui en la nau iran de esser e star al consell e a totes costumes qui seran meses ne stablides en la nau.

Ara façam compte que¹¹⁴¹ un senyor de nau acorda un mariner sia auol o bo o que sapia o que no sapia, lo seu loguer li ha a pagar. Empero en aquesta¹¹⁴² forma: que sil mariner li promet que ell sera¹¹⁴³ calafat o mestre daxa o notxer e lo senyor de la nau lo haura pres per aquella fiança, que non haura altre leuat per fiança de aquell, si aquell no sab res no li deu donar lo senyor de la nau o del leny sinol axi com coneguen lo notxer e lescriua per sagrament que deu hauer.

Encara sapiats: quel senyor de la nau no deu gitar mariner de la nau fins quel viatge haia fet sino per tres coses. La primera per ladronici, e laltra per rasa¹¹⁴⁴, e laltra sino fa lo comandament del notxer. Empero lo notxer no li deu comandar cosa que no li haia de comandar e nos deu gitar   -66-   per una volta entro¹¹⁴⁵ a ·V· vegades, e sino fa¹¹⁴⁶ puys lo comandament del notxer, ell lon deu gitar o home qui tenga lo loch de comandament en la nau. Mas tu¹¹⁴⁷ atten be en aquell mariner qui la comandaria o laltre si ho sap fer. Encara per altra cosa lo pot gitar de la nau¹¹⁴⁸ axi meteix, ço es, sis periurara de sagrament que faça, perço car¹¹⁴⁹ los mercaders noy hauran pus fiança.

Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner, que si lo mariner ses acordat ab lo senyor de la nau per gran loguer, e lo senyor de la nau ne trobaua altre per¹¹⁵⁰ menor loguer, nol pot gitar de la nau que noy vage, sol que en la ma ho hagen conuengut lo¹¹⁵¹ un al altre que axi be deu esser tengut com si era scrit en cartolari.

Encara¹¹⁵² es tengut lo senyor de la nau al mariner: que si lo mariner ses acordat ab lo senyor de la nau, nol ne pot gitar per parent ne per altre hom, pusque sia scrit en lo cartolari o que sia dada palmada, iatsia no sia recollit en la nau. E si gitar lon vol, haurali a pagar son loguer axi be com si hauia fet son servey¹¹⁵³ en tot lo viatge. Encara es tengut lo senyor de la nau quel si fins a tres iorns haura lauorat el¹¹⁵⁴ pren malaltia, li deu pagar la meytat del loguer e sino pot entrar en la nau¹¹⁵⁵ deu lo aquir si los mariners coneixian que no pusca anar, e si es en loch strany ha li a donar lo, senyor de la nau la meytat de son loguer, haia o no, e si nol ha, que¹¹⁵⁶ manleu, que mester es quel mariner¹¹⁵⁷ haia. E si lo senyor mor, los marmessors del senyor deuen aço attendre.

Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner: que si malalt es lo mariner e mor en la nau, que deu esser pagat de tot son loguer. E si¹¹⁵⁸ y ha algun parent seu, a aquell sien dades les coses de aquell. E si aquell qui mort sera ho ha dit o no dit als infants o a la muller sia dat si ab ells staua ella com lo marit era viu. E si la muller no li era leal¹¹⁵⁹ o no staua ab ell com¹¹⁶⁰ parti de sa terra o si li sera fuyta despuys quel marit ne sera partit¹¹⁶¹ lo senyor de la nau ab lescriua, ab consentiment de la cort, als parents pus prohismes ho do.

Mariner qui sera acordat en viatge e per voluntat de Deu mor¹¹⁶² ans que la nau haia feta vela, deu hauer lo quart del loguer, e¹¹⁶³ sia assignat e donat als hereus. Encara si morra apres que haura feta vela e abans que sia la on la nau fara port, la meytat del loguer deu esser del mort e que sia dat a sos hereus. E si hauia rebut¹¹⁶⁴ tot lo loguer ans que moris, tot deu esser seu e donat a sos   -67-   hereus, e senyor de nau ó de leny no y pot res contrastar ne¹¹⁶⁵ res demanar.

Si lo mariner ses acordat a mesos e mor, sia pagat e donat als seus hereus per ço que haura seruit¹¹⁶⁶.

Encara es tengut lo senyor de la nau de pagar son loguer al mariner la on les mercaderies paguen lo nolit. E si lo mariner es a sa vianda meteixa, es li tengut de dir si tornara al viatje que haura fet o no a cap de vuyt iorns. Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner: que si lo mariner met ses portades¹¹⁶⁷ que les pot metre en loch qualseuulla sol que no sia stibat¹¹⁶⁸ e que les portades dels mariners ço es a entendre, no meten en git. Empero les portades deuen esser daytant com lo preu del loguer, de cinquanta besants en auall comprades, ço es a entendre: que si hauïa cent hures de loguer que no¹¹⁶⁹ pagaria de les cinquanta, e de las cinquanta en sus pagaria, e si ha quaranta o trenta o vint besants e hauia tant com deu hauer de cinquanta auall, no paga lo git ne aueries. E pot les metre aquelles portades en qual loch seuulla. E sis banyen os¹¹⁷⁰ affollen, lo senyor de la nau no li es tengut. E lo mariner es tengut que les meta, que lescriua ho sapia e que sia scrit. E sino es scrit deu les totes perdre e no deu dir sino de ço que seran¹¹⁷¹, e si diu dals e que fos prouat que no fos¹¹⁷² allo que haura dit, tot ho deu perdre e deu esser de las enyoria on seran, ¹¹⁷³e lo senyor de la nau deu ne hauer lo terç.

Segons que en lo capitol desusdit diu¹¹⁷⁴, portades de mariners no pagan ne deuen pagar en get, mas gens no demostra ne declara com deu esser entes ne com no, e per la rao desus dita los bons homens que primer anaren per lo mon en aquesta¹¹⁷⁵ manera ho volgueren esclarir e declararen ho axi: que si algun mariner compraua ses portades del seu propri, axi es a entendre, que ell no haia encara re but lo seu loguer, si cas de ventura vendra a la nau o al leny on ell¹¹⁷⁶ ira e encara hi haura meses les portades axi com desus es dit, e seran comprades axi com desus es dit, los dits mariners son tenguts de metre en lo git que fet sera per sou e per liura segons que les portades¹¹⁷⁷ valran o hauran costat, ço es a entendre, segons que git sera stat fet. Empero si lo senyor de la nau o del leny hauria o haura feta gracia que volgues hauer prestat o pagat als dits mariners ans que en lo viatge entrassen lo loguer que ells hauer deuen per aquell viatge on seran acordats e deuen anar los dits mariners, no son tenguts de metre en lo git que fet sera en aytant com la meytat de aquell loguer sera. Empero si les dites portades¹¹⁷⁸ costaren mes que la meytat del loguer no sera, los mariners son tenguts¹¹⁷⁹ pagar en aquell get que fet sera per tot aytant com aquell mes sera que les portades¹¹⁸⁰ costaran o valran mes que la meytat   -68-   del loguer que ells pres hauran. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny nols fara la gracia que desus es dita, e los dits mariners compraran les portades desusdites axi com desus es dit, ells son tenguts de metre en lo get¹¹⁸¹ que fet sera tot en axi com desus es dit. Empero qualque hora¹¹⁸² quant que quant lo senyor de la nau o leny dara o pagara lo loguer als dits mariners, los dits mariners no son tenguts de lurs portades, en aytant com la meytat del loguer los abastara, que seran stades comprades. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Senyor de nau deu leuar al mariner les sues portades¹¹⁸³ les quals li haura¹¹⁸⁴ promeses de leuar. E lo mariner deu les metre ans que la nau haia tot son ple. E si la nau ha tot¹¹⁸⁵ carrech e ell les hi vol metre, lo senyor no lin es tengut de leuarles, mas si lo mariner les hi vol metre ans que la nau haia son ple e quel senyor lin¹¹⁸⁶ vet, lo senyor es tengut de donar aytant al mariner com haura de nolit de aytanta roba com lo mariner deu metre per les portades e axi lo mariner no les deu metre.

Mariner no pot ne deu nolieiar les sues portades a mercader ne a mariner que sia de la nau tengut ne nolieiat. E si ho fa, lo senyor de la nau pot¹¹⁸⁷ pendre lo nolit quel mercader hauia empres ab lo mariner per rao daquelles portades.

Mariner ne mercader ne altre hom no deu fer senyal en bala ne altre hauer pusque carregat es en nau. E si ho fa¹¹⁸⁸, lo senyor de la nau ho pot tot pendre, e ell deu perdre tot ço que senyalara.

Encara es tengut lo senyor de la nau als mariners¹¹⁸⁹ quan hauran stibada la nau daço quels deu pagar, e si es leny, la meytat. E deu los donar a comprar lurs portades ·VJ· iorns, e deu venir a mar lo¹¹⁹⁰ un iorn lo terç e laltre lo terç dels mariners. E los altres deuen fer lo seruici que¹¹⁹¹ fa en nau.

Encara es tengut lo senyor de la nau quel mariner pot carregar e descarregar les sues portades ab la barca de la nau. E deuen li ajudar los altres mariners.

  -69-  

Encara es tengut senyor de nau a mariners que de nolit que li sera pagat ell deu pagar als dits mariners. E si lo nolit¹¹⁹² noy basta, ell deu manleuar, e si no troua a manleuar, que la nau sia venuda e ques paguen los mariners ans que hom qui hi sia prestador ne altre hom. Car lo mariner si¹¹⁹³ noy hauia sino un clau de ques pogues pagar, se deu pagar. Sols empero que la dita nau non sia anada en terra¹¹⁹⁴ aquell viatge que haura començat, e si lo senyor de la nau hauia ab amor manleuats en algun viatge lo loguer dels mariners fos quel loguer multiplicas a conquist pus altre viatge que hagues començat la nau se rompia, lo loguer del primer viatge se deu pagar en fora lo conquist de aytant com la nau se restaurara e si nos restauraua¹¹⁹⁵ sino sol de un agut, sia del loguer a pagar del mariner. E noy pot res dir altre hom prestador ni altre que los mariners deuen esser pagats sol que res hi troben, pusque hauran axi fet¹¹⁹⁶.

Tot senyor de nau o de leny es tengut de pagar lo loguer als mariners la on ell reb¹¹⁹⁷ lo nolit, segons que en lo capitol desusdit es contengut mas es axi a entendre que noy haia alguna conuinença quels mariners haien ab lo senyor de la nau o del leny que nols sia tengut de pagar tro que ells sien tornats en aquell loch on hauran començat e leuat lo¹¹⁹⁸ lur viatge, e si aquesta conuinença es entre ells empresa, los mariners no poden ne deuen demanar¹¹⁹⁹ lur loguer tro que ells sien tornats en aquell loch on ells feren la conuinença ab lo senyor de la nau o del leny si donchs lo senyor de la nau nols en volia fer alguna gracia. Mas lo senyor de la nau deu pagar los mariners en continent que ells seran tornats en aquell loch on la conuinença sera empresa entre ells e aço deu fer sens tot lagui e sens tot contrast. E si alguns daquells mariners sostendran algun dan o alguna messio per rao del seu loguer a cobrar, lo senyor de la nau li es tengut de tot aquel dan e de tota aquella messio que aquell mariner haura sostenguda per culpa¹²⁰⁰ com lo senyor de la nau no¹²⁰¹ li haura volgut pagar lo seu loguer. E si entre lo senyor de la nau e los mariners no haura conuinença ne spera empresa alguna¹²⁰², lo senyor de la nau los es tengut de pagar los lurs loguers los quals lo senyor de la nau e los mariners se hauran empres, encontinent quel senyor de la nau rebut haura lo nolit e de aquella moneda meteixa quel senyor de la nau rebra dels mercaders, e si peruentura los mercaders seran trafegadors, o la roba que ells hauran portada no valra lo nolit quels mercaders deuen donar al senyor de la nau e los dits mercaders¹²⁰³ iaquiran la roba per lo nolit, valga¹²⁰⁴ la roba lo nolit o no valga, mester es que los dits mariners haien los lurs loguers si la dita nau sen sabia vendre encara que¹²⁰⁵ degues donar per aquell preu quels mariners¹²⁰⁶ deuen hauer per lurs loguers. Ne prestadors ne alguna altra persona noy pot res dir ni contrastar per neguna rao. Que mester es quels mariners haien lurs loguers en aquell loch on lo senyor de la nau¹²⁰⁷ haura promes   -70-   de pagar los si donchs los dits mariners no volran fer gracia al senyor de la nau quel vullen sperar tro que ell sia en loch on trobe¹²⁰⁸ consell de moneda on ells sien pagats de lur loguer. E fon¹²⁰⁹ fet perço aquest capitol, que tot senyor de nau deu guardar com nolieiara ne com no qui ne a qui no, ne quina roba ne quina no, perço car haia lo nolit o nol haia, mester es quels mariners sien pagats de lurs loguers.

Encara es tengut lo senyor de la nau que si ell es penyorat de senyoria o daltre home, los¹²¹⁰ mercaders e lo senyor faran vendre la nau a sots ma e puys la retendra a sos ops e fer la comprar a altre perço que la senyoria nou conega o per altra cosa, lo mariner no deu perdre son loguer pusque al senyor romanga la nau e lo nolit o¹²¹¹ lo nolieg; quel senyor no pot gitar lo mariner si nol paga. Empero lo mariner ha a metre lo terç de son loguer per les auaries que seran fetes¹²¹² encara mes de la altra moneda que haura leuat loguer, deu metre axi com los mercaders per sou e per liura. Saluo¹²¹³ empero quel senyor de la nau vulla exiuernar, quel mercader no li pot res dir que a fer ho ha e si lo senyor exiuerna¹²¹⁴, qui sen poria tornar, o spera lo nolit, entretant al¹²¹⁵ senyor de la nau ve empatxament¹²¹⁶ que es penyorat, que ha a vendre la nau, axi com desus es dit, lo senyor ha a pagar lo mariner de tot e lo mariner no ha res a metre del loguer en aueries. E perço fon fet aquest capitol: que lo mariner no pot res fer sino axi com lo senyor de la nau vol, que ell pert tots iorns¹²¹⁷ son temps pus exiuerna¹²¹⁸ e no li deu hom res crexer de son loguer e ell met sa persona e sos vestiments a consumament¹²¹⁹. E lo senyor esta en sperança¹²²⁰ e ha afermat¹²²¹ son viatge e esta en esperança¹²²² de guanyar, tot lo loguer li deu pagar sens contesa e sens aueries. Saluant empero quel senyor no hagues dit e conuengut per pati e per acort quels degues crexer lurs loguers e quels en degues pagar per la espera quels mariners fessen¹²²³. E si y ha neguna conuinença quels mariners consenten per lur plana voluntat, lo senyor nols nes tengut, sino aytant com si ells eren cominals la nau e lo¹²²⁴ loguer saluo un al altre de totes coses multiplicament la nau ab lo loguer. Mas si noy ha neguna conuinença, tot en axi deu pagar com desus es dit. Encara es tengut lo senyor de la nau al mariner de pagar per ell axi com en moltes parts fan aueries qui paga un diner o una malla¹²²⁵ en les comunes. Car lo senyor de la nau ho deu tot pagar.

Encara deu esser tengut lo senyor de la nau al mariner de fermar dret per ell per aytant com son loguer valega¹²²⁶, si nol ha pres, e daytant com faça compte que valega¹²²⁷ la roba que haura¹²²⁸ en la nau. E que li deu aiudar de son poder saluant que¹²²⁹ per el nos meta en baralla ne en perdicio del seu ne dels promens que sien en la nau.

  -71-  

Encara es tengut lo senyor del leny al mariner de esmerçar sos diners com laura pagat la on conexera lo senyor de la nau que faça afer, saluant quel senyor non haia damnatge. E si lo senyor de la nau es en vila, sia luny o prop, quel mariner vaia per esmerçar son loguer, lo senyor li es tengut de donar a menjar en la nau dos iorns e no pus sinos vol.

Encara que tot senyor de nau o de leny sia tengut de donar a menjar als mariners stant en lo¹²³⁰ viatge, si ab ell pledeiaran¹²³¹.

