Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente




ArribaAbajo

Capitol 34.= Del bestiar quis metra en Cathalunya per esser lexat a part ho parts

Esi per cas algun poblat fora lo principat de Cathalunya metra dins lo dit principat algun bestiar menut o gros per lexar a patro parts a algu ho alguns del dit principat, ho en qualsevulla altra manera tenir lo, e apres per algun temps lo trahia del dit principat, hage e sia tengut pagar de exida tan solament, axi per lo que haura mes com per lo que hauria augmentat dins lo dit principat, lo dret sobre lo carnalatge imposat, lo qual es dotze diners per liura. Pero que de entrada no sien tenguts pagar res.




ArribaAbajo

Capitol 35.= Dret de la exida de les monedes

Ecom per ordinacio del senyor Rey sia inhibit que algu no gos traure del dit principat moneda ne Billo de qualsevol ley sia, es ordenat que si per licencia del dit senyor Rey ho per reuelament de la dita inhibicio ho per qualseuulla altra manera que dir ni himaginar se puixa, moneda ho billo de qualseuol ley sia exiran de Cathalunya, sia tengut pagar e pach per liura de diners dotze diners, pero que les dites coses no sien tengudes pagar res a la entrada. Exceptat empero florins dor qui sien portats en terres e senyories obedients al senyor Rey, los quals no sien tenguts de pagar res de exida.




ArribaAbajo

Capitol 36.= Que la moneda treta per prouisio no pach, exceptat de aquells en la terra dels quals los cathalans ne paguen

Declarat empero, que algu fara viatge per mar o per terra, e traura moneda per sa prouisio, que no pach res, pero en aço sia considerada la condicio de la persona e la quantitat de la moneda a coneguda dels Deputats, e en absencia lur del Deputat local. E per quant en diuersos regnes e terres axi de vasalls del senyor Rey com altres, los Cathalans e poblats en lo present principat paguen e son forçats pagar dret de les monedes que per lur prouisio porten e ab si trahen dels dits regnes e terres, vol la present cort que negu dels poblats en los dits regnes e terres on los dits cathalans paguen dret de dites monedes de exida, no se alegren de la damunt dita franquesa, ans sien tractats en lo present principat, segons los cathalans e los poblats en lo dit principat seran tractats en lurs terres.




ArribaAbajo

Capitol 37.= De les robes portades ab galeres del Rey de Napols o sos vasalls venecians e florentins

Item es vist, que sia donada libertat de descarregar qualseuol robes e mercaderies portades ab les galeases del Illustrissimo Rey de Napols ho de sos vasalls florentins e venecians, les quals   -232-   puixen esser venudes per aquelles que venudes hauran, sien tenguts de pagar lo dret de entrada, les altres robes empero que no hauran venudes hagen facultat e puixen tornar les carregar ab les dites galeases que portades les hauran, dins espay empero que de vuyt dies apres que seran descarregades, los quals passats hagen e sien tenguts pagar, sino eren tornades carregar, lo dret de entrada complidament.




ArribaAbajo

Capitol 38.= De les robes que ixen ab intencio de tornar en Cathalunya.

Item que les robes e mercaderies qui exiran de Cathalunya per intencio de tornar aquelles en Cathalunya, axi com son botes e gerres buydades, stores, sarpelleres e altres semblants coses, no sien tengudes de pagar res per entrada ne per exida, pero en aço sia considerada la condicio de les persones qui les dites coses trauran a coneguda dels Deputats, [e] en absencia lur del dit Deputat local.




ArribaAbajo

Capitol 39.= Dret de la entrada dels cotons filats estrangers, qui no son de terres del senyor Rey.

Item que de e per tots cotons filats estrangers qui entraran de qualseuol part ho parts, exceptats dels regnes e terres del senyor Rey, dins lo principat de Cathalunya, sien pagats per lo dret de entrada deu sous per liura de diners de la valor ho estimacio de aquells. E si cas sera que tals cotons filats seran mesos dins lo principat, sens que no hagen pagat lo dit dret, sien ipso facto confiscats al general. E, vltra la dita confiscacio, encorrega en pena lo senyor de qui seran dits cotons, de deu liures per quascun quintar e per quascuna vegada que sera fet lo contrari. E si sera cas que sien mesos per mar sens pagar lo dit dret, per lo semblant sien confiscats al dit general e lo senyor dels cotons encorrega en dita pena de ·X· liures.




ArribaAbajo

Capitol 40.= Dret de entrada de les robes o vestits de lana, exceptat de les qui han seruit als quils meten.

Mes auant que de e per totes robes de draps de lana sis vol sien de homens si vol de dones ho de infants, capes, gipons, caputxos, gonelles, caperons, puniets, calçes e totes altres robes sots qualseuol nom sien appellades, que seran fetes fora lo dit principat, sien pagats per drets de entrada ·X· sous per liura de la vera valor daço que dites robes costaran. Si donchs les dites robes no eren estades fetes per propi vs e ia portades per aquells qui les metrien dins lo dit principat, iurant ho ells a nostre senyor Deu e als sants quatre euangelistes que no ho fan per fraudar lo dret. En lo qual cas, ço es que sien fetes propri vs e portades per los qui les metran dins lo dit principat, no hagues res a pagar.




ArribaAbajo

Capitol 41.= Dret de entrada de les coses fetes de teleria, canamaceria o coto ab la excepcio damunt dita.

Item que totes e qualseuol coses fetes de teleria, canamaçeria ho de coto fora lo dit principat, o seran meses dins aquell com son camises, cossets, gandalles dor, de seda, panyos, capells de dona e altres qualseuol arreus de dones e altres de quines vulla specia sien, qui fayso hagen e tallades cosides sien fora lo dit principat, sien pagats al dit general per dret de entrada per liura de diners del ver cost, deu sous. Exceptat lo que sera fet e portat per lo vs propi dels qui tals coses metran en lo dit principat, tota frau cessant.




ArribaAbajo

Capitol 42.= Dret de entrada de les coses fetes de cuyram.

Encara mes, que per totes sabates empenes, borseguins estiuals, auarques e tota e qualseuol obra feta de cuyram, ne que Sabaters ni Tapiners ne puixen fer dins Barcelona e dit principat,   -233-   seran meses dins lo dit principat, sien pagats al dit general per dret de entrada ·X· sous per liura de diners del ver cost.




ArribaAbajo

Capitol 43.= Dret de entrada dels cuyrams adobats ho assaonats.

Item que per tots cuyrams en qualseuol manera adobats de blanqueria, e tots cuyrams assaonats, vulles acolorats ho en qualseuulla manera de sao sien, qui seran mesos dins lo dit principat de Cathalunya, sien pagats per dret de entrada al general deu sous per liura de diners del ver cost de aquells.




ArribaAbajo

Capitol 44.= Dret de entrada de obra feta de ferro ho de açer.

Item que de ho per tota ferramenta de ferro ho acer qui sera mesa dins lo dit principat de Cathalunya obrada, com es ferres e claus de besties, tatxes, claus de qualseuol natura sien, falces, relles, picasses, pichs, cauechs, spases, punyals, dagues, gauinets de tallar, stoigs de dona, tesores de barber e de sastres, ferros de lances, dalls, podedores, scardaçes de scardaçar lana, escarpres, asts, asters, ferros de tenir olles e bromadores, lumaners, giradores, loces, brides, frens, esperons, estreps, mossos de ginets e altres metalls, tenalles, gaolls o dalls bosquers, enderins ho caualls de foch ho fogons, tribenes e ballestes de açer e tota altra obra de ferro ho de açer feta fora lo dit principat, com sera dins aquell sien pagats al dit general per dret de entrada deu sous per liura de diners del cost ho vera valor de les dites coses. E si sera mesa sens pagar, sia confiscada al dit general sens alguna merce. E ultra aço pach per pena lo qui tals coses metra, deu liures. En aço empero no son enteses e compreses qualseuol de les dites coses si son meses per propi vs del qui les metra. E tisores de baxar ne altres gauinetes, agulles de cosir ne arnesos blanchs ho de la gineta e ferros de lances, darmes e tatxes per guarnir aquelles e tatxes fins a sobrepunxa, ancores, fulla de ferro axi stanyada com negra, dalles de dallar herba, pales de ferro e alenes, fil de ferro ho de aram. Les quals coses puixen entrar pagant lo dret acostumat.




ArribaAbajo

Capitol 45.= Dret de entrada de estany obrat.

Mes auant que de, e per tot estany obrat qui dins lo dit principat sera mes sots qualseuulla fayso, que sia pagat al dit general per dret de entrada deu sous per liura de diners, del ver cost ho valor, declarat empero que si lo estany sera mes en verga, ho en massa, ho esclafat, no pach sino lo dret acostumat. E si les dites coses seran meses sens pagar lo dit dret, sien al dit general confiscades. E vltra aço pach per pena lo qui tals coses metra, deu liures. Exceptades les coses de propi vs.




ArribaAbajo

Capitol 46.= Dret de entrada de obra de coure.

Item que de ho per tota obra de coure feta, com son poals, olles, canters, escalfadors, caçes, perols, alambins, calderes, caçoles, copes de foch e totes altres coses afaysonades del dit metall fetes, qui seran meses dins lo dit principat, sia pagat al dit general per dret de entrada deu sous per liura de diners del ver cost, ho valor daquelles. E si seran meses sens pagar aquelles, sien confiscades al dit general; declarat empero que si lo dit coure sera mes en maça, ho esclafat, pach solament lo dret acostumat. E declarat mes auant, a maior cautela, que en aço no son compreses coses fetes de lauto ho de aram ne coses de propi vs.




ArribaAbajo

Capitol 47.= Que pedres ho moles de obrar lo coral no sien tretes de Cathalunya.

Item ordena la dita cort que daci lauant no sia licit a algun patro de nau ho leny, barca, galeassa, galera   -234-   sotil, ho de altres veixells maritims ne algun traginer ho altre qualseuol persona, carregar ho aportar per a traure fora del dit principat de nit ni de dia, per mar ni per terra, per si ho per interposada persona, publicament ho amagada, pedres ho moles aptes a obrar corals. E qui contra fara, vltra la confiscacio de la grondola ho altre veixell en que carregades seran, qui en tal cas cremats serien, e encara vltra la confiscacio dels animals qui les dites pedres ho moles traurien, incorreguen en pena per quiscu, ço es lo barquer, lo traginer, lo patro de la nau ho veixell hon seran carregades, e lo mercader qui les comprara, de cent liures per quiscuna vegada.

Per pratica e consuetut si nengunes fustes eren estrangeres que no fossen de Cathalans, pagan per dret de vitualles vn sou per liura.

Per pratica e consuetut tots los draps que no son fets en Cathalunya paguen de entrada e de exida quatre diners.

E per pratica es que qualseuol or ho argent, ioyes &c. que exiran de Cathalunya, ara sie per esglesies o per qualseuol via, puys no sia per seruitut del qui les trau, paga tres sous per liura.




ArribaAbajo

Capitol 48.= Certa prouisio prouehint que frau nos faça en lo dret de les lames

Item per esquiuar tot frau qui en les coses en lo present capitol contengudes fer se pogues, ordena e vol la dita cort que lo collidor, ho cullidors del general en aquella ciutat, vila ho loch hon lanes de qualseuulla sort seran carregades per aportar dins lo dit principat, hage e hagen a pendre Manifest de les dites lanes, ques dira volerse aportar dins lo dit principat e se hage assegurar del mercader qui tals lanes carregara, e prengan dell obligacio sots certa pena segons la valor de les lanes, ab fermançes ydoneas de aportar resposta del dit cullidor dins lo temps a ell prefigit de aquell cullidor del general constituhyt en aquella part hon les dites lanes seran descarregades. E sino complira lo que promes haura, les fermançes hagen e sien tengudes pagar aquell dret que tals lanes hagueren pagat exint del principat. E vltra aço encorreguen en pena de deu liures. E si per algun cas, causa ho raho, ho de certa sciencia les dites lanes ho part de aquelles eren nauegades fora lo dit principat, en tal cas sia pagat per aquells lo doble del dret desus dit pagador per los qui fora lo dit principat les aportaran. De la meytat del qual doble dret gracia nols puixa esser feta. E vltra aço encorreguen en pena de deu liures.




ArribaAbajo

Capitol 49.= Certa altra prouisio per que frau[s] nos puguen fer en los drets.

Item que los officials, guardes e ministres del present dret de entrades e exides hagen e sien tenguts denunciar sots priuacio de lurs officis e dir ab veritat als cullidors e guardes de la bolla del plom e segell de la cera tots draps de lana, bonets e escapolons, sayes, fustanis, canamaçeries, teles, draps de seda e totes altres coses que sien tengudes pagar dret de bolla per tal que lo dit dret de bolla puixen demanar e hauer. E sobre aço puixen fer los Deputats altres prouisions e ordinacions, segons vist los sera per esquiuar fraus pus empero no fossen al present capitol contrarietats, aiustant a les dites coses que les dites guardes del dit dret de entrades e exides no leixen tirar a casa de algun mercader caixes, bales de canamassaria, coffis ho altres robes ligades qui venguen de entrada, que primer no sien cauquillades e sagellades del sagell del dit dret, e aquelles hagen posades en manifest. Ne sia licit ne permes als mercaders desfer les dites caixes, bales o altres coses   -235-   sens appellar hi algu de les dites guardes, les quals guardes sien tenguts pendre memorial de totes, les robes que en aquelles dites caixes, bales o altres caps cauquillats se trobaran a fi que fet combatiment daquelles ab los espatxaments per los dits mercaders fets, sia vist si degudament totes les dites robes hauran espatxades.




ArribaAbajo

Capitol 50.= Certa altra prouisio per los drets de les robes portades per mar.

Item es declarat que les robes e mercaderies qui seran aportades en les mars de Cathalunya e sens tresteiar aquelles en altres veixells exiran fora les mars de Cathalunya, que no paguen algun dret si ia no venien consignades en Barcelona o altre loch de Cathalunya axi be nau que complesca açi son viatge com ab nau de passatge, car si aquelles tals robes axi consignades ab aquella nau mateixa eren tretes de Cathalunya per mudament de partit, ho per nouell nolieiament fet daquelles, ho axi mateix per mudament de consignacio, ho en qualseuulla altra manera, sien tengudes pagar lo dit dret de entrada e exida pus verament sien vengudes consignades aci, o en altre loch de Cathalunya en qualseuulla manera. E si seran encara tresteiades en altres veixells ho en atres persones per consignacio ho mudament de partit ho de viatge, encara que no sien posades en terra, paguen lo dret sobre les tals coses imposat.




ArribaAbajo

Capitol 51.= Que, la estima de la liura de gros per les robes portades de Flandes sia feta a raho de quatre liures e vuyt sous Barcelonesos per liura de gros.

Mes auant es declarat que totes les mercaderies que seran aportades de Flandes dins lo principat de Cathalunya, de que es acostumat exigir lo dret de entrada faent compte a liura de gros, sia fet compte e rahonada la dita liura de gros daci auant a raho de quatre hures vuyt sous Barcelonesos per quascuna liura.




ArribaAbajo

Capitol 52.= Que les robes entrades si exiran no sien mes estimades, sino aiustant hi lo cost de les messions.

Item vol e ordena la dita cort que si algun mercader o altra qualseuol persona metra dins lo dit principat algunes robes e mercaderies les quals haura espatxades de entrada al dit general per lo ver cost de aquelles, e sens millorar, desligar ne tresteiar aquelles o mudar de senyor, volra traure del dit principal les dites robes, no hage ne sia tengut pagar sino lo dret de la quantitat per la qual haura espatxat les dites robes o mercaderies de entrada, aiustant empero a la dita quantitat o cost les messions que de entrades haura fetes.




ArribaAbajo

Capitol 53.= Les penes del qui fraudara lo dret del general.

Eper esquiuar frau qui en les dites coses se pogues seguir, es ordenat que si alguna persona de qualseuol estament o condicio sia, fara frau en les dites coses, que perda aquelles coses en que la dita frau ara feta ho comesa. E no res menys pach per pena dos cents sous, exceptat en lo çafra e altres coses, que per ordinacio de la present cort son tengudes a maior pena, de les quals penes en cas que sien comeses e declarades e iutiades per los Deputats, la quarta part de ço que per ells sera iutiat sia del official qui fara la execucio si request ne sera, e si request no sera sia del general. E laltra quarta part sia del accusador si ni haura, de la qual los Deputats no puguen fer gracia sino sia del general; laltra quarta part sia dels arrendadors si ni haura, de la qual los Deputats no puguen fer gracia sino sia del general. E la restant quarta   -236-   part sia del general. Declarant que de les parts pertanyents al general, los dits Deputats no puixen remetre ne fer gracia sino de la meytat, exceptades empero de la present ordinacio les penes del çafra e altres de les quals es ia disposat en altres capitols. Volents que de aquelles los Deputats puguen sols fer gracia de la meytat.




ArribaAbajo

Capitol 54.= Que les robes del Papa no paguen dret ni entrant ni exint.

Declarat no res menys com axi sia estat ordenat en les corts generals de Cathalunya passades, que dret algu no sia exhigit axi per dret de entrades y exides com per dret de bolla de plom ni sagell de cera de alguns draps de lana, dor ni de seda ni daltres bens, ioyes o coses qualseuulla o quantes se vulla sien, qui verament sien del sant Pare e que sien comprades per los seus ministres, iurants a Deu e als seus sants quatre Euangelis per ells corporalment tocats, que dites ioyes, draps e bens son verdaderament e sens ficcio alguna del dit sant Pare, e comprats e comprades dels seus diners propris.




ArribaAbajo

Capitol 55.= Que tots los altres capitols vells dels dits drets estiguen en sa valor

Tots altres Capitols e ordinacions sobre lo dit dret de entrades e exides statuits e ordenats per lo temps passat, vol la dita cort estiguen e romanguen en lur força e valor, sino en quant sien vists en tot ho en part contrariar o derogar a les presents ordinacions e capitols.




ArribaAbajo

Capitol 56.= Que los Deputais e oydors de comptes sien interpretadors, corrigidors &c. dels duptes dels presents capitols.

Enten, vol e ordena la dita cort, que si en los capitols e ordinacions damunt dits ho algu daquells apparien algunes coses obscures ho dubtoses ara ho en esdeuenydor, que la cort del present principat ho en absencia de aquella los Deputats e oydors de comptes del dit general qui ara son ho per auant seran, puixen aquelles declarar, corregir, esmenar e interpretar aytantes vegades com necessari sera, e a ells sia ben vist.






ArribaAbajo

Segueixense les ordinacions del dret del pes del senyor rey com e en quina manera se paga lo dit dret del pes

Primo paga lo ciutada de vna roua vn diner, e lo estranger altre diner.

IJ. diners.

Item paga lo ciutada de dues arroues dos diners, e lo estranger dos diners.

IIIJ. diners.

Item paga lo ciutada de tres roues dos diners, e lo estranger tres diners.

V. diners.

Item paga lo ciutada de quatre roues dos diners, e lo estranger IIIJ. diners.

VJ. diners.

Item paga lo ciutada de sinch arroues dos diners, e lo estranger quatre diners.

VJ. diners.

Item paga lo ciutada de sis arroues dos diners e malla, e los estrangers sinch diners.

VIJ. diners e malla

Item paga lo ciutada de set arroues dos diners e malla, e los estrangers sis diners.

VIIJ. diners e malla.

  -237-  

Item paga lo ciutada de vuyt arroues IJ. diners e malla, e los estrangers set diners.

IX. diners e malla.

Item paga lo ciutada de nou arroues dos diners e malla, e los estrangers vuyt diners.

X. diners e malla.

Item paga lo ciutada de deu arroues dos diners e malla, e los estrangers vuyt diners.

X. diners e malla.

Item paga lo ciutada de XJ. arroues IJ. diners e malla, e los estrangers IX. diners.

XJ. diners e malla.

Item paga lo ciutada de dotze arroues IJ. diners e malla, e los estrangers X. diners.

XIJ. diners e malla

Item paga lo ciutada de tretze arroues IIJ. diners, e los estrangers XJ. diners.

XIIIJ. diners.

Item paga lo ciutada de XIIIJ. arroues IIIJ. diners, e los estrangers XIJ. diners.

XVJ. diners.

Item paga lo ciutada de XVIIJ. arroues quatre diners, e los estrangers XV. diners.

XIX. diners.

Item paga lo ciutada de XX. arroues ·V· diners, e los estrangers XVIJ. diners.

XXIJ. diners.

Item paga lo ciutada de ·XXIIIJ· arroues ·V· diners, e los estrangers ·XX· diners.

XXV. diners.

Item paga lo ciutada de XXV. arroues en XXXVJ. arroues ·VJ· diners, e los estrangers paguen a raho de deu diners per carrega.

Item paga lo ciutada de tres carregues en amunt, ço es de la primera carrega, IJ. diners e malla, e de la segona carrega IJ. diners e malla, e de la terça carrega altres dos diners e malla. E daqui amunt vn diner e tres pugeses per carrega.

Empero es entes que no paguen sino malla per roua homens de Mallorques, de Menorcha, de Caragoça e de Hosca e de Alcanyç de la frontera e del Espital de Leyda e alguns altres que han franquesa.

Les ordinacions damvnt escrites, son estades transladades e tretes de vn registre o libre qui es en lo offici de la Batllia general de Cathalunya, a hon les dites ordinacions son scrites, e ab lo dit libre de mot a mot be e faelment comprouades per mi Joan Castell per auctoritat real notari publich per tota la terra e senyoria del Rey nostre Senyor, escriua del registre del dit offici de la dita Batllia general. E per que en la escriptura de les damunt dites ordinacions sia donada plena fe, axi com en lo original de aquelles, io dit Joan Castell fas la present escriptura de ma propria ma e hi pos lo meu acostumat signe.




ArribaAbajo

[Altres ordinacions]

Crida que qualsevol persona estrangera que carregara robes o mercaderies en Barcelona, o son territori, pera portar a parts vltramarines hont ha Consols de la natio Cathalana, haia de prestar cautio de pagar lo dret als dits Consols.

Ara oyats tot hom generalment de part dels Magnifichs mossen Francesch Cosme Fiualler Regent la vegueria de Barcelona y e mossen Joan de Prat Balle de dita Ciutat y de quiscu dells en quant toca a sa iurisdiccio, ordenaren los magnifichs Consellers y prohomens de la ciutat de Barcelona que com ab la ordinacio feta per los magnifichs Consellers y consell de la ciutat de Barcelona en virtut dels reals priuilegis comensant:

«Item ordenaren que tot mercader qui vendra en Mesina &c.» La qual es entre altres ordinacions del Consolat   -238-   de mar, sia statuit y ordenat que tot mercader qui vendra en Mesina o en Çaragoça o en Palerm o en Trapana vulles que sia de la senyoria del senyor Rey de Arago o del senyor Rey de Mallorques, que dega pagar al Consol de tota la mercaderia que aportara vn gra y mig per onsa; e se sia vist per experiencia que molts mercaders estrangers, ço es que no son, de la senyoria del Rey de Arago o del Rey de Mallorques, ab ocasio de dites paraules encara que haien carregat en Cathalunya diuerses mercaderies y aquelles aportades en los sobre dits llochs, recusen de pagar lo dit dret a dit Consol y tambe altres mercaders qui carreguen en dit principat de Cathalunya dexan de pagar dit dret dient que les mercaderies no son sues sino que son comprades, e carregades per comissio de mercaders que no son vasalls del senyor Rey e axi, fraudant a dita ordinatio, se excusen indegudament de pagar lo dit dret de Consols de cathalans residints en les parts vltra marines; perço los dits honorables Consellers y Prohomens, volent obuiar a dit dany y proueyr a la negligencia y recusatio dels officials qui son en les dites parts vltra marines qui recusen de compellir als sobredits de ferlos pagar dit dret, attes que les robes y mercaderies deuen dret y no les persones, estatuhiren perço y ordenaren que qualseuol persona estrangera de qualseuol natio, que sia vasall del Rey o no, qui comprara o carregara en la present Ciutat de Barcelona y en la platge de aquella, termens y territori de aquella, o traura de dita ciutat y territori alguna roba o mercaderia per a portar a qualseuol part vltra marina o a qualseuol part de Cathalunya per aportar apres y aportara y carregara a dites parts vltramarines ahont y ha y residexen Consols de la natio cathalana, haie de prestar cautio en poder del escriua del Consolat de la lotia ab ydoneas fermanses que pagara en les dites vltramarines lo dit dret als dits Consols respectiue y que aportara certificatoria dins vn any del die que prestara dita cautio en auant de hauer pagat lo dit dret, altrament passat aquell se puga fer exequtio contra dell y ses fermanses per lo dit dret degut y tocant a pagar per dites robes y mercaderies segons la qualitat y conditio de les robes y mercaderies y segons que de la tatxa y tariffa feta en Palerm y altres parts se conte, y si algu carregara dites robes o mercaderies sem prestar dita cautio, incidesca en pena del dret duplicat aplicador als dits Consols lo qual se haie de exigir en Barcelona, per la qual cautio se haie vn sou conforme se paga per altres cautions.

Retenense empero los dits magnifichs Consellers y Promens facultat y potestat de poder interpretar, corregir, mudar o variar la present ordinatio sempre y quant los sera ben vist.

E per que de dites coses ningu puga ignorantia allegar, manan esser feta y publicada la present publica crida per los lochs acostumats de la present ciutat de Barcelona.

Francesch Cosme Fiualler, Regent la vegaria de Barcelona.

Joan de Prat, Balle de Barcelona.

Canyelles, Scriua Consilij.

Fonch feta y publicada la present publica crida per los lochs acostumats de la present Ciutat de Barcelona per mi Antich Corbera corredor de la Ciutat ab so de dos trompetas vuy a ·VJ· de juny Any D·L·XXXVJ. y esta registrada en lo registre de la Ciutat.

[De la cautio que deu prestarse per les mercaderies.]

Die martis XXVIII. mensis Febrvarii anno M·D·L·XXXVIIIJ. Lo present Consell de trenta y sis aiustat y congregat dins la instancia del Consell de trenta de les cases del honor[able] Consell, enteses les propositions per los magnifichs Consellers fetes, feren les desliberations y conclusions seguents.

  -239-  

E primerament quant a la suplicatio, en dit Consell presentada per mossen Francesch Calsa y Joan Canyelles Consols del Alguer y Caller, contenint en effecte que fos prouellit y ordenat que fossen fetes semblants crides les quals foren fetes en lany M·D·LXXXIIIJ a sis de Juny prohibint que ningu puga carregar robes pera dites parts que no preste cautio primer que pagaran als Consols vltra marins lo dret que los dits Consols acostumen de rebre de las robas que arriben ys venen alli segons en dita suplicatio se conte. Lo dit Consell feu deliberatio y conclusio que sien fetes y publicades consemblants crides quals foren publicades a sis de Juny M·D·LXXXIIIJº. manant que presten cautio ans de carregar mercaderies algunes que pagaran lo dret als Consols vltra marins les quals hagen de prestar conforme foren prestades pera Palerm y Massina.

De premissis fidem facit Hieronimus Antichus Canyellis Not[arius] publicus Barcinone scriba que mayor honor[abilis] Consilii.