Segons que¹²³² en lo capitol ia desus es contengut que mariners qui pledeiaran ab lo senyor de la nau o leny que lo senyor de aquella nau o daquell leny los es tengut quels do¹²³³ a menjar mentre que ab ell pledeiaran, mas¹²³⁴ no demostra com ne com no ne per qual raho, e en axi perço com en lo capitol desusdit no esclarex, ne poria tornar gran dan ab senyors de les naus o dels lenys. E per la raho desusdita los bons homens qui aquests stabliments o costumes faeren, veren¹²³⁵ e conegueren que gran dan sen poguera seguir, e perço sobre alguns capitols que no¹²³⁶ son clars ells faeren esmenes perço que dan ne treball no sen puxa¹²³⁷ seguir. E sobre lo capitol desusdit dien e declaren que los senyors de les naus o dels lenys son tenguts a¹²³⁸ donar a menjar als mariners qui ab ells pledeiaran, ço es a saber, per casos¹²³⁹ sabuts. Lo primer cas es si lo senyor de la nau o del leny no dara vianda a sos mariners sufficient axi com ia es acostumat e en un capitol ia desus es dit, esclarit e certificat. Lo segon cas es si ell no attendra¹²⁴⁰ les conuinençes que ab ells empendra lo dia que ab ells se accorden. Lo terç cas es si ell se girara¹²⁴¹ en algun loch on isca de son viatge si ab ells¹²⁴² no sen aue o nols ho hauia fet entenent com ab¹²⁴³ ell se acordaren. Lo quart cas es si ell volra cambiar viatge sens voluntat dells e de lur sabuda. Encara mes per tot cas qui iust sia, que nols attena tot ço que promes los haura com ab ells se accordaren. Per aytals coses com desus son dites, lo senyor de la nau ab qui ells seran¹²⁴⁴ los es tengut quels do a menjar si ab ell ne hauran a pledeiar. Empero lo cambiament del viatge es axi a entendre: quel senyor de la nau o del leny fos en loch on trobas mariners si aquells qui ab ell serien no volien anar si ell los ne volia forçar. Empero si ell hauia cambiat viatge per algunes condicions o¹²⁴⁵ per empatx de senyoria que ell no gosas anar descarregar en aquell loch on deuia descarregar, e empres hauia ab aquells mercaders qui carregaren, los mariners hi son tenguts de anar. Empero es axi a entendre, que segons quel senyor de la nau se millorara¹²⁴⁶ del nolit per aquell cambiament de viatge que per aquella forma sia tengut ell de millorar los mariners de lurs loguers. E per les raons desusdites feren aquesta esmena e aquest declarament los¹²⁴⁷ antichs qui primerament anaren per lo mon. ¿Perque? perço com gran dan e gran   -72-   mal fora e seria¹²⁴⁸ qualque temps o qualque hora o en qualque loch que la nau o leny prengues terra¹²⁴⁹ per qualseuulla rao que lay prengues, que los mariners poguessen mette en plet¹²⁵⁰ lo senyor de la nau o del leny. Ab lo qual ells serien sens iusta rao. Perço car a las vegades hi ha mariners que sols que ells poguessen fer lo lur delit e complir la lur voluntat, ells no serien en res si lo senyor de la nau o del leny ab qui ells serien hi consumauen sa nau o son leny que abans los plauria, perque¹²⁵¹ molt mal hom va per lo mon, que es dolent e¹²⁵² desesperat com veu algun altre profitar e millorar, perço com ell volria que axi com ell es malestruch e dolent¹²⁵³, que axi tots los altres ho fosen. E aquella manera aytal es manera de¹²⁵⁴ auol hom. Encara mes: car lo qui es auol hom no volria ell trobar null temps algu millor de si meteix per nenguna manera en lo mon. E per aquesta manera los nostros antichs antecessors volgueren¹²⁵⁵ e declararen los casos e les rahons perque los senyors de les naus e dels lenys fossen tenguts de donar a menjar als dits mariners qui ab¹²⁵⁶ ells dits senyors pledeiaran. Perço que daqui auant algun auol home no pogues fer consumar a algun altre daço que hauria. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol. E si mariner algu metra lo senyor de la nau o del leny en¹²⁵⁷ algun plet sens iusta rao o iust cas, ell es tengut a aquell senyor de aquella nau o daquell leny ab qui ell sera accordat. E qui ell haura mes en¹²⁵⁸ algun plet, de retre e de donar¹²⁵⁹ tots dans e damnatges e tot destrich que ell ne sostendra o ell ne haura sostengut perço car no iustament ell haura fet pledeiar lo dit senyor de la nau o del leny e fet consumar lo seu. E si ell no ha de que li¹²⁶⁰ pusca pagar ne retre ne donar ço del seu, ell deu esser pres e menat e mes en poder de la senyoria e star tant entro que ell haia satisfet aquells dans o damnatges, los quals aquell senyor daquella nau o daquell leny ab qui ell sera acordat haura sostenguts pet culpa dell pusque axi com no deuia¹²⁶¹ laura mes en plet e en damnatge. Perque tot hom se deu guardar de fer algun dan a altre sens raho, perço que sobre si mateix no¹²⁶² li puga tornar aquell damnatge que ell cuydaua fer a altre¹²⁶³ sens iusta rao, perço es iusta cosa que sobre si mateix torn.

ENCARA es tengut lo senyor de la nau o del leny, que sia cubert que deu donar a menjar a tots los mariners tres iorns de la setmana carn, ço es a saber, en lo diumenge, en lo dimarts e en lo dijous e en los altres iorns de la setmana cuynat e¹²⁶⁴ quascun vespre de quada dia lur companatge. E axi meteix tres vegades per quascun mati los deu fer donar vi e axi meteix los ne deu fer donar quascun vespre. E lo companatge deu esser tal com se segueix: ço es, formatge, o ceba, o sardina o altre pex. Encara lo senyor¹²⁶⁵ es tengut de donar vi entro quel vi¹²⁶⁶ valega tres besants e mig. E si troba atzebib o¹²⁶⁷ encara figues, ell ne deu fer vi, e si no troba atzebib ne figues o que li costas mes de ·XXX· millaresos la millera¹²⁶⁸ feta, lo senyor de la nau o del leny nols es tengut de donar vi. Encara mes es tengut lo senyor de la nau o del leny de doblar la raccio als dits mariners a¹²⁶⁹ festanyal. Encara deu   -73-   hauer seruicials qui adoben de menjar als mariners¹²⁷⁰.

Senyor de nau o de leny no es tengut de donar a menjar als mariners¹²⁷¹ pusque no iaguen en la nau o en lo leny.

Encara senyor de nau no deu trametre mariner en loch reguardos; sil mariner noy vol anar, lo senyor¹²⁷² nol ne pot forçar.

Encara senyor de nau no pot prestar mariner a altra nau o a altre leny sens voluntat del mariner, saluant empero quel senyor de la nau hagues ops un mestre o un mariner qui sapia fer cosa que haia ops a la nau que aquells no sapian fer qui en aquella nau o en aquell leny seran, e aquell mariner hi deu anar. Mas no pas en terra, si donchs no era a seruey de aquella nau en que aquell seria. Diu saluo que aquell mariner no bastaixas¹²⁷³ ne que leuas faix ne algun carrech a son loch, ne res que ell fer no degues.

Senyor de nau es tengut al mariner que¹²⁷⁴ tot semblant pati com fora al mercader si deu descarregar en algun loch en axi com haura dels mercaders axi deu donar als mariners.

Si senyor de nau pren altre viatge la on la nau haura descarregat, el mariner noy vol anar, lo senyor nol pot forçar, saluant que sia en loch que trobe mariners, mas si non trobaua ha los a fer iuncta al viatge en axi com sia conegut per lo senyor e per lo notxer e per lo scriua de¹²⁷⁵ iunir que segons quel hom volra mes en aquell que en altre. Mas lo senyor non pot minuar a nengu de son loguer. E¹²⁷⁶ si un hom valra mes quel senyor nos cuydara al començament, deu lo millorar car molt bon hom se vol exir de una terra perço car noy es conegut e perço quen isca¹²⁷⁷ faran mercat de sa persona.

Si senyor de nau vendra la nau o altre qui la pusca vendre, a hom strany qui noy hagues part, tot lo loguer deu pagar als mariners, e son scapols. E si los mariners son en loch que noy vullen nauegar, lo senyor o aquell qui la   -74-   nau haura venuda es tengut de fer lurs ops a ells¹²⁷⁸ fins que sien tornats alla hon los leuaren¹²⁷⁹.

Si nau o leny se vendra en terra de sarrahins lo senyor del leny deu donar leny e vianda als mariners entro que sien en terra de crestians on puguen hauer recobre¹²⁸⁰.

Si peruentura sera accordat mariner en¹²⁸¹ forma de cartolari que digues en lo acordament quey hagues empreniment segons quel senyor de la nau ho hauria fet scriure a enteniment del mariner que ell fos dubtant en algun loch e quel dit mariner noy gosas anar, lo senyor de la nau li deu donar la meytat de son loguer e li deu donar vianda tro que sia en loch de recobro¹²⁸². Empero si es acordat sens tal empreniment, lo mariner es tengut de anar la on lo senyor de la nau sera tengut de anar ab los mercaders.

Lo mariner es tengut a senyor de nau o de leny que pusque sera accordat ab lo senyor e donara¹²⁸³ palmada, es mester quel mariner vaia ab ell axi be com sin hauia feta carta de notari. E lo mariner daquell iorn auant que sera acordat ab lo senyor de la nau, no pot anar en¹²⁸⁴ alguna part sens voluntat del senyor. E¹²⁸⁵ deu lo mariner demanar paraula al senyor si res ha a fer fora de la vila on sera, e deu hauer si es en loch fora¹²⁸⁶ vila recollida la roba al terç iorn, si la nau es en loch estrany. Encara es tengut lo mariner al senyor que li haia a iurar de esser fel e leal¹²⁸⁷, axi com en aquell capitol es scrit, que demanen los mercaders al senyor¹²⁸⁸.

Encara es tengut mariner al senyor de la nau que ell nos pot partir de ell ne de la nau per¹²⁸⁹ alguna cosa sino per tres: per esser senyor de nau o leny, o per esser notxer, o per conuinença. E si mor lo, senyor o aquell qui sera logat e seran sobrel leny los bens daquell quey seran deuen pagar los mariners al terme. Encara es tengut mariner¹²⁹⁰ en totes coses que pertangan a la nau, a anar a bosch, e a serrar, e a lenya, e a fer exarcia, e a forn, e a barqueiar ab los barquers, e a stibar, e¹²⁹¹ a desestibar, e tota hora quel notxer lin¹²⁹² comanda anar a aygua, e a leuar en nau totes companyes dels mercaders, e a donar lats a la nau, e anar a tota exarcia, e a portar lenya, e aiudar a fer maior a nau, e¹²⁹³ a totes coses que sien a millorament de aquella es tengut de fer, e ço que pertanga¹²⁹⁴ a la nau mentre sera tengut a la nau.

  -75-  

Mariner que sera acordat en nau o en leny, pusque sera scrit en capbreu o haura dada palmada al senyor o al scriua, nos¹²⁹⁵ pot abstraure de anar al viatge, si donchs per aquestes coses no ho fahia, ço es, per muller a pendre o per anar en¹²⁹⁶ romiatge e quen hagues fet vot ans que al viatge se acordas, o si es mariner de proa, per esser panes o per esser notxer, o, si es notxer, per esser senyor. E tot aço que sia menys de frau.

Mariner qui sera accordat en nau o en leny e fugira pusque sera acordat e haura iurat seruir, es degut¹²⁹⁷ que la nau ne logue altre en loch daquell. E si costa mes de loguer¹²⁹⁸ deu restituir lo mes que laltre haura rebut, ab que sia semblant de aquell mariner en marinatge.

Segons que diu en lo capitol desusdit mariner qui fugira¹²⁹⁹ apres que sera acordat, es tengut si aconseguit es, si lo senyor de la nau ne ha a logar altre per la falla que aquell li haura feta, e costa mes quel senyor de la nau no daua a aquell, que¹³⁰⁰ li es tengut de retre de donar tot ço que costara mes que ell no hauia a aquell senyor daquella nau o de aquell leny ab qui ell sera acordat¹³⁰¹. Mas es en axi a entendre que aquell mariner¹³⁰² fugira en aquell loch meteix on sera acordat mas no diu ne declara si algun mariner sera accordat en alguna nau o en algun leny, e la nau o lo leny sera partit ab los mariners ensemps daquell loch on los accorda e¹³⁰³ sera en algun loch altre estrany si algun mariner li fugira de que li es tengut e de que no. E perço que en lo capitol desusdit nou esclareix, los antichs que primerament anaren per lo mon volgueren ho esclarir e fer aquesta esmena perço que algun contrast o algun mal no sen pusca crexer, e dien¹³⁰⁴ axi: que tot mariner que fugira a alguna nau o algun leny en loch estrany, si es aconseguit¹³⁰⁵ o trobat en algun loch ell es tengut de pagar e¹³⁰⁶ restituir tot dan e tot destrich e tot interes¹³⁰⁷ que aquell senyor de aquella nau o leny haura sostengut ne haura a sostenir per rao del fugir quel¹³⁰⁸ haura fet, e sien cregut per sa simple paraula e si lo dit mariner no ha de que ho pusca fer ne esmenar, deu esser pres e mes en poder de la senyoria e star tant pres tro haia satisfet lo dan e lo destrich el interes¹³⁰⁹ que aquell senyor de aquella nau o leny dira ne haura sostengut. E sia cregut per sa simple paraula axi com desus es dit. E per lesclariment desusdit fon feta¹³¹⁰ aquesta esmena.

Encara mariner es tengut que vaia¹³¹¹ a remolcar nau o leny per entrar en port si lo notxer liu comanda, saluant que no sien lurs enemichs.

  -76-  

Encara es tengut mariner que si troba alguna cosa pusque sera tengut a la nau que la nau ne ha tres parts e los mariners¹³¹² una sien molts mariners o pochs e si son en mar e¹³¹³ veen res que fos mercaderia ells hi deuen anar o altra cosa sense mercaderia sol quel senyor de la nau los ho comanda e deuen ne hauer axi com desus es dit. E perço pren tan gran part lo senyor, com menjan¹³¹⁴ e prenen son loguer. E si algun senyor de leny loga son leny a altre, aquell ho deu perdre qui loga lo leny e fa la messio. E si aquell mor ans del terme que sera sobre leny, les coses¹³¹⁵ a aquell se deuen pagar. Encara es tengut lo mariner a la nau que si va per rao de millars¹³¹⁶ que la ha a seguir auant tro al cap del mon. E si peruentura la nau sera tornada alla de on sera partida fet viatge e que noy sera tornada ab aquella mercaderia e que haia descarregat en altra¹³¹⁷ part, lo mariner no li es tengut. Mas si la nau descarregat no ha, lo mariner li es tengut de anar per milles. E¹³¹⁸ per ço fon fet aquest capitol car molt senyor de leny o de nau sera endeutat e no volra tornar en sa terra per malmirent quey sera e perço car haura por¹³¹⁹ que no li encanten la nau, e axi tostemps tendria los¹³²⁰ mariners.

Lo mariner es tengut que si ira en viatge que no deu anar sino¹³²¹ la on lo senyor li haura fet entenent al començament del viatge, e si lo senyor ven la nau, ell deu donar nau al mariner en que sentorn a fer sos ops e si leua viatge com haura anat la on deuia anar e ell haura descarregat o dessorrat e lo senyor de la nau haura leuat viatge e sera en loch de recobro¹³²² de mariners, lo mariner no li es tengut e lo senyor de la nau no lon pot forçar. E si la nau no sera en loch de recobro¹³²³ que no pusca hauer mariners, aquells mariners lo deuen seguir e que sien pagats segons laltre viatge e per rao del altre multiplicat quant leua e quant es laltre. Aquest capitol fon fet perço com la nau perdria son viatge. E perço nau no pot perdre son viatge per mariners. Mes si lo senyor de la nau o del leny met altre hom sobre si, la conuinença no es tenguda de mariner a senyor de nau pus el sera desposseit de la senyoria.

Mariner es tengut de fer tot comandament de senyor de nau o de leny o del notxer ab que no sia a seruey daltra nau ne daltre leny mas tot seruey que pertanga a¹³²⁴ la nau, es tengut de fer.

Encara mariner qui fara rasa¹³²⁵ contra son senyor de nau o de leny deu perdre la meytat del loguer e la roba que haura en la nau. E deu esser gitat de la nau. E si leua armes contra¹³²⁶   -77-   son senyor, tots los mariners lo deuen pendre e ligar e metre en preso, e menarlo a la senyoria, e aquells qui pendre nol volran, deuen perdre la roba el loguer que hauran o hauer¹³²⁷ deuran per aquell viatge.

Encara mariner qui tocara iradament son senyor es perjur e bara e deu esser pres en persona e perdre tot quant haura¹³²⁸.

Encara mariner es tengut de acolorar son senyor de nau. Si li diu vilania e si li corre de sobre, lo mariner deu fugir fins a proa e deu se metre de lats de la cadena, e si lo senyor hi passa ell li deu fugir de la altra part. E si lo senyor lo encalça de la altra part, potsen defendre¹³²⁹ lo mariner leuantne testimonis com lo senyor la encalçat, quel senyor no deu passar la cadena.

Encara mariner¹³³⁰ es tengut de no exir en terra ne anar sens paraula del notxer o del scriua. Saluant lo manament del senyor qui en la nau haia res a fer.

Encara mariner qui emblara roba o¹³³¹ exarcia o hauer que sia en la nau, deu perdre son loguer e la roba que haura en la nau. E lo senyor lo¹³³² pot pendre e metre en un cep e tenir¹³³³ pres mentres sia en aquell viatge e puys¹³³⁴ sil vol metre en poder de la senyoria, pot ho fer.

Encara mariner qui gitara vianda o¹³³⁵ vi, ço es accordadament, deu perdre lo loguer e la roba que haura en la nau e star a merce del senyor de la nau.

Segons que en un capitol qui desus es dit, mariner no deu exir de nau sens¹³³⁶ paraula e sens voluntat del senyor de la nau o del notxer o del scriua o de aquell qui romandra en la nau qui haura loch de comandament, e al capitol qui ia desus es dit no esclareix ne certifica¹³³⁷ aquell mariner de que es tengut e de que no qui sens paraula exira de nau o de leny, e perço que entre los senyors de les naus o dels lenys e los mariners que ab ells seran e exiran, no pusca hauer algun¹³³⁸ contrast, los nostres antichs antecessors esclarexen aquest capitol de¹³³⁹ mariners que sens paraula sen iran de la   -78-   nau o del leny, e sens voluntat del senyor o de aquell que tendra loch de comandament, en axi mariner que fara o cometra ço que desus es dit, es tengut que si aquella nau o leny de on per aytal rao com desus es dita exira o sera exit pendra dan per¹³⁴⁰ causa com ell ne sera exit, ell es tengut de esmenar¹³⁴¹ tot aquell dan que aquella nau o aquell leny haura pres per¹³⁴² culpa daquell o daquells qui axi seran exits. E si aquells mariners no han de que puscan¹³⁴³ esmenar e¹³⁴⁴ retre aquell dan que aquella nau o aquell leny hauria pres per culpa dells, a aquell de qui sera, ells deuen esser presos e mesos en preso en poder de la senyoria e star tant tro que ells haien satisfet a aquell de qui aquella nau o aquell leny sera, tot lo dan que per culpa dells sera fet, o que sen sien auenguts ab ell. E si los dits mariners exiran en terra en alguns lochs on lo senyor de la nau o del leny sera per recaptar son nolit o per nolieiar sa nau o son leny, o per qualque rao lo senyor de la nau sera en terra, e si per aquell exir quels mariners faran en terra e sens paraula del senyor o daquell que ell haura iaquit en son loch hi exiran, si lo senyor de la nau ne perdra nolit on sostendra algun dan, aquells mariners li son tenguts de tot aquell nolit a retre¹³⁴⁵ e aquell dan esmenar que per culpa dells haura sostengut o perdut. E si ells no hauran de que retre ne¹³⁴⁶ de que puscan esmenar, deu ne esser fet axi com desus es dit. E fon fet perço aquest capitol, car molt mariner cuyda valer tant, que¹³⁴⁷ li es semblant quel senyor de la nau nel notxer ne hom que en la nau sia, no¹³⁴⁸ haia ne valega tant com ell, e no li es semblant que res que ell faça¹³⁴⁹ pusca tornar a dan. Perque tot mariner se deu guardar com exira de nau e¹³⁵⁰ com no, perço que la pena que desus es dita no li pusca venir desus¹³⁵¹.

Encara mariner nos¹³⁵² deu despullar sino es en port exiuernador. E si ho fa, per quascuna vegada deu esser surt¹³⁵³ al mar ab la veta del morgonal per tres vegades e de tres vegades auant deu perdre lo loguer e la roba que ha en la nau.

Encara mariner es tengut que nos partesca del leny pus comença a carregar en loch perillos menys de voluntat del senyor o notxer. E¹³⁵⁴ siu fa es tengut de esmenar tot dan que la nau ol leny sostendra per culpa dell.

Encara lo mariner no pot vendre ses armes entro que haia fet lo viatge. E si o fa deu estar a merce del senyor de la nau o del leny.

Encara mariner no pot res traure¹³⁵⁵ de nau si nou mostra al guardia o al scriua o al notxer, e¹³⁵⁶ siu fa, deu li esser demanat per ladronici.

  -79-  

Encara mariner no deu dormir sens paraula¹³⁵⁷ del senyor de la nau en terra. E si ho fa, es perjur.

Encara mariner es tengut e¹³⁵⁸ deu donar exarcia dauant la nau, e ormeiar¹³⁵⁹, oy sia lo notxer o noy sia. Mas non gosa leuar que desormeig si non ha comandament.

Encara es tengut mariner: si es barquer de posar tots los homens en terra, e ques descalç. E si nou fa, o nou vol fer, deu pagar tota messio que hom ne faça.

Encara¹³⁶⁰ es tengut mariner: que si lo senyor o lescriua de la nau lo volra trametre a moli, quey deu anar. E es tengut de fer tots seruicis que pertangan¹³⁶¹ a la nau.

Encara es tengut lo mariner de metre les armes que haura convengudes al senyor de la nau, e si no les hi met, lo senyor les pot comprar sobre son loguer sens voluntat del mariner e lescriua deu hi esser.

Elos mariners no deuen derenclir la nau¹³⁶² part lo temps que han star en aquel viatge, e en axi com la nau o leny guanyara del nolit e mariners¹³⁶³ crexer de lurs loguers.

Mariners son tenguts de¹³⁶⁴ dessorrar e de sorrar la on la nau començara lo viatge e destibar la roba e los hauers e de carregar¹³⁶⁵ ab la barca o ab barques de la nau o del leny. E puys la on la nau fara port per rao de descarregar lauer dels mercaders caxes e lurs armes e sorrar la nau e dessorrar e carregar e stibar, de qualsque hauers sia nolieiat. E si descarregara la dita nau la on los mariners deian¹³⁶⁶ esser escapols, no sien tenguts de descarregar ne de sorrar, mas de la nau ormeiar a comandament del senyor e tirar entenes e timons en terra e fer destre en terra e en mar e puys no¹³⁶⁷ sien tenguts a nau fer aquest servey damunt dit.

  -80-  

Encara es tengut mariner que sil senyor del leny lo vol traure¹³⁶⁸ en terra o¹³⁶⁹ en fou, que no sen deu partir tro quel leny sia en terra o en¹³⁷⁰ fou. E si nol vol tirar¹³⁷¹ ni metre en fou, que li deu ajudar¹³⁷² a ormeiar. E si nou fa, deu pagar tota messio que per culpa dell sera feta.

Si algun mariner quel senyor de la nau¹³⁷³ tramet en algun loch, ell hi deu anar. E si es pres on ha algun damatge, lo senyor lin es tengut, e si es pres¹³⁷⁴, lo deu rembre. Empero saluant que nol¹³⁷⁵ tremetra luny mes de mija milla de la nau e que sia en loch menys dubtant, e si es pres de cossaris per força lo mariner, deu hauer son loguer axi be com si hauia fet son viatge. Encara es tengut lo mariner de fer tot comandament de tot¹³⁷⁶ home quel senyor de la nau o del leny meta en son loch si ell roman del viatge.

Senyor de nau o de leny si loga a scar a algun home aço que haura mostrat al logader, allo li haura a donar per conuinent. E sil logader es trafegador e¹³⁷⁷ los mariners se acorden ab ell e aquell nols pot pagar, ell nes tengut, guarse lo senyor del leny aquil haura logat. E si lo senyor del leny nolieia lo leny a scar a algun mercader, e lo senyor ses desexit de la messio e aquell qui haura nolieiat la fa en axi es tengut lo mariner a aquell qui¹³⁷⁸ leny haura nolieiat propriament com si era senyor, que senyor sera pus ell dara lo loguer al senyor e als mariners e fara les messions. E si lo mariner hauia alguna¹³⁷⁹ conuinença ab lo senyor del leny de altre viatge de anar o de tornar, lo mariner no lin es tengut. E per ço fon fet aquest capitol, car molt bon hom ira per mariner e sera mercader e honrat hom, e vendra algun hom qui sera vila e haura diners e lo bon hom no volra nauegar ab ell, e per aquesta rao lo senyor del leny ses desexit del mariner e lo mariner dell, pus haura nolieiat lo leny a son scar. Lo leny com sera nolieiat a scar tots los homens¹³⁸⁰ qui hauien a seruir al senyor, deuen seruir al nolieiador per aquell cap meteix. E si res se pert per temps que nou¹³⁸¹ puscan recobrar lo nolieiador quel leny haura nolieiat, no lin es tengut de res mas ques ajudara de aço que en lo leny sera¹³⁸² si pot e si compra res que ops sia al leny, al cap del viatge ho pot recobrar sia exarcia o vianda que li sobre quel senyor del leny no li es tengut de res a comprar sino allo que mostrat li haura.

Senyor de nau o leny qui prometra a mercaders de leuar quantitat de roba o quintalades e no pora, lo senyor de la nau es tengut de donar als mercaders leny qui¹³⁸³ valega tant o   -81-   mes quel seu, e si costa mes de nolit deu ho ell pagar e aço es a¹³⁸⁴ alt dels mercaders siu pendran o no, e lo senyor de la nau es mester ques auenga ab los mercaders de ço que promes los haura. E fon fet aquest capitol, car molt senyor de nau fa de paraula la sua nau o¹³⁸⁵ leny maior lo terç o lo quart que no sera.

Senyor de nau o de leny que nolieiara la sua nau als mercaders e prometrals de leuar mes roba que no pora, lo senyor de la nau es tengut als mercaders axi com en lo capitol desus es dit e los mercaders deuen abatre del preu que empres hauran ab lo senyor de la nau de la roba que leuara multiplicant a aquella¹³⁸⁶ que leuar no pora. E fon fet aquest capitol per aquella rao ques conte¹³⁸⁷ en aquell capitol que desus es dit.

Senyor de nau qui nolieiara la sua nau a mercaders a¹³⁸⁸ scar o a quintalades, si lo senyor de la nau metra o¹³⁸⁹ portara roba sobre cuberta menys de sabuda e de voluntat dells mercaders, si aquella roba que sobre cuberta sera mesa e portada sens voluntat e sens sabuda dels mercaders se perdra os¹³⁹⁰ gastara, iatsia aço que sia scrita en cartolari, los dits mercaders no son¹³⁹¹ tenguts en la roba que sobre¹³⁹² cuberta sera de fer esmena a aquella roba que per aytal rao sera perduda o gastada, mas lo senyor de la nau sia tengut de retre e de donar tota aquella roba que per la rao desusdita sera perduda o gastada o lo valent de aquella al mercader de qui sera. E si lo senyor de la nau no haura de que pagar deu se vendre la nau que personer ne prestador ne¹³⁹³ algun altre noy poden contrastar ne deuen per nenguna rao saluant¹³⁹⁴ los mariners per lurs loguers. E si la nau no bastaua, e lo senyor de la nau hauia bens en altre loch, deuen sen vendre tants entro quel mercader sia entegrat¹³⁹⁵, mas los personers no sien¹³⁹⁶ tenguts sino tant solament daço que la part valra que hauran en la nau. Empero si¹³⁹⁷ el mercader de qui la roba sera haura dit o empres ab lo senyor de la nau que sol que ell li leu aquella roba meta la en qualque loch¹³⁹⁸ ell se volra, e aço que sia scrit en capbreu o ab testimonis, ab que los testimonis no sien tenguts ne prenguen loguer de la nau; mas lo cartolari deu esser tota via cregut, e si lo senyor de la nau leuara la roba sots aquella condicio o empressio e aquella roba se perdra os gastara, ella deu esser perduda a aquell de qui sera que lo senyor de la nau nels mercaders qui dins la nau seran no¹³⁹⁹ son tenguts de fer alguna esmena a aquell mercader que la sua roba haura mesa en la nau per la condicio o empressio¹⁴⁰⁰ que desus es dita; mas aquell mercader es tengut al senyor de la nau de pagar lo nolit que ab ell haura empres e totes les aueries que per aquella rao seran fetes. E aquest capitol fon fet perço, car lo senyor de nau o de leny no deu leuar res sobre cuberta sino tan solament la exarcia e sa companya que haia ops a seruey e necessari de la nau.

  -82-  

Mercader o mercaders qui nolieiaran quantitat de roba a algun senyor de nau o de leny e aquella quantitat de roba sera nolieiada ab carta o ab testimonis o en forma de cartolari, façam compte que aquella quantitat de roba que nolieiada sera segons la forma que desus es dita, que sien mil quintars (que axi poden fer compte de mil quintars com de cent o de mes o de menys), lo senyor de la nau li es tengut de leuar aquella quantitat de roba que nolieiada haura, e si leuar no la pot, es tengut e obligat a aquells mercaders qui nolieiada la¹⁴⁰¹ hauran, tot en axi com en un capitol ia desus dit es e esclarit e certificat, e sil mercader o los mercaders hauran nolieiat al senyor de la nau o del leny mil quintars e ells ne metran mil e cinch cents o mil e dos cents quintars o mes o menys e si ab lo senyor de la nau o del leny nou hauran empres ne en la carta¹⁴⁰² sera contengut ne en lo cartolari de la nau o del leny¹⁴⁰³ sera scrit e los testimonis no hauran oit sino tan solament de mil quintars, si aquella nau o aquell leny gitara o li vendra altre cas de ventura, si lo senyor de la nau pora prouar o¹⁴⁰⁴ mostrar que aquells mercaders haien mesa mes roba en la nau o en lo leny que a ell no haurien nolieiada ne¹⁴⁰⁵ en lo cartolari sera scrita, si la nau gitara o sostendra algun dan per rao de aquella roba que enginyosament o fraudulosament sera mesa en la nau o¹⁴⁰⁶ en lo leny, aquell mercader o mercaders qui axi enginyosament¹⁴⁰⁷ o fraudulosament hi hauran mesa aquella roba com desus es dit, son tenguts de retre a aquells mercaders de qui aquella roba sera gitada o lo preu daquella, e al senyor de la nau o del leny tot lo dan que per culpa dells haura sostengut. E si la roba aquella de aquells mercaders que aytal cosa com desus es dita feta hauran e començada, no bastara a esmena a fer a aquells mercaders dequi la roba sera que sera gitada e encara al dan a restituir que lo senyor de la nau ne haura sostengut, e aquells mercaders hauran altres bens en algun loch, aquells bens deuen esser venuts per fer esmena a aquells mercaders de qui aquella roba sera que sera gitada e per esmena a fer al senyor de la nau o del leny de tot lo dan que per culpa dells haura sostengut, e si los bens daquells mercaders qui aytal cosa hauran feta com desus es dita no bastaran a esmena a fer a aquells mercaders de aquella roba qui gitada sera e encara a restituir lo dan que lo senyor de la nau o del leny ne haura sostengut, si ells son a conseguits¹⁴⁰⁸, deuen esser presos e mesos en poder de la senyoria¹⁴⁰⁹, estar hi tant tro que ells haien satisfet a aquells mercaders e al senyor de la nau o del leny de tot lo dan que per culpa dells hauran pres o¹⁴¹⁰ sostengut. E¹⁴¹¹ si a alt daquells mercaders e¹⁴¹² del senyor qui aquell dan haura sostengut per culpa daquells qui aytal cosa com desus es dita hauran feta, de fer demanda contra ells tot en axi com aquells que enginyosament¹⁴¹³ ab semblança de amistat portan algu a juy de mort. E si peruentura la nau o lo leny no ¹⁴¹⁴gitaua nen sostendra dan algu lo senyor de la nau o del leny e trobara al descarregar aquella roba que aquells nolieiada no hauran, sia en son¹⁴¹⁵ alt que la meta en poder de la senyoria on sera, e si la met en poder de la senyoria, deu esser axi partida: que lo terç de aquella roba deu esser del senyor de   -83-   la nau o del leny e los personers¹⁴¹⁶ deuen hi hauer en aquell terç la part lur segons la part que hauran en la nau o en lo leny, e laltre terç deu esser de la senyoria, e laltre terç deu esser donat per amor de Deu a¹⁴¹⁷ catius a traure, e si lo senyor de la nau o del leny volra fer gracia a aquells mercaders de qui aquella roba sera que no la meta en poder de la senyoria, sia en¹⁴¹⁸ alt del senyor de la nau o del leny de pendre¹⁴¹⁹ quin nolit se volra segons que en un capitol ia desus es dit. Perque tot mercader se deu guardar que no meta roba en nau ne en leny si donchs no la¹⁴²⁰ hauia nolieiada, perço que la condicio que desus es dita no li pusca desus esser posada.