[Privilegi del rey en Marti als consols de Barcelona pera judicar actes maritims y mercantivols de dintre y fora de la dita ciutat]3164

In Dei nomine. Nos Martinus Dei gracia Rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie & Corsice, Comesque Barcinone, Rosilionis & Ceritanye. Artem mercantilem pro qua Ciuitas egregia Barcinone et alie ciuitates, nostraque loca insignia precipue in maris littoribus posita retroactis temporibus incrementia grandia suscepere dignis prosequi fauoribus gescientes necnon intuitu subuencionis eximie ea ocasione liberalitatibus nobis facte per exercentes in Ciuitate eadem artem pervtilem mercancie in deffensionem et sustentacionem Regni nostri Sardinie in necessitate laborantis extrema et in securitatem deffensionem et custodiam marium couertende cuius pretextu Deo propicio tute poterunt nauigare subditi nostri et alii qui sirtes et scopulos euadentes marinos in manus incidunt quotidie piratarum tam christianorum quam infidelium perfidorum qui auiditate et auaricie viscositate inmani plus solito marium semitas consultantes nostros vassallos et subditos ac alios depredantur et obligant in iugum captiuitatis et seruitutis perpetue et quod dictum est durius Christi perfidissimi agareni compelliunt Christianos Catholicos ad abnegandum sanctissimum Christi nomen in passibilibus percussionibus et flagellis cum suis nauigiis tute nauegare non poterant secure de cetero nauigabunt. Vnde perueniet ex predictis indubie nostre rei publice inextimabilis vtilitas et profectus. Et vt dilatoriis littium semotis amfractibus in Ciuitate Barcinone liberius valeat exerceri ars mercancie perutilisque cupiditate iuris emula alieni per contrahentes et exercentes eandem sepissime impeditur et ex inde prodeunt incessanter debata controuersie contenciones et lites que fiunt ob malitiam parcium immortales. Tenore presentis carte seu priuilegii cunctis temporibus duraturi ad supplicacionem humilem per vos dilectos et fideles nostros Consiliarios dicte Ciuitatis Barcinone super hoc nobis factam per nos et omnes heredes et successores nostros priuilegia per Ilustrissimum dominum Petrum bone memorie Regem Aragonie genitorem nostrum dicte Ciuitati Barcinone super consulatu maris eadem ciuitati concessa et vsum eorum ratificantes perpetuantes et etiam ampliantes vobis dictis consiliariis presentibus et futuris ac dicte ciuitati et vniuersitati nec non consulibus et mercatoribus eius in viam paccionati priuilegii ducimus perpetuo concedendum quod ipsi Consules   -240-   maris Ciuitatis predicte & iudex appellationum que ab eorum sentenciis emittentur qui nunc sunt et pro tempore fuerint vel eorum loca tenentes non solum de causis seu questionibus et debatis marinis vt consueuerunt alias sed eciam de omnibus questionibus, litibus, controuersiis, contrastibus et debatis ciuilibus tantum motis seu mouendis aut inceptis seu incipiendis descendentibus seu qualiter cumque principaliter tamen prouenientibus ex quibuscumque societatibus, cambiis, contractibus seu actibus mercantilibus factis seu fiendis intus dictam Ciuitatem Barcinone vel alibi vbicumque in terra et in mari inter quascumque personas cuiuscumque legis, status, gradus, preheminencie et condicionis existant in dicta Ciuitate Barcinone vel alibi domiciliatas et de quibuscumque rebus qualitercumque ex arte principaliter descendentibus mercantili cuiuuis nature generis et speciei existant, possint et valeant libere ex facultate plenaria quam eis cum presenti conferimus plene cognoscere et ipsas littes, questiones, controuersias, contrastus et debata decidere et finaliter diffinire suasque decisiones et sentencias execucioni deducere sicut et quemadmodum vigore dictorum consulatus priuilegiorum de et super omnibus questionibus, littibus, controuersiis, contrastibus et debatis mariniis consueuerunt qualitercunique et possint. Sic quod nos vel succesores nostri aut aliqui alii officiales, iudices seu comisarii nostri vel ipsorum nostrorum successorum ordinarii delegati vel subdelegati de dictis causis, litibus, questionibus, controuersiis, contrastibus aut debatis non possimus nec possint cognoscere nec inde per viam simplicis querele, appellacionis, supplicationis aut alterius cuiuscunque recursus intromittere quouis modo. Sed dicti Consules et iudex de ipsis tantum cognoscere posint et habeant et eorum determinaciones ac sentencie remota exepcione qualibet habeant execucioni deduci. Decernentes irritum et inane si quid et quicquid a quoquam quauis auctoritate scienter vel ignoranter contrarium contigerit quomodolibet attentari. Et vt Consules et iudex predicti super discussione et decissione predictis iustius et maturius habere se valeant eis ad cautelam expresse concedimus cum presenti quod possint distringere, compellere et forciare per imposiciones penarum et exacciones earum et aliis debitis iuris et rationis remediis omnes et quoscumque mercatores et alios de quibus eis videbitur ad veniendum et interessendum consiliis que habebunt et debebunt tenere super dictis questionibus, littibus, controuersiis contrastibus et debatis decidendis et etiam terminandis et eis super his si requisiti fuerint eorum consilium impendendum. Et vt predicta omnia et singula maiori firmitate subsistant et presens paccionatum priuilegium plenius obseruetur, iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor euangelia corporaliter per nos tacta omnia et singula supredicta vt superius sunt expressa tenere et inuiolabiliter obseruare ac obseruari facere per quoscumque et non contrauenire in aliquo quauis ratione vel causa. Mandantes per eandem expresse et de certa sciencia Illustrissimo principi Martino Regi Sicilie et ducatium Athenarum et Neopatrie duci primogenito nostro precaro et in omnibus Regnis et terris nostris vniuersali Deo propicio successori sub paterne beriedictionis obtentu. Nec non Cancellariis, vicecancellariis et Cancellariam Regentibus, Alguatziris, Gubernatori Cathalonie, vicario et baiulo, Barcinone ceterisque vniuersis et singulis officialibus, iudicibus et comissaris nostris et ipsius primogeniti et successorum nostrorum presentibus et futuris eorumque locatenentibus sub nostre ire et indignationis incursu, quatenus paccionatum priuilegium nostrum presens et omnia et singula in eo contenta firmiter   -241-   teneant et obseruent teneri et obseruari faciant inconcusse et non contraueniant vel aliquem contrauenire permitant aliqua ratione seu causa eis et eorum cuilibet ad cautelam faciendi contrarium presencium serie abdicantes omnimodam potestatem. In cuius rei testimonium, hanc fieri et sigillo magestatis nostre in pendenti iussimus comuniri. Datis Barcinone Quinta decima die Januarii Anno a natiuitate Domini millessimo quadringentesimo primo. Regnique nostro Sexto. Matias vicecancellarius.

Signum

Martini Dei gracia Regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, Comitisque Barcinone, Rossilioms et Ceritanie.

Testes sunt Petrus Cardinalis Cathanie.

Johannes Barcinone Episcopus.

Berengarius de Crudiliis.

Olfo de Proxida et Gilabertus de Scintillis militis Camarlengi.

Signum Guillermi Ponci Secretari serenissimi Domini Regis Aragonum supredicti. Qui mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit cum raso in VJ. linea cum. 3.

[Ab aquest priuilegi del Rey en Marti finia la col·lecta
de documents acompanyatoris del Llibre del Consolat
en les edicions d'estampa.]
LAUS DEO.

  -242-  







  -243-  
ArribaAbajo

Reportori alfabètich de tot lo contingut en lo «Libre de Consolat de Mar» y sos complements.


ArribaAbajo

A

ABATUT: qui's pot dir, plana 215.

ACORT: fet per lo mariner al senyor: s'ha d'atendre, p. 74

_____ Y per quins casos no n'es obligat, p. 75.

ADOBAR: quan se pot la nau per lo senyor, p. 120.

_____ Y a quines despeses y a quins temps, planes 122 y 123.

AFFERRADORS: y son ofici, p. 189.

ALCALDES: de la Seca: han de donar seguretat de juy per actes mercantívols, p. 216.

ALMIRALL: qué deu fer en la armada, p. 183.

_____ son ofici, ps. 184, 186, 187, 191 y 192.

_____ Quin poder te sobre la roba y los malfactors de nau, ps. 191 y 192.

ANCORES: y altres coses dexades en mar, ab o sens voluntat dels mercaders: a compte de qui's perden, p. 6o.

_____ o caps perduts per llevament de senyals: qui les ha d'esmenar, p. 123.

ANIMALS DE CAMI o cavalcadures: quin dret d'exida pagan, p. 229.

_____ Declaració y limitació en lo capítol seguent, p. 229.

APARELLADORS: de menjar deu donar lo senyor de nau als mariners, p. 72.

APELLACIÓ de sentencia en escrits: s'ha d'interposar dins deu díes des de la publicació de la dita sentencia, p. 24.

_____ com s'admet y remet al Jutge d'apells, p. 24. (fol. ibid.).

_____ s'ha de prosseguir per tres díes o sino es deserta, p. 25.

_____ de la sentencia donada en demanda de paraula; se deu interposar dins deu díes, p. 25.

APELLAR: no's pot de la sentencia d'apellació, encara que sia revocatoria de la primera, p. 25.

ARGENT: per entrada no paga dret (fol. 120, p. 227.

_____ tret de Cathalunya, encara que sía per servey d'iglesies, quin dret paga, p. 234.

ARGUENS llogats per servey de nau: si's trencan qui'ls esmena, p. 111.

ARMES per guerra: quines han de portar los qui's llogan en lenys armats, p. 202.

_____ tretes de Cathalunya, noves y velles: quin dret pagan, p. 228.

ARRENDADORS: quan poden obligar lo senyor de la nau que es deutor y quan no poden, p. 157.

ASSEGURADORS: se sotsmeten al Consolat ab sotsmissió de propri for, p. 221.

_____ quant temps tenen per pagar la seguretat perduda, y llur execució, p. 223 y 225.

_____ que's retracten tornant la seguretat: com poden restar obligats, p. 224.

_____ que posaren plet a la cosa assegurada, com s'han d'aportar en dit plet, p. 224.

ASSEGURAR: se pot qualsevol nau, leny, roba y qualsevol mercadería, p. 217.

_____ poden sols de les vuyt parts les set, si son vassalls del senyor Rey, y si extrangers, de les quatre les tres; y la pena, p. 217.

_____ no's poden mercaderíes d'enemichs del senyor Rey, p. 218.

_____ no's poden en Barcelona robes carregades y descarregades de llà l'estret, si no son de Barcelonesos, p. 218.

_____ se poden en Barcelona robes carregades de llà l'estret per descarregar de çá, ab tal no vajen a Barbería, p. 218.

  -244-   ASSEGURAR: se poden qualsevol mercaderíes que venen a Barcelona, p. 218.

_____ com se poden robes d'Alexandría per Barcelona, p. 219.

_____ no s'enten les robes que carregades no son, ni's poden carregar, y què a les hores s'ha de fer, p. 219.

_____ no's poden robes, &c., en dos parts, y sa limitacio, p. 219.

_____ ab quina forma's fà, p. 220.

_____ Y lo jurament que a ses hores se presta, p. 220.

_____ no's pot roba o nau que ans fos perduda, y la pena y quin temps es en tal càs necessari, p. 222.

_____ grans per Barcelona com se pot fer, p. 223.

ASSEGURETATS: se poden fer pagar prestada caució, y lo demés, p. 223.

_____ totes se sotsmeten als pactes no obstant qualsevol dret, p. 225.

_____ no's poden fer ab escriptures privades, plana 219.

_____ no valen que primer no sía pagat llur preu, p. 222.

AVERIES gastades en nau carregada: se pagan a prorata de la roba que aporta, p. 62.




ArribaAbajo

B

BALLESTERS: son ofici y guany, planes 188, 190 y 200.

BANS cayguts entre gent de mar: quan s'executen, p. 208.

BARALLA feta en nau entre'ls habitants d'aquesta: com s'ha de castigar, p. 201.

BARBERS de nau: què guanyen y llur ofici, p. 189.

BARCA romasa en mar per temor, ab voluntat dels mercaders o sens ella: a compte de qui s'ha de pagar, p. 6o.

_____ que's fabrica se deu fer conforme la convinença dels personers que hi tenen part, y si d'altra manera's fà, com s'han d'haver los dits personers, p. 163.

BARQUER qui carregant o descarregant banyarà o gastarà la roba, com la deu retre, p. 89.

BARQUERS que a preu carregan o descarregan: com s'han d'haver, p. 90.

_____ què guanyen y llur ofici, p. 189.

_____ no poden desembarcar res de nau sense sabuda del patró, p. 204.

_____ no poden tenir per desembarcar sino sols dos esclaus, p. 205.

BATALLA de naus contra altres d'enemichs: com s'han d'haver en dita batalla, p. 207.

BENS de personers: en quin cas estan obligats als acreedors del patró, p. 29.

BESCOMPTE trobat per los personers en lo compte que a ells donà lo patró: quan sí y quan no's pot repetir, p. 178.

_____ que de fet se pot repetir, ha de fer bò'l patró y tots sos bens sens cap contrast, salvat lo lloguer dels mariners que son privilegiats, p. 178.

BESTIAR: com se pot entrar y eixir de Catalunya per pasturar o berbejar, y quant paga de dret per dit efecte, p. 230.

_____ per tondre: com pot exir de Catalunya, p. 231.

_____ que entra a Catalunya per criar, a parts d'algun català: quin dret paga, p. 231.

BLAT: tot català'l pot traure de Catalunya per sa despesa, sense pagar dret, si en altra part habita, p. 227.

BOTES llogades y perdudes: com y qui les ha d'esmenar, p. 93.

_____ que vessaren lo ví ab o sense culpa del patró: que's deu fer en tal cas, p. 94.

_____ com pagan lo nòlit, p. 152.




ArribaAbajo

C

CALAFAT: que deu fer en son ofici, planes 151 y 190.

CAMBIS per assegurar: com se prenen, forma y pena, p. 211 Y 212.

_____ com se pagan y com se presentan les lletres, p. 214.

CAP promés a altra nau per anar juntes a un viatge, s'ha d'atendre, y la pena ab limitació, p. 55.

_____ o convinença feta per dos senyors de nau sens sabuda dels mercaders, a aquests no'ls perjudica, p. 56.

CAPELLÁ de nau: son ofici, p. 185.

CAPITÀ: son ofici y guany; quan pot servir de Almirall, ps. 183, 192 y 193.

CARREGADA la nau no's pot descarregar sots pena de pagar tots los nòlits si ja havía feta vela, o de pagarne la meytat si vela no havía feta, p. 48.

CARREGAMENT fet per quintarades ans de carregades dins temps suficient, passat lo qual, com pot lo patró noliejar a altre mercader, p. 47.

_____ fermat per mercader: si aquest després no vol carregar o se n'absté, en quina pena incorre, p. 47.

CARREGAMENT ha d'esser fet dins lo temps convingut al patró, p. 47.

  -245-   CARREGAR en nau: no's pot sens presencia del Escrivà, p. 40.

_____ o descarregar roba: com s'ha de fer per que no's perda, p. 89.

_____ o descarregar roba a preu fet: com s'ha de fer, p. 90.

_____ gerram: com y qui ho ha de fer, p. 113.

CARTA: 's pot revocar, p. 41.

CARTOLARI: quan no se li pot donar fè, p. 40.

_____ quí de la nau'l deu tenir y com s'ha de guardar, ps. 40 y 194.

_____ deu esser present al pagar salaris o averíes, p. 40.

se li dona fè més que a la carta y no's pot revocar, p. 40.

_____ per que donga fè què deu concorrer, p. 41.

_____ dona fè als mercaders y al patró, puig estant en viatge no poden testificar mariners, p. 105.

CATALÀ qui te casa en Valencia o Aragó, pot traurer, sens pagar dret, blat per sa despesa, p. 227.

CAUCIÓ ha de prestar l'actor de restituhir lo preu dels bens venuts al reo per execució de la sentencia feta en son favor, per si aparexerà altre acreedor primer en temps y millor en dret, p. 27.

_____ Y que's den fer si lo dit actor no troba fermances, p. 28.

_____ fidejussoria: den esser donada per lextranger encontinent que li es demanada seguretat de juy, altrament sía més en ferres, p. 28.

Y que's deu fer si lo demanat era ciutadà, p. 29.

CAUCIONS de seguretats: quan se deuhen fer, p. 223 y 224.

CAUSES d'apellació de sentencies donades de paraula, se deuen decidir dins trenta díes, p. 26.

_____ que pertanyen a la jurisdicció dels Cònsols, p. 26.

_____ en lo Consolat: deuhen esser declarades sumariament, p. 30.

_____ de Consolat: com se deuhen procehir quan los Cònsols son donats per suspectes, plana 31.

_____ introduhides al Consolat no's poden evocar en altra Cort, no obstant qualsevol pretext, p. 215.

_____ de seguretats sols se decidexen al Consolat, p. 221.

_____ de seguretats no decidides, dins lo temps degut per pagar, tenen execució, y com, p. 224.

CERIMONIES que ha de fer lo patró quan gita la roba per fortuna, p. 57.

CLÁUSULES derogatories d'ordinacions de seguretats: en los actes que's faràn per tals seguretats, no valen, p. 221.

CLAVARIS de naus armades: sa ganancia y ofici, p. 195.

COMANAR diners a patro pera que compre mercadería: en que està obligat aquell si no la compra, p. 100.

_____ diners per comprar tal cosa: si no hi es tal cosa, quines diligencies s'han de fer, p. 101.

_____ roba a patró per fer cert esmers què s'ha de fer, p. 101.

_____ nau sens sabuda dels companyons: en què estan, p. 102.

COMANDA de mercadería a senyor de nau o altre, en qué es tengut si lo contrari fá, p. 97.

_____ Y si per justa causa's pert la cosa comanada com s'esmena, p. 97.

_____ feta ab llibertat que'n fassa lo que'n vulla, si's pert com s'esmena, p. 100.

_____ feta per mercader a patró: no's pot abstraure'l mercader o ha de pagar les messions fetes per dit patró, p. 100.

_____ feta per mercader a nau que te comú: com se ret lo dany y'l guany, p. 103.

_____ mesclada ab lo comú de la nau per patró sens sabuda dels mercaders: que's den atendre, p. 103.

_____ feta amigablement a patró, d'alguna cosa, com s'aten, p. 133.

_____ feta a senyor de nau de roba per vendre, com s'aten, p. 158.

COMANDES que volen tornar allà hont son exides: com se pot fer, p. 210.

COMANDES fetes a home de nau no poden esser perjudicades per altres acreedors ni per la muller, p. 214.

COMENDATARI que aporta roba seva en nau no es de menor condició que'ls altres, pero no pot fer res sens acort de la major part, p. 98.

_____ que s'abatrá o perde la comanda, que ha de fer per no esser culpat, p. 104.

_____ ha d'esser cregut ab sa paraula o al menys ab son jurament, p. 160.

_____ de nau per personers que fà convinenses ab algú en favor de la dita nau, com y qui las ha d'atendre, p. 169.

COMENDATARIS que prenen comanda com a cosa propia, en què estan obligats y en què no, p. 99.

CÒMIT en nau armada: com entra en ganancia, p. 184.

  -246-  

COMPANYA: s'acaba per mort dels companyons, p. 138 y 144.

COMPRADOR de nau: sens sabuda de personers pert sa part si'ls personers li demanan sa nau, p. 133.

COMPRAR: quines coses pot lo patró, encara que no ho vulgan los personers, p. 39.

COMPTE den donar lo patró als personers per tot viatge, p. 117 y 119.

_____ no deu fer hereu de patró mort, no forçat per personers mentres vivía, sino d'allò que en escrits constará, p. 118.

CONDEMPNACIÓ en despeses: no's fà en primera instancia, p. 26.

CONDEMPNACIÓ en despeses: se fà en la apellació si's confirma la primera, p. 26.

_____ de despeses: no's fà quan lo condempnat ha tingut justa causa de litigar, p. 26.

_____ fahedora en virtut d'algun albarà, p. 28.

CONDICIONS de nólits, p. 149.

CONSERVATGE fet en nau per lo patró: si'ls personers ho volen es ben fet; y quan lo pot fer lo patró sens voluntat d'ells, p. 55.

_____ fet entre dues o moltes naus, en paraula o en escrits: ha d'esser atès sens tot contrast, p. 150.

CÒNSOL: no pot tornar a esserho que no haja purgat un any, p. 21.

_____ pot esser elegit l'any seguent en Jutge, p. 21.

_____ pot esserho qui l'any abans fou Jutge, p. 21.

_____ què guanya y son ofici, p. 197.

_____ deu ajudar als mariners y mercaders sens salari, pagades les messions de menjar que haurà donat, p. 210.

_____ DE ULTRAMAR: que ha de fer després de esser pagat de son dret, p. 210.

_____ DE ULTRAMAR: que ha de fer si veu que'l comendatari se malgastava la comanda, p. 210.

CONSOLAT pagat, no's pot altra vegada a altre pagar, p. 210.

CÒNSOLS: com deuhen esser elegits, p. 21.

_____ poden subrogar quí'ls parexerà en son lloch, p. 21.

_____ son tenguts de propris bens a la cosa judicada, si requerits per l'actor no faran donar fermances al reo, p. 29.

_____ DE MAR: tenen poder extraordinari en tots los contractes marítims, p. 29.

_____ DE NAUS ARMADES: que guanyan y llur ofici, p. 190.

_____ de Palerm, Tràpana, Mecina y Çaragoça: quins drets tenen en la mercadería, p. 209.

CONSUMAMENT fet per patró mort: si no es escrit al cartolari no son obligats los personers a esmenarlo, p. 118.

CONTRACTES: se deuhen determinar segons consell dels Prohomens de mar, si no voldran los Cònsols decidir segons vot dels Prohomens mercaders, p. 24.

CONVINENÇA feta per passatgers mentres son en viatge, per temor d'alguna cosa: no's den atendre, p. 131 y 132.

_____ Limitació de lo predit, p. 131 y 132.

_____ feta per los dalt dits en port o en estany: s'ha d'atendre, p. 131 y 132.

_____ qualsevol justament feta s'ha de atendre alias punitur, p. 162.

CONVINENCES fetes per comendatari en favor de la nau, les han d'atendre també'ls personers, p. 169.

_____ que deu guardar l'Almirall, p. 191.

_____ en nau armada: quines son, p. 184 y 186.

_____ Y com s'han de guardar, p. 190.

_____ de nau: ahont han d'esser escrites, p. 200.

_____ fetes entre dos construhidors de nau: com s'atenen, p. 206.

_____ entre mercader y patró: com s'atenen, p. 210.

_____ fetes entre mariners, servicials y patrons: con s'esmenen si's faltarà a elles, p. 212.

_____ Y què's deu si just impediment hi haurà, p. 132.

COPIA y fè fahent: se deu donar de la demanda y sentencia feta de paraula, p. 25.

CORREDOR y son ofici, p. 220.

COSA trobada en nau o en mar: com se parteix entre mariners y patró, p. 76.

COTONS filats: què pagan d'entrada, p. 232.

COURE obrat: que paga d'entrada, p. 233.

CREADORS: han d'esser preferits en lo preu del vaxell nou executat, p. 29.

_____ com deuhen esser graduats en lo preu del vaxell que haurà fet viatge y quins han de preferir, p. 29.

CREIXE de blat carregat en nau: com paga nòlit y de quina manera's parteix dit creximoni ab los mercaders, p. 148.

CRÈXER los nòlits de la nau es per lo patró créxer los lloguers dels mariners y altres, p. 84.

_____ quan se pot la nau per lo senyor, p. 120.

_____ Se declara lo predit en igual, p. 121.

CUYRAM adobat: què paga d'entrada, p. 233.




ArribaAbajo

Ç

ÇAFRÀ: d'exida quin dret paga, plana 229.



  -247-  
ArribaAbajo

D

DANY donat al mercader per esser falsa la obra de la nau: deu esmenarlo lo patró y a ell los mestres d'axa y calafats, plana. 36.

_____ donat al mercader: en quin cas lo deu pagar lo còmit del vaxell, p. 42 y 43.

_____ donat per falta de gat: quan l'ha de pagar lo patrò y què deu fer si'ls gats son morts pel camí, p. 44.

_____ donat a la roba que estava al sol de la nau: quan l'ha d'esmenar lo patró, p. 43.

_____ a vaxell que primer està en port: quan s'esmena y quan no, p. 90.

_____ donat a nau que després ve en port: quan s'esmena, p. 91.

_____ Declaració de la predit (fol. 39, col. 4).

_____ donat al senyor per lo mariner o per altre de nau: se pot esmenar ab feyna o servey, p. 123.

DÈBIT del senyor de nau: quan se pot o no destrenyer, p. 157 y 158.

DÈBITS de nau que's fabrica en platja de Barcecelona o que ja es fabricada y ha feta vela: com se pagan, p. 205.

DEMANDA y proechiments: fins a sentencia poden ferse devant d'un Cònsol, p. 26.

_____ en escrits: com deu esser feta, p. 23.

_____ de paraula: com se justifica, p. 26.

_____ de nòlits que clarament constan, no's tocan en escrits, p. 26 y 28.

_____ en escrits no's fà si consta del deute ab albarà, p. 28.

_____ en escrits: no's fà de salaris o lloguers de mariners, p. 28.

DENUNCIAR en nau una cosa per altra: cau en frau, p. 67.

DESCARREGAR ab bonança la nau y en lo interim se met fortuna per la qual se pagan més car los descarregadors que acaban de descarregar: com y qui ho esmena, p. 89.

_____ per cas de ventura: com s'ha de fer, p. 156.

DESEMBARCAR roba de nit: es prohibit, p. 204.

DESPESES fetes en nau que no pot carregar per just empatxament: qui les ha d'esmenar, p. 84 _____ Limitacio, p. 84.

DILACIÓ quarta y ab jurament: com se dona y ab quines condicions, p. 23.

DILACIONS per provar: son de deu dies cada una, p. 23.

_____ se poden demanar fins a tres, p. 23.

_____ per provar en parts lluny: se donan comforme la distancia del lloch, p. 23.

_____ no's concedexen en les causes de demanda de paraula, p. 25.

DINERS encomanats a algú de nau per comprar mercadería: com s'ha haver qui'ls pren en comanda, p. 101.

DONACIÓ feta per enemichs de nau o roba per ells robada: quant val y quant no, p. 174.

DRAPS de llana obrats en Catalunya: quin dret de exida paguen, p. 227.

que no son fets: d'entrada y exída pagan y què, p. 234.

DRET de vi que entre en Catalunya, d'Aragó: quin es, p. 227.

no'l paga blat tret per Catalunya de Catalunya per sa despesa, en Aragó o Valencia, p. 227.

_____ quin paga o no, vianda per provisió de nau, surta o no en platja de Catalunya, p. 227.

d'exida de draps de llana obrats en Catalunya, p. 227.

no paga roba, or ni plata de propri us, p. 227.

de robes y altra vaxella per mercadería tretes, p. 228.

d'armes noves y velles tretes de Catalunya, p. 228.

DRETS de Cònsol d'ultramar: quins son, p. 210.

_____ de Consolat: no's paguen dues vegades, p. 210.

_____ de robes que ixen de Catalunya, P. 226.

de robes que venen d'ultramar per descarregar en Catalunya: quins son, p. 226.

de robes que entren y ixen de Catalunya sens saber lo cert preu d'elles: com paguen, p. 227.

d'entrada: no'ls paguen certes robes que entran en Catalunya, si bé'ls pagan d'exida, p. 227.

de llanes que entran a Catalunya pel riu Ebro, p. 227.

de monedes que's trauhen fetes en Catalunya de mercaderíes forasteres venudes en Catalunya, p. 228.

de mercaderíes venudes en fires fora de Catalunya, p. 228.

de llenyam de nau y altra exarcia exida de Catalunya, p. 229.

_____ Limitació en lo següent capíto, p. 229.

_____ de llenyam per obrar: quin es, p. 229.

_____ d'animals grossos o cavalcadures que ixen de Catalunya, p. 229.

_____ Declaració y limitació de lo dit, en lo seguent capítol, p. 229.

de çafrà tret de Catalunya, p. 230.

_____ de llanes carregades en los ports de Tortosa p. 230.

  -248-  

DRETS de llanes carregades en qualsevol part de Catalunya, p. 230.

_____ de llanes ab les pells: quins son d'exida, p. 230.

de bestiar que ix de Catalunya per tonre p. 230.

de filassa de llana y estam, p. 230.

_____ de bestiar qui ix y entra en Catalunya per herbejar, p. 230.

_____ de bestiar que entra en Catalunya per criar, a parts ab algun català, p. 231.

_____ de moneda que ix de Catalunya, p. 231.

_____ Limitació del predit.

_____ Altra limitació en lo següent capitol, p. 231.

_____ de cotons filats que entren, p. 232.

_____ de robes fetes, tant de llana com de llí, com també de cuyro: quins son d'entrada si acàs no son de propri us, p. 235.

_____ d'obra de ferre o ferramenta feta, y d'estany, per entrada, p. 233.

_____ d'obra feta de coure: què paga d'entrada, p. 233.

_____ de vitualles tretes per extrangers, p. 234.

_____ de draps que no son fets en Catalunya, per entrada y exida, p. 234.

_____ d'or y argent encara que sian per iglesies, si no seràn de propri us: què es d'exida, p. 234.




ArribaAbajo

E

EMPARA feta per los Cònsols: com deu ésser escancellada, per la caució y en quin cas no, plana 31.

ENCANT de nau que ha fet viatge instant los personers: com se deu, p. 39.

ENCROSTAMENT suficient: com deu ésser entès, p. 43.

ESCORCOLLADORS: què guanyan y llur ofici, p. 190.

ESCRIVÀ jurat de nau: son ofici y guanys, p. 4o, 194 y 195.

_____ jurat de nau: que ha de fer per no ésser punit, p. 162.

_____ deu pagar la mercadería que's pert en nau, si la té escrita, o s'es trobat present al carregar, p. 40.

_____ quines coses pot comprar y vendre, y de quals té de donar rahó al senyor de la nau, p. 40.

_____ deu donar compte, si li serà demanat, al senyor de la nau, p. 40 y 41.

_____ no pot ésser parent del patró, sino ab voluntat de personers o mercaders, p. 41.

ESCRIVA deu donar compte a personers, p. 41.

_____ no pot ésser home infamat per delicte, p. 41.

_____ de nau: de què ha de donar compte, p. 41.

_____ lo posa lo patró abvoluntat de personers, p. 40.

_____ com deu portar lo cartolari, p. 40

_____ de Cònsols: està a lliure elecció y remoció d'ells, p. 22.

_____ de Cònsols: aportarà les escriptures del Jutge de Apells, p. 22.

de Cònsols: en sa Cort deu tenir lo segell dels Cònsols, p. 22.

ESMENA promesa a la nau per los mercaders: se deu fidelment atendre, p. 62.

ESPATXAMENT de nau promès a día cert: com s'ha d'atendre, p. 112.

ESPORTADES d'Alexandria, p. 32.

ESTANY obrat o sens obrar: quin dret paga d'entrada, p. 233.

ESTIBA de botes llogades a cert temps: si's pert com se deu esmenar, p. 91.

ESTIBADORS deu donar l'amo de la nau, p. 45.

_____ deu pagar lo mercader, p. 45.

ESVEHIDORS: que guanyen y llur ofici, p. 189.

EXARCIA que faltarà o s'haurà menester en nau, com l'ha de comprar lo senyor de la nau, p. 83.

_____ llogada per lo patró, si's gastarà, com l'ha de fer bona aquell, p. 94.

_____ manllevada que's gastarà, com s'ha d'esmenar, p. 95.

_____ trobada en ribera's pot per alguna nau absolutament pèndre si l'amo de dita exarcia no hi era present, mes si hi fos, se deu demanar son gust, y si's gasta com s'esmena, p. 95.

_____ trobada en ribera, si's pren per temor de mal temps, passat aquell, com se torna al mateix lloch, p. 96.

_____ en dita ribera trobada y presa, com se pagan les messions causades a son amo, p. 96.

_____ s'ha de provehir abans que la nau partesca, y com se compra y paga, p. 116.

_____ presa per lenys armats: se deu refer a prorata a les parts per tot lo cominal de la nau, p. 126.

_____ aliviada de la nau per lo patró després de carregar, si per dit aliviament la nau reb dany qui l'ha de retre p. 179.

_____ en nau armada: com se trau de la ganancia de dita nau, p. 191.

_____ quin dret paga d'entrada en Catalunya, p. 229.

  -249-  

EXEPCIÓ declinatoria: ha d'esser declarada abans de totes coses y lo que's den fer, p. 25.

_____ qualsevol no sobresseu execució de seguretats, p. 224.

EXECUCIÓ de les sentencies fetes per los Cònsols: en quina forma s'ha de fer, p. 27.

_____ de la condempna feta de paraula en virtut d'albarà: com se deu fer, p. 28.

EXECUTAR deu l'ordinari, requerit per los Cònsols, les sentencies per ells fetes, en los bens mobles dels condempnat, p. 27.