Nau o leny que sia nolieiada a scar per mercaders, deu¹⁴²¹ seguir lo viatge segons que en la carta sera contengut, e si peruentura la nau ol leny staua tant en lo viatge que li sia mester donar lats o que haia mester mes de exarcia que la sua sia consumada tota o¹⁴²² partida, lo senyor de la nau no¹⁴²³ es tengut de donar lats ne de refrescar exarcia, pus complidament haia fet compliment de exarcia o de adob, e lo dit senyor de la nau stant en lo viatge no deu res fer, pus no haura fallit daço que haura promes als mercaders axi com de exarcia o de adob, com ia haia fet compliment lo dit senyor. E¹⁴²⁴ si algunes coses axi com exarcia o altres coses necessaries hi haura mester, e los mercaders ho volen comprar, ells¹⁴²⁵ ho poden fer, e puys fet lo viatge los mercaders poden cobrar aquelles coses les quals seran en la nau o en lo leny per ell comprades, e lo senyor de la nau o leny no¹⁴²⁶ les pot retenir.

Si nau o leny es nolieiada¹⁴²⁷ a scar a temps sabut, si los mercaders la tenen stant en aquell viatge passat lo temps, los dits mercaders deuen¹⁴²⁸ donar per aquella rao a la nau o al leny del temps que la tendran mes. E si volien començar altre viatge, los mercaders se deuen posar ab lo senyor de la nau o del leny.

Nau o leny qui sia¹⁴²⁹ nolieiada a quintarades si li fall¹⁴³⁰ exarcia axi com arbres o ancores o timons, lo senyor¹⁴³¹ ne deu comprar si ve en loch on ne pusca comprar a preu cominal, ço es a saber: que es tengut de dar lo dit senyor de la nau fins a dos preus que en la terra de on ell parti costaua. E si per¹⁴³² lo dit preu nou podia hauer, ço es a saber, per dos tants que en la terra sua valia¹⁴³³, non es tengut de comprar. E sin compra, e costa mes dels dos dits preus, los dits mercaders deuen pagar del lur lo sobre pus per sou e per liura o per besant de tota la roba. E¹⁴³⁴ o si cas es que ans que haien comprada la dita exarcia hauien tallada entena per fer timo o timoneres o altre lenyam¹⁴³⁵ necessari a la nau per falta de exarcia, los mercaders son tenguts de pagar la dita antena¹⁴³⁶, e lo senyor de la nau deu comprar altra antena¹⁴³⁷ en esmena de aquella.

  -84-  

Si nau o leny per alguna condicio¹⁴³⁸ sera empatxat de senyoria e no gosaua anar la on lo viatge sera leuat e lo senyor de la nau trobara¹⁴³⁹ ab los mercaders altre loch per fer port, si lo dit loch era pus luny quel loch on lo empatxament¹⁴⁴⁰ era on volien anar de cent e cinquanta milles, los mariners deuen seguir lo dit viatge menys de iuncta a lur loguer. Empero si la nau¹⁴⁴¹ crexia del nolit per les dites cent e cinquanta milles, quels mariners fossen crescuts¹⁴⁴² de lur loguer per aquella manera que la nau se crexera de nolit. E si la nau no¹⁴⁴³ creix del nolit ne¹⁴⁴⁴ axi los dits mariners de lur loguer. Encara mes si la nau per lo dit empatxament¹⁴⁴⁵ haura a romandre en un loch e descarregar, segons que la nau guanyara de nolit, los mariners guanyaran¹⁴⁴⁶ de lur loguer en aquella forma mateixa.

Si mercaders nolieiaran nau o leny per anar carregar en algun loch, e quant ells seran aqui iunts ab la nau o ab lo leny on deuian carregar¹⁴⁴⁷, aqui haura empatxament¹⁴⁴⁸ de senyoria que negu no gosa carregar ne res traure de la terra, sils mercaders el senyor de la nau sabran altre loch hon no haie empatx de senyoria on ells poguessen carregar sil senyor de la nau e los mercaders sen auenen¹⁴⁴⁹, lo senyor hi pot anar, que mariner¹⁴⁵⁰ no li pot contrastar, segons que en lo capitol desusdit es contengut. E si los mercaders no faran iunta de nolit al senyor de la nau, lo senyor de la nau no es tengut de fer iunta als mariners de lurs loguers. E com ells seran iunts en aquell loch¹⁴⁵¹ on ells hauran fe que poguessen carregar o¹⁴⁵² abans que los mercaders fossen espatxats¹⁴⁵³ o la nau fos carregada tota o partida¹⁴⁵⁴ vendra aqui lo dit empatxament axi com desus es dit e los mercaders no poran acabar que ells puguen traure¹⁴⁵⁵ de aquell loch aquelles mercaderies que ells comprades hauran ne encara algunes¹⁴⁵⁶ altres que ells¹⁴⁵⁷ volguessen comprar, e lo senyor de la nau congoxara als mercaders que ells espatxen¹⁴⁵⁸, e lo senyor de la nau veura e conexera que ells nol poden espatxar¹⁴⁵⁹ per rao del empatxament¹⁴⁶⁰ que aqui sera, e lo senyor de la nau demanara als mercaders lo nolit e la messio que ell¹⁴⁶¹ fara, o quel espatxen, los mercaders no son tenguts al senyor de la nau de pagar lo nolit tot ne partida perço car¹⁴⁶² no es lur culpa, quel empatxament es de senyoria¹⁴⁶³, car a empatxament de Deu ne de senyoria¹⁴⁶⁴ no pot algu res dir ne contrastar. E si los mariners demanaran¹⁴⁶⁵ lo loguer al senyor de la nau, nols es tengut del loguer a donar, pusque ell no guanya lo nolit iatsia¹⁴⁶⁶ aço que los mariners hi haien molt maltret¹⁴⁶⁷ hagut, encara ni ha mes lo senyor de la nau mes que ells, qui consuma si mateix e la nau¹⁴⁶⁸ e ha fet messio, mas los mercaders son tenguts de pagar al senyor de la nau la meytat de tota la messio que ell haura feta. E¹⁴⁶⁹ sie cregut per son sagrament. E los mercaders¹⁴⁷⁰ li son tenguts de donar lay menys de tot contrast, e res als no li sien tenguts donar sino axi com desus es dit si donchs ells no li   -85-   volen fer alguna gracia per rao del treball quel senyor de la nau haura sostengut. Empero si com los mercaders nolieiaren la nau, lo senyor de la nau e los mercaders sabien ia aquell empatxament ans que la nau se nolieias, e perço com ells seran voluntaris¹⁴⁷¹ de anar a guanyar e cuydaran acabar que ells ni¹⁴⁷² pusquen carregar ab servey que ells¹⁴⁷³ facen a la senyoria, e quant seran en aquell loch que entre ells sera empres on ells deuien carregar e per neguna rao no poran acabar quey puguen¹⁴⁷⁴ carregar ne res traure¹⁴⁷⁵ daquell loch, los mercaders no son tenguts de res a donar al senyor de la nau de la messio que feta haura, ne de esmena a fer dels dans ne dels destrichs quel senyor de la nau ne haura sostenguts. Perço com lo senyor de la nau sabia aytambe aquell empatxament mateix com los mercaders, e per aquesta raho los mercaders no li son tenguts de pagar nolit ne messions ne dan quel senyor de la nau ne hagues fet o¹⁴⁷⁶ sostengut. Mas empero si los mercaders sabien aquell empatxament abans¹⁴⁷⁷ que ells nolieiaren la nau el senyor de la nau nou sabes, si lo senyor de la nau pot prouar e¹⁴⁷⁸ metre en veritat quels mercaders sabien aquell empatxament ans que ells nolieiassen la nau los mercaders son tenguts de donar e de pagar al senyor de la nau tot lo nolit que entre ells era¹⁴⁷⁹ empres e tota la messio quel senyor de la nau ne haura feta, e lo senyor de la nau es tengut als mariners de pagar tot lo loguer que ell promes los hauia axi be com si hauien fet tot lo seruey de tot lo viatge ab quel senyor de la nau haia tot son nolit. Empero qualque pati quel senyor de la nau fara ab los mercaders, a aquell pati deuen esser los mariners. E encara mes, si lo senyor de la nau sabia aquell empatxament ans que ell nolieias la nau a aquells mercaders, e los mercaders nou sabien, si los mercaders loy poden prouar e¹⁴⁸⁰ en veritat metre, lo senyor de la nau es tengut als mercaders de retre e de donar tot lo dan e tot lo greuge e tota la messio e tot lo interes¹⁴⁸¹ quels mercaders ne hauran sostengut per culpa del senyor de la nau qui sabia lempatxament e nols ho hauia dit ni¹⁴⁸² demostrat. Encara es tengut lo senyor de la nau de pagar als mariners tot lo loguer que ell promes los hauia si donchs los dits mariners no sabien ia aquell empatxament ans que ab lo senyor se acordassen. E si los mariners sabien aquell empatxament, lo senyor de la nau nols es tengut de res a donar ne de pagar lur loguer, e tot ço que desus es dit deu esser menys de frau e de tot engan.

Senyor de nau o de leny qui haura logat lo leny a scar a algun hom, lo senyor de la nau se guart a qui nolieiara, que si aquell no pot pagar sos mariners perdrien lur loguer, que un¹⁴⁸³ barater e un trafeguer se troba pus tost ab un altre que no fa ab un bon home que lo senyor de la nau hi poria trobar trafechs¹⁴⁸⁴ que nolieiara son leny a algun home e puys metriay trafech que quant lo mariner hauria seruit son temps poch o molt ell faria amagar aquell o fugir e lo mariner perdria son temps per lo senyor de la nau que seria endeutat per lo leny. Sia per aquell qui fugira o morra, lo leny sia tengut de pagar los mariners axi com ells ho hauran seruit, e lo leny es en aquella forma dels mariners si hom¹⁴⁸⁵ no   -86-   troba bens del sobredit logater¹⁴⁸⁶ qui sera fugit o mort o amagat. E si tant sera quel senyor de la nau o del leny hagues fet per trafech a aquell hom quey hagues prestat o¹⁴⁸⁷ no menys que no degues o que moris, lo senyor de la nau o aquell qui la nau menara deu pagar lo mariner que lo mariner¹⁴⁸⁸ no pot perdre son loguer per fugidor ne per trafegador ne per prestador ne per mort de senyor.

Senyor de nau o de leny qui ha nolieiada la sua nau o leny a mercaders o a altres, nos¹⁴⁸⁹ pot abstraure de anar al viatge en persona, si donchs nou empren al començament com nolieiara la nau als mercaders. E si roman del viatge menys de voluntat dels mercaders¹⁴⁹⁰, ell es tengut de esmenar e de restituhir tot lo dan quels mercaders sostendran en aquell viatge, lo qual ells hauran¹⁴⁹¹ sostengut per culpa del senyor qui romas sera. E si lo senyor de la nau roman del viatge ab voluntat dels mercaders, nols es¹⁴⁹² tengut dalgun dan que ells sostinguessen, mas ell los es tengut de metre un home en la nau en loch dell, que sia tengut als dits mercaders a¹⁴⁹³ totes les conuinençes que ell los era obligat. E aquell senyor que ell hi metra sia a coneguda del notxer. E lo notxer sia tengut als mercaders, per lo sagrament que fet ha, de dir veritat ia¹⁴⁹⁴ aquell hom si sera sufficient de tenir loch de senyor. E si sufficient noy sera¹⁴⁹⁵, lo senyor de la nau¹⁴⁹⁶ es tengut de metre hi altre qui sia sufficient en loch dell.

Empero senyor de nau se pot abstraure¹⁴⁹⁷ de anar en lo viatge per quatre coses: ço es, per malaltia e per pendre muller, e per anar en romiatge¹⁴⁹⁸ ab quen hagues fet vot abans que nolieias la nau o lo leny, o per empatxament de senyoria; e quascuna daquestes coses desusdites que sia menys de frau. E gens per totes aquestes rahons desusdites no sia escusat que no haia a metre un home, axi com desus es dit. E aquest capitol fo fet perço; car molt mercader nolieia la sua roba a aquell senyor de nau per amistat que haura ab ell o per gran bondat¹⁴⁹⁹ que hom lin¹⁵⁰⁰ haura dit; e sil mercader sabia quel senyor de la nau degues romandrel¹⁵⁰¹ del viatge, ell no li haguera nolieiada la sua roba, ne mesa en la nau si ell li fes tornar¹⁵⁰² mes que no li deu dar de nolit.

Nau o leny qui¹⁵⁰³ haia a ferir en terra per fortuna ¹⁵⁰⁴o mal temps o per qualsevol¹⁵⁰⁵ altre cas se sia, lo senyor de la nau o leny deu dir e manifestar en aquell punt e en aquella hora als mercaders en oida del scriua e del notxer e dels mariners: senyors¹⁵⁰⁶, nos poden ascondir que no haiam a ferir en terra, e yo diria¹⁵⁰⁷ en axi: que la nau anas sobre los hauers, e los hauers sobre la nau. Si los mercaders ho atorgan tots o la maior partida¹⁵⁰⁸ e si la nau ne va en terra es romp o pren algun dan aquella nau o leny a qui aquest cas o aquesta ventura sera esdeuenguda¹⁵⁰⁹ deu esser preat¹⁵¹⁰ e posat preu¹⁵¹¹, quant valia abans que la dita nau o   -87-   leny¹⁵¹² ne vengues en terra, entre los mercaders de qui la roba sera ques sera saluada e lo senyor de la nau o leny si entre ells se poran auenir, sino deu esser mes aquell contrast qui entre ells sera per rao del preament de la nau o del leny a qui aytal cas com desus es dit sera esdeuengut, en poder de dos bons homens qui sien e sapien be¹⁵¹³ de la art de la mar. E¹⁵¹⁴ qualseuol cosa que a aquells ne sera vista per be e ells ne diran, allon deu esser seguit. E si la nau o leny se rompra, lo hauer qui saluat sera deu donar al senyor de la nau o del leny tot aquell preu que entre ells sera auengut¹⁵¹⁵ o aquell que aquells dos bons homens, en poder de qui sera mes, ne hauran dit on diran. Empero tota la exarcia e tot ço ques¹⁵¹⁶ saluara de la nau o leny a qui aytal cas sera esdeuengut deu esser preada e mesa en preu e aquell preu deu esser leuat del preu de aquella nau o leny qui trencat sera, ço es del preu que entre los mercaders de qui lauer saluat sera el senyor de la nau o leny sera empres o¹⁵¹⁷ tot en axi com aquells dos bons homens ho hauran dit. E lo senyor de la nau deu la rebre¹⁵¹⁸ en aquell preu que de la nau deu hauer. E si ell pendre no lay volra, sia mesa al encant¹⁵¹⁹, e qui mes hi dira aquell la haia. Empero tota via deu hauer lo senyor de la nau aquell preu qui posat sera a la nau. E si peruentura la nau o leny nos rompra mas ques¹⁵²⁰ consentira o pendra algun dan, lo senyor de la nau o del leny es tengut de metre part en aquell consentiment o en aquell dan que la nau o leny haura pres per tot aquell preu que la nau o leny sera preat per sou e per liura axi com lauer qui saluat¹⁵²¹ sera e en tota la messio que costara aquell consentiment o aquell dan que la nau o leny haura pres. Empero si lo senyor de la nau dira que la nau vaia sobre los hauers ques saluaran e los mercaders loy atorgaran e lo senyor de la nau no agermanara la nau ab lauer, si la nau ne va en terra e pren algun dan, tot lo dan que la nau pendra li deu esmenar aquell¹⁵²² hauer ques saluara, quel senyor de la nau noy es tengut de res a metre perço car la nau nos sera agermanada ab lauer e perço car los mercaders loy¹⁵²³ hauran atorgat. E si la nau se rompra aço no cal dir ne recapitular¹⁵²⁴ perço car ia es en lo capitol desusdit esclarit e certificat. Empero si los mercaders dien e manifesten al senyor de la nau quels hauers perduts facen¹⁵²⁵ a aquells qui restauraran e lo senyor de la nau els mercaders ho atorgan¹⁵²⁶ tots o la maior partida, lauer perdut deu esser comptat¹⁵²⁷ sobre lauer restaurat per sou e per liura. E lo senyor de la nau es hi tengut de metre tot lo preu que haura hagut¹⁵²⁸ en esmena de la nau al hauer perdut axi com fara lauer restaurat per sou e per liura. E si peruentura en la nau no hauia mercader algu¹⁵²⁹, lo senyor deu e pot esser mercader en aquell cas e en aquella sao; e aço que fara queu faça ab consell del notxer e¹⁵³⁰ del scriua e¹⁵³¹ dels mariners. E si lo senyor de la nau fa axi com deu esser axi tengut per ferm com si tots los mercaders hi eren o axi com si tota la roba era sua.