ArribaAbajo

F

FADIGA té lo senyor en la part de la nau que ven lo personer, plana 38.

_____ Limitació de lo predit, p. 38.

FERMANCES: no'n deuhen donar los mariners y servicials del diner que'ls serà donat per llurs salaris del preu de vaxell executat que haurà fet viatge, p. 29.

FERMES d'asseguradors tenen força d'un mateíx concepte, encara que sian en diversos calendaris, p. 222.

FERRAMENTA feta o obrada: quin dret paga d'entrada, p. 233.

FRAUS de dret del General de Catalunya y la pena, p. 234.

FUGIR de nau per qualsevol temor: com y quan se pot y quan no, y la pena, p. 201.

_____ de nau sens ocasió: quina pena hi ha, p. 201.

FURT fet dins la nau: qui l'ha de fer bò y esmenar, p. 46.

FUSTA de roure de Catalunya: qui la pot tallar y embarcar y qui no, p. 208.

_____ per obrar: quin dret d'entrada paga, p. 229.




ArribaAbajo

G

GABIERS son ofici y guany, plana 189.

GANANCIA en naus armades: com se parteix, p. 185.

_____ Y dins quant de temps se fà'l dit repartiment, p. 186.

_____ de lenys armats: com se parteix entre lo cominal, y com de la matexa's trauhen les quintes per los Almiralls y notxers, p. 198.

_____ y guany de nau: s'ha de partir ab los personers abans que torne a fer viatge, p. 213.

GANFANONERS: què guanyan y llur ofici, p. 189.

GASTOS fets en nau que no pot carregar per just empatxament: qui'ls ha d'esmenar, p. 84.

_____ Limitació: (ibidem).

GERRÀM: qui y com l'han de carregar en la nau, p. 113.

GERRES: com pagan lo nòlit, p. 153.

_____ que's trencan al carregar no se'n paga nòlit, pero si's trencan al descarregar sens culpa del patró, lo pagan, p. 114.

_____ carregades si son trencades sens culpa del patró: quan si y quan no pagan nòlit, p. 114.

GIT fet de roba amagadament embarcada: no's den esmenar, p. 134.

_____ plà o naufraig: que cosa es y quin y com se deu esmenar la roba que en tal càs se pert, ps. 164 y 165.

_____ com se paga per lo senyor de la nau y mercaders, p. 180.

_____ fahedor per justa causa: com s'ha de fer y s'esmena, p. 206.

GRANS per portar a Barcelona: com se poden assegurar, p. 223.

_____ carregats en nau a mesura o sens ella: com han de pagar los nòlits, p. 148.

GUARDA en leny armat: com l'han de fer los homens d'armes cada nit, p. 202.

GUARDIÀ: què guanya y son ofici, p. 198.

GUAYTA de nau: qual ha d'esser per que no sia punit ab moltes y diferents penes, segons qualitat, p. 129.

GUERRA de lenys armats: com s'ordena, p. 207.

GUIATGE de nau o mercaderia de qualsevol gent y nació, p. 215 y 216.




ArribaAbajo

H

HEREU de mercader si bé no està obligat a carregar la nau noliejada per son testador, si convinença no hi haurà, no pot carregar altra nau de la roba noliejada, plana 140.

HEREUS de senyor de nau mort, no poden dels personers cobrar consumament, si no es escrit al cartolari, p. 119.

_____ de personers no son obligats a fer la part del vaxell que llur testador havia promesa fer, p. 33.

_____ Limitada y declarada, p. 33.

HOME que done nòlit de sa persona es apel·lat pelegrí, p. 62.

_____ ha de dar nòlit de sa persona si carrega menys de deu quintars, p. 62.

_____ que ha pagat nólit y després no vol embarcar, pert lo nòlit, p. 65.

_____ que và en nau, es tengut a tots establiments fets y fahedors, p. 65.

_____ que pren mercadería d'algú y no la paga, se diu abatut, p. 215.

  -250-  

HOMENS d'armes en naus armades y son ofici, ps. 188 y 202.

_____ de naus armats no se'n poden exir fins que desarmades sien dites naus y a què estan obligats si se n'ixen, p. 192.

_____ de nau son obligats d'ajudarla quan darà fons per tempestat y deuhen servar tota convinença, p. 204.

_____ de nau no poden de nits desembarcar cosa alguna, p. 204.




ArribaAbajo

I

IMPEDIMENT de carregar per senyoría en un lloch, si per càs se sabrà altre ahont no hi ha tal impediment, se deu anar allí sens cap contrast, plana 84.




ArribaAbajo

J

JUDICI de seguretats: com se fà y que preceheix, plana 225.

_____ fet per lloctinent de patró contra'ls mariners, y al contrari: com y què s'ha de fer, p. 182.

JURAMENT dels Cònsols: quan y com se deu prestar, p. 21.

del Jutge d'apells: en quina forma's deu fer y en poder de qui, p. 22.

_____ dels Advocats, p. 31.

_____ d'Escrivà de nau, p. 39.

_____ han de prestar los que en nau van y reben lloguers, de salvar los bens y persones dels mercaders y passatgers, p. 41.

_____ que deuhen prestar los demunt dits de no tràurer ne entrar cosa en nau sens presencia del Escrivà, notxer y de la guarda, p. 42.

_____ del notxer, p. 41

_____ de mariners deuhen prestar a senyor de nau, p. 74.

d'Almirall o capità fet abans de començar armada, ps. 183 y 186.

de còmit: com s'ha de fer, p. 184.

_____ de Cònsols de naus armades, p. 201.

_____ d'Escrivà de naus armades, ps. 194 y 201.

_____ de notxer major, p. 196.

_____ fan los asseguradors abans que asseguran. p. 220.

_____ de Cònsols de Mecina, Palerm, Tràpana y Çaragoça, p. 209.

_____ han de fer mariners, mercaders y patrons als Cònsols predits, p. 209.

JUTGE d'apellacions: com deu esser elegit, p. 22.

_____ d'apells: deu segellar ab lo segell dels Cònsols, p. 22.

_____ d'apells: es tan solament un any, p. 22.

_____ d'apells: no pot esser elegit que no haja purgat un any, p. 22.

_____ d'apells: pot esser lo qui l'any abans fou Cònsol, p. 22.

_____ d'apells: pot esser l'any seguent Cònsol, p. 22.

_____ d'apells: pot subrogar altre en son lloch, p. 23.

_____ d'apells: com proceheix en la causa d'apellació, p. 24.

_____ d'apells: com ha de procehir quan es donat per suspecte, p. 31.




ArribaAbajo

H

LLANES qu'entran per l'Ebro en Catalunya: quin dret pagan, plana 227.

_____ carregades al port de Tortosa: què pagan d'exida, p. 230.

_____ carregades en qualsevol part de Catalunya: què pagan d'exida, p. 230.

_____ fins a quins mesos se poden tràurer de Catalunya y les penes de qui lo contrari farà, p. 230.

_____ ab les pells y llana filada: què pagan de exida, p. 230.

_____ que ixen de Catalunya, per caure en frau com han de pagar lo dret, p. 234.

LLENYAM carregat en nau: si nòlit no se n'ha promés, quin nòlit ne pot pendrer lo senyor de dita nau, p. 176.

_____ de nau y altra exarcia: quin dret paga, p. 228.

_____ Limitació en lo següent capítol, p. 229.

LLETRES de cambis: com se presentan, se respon, s'atorgan y's pagan, p. 214.

LLIURA de gros de dret de roba de Flandes que entra en Catalunya: com es interpretada, p. 235.

LLIURAR com se deu la nau venuda al mes donant, instant los personers, p. 38.

LLOGUER mariners: com s'ha d'atendrer, p. 80.

LLOGUER a mariner: ahont s'ha de pagar, ps. 67 y 69.

_____ no corre mentres delinquent de nau està al cep, p. 203.

LLOGUERS de mariners y altres habitants en la nau: com s'han de pagar, ps. 69 y 202.

_____ de mariners: se deuhen encara que la nau's vengui, y de quina manera, p. 203.

  -251-  

LLOGUERS de mariners: també crexen ab crexement de nòlits, ps. 79 y 85.

_____ de mariners: son assegurats ab la matexa nau, p. 85.

_____ de mariners: no's pagan si la nau per empatxament juxt no pot carregar, p. 84.

_____ de mariners: son privilegiats als altres crèdits, p. 107.

_____ de mariners se combinan ab los nòlits guanya'l senyor de la nau, p. 111.

_____ de mariners: com entren en lo rescat que's pot fer y's fà de la nau agafada per enemichs, p. 207.

_____ de notxer y mariners a conexença del patró: com los ha de pagar dit patró, p. 106.

_____ de palanques, àrguens y vasos de nau: quan se pagan, p. 111.

_____ d'estiba de botes: quan y com se deuhen pagar, p. 93.

_____ d'exarcia: s'han de pagar integres encara que aquella's perde, p. 94.

_____ de companya de nau: no son perjudicats per cambis de dita nau, p. 212.

_____ de gent de nau corren encara que lo llogat estiga malalt, p. 202.




ArribaAbajo

M

MALALTIA a mercader vinguda després que ha noliejada la nau, què causa, plana 140.

_____ d'home de nau no impedeix lloguers, y a què està obligat lo patró, p. 202.

MALLORQUINS, menorquins y ivicenchs no pagan dret de llenyàm per obrar naus, tret de Catalunya, p. 229.

MARINER sia sabut en son art, o no se li deu son salari, p. 65.

_____ que's lloga per tal càrrech y no'l sab gens, no guanya salari, p. 65.

_____ quan se pot gitar de la nau, p. 65.

_____ llogat no's pot gitar per altre parent ni amich del patró y què's deu fer si cau malalt, p. 66.

_____ mort en nau: com se distribuheix sa roba, p. 66.

_____ mort en nau: com se deu y a qui s'ha de pagar lo lloguer que haurà guanyat, ps. 66 y 67.

_____ no pot noliejar les sues portades a altre mariner ni mercader, p. 68.

_____ pot carregar y descarregar ses portades ab la barca de la nau y ab ajuda d'altres mariners, p. 69.

MARINER que vol esmenar lo seu lloguer, què li deu fer lo senyor, p. 69.

_____ que pledeja estant en viatge guanya la despesa en la matexa nau, p. 71.

_____ Declaració de cassos com s'enten lo predit, ps. 71 y 72.

_____ que no jau en nau no guanya menjar, p. 73.

_____ que ha acabat lo viatge's pot exir de nau, exceptant en cert particular càs, p. 73.

_____ que tem anar a qualque part quan es obligat de anarhi o no si li envian, p. 74.

_____ en quins casos se'n pot anar de nau:, p. 74.

_____ quin servey ha de fer en nau, p. 74.

_____ que s'acorda ab lo senyor, per quins casos se pot abstenir, p. 75.

_____ que fuig de la nau: en quina pena incorre, p. 75.

_____ deu remolcar nau per entrar en port, si manat li es, y en quin cas no, p. 75.

_____ qui's lloga per milles, en què està obligat, p. 76.

_____ llogat no se'n pot anar de la nau p. 76.

_____ deu fer tot servey de la nau que và y no d'altre, p. 76.

_____ que's bat ab son senyor, ab armes o sens armes, en quina pena cau o quines condicions ha de guardar, p. 77.

_____ que no vol agafar al mariner qui's bat ab lo patró, en què incorre, p. 77.

_____ no se'n pot anar de nau sens llicencia del patró, p. 77 y 78.

_____ que robarà roba en nau, com es punit, p. 77.

_____ que llansarà o gitarà vianda o vi, com es punit, p. 77.

_____ que per esser exit de nau sense llicencia, la nau haurà pres dany, deu esmenar aquest, p. 78.

_____ quan se pot despullar en nau, y la pena si fà lo contrari, p. 78.

_____ que ven ses armes abans d'acabar lo viatge, en quina pena incorre, p. 78.

_____ no pot tràurer res de nau que no ho mostri al guardià, p. 78.

_____ no pot dormir en terra sens llicencia del patró, p. 79.

_____ quan pot ormejar o desormejar la nau, p. 79.

_____ barquer deu desembarcar los homens de la nau, encara que's descals, y la pena si lo dit no fà, p. 79.

_____ deu servir en tot ço que convinga a la nau, p. 79.

_____ que promet portar armes en nau, en què està obligat, p. 79.

  -252-  

MARINER deu ajudar a tirar en terra o en fons la nau, y si no ho fà, en què incorre, p. 8o.

_____ près per cossaris: en quin cas lo patró l'ha de rescatar y si pren altre dany com lo ha de refer, p. 8o.

_____ que no avisarà del empatxament que ell sabrà, pert los lloguers, p. 85.

_____ quan pot testificar en debat d'altre, p. 105.

_____ pot testificar en debat de mercaders, p. 105.

_____ que's llego a conexenga del senyor, com ha d'esser pagat, p. 106.

_____ quan se pot despedir de la nau y en què està lo patró que'l ne fà exir, p. 145.

_____ què deu fer en nau, ps. 200 y 212.

_____ que roman en terra quan la nau fà vela, com es punit, p. 203.

MARINERS deuhen esser preferits per llurs salaris en lo preu del vaxell que's vendrà, ps, 30, 40 y 42.

_____ a què estan obligats quan se carrega roba en nau, p. 45.

_____ com se compartexen per fer guarda en nau y per comprar roba en terra, p. 68.

_____ com deuhen esser pagats de sos salaris, p. 79.

_____ quins serveys han de fer quan la nau carega o descarrega, p. 79.

_____ tenen assegurats sos lloguers en la matexa nau, p. 85.

_____ qui sens sabuda del patró sen aportaràn la nau romanent en terra'l dit patró, en què estan obligats, p. 115.

_____ que guanyan a parts, en què estan obligats, ps. 124 y 125.

_____ llogats: quan no's poden abstraurer del viatge y quan sí, p. 181.

_____ que s'adormen a la guayta de la nau, com son punits, p. 203.

_____ son obligats a ajudar a nau que dona fons per temporal, p. 204.

MERCADER deu atendre tot ço que promès haurà al patró y estarà escrit al cartolari, p. 59.

_____ qui té moneda en nau, den prestar tot ço que ha menester lo patró per exarcia y altres necessitats de la nau, p. 58.

_____ Limitació de lo predit. p. 58.

_____ qui aporta vianda en nau la deu posar en comú en cas ne faltàs als mariners, y'l patró li den retre y quan, p. 6o.

_____ se diu aquell qui dona de nòlits, no menys de den besants, p. 62.

_____ es preferit a personer en lo preu del vaxell venut, per esmenarli'l dany donat a sa roba, p. 43.

MERCADER qui carrega més roba de la que ha noliejada, en quina pena cau, p. 49.

_____ Y lo nòlit que pot demanar lo patró, p. 82.

_____ qui met en nau més roba de la que ha noliejada, en càs de git deu pagar lo dany donat en aquell git, p. 82.

_____ qui compra exarcia y altres adops per la nau, acabat lo viatge ho pot cobrar, p. 82.

_____ qui abans de borrasca ha descarregat sa roba, no den esmenar dany donat per dita borrasca a altra roba. p. 88.

_____ qui dona diners o roba a comú de nau: com entra en lo dany y en lo guany, p. 103.

_____ pot testificar en debat de mariners y patró, p. 105.

_____ que ab justa rahó no despatxarà la nau, no es tengut a esmena, p. 112.

_____ que noliejada la nau morirà, quan es o no obligat als nòlits, p. 138.

_____ malalt que nolieji nau, si mor no hi està obligat si no hi ha convinença, p. 139.

_____ Empero si son hereu volía carregar la dita roba noliejada en altra nau, no pot y com, p. 139.

_____ que després d'haver noliejat cau malalt, què deu fer si no vol carregar y a què es tengut, p. 140.

_____ que després d'haver carregada la roba morirà, quin orde s'ha de tenir per posar en salvament dita mercadería, p. 142.

MERCADERÍA presa per nau armada, com se ha de fer si serà d'amichs o enemichs, p. 153.

_____ en nau se pot vendre per lo patró, si diners ni altre remey no tindrà per despatxar la nau, p. 60.

_____ dolenta venuda per bona: en quin frau cau'l venedor, p. 178.

_____ qualsevol que sia té guiatge del senyor Rey, p. 215.

_____ que entra en Catalunya: quina no paga d'entrada, si be la paga d'exida, p. 227.

_____ venuda en fires fora de Catalunya: quin dret paga, p. 228.

_____ que ve per mar en platja de Catalunya y no vol descarregar: quin dret paga, p. 235.

_____ que ve de Flandes: com paga'l dret d'entrada y com s'enten la lliura de gros, p. 235.

MESSIÓ feta per nau carregada y detinguda per senyoría: qui la ha d'esmenar, p. 162.

MESSIONS y milloraments en naus armades: com se compten, ps. 182 y 184.

  -253-  

MESTRE D'AIXA o calafat: es obligat a dir als personers totes les mesures que haurà empreses y si la obra es forta o falsa, p. 34.

_____ o calafat: si creixerà més la nau del que serà convingut, en què està obligat, p. 35.

_____ no pot fer la obra començada per altra persona, p. 36.

_____ o calafat: deu fer la nau bona, p. 36.

_____ o calafat qui no sab fer la obra: com es expellit y en què està obligat, p. 36.

_____ o calafat: pot amparar la obra que ha feta si no li son pagats los salaris, p. 37.

MESTRES D'AIXA: llur ofici, p. ps. 151 y 200.

MESURES falses en bodega de nau: com son punides, p. 193.

METGE DE NAU: son ofici, p. 185.

MOLES per obrar coral: no's poden traure de Catalunya y pena en que cauhen, p. 233.

MONEDA de peregrí mort en nau: què se'n ha de fer, p. 64.

_____ d'entrada no paga dret, empero sí d'exida, p. 231.

_____ Limitació, p. 231.

_____ Limitació altra, p. 231.

MONEDES que's trauhen de Catalunya procedents de vitualles o altra mercaderia venuda en Catalunya: quin dret pagan, p. 228.

MORT lo senyor de la nau, com se pagan los mariners, p. 118.

MOSTRA de nau abans que partesca: com s'ha de fer, p. 213.




ArribaAbajo

N

NAU pot fugirse d'algun port per alguna por, encara que'ls mercaders no sien en dita nau, palna 61.

_____ massa carregada: se pot gitar per l'Escrivà, p. 63.

_____ venuda per lo patró en terra de Cristians a Serrahins: en què està aquell obligat als mariners, p. 74.

_____ que pren dany per éssersen anats los mariners sens llicencia: deu esser esmenat dit dany per dits mariners, p. 77.

_____ noliejada a cert temps: si està més en que venen obligats los mercaders, p. 83.

_____ que no té exarcia: en quina manera la ha de comprar lo patró, p. 83.

_____ que no pot atendre son viatge per empatxament de senyoria: a què està obligada, p. 84.

_____ que no pot carregar en un lloch, per empatxament de senyoria, deu anar a altre ahont sab no ésserhi tal embarch, p. 84.

NAU que no pot carregar, sens culpa del mercader, no guanya nòlits ni paga mariners, pero sí la meytat de les despeses, p. 85.

_____ Empero si ho sabien los mercaders, tot se deu, p. 85.

_____ es penyora dels lloguers de mariners, p. 85.

_____ que dona en terra per fortuna: qui paga'l dany alli fet, ps. 86 y 87.

_____ que primer estarà en port y per altra nau que després hi vindrà rebrà dany, li deu esser satisfet, p. 90.

_____ Limita lo dit en càs de fortuna (ibidem).

_____ que primer es en port y fà dany a nau que després hi ve, com se deu satisfer, p. 91.

_____ Declaració de lo predit, p. 91.

_____ 0 naus. com s'han de posar en port o en platja y com s'han d'haver quan en dit port hi haurà fortuna, p. 92.

comanada a altri: com s'ha d'haver per que no cayga en dany, p. 102.

_____ comanada a altri sens sabuda dels altres companyons: quan si y quan no deu retre'l dany, p. 102.

_____ que se'n va y'l senyor roman per sa culpa y no per profit de la nau o per cobrar son nòlit, deu lo dit senyor retre'l dany, si n'hi haurà, p. 104.

_____ perduda per fortuna: no es tingut en res lo senyor, p. 106.

_____ Limitació de lo predit, p. 106.

_____ que se'n và a terra de serrahins, si té part ab altre ne deu donar rahó a ell lo patró que la guía, p. 107.

_____ que encontra lenys armats: se pot rescatar y com paga lo rescat, p. 108.

_____ ab acort pot donar refrescament a armada amiga, p. 108.

_____ que's pert o l'agafan vaxells armats per culpa dels mercaders: quan si y quan no la deuhen retre al patro, ps. 108 y 109.

_____ que se'n và ab justa rahó sens esperar mercader: en quins casos no es tingut a res esmenar, p. 111.

_____ despatxada per dia cert: com s'ha d'atendre, p. 111.

_____ venuda per acreedors, si sobra moneda quin compte ha de donar lo patró als personers, p. 116.

_____ quan se pot adobar y crexer, ps. 120 y 121.

_____ que và a parts ab los mariners: com se deu haver, ps. 124 y 125.

_____ descuberta: quan fà esmena de roba banyada o gastada y quan no'n fà, p. 127.

_____ venuda sens voluntat de personers: com se deu haver ab ells, p. 133.

  -254-  

NAU comprada de senyors, sens voluntat de personers: la poden cobrar los personers sens dany d'ells, p. 133.

_____ noliejada per un llochtinent de patró: com s'ha d'haver, p. 134.

_____ noliejada pera tal part a cert dia: si fà falta, què deu esmenar y què no, p. 137.

_____ Nota particular sobre de lo dit, p. 137.

_____ noliejada a cert lloch, ahont, abans que arribe, lo mercader serà mort, si no hi haurà convinença, en aqueix càs pert lo nolit, p. 138.

_____ ja carregada y després se mor lo mercader: què's deu fer, p. 142.

_____ carregada o no, que'l senyor es mort abans o després: què's don fer, p. 143.

_____ detinguda per senyoria que dira als mercaders que l'hauran noliejada que la absolgan, si no ho fà, en què estan obligats, p. 145.

_____ noliejada en temps incert: què han de atendre'ls mercaders al patró, p. 146.

_____ carregada de grans presos a mesura o sens ella: com s'han d'haver, p. 148.

_____ carregada o no carregada: si pateix messió per temporal, qui la esmena, p. 150.

_____ armada: com s'ha d'haver si encontra nau que porta mercaderia d'enemichs, encara que sía nau d'amichs, p. 155.

_____ que en cas de ventura ha de descarregar: com ho te de fer, p. 156.

_____ carregada y després detinguda per senyoría: quant ha d'esperar y qui paga la despesa, p. 162.

_____ o leny que's fabrica: s'ha de fer conforme convinences de personers que part hi posen, y si s'hi fà mes no hi son obligats los dits personers en càs d'esmena, p. p. 163.

_____ que per fortuna llençarà la meytat de la roba, si'l patró vol, pot descarregar la salvada y no fer lo viatge, quan ho pot fer dit patró, ps. 164 y 165.

_____ que mitg o no mitg carregada s'haurà de llevar per justa causa del lloch ahont se carrega: quan sí y quan no deu tornar al dit lloch, ps. 166 y 167.

comanada per personers: què s'ha de atendre entre ells y lo qui la pren en comanda què deu fer o atendre, p. 163.

_____ que encontrarà ab altra d'enemichs no pot combatre sens sabuda de la major part dels mercaders, altrament es punida, p. 170.

_____ Limitació de lo dit y com se parteix la presa d'enemichs, p. 170.

_____ presa y agafada per enemichs y després recobrada per amichs: quan s'ha de retre a son amo y la roba als mercaders y les trobadures que's pagan, p. 172.

NAU desamparada por por d'enemichs y després por amichs trobada: com s'ha de retre a son senyor, donant trobadures, p. 172.

_____ d'amichs, armada pera fer por, y dany a altres amichs y robarlos: com son punits, p. 173.

_____ presa per enemichs y por ells després venuda: com se pot cobrar per son senyor, ps. 174 y 175.

_____ presa per enemichs y després rescatada: deu esser dit rescat comptat a prorata ab tots los de la nau, ps. 174 y 175.

_____ armada: com paga'ls milloraments als homes armats y altres, ps, 183 y 185.

_____ com per por se deu desamparar, p. 201.

_____ que sab noves d'enemichs: com s'ha de prevenir y armar per defensarse, p. 203.

_____ que per mal temps dona a fons: qui li ha d'ajudar, p. 204.

_____ que's construeix en platja de Barcelona y deu exarcia a manobra: com den pagar y com los acreadors son privilegiats entre sí en dita nau, p. 205.

_____ Empero si es construida y ja ha fet vela, no tenen lo dit privilegi, p. 205.

_____ en buch: com entra en la esmena de roba gitada, p. 207.

_____ que comença a fer viatge: què ha de fer abans quel comence, p. 212.

_____ com ha de fer mostra abans que partesca, p. 213.

_____ ja aparellada en mar: no pot esser detinguda, p. 214.

_____ qualsevol que sía, té guiatge del senyor Rey, p. 215.

NAUS majors de 500 salmes: han de portar Escrivà, altrament es punit lo patró, p. 211.

NOLIEJAR nau: com s'ha d'atendre, p. 169.

NÒLITS deuhen esser pagats encontinent no obstant qualsevol rahons oposades per lo mercader respecte del faltar roba o esser gastada, empero prestada primer caució, p. 28.

_____ se pagan també de la roba banyada o gastada, p. 28.

_____ deu pagarlos lo mercader de la vianda que posarà en nau por revendre, y del demés en la companya, p. 46.

_____ pagats por lo mercader al senyor de la nau: si'l mescader després no trau la roba, no deu retre res lo patró, p. 46.

_____ fets per quintarades: lo patró deu llevar un quart més de les que seran noliejades, p. 47.

_____ fets de roba que després, por esser venuda

  -255-  

NÒLITS per lo mercader, no's pot carregar, se deuen pagar al senyor de la nau com si fos carregada, p. 48.

disminuhits per descarregament de roba per la major part dels mercaders, se han de batre ab los lloguers dels mariners, p. 49.

_____ com se pagan al senyor de la nau, p. 63.

_____ sempre que's crexen, se crexen també'ls lloguers dels mariners, p. 84.

_____ de robes toltes per enemichs: no's pagan p. 110.

_____ de gerres trencades en nau: quan si y quan no's pagan, p. 110.

_____ per altri, ab sabuda del patró: com se fan, p. 135.

_____ fets a temps incert, quina obligació tenen los mercaders, p. 146.

_____ de grans carregats a mesura o sens ella: com se pagan, p. 148.

_____ y llurs condicions, p. 149.

_____ de gerres o botes: com se pagan, p. 155.

_____ nos poden pagar d'una roba per l'altra, sino totes estaran agermanades, p. 154.

_____ no promesos de lenyam carregat: en quina forma se'ls pot retenir lo patró, p. 176.

_____ com entran a pagar la roba gitada, p. 180.

_____ de naus: com entran en esmena de roba gitada, p. 207.

NOTARIS que han de fer quan prenen los actes de seguretats, p. 221.

NOTXER quin poder té, p. 41.

_____ Y son ofici, p. 42.

_____ si pagat de son salari serà, pot esser despedit, p. 42.

_____ que's lloga a conexença del patró: com deu esser pagat, p. 106.

_____ en nau armada: quin ofici té y què guanya, ps. 184, 185, 191 y 198.

_____ major: què guanya y son ofici, ps. 196 y 197.




ArribaAbajo

O

OBRA feta de ferro, estany, còurer, argent, or, llí y llana: què paga de dret d'entrada si no es propri us, planes 233 y 234.

OFICI d'Aferradors, p. 189.

_____ d'Almirall o Capità, ps. 184, 186, 187 y 191.

_____ de Ballesters, ps. 188, 190 y 200.

_____ de Barbers de nau, p. 189.

_____ de Barquers, p. í89.

_____ de Calafat, ps. 151 y 190.

_____ de Capellà de nau, p. 185.

_____ de Capità y son poder y ganancia, ps. 183, 192 y 193.

OFICI de Clavaris, p. 195.

_____ de Còmit en nau armada, p. 184.

OFICI DE CÒNSOLS DE LA MAR: ps. 21, 22, 23, 24 y 29.

_____ de Cònsols de naus armados, ps. 190 y 197.

_____ de Cònsols ultramarins, p. 210.

_____ de Corredor, p. 220.

_____ d'Escorcolladors, p. 190.

_____ d'Escrivà de nau, ps, 185 y 194.

_____ d'Esvehidors, p. 189.

_____ de Gabiers, p. 189.

_____ de Ganfanoner, p. 189.

_____ de Guardians, p. 189.

_____ de Guayta de nau y la pena si no'l fà bé, p. 129.

_____ d'Homens d'armes en nau armada, p. 188.

_____ de Mestres d'aixa de nau, pa. 151 y 200.

_____ de Metge de nau, p. 185.

_____ de Notxer, ps. 185 y 187.

_____ de Notxer major, ps. 196 y 197.

_____ de Pilot y la pena si no cumpleix ab dit ofici, p. 128.

_____ de Proers de nau, p. 188.

_____ de Rey de servicials, p. 190.

_____ de Servicials, ps. 185 y 213.

_____ de Servicials de nau armada, ps. 190 y 200.

_____ de Sobre guardians, p. 189.

_____ de Timoners, p. 189.

_____ dels qui tenen y reben los drets del General, y quina diligencia han de practicar per que no's fassa frau, p. 234.

OFICIAL que està acordat en nau: quina obligació té y si erra en què es punit, p. 201.

_____ sía bò o no, guanya salari, p. 65.

OPOSICIÓ dotal feta per la muller del patró: en quins casos té lloch y en quins no, ps. 30, 205 y 214.

OPS fets en nau: quan los ha de fer lo patró y a quins gastos s'han de fer, p. 122.

OR no paga dret d'entrada, p. 220.

OR: encara que sía per servey d'iglesies paga dret d'eixida, p. 234.




ArribaAbajo

P

PALANQUES llogades per nau: si's trencan qui les esmena, plana 111.

PARTIT fet al senyor de nau per los mercaders, axi ha d'esser per los mariners, ps. 112 y 113.

PEDRES per obrar coral: no's poden tràure de Catalunya, p. 234.

PENA d'escrivà falsari, p. 40.

_____ en què es punit lo qui contrasta al patró, p. 203.

  -256-  

PENA per qui roman en terra quan la nau fà vela, p. 203.

_____ de qui se'n và de nau sens sabuda del superior, p. 204.

_____ per qui s'adorm a la guayta de la nau, p. 204.

PENES dels qui defraudan lo dret al General, p. 235.

_____ caygudes on nau, com y quan se deuen executar, ps. 208 y 214.

_____ contra los qui defraudan venent vianda en nau, p. 190.

PENYORES pot pèndrer l'Escrivà per los nòlits y averies de qualsevol persona, p. 41.

_____ pot pèndrer lo patró per son nòlit, ps. 47, 150, 155 y 297.

_____ se poden pèndrer per la ganancia de lenys armats, mentres se fà'l repartiment, y dins quant temps s'ha de fer, p. 85.

_____ posades en bodega de nau per vianda: quan se poden vèndre, p. 193.

PEREGRÍ: se diu aquell qui dona nòlit de sa persona sense mercadería, ps. 32 y 62.

_____ que dona senyal, si resta por sa culpa o per la del patró, què s'ha de fer, p. 63.

_____ que mor en nau pot dexar a altri sa plaça y lo millor vestit ha d'esser del notxer, p. 63.

_____ mort en nau qui té moneda: què s'ha de fer, p. 64.

mort en nau: qui l'ha d'enterrar, p. 64.

_____ es tengut a estar a tot establiment de nau, fet y fahedor, p. 65.

PERSONER: com deu esser cerciorat del amo que voldrà fer nau, de la grandaria y amplaria, etc., 32.

_____ deu atendre lo que promet en la fàbrica del vaxell, p. 33.

_____ que no até lo que promet, en que incorre, p. 33.

_____ en que està obligat, en lo que deu fer quan patró vol crexer la nau, ps. 34 y 35.

_____ no pot vèndre la part que primer la nau no haja fet son viatje, p. 38.

_____ de nau pot vèndre sa part al més donant, p. 206.

PERSONERS: la major part, fet viatge, poden fer encantar lo vaxell encara que l'amo no ho vulla, p. 40.

PESCADOR: com pot pescar devant de Barcelona, p. 206.

PESOS Y MESURES falces: en quina porta incorren, p. 190.

PILOT: son ofici, p. 129.

_____ deu atendre lo que ha promès perque no sia punit, p. 130.

PLACES donades en la nau als mercaders y qui millors les alcança, p. 45.

PORTADES de mariners: com se noliejan, p. 67.

_____ de mariners: no pagan get, y com se enten, p. 67.

_____ de mariners: quan s'han de carregar en nau, p. 68.

PRES per seguretat de juhí: si jura que no té de que pagar deu esser relaxat, p. 28.

_____ Llimitació de lo predit, p. 29.

PRESTADORS de diners y altres coses a patró com se han d'haver per la cobrança, p x 116.

PREU procehit dels bons del executat: se'l retenen los Cònsols per trenta dies; quan l'actor jura no pot prestar caució, p. 27.

_____ procehit de dita execució: se lliura al actor passats trenta dies, y des de quan se contan los dits dies, p. 27.

_____ procehit de vaxell nou executat: quan no es prou a satisfer a tots los acreedors per rahó de fàbrica del dit vaxell, com deu esser repartit entre ells, p. 29.

PROERS y llur ofici y ganancia, p. 188.

PROMESA feta per algú y no's pot atendrer per justa causa, no's deu res esmenar, p. 119.

PROMISSIÓ feta per passatgers per temor, en golf o en viatge, no s'aten, p. 131.

_____ Limita lo dit en certs cassos, p. 132.

_____ feta per los metexos, en port, se deu atendre, p. 132.

_____ feta entre mariners, mercaders o patró: se deu atendre si no hi haurà just impediment, p. 132.




ArribaAbajo

R

RAIG trobat en mar: quan se pot tirar per lo patró, plana 136.

RECONVENCIÓ per lo reu: com deu esser feta, p. 23.

REFRESCAMENT pot donar la nau a armada d'enemichs ab acort de tots los personers, p. 108.

REPARTIMENT en nau armada: com y qui'l deu fer p. 184.

_____ Y dins quant temps s'ha de fer, p. 185.

RESCAT de nau: s'ha de fer ab acort dels mercadors o pêls personers per falta d'aquells, p. 109.

_____ de nau o roba: se compta a prorata ab tots los de la nau, ps. 171 y 207.

RESCATAR se pot la nau d'armada d'enemichs y com se paga, p. 108.

RESPOSTA del reu a la demanda: com se deu fer, p. 23.

_____ del actor a la reconvenció: com se deu fer, p. 23.

  -257-  

REY de servicials: què guanya y son ofici, p. 190.

ROBA: no's pot gitar en terra ni desestibarla sens sabuda del Escrivà, p. 40.

_____ de pès se posa al sol de la nau y no la d'embalum, y perquè, p. 45.

_____ quan se carrega y descarrega a presencia de qui's deu fer, p. 45.

_____ carregada per molts mercaders, si lo hu d'ells volía descarregar la seva per alguna ocasió, no pot, si'ls altres no fan lo mateix; altrament deu pagar o concertarse ab lo senyor de la nau dels justs nòlits, ps. 46 y 59.

_____ ja noliejada y dexada per lo senyor de la nau sens que se'n concerte ab lo mercader o ferhi protesta, y's pert, l'ha d'esmenar lo patró y a quin preu, ps. 49 y 52.

_____ noliejada y per lo senyor de la nau jaquida, no deu esser pagada al mercader si la que aportava dita nau fos perduda per ventura o fortuna abans d'arribar al lloch degut, p. 49.

_____ E si perdía la meytat o part de la que aportava la nau, o aquesta donava al través, ha d'esser rebatut lo dany a prorata ab los mercaders de qui era la roba jaquida, p. 51.

_____ noliejada, y abans que sía embarcada'l mercader se n'anirà sens acomanarla a algú, o'l patró no ho sab, si's gita y's pert, aquest no ho deu esmenar, p. 52.

_____ gitada de la nau per mal temps, o altra ocasió, se deu proratejar lo dany ab tota la altra roba que roman en nau, p. 56.

_____ gitada de nau per mal temps o altra causa, en quin preu se compta si's gita abans o després d'arribar a mitja vía, p. 57.

_____ gitada per tormenta, &c. s'ha de gitar ab certes cerimonies que ha de fer lo patró, p. 58.

_____ mesa en nau sens esser denunciada al patró, si's gita o pren dany no s'esmena; y si's salva, quin nòlit paga, p. 58.

_____ gitada per pôr, ab concell dels mariners, está ben gitada encara que no hi sien los mercaders, p. 61.

_____ carregada: quan s'ha de denunciar al patró, p. 63.

_____ carregada y no escrita per l'Escrivà de la nau, si's pert và a compte del mercader, y sino, paga'ls nòlits que vol lo senyor de la nau, p. 63.

_____ de peregrí mort en nau: quina part li'n toca al patró, p. 64.

_____ d'home mort en nau: què se n'ha de fer, p. 64.

ROBA: de peregrí mort en nau: quina part toca als oficials de la nau, p. 65.

_____ de mariner mort en nau: com se 'n disposa, p. 66.

_____ que's porta sobre cuberta sens llicencia del amo: si's gasta la ha d'esmenar lo patró, p. 81.

_____ carregada sens denunciarla al senyor de la nau: en quin frau cau, p. 82.

_____ que's pert per fortuna, per donar la nau en terra: com se satisfà, ps. 86 y 87.

_____ que's descarrega ab bonança, no es tenguda a esmenar res a la que's descarrega després y's pert per fortuna, p. 88.

_____ que's banya o's pert quan se carrega: qui la esmena, p. 89.

_____ donada al patró a comanda: com se deu governar, p. 96.

_____ donada a comanda, si per Senyoría o altre impediment no's pot atendre, y's pert, quan y quan no està'l patró a la esmena, p. 97.

_____ comanada a senyor de nau ab que'n fassa lo que'n vulla, si's pert, quan l'ha de retre, ps. 105 y 106.

_____ tolta y robada per lenys armats: quan l'ha de fer bona'l patró als mercaders, p. 110.

_____ robada per lenys armats: no paga nòlit, ps. 110 y 111.

_____ gastada o banyada en nau sens cuberta quant se deu esmenar per lo patró, p. 128.

_____ trobada en mar o en ribera: com se deu haver lo trobador, p. 127.

_____ embarcada amagadament y sens sabuda dels de la nau: no s'esmena si's gasta, ans bé's puneix, p. 134.

_____ quan se pot retenir en penyora dels nòlits de la nau, p. 154.

_____ que s'ha de descarregar a càs de ventura: com se deu haver, p. 156.

_____ comanada al patró per que la venga: com ho deu fer, p. 159.

_____ embarcada en nau sens noliejar: en que incorre, p. 160.

_____ que's guanya d'enemichs, en lluyta; com y de quina manera se parteix entre patró, mercaders y mariners, p. 170.

_____ venuda per bona, y es dolenta: com es punit lo venedor, p. 178.

_____ gitada: com se paga per lo patró y'ls mercaders, p. 180.

_____ trobada en ribera o en mar: què se n'ha de fer, p. 174.

_____ venuda per enemichs: com se pot recuperar per llurs senyors, ps. 174 y 175.

  -258-  

ROBA: presa per almirall o capità de leny armat: com s'ha de retre, p. 160.

_____ d'home d'armes o d'altri qui morirà en leny armat: per qui y com se deu recaptar, p. 192.

_____ no's pot desembarcarla de nit, p. 204.

_____ de mercader qui's mor en Sivilla: com ha de ésser recaptada, p. 218.

ROBES d'enemichs: no's poden assegurar, p. 210.

_____ carregades d'allà l'estret de Gibraltar per anar de dallà: no's poden assegurar en Barcelona, no essent de Barcelonesos, p. 218.

_____ caygudes d'allà l'estret pera portar deçà: se poden assegurar ab tal no vagen a Berberia, p. 218.

_____ pera Barcelona: se poden assegurar, encare que sien embarcades en qualsevol lloch, p. 218.

_____ d'Alexandría pera Barcelona; com s'asseguran, p. 219.

_____ per rahó de descarregament y esmena de git s'han d'esmenar, p. 206.

_____ posades sobre cuberta de nau per lo senyor, sens sabuda o a sabuda dels mercaders: si's giten, com s'esmenan, p. 207.

_____ que son en nau les unes a les altres com se ajudan, y com no en cas de git se deuen esmenar, p. 207.

_____ perdudes per guerra de nau: com s'esmenan, p. 208.

_____ que encara no son carregades, no entran en la seguretat abans feta, p. 219.

_____ Y la pena dels qui tals seguretats fan pagar, p. 223.

_____ assegurades en nau part: com se poden assegurar en altra, p. 219.

_____ assegurades després d'esser perdudes ab sabuda o no del qui assegura y'l temps necessari pera saberho, ps. 222 y 223.

_____ que ixen de Catalunya: quin dret pagan, p. 226.

_____ que venen a Catalunya, d'ultra mar: quin dret pagan, p.

_____ per propri us: no pagan dret, p. 228.

_____ y altra vaxella per mercadería tretes de Catalunya: dret que pagan, p. 228.

_____ descarregades a Barcelona, de les galeres del Rey de Nàpols: com pagan lo dret, p. 231.

_____ exides de Catalunya ab intenció real d'ésserhi tornades: no pagan dret, p. 232.

_____ fetes de llí, llana o cuyro, que no sien per propri us: quin dret d'entrada pagan, p. 232.

_____ de ferro o d'estany: dret que pagan d'entrada, p. 233.

ROBES de Flandes entrades en Catalunya: com pagan lo dret, p. 235.

_____ entrades en Catalunya a cert cost, si després exiràn sens ésser deslligades ni venudes en dit Principat, sols pagan lo dret d'exida a rahó d'aquella estima de quan foren entrades ajustanthi tant solament les messions fetes en lo carregar y descarregar, p. 235.

_____ qualsevol que sien, comprades per lo Sant Pare y de sos diners: no pagan dret, ni entrada ni exida, p. 236.




ArribaAbajo

S

SALAM de jutge d'Apells: se parteix ab l'associat en càs de sospita, plana 30.

SALARIS dels jutges d'Apells, p. 30.

que tenen los Cònsols, de les sentencies, p. 30.

dels Cònsols: es tres diners per lliura per cada part, encara que procehescan en companya d'altres dos homens, per causa de sospita, y entre tots se divideix dit salari, p. 30.

_____ de mestre d'aixa y calafat: quant son, p. 36.

_____ d'oficials que fan lo vexell: està obligat a pagar l'amo, encare que sía donat a preu fet a un mestre d'aixa, p. 37.

_____ Declaració y limitació del predit (Ibidem). d'Escrivà de nau, p. 40.

_____ de Senyor de nau, ps. 40 y 41.

_____ d'Estibadors deu. pagar lo mercader, p. 45.

_____ de Servicials: com se pagan, 152.

_____ SCRIVÁ. (V. ESCRIVÀ.)

_____ SEGELL dels Cònsols: en quina forma deu ésser, p. 22.

_____ SEGURETAT: com s'ha de fer y com entra la roba, ps. 217 y 218.

_____ (V. ASSEGURAR.)

_____ de juhí per actes mercantívols: l'han de prestar los Alcaldes de la Seca, p. 216.

SENTENCIA a la demanda en escrit; en quina forma s'ha de fer, p. 24.

_____ passa en cosa judicada si no s'apella dins 10 dies, p. 24.

_____ en causa d'apellació: com se deu donar, p. 24.

_____ en demanda de paraula: en quina forma se dona, p. 25.

_____ en causa d'apellació de sentencia de causa de paraula: com se profereix, p. 26.

  -259-  

SENTENCIA d'apellacióso bredita, quan es donada en escrits, p. 26.

_____ de demanda de paraula passa a cosa judicada si en causa d'apellació no s'es declarat dins díes, p. 26.

_____ com se deu proferir per los Cònsols o'l Jutge d'Apells, p. 31.

SENTENCIES INTERLOCUTORIES: s'han de fer ab tots dos Cònsols y no's pot ab lo hu tant solament, p. 26.

_____ dels Cònsols: tenen execució, p. 27.

SENYAL fet per algú en roba carregada en nau: com es punit, p. 68.

SENYALS tretes per algú, d'àncores o caps, per lo qual vingan aquests arreus a pèrdrers: com se puneix, p. 123.

SENYOR DE NAU: a què es tengut als mercaders y peregrí, p. 41.

_____ Y declara en lo següent capítol, p. 41.

_____ deu portar la vianda y vestits del mercader, p. 46.

_____ deu portar caxa del mercader, llit, servicial y companyó, suficient al viatge que fà, p. 46.

_____ deu esperar al mercader, si just impediment lo deté, 46.

_____ den provehir d'exarcia y altres aparellaments, p. 47.

_____ deu portar totes les quintarades que noliejades seràn, p. 49.

_____ deu portar a bon plé tot lo que empendrà portar, encara que altres mercaders li pagassen millor los nòlits, p. 51.

_____ que ab sa comanda pendrà roba noliejada per carregar, deu complir lo promés al mercader; altrament lo patró està a tota esmena, y en quin preu, 53.

_____ que empren carregar mercadería noliejada per altre senyor de nau: deu estar al primer a tota messió, 53.

_____ no deu transportar a altre vaxell la roba que havía empresa ab lo seu, sens voluntat dels mercaders o de la major part d'ells; y pena en que incorre, 54.

_____ deu provehir d'exarcia, notxer y mariners que haurà promés als mercaders tenir en sa nau, no podent los gitar fins a cap de viatge, p. 54.

_____ quan pot gitar roba en càs de fortuna, p. 56.

_____ en que haurà gitada, per fortuna, roba d'un mercader, se pot retenir roba d'altres que abast a pagar lo dany donat en aquell git, y axò ha d'esser a prorata, ps. 57 y 87.

que no demana nòlit de la roba gitada per fortuna, no entra en la esmena d'aquell git, p. 57.

SENYOR DE NAU: que voldrà entrar en port sens sabuda dels mercaders o no'ls ho protesta que necessita entrarhi, en quina pena incorre, p. 58.

_____ que promet esperar cert temps bones naus per carregar, si vingut dit temps lo mercader no carrega, deu donar tots los nòlits al dit senyor, 59.

_____ no ha de portar caxa, llit ni servicial a qui no carrega deu quintars, si no se n'avé ab dit senyor, p. 62.

_____ ha de donar plaça y aygua a peregrí, y atendre lo que haurà promès, p. 63.

_____ que pren roba o diners a comú, ha de retre'l dany y'l guany, 67.

_____ ha fermar dret, fins a quant per lo mariner, p. 70.

_____ què ha de fer si'l mariner se'n vol anar a cercar son lloguer, p. 70.

_____ deu lo menjar dels mariners qui ab ell pledejan estant en viatge, p. 71.

_____ deu donar carn, cuynat y vi als mariners que van ab la nau, y en quins dies, p. 72.

_____ no pot trametre mariner en lloch reguardós si aquell no hi vol anar, p. 73.

_____ no pot prestar mariner a altra nau, p. 73.

_____ Limita lo dit en cert càs, p. 73.

_____ si heu millores dels mercaders, ha de repartirles també ab los mariners, p. 73.

_____ que ven aquesta, a lo que està obligat p. 73.

_____ La mateix declara la Capítol seguent, p. 74.

_____ deu llogar altre mariner en lloch del que serà fugit, p. 75.

_____ que's bat ab los mariners: quin modo ha de tenir per no esser reprès, p. 76.

_____ que promet portar més quintarades que no pot sa nau, què ha de fer, p. 81.

_____ Ho confirma'l seguent Capítol, p. 82.

_____ no pot portar roba de mercader sobre cuberta, sens sabuda d'aquest; pena en que incorre, p. 81.

_____ que proveeix de tot adob y exarcia per la nau quan parteix, si després ne falta per haverse detingut en lo carai, no'n deu altra volta provehir, p. 83.

_____ abans que nolieje deu avisar dels empatxaments als mercaders y mariners, altrament deu ésser punit, p. 85.

_____ en quins casos pot deixar d'anar en persona en lo viatge, p. 86.

_____ Y què ha de fer quan no hi pot en persona anar, p. 86.

  -260-  

SENYOR DE NAU: en quin càs pot esser en nau mercader, p. 87.

_____ se pot reteniur roba per penyora de sos nòlits, p. 88.

_____ no pot res fer en aquesta sens sabuda de tot lo cominal, p. 71.

_____ que empren donar botes per portar vi, en quina forma les ha de donar, p. 94.

_____ que aportarà roba seva, no es de pitjor condició que'ls altres mercaders, p. 48.

_____ no pot dexar aquesta si no fos per profit d'ella y cobrar son nólit, p. 104.

_____ pot fer testimoni en debat de mercader y mariner, p. 106.

_____ que no s'ormeja quan los mercaders li diuen, en quina pena cau si's pert aquella, p. 106.

_____ que no aporta la exarcia que ha promès, en què està obligat si la nau se pert, p. 106.

_____ que la pert per fortuna, no es tingut de res als mariners pera que se'n tornen a llur terra, p. 107.

_____ que se'n và a terres d'infidels sens llicencia dels personers que estan presents, si's pert se deu retre integra ab tot lo dany, p. 107.

_____ se pot rescatar d'armada d'enemichs, y com s'ha de fer, p. 108.

_____ no pot donar refrescament a armada d'amichs, sens sabuda dels personers o penosos, p. 108.

_____ que se'n và sens esperar los mercaders, en quins casos no es tingut rètrer res, p. 112.

_____ que fà partit ab mercader, lo mateix se correspon als lloguers dels mariners, planas 112 y 113.

_____ deu donar compte de cascun viatge als personers, altrament cau en pena, planas 117 y 118.

_____ que no es forgat de donar compte y's mor, los hereus no tenen de donarlo, sino lo que constarà al cartolari, p. 118.

_____ Declaració de lo predit, p. 118.

_____ quan y com pot créxer o adobar la nau o no, ps. 120 y 121.

_____ què ha de fer quan aporta'l guany d'aquesta a parts ab los mariners, p. 124.

_____ si be té jurisdicció criminal en son dany, empero l'ha d'exercir ab consell del notxer y altres, p. 128.

_____ que amigablement pren comanda d'alguna cosa, com s'ha d'haver en ella, p. 133.

_____ que ven aquesta sens sabuda de personers o ab ella, en què està obligat, p. 133.

SENYOR DE NAU: que fà noliejar son leny a altri ab sa sabuda, en què està y com se fà, p. 135.

_____ que promet esser a tal part a tal día, he ha d'atendre; y la pena y sa propria inteligencia, p. 137.

_____ sens sabuda de mercaders, no pot tirar raig trobat en mar, p. 139.

_____ ja carregada: si'l mercader se mor després, què ha de fer, 142, 143 y 144.

_____ impedit de senyoría que demanarà als mercaders a qui haurà noliejat, que l'absolgan, si no ho fàn, en què estàn, p. 146.

_____ en quina manera pot despedir mariner, p. 145.

_____ que es debitor: quan se pot citar devant Consolat, y quan no's pot citar ni detenir de son viatge, ps. 157 y 158.

_____ que per fortuna fà git de la meytat de la roba, quan y com pot desembarcar la salvada y no cumplir lo viatge, y quan l'ha de cumplir, ps. 164 y 165.

_____ que per justa causa s'ha de llevar del lloch ahont carrega, quan hi deu tornar a carregar y quan no, ps. 166 y 167.

_____ no pot fer rescat del leny o roba ab los enemichs, sens sabuda de so personers, p. 175.

_____ que després d'haver carregat s'alleugerirà d'exarcia, per lo que la nau rebrà dany, lo deu rétrer, p. 179.

_____ quan se pot abstenir d'anar al viatge que ha emprès y se n'abstrau, en què està obligat, ps. 181 y 182.

_____ com entra en lo git ab los altres mercaders, p. 180.

_____ no pot traure res d'aquesta que no hi sía l'Escrivà, p. 194.

_____ y sa jurisdicció y la pena contra qui li contrastrarà, p. 202.

_____ no pot manllevar res ni obligar sens sabuda dels personers, p. 205.

SERVEYS de mariners en nau, p. 74.

SERVICIAL: com deu servir al patró, p. 152.

SERVICIALS del vexell: per son salari deuhen preferir a tots altres acreedors, encara que primers en lo preu del vexell, p. 29.

_____ de nau armada: que guanyan y llur ofici, ps. 190 y 200.

SOBREGUARDIANS: llur ofici y guany, p. 189.

SOLDADES de servicials: com se pagan, p. 152.

SPORTADES d'Alexandría. (V. ESPORTADES.)

STIBA. (V. ESTIBA.)

STIBADORS. (V. ESTIBADORS.)

SUBROGAT en llòch de Cònsol: deu ésser de la art de la mar, p. 22.



  -261-  
ArribaAbajo

T

TERMINI pera demandes y respostes: quin deu ésser, plana 23.

_____ y temps per pagar les seguretats perdudes ps. 223, 224 y 225.

TESTIFICAR poden mariners en contrast de mercaders, p. 105.

TESTIMONI: 'n pot ésser mercader y mariner, en debat de senyor, sían o no en viatge, p. 105.

_____ 'n pot ésser lo patró en debat de mercaders y mariners, p. 105.

_____ 'n pot ésser mariner en debat d'altres mariners, quan seran fòra del viatge p. 105.

_____ 'n pot ésser mariner del senyor en certs cassos, p. 105.

TESTIMONIS publicats: no poden ésser objectats en escrits, p. 23.

_____ se poden objectar de paraula, p. 23.

_____ sobornats per diners: no tenen valor y com, p. 62.

_____ no poden ésserne mariners, mentres estan en viatge, pero si quan ne son fora, ab tal que no'n reban profit, p. 105.

TIMONERS: què guanyan y llur ofici, p. 189.

TROBADURES fetes en mar o en ribera, per gent de nau: com s'han d'haver en elles, ps. 130, 131 y 173.

TROBAMENT fet en mar: se'l parteix tot lo cominal, p. 127.




ArribaAbajo

V

VASOS llogats per patró, si's trencan qui'ls esmena, plana 111.

VAXELL: no's pot vèndrer que primer no haja fet viatge, p. 33 y 38.

_____ Limitació de lo predit, p. 38.

VAXELL: està obligat a pagar la roba que en ell se pert, quan l'Escrivà no té de què pagar, p. 40.

_____ està obligat a pagar lo dany donat al mercader, quan lo patró no té de que pagar, p. 42.

_____ o vaxells: com s'han de posar en platja o en port, quan hi haurà fortuna, p. 92.

VENDA de roba o nau per enemichs presa, feta a amichs, quan té valor y quan no, y quan per sos senyors se poder recuperar les coses venudes, p. 175 y 176.

Vi deu donar lo senyor als mariners y servidors que'ls aparellan de menjar, p. 72.

_____ per Barcelona: com s'assegura, p. 223.

_____ d'Aragó més en Catalunya: quin dret paga, plana 227.

VIANDA d'home que mor en nau: a qui s'acreix, p. 64.

_____ de carn y de cuynat y altres viandes: en quins dies n'ha de donar lo senyor de nau als mariners, p. 72.

_____ en nau armada, com se deu tràurer y donar de la ganancia, p. 197.

_____ com se ven en la nau armada, p. 193.

_____ per provissió de nau que està en platja de Catalunya: quan paga dret y quan no, p. 227.

VIATGE impedit per senyoría a sabuda dels mercaders, lo deuhen pagar sencer dits mercaders al patró, p. 85.

_____ Y si es impedit per sabuda del senyor de la nau, abans de noliejar, en què està obligat dit senyor de nau, p. 85.

VITUALLES y coses necessaries a la nau: quan les pot comprar ab o sens sabuda dels personers, y com se pagan, p. 115 y 116.

_____ tretes per extrangers: quin dret pagan, p. 234.





  -262-265-  
ArribaAbajo

GLOSSARI

Glossar un text antich ab intenció de trobar lo sentit de ses paraules ja desusades y de descobrir la originaria qualitat de ses frases y modismes, es un treball analítich que produheix agradables sorpreses. Examinant textes podèm coneixer un moment determinat de la historia d'un poble; si es un text literari, nos lo representa en son grau precís d'ilustració y de conreu llingüístich; si es popular, nos dona en exacta transparencia la visió parcial de la vida d'aquell poble; aixís les oracions, les glosses religioses, les memories particulars, los inventaris y los romançets y cobles. Per últim, si's tracta d'un aplèch de consuetuts antiquíssimes redactades en los primers temps de les llengues vulgars, veyèm en ell reviure les generacions que les practicaren, endevinèm sa psicología a la qual podrèm trobar comparativament analogíes y conseqüencies en la vida present de les meteixes generacions y, després d'enfondir en les capes més pregones del llenguatge, descobrirèm la veta aurífera del nexe que lliga lo pensament ab la paraula, ne deduhirèm les lleys per fixar lo tipu ètnich y podrèm determinar la evolució del medi expressiu verbal, ja sia en sentit ascendent al cercar etimologíes que també'ns portarà als fets coetanis d'altres payssos mitjansant l'estudi comparatiu, ja sia en sentit descendent fins arrivar al llenguatje viu que parlèm o que, convenientment depurat y fixat ab aquests treballs y estudis, deuríam parlar.

Tals son en síntessis les ventatges y'ls profits del despullament d'un text antich. Al realisarlo modestament ab lo Libre del Consolat, nos creyèm haver posat de manifest un important repertori ordenat de paraules que podrán servir de material llingüístich pera tots los estudiosos; les paraules han sigut cuydadosament extretes y ordenades, les equivalencies modernes apuntades sense pretensions, y les etimologíes afegides hipotèticament y ab lo sol propòsit de que serveixin de guía pera la fixació definitiva que deu fer lo filòlech professional. Lo nostre mèrit, si meritories son la paciencia y lo bon desitg, consisteix casi únicament en la presentació y'l despullament lexicográfich del text, lo demés, com diuen los castellans, va por añadidura.

  -266-  

A les paraules hi hem juntat les frases y modismes que representan lo segón grau de la evolució, en lo qual intervé en més escala lo factor ideològich; son los nòduls de material ja depurat: qu'una fosa ignota pero certa ha format dintre de la meteixa veta y van presentantse de tant en tant y son mostres de cosa pura y definitiva, concrecions que deuen recullirse y classificarse com factors notables de llingüística y de psicología popular.

Llegint y analisant Lo Llibre del Consolat de Mar hem tingut la visió total de la llengua catalana dels bons temps; los mots son purs y precisos; no corresponen a la època de formació del nostre roman, perquè han sofert la revisió d'estil feta per en Celelles en lo segle XV, mes tenen l'ayre prímitiu que aquest degué conservar pera que perdurés la fesomía propria d'un text legal en lo qual tot posseheix un valor, fins l'incís arbitrari que'l literat suprimiría propter elegantiam, fins la paraula de sentit obscur per vici d'arcaísme y que no té equivalencia exactíssima en lo parlar corrent. Ja hem dit que la feyna d'aquest estilisador quatrecentista fou discreta, donchs nos deixà'l text desbroçat de repeticions y redundancies sense posar les mans en lo principal. Si al costat del miler de paraules extretes que figuran en lo nostre Glossari hi haguessem acompanyat ses equivalents del Còdech d'en Santpere (y d'aixó ja se'n repara quelcom en les notes de compulsa) veuríem quanta es la semblança lèxica en los dos moments primitius d'aquest text y convindriem en que'ls mots del segle XV son los del XIII adaptats a les normes llinguístiques usades en lo temps d'en Celelles, lo qui no gosaría a cambiar les paraules com no fos parcament y en lo que ho exigís sa tasca de estilista. Aixís ho degueren reclamar sa conciencia de literat y, tant com ella, lo manament dels cònsols que li feren l'encàrrech d'ordenació. Tant es aixís, que sovint trobèm doblets o paraules usades en sa forma primitiva y en la usual (anantar y enantar, abstraure y abstrer, assats y assau y moltes d'altres). Lo respecte d'en Celelles a les modalitats y gràfies arcàiques fou observat en major escala per los editors que'l seguiren en totes èpoques fins arrivar al lletrat Capmany, home d'idees literaries propries y de gust depurat que's sobreposava a tot respecte per la ipsissima verba; ell tractà de aterrar lo monument antiquíssim conservat intacte desde'l segle XV ab supersticiosa cura, mes lo seu exemple y'l esfors personal que representava restaren estèrils, merexent per ells una viva censura del editor següent, en Pardessus, a qui ses qualitats de francès y de jurisconsult no destorbaren pera utilisar un punt de vista literari superior y desde ell proclamar la intangibilitat dels vells monuments escrits.