Si algun senyor de nau o leny haura carregada la sua nau ol seu leny de roba de mercaders per anar descarregar en algun loch, lo qual loch sera   -88-   ia empres entre ell e los mercaders de qui aquella roba sera e anant en aquell viatge vendra li cas de ventura quen ira en terra, e si la nau o lo leny se rompra o pendra algun dan, deu li esser feta esmena segons que entre ell e los mercaders sera empres abans¹⁵³² que la nau o leny vaia en terra. E sil senyor de la nau o leny demana lo nolit, deu li esser donat si quantitat de roba si haura saluada, e si res no si saluara negu no li es tengut de nolit a pagar pusque¹⁵³³ axi sera que tota la roba sera perduda, e si quantitat de roba si salua e ell¹⁵³⁴ demana lo nolit axi de la roba perduda com de la saluada, deu li esser pagat segons la roba que haura portada e ell es tengut de aiudar a esmenar aquella roba que sera perduda per tot aytant com ell haura rebut de nolit per sou e per liura axi com fara la roba que sera saluada. E si lo senyor de la nau n¹⁵³⁵ demanara nolit sino de la roba que sera saluada ne el ne pendra, ell no es tengut de aiudar a esmenar aquella roba que sera perduda¹⁵³⁶ pusque nolit algu non haura pres ne hagut res, ço es a entendre per lo nolit. E si peruentura entre lo senyor de la nau o leny e los mercaders no haura conuinença ne empressio¹⁵³⁷ alguna com la nau o leny ne va en terra, si la nau o leny romp o pren dan, los mercaders no li son tenguts de esmena a fer, pus alguna¹⁵³⁸ conuinença ne empressio no sera feta entre ells si donchs los mercaders no li volran fer alguna gracia. Mas son li tenguts de pagar lo nolit de la roba que sera restaurada per aytant com ell portada la haura. E si peruentura entre lo senyor de la nau o leny e los mercaders haura conuinença o empressio alguna, los mercaders li son tenguts de esmena a fer segons que la conniuença¹⁵³⁹ o empressio sera feta entre ells e lo senyor de la nau o leny e pot e deu retenir de aquella roba dels mercaders tanta¹⁵⁴⁰ fins que li sia ben bastant a aquella esmena a que los mercaders hi seran tenguts de fer, e encara a molt mes perço que ell nols haia anar derrere per lo seu mateix, e aço no li pot algu¹⁵⁴¹ ne deu contrastar. El senyor de la nau o leny no¹⁵⁴² es tengut de pendre fiança ne penyora de altra roba sino daquella mateixa que ell sen hauia portada si ell nos vol ne senyoria ne algu altre no lon deu forçar ne pot si ell nos vol.

Si alguna nau vendra¹⁵⁴³ a descarregar en algun loch e vendra ab bonança o ab fortuna; si la nau o leny vendra ab bonança e descarregara aquell iorn una quantitat de la roba a bon mercat e la nit¹⁵⁴⁴ o al iorn metras temporal e en lo sendema costaran¹⁵⁴⁵ de descarregar mes la meytat o les dues parts que no fahia lo iorn que ell comença a descarregar, aquells mercaders de qui sera aquella roba que sera descarregada a bon mercat no son tenguts de res¹⁵⁴⁶ esmenar a aquells mercaders de qui sera la roba ques descarregara a carestia si donchs entre ells no era feta conuinença com començaren a descarregar, que la una roba aiudas a la altra si mes costaua de descarregar¹⁵⁴⁷, perço com peruentura se esdeue a quascu de pendre mercat o carestia. Encara mes, si com la nau o leny haura descarregada una quantitat de la roba que haura portada, se metra temporal tan gran que la roba que sera romasa a descarregar¹⁵⁴⁸ se perdra, aquella roba que sera descarregada ia no es tenguda¹⁵⁴⁹ de   -89-   res esmenar a aquella que sera perduda, si donchs entre los mercaders de qui aquella roba sera no era empres que la una roba fes¹⁵⁵⁰ aiuda al altra. E si mercader noy haura algu en la nau¹⁵⁵¹ e lo senyor de la nau o leny agermanara la una roba ab altra, deu esser axi tengut per ferm com si tots los mercaders hi eren¹⁵⁵² o axi com si tota la roba era sua, que sua es pus que la te en comanda. E si la nau o leny se perdra o pendra algun dan, el senyor de la nau o leny e los mercaders agermanaran lauer ab la nau o¹⁵⁵³ leny e la nau o leny ab lauer se perdra, aquella roba ques saluara deu aiudar a esmenar la nau o leny segons que les auinençes seran entre ells empreses. E si empressio ne conuinençes noy haura alguna¹⁵⁵⁴, qui perdut haura per perdut se haura anar. Si en la nau o leny no haura¹⁵⁵⁵ mercader algu el senyor de la nau agermanara la nau o leny ab lauer¹⁵⁵⁶ ab consell de tot lo cominal de la nau¹⁵⁵⁷ o de la maior partida, deu esser¹⁵⁵⁸ tengut axi per ferm, com si tots los mercaders hi eren o en axi com si tota la roba era sua, que sua es pusque la te en comanda; empero si lo senyor de la nau o leny nou fara ab consell de tot lo cominal de la nau o de la maior partida, no deu hauer valor. Perque tot senyor de nau o leny se deu guardar¹⁵⁵⁹ com fara ses faenes e com no perço que ço que ell fara queu faça en guisa que sia tengut per ferm.

Barquers¹⁵⁶⁰ o iouens homens de ribera qui carregaran o descarregaran nau o leny, ells deuen carregar e descarregar be e diligentment perço que la roba nos pusca banyar ne gastar ne perdre per culpa¹⁵⁶¹ dells. E si roba se¹⁵⁶² banyara os guastara os perdra sens culpa dells, ells no sien tenguts de alguna¹⁵⁶³ esmena a fer a aquells mercaders de qui aquella roba que banyada o guastada sera o perduda, pusque per culpa dells no sera banyada o guastada o perduda. Encara mes, si ells carregaran roba o descarregaran, e les manilles daquell faix o bala o farcell que ells carregaran o descarregaran los romandran en les mans e ells mostrar o prouar ho¹⁵⁶⁴ poran, si aquell faix o bala o farcell ¹⁵⁶⁵ qualseuulla roba que sia a qui les manilles¹⁵⁶⁶ seran fallides se banyara os guastara os perdra, ells no son tenguts de alguna esmena a fer a aquell de qui aquella roba sera a qui les manilles seran fallides. Empero si al carregar o al descarregar se banyara alguna roba os guastara os perdra per culpa dells, son tenguts de tota aquella roba esmenar a aquell de qui sera e si ells no han de que la puguen¹⁵⁶⁷ esmenar, lo barquer de qui la barca sera nes tengut si ha alguns bens de que ho puga¹⁵⁶⁸ fer sino deu esser pres e star tant en la preso tro que haia satisfet a aquells mercaders de qui aquella roba sera que per culpa dell o dels homens que ell haura mesos¹⁵⁶⁹ en la sua barca o que per ell hi seran si¹⁵⁷⁰ sera banyada o guastada o perduda perço com ell pren aytant¹⁵⁷¹ be bona part del guany que aquells homens fan ab la sua barca com ells mateixs e encara molt millor, e es raho que qui part vol hauer del guany que part dega hauer de la perdua; perque tot barquer se guart es deu guardar¹⁵⁷² quins homens metra en la sua barca e quins no; que si aquells homens faran be lurs affers, ell ne haura¹⁵⁷³ la sua part, e si los dits homens   -90-   fan mal tot tornara sobre ell qui sera senyor, perço com negu no fia res a aquells homens sino tansolament a ell qui es senyor perço com negu no sab aquells homens qui¹⁵⁷⁴ seran ne qui no, perque quascun barquer se guart es deu guardar quins¹⁵⁷⁵ homens metra en la sua barca e¹⁵⁷⁶ quins no, perço que dan algu no lin pogues venir.

Si algun barquer o joue hom de ribera pendra alguna nau o¹⁵⁷⁷ leny a carregar o descarregar a scar o a preu sabut, ells son tenguts a carregar o descarregar be e diligentment e com pus tost poran. E si ells aço faran be e diligentment axi com desus es dit, los mercaders o lo senyor de la nau per los mercaders los son tenguts de pagar tot ço que promes los hauran¹⁵⁷⁸ be e planament¹⁵⁷⁹ que en res nols deuen contrastar. E si ells contrast algu los hi metran e los barquers e iovens homens desusdits ne hauran a fer messio on sostendran dan algu, los dits mercaders o lo senyor de la nau o leny per los mercaders son tenguts de retre e de donar tota aquella messio o dan o destrich que per culpa de ells hauran sostenguda¹⁵⁸⁰. E aço son tenguts de fer los sobredits mercaders o lo senyor de la nau o leny per ells sens tot contrast, si tots ells hauran fet lur seruey, axi com damunt es dit. Empero si los dits mercaders o lo senyor de la nau o leny ne pendran algun dan on hauran¹⁵⁸¹ a fer alguna messio per culpa dels sobredits barquers o iouens homens perço car¹⁵⁸² ells no hauran carregat o descarregat axi com promes hauran tot aquell dan e aquell destrich e aquella messio que aquells mercaders o lo senyor de la nau e del leny per ells hauran sostengut per culpa dels dits barquers o iouens homens, ells son tenguts de tot aquell dan o destrich o messio que per culpa dells sera pres¹⁵⁸³, e son tenguts donar e retre a aquells mercaders o al senyor de la nau o leny per ells¹⁵⁸⁴ tot dan e destrich e messio que per culpa dells sera feta, sens tot contrast. E si ells no han de que puguen retre ne esmenar e son aconseguits¹⁵⁸⁵, ells deuen esser presos¹⁵⁸⁶ e mesos en poder de la senyoria e star tant en la preso tro¹⁵⁸⁷ hagen satisfet a aquells mercaders o al senyor de la nau o leny per ells de tot aquel dan que hauran sofert per culpa dells, o que sen sien auenguts ab ells o ab lo senyor de la nau o leny per ells.

Nau o leny qui primerament sera ormeiat en port o en platja o en costera o en sparagol, tota nau e tot leny qui apres de aquella vendra e aquella encara se deu ormeiar en guisa e en manera que¹⁵⁸⁸ no faça algun dan a aquell qui primerament sera ormeiat. E si dan li fa deu lo li¹⁵⁸⁹ esmenar e restituhir sens negun contrast, saluo¹⁵⁹⁰ empero que sil leny o la nau que apres de aquella entrara¹⁵⁹¹ venia ab fortuna de mal temps que nos pogues ormeiar, e fahia algun damnatge a¹⁵⁹² la dita nau que primerament hi sera, no li sia tengut de esmenar tot lo dan que en   -91-   aquella hora o per aytal cas fet li haura perço car no es sa culpa. E axi aquest dan aytal qui per aytal raho sera fet deu esser mes e posat en coneguda de bons homens e que sien e sapien de la art de la mar.

Nau o leny qui primer sera ormeiat o en port o en plaia o en costera o en esparagol o en altre loch, si fara damnatge a aquella nau o a aquell leny qui apres della sera vengut o entrat, no sia tengut de res esmenar del dan que fet li¹⁵⁹³ haura per aquesta raho que¹⁵⁹⁴ si a la nau que primer sera ormeiada falra sa exarcia o non haia mes quen puga¹⁵⁹⁵ donar sino aquella que dauant¹⁵⁹⁶ tendra e que haia fets tots sos enuits o que sia en loch que non puga trobar de exarcia a prestar¹⁵⁹⁷ o a loguer ne per nenguna raho es metra tan soptosament lo mal temps que nos sia poguda ormeiar, si per aytals ocasions com¹⁵⁹⁸ demunt son dits li fara aquell dan que desus es dit, no li es tengut de esmena a fer. Mas empero si la nau ol leny haura exarcia a prestech o a loguer o que fos en loch quel senyor de la nau las pogues pendre o aquells qui serien en la nau o en lo leny qui apres de¹⁵⁹⁹ aquella nau o daquell leny primer sera ormeiat en¹⁶⁰⁰ qualseuulla loch que sien diran a aquells que¹⁶⁰¹ ells pensen de ormeiar perço que nols puguen fer algun dan, que no es bell temps e han dubte que nos meta mal temps. E si aquells¹⁶⁰² que la nau o leny qui primer sera ormeiat rependran¹⁶⁰³ que nos volra ormeiar si mal temps se met sobre aço que aquells qui seran en la nau o en lo leny qui derrer sera ormeiat e entrat los hauran dit e demostrat e si la nau qui primer¹⁶⁰⁴ sera ormeiada fara dan a aquella qui apres della sera venguda e ormeiada, ella li es tenguda de fer esmena de tot lo dan que fet li haura per raho de la condicio que per aquells qui en la nau o leny qui derrer sera entrada los sera dita e manifestada, mas empero si la nau qui primer¹⁶⁰⁵ venguda sera haura dada tota sa exarcia e haura fets tots sos enuits iatsia que ella sia en loch que trob recobre de exarcia o no, no li es tenguda de dan que li faça, car negu nos deu pensar que si lo senyor de la nau troba exarcia a manleuar o a loguer o a venda que ell vulla perdre ço que ha per fer dan a altre ab sa voluntat ne algu¹⁶⁰⁶ nou deu creure ne pensar. E aquest capitol fon fet perço que desus es dit.

Nau o leny qui¹⁶⁰⁷ primer sera ormeiada en algun loch e aquella nau o leny que apres della vendra o entrara se deu ormeiar en guisa o en manera que no li faça dan. E¹⁶⁰⁸ si lin fa es lin tengut de tota esmena a esmenar segons que en lo capitol desusdit es contengut esclarit e certificat. Mas empero axi es a entendre: que aquella nau o leny qui primer sera ormeiat no mudas ancores¹⁶⁰⁹ ne prois que tengues de dins ne de fora pus que la nau o leny qui apres della sera entrat se sia ormeiat. E si ell les mudara o les cambiara apre¹⁶¹⁰ que aquella nau darrera sera ormeiada e aquella nau pendra algun dan que primer sera ormeiada, aquella nau que apres della sera entrada no li   -92-   es tenguda de tot aquell dan esmenar mas de partida. Perço car ella haura mudades ancores e prois de dins e de fora, e aquell dan que aquella nau que darrer¹⁶¹¹ sera ormeiada haura fet a aquella qui primer sera ormeiada e deu esser mes en poder de sauis homens e¹⁶¹² certs qui sien e sapien be e diligentment de la art de la mar, e ells segons lur consciencia e segons consell que trobaran dels promens de la mar, ells son tenguts quels ho deuen partir be e diligentment perço que mal ne treball no pusca esser ne crexer entre los senyors de les naus o dels lenys ne encara entrels altres que haguessen algun contrast entre ells. Mas si la nau qui primer¹⁶¹³ sera ormeiada no mudara ne cambiara dins ne de fora ancores ne prois, aquella nau que derrer sera entrada li es tenguda de tot lo dan que li fara de esmena a fer tot axi com en lo capitol desusdit es esclarit e certificat. Empero¹⁶¹⁴ si aquella nau que derrer¹⁶¹⁵ entrara sera omeiada e¹⁶¹⁶ apres que aquella sera ormeiada mudara o cambiara ancores o prois si per culpa daquelles ancores o prois qui mudats o cambiats seran, aquella nau qui primer sera ormeiada o entrada sostendra algun dan, aquella nau¹⁶¹⁷ que apres de ella sera entrada e ormeiada li es tenguda de tot aquell dan que fet li haura, a esmenar. Perço com haura mudades e cambiades les ancores el¹⁶¹⁸ prois. Mas si ella no cambiara ancores ne prois e aquella nau o leny qui primerament sera ormeiada les mudara e les cambiara pus intra¹⁶¹⁹ o pus fora, e aquella nau que derrera entrada¹⁶²⁰ e ormeiada sera nos muda, no li es tenguda¹⁶²¹ de esmena a fer sino tansolament en axi com en lo capitol desusdit es stablit¹⁶²² e certificat. Mas empero si aquella nau qui primer sera entrada e ormeiada pendra algun dan sens culpa de aquella¹⁶²³ que apres sera entrada e ormeiada, no li es tenguda de alguna esmena a fer per dan que ell¹⁶²⁴ prengues, pusque sens culpa daquella nau que apres della sera entrada e ormeiada, lagues pres. E fon fet perço aquest capitol: que quascun se guart ia¹⁶²⁵ que fara, e com se ormeiara, que segons que ell fara es ormeiara aquell guardo que desus es dit lin pertanyara¹⁶²⁶. Perque quascu se guart que faça ço que a fer haura be e sauiament, perço que entre ells ne altres¹⁶²⁷ no puga hauer algun contrast per lur culpa¹⁶²⁸.