Examinant lo nostre Glossari nos trobarèm ab un sens fí d'expressions justes, gràfiques, admirables, que representan matiços del pensament avuy inexpressable en corrent catalanesch per haverse perdut aquella vella fórmula; llur sentit l'hem trobat (o aixís ho creyèm) ja en la suposada etimología que l'acompanya, ja cercantlo en lo passatje del text ahont figura y aixís pera la comprobació l'hem fet subseguir a la mateixa paraula.

Y si passant d'aquesta a les frases nos fixèm en les contingudes en la segona part del nostre treball (y en totes les demés que hi hauríem pogut afegir a no haver temut abusar de les repeticions del text), nos admirarà la riquesa de formes d'expressió, sa concisió y justesa, la armònica varietat del color, la escayenga dels matissos, la falta absoluta d'efectisme llingüístich per arrivar al màxim d'intensitat y la absencia de barbarismes, del quals per obtenir la falsa plenitut discursiva tant han abusat los escriptors moderns poch aficionats a retrobar les dèus perdudes de la nostra morfología.

Aquestes qualitats tant notables en una obra redactada per incògnits mercaders y homens de mar, devèm atribuirles a la virtualitat de la llengua que sabía brollar abundant y remorosa tant en les grans Cròniques com en los capítols del Consolat, aquelles estilisades dintre de la unitat que imposa una ressenya interessant y lligada y una sola ploma redactora, y aquestos desgarbats y poch literaris per rahó de la diversitat d'autors y la feixuguesa del assumpte;   -267-   mes sempre es la meteixa llengua en curs ascendent de perfecció y denunciant tot sovint sa forta jovenesa en llampechs d'esperitualitat.

Repassant aquells capítols y encara mellor, llegint la nostra llista de frases trobarèu mostres sorprenents de tals qualitats. No es precís ara de nou reproduhirles.

Valdrà mès, per acabar ab la present paràfrassis literaria, fer ressaltar un aspecte psicològich del text que potser per esser fondament sentit o potser perquè era l'únich que admetía lo factor sentiment, mostra mès belleses de tots estils. Nos referím al concepte en que aquells mercaders primitius tenían al mercader. Ja's parla en alguns capítols de la sobergaria de lur moneda 3165(LVI) o de girarse per diners (CCXC) per esplicar pintorescament les malifetes d'aquell poderòs senyor. Y al parlar del mercader diu concretament (CCLXVII) «Perço cor a les vegades hi ha alguns mercaders que si hom los crehia de tot ço que ells dirien o farien sagrament, si perdien algun faix... dirien que en aquell faix auien ells mès valent mil marchs daur o dargent». La acusació es greu mes per ara està limitada a alguns mercaders; sembla donchs que no tots faríen aquell lladronici. Mes no es aixís, anèu seguint los capítols y en lo CCLXXI, tambè com l'altre en lo comentari o moralitat final, ja no distingeix y diu: «Perço car a les vegades, e totes les demes, si qualque cas de ventura que esdeuengues a alguna nau era mes en fe de alguns mercaders, tota via dirien ells que per culpa de la exarcia que la nau o leny haurie, que no seria sufficient, los serie esdeuengut aquell dan que ells hauien suffert.» (CCLXXI). Mes aquestes y altres sentencies en que's satirisa al mercader, al mariner o al patró son del ordre psicològich y'ns mostran fins dintre'l clòs casuístich d'uns capítols legals, les innates facultats crítiques de la raça. Altres excelencies poden trobarse en aquella llista, dels ordres sintàxich y aforístich, les quals no creyèm necessari subratllar o repetir perquè les considerèm tant vives y, com ara's diu, tant sugestives, que còmodament recomanèm al lector que sia curiós de llegir ab detenció la segona part del Glossari, segurs de que's quedará no algunes sino moltes vegades sorprès de la virtualitat, la potencia, la graciosa agilitat, la armonía y sobre tot la gràfica justesa del llenguatge catalá del Consolat. Lo nostre laboriós extret de modalitats llingüístiques y literaries servirà principalment per aquells als qui fatigui la prosa sovint corretjosa y revessa (per son excessiu casuisme) del text3166 al qui no han pogut donar valor literari sos components riquíssims.3167

ADVERTENCIA. La fem pera la mellor inteligencia del Glossari. Les xifres romanes soles son les de capítols del Llibre del Consolat. Cap. En P. significa los Capítols del Rey en Pere sobre los fets e actes marítims (1340). Ord. Sicilia, les Ordinacions de Consellers de Barcelona per lo Consolat de Sicilia. Ord. Cons., les Ord. dels Cons. de B.a, sobre fets marítíms, de 1435 Ord. Cambis, ja ho indica'l nom. Guiatge, lo Guiatge a aquells qui volran anar ultra mar o de alla venir. Seg. marit., les Ord. de Cons. de B.a sobre seguretats marítimes (1484). Cap. e Ord., los Capítols y ordinacions de 1481 sobre drets del General. Pes del Rey, les ordinacions d'aquest nom. Crida, la de 1536, y Acta, la de 1588. Que son casi tots los documents publicats.

  -268-  
ArribaAbajo

I. Paraules


ArribaAbajo

A

A, ab, de.
«ho haura a manleuar».
CCXLIII

Abadafions... ¿estores?3168.
«e deuen donar cordes a ligar los presoners e abadafions a ops de la nau si non hauien».
CCXXI

Abastar, a bastare, arrivar.
«e... si les parts del patro qui les dites manleutes haura fetes, no abastaran a pagar aquells...»
CXXXIV

Abatre, a batuere, rebaixar, perdre, quebrar o fallir.
aquella leyxa aytal deu esser abatuda daquells diners».
«e axi no es raho que la vianda sen abata».
LXXXIX
«e lo dit comendatari se abatra, si ell se abatra e es aconseguit deu esser pres e mes en ferres».
CCXXI

Abdos, abdosos, apud duo, los dos, l'un y l'altre.
«e deuli ho fer a saber al terme que empendran abdos».
CXXXVIII
«des conuinences que entre ells abdosos foren empreses».
CCLXXIX

Abduy, abduys, f. ant. de abdós.
«los consols abduy».
VII
«e si abduys los consells son concordants».
X

Abellir, abellire, agradar.
«ans los plau els abelleix lo guany que ell los dona».
CCXIX

Abonançar, bonus, calmarse.
«lo temporal desusdit sera abonançat de tot o de partida».
CCLXXXIV

Absencia, ab-esse, ausencia.
«en altra manera que en la absencia sua».
VIII

Absoldre, absolvere, dispensar.
«per qual rao es absolt lo senyor de la nau o del leny, que no es tengut de smena a fer».
LXVI

Abstraure, abs-trahere, desistir.
«e si lo dit mercader se volia abstraure de anar en lo dit viatge».
LXXXIII

Abstrer, f. ant. de abstraure.
«e ells se volran abstrer del viatge». LXXXIV

Acabalar, a-capital, atresorar.
Item si algu armara e no guanyara ne acabalara».
CCCXXXIV

Acabar, ad caput, lograr.
«e per nenguna rao poran acabar quey puguen carregar...»
CXCII

Acolorar, (bilis), soportar.
«Encara mariner es tengut de acolorar son senyor de nau si li diu vilania».
CLXV

Aconsequir, ad consequere, agafar.


«Si ell es aconseguit deu esser pres».
CCLIX

Acordadament, a corde, intencionadament.
«encara mariner qui gitara vi, ço es acordadament, deu perdre lo loguer e la roba».
CLXVIII

Acordament, acordare, contracte. «lo qual viatge sera ia entre ells declarat e certificat en lo dit acordament.
CCXCVI

Acordar, id., contractar.
«un senyor de nau acorda un mariner sia auol o no».
CXXIV

Actitar, actitare, tramitar.
«lo proces deuant los dits consols actitat...» XI

Açi, hic, aquí.
«... e tot quant açi ha».
XCIX

Adob, ad opus, millora.
«perço com creximent que hom fa a la nau es judicat per adob».
CCXLIII

Adobar, ad operare, preparar.
«seruicials que adoben de meniar als mariners».
CXLV

Adquisir, acquirere, adjudicar.
«la terça part sia adquisida al official qui faria la execucio».
Seg. marít., VII

Affanyar, del cèltich afan, combat, guanyar, lograr.
«los es tengut de dollar loguer segons que ells affanyaran o hauran affanyat».
CCXXVI

Affer, ad facere, ocupació.
«Los consols abduy o lun daquells per malaltia o per affers».
VII

Affermar, ad firmare, assegurar, contractar.
«tro lo dit patro li haia deliurada la tal roba que afferma que li fall».
XXVII
«e aquell pilot se affermara e dira». CCL

Afferrador, ad ferrum, encarregat dels rompogalls o arpies de ferro en los abordatges.
«Afferradors deuen hauer ·V· besants e tots los rompogalls»
CCCXIX

Afferrar, id., hostilisar.
«que ells afferren e combaten e prenguen aquella nau».
CCLXXXVIII

Affollar, afollare, malmetre.
«e sis banyen o s aflollen».
CXXXI

Affrontar, ad frontem, encarar.
«e si aquests consells no son concordants..., affronten los ensemps».
X

Agermanament, ad germanus, companyia de naus.
«e si entre ells agermanament fet no sera...»
CCXXXII

Agermanar, id., associar, solidarisar pera un cas de ventura.
«e lo senyor de la nau no agermanara la nau ab lacer...»
CXCV

Agrest, ager, desert.
«mas si lo senyor del leny es en loch agrest e ells no troben bastaixs o homens...»
LXXIV

Aquastat, ad-vastare, averial.
«axi de la exuta com de la banyada o aguastada».
XXVII

Agut, acutus, agulla, clau.
«e si nos restaurara si no sol un agut, sia del loguer a pagar del mariner».
CXXXVIII

  -269-  

Aiudar, adjuvare, compensar.
«que la una roba aiudas a la altra si mes costaua de descarregar».
CXCVII

Aiudarse id., mantenirse, refiarse.
«que s'aiudara de aço que en lo leny sera, si pot».
CLXXXIII

Albara, albalá, bitllet.
«en lo qual albara deu hauer any e dia e hora...» CCLXXXVI

Albereh, al-varga (barraca) o heriberga (habitació), domicili.
«com parteix de son alberch».
CCXLLVIII

Alegrarse, alacer, johir, disfrutar.
«no se alegren de la damunt dita franquesa». Cap. e Ord. 36

Alena (hol.), aelsere, punta.
«ganivet per tallar cuyr, pales de ferro e alenes, fil de ferro ho aram». Cap. e Ord. 44

Aleuiament, levis, ajuda.
«es gran descarrech e gran aleuiament».
CCLXXXVII

Alienar, alio donare, traspassar a altre.
«aquella no deu esser venuda ni alienada».
CCLII

Almirall, emir, comandant superior de l'armada.
«Primerament deuen iurar lo almirall e lo capita».
CCXCVIII

Alongament, ad longus, dilació.
«sens altre alongament esforçat pagar».
XXVII

Alongar, id., allargar.
«no la demanen per malicia ni per alongar lo plet.
VIII

Alre, als, altre, alius, aliter, res més, lo contrari.
«e de auenturar en aço no cal alre dir que...»
CCLXXXVIII
«no son de res altre tenguts». CCXLI
«allo se deu seguir, als no».
LVI
«e si als sen rete, es ne tengut com si loy emblaua de la caxa».
CCX

Alt, altus, elecció, gust.
«e aço es a alt dels mercaders sin pendran o no». CLXXXIV

Altar, altus, envanir, plaure.
«farien semblant que s altassen».
LIII
«si us altara vos la prenets e sino vos la leixats».
CCXCIII

Altrament, alterus, d'altra manera.
«...car altrament no la pot ne la deu comanar».
CCXIX

Altruy, alteri, f. ant. de altre.
«negu puxa ne deia hauer poder en los bens daltruy».
LI

Allegar, ad-legem, invocar la lley.
«contra ma bona consciencia en res no allegare...»
XLIII

Alleuiar, ad-levis, alleugerir.
«senyors mercaders, si nos nons alleuiam, som a gran ventura».
XCIX

Amarinar, ad mare, ormejar la nau
«...lo dit almirall pot e deu amarinar la dita nau».
CCLXXVI

Ambolum, volumen, espay, bulto.
«...que reves seria e cosa perillosa que metia la cosa del ambolum al sol jussa e la roba de pes al sol...»
LXXI

Ambrunal, bornellus, imbornal.
Hauer qui sia mes en nau sis banya... per ambrumals».
LXIII

Amenar, ad-minare, conduhir.
...hon la dita nau o leny o la dita roba sera estada amenada».
CCXC

Amillorar, ad-melius, millorar.
«no diran que aquells qui faran amillorar que sien millorats».
CCCVIII

Aminuar, ad-minuere, afluixar.
«E si hi fa aminuar (la vela), ell la deu aminuar sens licencia».
CCCXXXII

Amostrar, mostrare, demostrar.
«...si los mercaders prouar o amostrar poran».
CCXXXVII

Amprar, amparare, llogar, contractar.
«Item si algun notxer amprara algu que li arm la sua notxeria...»
CCCXXXIV

Anantament, ab-antea, tramitació.
«Aquest anantament aytal ques fa de paraula...»
XVII

Arnes, del cèltich harn, ferro, arreus, ormeig.
«la nau o leny o altre vexell el arnes de aquella».
Cap. En Pere

Ancora, ancra.
«...si ancora o exarcia hi romania».
CIX

Ans, antea, abans, o al contrari.
«deu esser venuda ans que la nau o leny partesca».
XLIX
«si donchs... ell no ho manara... ans si aquell qui mort sera hauia donats alguns diners...»
XLIX

Anyins, agnellus, llanes d'anyell.
«e pells danyins...»
Cap. e Ord. 29

Aparellament, ad-paratum, aparell, indumentaria.
«e tot aparellament de nau...»
LVIII
«E perço deu hauer los ferres del ballester... e lo seu aparellament».
CCCXXIV

Aparellat, ad-paratum, disposat.
«... que ell es prest e aparellat de complir...»
CCLXI

Aplegar, ad-plicare, juntar, reunir.
«apleguen consell en la esglesia de saneta Tecla...»
I

Apoderat, potens, poderós, autorisat.
«Empero si aquells personers... seran apoderats e hauran poder de complir...»
LI

Aportar, ad-portare, proporcionar, portar.
«E si lo dit senyor de la nau los aportara algun guany...»
CCXLIV

Apostols, apud postulare, exhort, lletres remisories.
«e es remes al jutge de les appellacions ab lo proces... en loch de apostols».
XI

Apparellament, ad parare, aparell.
«de exarcia e de altres apparellaments».
LXXXIV

Apparellar, id., provehir d'aparells.
«Lo senyor de la nau deu apparellar de exarcia...»
LXXXIII

Apparent, evident. «e les rahons de suspita seran apparents». XXXIX

Appellar, appellare, cridar, convocar.
«sens appellar hi algu de les dites guardes».
Cap. e Ord. 49

Apres, ad-pressum, desprès.
«E si ell les mudara o les cambiara apres que aquella nau derrera sera ormeiada...»
CCII

Arbitrar, arbitrare, resoldre, considerar.
«...e lo seriua esguart sobre lur sagrament que ells ho degan arbitrar segons lestat...»
CCXCIX
«arbitrada la condició de les persones».
Cap. e Ord. 10

Arbitre, arbiter, voluntat.
«...si donchs no ho fahia per arbitre».
CCLII

Arbre, arbor, pal.
«...sis banya per cuberta o per murada o per arbres o por sentina...»
LXIII

Areh, arcus, ballesta.
«e los archs e les sabates».
CCCXIII

Ardit, arte-dictum, acort, propòsit.
«...si aquell haura res nolieat abans que saber lardit del senyor de la nau».
CCLVIII

Argir usar los arguens?.
«Ítem que com veura que faça argir...»
CCXXXII

Arguens, cabrestant.
«De palanques, vasos o arguens presos o logats».
CCXXIII

  -270-  

Argull, del germànich urgolí, ergull.
«... e lo sobredit almirall pati o auinença fer no voldra per argull o superbia...»
CCLXXVI

Armada, armata, veixell armat
«...e per paor que haia de sos enemichs ço es per armada o per cossaris...»
LXXXI

Armador, armator, senyor de la nau de guerra.
«sino ab voluntat dels armadors».
CCCVI

Armamente força naval armada. «e... pus axi com desus es dit sera fet lo dit armament.
CCCXXXIV

Arreus, objectes. «los arreus damunt dits e la fusta apta a fer tals veixells». Cap. e Ord. 18

Asalt, altum, voluntat.
«e sia en asalt del senyor de la nau».
CCLI

Ascondir, abscondere, amagar.
«... nos poden ascondir que no haien a ferir en terra...»
CXCV

Assaiar, exagiare, provar.
«...si aquells mariners qui aytal cosa hauran assaiada de fer...»
CCXLVI

Assaonat, satio, adobat.
«e tots cuyrams assaonats, vulles acolorats ho en qualseuulla manera de sao sien...»
Cap. e Ord. 43

Assats, ad satis, prou.
«Que assats hi pert quis pert tot lo nolit daquella roba».
XCVIII

Assau, id., prou.
«De poch e de mal na hom assau».
LIII

Assignacio, assignare, senyalament judicial.
«A aquests enantaments a fer es feta assignacio de tres en tres dies...»
VIII

Assignar, ad-signare, senyalar.
«E lo iutge encontinent... assigna dia».
XII

Asta, asta, arch de la ballesta.
«...Ballester... es tengut... de fer astes...»
CCCXXIV

Asters, asta, ferro travesser del ast.
«asts, asters, ferros de tenir olles e bromadores»
Cap. e Ord. 44

Atorgar, autoricare, consentir.
«si donchs per lo patro aquestes coses atorgades no seran».
XXVII

Atorgament, afirmació.
«e sia clara per cartes o atorgament del dit mercader».
XXVII

Atrassi, alter sic, lo meteix.
«e pelegri atrassí».
XLVI

Atrestal, alter-talis, atressi, lo meteix.
...Encara si deu fer una farida atrestal; encara si cambia nau atrestal; ey fa tornes atrestal: encara de exarcia o de alguna gran cosa atrestal
CCCVI

Atrobar, ad-trobare, considerar.
«E si atroba... la sentencia dels dits consols esser ben donada...»
XV

Attena, subj. d'attendre, atenga. «es menester que ell los attena».
LXVI

Attendre, ad-tendere, complir, interessar.
«e sapia attendre tot ço que prometra...»
CCL
«...e tot ço que lescriua fa, aten la nau». CCCXXX

Aturarse, ad-durare, retenir.
«...aturarse tantes robes... qui basten al valer del nolit o del git...»
Cap. En Pere

Atzebib, árab: zebib. (rahim sèch), en italià zibibbo, panses3169.
«E si no troba atzebib o encara figues...»
CXLV

Atzuuar, jupa o capa sarrahina.
«...gelebies e atzuuars e capes que porten los sarrahins».
CCCXIX

Auctoritat, auctoritas, autoritat, voluntat.
«...quels enemichs hauran seguida anar per lur auctoritat».
CCXC

Aur, aurus, or.
«...hauien ells mes valent mil marchs daur o dargent».
CCLVII

Auantatge. ab-ante, preferencia.
«...que sia donat algun auantatge a aquell qui primer dira...»
LVI

Auarea, abarca, sòch, calçat de corretges.
«...borseguins estiuals, auarques...»
Cap. e Ord. 42

Auaria, del árab awar (tara), averia, dany.
«E lescriua pot pendre... penyora que be li valga lo nolit e les auaries...»
LX

Auaricios, avarus, avar.
«...alguna persona que fos auariciosa o que hom hagues dubte ques giras per diners».
CCXC

Auenir, ad-venire, conciliar. «Si... no sen poran auenir, deu esser mes aquell contrast...»
CCLXIII

Auinença, ad-venire, ajustament, composició. «...o que sen auenguen ab ell si ell volra fer alguna auinença».
LXXXIV

Auinent, ad-venire, convenient, fácil. «e aço segons quels es auinent».
X

Auol, habilis o diabolus, dolent.
«...e si lo mercader haura altre hauer qui fos millor, aquell millor no ha damnatge per lo pus auol».
CXXII

Axaloch, del árab charqui, vent del S.-E. «del mur de la dreçana en senyes de axaloch tro...»
Cap. En Pere

Axibe, sic bene, lo mateix.
«... es tengut als mariners de pagar tot lo loguer que ell promes los hauia axibe com si hauien fet tot lo seruey...»
CXCII

Ayguader, aquam-ferens, que fa aygues.«... com los mercaders noliearan aquella nau o aquell leny, guardassen ho si era ayguader o no...»
LXVI

Aytal, ad-talem, tal.
«E lo senyor de la nau deu pendre aytal loguer com un dels altres notxers qui van en la nau.»
XLIX

Aytambe, ad-tamen, tambè.
«perço com lo senyor de la nau sabia aytambe aquell empatxament...»
CXII

Aytambon, ad-tam-bonus, tant bo.
«... ell los es tengut de retre e de tornar aytambona nau o aytambon leny com aquell era».
CCLVI

Aytampoch, ad-tam-paucus, tampoch.
«ne aytampoch hi condamna lo appellat».
XX

Aytant, ad-tantum, tant, tants diners.
«...e perdre lo loguer daytants iornals com hi obrara».
LII «o vos nos dats a rao daytant de les nostres parts o nos vos darem a vos a rao daytant de les vostres».
LVI



  -271-  
ArribaAbajo

B

Bagadell, especie de mercadería, bacallà?3170.
«Item bagadell, ·VI· quintars e mig per sportada.»
XLV

Bagasseiar, de bagassa (vacassa?), o del àrab baguiza (deshonesta), malgastar en dones públiques.
«...la iugaua o la bagasseiaua o la barataua o la perdia per sa culpa...»
CCXIV

Ballester, tirar, llençar, soldat de ballesta.
«...que hi deu hauer ·III· notxers... e tres proers e ·II· clauaris e dos ballesters...»
CCCIII

Ban, de bannum, ordre sancionada, multa.
«...encara lo ban que sera posat en nau a quis periurara...»
CCCVI

Bando, del persa ban, fracció, partit.
«Item si veu res emblar o rasa o bando fer deu ho manifestar e castigar.»
CCCXXXII

Banyadura, balneum, mullena, bany.
«o sobre la banyadura o guastament».
XXVII

Banyar, id., mullar.
«Aixi de la exuta com de la banyada...»
XXVII

Bara, celta barad, engany, traidor. «Encara mariner qui tocara iradament son senyor es periur e bara...»
CLXIV

Barallant, de l'hebreu barah, lo qui mou baralles.
«...quel dit barallant dega hauer aquella pena...» Cap. En P.

Barat, celta barad, engany.
«...aquella manleuta... ell la hagues feta por son ioch o per altres barats...»
CCXXXIX

Barata, id., cambi.
«... on ells puguen fer venda daquella roba que ells hauran presa a barata»
CCLXXV

Baratador, id., traficant de mala anomenada.
«...perço que si aquell mestre era baratador o trafagador que no hagues de que pagar...»
LIV

Baratar, id., cambiar.
«ells ho haurien a manleuar o baratar...»
LI

Baratelar, id., malgastar.
«Mas si ell la iugaua o barateiaua os perdia...»
CCXXIX

Barater, ·V· baratador. Estafador.
«...que un barater e un trafaguer se troba pus tost ab un altre que no fa ab un bon ho me...»
CXCII

Barcella3171, diminutiu de barca. Mida de capacitat, ¿abreviatura de [lliures] barceloneses?
«si dona de vint barcelles en ius de nolit...»
LXXVII

Barqueiar, barca, barquejar. «Encara es tengut mariner... e a barquejar ab los barquers».
CLV

Barquer, id., encarregat de les barques.
«Lo barquer de la nau deu hauer del pelegri qui morra...»
CXX

Barrila, celta baril, barril.
«...o en caxa o en barrila...»
XLV

Bastaix, portar a coll, home de baix ofici, camàlich.
«...e ells no troben bastaixs o homens quiu facen per diners»...
LXXIV
«...bastaixos o vils homens que hom pogues girar per diners...» CXI

Bastaixar, id., portar a coll «...saluo que aquell mariner no bastaixas ne que leuas faix ne algun carrech...»
CXLVIII

Batalla, battualia (de battuere) batre, companyía. «Capita deu stablir batalles de tots los lochs de la nau e de tots los homens.»
CCCXXIX

Batle, bajulus, batlle, administrador.
«Apres quel dit iusticia ha jurat en poder del senyor Rey o de son batle...»
II

Batlia, id., autoritat, administració.
«E aquesta batlia ha lo notxer ab lescriua en fet de cors o de nau armada o altre leny.»
CCCIV

Bella, bona.
«que deu fer bella lestiba».
CCV
«que no es bell temps».
CCI

Benuist, bene-visum, acceptat.
«...segons que als consols es benuist».
VIII

Besant, moneda de Bisanci que pesava 4'54 grams y valía un sou d'or cada dotzena.
«E aixi lo git desusdit deu esser comptat per sou e per liura o per besant segons que git sera.»
CCLXXXIV

Bescomte, bis-computum, errada en lo compte. «...diran que ells troban o han trobat algun bescompte o falla en lo compte...»
CCXCIV

Bestraure, bis-trahere, pagar per endavant.
«Car aquell... haura bestret tot aquell adob.» CCXLV

Bestrer, f. ant. de bestraure.
«...que si ells hauien res mes a bestrer...» LI

Billo, vellus, moneda menuda. «moneda de billo de qualsevol ley sia...»
Cap. e Ord. 35

Blasme, blasphemia, reprensió, infamia, repulsa. «E si algun scriua hauia stat en blasme de alguna scriuania o de algun furt.
LX

Boldrons, pells d'ovella sense tondre. «Item tot cuyram ab lana, ço es boldrons tosos mija lana e tota lana»
Cap. e Ord. 29

  -272-  

Bolum, volumen, envolum.
«...que tota la roba dels altres mercaders sera de bolum...» LXXI

Bolla, bulla, segell.
«per tal com paguen ia per dret de bolla de plom, tres diners».
Cap. e Ord. 9

Bonet, bonetus, berret.
«tots draps de lana, bonets e escapolons...»
Cap. e Ord. 49

Bosear, buscus, apropiarse arbres
«no gos boscar.. fusta de roure o de alzina».
Cap. En Pere

Botería, del germànic butt, bot de vi, ofici de boter.
«...e que fossen be del offici de la boteria».
CCIV

Botiga, magatzem.
«...ell deu fer metre la roba en botiga o en loch que sia saluo...» CCLXIII

Buch, bucca, cavitat, capatitat, tonelatge.
«...tot lo risch de tals nauilis e fustes puga esser reduhit e assegurat sobre lo buch daquelles».
Seg. marit. I




ArribaAbajo

C

Cabal, capitalis, capital, diner.
«...e metre en son poder lo cabal el guany...»
CCXX

Calafat, de l'árab kalafa, mestre d'aixa.
«...sil mariner li promet que ell sera calafat o mestre daixa o notxer...»
CXXIII

Calar, deixar, a lluixar, atracar en port o costa.
«...e si lo senyor de la nau los hauia fet manament que calassen e ells no hauien volgut calar...
CCXLVII

Caldero, caldaria, caldera.
«...e un caldero entre ell e los infants».
CCCXXVI

Calendari, kalendas, data, dia senyalat.
«...aquell que per lo calendari de la carta del seu prestech...»
XXXIV

Calt, calidus, ardent.
«e deu esser marcat al front ab ferro calt.
LVII

Cambiament, cambire, cambi.
«Empero lo cambiament del viatge es axi a entendre...»
CXLIV

Canamaçerla, cannabis, robes de cànem.
«...fustanis, canamaçeria, teles...»
Cap. e Ord. 49

Cant, cantus, humit.
«Encara si lo senyor de la nau fera metra res en cant, que es entendre en vert...»
LXIX

Canter, canti.
«pach de entrada per quascun canter de vi un sou».
Cap. e Ord. 6

Cap, de l'àrab habl, corda, terme.
«e si romp lo cap menys de lexarla anar...»
CX
«fins a cap del viatge».
XCII

Capa, capere, mantell. «Item deu hauer totes les capes, ço es a entendre gelebies e atzuuars e capes que porten los sarrahins».
CCCXXIX

Capbreu, caput breve, llibres de notes, registre, cartolari.
«...E sia escrit en capbreue.
LXVII

Capell, capellum, cimera.
«...e facet e coltell e curera e capell de ferre».
CCCIX

Capero, baix llatí capero, cert capell.
«capes, gipons, caputxos, gonelles, caperons...»
Cap. e Ord. 40

Capitol, capitulum, junta, consell.
«...lo senyor de la nau o leny deu fer aplegar tota la companya e aqui ab tots tenir capitol...»
CXI

Car, quare, donchs, perque.
«car cascu de aquells es en un mateix dret...»
XXXIII

Carena, carina, carena o quilla;
«e quant obrira e quant aura per carena.
XLVII

Carestia, carere, preu alt.
«...perço com per ventura se esdeue a quascu de pendre mer cat o carestia».
CXCVII

Carli, Carles, moneda de plata angevina.
«que la nau o lo vexell fara un carli al Consol...»
Ord. Sicilia.

Carnalatge, carnalaticum, carns en conserva.
«...e legums, carnalatge, vi e pinyons».
Cap. e Ord. 5

Carnatge, carnem, provisió de carn.
«E en tot carnatge se pot pendre una bestia de millorament».
CCCVII

Carreeh, carricare, càrrega.
«aquell carrech qui nolieiat li hauien».
CCLX

Carta, charta, escrit, document, privilegi.
«ab que lo nolit se mostre e sia clar per cartes...»
XXVII
«sia que haien cartes o no cartes...»
XXXII
«E de aço han los promens de mar carta del senyor Rey.»
XIII

Cartolari, chartularium, registre de documents.
«...e que tenga lo cartolari e que noy scriua res sino lo ver e ço que ou de quascuna de les parts...»
LVII
Cartolari es mes cregut que carta car la carta se pot reuocar e lo cartolari no».
LX

Caseu, quisque-unus, cada hú.
«Car cascu de aquells es en un mateix dret...» XXXIII

Cassar, cadere, apartar, expulsar. «...aquell notxer deu esser cassat de aquell loch...»
LXII

Cau, cadus canter.
«e deu li esser gitat un cau daygua per lo cap en auall».
CCLI

Cauquillat, conchilla, marcat.
«que primer no sien cauquillades e sagellades...»
Cap. e Ord. 49

Cauent, cavere, cuydadós.
«...ne los mercaders noy sien mal cauents...» CCXXXV

Cayrell, quadrum, projectils.
«Ballesters deuen hauer tots los cayrells que trobaran en la cuberta de la nau quis pendra e tots los crochs...»
CCCIX

Ceda, sericum, seda. «...axicom es or, argent, moneda, perles, ceda o altra roba nobla...» CCLVII

Celar, celare, amagar.
«E sin cela que li sia prouat, ell deu perdre les sues parts e les armes». CCCXXXII

Cell ecce-ille, aquell.
«Capita deu metre... cell qui ell volra en lo seu loch.» CCCXXIX

Cep, cippus, grillet.
«E lo senyor lo pot fer pendre e metre en un cep...» CLXVII

Cerquar, circare, buscar.
«lo senyor... es tengut de cerquar qui li fornesca aquella part».
XLIX

Cert, certum, de confiança.
«...e deu esser mes en poder de sauis homens e certs».
CCII

Certenitat, id., seguretat.
«hauien certenitat de les ocasions».
CCXI

Ces, sessum (de sederc), sés.
«...deu esser mes en un pal per lo ces e que li isca al cap». CCCI

Clam, clamor, queixa.
«e...star pres menant son clam».
XXX

Clamarse, clamare, queixarse.
«Mas lo prestador ve a la cort dels consols e clames del patro ab la carta».
XXIX

Clamater, id., lo qui's clama o queixa.   -273-  
«aquells deutors aytals o clamaters...»
CCLXXVIII

Clar, clarus, lliure.
«o mostre bens mobles clars e desembargats».
XXIX

Clauari, clavem-habens, majordom.
«...e lo capita e lo notxer maior e los clauaris...»
CCXCIX

Clauo, clavum, certa especiería.
«per fusta, pega clauo e stopa...»
XXXII

Clargue, clericus, capellà.
«...al clergue qui tenga la cura de aquell loch...» CXVII

Cobrar, capere, incautarse, recobrar. «los mercaders poden cobrar aquelles coses... per ells comprades».
CLVIII

Cobro, coopertum, seguretat.
«...la tenga en loch de cobro...»
CCLXXVI

Cocha, cauca, nau ample y rodo,na de dues y tres cobertes.
«Item que si alguna nau o cocha o altre vexell gros...»
Cap. En P.

Coffis, cophinus, paquet.
«caixes, bales de canamasseria, coffis, ho altres robes ligades...»
Cap. e Ord. 49

Coltell, coltellus, ganivet.
«...les sabates, el coltell e la correia...»
CXX

Collar, collum, plegar.
«...ell den fer collar e metre veles...»
CCCXXXII

Com, quando, quan.
«...o no staua ab ell com parti e sa terras».
CXXVIII

Comanador, cum-mandare, el qui dóna la comanda.
«...aportara la dita comanda en viatge o en loch hon no haura empres ab lo dit comanador...»
CCX

Comanar, id, encarregar.
«E aço lo dit scriua al qual la dita scriuania primerament sera comanada, no pot contrastar».
IV

Comauda, id., depòsit, encèrrech, contracte de poder o encomanament de nau, diners o mercaderia.
«...la haura presa e rebuda en sa comanda e en sa guarda».
LXXXIX
«...algun altre qui pendra comanda a viatge cert o loch sabut».
CCX

Comandament, id., ordre.
«...si lo mariner ho fara per sa auctoritat e menys de comadament...»
LVI

Comandatari, id., el qui pren la comanda.
«Encara mes si lo dit comandatari aportara la dita comanda en viatge...»
CCX

Combatiment, com-batuere coteig.
«a fi que fet combatiment daquelles ab los espatxaments...»
Cap. e Ord. 49

Cominal, communalis, tripulació, extès.
«...ell li deu donar de loguer axi com a un proer dels cominals que hi sien...»
LX
«tot leny en que lo crostam sera... cominal fins alt en les escoes...»
LXVII

Cominalesa, id. germanor.
«...Perque es bona la cominalesa e la egualtat e lo temprament dels bons homens».
CCXC

Cominalment, id., sense distinció.
«...lo senyor... deu metre e fer metre de tots cominalment en lo sol iusa».
LXXI

Comit, comes, comandant.
«...lo senyor de la nau pot parlar e fer auinenga ab los comits e ab lo almirall...»
CCXXX

Companatge, companagium (cum pane-agere) vianda que sol menjarse ab pa.
«E lo companatge deu esser fet tal com se segueix, ço es, formatge o ceba o sardina o altra pex».
CXLV

Companya, cum-pane, companyia gent del equipatge.
«Totes les coses quel almirall haura despeses en menjar e en altres coses a mantenir la companya...»
CCCXVIII

Companyo, id., company.
«...ell deu trametre al companyo que aquell sobredit mercader que mort sera hauia...»
CCLXI

Compassar, cum-passu, amidar.
«que sapia compassar e tallar veles».
LXII

Compliment, complementun, realisacíó, acabament.
«...E es li tengut lo senyor de la nau de leuar li la roba fins a compliment».
LXXXVIII

Comu, communis, participació.
«...Si lo senyor de la nau guanyara ab aquell comu que dels personers haura e tindra...»
CCLX

Condicio, conditio, cas, pena.
«Empero si ell hauia cambiat viatge per algunes condicions...»
CXLIV
«perço que la condicio que de sus es dita no li pusca desus esser posada.»
CLXXXVII

Condret, cum-directus, ben acondiut.
«...Empero si la stiba desusdita noy era condreta ans yra desfeta...»
CCLXXIV

Coneguda, cognoscere, coneixement.
«E aquell senyor que ell hi metra sia a coneguda del notxer».
CXCIV

Conestable, comes stabuli, comandant de gent de guerra.
«...dos ballesters ab lo conestable lur e dos homens darmens ab lur conestable
CCCIII

Conexença, cognoscere, tramit judicial, coneixement.
«e...e fets qualsevol anantaments tro a sentencia o a alguna interlocutoria o conexença.
XXI
«a conexença dels dits consols».
X

Congoixar, cum-angustia, apremiar, impacientar.
«...e lo senyor de la nau congoxara als mercaders que ells que espatxen...»
CXCII
«li diran que ell nos congoix...»
CCLXVI

Conquist, conquisitum, interès, guany.
«...lo loguer del primer viatge se deu pagar enfora lo conquist».
CXXXVIII

Consentiment, consentire, petita averia.
«...lo senyor de la nau o del leny es tengut de metre part en aquell consentiment o en aquell dan...»
CXCV

Consentirse, íd. averiarse, esquerdarse.
«E si per uentura la nau o leny nos rompra mas que es consentira o pendra algun dan...»
CXCV

Conseruatge, cum-servare, conserva o companyia de varies naus.
«...Senyor de nau deu fer conseruatge ab leny poch o ab gran...»
XCIII

Consol, consul, Cònsol de mar.
«E si los consols hi consenten deuen esser marcats al front de foch».
CCCXII

Consolat, consulatus, ofici dels cònsols, cert impost del Consolat.
«...que be e lealment se hauran en lo offici del dit consolat».
II
«E com haia pagat consolat, aquell consol li deu fer albara..»
Ord. Sicilia

Consolatge, id., consulaticum, ofici de cònsol.
«E si ell consent maluestat deu perdra les sues parts el consolatge e deu esser marcat al front».
CCCXXXIII

Constret, constrictus, obligat.
«car non son constrets per priuilegi del senyor rey...»
X

  -274-  

Construent, construens, constructor.
«si les mesures crexara lo dit construent...»
Cap. En P.

Consumament, consumare, perdua, desgast, mínva.
«Si la dita roba...pendra algun consumament o algun dan...»
LXXXIX
«E si peruentura en lo cartolari... algun consumament scrit trobat sera...»
CCXLI

Consumar, id., perdre.
«Si lo senyor de la nau o del leny ab qui ells serien hi consumaven sa nau o son leny...»
CLXIV

Contesa3172, contendere, plet, contradicció, ¿descompte?
«tot lo loguer li den pagar sens contesa e sens aueries».
CXL

Contrast, contra-statum, oposició, escusa, rèplica.
«...de qualseuulla cosa que sia fet o mogut algun contrast...»
LVI

Contrastar, id., oposarse, negar.
«...que lo senyor desusdit no pot ni deu en res contrastar».
LVI

Conuenir, convenire, reconvenir rependre.
«ne segons dit es puguen esser conuenguts».
Seg. marit.
VI

Conuinensa, íd., pacte.
«en neguna conuinensa no sere...»
XLIII

Couinent, id., conveni, just, adeqüat.
«...dels mercaders en los conuinents per ells promesos».
Cap. En P.
«trobadures conuinents».
CCXC
«feta en loch conuinent».
CCXCII

Correia, corrigia, corretja.
«les sabates, el coltell e la correa...»
CXX

Cors, corpus, buch o casco de la nau.
«...lo cors de la nau o leny no deu esser comptat».
CCXXXII

Cors, cursus, cors.
«si alguna nau o leny armat qui entrara en cors...»
CCLXXVI

Cort, cohors, curia, tribunal.
«Los consols han segell en la lur cort redon...»
V

Cosiment, discreció.
«...E si per ventura los mariners iran a cosiment del se nyor de la nau...»
CCXXVI

Cossari, cursus, corsari. «...si algun cossari o sagetia hi ha qui fes por al mercader...»
CI

Costal, constare, mesura.
«...si lo dit mercader nolieiara a faix o a costals...»
CCLXXXI

Costera, costa, costa marítima.
«Nau o leny que primerament sera ormeiat en port o en plaia o en costera o en sparagol...»

Costuma, consuetudinem, costúm legalisada.
«...tenir fur ne ley no costuma».

Cota, cotta, armadura.
«Calafat den hauer los ferros... o una cota del altre calafat.
CCCXXV

Couinent, conuinent, conveniens, arreglat, proporcionat.
«...e deuen ne esser donades trobadures couinents».
CCLII

Creador, creditor, acreedor.
«que algun altre creador del construent...»
XXXII

Creença, credere, crèdit.
«E de la fe e creença que es do nada al cartolari.»
LX

Creix, crescere, aument.
«...axi be com si hauia mesa part al creix que li haura fet...»
L

Creixer, id., aumentar.
«sapies quel personer no lin es tengut de res a creixer».
L

Creximent, id., aument. «de tota la messio del creximent de la obra deu pagar la meytat».
LII

Cridar, quiritare, anunciar, oferir?
«Si algun hom... metra aygua en lo vi despuix quel haura cridat, deu perdre la bota del vi...»
CCCXII

Croc, ant. celta croc, instrument pera armar la ballesta posant tivanta la corda.
«...e capell de ferre, ·II· crocs».
CCCIX

Crostam, crusta, enquitranat, carena.
«...o per poch crostam...»
LXIII

Cura, cura, regiment esperitual.
«...al clergue qui tenga la cura de aquell loch...»
CXVII

Cuxera, coxa, armadura inferior.
«...e coltell e cuxera e capell de ferre».
CCCIX

Cuydar, cogitare, procurar.
«...fan fer mes parts que ells no cuyden fer...»
LVI

Cuynat, bullit o carn d'olla. «...e en los altres iorns de la setmana cuynat...»
CXLV

Cuyraça, corium, armadura de

cuyr.
«...e perpunt e cuyraçes e façet...»
CCCIX

Cuyram, id., cuyr.
«Item tot cuyram ab lana...»
Cap. e Ord. 29

Cuytat, greu.
«...era malalt e cuytat...»
CCLXIV




ArribaAbajo

Ç

Çafra, az-za-feran, safrà.
«...de çafra o de grana o de alguna altra cosa que fos noble mercaderia». CCLXXV

Ço, ecce-hoc, això.
«lo preu, ço es la cosa iutiada es a aquell deliurada...»
XXV

Çofferir, sufferre, sofrir. «...los senyors de les naus son encara mes tenguts de çofferir e de sostenir als mercaders...»
CCXXXV




ArribaAbajo

D

Daça, de hac, de aquí.
«...e mesa una ancora daça e laltre dalla...» CCCXXXII

Daciaunt, d'ara en avant.
«...daciautant tots e sengles cambis o prestechs...»
Ord. Cons.

Dacio, datio, promulgació.
«Com daço lo dit senyor Rey nel dit procurador feu apres la dacio del dit priuilegi.» III

Daltri, alteri, d'altra persona.
«Que gens pas no es rao que negu puixa ni deia hauer poder en los bens daltri...»
LI

Dalls, del germànich dalgan, dalles.
«ferros de lances, dalls, podedores...»
Cap. e Ord, 44

Damnatge, damnum-agere, dany. «...ne bala ne farcell que damnatge hi prengues...»
LXIII

Damnar, damnare, desautorisar.
«...los dira els demostrara que ells que damnen e que desffaçen aquella carta...»
CCLXVI

Dan, damnum, perjudici, dany.
«...tot dan e tota messio quen fara nen sostendra la nau...»
LXII

Daquent, de-ic-inde, d'aquest país.
«nauegaren o daquent mercadeian o tornant...»
Guiatge

De, a.
«es obligat als personers de totes aquelles conuinences». CCXLIII

Ordinarium Vicense, 1547, p. 183.

  -275-  

Debans, de-ab-antea, abans.
«o despuys o debans...»
XCIV

Decisir, decidere, tramitar.
«on les dites causes... son decisides e determinades...»
Cap. de 1481

Defalt, de-faltum, detecte.
«Feta la offerta de bens mobles axi vexells com altres per lo condemnat o per la part en defalt de aquell.»
XXIV

Defalliment, falire, falta. «nolieiran altra nau o leny per defalliment daquell que ells hauien nolieiat».
CCLX

Defensio, defendere, delensa. «A la qual demanda de reconuencio e raons de defensio si posades son...»
VIII

Deiusdit, deorsum dictum, abaix dit.
«aço deiusdit deu hauer lo senyor de la nau...»
CXVIII

Deliura, liber, lliure.
«senyor de nau o leny qui en mar deliura... sencontrara ab lenys armats...»
CCXXX

Deliurar, de-liberare, entregar.
«daytanta roba com lo senyor... li deliura».
CCXXXII
«...e lo dit deute es deliurat al acreedor...»
XXIX

Demanador, demandare, demandant.
«Lo primer demanador es tengut respondre». VIII

Demanant, id., demandant, consultor.
«»...los testimonis que la part demanant dins la dilacio dar enten...»
VIII

Demanar, id., consultar, requirir.
«E si ell los en demana e los personers ho volen...»
CCXXIX

Demanat, id., demandant.
«E lo demanat ab la resposta ensemps posa rahons en defensio...»
VIII

Dementre, dum-interim, mentres.
«...nol hauran afrontat ne destret ab la senyoria dementre que ab ell ensemps hauia estat».
CCLXXVIII

Demostrar, de-mostrare, mostrar.
«...si aquell qui lo dit mercader hi haura iaquit per demostrar e per deliurar la desusdita roba...»
LXXXIX

Departidament, de-partire, separadament.
«E si passen trenta dies continuus vel diuisim ço es departidament...»
XIV

Departir, id., distingir, dividir, classificar, distribuir.
«...aquell preu deu esser departit entre tals acreedors...»
XXXIII
«Departiren ho enaxi».
LXVI

Derenelir, derelinquere, abandonar.
«E los mariners no deuen derenclir la nau part lo temps que han star en aquell viatge».
CLXXIX

Desalt, des-altum, disgust, desayre. «E si los mariners per desalt que haguessen del senyor de la nau...» CCXXXVIII

Desamistat des-amicitia, falta de amistat, odi.
«ni per amistat ni per desamistat...» CCCVIII

Desembargat, des-imparatum, lliure, no embargat.
«...o mostrats bens mobles clars e desembargats...»
XXIII

Desestibar, de-stipare, descarregar, desfer la càrrega
«...ni nengun mariner no deu leuar roba ne gitar en terra ne desestibar menys de sabuda del scriua».
LVIII

Desexirse, des-ex-ire, desentendre's.
«E per aquesta raho lo senyor del leny ses desexit del mariner, e lo mariner dell».
CLXXXIII

Desfet, dis-factum, perdut, empobrit.
«...mas faeren ho perço quels senyors de les naus e dels lenys no fossen del tot desfets».
LI

Desfer, id., perdre, empobrir, anular.
«...lo senyor de la nau poria desfer los mercaders».
CXI
«...no volran que aquella carta... ques damne ne ques desfaça...»
CCLXVI

Desgrat, des-gradum, disgust, desconceptuació.
«...e lo senyor de la nau los ne volra gitar per lo desgrat que per ventura dells haura...»
LIII

Desormeiar, des-armare, desguarnir, desaparellar.
«Mas (si) non gosa leuar, que desormeig...»
CLXXV

Despagat, des-pacare (derivat de pax), contrariat.
«que tostemps ne serien despagats...»
LI

Despendre, dis-prehendere, gastar.
«...retre compte de tot ço que haura rebut de nolit e despes e venut e comprat».
LX

Despesa, id., manteniment.
«...los dits personers li son tenguts de pendre en compte tota messio e despesa».
CCXLIV

Desplaer, des-placitum, desgrat, disgust.
«e...lo senyor de la nau o del leny se deu guardar de fer desplaers a aquells mestres...»
LIII

Despuix, de-postea, després.
«Si algun hom...metra aygua en lo vi despuix quel haura cridat...»
CCCXII

Despuys, id., després.
«E si ell la crex despuys lo personer hi deu hauer la sua part».
L

Desorrar, des-saburrare, llençar sorra o lastre.
«...com haura anat alla hon deuia anar e ell haura descarregat o desorrat».
CLXI

Destre, dextra, direcció.
«fer destre en terra o en mar».
CLXXX

Destrenyer, de-stringere, obligar.
«E per aquesta raho lo senyor de la nau o del leny nols pot destrenyer».
LI

Destret, de-strictus, persecució, imposició.
«...si al senyor... couendra a gitar o sia git per destret daquells lenys armats...»
CXI
«per manament o per destret de la senyoria».
CCLXX

Destrigar, strigare, entretenir, destorbar.
«nol ne pot destrigar de son viatge...»
CCLXXVIII

Destrich de-strictus, càrrech, perjudici.
«... son tenguts de donar al senyor de la obra tot dan e tot destrich e tota messio...»
LIV

Desus, de-super, al damunt.
«...e lauer qui es sol pendra dany per laltre que va desus...»
LXX

Desusdit, de-super-dicturn, més amunt dit.
«Segons que en lo capitol desusdit diu...»
LXXI

Detardat, de-tardare, entretingut.
«el ne res dels sia detengut ne detardat».
CCLXVI

Detenidor, de-tentor, possehidor.
«Los hereus o los detenidors dels bens de aquell qui mort sera...»
XLIX

Determenar, determinare, regir, resoldre.
«...tots los contractes que per us e costum de mar se han a determenar...» XXXI

Detort, de-tortus, vici de la cosa. «...Saluo deute o comanda o detort sil te».
XLIX

Deuers, de-versum, en direcció a.
«...si va en acra o en alexandria o en armenia o deuers aquelles parts...»
LXXVII

  -276-  

Dexelat, decelare, acusal.
«E si axi no ho fan... seran dexelats que ells ho hauran pres».
CCCXXVIII

Diffugi, de-fugitum, evasiva, subterfugi.
«...sens tota malicia e sens tot diffugi».
CCXII

Dilacio, die-ferre, pròrroga.
«...es los atorgat temps conuinent per dilacio i segons la lunyesa del loch».
VIII

Dir, dicere, oferir o prometre en l'encant.
«que sia donat algun auantatge a aquell qui primer dira li deu esser dat».
LVI

Disceptar, dis-capere, escusarse.
«e sens donar la dita caucio o disceptar de aquella...»
Seg. marít.,
XXI

Discutir, ex-cussio, escutir.
«...e lo marit no ha alguns altres bens en los quals la dita dona se puga entregar en lo dit dot e escreix e haura discutits aquells bens...»
XXXV

Disputar, disputare, discutir, decidir.
«...per veure e per disputar lo dit bescompte o falla si sera ver o no».
CCXIV

Dit, dictus, manifestació, paraula.
«pus que per dit ne per lo renunciament que ells li haguessen fet, no sen era volgut estar».
CCLXIV

Dorment, dormiens, lo qui dorm.
«...E si alguns daquests qui desus son dits seran trobats dorments a la guayta...»
CCLI

Dos, dorsum, revers, espatlla.
«e la resposta que fara haia scriure al dos de la letra».
Ord. Cambis

Drap, del germànich trapping, roba, decoració.
«Capita deu partir los draps de vestir...»
CCCXXIX

Dreçar, directus, arreglar, endreçar.
«...costar li hia mes de dreçar e de adobar que ell no hauria de la roba...»
CCLXXIV

Dretura, directura, rectitut.
«lo notxer axi es posat com a balança de tenir veritat e de terma dretura...»
CCXXXVI

Dubtant, dubitare, temerós, perillós.
«...que ell fos dubtant en algun loch e quel dit mariner noy gosas anar...»
CLIII
«e que sia en loch menys dubtant».
CLXXXII

Dubte, dubium, por, recel.
«...que no es bell temps e ha dubte que nos meta mal temps».
CCI




ArribaAbajo

E

E, et, y.
«...e de respondre per aquell a les demandes e rahons per la una e per altra part posades».
VIII

Egual, aequalis, igual.
«...se deu partir per eguals parts entre tots los mercaders».
CCLXIX

Egualtat, equus, equitat.
«car segons dret e segons raho e egualtat, nos deu fer».
CCLXXXII

Elet, electus, elegit.
«Lo dia de Nadal los dits consols elets iuren...»
II

Embaraçador, busca-rahons.
«...perço que si aquell mestre era embaraçador o trafegador»
LIV

Emblar, in volare, sotstreure, robar, furtar.
«...com si loy hauien emblat o sostret de la casa enganosament».
LIII

Embolum, volumen, bulto, volum.
«Que reues seria e cosa perillosa qui metie la cosa del embolum al sol iusa...»
LXXI

Empara, imparare, embarch.
«Sobre totes les empares fetes per los consols es rebuda fermança de dret».
XLII

Emparar, id., empendre, embargar, apoderarse.
«...dels mestres daxa e dels calafats qui hauran emparada alguna obra de fer...»
CCLXXII
«...e aquella obra deu estar tant emparada fins que aquells mestres sien satisfets de tots lurs maltrets e encara de tot dany».
LIV

Empatx, impeditio, impediment, destorb.
«...o per empatx de senyoria que ell no gosas anar descarregar en aquell loch...»
CXLIV

Empatxament, id., destorb.
«...si lo dit loch era pus luny quel loch on lo empatxament era...»
CXCI

Empatxar, id., privar.
«Si nau o leny per alguna condicio sera empatxat de senyoria...»
CXCI
«...perque nolieiaua nau o leny ni se empatxaua ab algu per fet de nolieiar...»
CCLXI

Empe, in-per-hoc, empero.
«E en aquesta guisa empe que si los dits personers...»
CCXLIV

Empediment, impeditio, prohibició.
«...e stant en aquell loch venia ocasio de penyores o empediment de les senyories...»
CCXI

Empena, in-pecten, empenya.
«Encara mes, que per totes sabates empenes...»
Cap. e Ord. 42

Empenar, penna, emplomar.
«...ço que pertany a ballester de empenar e de fer astes e cordes e serralles...»
CCCXXIV

Empendre, in-prendere, conuenir.
«E si en aquell temps empres lo mercader no les hi volia metre...»
LXXXIII

Empenyorar, in-pignorare, empenyar, donar en penyora.
«...lo senyor de la nau o del leny pot empenyorar la part complida...»
XLVIII

Emprar, emparare, contractar, utilisar.
«Si algu haura en voluntat de fer barca e haura emprat alguns bons homens que li façen part...» CXXIII

Empreniment, in-prehendo, pacte.
«...saluo empero totes conuinençes e empreniments...»
LXXXIX

Empressio, im-pressum, tracte, pacte.
«...aquell mercader qui la sua roba haura mesa en la nau per la condicio o empressio que desus es dita...» CLXXXVI

Emprestador, in-prestare, prestamista.
«o emprestadors la faran vendre per prestech...»
CCLVI

Enantament,3173 in-antea, tramil judicial, notificació. (V. Anantament.)
«A aquests enantaments a fer es feta assignacio de tres en tres dies...»
VIII

Enapres, in-posterus, desprès.
«E enapres ab les dites parts presents va demanar de consell...»
XVIII

Enaxi, in-hac-sic, aixís.
«...e enaxi com, la nau o leny guanyara del nolit...»
CLXXIX

Encalçar, calcea, perseguir.   -277-  
«...e si lo senyor lo encalça de laltra part pot sen defendre lo mariner...»
CLXV

Encamerament, in-camera, falsetat.
«...per raho de la falsia o encamerament desus dit...»
CCXCIII

Encamerat, id., dolent, averiat, fats.
«...ans sera trobada mala e encamerada en qualque loch».
CCXCIII

Encant, in-quantum, subasta, fadiga.
«...si donchs encant publich noy hauia...»
LV
«e ell exira de ta nau o del leny per encant...»
CCXXIX

Encantar, id., subastar.
«Los consols determenen totes questions que son...de encantar, de fet de git...»
XXII
«E si los personers encanten ab lo senyor de la nau...»
CCXXIX

Encara, hanc-horam, a més.
«Encara deuen saber que lo senyor de la nau deu fer carregar la roba...» LXXIII

Encastarse, hinc-stare, agafarse.
«Encara si alguna nau tendra prois e perço quel prois no frete ne sencaste hauray posats senyals...»
CCXLVI

Encercar, in-circare, buscar, procurar.
«e es raho que algu no deu fer ne encercar tant de dan a altre com per ventura fer poria...»
CCXC

Encloure, in-cludere, afegir, involucrar.
«...e encara ultra lo guany que ells hi fan que si enclou aquell nolit...»
LXXXV

Encontinent, in-continuo, tot seguit.
«...a requisicio de les parts encontinent los consols assignen dia...»
VIII

Encontrar, in-contra, trobar.
«...que aquella nau o leny...se encontrara ab lenys armats...»
CCXLIII

Encorrequt, in-currere, sospès, detingut.
«E si menaran amor a algu deuen hauer les lurs parts encorregudes...»
CCCXXL

Encrostamat in-crusta, encrostissat, encrostat.
«...e sis banya per aygua de pla que la nau o lo leny faça e sia sufficientment encrostamada...»
LXIV

Encruscament, in-cruciare, agravació.
«...per raho del encruscament de la malaltia que ell hauria...»
CCLXII

Eneruscar, id., agravar.
«...que aquella malaltia que ell hauia li fos encruscada...» CCLXII

Encunç o en cunç, comptus, compositus, en ordre.
«si seran nauegadors encunç acompanyats.»
Ord. Cons.

Enderins, clamàstechs?.
«...enderins ho caualls de foch ho fogons...»
Cap. e Ord, 44

Enferit, in-ferre, agafat, lligat.
«...una gumena la millor que troben enferida al ancora...»
CCCVIII

Enfora, in-foras, sense comptar, a més de.
«...lo lit e lo vestit del pelegri enfora aquell que deu hauer lo notxer».
CXVIII

Enfortiment, in-forte, reforç.
«...exarcia que hagues ops o adob o enfortiment».
CCXLVII

Enfortir, fortis, rejorçar.
«que exarcia ha mester o enfortir o adobar...»
CI

Engan, in-ganeum, engany.
«...deu esser menys de frau e de tot engan».
CXCII

Enganar, id., enganyar.
«e no lo sabran fer, sino que engamen les gents».
LIII

Enganosament, id., ab engany.
«...com si loy hauien emblat o tret de casa enganosament».
LIII

Ensemps, in-simul, al mateix temps.
«...los dits consols ab las dites parts ensemps van dauant los promens mercaders».
XVIL

Entegra, integer, dancera.
«la meytat de les botes desfetes com de les entegres».
CCLXXIV

Entegrament, id.
«li son tenguts de tot a restituir entegrament».
CCLXI

Entegrar, id., reintegrar, ferse pagament. «e lo marit no ha alguns altres bens en los quals la dita dona se puga entegrar en lo dit dot e escreix...»
XXXV

Entena, antemia, antena.
«...e tirar entenes e timons en terra...»
CLXXX

Entena, intendere, entenga.
«Que si hí ha algu qui haia o entena hauer demanda...»
XXV

Entendres, intendere, procurar, proposarse. «e aquella nau...se entendra a defendre als enemichs».
Cap. En Pere

Entremetre, inter-mittere, intervenir.
«com los dits consols de la venda de aquells bens seents nos vullen entretre...»
XXVI

Entro. intro, fins.
«...que no git ne faça gitar entro quel mercader haia gitada alguna cosa».
XCV

Enuit, in-vim, esforç, impuls.
«...perço car ell haura fet tots sos enuits e tot son poder de ormeiarse».
CCM

Escapol, lliure, redimit, exempt.
«...lo dit seruicial deu esser escapol al temps que aquella nau o aquell leny sera estat venut».
CCLXXIII

Escapolar, escapolare, assotar.
«...e escapolar aquells quascuna vegada que contrafaran».
Ord. Cons.