Si una nau o¹⁶²⁹ dues o quantitat de naus o de lenys entraran¹⁶³⁰ en port o en sparagol o en plaia o en altre loch e entraran ensemps es ormeiaran, quascun dells se deu tan lluny ormeiar del altre que per res no poguessen fer algun dan la un al altre. Empero si per ventura ells estant en alguns dels lochs sobre dits se metra mal temps, quascun dells se deu ormeiar be¹⁶³¹ e gint, e¹⁶³² fer tot son poder perço que algu de ells no puga pendre algun dan. E encara mes, perço que la un no pusca fer dan al altre. E si peruentura stant aquell mal temps a alguna de les naus o lenys falra exarcia e iran sobre les¹⁶³³ altres e ferlos ha dan, si aquella nau o leny a qui la exarcia sera fallida hauia fet tot son poder de ormeiarse e la exarcia que ell¹⁶³⁴ hauia era bona e sufficient a aquella nau o leny e encara a molt maior que aquell no es, aquell dan que fet sera no deu esser esmenat a aquell qui pres laura, pusque per culpa de aquell de qui la nau sera a qui la exarcia sera fallida,   -93-   no sera fet. Encara mes, per altra raho: perço car ell haura fet tots sos enuits e tot son poder de ormeiarse. Encara mes: que aquella exarcia qui fallida li sera era bona e sufficient a aquella nau o leny e a maior que aquell no era. E axi per les rahons desusdites no es tengut de esmena a fer daquell dan que fet haura a algu. Empero si aquell senyor daquella nau o leny a qui la exarcia sera fallida hauia¹⁶³⁵ mes flix, que no sera ormeiat axi com fer deguera¹⁶³⁶ e poguera, e la exarcia que ell haura no sera sufficient a aquella sua nau o leny e encara menor que¹⁶³⁷ aquella nau no es; si per aquestes rahons desusdites aquella sua nau o leny fara dan algu, ell nes tengut de tot aquell dan a restituhir e esmenar a aquell qui suffert¹⁶³⁸ o sostengut laura per culpa de flix o de¹⁶³⁹ mala exarcia que ab ell se aportaua. Perque tot senyor de nau o leny se guart es deu guardar que no meta flix a ormeiarse e que no port ab si exarcia que no sia sufficient. Perço que la pena ne¹⁶⁴⁰ condicio no li pusca esser posada que desus es dita.

Senyor de nau o leny qui logara stiba de botes a viatge cert o a temps sabut, e lo logador¹⁶⁴¹ diu al senyor de la nau que no leu ne faça leuar ni¹⁶⁴² prenga ni faça pendre aquella stiba si donchs no li paga lo loguer, e si la pren que vaia a risch e a ventura del senyor de la nau. E si sobre aquesta condicio la sen porta quel logador¹⁶⁴³ li haura dita e lestiba se pert, lo senyor de la nau li¹⁶⁴⁴ es tengut de esmenar la stiba ol preu de aquella e encara mes lo loguer que haura empres ab lo¹⁶⁴⁵ logador. Encara mes si lo senyor de la nau te mes la stiba que no haura empres ab lo logador o la portara en altre viatge, lo qual no sera empres entrel logador e lo senyor de la nau e si lestiba se pert en aquell temps o en aquell viatge lo qual entre ells empres¹⁶⁴⁶ no sera, lo senyor de la nau sia tengut de esmenar lestiba de les botes al sobredit logador¹⁶⁴⁷ o lo preu de aquelles e tot lo loguer de aquella, multiplicat de viatge cert o de temps empres al viatge o al temps que entre ells no sera stat empres. Encara mes si lo senyor de la nau la iugava¹⁶⁴⁸, o la baratava, o la venia, os perdia per¹⁶⁴⁹ sa culpa, per aquella raho maior que desus es dita. Empero si lo logador no posara aquestes¹⁶⁵⁰ condicions desusdites al senyor de la nau com ell logara o pendra lestiba, e lestiba se perdra, sera perduda al dit logador, pag lo loguer o no lo senyor de la nau, ab que nos perda per culpa axi com damunt es dit ne la condicio que desus es dita li hagues posada lo logador, saluo¹⁶⁵¹ empero lo loguer, perdas lestiba o nos perda, totauia saluo lo loguer al logador. E si lestiba se pert per les condicions desusdites, lo senyor de la nau sia tengut de esmenar la dita stiba. E si lo senyor de la nau e lo logador no sen poden auenir, sia mes en poder de dos bons homens boters qui haguessen vista aquella stiba, e que fossen be del offici de la boteria, e qualseuulla¹⁶⁵² cosa que aquells diguessen per lur sagrament que allo sia tengut de esmenar lo senyor de la nau al dit logador; saluo empero quel loguer de la stiba deu tota via esser pagat.

Si algun senyor de nau o leny haura nolieiada la sua nau ho¹⁶⁵³ lo seu leny a alguns mercaders, si aquella nau o   -94-   aquell leny deura o haura a carregar de vi e si lo senyor de la nau o del leny sera tengut de donar lestiba als mercaders per tot lo carrech de la nau o del leny, deu fer en axi: que deu fer bella¹⁶⁵⁴ lestiba e deu la fer omplir a sos mariners o a quis volra, ans que la meta en sa nau o en son leny. E axi plena daygua deu la mostrar als mercaders o a home per ells, e dir encara en axi o fer dir a aquells mercaders¹⁶⁵⁵ qui y son o seran e ia sils sembla aquella stiba esser bona e sils sembla stanya e si volen que ell la meta en la nau. E si los mercaders o hom per ells diran¹⁶⁵⁶ que la tendran per stanya e que la meta o la faça metre en la nau o en lo leny, si los mercaders la ompliran o la faran omplir de vi, pus que stibada sera en la nau si aquella stiba se exira o vessara alguna quantitat del vi que ells mesa hi hauran o feta metre, lo senyor de la nau ol leny nols nes tengut de alguna¹⁶⁵⁷ esmena a fer perço car no es sa culpa e encara mes perço car ell lals mostra plena daygua. Encara mes, perço com ab voluntat dells o de hom per ells la ha mesa en la nau e ells o hom per ells la tengueren e digueren¹⁶⁵⁸ que era stanya. Mas los mercaders li son tenguts de pagar tot lo nolit que promes li hauran e axi be del vi qui vessat sera com daquell qui sera saluat¹⁶⁵⁹, pusque per culpa dell nos sera vessat ne perdut. Empero si lo senyor de la nau deura donar la stiba als mercaders com desus es dit, e ell ne hom per ell no la mostrara als mercaders ne a hom per ells, e si la tendran per stanya o no e sens vista dells o de hom per ells ell la metra en la nau o leny o la fara metre, si los mercaders sostendran dan algu per culpa de aquella stiba que ell¹⁶⁶⁰ mostrada no haura, lo senyor de la nau o leny los es¹⁶⁶¹ tengut de esmena a fer e los mercaders no li son tenguts de nolit a pagar daquell vi qui vessat¹⁶⁶² sera. Perço car ells nols mostra la stiba si era stanya o no. Empero si lo senyor de la nau o leny non dara ne sera¹⁶⁶³ de stiba tengut a donar a aquells mercaders qui nolieiat lauran¹⁶⁶⁴ e los mercaders hauran o deuran hauer lestiba¹⁶⁶⁵, sia stanya o no sia stanya, que ves lo vi tot o partida, los mercaders son tenguts lo nolit a pagar de¹⁶⁶⁶ aytant com la sua nau o lo seu leny haura mes, tot axi com ab ell ho hauran empres sens tot contrast. E perl¹⁶⁶⁷ lo que desus es dit fon fet aquest capitol.

Senyor de nau o leny qui logara exarcia per anar en viatge e aquella exarcia que logada haura se pert sens culpa dell, no¹⁶⁶⁸ es tengut de res esmenar a aquell qui logada la li haura sino tan solament lo loguer qui entre ells empres sera. Empero si la exarcia se perdra per culpa del senyor de la nau, sia tengut ell de fer esmena a aquell qui logada la li haura tot aytant com la exarcia¹⁶⁶⁹ valega o valia en aquell temps que ell la pres o la loga o de donar aytanta de exarcia com aquella¹⁶⁷⁰ era al temps que ell la pres. Encara mes: si aquella exarcia se trencara os guastara per culpa del senyor de la nau, ell sia tengut de esmena a fer axi com desus es dit; mas sis trencara os gustara sens culpa¹⁶⁷¹ dell, no sia tengut de res esmenar sino axi com desus es dit. Saluo empero si aquell que la exarcia logara hi posaua preu o condicio alguna e lo senyor de la nau rebra aquella exarcia sots les condicions que aquell li posara, lo senyor de la nau sia tengut de donar tot aquell preu quel logador dit li haura o de¹⁶⁷²   -95-   retra aytanta exarcia com aquella e que valgues tant com aquella. Empero sia en voluntat del logador si pendra diners ho exarcia. Empero si lo senyor de la nau portara aquella exarcia en altre viatge e no tansolament en aquell que haura empres ab aquell qui la exarcia haura logada, e la exarcia se perdra en aquell viatge qui entre ells no sera empres, en¹⁶⁷³ qualseuulla guisa que la exarcia se perdra os¹⁶⁷⁴ guastara, lo senyor de la nau sia tengut de donar e de retre aytanta exarcia com aquella o lo preu que aquella valia al temps que ell la pres o posat hi sera; e lo loguer sia pagat del viatge empres multiplicat a aquell qui no sera empres; o en¹⁶⁷⁵ qualseuulla guisa sia de la exarcia, tota via sia pagat lo loguer.

Senyor de nau o leny qui manleuara exarcia es perdra os guastara, lo senyor de la nau qui manleuada la haura, es tengut de retre e de donar aytanta de exarcia com aquella que manleuada haura, o lo preu que aquella valia al temps que¹⁶⁷⁶ ell la manleua. E sia en voluntat de aquell qui prestada la¹⁶⁷⁷ li haura de pendre exarcia o diners. Empero en¹⁶⁷⁸ qualseuulla guisa que la exarcia se perdra os guastara que manleuada sera, deu esser restituida a aquell qui prestada la haura, e lo senyor de la nau qui manleuada la haura no¹⁶⁷⁹ hi pot metre negun contrast. E fon fet perço aquest capitol: car molt senyor de nau o de leny¹⁶⁸⁰ manleuara exarcia quis perdra os guastara, e com aquell qui prestada la haura la li¹⁶⁸¹ demanara, ell li metra contrast.

E per aquestes rahons desusdites, senyor de nau no pot ne deu contrastar ab aquell qui la exarcia li haura prestada.

Tot senyor de nau o de leny pot pendre exarcia que trob en ribera, ab que la haia mester a sa nau o a son leny o a ormeiar que haia por de mal temps o que sia en loch perillos, ab que aquella exarcia qui en la ribera sera no faes fretura a aquell de qui sera que la hagues ops aytambe a son leny a ormeiar. E si lo senyor de la exarcia hi es deu¹⁶⁸² la li demanar. E si lo senyor de la exarcia noy era, pot la¹⁶⁸³ pendre, ab que encontinent que presa la haura que ho faça a saber a aquell hom¹⁶⁸⁴ sil troba o a home per ell. E si ell ne vol pendre seruey que li¹⁶⁸⁵ deu fer. Perço car haura presa la sua exarcia menys de voluntat sua, que per als no. Empero lo senyor de la nau qui la exarcia haura presa, la deu tornar en aquell loch on leuada la haura encontinent quel mal temps sera passat. E si¹⁶⁸⁶ aquell de qui la exarcia sera ne sostendra dan o messio, lo senyor de la nau qui presa la haura, ho deu tot pagar. Encara mes: si la exarcia se perdra os guastara en qualque guisa¹⁶⁸⁷ lo senyor de la nau qui presa la haura, deu retre e donar aytanta¹⁶⁸⁸ de exarcia com aquella que ell presa haura, o¹⁶⁸⁹ lo preu que aquella valia al temps que ell la pres a aquell de qui la exarcia sera. E aço deu fer menys de tot contrast. E si aquell de qui la exarcia sera no volra cobrar¹⁶⁹⁰ la exarcia per aquella que perduda sera e vol pendre   -96-   diners, si abdos¹⁶⁹¹ sen volen avenir, si no sia mes en poder de dos bons homens de mar qui haguessen vista aquella exarcia. E¹⁶⁹² ço que fos dit per aquells dos bons homens, allo sia seguit, axi que la una part ne laltra noy puga res contrastar. E fon fet perço aquest capitol; quel senyor de la nau o del leny se pot pendre exarcia menys de aquell de qui sera¹⁶⁹³ a sa nau o son leny a ormeiar, que si lo senyor de la nau hauia¹⁶⁹⁴ a cercar lo senyor de la exarcia, seria mes peruentura tan mal temps que la nau o leny o tot ço que dins seria iria a condicio de perdres ans que¹⁶⁹⁵ ell hagues trobat lo senyor. E per aquestes rahons desusdites senyor de nau o leny se pot plauir¹⁶⁹⁶ de exarcia que en ribera sera menys daquell de qui sera, ab que lo senyor de la nau la haia ops per les conditions que damunt son dites¹⁶⁹⁷.

Senyor de nau o leny qui manleuara o pendra exarcia de ribera¹⁶⁹⁸ per la sua nau o leny ormeiar, si ell la sen porta en viatge o en viatges menys de sabuda e menys de voluntat daquell de qui sera, si aquell de qui la exarcia sera ne sostendra algun damnatge que haia a logar exarcia a ops de la sua nau o leny perço com¹⁶⁹⁹ sen hauran portada la sua, aquell qui portada la sen haura deu pagar tot lo dan e tota la messio e tot lo greuge que aquell ne sostendra. Encara aquell qui la exarcia sen haura portada deu pagar lo loguer daquella exarcia que¹⁷⁰⁰ axi sen haura portada de aquell de qui sera. E¹⁷⁰¹ sia a son pler daquell de qui sera la exarcia de pendre tot aytal loguer com se volra. E aquell deu loy donar menys de tot contrast. Encara mes: sia¹⁷⁰² a son pler daquell de qui es la exarcia o¹⁷⁰³ de cobrarla o [demanar] lo preu que ella valia. E ell quen sia cregut per son sagrament que aquell qui axi sen haura portada aquella exarcia noy pusca res contrastar ne home per ell. Encara mes: sia¹⁷⁰⁴ a voluntat daquell de qui la exarcia sera quel ne pot metre en poder de senyoria e demanar per ladronici. E si aquella exarcia se perdra os guastara, aquell qui leuada la haura sia tengut de fer esmena a aquell de qui sera tot en aquella guisa que ell la li volra prear que lin dega aytant donar, ab que aquell de qui es la exarcia ho diga per son sagrament. E fon fet perço aquest capitol: car molt senyor de nau sen portaria exarcia daltri, si aquestes condicions que desus son dites no¹⁷⁰⁵ eren posades per iusticia a les parts.

Mercader ne mariner ne algun¹⁷⁰⁶ altre que pendra comanda a viatge cert o a loch sabut, si en aquell viatge cert o en aquell loch sabut se perdra tota la comanda ab que no fos culpa del comendatari¹⁷⁰⁷, no es tengut de¹⁷⁰⁸ retre res ne de esmenar li a aquell qui comanada¹⁷⁰⁹ la haura. Mas empero si lo dit comendatari la aportara en altre viatge o en altre loch menys de aquell qui empres haura¹⁷¹⁰ ab aquell qui la comanda li haura feta, sis pert la comanda lo comendatari es tengut de tot a retre a aquell qui la comanda li haura feta pusque ell la   -97-   haura aportada en altre loch o en altre viatge lo qual no haura empres ab ell. Encara mes, si lo dit comendatari aportara la dita comanda en viatge o en loch¹⁷¹¹ on no haura empres ab lo dit comanador, e si guanya, tot lo guany que ab la dita comanda fara deu donar a aquell que la dita comanda li haura feta, e no sen deu res tenir¹⁷¹² sino tan solament ço que empres haura ab lo dit comanador damunt dit; e si als sen rete es ne tengut axi com si loy emblaua de la caxa. E si la comanda o lo guany fet ab aquella se perdra en aquells lochs en los quals lo comandatari es tengut de retre e de donar a aquell qui la comanda li haura feta, axi be es tengut de tot lo guany com de la comanda que presa haura.

Comandataris qui portaran comandes en viatge o en loch sabut e seran partits dalla hon la comanda hauran rebuda¹⁷¹³ e seran en aquell loch que hauran empres ab aquells qui les comandes¹⁷¹⁴ hauran fetes e stant en aquell loch venia ocasio de penyores o¹⁷¹⁵ empediment de les senyories oy vendrien lenys armats de enemichs, e si per qualseuol de aquestes condicions que desus dites son se perdra la comanda, lo comandatari no es de res tengut a¹⁷¹⁶ fer esmena a aquell qui les comandes li haura fetes. Mas empero si stant al viatge ans que en aquell loch fossen hon anar deuien, hauien sabuda de aquelles coses que desus son dites e ells ne eren certs que ver fos e ells hi entrauen e la comanda se perdia, los¹⁷¹⁷ comendataris son tenguts de retre e de esmenar tota la comanda que aquells los haurien feta. E si peruentura stant en lo dit viatge ans que ells fossen en lo sobredit loch hauien certenitat de les ocasions desus dites e los comendataris se podien auenir ab lo senyor de la nau o del leny en que ells serien per anar en altre loch hon¹⁷¹⁸ no haguessen por de les condicions desus dites, car comendataris son dits mercaders entre los senyors de les naus¹⁷¹⁹ o lenys, e lo senyor de la nau se auendra ab los dits mercaders iatsia aço que aquell loch que¹⁷²⁰ empendran lo senyor de la nau e¹⁷²¹ los comendataris no sia empres ab aquells qui la comanda¹⁷²² hauran feta, perço per les tres rahons¹⁷²³ damunt dites tot comendatari pot portar¹⁷²⁴ la comanda en altre loch pus que sia per saluar les comandes que ab si portara e no per alguna¹⁷²⁵ altra raho. E aço deu esser fet menys de tot frau. E encontinent que ells hauran fet port en aquell¹⁷²⁶ loch que estant en lo viatge hauran empres ab lo senyor de la nau, los dits comendataris deuen vendre e esmenar¹⁷²⁷ totes les comandes que ells tendran e tornar a aquells e retre la comanda que fetals hauran. E si en aquell loch ahon per aytal raho com¹⁷²⁸ damunt es dita sera, se perdra la dita comanda, iatsia aço que aquell loch no fos empres ab aquells qui la comanda los hauran feta, no son tenguts de res a retre ne a esmenar¹⁷²⁹ los dits comendataris, mas si ells la portauen en altres lochs o en altres viatges, pus que ells haurien fet port axi com desus es dit abans que haguessen comptat ab aquells qui la comanda los haurien¹⁷³⁰ feta la comanda se perdra, los dits comendataris serien tenguts de retre tota la comanda. E si ells¹⁷³¹ guanyauen axi com en lo primer capitol es contengut, haurien a retre axi be lo guany com la comanda.

  -98-  

Segons que en lo capitol desusdit diu e demostra e declara que tot comendatari¹⁷³² qui portara comandes a¹⁷³³ viatge o a loch cert e sabut, si en aquell loch on ells deuien portar aquelles comandes seran aquelles condicions que en lo capitol desusdit son ia esclarides e que ell noy gos entrar¹⁷³⁴, e si ell se pot auenir ab lo senyor de la nau o del leny ab qui ell sera per anar en altre loch on aquelles condicions que en lo capitol desusdit son ia dites e esclarides no seran, que¹⁷³⁵ ell hi pot anar iatsia aço que aquell loch on ell se auendra ab lo senyor de la nau o leny¹⁷³⁶ e ira no haura empres ab aquells qui les comandes li hauran fetes; mas en lo capitol desusdit no diu ne esclareix si lo senyor de la nau o del leny porta mercaderia sua e haura rebudes comandes de altre o de altres e si pora fer axi com los comendataris volran o si sera de pijor condicio que altre comandatari. E axi¹⁷³⁷ los nostres antichs antecessors veren e conegueren que los senyors de les naus o lenys qui porten¹⁷³⁸ mercaderies lurs e prenen comanda daltre o daltres, o que porten mercaderia lur o no, sol que aporten comandes daltres, no deuen esser de pijor condicio que un altre comandatari. ¿Per qual raho? Perço com comendataris van per lo mon molts qui en tot ço que porten no han alguna cosa; encara mes si aquelles comandes no eren que hom los fa, irien a onta; encara mes si aquelles comandes se perden ells noy¹⁷³⁹ son en res¹⁷⁴⁰ perço car a ells no costara res del lur ney perdran res. Mas lo senyor de la nau o leny, sia que port mercaderia sua o no, tota via val mes ço que ell ha en la nau o leny que no fa gran res de les comandes que ell¹⁷⁴¹ porta e haura preses en si. E en axi lo senyor de la nau o leny no pot ne deu esser de pijor condicio que un altre comendatari. Empero es axi a entendre que si en la sua nau o en lo seu leny haura alguns altres comendataris si les condicions que¹⁷⁴² son dites seran en aquell loch on ells deuien descarregar e anar, lo senyor de la nau se deu aconsellar e hauer acort e consell ab ells. E¹⁷⁴³ aquella cosa que ells ab ells tendran per be, ells ho poden fer, que algu noy pot res dir. Empero si en la sua nau o¹⁷⁴⁴ leny haura roba de mercaders e sobre aquella roba noy¹⁷⁴⁵ ira algu ne lo senyor de la nau o leny¹⁷⁴⁶ la tendra en comanda, sino tan solament que ell la deia deliurar a algu en aquell loch on deuia descarregar, si les condicions desusdites hi seran que ell noy gos entrar, lo senyor de la nau o leny no¹⁷⁴⁷ les deu portar pus en altre loch pus a ell no seran comanades que les puxa¹⁷⁴⁸ vendre, ans les deu tornar a aquells mercaders qui les li liuraren¹⁷⁴⁹. E si lo senyor de la nau o del leny les porta en altre loch e aquella roba se perdra, lo senyor de la nau es tengut de tota a retre e esmenar. Encara mes; si ell la portara en altre loch si ell la vendra e¹⁷⁵⁰ en aquella roba se guanyara, lo senyor de la nau o leny es tengut de donar e retre a aquells mercaders de qui aquella roba sera lo cabal e tot lo guany en aquella fet¹⁷⁵¹. E los dits mercaders no son tenguts de donar ne retre a aquells senyors de naus o lenys o daquell leny dan ne messio que ell ne haia sostengut si nos volran. Empero si lo senyor de la nau o leny haura mercaderia sua e tendra tota la roba que en la sua nau o leny sera en comanda, que ell la pusca vendre¹⁷⁵² encara que ell noy haia roba sua, mas que tenga tota la roba o mercaderia que en la sua nau o leny sera en comanda   -99-   que ell la pusca vendre¹⁷⁵³ quen sia mercader si lo dit senyor de nau o leny no gosara entrar en aquell loch on les comandes deuria¹⁷⁵⁴ vendre, que ell sen haura¹⁷⁵⁵ star per les condicions que en lo capitol desusdit son ia esclarides e certificades, ell pot mudar lo viatge per anar en altre loch on no haia reguart de les condicions que desus son dites; en aquesta¹⁷⁵⁶ guisa empero, que ell¹⁷⁵⁷ aço faça ab consell de tot lo cominal de la nau o leny o de la maior partida e si tot lo cominal de la nau se acordara de anar en aquell loch on ell los dira¹⁷⁵⁸, els fara cert e dara entenent o la maior partida, ell hi pot anar e axi pot cambiar lo viatge. Empero si tot lo cominal de la nau o la maior part¹⁷⁵⁹ se acordaran mes del tornar en aquell loch¹⁷⁶⁰ don partits seran que de mudar lo viatge per anar en altre loch, lo senyor de la nau o leny sen deu tornar o¹⁷⁶¹ sino sen volra tornar e ell per sa autoritat mudara lo viatge, si les comandes que ell portara ab si se perdran de tot o de partida, ell es tengut de retre¹⁷⁶² aquells qui les comandes li hauran fetes tot¹⁷⁶³ ço qui les comandes costaren e¹⁷⁶⁴ lo guany que ells diran per lur sagrament que pogueren¹⁷⁶⁵ hauer fet si ell sen fos tornat axi com¹⁷⁶⁶ lo cominal de la nau¹⁷⁶⁷ o la maior partida li consellaua. Empero si lo senyor de la nau ira ab accort e ab consell de tot lo cominal de la nau o de la maior partida, si les comandes se perdran de tot o de partida, lo senyor de la nau no es tengut de¹⁷⁶⁸ esmenar a aquells qui les comandes li hauran fetes, pus ab consell¹⁷⁶⁹ de tot lo cominal de la nau hi sera anat. Que raho es quel senyor de la nau puga¹⁷⁷⁰ cambiar viatge, pus ell sera mercader de tota la roba que portara. Pus que ell la pot gitar en mar, si mercader no hi ha, ab consell de tots los mariners per casos sabuts. E per les rahons desusdites feren aquestes esmenes los nostres antecessors per los contrasts que porien esdeuenir. E tot ço que desus es dit deu esser fet menys de tot frau¹⁷⁷¹. E si frau¹⁷⁷² algu prouar si pora, la part contra qui prouat sera deu satisfer tot lo dan a la part que sostengut laura sens tota malicia e sens tot diffugi.

Comendataris qui portaran comandes a viatge o a loch sabut, e ells empendran ab aquells qui la comanda los faran que ells puguen¹⁷⁷³ fer de la comanda axi com de la¹⁷⁷⁴ sua cosa propria¹⁷⁷⁵ e aquells qui la comanda los faran los ho atorgan en qualseuulla¹⁷⁷⁶ loch anant en aquell viatge ells lexaran la¹⁷⁷⁷ comanda per ço com no la hauran¹⁷⁷⁸ poguda vendre e los¹⁷⁷⁹ comendataris iuraran que si lur propri fos que¹⁷⁸⁰ noy feren alre, aquells qui en aytal forma feren¹⁷⁸¹ comanda no poden de res alre destrenyer als¹⁷⁸² comandataris, sino axi com los dits comandataris ho cobraran, que ho deuen retre e donar a aquells qui la comanda hauran feta; saluo¹⁷⁸³ lo lur maltret¹⁷⁸⁴, axi com hauran empres ab aquells qui les comandes¹⁷⁸⁵ hauran fetes. Mas empero los comendataris deuen cobrar aquella roba que lexada¹⁷⁸⁶ hauran e retre e donar a aquells qui comanat los hauran¹⁷⁸⁷. E aço sia fet sens frau e deuen cobrar ço que de la comanda sera agut¹⁷⁸⁸ com pus iuas puguen.

  -100-  

Mercader o altre qui fara comanda a algu en aquesta guisa: que aquell qui la comanda pendra la puga¹⁷⁸⁹ portar totauia ab si en tot loch on la sua persona vaia e la comanda se perdra¹⁷⁹⁰, ella sera perduda a aquell qui comanada la li haura. Empero si aquell qui la comanda portara la iugaua o la bagasseiaua o la barataua o la perdia¹⁷⁹¹ per sa culpa, o si ell la comanaua a altri es¹⁷⁹² perdia, ell es tengut de retre¹⁷⁹³ a aquell que la comanda li haura feta¹⁷⁹⁴ sens tot contrast.

Mercader o¹⁷⁹⁵ altre qui prometra de fer comanda a algu ab carta o ab testimonis, nos¹⁷⁹⁶ pot abstraure que no haia¹⁷⁹⁷ fet la comanda a aquell a qui promes ho haura. E¹⁷⁹⁸ si ell se vol abstraure que no faça la comanda a aquell a qui promesa la haura e si aquell ne haura feta messio o aueries algunes o haura nolieiat nau o leny per fiança de la comanda que aquell li haura promesa, ell¹⁷⁹⁹ loy deu tot esmenar. E fon fet perço aquest capitol; car si aquell no li hagues promesa aquella comanda, ell no haguera nolieiat tan gran nau; sino¹⁸⁰⁰ perço que aquell li hauia promes e aquell haguera fet son prou o¹⁸⁰¹ haguera fet son viatge.

Si algun comendatari pendra comanda, e si lo comendatari haura alguns diners e la hon pendra la comanda ell esmerçara la comanda e los seus diners, e quant sera la hon anar deura ab la¹⁸⁰² comanda, ell esmerçara los diners seus e no esmerçara la comanda, si ell guanya ab los seus diners ell es tengut de donar a aquell qui¹⁸⁰³ la comanda li haura feta anant al viatge aytant com ell guanyara ab los seus diners per sou e per liura. E si ell perdra ab los seus diners, tota la perdua deu esser sua si donchs aquell qui la comanda li¹⁸⁰⁴ fara no li hauia dit que nols esmerças sino¹⁸⁰⁵ en coses sabudes, e si aquell dit no loy¹⁸⁰⁶ hauia e ell esmerçara la comanda ab los seus diners ensemps, lo guany e la perdua se partira per sou e per liura.

Si algu comanara a algu diners, si aquell qui la comanda fara¹⁸⁰⁷ empendra ab aquell qui la comanda rebra que ell no li esmerçe¹⁸⁰⁸ aquells diners seus sino en cosa sabuda¹⁸⁰⁹, si aquell qui la comanda haura rebuda no trobara daço que ell¹⁸¹⁰ li haura dit, ell ne deu leuar testimonis com ell no troba daquella cosa¹⁸¹¹ que ell li hauia manat esmerçar¹⁸¹². Perço que si hauia en aquell loch mateix alguns mercaders qui haguessen comprades daquelles¹⁸¹³ mercaderies en¹⁸¹⁴ que ell deuia esmerçar aquells   -101-   diners que ell ha rebuts en comanda e si¹⁸¹⁵ aquells hi guanyauen alguna cosa, e si aquell qui los diners li haura comanats lin fahia demanda¹⁸¹⁶ a ell pogues mostrar e metre en ver per aquells testimonis que ell no hauia trobada¹⁸¹⁷ de aquella¹⁸¹⁸ mercaderia en que aquell li hauia manat esmerçar sos diners. E si peruentara, prouar¹⁸¹⁹ nou pora que ell dallo en que ell deuia e hauia manament¹⁸²⁰ que esmerças aquells diners que ell en comanda haura presos, que ell non hagues trobat, ell es tengut de retre e de donar a aquell qui los diners li haura comanats, tant¹⁸²¹ com aquells mercaders hi hauran guanyat per sou e per liura. E si peruentura ell esmerçara aquells diners en¹⁸²² altres coses sens¹⁸²³ voluntat daquells qui los diners li hauran comanats, si en aquelles mercaderies se guanyara, ell es tengut a aquell qui los diners li comana, de retre e de donar tot lo guany. E si en aquelles¹⁸²⁴ mercaderies que ell haura comprades sens uoluntat daquell qui los diners li comana, se perdra de tot o de partida, tota la perdua deu esser sua. Perço car ell los esmerça en aço de que ell no hauia manament¹⁸²⁵ quels esmerças. E encara mes: car negu no ha poder en ço daltri¹⁸²⁶ sino aytant com aquell de qui es lin dona. E si peruentura ell sera en loch que pogues retre aquells diners a aquell qui comanats los hi haura e ell nols hi retra ans los sen portara ab si, si aquells diners vendra cas de ventura ques perden de tot o de partida, tota la perdua deu esser sua¹⁸²⁷. Empero si ell no sera en loch que pogues retre aquells diners a aquell qui comanats los¹⁸²⁸ hi hauia, ell los sen pot portar. E si en aytal manera com¹⁸²⁹ es dita a aquells diners vendra algun cas de ventura ques perdran de tot o de partida, ells deuen esser perduts a aquell quils hi comana. Perque¹⁸³⁰ no es culpa del comendatari. Empero si lo dit comendatari los iugara os perdra¹⁸³¹ per alguna raho per culpa dell, ell nes tengut de tots a restituhir. E tot¹⁸³² en aquella manera que desus es dit de la comanda dels diners¹⁸³³, axi deu esser fet de la roba o mercaderia si algu la comanara a altre sots condicions sabudes. E per las rahons desus dites fon fet aquest capitol.