Escapolons, escapularis, retalls.
«bonets e escapolons, sayes...»
Cap. e Ord. 49

Esclariment, ex-clara-mente, aclaració.
«E per los esclariments desusdits fon feta aquesta esmena».
LI

Esclarir, ex-claro, explicar, aclarar.
«Volen esclarir ço que diu sufficientment enerostomat com deu esser entes...»
LXVI

Escoes, del italià ascosa, l'extrem de les perxes o plans rectes.
«...e per tot cominal fins alt en les escoes...»
LXVI

Escorcoll, busca, registre presa.
«E deuen hauer de tota moneda ques trobe en lescorcoll...» CCCXXI

Escorcollador, recercador, apresador.
«Escorcolladors deuen hauer ·X· besants per home».
CCCXXI

Escreix, ex-crescito, esponsalici.
«...ha obtenguda sentencia contra los bens de aquell seu dot e escreix...»
XXXVI

Escriure, scribere, apuntar, anotar. (V. Scriure.)
«...lo cartolari on algun hom no puga escriure...»
CCCXXX

Escruxirse, ex-cruciare, esforçarse.
«...e fan fer fermançes per que sescruixen e les naus fan lur viatge». CCXCVIII

Esdeuenir, de-venire, succehir.
«...per fortuna de mal temps o daltre cas que si esdeuenga...»
CXII

Esfondrar, infundere, submergir.
«...puixen esfondrar o desfer o metre a fons».
Cap. En Pore

Esguardament, del germànich warten (mirar), presencia, inspecció.   -278-  
«...a coneguda e esguardament de bons homens de mar...»
CCLXXVII

Esquardarse, id., tenir en compte.
«...esguardada empero la fama e lo valor de aquells...»
CCLXXI

Esguart, id., consideració.
«...agut esguart a les persones dels dits testimonis...»
IX

Esmena, ex-mendur, indemnisació, aclaració.
«...no ha tengut de esmena a fer de roba que per aygua de pla sera banyada».
LXVI
«E per les rahons desusdites feren aquesta esmena e aquest esclariment los nostres antecessors».
LXVI

Esmenar, id., indemnisar.
«...sis pert en la nau stant, lo senyor de la nau den esmenar aquells hauers».
LXVII

Esmerçar, merces, gastar, emplear. «Encara es tengut lo senyor del leny al mariner de esmerçar sos diners com laura pagat...»
CXLII

Esmes, trobat?
«...los dits senyors de les naus o dels lenys son esmesos que ells no han diners...»
LVI

Esparagol, 3174 badia, cala, port natural.
«Nau o leny qui primer sera ormeiat o en port o en plaia o en costera o en esparagol o en altre loch...»
CCI

Espanya, la part no catalana de la península ibèrica.
«nauegara en Barberia o en Espanya».
CCLXXIV

Esparç, separatus, detallat.
«...e que faran e tendran compte esparç en lo libre de la nau de quascun espatxament, ops o necessitat...»
Ord. Cons.

Espatxament, ex-pacto, despatx.
«...e que aquella moneda hagues ops a espatxament de la nau...»
CVII

Espatxar, íd., enllestir, despatxar.
«...ells deuen vendre de la lur mercaderia per a espatxar la nau».
CVII

Espendre, extendre.
«e que sia per tota la nau o per tot lo leny espes...»
LXIV

Esporta, sporta, senalla.
«Clauaris han tots los aguts que sien en la nau que no sien en balla ne en farcel ne en esporta».
CCCXXXI

Esquira, del germànich skiuhari, agravi.
«Encara almirall ne capita no pot gitar algun hom de offici per alguna esquira que li haura...»
CCCVI

Estament, stamentum, estat, costum.
«...e segons quel temps sera e segons lestament de la terra».
LIII

Estepa, stips, (apretat), grades del astiller. «E allo sia entes de tota nau e de tot leny quis fara de nou en les estepes».
CCLXXXIII

Estoiar, del germànich stûche, (vayna de ganivet), conservar.
«E la moneda si noy ha parent, deu la pendre lo senyor e lo senyor deu la estoiar e tenir fins que en loch que li sia demanada...»
CXVII

Estorçre, ex-torquere, salvar.
«...ab la voluntat de Deu porem estorçe les persones e gran partida del hauer».
XCIX

Estrena, strena, propina.
«...e ell los vol donar estrena e refrescament...»
CCXXX

Esuchidor, ex-vadere, assaltador.
«Esuehidors deuen hauer ço quel almirall los prometra...»
CCCVIII

Esuchiment, id., assalt.
«E totes coses que pren en esuehiment de nau que valla ·V· besants en auall».
CCCVII

Esuchir, id., assaltar.
«Los homens darmes deuen hauer tot ço que pugan tolre als altres homens darmes que tenguen al cap al esvehir que faran, mas pus que la nau sera esuahida nols deuen tocar res».
CCCX

Euocar, evocare, inhibir, sostreure.
«ni euocar per qualitat alguna les causes...de la dita cort».
Seg. marít., XII

Exarela, ex-sarcina, tot lo cordatge, veles y altres aparells de la nau.
«Nau o leny...si li fall exarcia axi com arbres o ancores o timons...»
CXC

Exarciar, ex-sarcire, provehir de exarcia.
«...que aquella nau o leny sia be e sufficientment exarciat...»
CCLXXI

Exauaguer, del àrab xabeca (filat), lo qui maneja la xàbega.
Item que algun exauaguer, pescador ne altre...»
Cap. En Pere

Exaugar, ex-aqua, traure de l'aygua.
«Roba...que vaia sobre aygua o que la mar la hagues exaugada en terra».
CCLII

Exceptat, ex-capere, exceptuat.
«Exceptat sobre empara feta de roba...»
XLII

Exercidor, exercitor, encarregat de la exarcia3175.
«si per aquell patro o exercidor sera degut per jornals als mestres».
Cap. En P.

Exirse, exire, vessarse.
«si aquella stiba se exira o vessara alguna quantitat de vi...»
CCV

Exiuernador, ex-hibernare, d'hivern o hivernal.
«Encara mariner nos deu despullar sino en port exiuernador...»
CLXX

Exhiuernar, id., passar l'hivern.
«...que ell pert tots iorns son temps puys exiuerna...»
CXL

Expedient, ex-pediens, expedit.
«segons que a lur profit mils conexeran expedient...»
Guiatge

Exuta, exuta, aixuta.
«...axi de la exuta com de la banyada o aguastada...»
XXVII




ArribaAbajo

F

Facet, o farset, vestit interior sobre'l qual se posa l'armadura.
«Ballesters deuen hauer...e facet e coltell...»
CCCIX

Fadiga, fadica, cansament, retracte o prelació.
«...car lo dit senyor de la nau o del leny hi haura molta fadiga haguda, e molt maltret e molt treball...»
LVI
«...e hauer fadiga ell si volra que aquella nau o leny...faça lo viatge...»
CCLXI

Fadigar, fadicare, usar del dret de fadiga o retracto.
«Ans ho deuen fadigar a aquells mestres qui aquella obra hauran començada...»
LIII

  -279-  

Faedor, factor, factible.
«...si sera vist faedor a la maior partida dels mariners».
Cap. En P.
Faeltat. fidelitas, fidelitat, sotsmissió.
«...saluant tota hora la faeltat e lealtat del senyor Rey».
II

Faena, facienda, feyna.
«Perque tot senyor de nau o leny se deu guardar com fara ses faenes e com nu...»
CXCVII

Faix, fascis, feix.
«faran metre en aquells faixs, bales, farcells o caxes o altra roba».
CCLVII

Falces, falces, plural de falç.
«falces, relles...»
Cap. e ord. 44

Falre, fallere, faltar.
«...que si a la nau que primer sera ormeiada falra sa exarcia...»
CCI

Falsia, falsum, engany.
«...que si per raho de la falsia o del encamerament desusdit, dan o greuges o messio haura sostengut algu...» CCXCIII

Falla, fallere, falta, errada.
«...si lo senyor de la nau ne ha a logar altre per la falla que aquell li haura feta...»
CLVIII
«...algun bescompte o falla en lo compte».
CCXCIV

Fallida, id., falta.
«...e sera banyada per aygua de cuberta o per murades o encara per fallida de crostam...»
LXIV

Falliment, id., falta.
«...per passatge o per falliment daltres naus o lenys...»
CCXLIV

Fallir, id., faltar a la paraula, fallar.
«...si sabia que los personers li deguessen fallir ne ho poguessen fer».
XLVIII
«...aytal roba que afferma que li fall aquella...»
XXVII

Fardell, de l'àrab fard, farcell.
«...e allo que dins aquells faixs, bala, o fardell, caixa o qualque altra roba se sia.»
CCLVII

Farida, escomesa.
«Encara si deu fer una farida, atrestal, ey fa tornes, atrestal».
CCCVI

Fax, facis. (V. faix.)
«...daquell fax o bala o farcell que ells carregaran o descarregaran...» VIII

Fe, fides, seguretat, confiança.
«...no fora partit del dit loch sino fos per le de la dita conuinença e promissio...»
XCIV
«...dignes de fe...»
CCLIII

Feble, factus-debilis, fluix.
«Encara los es tengut de dir quina obra fa, si es fort o feble.»
LII

Feel, fidelis, fidel.
«...que ell sia feel e leal e obseruant en totas coses...» CCCVI

Fel, id., fidel, «...que li haia a iurar de esser fel e leal...»
CLIV

Fellonia, del germànich fillon butxí, odi, perversitat.
«...perque no seria ne es rao que per fellonia que un personer o dos o per desgrat que ells haguessen del dit senyor...»
LVI

Fer, facere, computar, relacionarse, convenir.
«...quels hauers perduts facen a aquells ques restauraran»
CXCV
«...que deu senyor de nau fer a mercaders e a mariners e a pelegri...»
XLVI
«...e altres empreses que façen a donar...»
CCCXXIX

Ferir, ferire, xocar, abordar.
«Nau o leny qui haia a ferir en terra per fortuna de mal temps»
CXCV

Ferma, firma, firma.
«que la ferma...es vertadera e no ficta».
Seg. marít.
X

Fermament, id., firma, contracte.
«...e era lo fermament fet ab carta o ab testimonis o scrit en capbreu...»
LXXXIII

Fermança, id., fiança.
«Sobre totes empares fetes per los consols es rebuda fermança de dret».
XLII

Fermar, id., firmar, assegurar. «...deu donar la meytat del nolit lo qual hauria fermat a la nau o al leny...»
LXXXIII

Ferramenta, ferrum, troços o objectes de ferro o altre metall baix.
«...ço es a saber ferramenta o vianda o sagoles...»
LX

Ferraments, id., eynes de ferro.
«Mestre daixa, deu hauer los ferraments del altre mestre daxa ab que clauara.» CCCXXIII

Ferre, id., ferro.
«E perço deu hauer los ferres del ballester...»
CCCXXIV

Festanyal, festa-annualis, lesta principal del any.
«...encara mes es tengut lo senyor de la nau o del leny de doblar la raccio als dits mariners a festanyal
CXLV

Fiança, fidare, confiança, esperança.
«...o haura nolieiat: nau o leny per fiança de la comanda que aquell li haura promesa...»
CCXV

Ficta, ficta, fingida.
«que aquelles seguretats son verdaderes e no fictes».
Seg. marit.
IX

Filassa, filaticum, fil, filàstica.
«Item tota filassa de estam o de lana...»
Cap. e Ord. 30

Flix, filum, cordes velles.
«...si aquell senyor...a qui la exarcia sera fallida hauia mes flix que no sera ormeiat axi com deguera e poguera...»
CCIII

Flixar, afluixar, desentenre's.
«...en tal guisa se pot hom flixar de creximent que nos deu nes pot flixar de adob...»
CCXLIV

Flori, Florencia, moneda començada d'encunyar a Florença en 1252, implantada a Catalunya en 1285 y valia 15 sous.
«Exceptats empero florins dor qui sien portats en terres e senyories...»
Cap. e Ord. 35

For, forum, privilegi, usatge, manera, preu, estima, jurisdicció.
«...per aquella manera e de aquell for...»
CIV
«o no la haura venuda al for de la terra».
CCLXXIX

Força, fortis, nombre, part, pressió, hostilitat.
«...o per força de mals lenys, o per força de lurs enemichs o per força de malas gents».
XCIV
«...axi com la maior força dels personers faran...»
L
«...que la maior partida o força volra...»
LVI
«...es tengut de retre e de restituyr tot lo dan quels mercaders demunt dits per la força demunt dita sostendran...»
CCLXXVI

Forçar, id., obligar.
«E daço desusdit poden forçar los dits personers al dit senyor...»
LVI

Foreiblament, id., ab violencia.
«...e axi com desus es dit forciblament ab los dits mercaders sen menara lo carrech desus dit...»
CCLXXVI

Forciuolment, id., id.
«...e males gents o enemichs lurs o fortuna de temps forcivolment lo li tolran...»
XCIV

Forfori, certa mercaderia.
«...al quintar qui es nomenat forfori...»
XLV

Fornir, del germànich fruma, provehir, arreglar.
«...si los diners seran tants que bastassen a fornir tota la part que aquell hauia promesa de fer...»
XLIX
  -280-   «... e per ventura algunes vegades los dits senyors...han a fornir en la nau...mes parts que ells no cuyden fer...»
LVI

Forniments, id., provisions,
«ab lurs armes e forniments...»
Ord. Cons.

Fort, fortis, molt.
«... per fort poca de fortuna que fees ell...»
CCXLVII

Fortuna,3176 fortuna, temporal, contrarietat. «...que si la nau o lo leny correra e sostendra tan gran fortuna de mal temps...»
LXV

Fou, fovea, varader, cala.
«...sil senyor del leny no vol traure en terra o en fou...
CLXXXI
«Empero si nau o leny sera en fou o en estany...»
CCLIII

Franquesa, franquicia, exenció de tribut.
«e alguns altres que han franquesa...»
Pes del Rey

Frau, fraus, engany.
«...que sia menys de tot frau».
LXXXIV

Fraudar, id., defraudar.
«...o per raho quels dits mercaders li volguessen fraudar lo nolit...»
CCLXIX

Fretar, fretum, fregar.
«Encara si alguna nau tendra prois e perço quel prois no frete ne sencaste...»
CCXLVI

Fretura, id., falta,
«Ab que aquella exarcia qui en la ribera sera no faes fretura a aquell de qui sera...»
CCVIII

Freu, id., estret.
«...per entrar en port o en freu o en loch on se pogues saluar la dita mercaderia...»
CXII

Fugidor, fugere, el qui fuig.
«...que lo mariner no pot perdre son loguer per fugidor ne per trafegador...»
CXCIII

Fur, forum, lley especial, local o privilegiada.
«...segons forma del fur de la ciutat o costum del loch hon los bens son».
XXVI
«...hom quant es mort no es tengut de tenir fur ne ley ne costuma».
XLIX

Fust, fusta, troç de fusta, tauló.
«...volra leuar alguns de aquells fusts que en aquell raig seran...»
CCLIX
«Clauaris han de quascuna nau una caxa la millor quey sia menys de roba, sol lo fust».
CCCXXXI

Fusta, id., nau en general.
«a rischs de nauilis o fustes».
Ord. Cons.

Fustani, drap de cotó.
«sayes, fustanis, canamaçeríes».
Cap. e Ord. 49

Fuyt, fugitum, escapar, fugit.
«E si la muller li sera fuyta despuys quel marit ne sera partit.»
CXXVIII




ArribaAbajo

G

Gabella, del àrab cabela, discordia.
«o per baralla o per gabella».
Cap. En P.

Gabia, cavea, caseta en un pal de la nau y, per extensió, la vela inmediata a la gabia o caseta.
«...tot leny qui no rem e que haia gabia, fa aytal capitol com nau».
CCCVI

Gabier, id., encarregat de les gabies o veles.
«Almirall pot leuar gabiers e timoners e sobreguardians».
CCCVI

Galea, nau llarga y de poch calat.
«puixen tornar les carregar ab les dites galeases...»
Cap. e Ord. 37

Galera, id., embarcació de vela y rem de llarga carena y poch calat3177.
«i algu qui yra per si mateix ab galera o ab sagetia...»
CCC

Gandalla, ret, cofia.
«camises, cossets, gandalles dore de seda...»
Cap. e Ord. 41

Ganfanoner, del germànich gundujo, combat, y feno, bandera, portador de la bandera.
«Almirall pot leuar ganfanoner ab voluntat del capita».
CCCVI

Gaolls, destrals.
«gaolls o dalls bosquers».
Cap. e Ord. 44

Gastar, vastare, minvar en quantiat o estima.
«...aquella roba que per aygua de murades o de cuberta se banyara os gastara...»
LXV

Gayatell, del germ. wachte, certes senyals de vigilancia, o boyes.
«Senyor de nau o leny qui pendra o fara pendre senyals, gayatells o races de ancores».
CCXLVI

Gelebia, capa sarrahina.
«Item deu hauer totes les capes ço es a entendre gelebies e atzuuars e capes que porten sarrahins».
CCCXXIX

General, la Diputació o Generalitat de Catalunya.
«se haia a metre lo cost segons lespatxament del general».
Seg. marít., I

Generalitat, impost del General.
«la qual no sia tenguda pagar generalitat.
Cap. e Ord.

Gerram, del àrab djarra, gerres.
«Nau o leny qui estibara de gerram...» CCXXXVI

Get, jactum, llençament.
«E aquell get deu se pagar per sou e per liura o per besant...»
XCIX

Gingebre, amomum zingiber, herba indiana de gust fort y picant com lo del pebre: gengibre.
«Item gingebre...»
XLV

Gint, ingenium, enginyosament, ab propieat.
«...quascun dells se deu ormeiar be e gint...»
CCIII

Girar, cambiar, corrompre.
«...bastaxos o vils homens que hom pogues girar per diners».
CX

Git, jactum, llençament. (V. Get.)
«...e mes semblant de naufraig que de git...»
CCLXXXIV

Gitar, jactare, llençar, acomiadar.
«...couendra a gitar o sia que git per destret daquells lenys armats...»
CXI
«e nos deu gitar per una volta, entre a cinch vegades...» c
CXXV

Goba,
«Item de porcellanes gobes...»
XLV

Golero, gula, armadura de la gota o coll.
«...ço es a entendre coltell o cuyraces o capell de ferre o çolero o altres armadures...»
CCCXXIX

Gonella, gunna (vestit), capa, mantell.
«Calafat deu hauer los ferros dels altres calafats e una gonella o una cota del altre calafat».
CCCXXV

Gorguera, gurges, peça d'armadura que defensa'l coll.
«armes, ço es a saber; bones cuyraces gorguera e capell de ferre».
Cap. En P.

Gran, grandis, magnitut, molt.
«...de quantes parts la fara e de quin gran...»
XLVII
«...si lo mariner ses accordat   -281-   ab lo senyor de la nau per gran loguer».
CXXVI

Greuge, gravis, agravi, malaltía. «...ans si los dits mercaders dan o greuge o destrich ne sostendran algu...»
XCIV
«...a qui fa mal la mar o han algun greuge en si mateixs...»
CCMII

Grondola, petita nou entoldada.
«ultra la confiscacio de la grondola...»
Cap. e Ord. 47

Grondoler lo qui mena la gròndola.
«Item que algun barquer o grondoler...»
Cap. En P.

Guerrer, del germànich werra, soldat de guerra.
«..e a mort a vida e aiuda contra tots homens qui sos guerrers fossen...»
CCCXXVIII

Guisa, del germànich wua, manera.
«...en totes aytantes guises maneres com los dits personers poden...»
LVI

Grana, granum, llevor de la tintura de porpra.
«...faixs de ceda o de çafra o de grana o de alguna altra cosa que fos nobla mercaderia».
CCLXXV

Grupial, boya.
«Item que si gumena o algun grupial fa a tallar o a iunyer, ell ho pot fer».
CCCXXXII

Guany, gannum, interés.
«lo cabal e tot lo guany».
CCXII

Guarda, del germànich warten, custodia.
«...e lo dit senyor de la nau haura rebuda en sa guarda o en sa comanda la roba...»
LXXXIX

Guardar, id., atendre, mirar.
«...que deu esser guardada la natura daquell gra...»
CCLXIX

Guardia, id., vigilant.
«...e lo guardia de la nau deu hauer les calces...»
CXX

Guardo, del germànich widarlon, premi.
«...aquell guardo que desus es dit lin pertanyera».
CCII

Guarir, del germànich warjan, curar.
«...si aquell senyor de aquella nau o daquell leny lo vol sperar que ell sia guarit».
CCLMI

Guarniment, del germànich warnon, vestit.
«Almirall deu hauer, com nau se pendra, un guarniment o vestidura...»
CCCXXVIII

Guarte, de guardar, vaja ab compte, atenga.
«...guartse lo senyor del leny a quil haura logat...» CLXXXIII

Guasarda, premi, esmena. (Vegis Guardo.)
«Aço desusdit deu hauer lo senyor de la nau en guasarda; lo lit e lo vestit del pelegri...»
CXVIII

Guastament, vastare, perjudici.
«sobre la banyadura guastament.
XXVII

Guastar. (V. Gastar.)
«Si hauer sera guastat per rates en la nau...»
LXVII

Guayta, del germànich wachte, centinella, guardia.
«...seran trobats dorments a la guayta de tres vegades en sus...»
CCLI
«...si sadormen a la guayta de tot aquell iorn no deuen beure vi».
CCLI

Guaytar, id., vigilar.
«...ell deu partir ses guaytes que guayten en la nau o leny...»
CCLI

Gumena, corda grossa de la nau.
«...li tolran o sen portaran vela o veles gumena o gumenes o ancora o ancores...»
CCXLVIII




ArribaAbajo

H

Hac, habere, hagué.
«quell per culpa dells hac».
CCLXVI

Hauer, id., tenir, haver, obtenir, capital.
«per priuilegi que los promens de la dita art de la mar han del Senyor Rey e de sos antecessors».
I
«...com ells haien donada sentencia...» x
XXVI
«...si lo preu hagut del dit vexell no bastara...»
XXXIII
«...es tengut de fer posar lauer als seus mariners».
XCII

Hauerse, id., portarse.
«yo aytal iur que feellment en offici de aduocacio me haure».
XLIV

Hayna, ahenum, utensili, eyna.
«...e tots los tinters de escriure e totes les haynes de escriure que fossen del altre escriua».
CCCXXX

Herbeiar, herba, pasturar.
«Item que si algun bestiar...entrara en lo principat de Catalunya per herbeiar...»
Cap. e Ord. 33

Hoc, .
«la part qui digues hoc encara que laltra part digues no».
CCCVI

Hom, homo, algú.
«guastaua o malmetia ço que hom li hauia comanat...»
Ord. Sicilia

Hom, id., tothom.
«Encara deu hom saber...»
LV

Honestament, honestus, equitativament.
«estimant aquelles robes e mercaderies honestament».
Seg. marít., IV

Honrament, honorem, participació, estrena.
«Notxer deu hauer de honrament com refrescament ve en nau una part e quarta...»
CCCVII




ArribaAbajo

I

Ia, jam, o bé.
«...ia quina roba era e quina no».
CCLVII

Iaquir, jacere, deixar. «si donchs en son testament ell no ho manara o manat iaquit nou haura».
XLIX

Iatsesia, jam sit, encara que, per més que.
«...es mester que liu atengue iatsesia no sia escrit».
CXII

Iatsia, id., encara que, per més que.
«E aço deu scriure lescriua iatsia no sia la nau ab prois en terra».
CI

Iaure, jacere, dormir.
«E lo notxer no deu iaure despullat...»
LXII

Intant, in-fans, peó.
«...e no deu vendre sens voluntat dels infants».
CCCXXVI

Inhibir, inhibere, prohibir.
«sia inhibit que algu no gos traure del dit principat moneda...»
Cap. e Ord. 35

Instantia, stare, cambra, estancia.
«aiustat y congregat dins la instantia del Consell de trenta...»
Acta

Interes, interesse, impensa.
«...lo senyor de la naues tengut de esmenar aquella roba que perduda sera e tot lo dan e tot lo interes que aquell de qui la roba es, haura pres».
XCI

Interlocutoria, inter-loquutus, providencia judicial.
«...anantaments tro a sentencia o a alguna interlocutoria o conexença. La qual sentencia o interlocutoria se ha a donar...»
XXI

Intra, intra, dins.
«...aquella nau o leny qui primerament sera ormeiada les   -282-   mudara e les cambiara pus intra o pus fora...»
CCII

Ioch, jocus, interès, conveniencia.
«...que aquella manleuta per la qual la nau sera venuda que ell la hagues feta per fer son ioch o per altres barats...»
CCXXXIX

Irosament, ira, airadament.
«e si algu daquests contrastaua irosament o ab malicia...»
Cap. En P.

Iuneta, afustament.
«...que trobe mariners, mes si non trobava ha los a fer iuncta al viatge...»
CL

Iunt, iunctum, afegit.
«lo dit mercader hagues res iunt en los dits faixs».
CCIXXXI

Iunta, id., aument.
«...lo dit senyor de la nau o leny es tengut de carregar sens iunta quels mercaders no li son tenguts de ser al dit nolit».
CCLXXXIII

Iunyer, jungere, lligar.
«Item que si gumena o algun grupial fa a tallar o a iunyer, ell ho pot fer».
CCCXXXII

Iunyir, jungere, ajustar, extendre.
«...com sia conegut per lo senyor o per lo notxer e per lo scriua de iunyer».
CL
«...e si fa a iunyir alguna vela ell la pot iunyir e si hi fa aminuar ell la deu aminuar sens licenciat.
CCCXXXII

Iusa, deorsum, inferior.
«Si aquella roba que en lo sol iusa sera mesa pendra algun dany...»
LXXI

Iusticia, justitia, multa o penyora, obligació, tribunal judicial.
«Item deuen hauer la meytat de les iusticies...»
CCCXXXIII
«si aquestes condicions...no eren posades per iusticia a les parts».
CCIX
«juren en poder de la iusticia ciuil».
II

Iusticiar, íd., castigar, aplicar la justicia.
«Almirall pot iusticiar tot hom qui rompa caxa o bala o farcell de roba».
CCCXXVIII

Iutiar, judicare, judicar.
«sino la sentencia passa en cosa iutiada...»
XVIII

Iuas, hie-versum, prompte.
«...o venga tart o iuas...»
LXXXIX

Iuy, judicium, judici, perill.
«Encara demanda de reconuencio sin ha contra aquell qui conuengut en juy laura».
VIII
«Perque met hom la nau o lo leny en iuy de perdre...»
LXXI

Iuxta, segons.
«e pres sia detengut iuxta la constitucio».
Priv. de 1432




ArribaAbajo

K

Kalendari, Kalendas, data.
«...aquell qui per lo kalendari de la carta del seu prestech se mostrara hauer prestat primer...»
XXXIV




ArribaAbajo

L

La, illac, allà.
«...e abans que sia la on la nau fara port...»
CXXIX

Ladonchs, illac-tune, aleshores.
«...deu ho scriure... que ladonchs anaua per mar quan la conuinença fou feta».
CXXII

Lagui,3178 retart, demora.
«...tota via sia pagat lo loguer que empres sera ab ells menys de tot contrast e de tot lagui».
CCXXXIII

Laquir, tardar.
«...si los mercaders laguiran que ells no espatxen aquella nau...»
CCLXV

Lahor, laus, arbitri.
«E aço no deu esser mes en lahor de bons homens si lo senyor de la nau o leny nou vol...»
CCLXVI

Lançat, lancea, llençament.
«empero es axi a entendre, que lo dit lançat o git ne fos pla.»

Lats, latus, costats o banda de la nau.
«...e les barques stiguessen ormeiades de popa o a lats de la nau...»
CCLXXXIV

Lauor, labor, treball.
«...es rao que en qualque cosa on faça seruey e lauor algu, que aquella cosa lo dega pagar...»
CCLXXIII

Lauorar, laborare, treballar.
«...que si fins a tres dies haura lauorat el pren malaltia, li deu pagar la meytat del loguer».
CXXVII

Leal, legalis, lleal.
«E si la muller no li era leal...»
CXXVIII

Legir, eligere, escullir.
«...e de pendre e i dels dits lochs...»
CCLXXIX

Leixar, laxare, rebaixar, deixar.
«...la maior part quel senyor dega leixar del nolit a la altra part...»
CIV
«...e axi deulals leixar acabar».
LIII

Leny, lignum, embarcació petita. «Començem; com lo senyor de la nau o del leny començara de fer la nau...»
XLVII

Lenyam, id., fusta.
«...hauien tallada entena per fer timo o timoneres o altre lenyam necessari a la nau per falta de exarcia...»
CXC

Leser, licitum, llicencia, facultat.
«lo consol no li deu donar leser».
Ord. Cons.

Leu, subj. de leuar, carregue, porte.
«no la leu o no la pusca leuar».
XC

Leuar, levare, aixecar, pendre, deduhir, transportar. «...aquell deu esser leuat per senyor...»
CCLXIV

«volra leuar alguns de aquells fusts...»
CCLIX

Leugeria, levis, lleugeresa.
«...que si hi hauia un personer o dos qui per leugeria de lur seny...»
LVI
«...aquell preu deu esser leuat del preu...»
CXCV
«Senyor de nau es tengut a mercaders de leuar sa caxa e son lit...»
LXXVII

Lexa, deciscere, rebaixa, descompte, llegat.
«E si lo senyor de la nau haura feta lexa daquell nolit als dits mercaders...»
CIV
«...si aquell qui senyor sera haura a fer alguna lexa a aquell qui li fornira aquella part que aquell qui mort es li hauia promesa de fornir...»
XLIX

Ley, lex, lley.
«Car hom quant es mort no es tengut de tenir fur ne ley ne costuma».
XLIX

Libre, liber, registre.
«...o de altra qualseuol persona que no fos scrita en lo libre o en les taules»
CXV

Lig, lex, lley.
«...auinença lig venç...»
CCXXXII

Ligar, lligare, lligar.
«...saluo empero que si era ligada en faixs».
CCLXXIV

Lintidasti, llentiscle, màstech.
«Item de lintidasti...»
XLIV

Lit, lectum, llit.
«Almirall deu hauer un lit de roba de quascuna nau que prenguen».
CCCXXVIII

  -283-  

Liurar, liberare, entregar.
«...si los mercaders se abstrauran de donar e de liurar aquella roba...»
LXXXIV

Lixadera, certa mercaderia.
«Item lixadera ·III· quintars per sportada».
XLV

Loar, laudare, aprobar.
«Lo patro sia tengut de loar aquella venda qui sera feta».
Cap. En P.