Senyor de nau o de leny qui comanara la sua nau a¹⁸³⁴ algu per anar en viatge sabut, si anant o¹⁸³⁵ stant o tornant en aquell viatge la nau se rompra pendra algun dan, aquell qui la nau o leny haura pres en comanda no es tengut de res¹⁸³⁶ esmenar al senyor de la nau qui comanada la li haura. Empero si ell la menara en altre loch o en altre viatge sino tan solament en aquell loch que ab lo senyor de la nau haura empres¹⁸³⁷ o ab aquell qui comanada la li haura, si la nau se perdra o haura algun dan, aquell a qui lo leny sera comanat es tengut de¹⁸³⁸ esmenar la nau o leny a aquell qui comanat lo li haura o lo preu daquell e¹⁸³⁹ lo dan que sostengut ne haura. E si no ha de que pagar deu¹⁸⁴⁰ star en la preso tro que haia satisfet a aquell qui comanat lo li haura e haia de que pagar¹⁸⁴¹ o no. E lo senyor de la nau qui comanat lo li haura es tengut de¹⁸⁴² donar als personers les parts que hauran en la nau e lo guany fet de aquelles¹⁸⁴³. Mas si lo senyor de la nau lay comanara ab voluntat de tots los personers o de la maior partida e la nau se perdra axi com¹⁸⁴⁴ es dit, lo senyor   -102-   de la nau no es tengut de fer esmena als personers perque tot senyor de nau ho deu demanar als personers com volra comanar la sua nau a altre si es en loch quels personers hi sien tots o partida. E si ell es en loch on no haia algun personer, ell nol deu comanar a negu sino per condicions sabudes; ço es a saber, per malaltia¹⁸⁴⁵, o que la nau fos nolieiada per anar en loch on ell se temes de senyoria, o que hagues fermada muller ans que la nau nolieias e quels amichs lo forçassen que la prengues ans que anas al¹⁸⁴⁶ viatge, o per anar en romiatge¹⁸⁴⁷ e quen hagues fet vot ans que la nau nolieias. E totes aquestes condicions desusdites que sien¹⁸⁴⁸ sens frau.

Si algun senyor de nau haura comanada la sua nau a algu sens sabuda dels companyons, si aquell a qui la nau sera comanada vendra¹⁸⁴⁹ algun viatge o viatges e retra comptes a aquell qui la nau li haura comanada, e aquell qui senyor sera, encara haura comanada la nau a algu si ell retra compte e dara part a quascu de sos companyons tot aytant com a cuascu pertanyara per raho de la part que en la nau haura del guany que¹⁸⁵⁰ aquella a qui ell haura comanada la nau haura fet ab aquella nau que ell comanada li haura si los dits personers pendran la lur part del guany que a quascu per la part que en la nau haura se pertany, si los dits personers tots o partida diran a aquell que ells daquella nau hauran fet senyor que ells no volen¹⁸⁵¹ que ell la coman a¹⁸⁵² algu sens lur voluntat, e si ell ho fa e la nau pendra algun dan o fara alguna perdua o consumament, que tot sia e¹⁸⁵³ stiga sobre ell. E si sobre les¹⁸⁵⁴ dites condicions desus dites per los personers a aquell qui ells daquella nau en que ells hauran lur part hauran leuat o¹⁸⁵⁵ fet senyor, si ell sens voluntat¹⁸⁵⁶ de tots los personers o de la maior partida a algu la comanaua, si aquell a qui la comanaua guanyara, ells es tengut de donar a quascun personer que ell haura, la part del guany que per la sua part li pertanyara, e si per ventura aquell a qui ell haura comanada la nau sots les condicions desus dites perdra la nau o pendra algun dan o fara algun consumament, lo senyor de la nau es tengut de tot a retre e esmenar o als personers sens¹⁸⁵⁷ contrast. Empero si los dits personers veuran e sabran que aquell que ells hauran fet¹⁸⁵⁸ senyor no va ne ira en la nau, ans saben ells e son certs que la comana a altre, si los personers pendran part del guany que aquell ab aquella nau que comanada li sera, fara, e los personers non diran res¹⁸⁵⁹ a aquell qui ells hauran fet senyor, ans los plau els abelleix lo guany que ell los dona, e si sobre aquestes rahons desus dites la nau se perdra o pendra algun dan, lo senyor de la nau nols es de res tengut. Perço car los personers¹⁸⁶⁰ sabien que ell no anaua en la nau que ans¹⁸⁶¹ la comanaua a altre qui la menaua per ell; e encara mes, perço que los personers¹⁸⁶² prengueren quascun viatge que la nau fes¹⁸⁶³ la part del guany que a quascu pertanyia¹⁸⁶⁴ per raho de la sua part que en la nau hauia. E es raho, que pus ells prenien part del guany e encara que¹⁸⁶⁵ eren certs que aquell quin hauien fet senyor noy anaua ans la fahia menar a altre e los personers nou¹⁸⁶⁶ denunciauen a aquell qui ells hauien fet senyor ans los plahia lo guany que ells los donaua¹⁸⁶⁷, e perço   -103-   es raho que axi com los plahia lo guany tot en axi es raho que deian sostenir lo dan e la perdua el consumament que Deu li donaua, axi com los playa els abellia lo guany com aquell qui ells hauien fet senyor los donaua. E per les rahons¹⁸⁶⁸ dites fou fet aquest capitol. Empero, es axi a entendre: quel senyor de la nau sia en¹⁸⁶⁹ un loch ab los personers ensemps ab tots o ab partida, car altrament no la pot ne la deu comanar sino per les condicions que son ia en un capitol desusdit esclarides e certificades.

Si senyor de nau o leny o altre leua algun comu e ell pendra de algun mercader comanda sparsa¹⁸⁷⁰ de roba o de diners, e si aquell qui la comanda pendra no fara entenent que aquella comanda que ell pren que ell la mesclara al comu ne en la carta que entre ells sera feta nos entendra que aquella comanda que ell pren se dega mesclar ab aquell comu que¹⁸⁷¹ deu portar ab si, ell es tengut de retre compte [a] aquell qui la comanda li haura feta, e si li fara comanda de roba ell li deu retre¹⁸⁷² compte daço que de la roba haura hagut¹⁸⁷³. Encara mes: aquells diners que haura haguts deu esmerçar en qualque cosa que lo dit comendatari se volra si donchs aquell qui la comanda li haura feta no haura empres ab aquell que no li esmerç los diners que haura haguts daquella roba que ell comanada li haura o que ell non compre sino cosa sabuda, axi com entre ells abdosos¹⁸⁷⁴ sera empres. E si li comana diners e¹⁸⁷⁵ ell compraua roba, ell li es tengut de retre compte de ço que haura hagut de la roba que ab los diners que ell li comana haura comprada e¹⁸⁷⁶ ell haura venuda, e daço que esmerçara daquella roba que ab los seus diners haura comprada e metra en compte per a quant que ell sia tornat del viatge e metre en son poder lo cabal el guany que ab la dita comanda sera fet saluo lo seu maltret que entre ells sera empres. E si lo comu pert o guanya, aquel qui la comanda li haura feta non es tengut en res ne aquell qui la comanda haura presa no li es tengut sino de la comanda a retre, e si guanya o pert ab la dita comanda, tot li¹⁸⁷⁷ deu donar e metre en son poder axi be lo guany com la perdua perque ell no es tengut a aquells de qui lo comu sera per raho daquella comanda que ell dalgu presa haura si¹⁸⁷⁸ ell donchs nols hauia fet entenent que al comu anaua aquella comanda que ell hauia presa, mas aquell qui la comanda haura feta no es tengut de res a aquells de qui lo comu sera, sia que perden o que guanyen, ne aquells de qui lo comu sera a aquell qui la comanda haura feta, mes si pert o guanya deu esser seu axi be lo guany com la perdua. E si per ventura aquell qui leua lo comu e haura presa la comanda mesclara aquella ab lo comu menys de sabuda de aquell qui feta la li haura e lo dit comendatari compte retre no lin pora¹⁸⁷⁹ perço car la haura mesclada ab lo comu, sia en voluntat de aquell qui la comanda li haura feta de pendre lo maior preu de la roba que haura hagut la hon la comanda haura venuda; encara mes lo maior preu de la roba que ell haura portada e lo maior guany que en la roba se fara, e aquell li sia tengut de dar¹⁸⁸⁰ aquell qui feta la li haura; perço car ell la haura mesclada ab lo comu menys de voluntat sua. E aço li¹⁸⁸¹ es tengut de donar e de retre menys de tot contrast.

  -104-  

Tot comendatari qui portara o pendra comandes, si les comandes se perdran per les rahons que en los capitols desus dits se contenen, ell no es tengut de les comandes a retre. Mas si les comandes se perden per altres rahons e no per aquelles que en los capitols desus dits se contenen, ell es tengut de retre e de donar totes les comandes el guany ab aquelles fet a aquells qui les comandes li hauran fetes si donchs ell no pot mostrar justes rahons perque aquelles comandes sien per dudes. E si ell mostrar ne prouar¹⁸⁸² no pot ne les comandes retre no pora a aquells de qui seran e lo dit comendatari se abatra si ell se abatra¹⁸⁸³ e es aconseguit, ell deu esser pres e mes en ferres e star tant tro que aquells de qui les comandes seran se sien auenguts ab lo dit comendatari. E fon fet perço aquest capitol: car molt comendatari se abatria si¹⁸⁸⁴ sabia que algun mal ne algun damnatge o greuge no lin pogues esdeuenir, e son hi posades perço les condicions¹⁸⁸⁵ que desus son dites.

Si algun senyor de nau o leny portara mercaderia sua o¹⁸⁸⁶ comandes e ell sera la on la nau haura fet port, e la nau sera espatxada¹⁸⁸⁷, que no sta sino per ell que no es espatxat¹⁸⁸⁸ e no pot vendre la sua mercaderia, si la nau ne fa messio ell la deu pagar del seu propi¹⁸⁸⁹, e si ell roman per la sua mercaderia a vendre e ell ne trametra la nau, si la nau¹⁸⁹⁰ pendra algun dan, ell es tengut de fer esmena als personers, si donchs ell no ho hauia empres ab los personers com ell parti dells la hon la nau hauia carregat, e si ell ho hauia empres ab los personers, ab tots o ab partida, e ell¹⁸⁹¹ loy hauien otorgat que ell pogues romandre¹⁸⁹² e romania, e trametia la nau, si la nau pendra¹⁸⁹³ algun dan ell no es tengut de esmena¹⁸⁹⁴ als personers. Empero si lo senyor de la nau romandra perço car no pora hauer lo nolit, e noy romandra per res que ell hi haia a fer sino per lo nolit a recaptar, e ell ne trametra la nau perço que noy faça messio e ella pendra algun dan¹⁸⁹⁵, lo senyor de la nau no es tengut de fer¹⁸⁹⁶ esmena als personers pusque per profit de la nau sera romas, e no per res que hagues a fer. E aço deu esser menys de tot frau¹⁸⁹⁷.

Senyor de nau o leny qui haura contrast ab mercaders, los mariners de la nau no poden¹⁸⁹⁸ fer testimoni al senyor de la nau ne als mercaders a lur prou ne a lur dan¹⁸⁹⁹ del un ni del altre stant en lo viatge. Mas¹⁹⁰⁰ empero com la nau haura fet viatge e los mariners seran de si mateixs, que no seran tenguts al senyor de la nau, la donchs poran fer testimoni al senyor de la nau e als mercaders, ab que ells no sien personers del contrast hon seran demanats per testimoni, nen   -105-   speren dan ne prou hauer. Que sin esperauen dan ne prou hauer, res que diguessen no hauria valor e serien tenguts per falsaris.

Mariners qui hauran contrast ab lo senyor de la nau de algunes coses que no sien scrites en lo cartolari, los mercaders qui seran en la nau poden fer testimoni¹⁹⁰¹ en lo viatge stant o quen fossen exits, axi be al senyor de la nau com als mariners; ab que ells no¹⁹⁰² fossen personers del contrast que seria¹⁹⁰³ entre ells nen¹⁹⁰⁴ sperassen hauer dan¹⁹⁰⁵ ne prou. E si los mariners hauien contrast ab los mercaders, lo senyor de la nau pot fer testimoni pus sien exits del viatge, mas stant¹⁹⁰⁶ en lo viatge no; e que no sia personer del contrast que sera entre ells¹⁹⁰⁷. Encara mes: lo un mariner pot fer testimoni al altre pus sien exits del viatge, ab que no sia personer del contrast¹⁹⁰⁸ en que sera tret en testimoni nen esper¹⁹⁰⁹ dan ne prou. Empero los mariners poden fer testimoni estant en lo viatge al senyor de la nau e als mercaders per aquesta raho, ço es a saber, per fet de git¹⁹¹⁰ o si per mal temps o per altra ventura la nau hagues anar en terra, car en aquell cas ne en aquella saho lescriua no pot metre les conuinences en lo cartolari. E per ço fon fet¹⁹¹¹ aquest capitol: car si en aquell cas¹⁹¹² los mariners no poguessen fer testimoni ne lescriua nou hagues pogut metre en cartolari, lo senyor de la nau poria negar totes les conuinences que¹⁹¹³ haura empreses ab los mercaders que a ell deguessen tornar a dan, e diria¹⁹¹⁴ tot ço que a si mateix tornas a profit, e los mercaders farien altre¹⁹¹⁵ tal al senyor de la nau. Per aquesta raho poden fer¹⁹¹⁶, testimoni los mariners e en aytal cas estant en lo viatge, perço que frau algu noy puga hauer. Mas per altra raho no poden fer testimoni estant en lo viatge, a prou ne a dan del senyor ne dels mercaders: per¹⁹¹⁷ contrast que entre ells fos.

Si mercaders qui seran en nau hauran algun contrast entre ells¹⁹¹⁸ e trauran los mariners en testimoni, los mariners poden fer aquell testimoni en que seran demanats sia que ells sien¹⁹¹⁹ encara al viatge o que¹⁹²⁰ sien exits, ab que non¹⁹²¹ esperassen dan¹⁹²² ne prou hauer ne volguessen mes lo prou de la una part que del altra, non haguessen pres servey¹⁹²³; que si ells amauen mes lo profit de la una part que del altra o ells ne haguessen pres servey¹⁹²⁴, si prouat los podia¹⁹²⁵ esser, ells serien tenguts de retre tot lo dan e tot lo greuge e tot lo interes¹⁹²⁶ que aquella part ne haura sostengut per culpa daquell testimoni que aquells li hauran fet; encara mes, quels ne poria metre e affrontar e destrenyer ab la senyoria, e mes encara, que no serien¹⁹²⁷ per nul temps creguts de res que ells diguessen¹⁹²⁸, e a alguns quils cridas¹⁹²⁹ periurs senyoria no lin daria alguna¹⁹³⁰ pena per testimonis que ells ne donassen¹⁹³¹ que ans caurien ells en doble pena qui aytal testimoni fals haurien¹⁹³² fet. E fon fet perço aquest capitol: car moltes vegades son los mercaders en alguns lochs¹⁹³³ e no ha ab ells sino tan solament los mariners e en presencia¹⁹³⁴ de ells los mercaders faran algunes conuinences o empreniments   -106-   dels uns als altres, e per ventura lo¹⁹³⁵ un o laltre penedir se ha de aço que haura fet, e com aquell altre mercader li demanara la conuinença que entre ells sera empresa, aquell¹⁹³⁶ li pora negar e si aquell la li negaua, aquell mercader ne sostendria gran dan¹⁹³⁷, e per aquella raho¹⁹³⁸ deuen fer testimoni los mariners dels contrasts que serien¹⁹³⁹ entre los mercaders perço que¹⁹⁴⁰ algun frau no puga entre ells esser.

Senyor de nau o leny qui menara ab si en viatge o en viatges lo notxer a cosiment, lo senyor de la nau deu donar de loguer al notxer axi com pendra¹⁹⁴¹ lo millor proher de la nau o altre dels cominals, encara mes segons bondat e valor quel notxer haura¹⁹⁴². E si per ventura los mariners iran a cosiment del senyor de la nau, lo senyor de la nau los es tengut de donar loguer segons que ells affanyaran o hauran affanyat e segons la bondat que ells hauran e lo servey que faran, e aço deu esser a coneguda del notxer e del scriua que ells loy deian dir per lur sagrament que ells fet han al senyor de la nau be e lealment¹⁹⁴³ ia aquells mariners que seran a cosiment quin loguer hauran affanyat¹⁹⁴⁴ e quin no, e que ells noy diguen per voluntat ne per maluolença ne per seruey que hom los hagues promes¹⁹⁴⁵ ne per mal que ells volguessen a algu de aquells mariners qui en la nau serien a cosiment, e aço deuen ells dir sots pena del sagrament be e lealment¹⁹⁴⁶ al senyor de la nau. El senyor de la nau¹⁹⁴⁷ los es tengut de dar¹⁹⁴⁸ aquell loguer quel notxer e lescriua li hauran dit per lur sagrament, e noy deu res contrastar.