Loctinent, locum-tenens, representant, substitut.
«...al procurador en lo regne de Valencia o a son loctinent...»
III
«lo un daquells deu esser mes per loctinent de senyor».
CCLXIV

Loch, locus, lloch.
«...lo proces dauant los dits consols actitat en loch de apostols».
XI

Logader, locatarius, lo qui pren lo lloguer.
«...si loga a scar a algun hom aço que haura mostrat al logader...»

Logador, locator, fletador o noliejador.
«...e o logador diu al senyor de la nau que no leu ni faça leuar...»
CCIV

Logater, id., id.
«...e si lo logater es trafegador...»
CLXXXIII

Loguar, locare, llogar.
«...que non puga trobar de exarcia o prestar ne a loguar...» CCI

Loguer, locarium, salari, lloguer.
«De loguer de mariner quis clama de son patro...»
XXVIII
«haura exarcia a prestech o a loguer».
CCI

Lonch, longus, llarch.
«...si lo dit senyor de la nau o leny viura lonch temps...» CCXCIV

Longament, id., llargament, llarch temps.
«...e estar tant e tan longament en la dita preso...»
CCLIV

Lumaner, lumen, llumanera.
«ferros de tenir olles e bromadores, lumeners...»
Cap. e Ord, 44

Lunyndana, longus, llunyana. «...testimonis de proues que sien en parts lunyadanes...»
VIII

Lunyesa, id., distancia.
«es los atorgat temps conuinent per dilacio segons la lunyesa del loch...»
VIII

Lur, illorum, d'ells o d'elles, del seu capital.
«Los consols menen a execucio...lurs sentencies...»
XXIII
«...perço car ells lo hauran fet senyor del lur».
CCXLV




ArribaAbajo

M

Maceresos, (V. Massaresos.)
«e altres arreus e maceresos».
Cap. e Ord. 17

Maestria, magister, ofici.
«E si per ventura hauran maestria...»
CCCXXI

Maganya, combinació,
«Item den dir totes les maganyes que son en la nau de arbres e de antenes...»
CCCXXXII

Malbaratador, male-baratare, malgastador.
«...e si lo senyor de la nau no es sufficient de tenir aquella moneda, que ell sia mal mercader o mal baratador...»
CXVII

Malcaent, male-cadens, disgustat, perjudicat.
«...e axi si la vista e la coneguda dels bons homens no era tota via hi serien malcaents los senyors de las naus o lenys».
CCLXXI

Maiorment, ab més rahó o motiu.
«E maiorment pus lo dit contrari no li pora esser stat prouat». CCLXIV

Malesa, malicia, mala acció.
«...nou fara per alguna altra malesa...»
CCXLVII

Malestruch, malum-astrum, desgraciat.
«perço com ell volria que axi com ell es malestruch e dolent, que axi tots los altres ho fossen»
CXLIV

Malgrat, malo-grado, contra la voluntat.
«E si ell los leua malgrat dels mercaders, ell nes tengut...»
CCLIX

Malmerint, male merens, indigne, culpable.
«...no pot gitar algun hom de offici... si ell no era malmerint...»
CCCVI

Malmirent, id,. mal vist.
«...no volra tomar en sa terra per malmirent que hi sera...»
CLX

Maltret, male-tractum, perjudici, treball, molestia.
«...que los mariners hi haien molt maltret hagut...» CXCII
«...sien satisfets de tots lurs maltrets...»
LIV

Maluestat, male-stare, dolenteria. «...e si ell consent maluestat deu perdre les sues parts el consolatge e deu esser marcat al front».
CCCXXXIII

Maluolença, malam-volenciam, mala voluntat. «...aquell qui la compraria lon poria gitar per maluolença».
LV

Malla, macula, moneda infima.
«...axi com en moltes parts fan aueries qui paga un diner o una malla en les comunes».
CXL

Manifestar, manifestare, declarar.
«Encara deuen los mercaders manifestar al scriua... si res hi han mes que no sia scrit».

Manilla, manus, nansa.
«...e les manilles daquell fax o bala o farcell...los romandran en les mans...»
CXCVIII

Manleuta, manu-levatum, manlleu, préstam, emprèstit.
«E si les parts del patro qui les dites manleutes haura fetes...»
XXXIV

Manleuar, id., enmatllevar «...o pot manleuar sobre aquella part que aquell li deuia fer».
XLVIII

Marca, del germànich marc, certa patent de cors.
«Ne lo dit senyor o sotsmesos seus qui marques o represalies obtinguessen...»
Guiatge

March, marcus, ponderal de moneda, de valor vuyt onces.
«...dirien que en aquell faix hauien ells mes valent mil marchs daur o dargent».
CCLVII

Margarita, pedra preciosa.
«e margarites e draps dor e de seda».
Cap En P.

Marinatge, 3179 mare, marinería.
«...ab que sia semblant de aquell mariner en marinatge».
CLVII

Mas, magis, mes.
«Mas empero si lo dit comendatari...»
CCX

Massaresos,3180 ¿anexes o eynes?
«exarcia e arreus qui sieu estades   -284-   de veixells de mar ho massaresos daquells...»
Cap. e Ord. 19

Melloria, meliora, milloría.
«...prioritat de temps no melloria en dret...»
XXXIV

Membrar, memorare, recordar.
«...que quascu ne sia be membrant...»
CXI

Membre, membrum, part.
«que si alguns membres, exarcia e arreus qui sien estades de veixells de mar...»
Cap. e Ord. 19

Memorial, memorialis, llista.
«les quals guardes sien tenguts pendre memorial de totes les robes...»
Cap. e Ord. 49

Menar, minare, portar, conduhir.
«empero si ell la menara en altre loch...»
CCXVIII

Menys, minus, sense, apart, diferent, lliure.
«...si mariner algu orbara ancores menys de voluntat e menys de sabuda daquell senyor de nau...»
CCXLVI
«E si lo cartolari hauia tengut algun hom menys del scriua...»
LVII

Menyscap, minus-captus, pèrdua, desmmèrit.
«...la vendra a menyscap per sa negligencia...» CCLXXIX

Menyspreu, minus-preare, despreci.
«...haguessen desalt e menyspreu daquells mestres...»
LIII

Mer, merus, sol, senzill.
«...axi com a mer execudor...»
XXVI

Mercader, mercare, comerciant carregador de la nau.
«mercader ne mariner ne algun altre qui pendra comanda a viatge cert o a loch sabut...»
CCX

Mercaderia, id., càrrega.
«...ço es a saber bala o farcell o altra mercaderia o alguna altra roba...»
LVIII

Mercat, mercatus, preu.
«...sils dits mercaders trobaran millor mercat de nolit que ells no hauien...»
CCLXV

Merce, merces, gracia.
«...deu perdre lo loguer e la roba que haura en la nau, e star a merce del senyor de la nau...»
CLXVIII

Merra, subj. de mereixe, meresca.
«pusque ell meteix mal se merra.
LXXXIX

Mes, magis, sobrepuig.
«...deu pagar aquell mes que als dits mercaders costara...»
CCLXXXV

Mesa, mittere, posada.
«entre ells haura posada o mesa pena certa».
LIV

Mesclar, misculare, barrejar. «...aquella comanda que ell pren se dega mesclar ab aquell comu que dega portar en si...»
CCXX

Messio, missio, costes, despesa.
«...no condamnen negu en les messions del dit plet...»
XIX
«en hauran a fer messio...»
LIV

Mester, ministerium, necessari, precís.
«...aquella es mester que ell los attena...»
LXVI

Mestre, magister, constructor.
«...per culpa e per negligencia dels sobredits mestres».
LIV

Mesura, mensura, mida.
«...quel mestre la faes de maiors mesures quel senyor de la nau li hagues dites...»
L

Metre, mittere, posar, contribuir.
«...que no traguen ne meten res en la nau...»
LXI
«...deu hi metre per la meytat daço que valra...»
CIX

Mijancer, medianus, intermediari.
«Mas lo cartolari den fer testimoni e esser mijancer entre ells».
CCXXIII

Milla, mille, mil.
«...deu fer ·III· milia ·C· parts...»
CCCIII

Mils, melius, mellor.
«...perço que mils los pusca fugir e que mils se pusca dels defendre...»
CXI

Millar, mille, milla.
«...que si va per rao de millars...»
CLX

Millares, moneda antiga. Cada mil valíen una lliura d'or. Pesava 3'27 grams y substituhia al bessant, encara que era de menys pes y valor.
«e per aquesta procuracio deu hauer lescriua dos millaresos».
CCCIV

Millera, mesura.
«mes de trenta millaresos la millera feta...»
CXLV

Millorament, melior, aument de preu.
«El notxer el scriua deuen ne hauer millorament...»
CCXLVII

Mulorar, id., beneficiar.
«...segons quel senyor de la nau se millorara del nolit...»
CXLIV

Minuar, minuere, disminuir.
«Mas lo senyor non pot minuar a nengu de son loguer».
CL

Missatge, missaticus, encàrrech.
«...nolieara abans que no haia haguda fadiga o missatge cert daquell»
CCLVIII

Morabati, almoravid, moneda de valor 9 sous a Barcelona.
«...que si li conue mil morabatins...»
CCCIV

Morgonal, una de les antenes ahont se amarran les veles.
«...deu esser surt: en mar ab la veta del morgonal...»
CLXX

Mossenyer, meus-senior, Mon senyor.
«del beneuenturat mossenyer sant Iordi».
Cap. e Ord. preamb.

Mossos, morsus, la part del frè que està en la boca del cavall.
«brides, frens, esperons, estreps, mossos de ginets e altres metalls...»
Cap. e. Ord. 44

Mudar, mutare, cambiar.
«Axi meteix lo jutge si muda quascun any».
VI

Multipliciament, multiplicare, respectivament, proporcionalment.
«...si met altra roba a multiplicament de quintalades».
LXXXII

Multiplicar, id., estar a proporció.
«E lo loguer sia pagat del viatge empres multiplicat a aquell que no sera empres.»
CCVI

Muntar, montem-ire, assaltar.
«...tot ço quel almirall los prometra per esuahir o per muntar...»
CCCX

Murada, murus, barana de coberta, costat interior de la nau.
«...sis banya per cuberta o per murada...»
LXIII

Mut, subj. de mudar, mude.
«que el no mut viatje tro aqui haia tomada la nau...»
CCXXIX




ArribaAbajo

N

Nança, ansa, cove per pescar. «...no gos metre ne lançar nançes ab pedra ne ab senalles...»
Cap. En P.

Naufraig, navis-fracta, naufragi.
«...deu metre per tot ço que volra en aquell git o naufragi que sera fet».
CCLVII

Nauili, navis, nau.
«donats a rischs de nauilis o fustes.
Ord. Cons.

Naytal, unum talem, algú, certa persona.
«ells haien donada setencia contra naytal».
XXVI

Ne, nec, ni.
«...vaxells de mar ne altres».
XXVI

Necessari, necessarium,necessitat.
«...que aço que ell prestara sia espatxament de la nau e necessari della».
CVII

  -285-  

Nech,3181 (mort) garantit, amagat, assegurat.
«...e tenirlos nech contra corsaris...»
«...tenir nech tota la lur roba e lur hauer...»
LXI

Negu, nec-unus, cap.
«...perço que frau negu no pusca hauer...»
XCIX

Nengun, id., cap.
«...e nengun plet lo qual segons ma bona conciencia iniust me parra..»
XLIII

Nolieiador, lo qui pren lo nolit.
«...lo nolieiador quil leny haura nolieiat...»õ
CLXXXIII

Nolieiament, acte de moliejar.
«...quant aquell nolieiament que aquell qui haura loch de nolieiar...»
CCLVIII

Nolieiar, pendre nolit.
«Encara si algun pelegri o altre hom o mercader nolieiara al senyor de la nau...»
CXXII

Nolit,3182 contracte y preu del transport maritim.
«...e lo mercader deu pagar lo nolit segons que empendra ab lo senyor de la nau...»
LXXXVI

Nombre, numerus, número.
«ço es, pes, nombre, cost o valor».
Seg. marit., IX

Nos, non, no.
«...si ell nos vol ne senyoria ne algu altre no lon deu forçar...»
CXCVI

Nosmeteixos, nos-met-ipsi, nosaltres mateixos.
«...serem a ventura e a condicio de perdre a nosmeteixos e tot lo hauer».
XCIX

Notxer, contramestre, pilot.
«...el deu fer iurar lo notxer que li diga veritat...»
LX

Notxeria, id., art del nauxer.
«...deu esser mesclat ab ço que pertanyera al notxer de la notxeria...»
CCCXXXIV

Noure, nocere, perjudicar.
«...a hom qui mort sera conuinença que haia feta no li nou».
CCLXIII
«...no puga valer al assegurat ni noure als asseguradors».
Seg. marit., VI

Null, id., cap, anulat.
«E null prestador ne personer noy pot res dir ni contrastar...»
CVII

Nulla, id., cap, anulat.
«e si ell per mulla rao tornar noy volra...»
CCLXXXV

«en altra manera no, nil proces non es nulla».
VIII

Nullat, id., anulat.
«...ni per aquesta raho lo proces no pot esser dit nulla nin es nullat».
VIII




ArribaAbajo

O

Obicio, objeccio, tatxa.
«...que posen obicions per scrit contra los testimonis».
Ix

Obicir, objicere, tatxar, escloure.
«De obicir testimonis».
IX

Obrar, operare, treballar.
«...e perdre lo loguer daytants iornals com hi obrara».
LII

Obrat, íd., treballat.
«Or, argent obrat...»
Cap. e Ord. 10

Obrir, aperire, midar en amplada.
«...e quant obrira e quant haura per carena».
XLVII

Obseruant, observans, complidor.
«...que ell sia feel e leal obseruant en totes coses...»
CCCVI

Offici, officius, càrrech.
«...que be e lealment se hauran en lo offici del dit consolat».
II

Official, id., lo qui té ofici.
«...tot ço que haura conuengut o promes als officials o a altre hom de la nau...»
CCCXXVIII

On, unde, ahont.
«...e la on diu quel personer...»
LXI

Onda, unda, onada.
«...lo terç a la fi del scut ondes de mar».
V

Onta, del germànich hannyan, vergonya.
«...irien a onta encara mes si aquelles comandes se perden...»
CCXII

Ops, opus, servey, necessitat, us.
«...patro qui haia manleuat a ops e a necessari de son veixell...»
XXII
«a aquell que hagues ops».
CCVII
«logar exarcia a ops de la sua nau o de son leny».
CCIX

Orbar, orbare, desfer, inutilisar.
«...si mariner algu orbara ancores menys de voluntat e de sabuda daquell senyor de nau...»
CCXLVI

Ormelar, anclar, amarrar. «...logar exarcia per metre a la nau o leny a ormeiar...»
CCLXXI

Orri, amarra, cap per amarrar en terra.
«...qui tall orri de nau...leuara volta al orri de nau».
Cap. En P.




ArribaAbajo

P

Pagat, pacatus, satisfet.
«...posarse ab lo senyor de la nau en tal guisa que sen tengua la senyor de la nau per pagat».
LXXXI

Palmada palmata, encaxada de mans.
«Lo senyor de la nau o del leny qui nolieiara roba ab carta o ab testimoni o que sia scrita en capbreu o que sia donada palmada entre ells...»
XC

Pallol, palea, graner.
«per fer pallols, cambres e altres...»
Cap. e Ord. 19

Panatica, panaticum, impost de la Generalitat sobre pa.
«pero en aço no sia entesa panatica...» Cap. e Ord. 8

Panes, oficial de popa.
«...encara que deu fer iurar lo notxer els; panesos els personers els mariners e tots aquells quiy iran e hi seran...»
LXI

Paor, pavor, pôr.
«Si lo mercader ha mes son hauer en nau e per paor que haia de sos enemichs len vol gitar...»
LXXXI

Paramijal, parare-medio, cinta o laxa central de la nau que reforsa l'empostissat.
«Perço que iatsia aço quel paramijal hi sia mes e posat per tenir fort o per dar enfortiment a la nau o al leny...»
LXVI

Parar, parare, respondre, preparar, pensar.
«..aquell o aquells contra qui aquell frau prouat sera, deu se parar a tot dan e a tot interes...»
CXI
«los dits mercaders no so parauen si la lur roba romania...»
LXXXIX

Paraula, parabola, permís.
«E deu lo mariner demanar paraura al senyor si res ha a fer fora de la vila ahon sera».
CLIV

  -286-  

Parra, futur de parexer, semblarà
«iniust me parra».
XLIII

Part, pars, terra, participació.
«...deuers aquelles parts en les quals aquell qui mort sera les hauia en cor de portar si visques...»
CCLXI
«lo dit notxer deu perdre les sues parts...»
CCCVI

Participi, id., partipació.
«...ne de amichs qui tenguen participi ab aquells».
Seg. marít. I

Participis, id., participants.
«...o de lurs participis o daltres hauents part o interes.
Seg. marít. IX

Partida, id.,
«...los promens nauegants patrons e mariners o partida de aquells...»
I

Partio, id., separació.
«Encara tornem a la partio de les parts».
CCCIV

Partir, id., anarsen, comunicar, trencar.
«E si la muller no li era leal o no staua ab ell com parti de sa terra...»
CXXVIII
«E lo notxer deu partir als altres sos companyons la venda de comandar, ells faent a saber al notxer ço que faran.»
CCCXXXII

Pas, passim? (intensiu).
«Mas pas no diu, ne demostra ne esclarex com deu esser entes ne com no...»
LXXI

Passadors, passus, sagetes.
«Ballesters...deuen hauer dues ballestes de dos peus e una de strep e ·CCC· passadors».
CCCIX
«...e ·CC· passadors o viratons».
Cap. En P.

Passatge, passus, desaparició.
«...ço es a entendre per passatge o per falliment daltres naus o lenys...»
CCXLIV

Passer, patior-iris-pati, sofrir.
«..perque los mercaders deuen çoferir e passer ab los senyors de les naus...»
CCXXXV

Pati,3183 patere, pacte, avinença.
«Saluant empero quel senyor no hagues dit e conuengut per pati e per acort quels degues crexer lurs loguerse».
CXL

Patronia, patronus, ofici de patró.
«officis de patronia ni de es criuania».
Ord. Cons.

Pelech, pelagus, alta mar.
«Notxer ha a comandar a exir de fort e entro, que sia en pelech fora...»
CCXXXII

Pelegri, per-agrare, passatger.
«...car pelegri es dit tot home qui deia donar nolit de la sua persona sens sa mercaderia».
XLVI

Penedor, ¿Prenedor? aprehendere, prestatari.
«quels penedors dels diners no deuen retre res».
CCCXXVIII

Pendre, pendere, agafar, penjar.
«...tots los mariners lo deuen pendre e ligar e metre en preso...»
CLXIII
«Senyor de nau o leny qui pendra o fara pendre senyals gayatells o races de ancores...»
CCXLVI

Pensar, pensare, cuydar, procurar. «Seruicials...deuen pensar dels sarrahins malalts...»
CCCXXII
«...e aytambe lescriua que pens de scriure totes les conuinençes...»
CXI

Penyora, pignora, garantia.
«E lescriua pot pendre de quascun mercader penyora que be li valega lo nolit e les aueries...»
LX

Penyorar, id., multar. «...entretant ne ve empatxament que es penyorat que ha a vendre la nau...»
CXL

Pereclitat, periculum, perjudicat.
«seran estats perduts o pereclitats
Cap. a Ord. 19

Peregri. (V. Pelegri)
«Tot home es appellat peregri qui do nolit de la sua persona e de roba qui no sia mercaderias.
CXIII

Peregrinatge, per agrare, viatge.
«en ultra mar o en altre peregrinatge».
CXIX

Periur, perjurator, el qui falta al jurament.
«Encara mariner qui tocara iradament son senyor es periur e bara...»
CLXIV

Periurar perjurare, trencar el jurament.
«...ço es si periuraya de sagrament que faça...»
CXXV

Perpunt, cota forrada de cotó.
«Ballesters deuen hauer...e prepunt e cuyraçes...»
CCCIX

Personer3184 persona, pars, copropietari o co-interessat, participant.
«...ell deu dir e fer entenent als personers de quantes parts la fara e de quin gran...»
XLVII
«...ab que ells no fossen personers del contrast que seria entre ells...»
CCXXIV

Pertanyer, pertinere, correspondre, pertocar.
«...segons que a quascu dels dits personers ne pertanyera...» CCXLIV

Petxa, pedaticum, tribut de pas.
«no paguen a la entrada algun dret de generalitat ne petxes puntuals.
Cap. e Ord. 19

Picassa, picus, destral.
«falces, relles, picasses, pichs, cauechs...»
Cap. e Ord. 44

Pijorament, pejor, empitjorament.
«..e segons que lom sera deu hauer millorament o pijorament...»
CCXCIX

Pla, planus, fons de la nau, senzill.
«...E sis banya per aygua del pla que la nau o leny faça... e per murada ne per cuberta no faça aygua...»
LXIV
«...e sien creguts per lur pla sagrament.»
CCLX

Plaça, platea, lloch.
«E deu li donar plaça on iaga...»
LXXVII

Planariament, plenum, clarament.
«sera stat degut be e planariament.
CCLXXVIII

Plant, planctus, perdua.
«...e sera empres entre ells que ell la li arma a mig seguint e a mig plant...»
CCCXXXIV

Planuir, placere, servir, valer, provehir.
«...aquella nau o leny de que ell se sera servit o plauit...»
CCLXXVII

Ple, plenum, tota la capacitat de la nau.
«mercaders qui nolieiaran quantitat de roba o de quintalades e deian dar tot son ple a alguna nau o algun leny...»
LXXXIV

Pledeiar, placitare, pledejar.
«...mariners qui pledeiaran ab lo senyor de la nau o leny...»
CXLIV

Plen, plenum, ple.
«...o altre plen poder ab carta no hauia».
XXXIV

Poblat, populus, habitant.
«ho altra persona de Cathalunya poblat...»
Cap. e Ord. 7

Poch, paucum, petit.
«Ara parlem del senyor de la   -287-   nau o del leny que començara la nau en forma poca».
L

Poch, passat de poder, pogué.
«pus attendre no poch per les raons desusdites».
XCIV

Port, portus, capacitat.
«...ne de quines mesures sera, ne de quin port...»
CCLXXXIII

Portada, portare, (en inglés pack, en italià canterata), pacotilla.
«si lo mariner met ses portades que les pot metre en loch qualseuol sol que no sia stibat...»
CXXXI

Posar, positum, suposar, considerar, proposar.
«Posem quel mariner haura feta carta...»
CII
«... e de aquell for de aquells primers sien posats tots los al tres mercaders».
CIV
«E en aytals creadors prioritat de temps nos pot posar ni allegar».
XXXIII

Posarse, entendre's, arreglarse.
«...puys lo senyor de la nau ha sen a posar ab los mariners si los mariners se volen...»
LXXIV

Preament pretium, estima, valoració «...aquell contrast que entre ells sera per rao del preament de la nau o del leny...»
CXCV

Prear, pretiare, estimar.
«...es semblant de rao que los dits mercaders no so preauen si la lur roba romania...»
LXXXIX

Prefigir, pre-fictus, prefixat, senyalat.
«e sia passat lo temps prefigit...»
Seg. marít.
XIX

Prenedor, prehensor, prestatari.
«...quels prenedors dels dits diners no deuen retre res...»
CCCXXVIII

Pres, pressum, aprop.
«...notxer no deu stibar...pres darbres ne de timonera...»
LXIII

Pres, passat de pendre, prengué. «donar aytanta exarcia, com aquella era al temps que ell la pres».
CCVI

Prestador, prestare, prestamista.
«...tots los personers qui en la nau seran els prestadors se deuen tots obligar al dit mercader».
CVI

Prestech, id., préstam, cambi marítim.
Mas empero si la nau o leny haura exarcia a prestech o a loguer...»
CCI

Procuracio, procurare, encàrrech, manament.
«...e per aquesta procuracio deu hauer lescriua dos millaresos...»
CCCIV
«si donchs procuracio o altre plen poder ab carta no hauia». XXXIV

Procurar, id., administrar.
«...que ell ho hagues iugat o bagaçeiat o emblat o mal procurat».
CCLXXXVII

Proer, prora, mariner de proa. «...lo millor proer de la nau». CCXXVI

Prois,3185 pedra o altre objecte ferm en la terra ahont s'amarren les naus per la proa.
«E aço deu scriure lescriua iatsia no sia la nau ab prois en terra». CI

Proisme, proximus, pròxim, parent.
«...als parents pus proismes ho do».
CXXVIII
«si en aquel loch on hauien carregat proismes o comanadors alguns no haura».
CCLXIII

Prolacio, (proferire), promulgarió, publicació.
«...se pot appellar dins deu dies comptadors del dia de la prolacio de aquella».
XI

Prom, probus homo, home de distinció o representació.
«...per priuilegi que los promens de la dita art de la mar han del senyor rey...»
I

Promissio, promissio, promesa. «...qualque cosa o qualque promissio que ell los faes...»
LXVI

Propri, proprium, capital, propietat, pertenencia.
«...e los comandataris iuraran que si lur propri fos...»
CCXIII

Prorrogatiua, pre-rogatus, privilegi.
«...no han alguna prorrogatiua, prioritat de temps...»
XXXIV

Prou, prodesse o pro, prout, profit.
«...que los mercaders fessen de lur prou...»
LXXXV

Prous, excelent, profitós.
«car aquell pora esser tant prous...»
CCXCIX

Pugesa, moneda francesa de poch valor.
«E daqui amunt un diner e tres pugeses per carrega».
Pes del Rey

Puniets, ¿comfortants?
«gonelles, caperons, puniets, calces e totes altres robes...»
Cap. e Ord. 40

Punir, punire, castigar.
«...per tal que aquell patro sia punit en la pena...»
Cap. En P.

Pus, plus, donchs, més.
«...que nos partesca del leny, pus comença a carregar...»
CLXXI
«...perço, car los mercaders noy hauran pus fiança».
CXXV

Pusque, essent així que.
«...lo senyor de la nau ho pot ben comprar pusque sia necessari a la nau».
LVIII

Pusquen, subj. de poder, pugan.
«pusquen en ver metre».
LXXXIX

Puys, post, després.
«...e puys, segons que troba de consell, dona sentencia al dit fet».
XVII




ArribaAbajo

Q

Qualque, qualis-quis, algun, alguna, qualsevulla.
«...meta la en qualque loch ell se volra...»
CLXXXV
«os gastara en qualque guisa...»
CCVIII

Qualsque, quales-qui, alguns, algunes.
«...de qualsque hauers sia no lieiat».
CLXXX

Quantque, quando, encara que. «quantque algun proisme o... seran venguts...»
CCLXIII

Quarter, quartum, quarta part.
«...una setzena multiplicadament de un quarter...»
XLVIII

Quascun, quoscumque, cada.
«Quascun any lo vespre de la festa de Nadal de nostre Se nyor...»
I

Quer, querere, exigeix.
«ho vol e quer». CCIXI

Quintarada o Quintalada, del àrab quintar, en italià canterata, mida unitaria de pes y capacitat de les naus.
«Mercader qui nolieia nau o leny a quintarades...»
LXXXIII

Quiti, quies, sense responsabilitat.
«liures, quitis e immunes».
Guiatge




ArribaAbajo

R

Races, senyals, boyes.
«Senyor de nau o leny qui pendra o fara pendre senyals gayatells o races de ancores...»
CCXLVI

  -288-  

Rahonat, ratio, computat.
«e rahonada la dita liura de gros daci auant a raho de quatre liures...»
Cap. e Ord. 51

Ralayre, radium?, palanca. «saluo que la nau o leny no sia en loch que tenga prois o raiayre en terra».
CCLIII

Raig id., barcassa feta ab taulons.
«...se encontrara ab algun raig de fusta axi com de arbres o de entenes o de veles o de qualque altre lenyam se volra...»
CCLIX

Ras, radere, faltat.
«...hi ha senyor de nau o de lenys qui son rasos de seny...»
CCL

Rasa, id., qüestió, baralla.
«La primera per ladronici e laltra per rasa...»
CXXV

Rebre, recipere, cobrar.
«...es tengut de pagar lo loguer als mariners la on ell reb lo nolit...»
CCXXXIX

Recapitular, recapitulare, recordar.
«E si la nau se rompra aço no cal dir ni recapitular...»
CXCV

Recaptar, recipere, cobrar.
«...on lo senyor de la nau o del leny sera per recaptar son nolit...»
CLXIX

Recapte, id., provisió.
«...e que lo dit senyor de la nau do recapte a aquella sua roba...»
LXXXIX

Recobre, rem-capere, provisió, socós, seguretat.
«entro que sien en terra de crestians on puguen hauer re cobre».
CLII
«E com lo senyor de la nau sera en algun loch de recobre de vianda...»
CVIII

Recollir, rem-colligere, establir, aposentar.
«...iatsia no sia recollit en la nau».
CXXVII

Recusar, recusare, negarse, oposarse.
«recusaran seguir lo viatge daquells nauilis...»
Ord. Cons.

Redolins, rotundus, paperetes.
«...e aqui per electio, e no per redolins...»
I

Redon, id., rodó. «Los consols han segell en la lur cort redon».
V

Refer, rem-facere, restaurar, indemnisar.
«...si lo guany que la nau haura fet sera tant que bastas aquella nau a refer...»
CCXLVII
«...lo dit mercader deu refer totes les messions...»
LXXXIII

Refrescament, donatiu, estrena. «...e el los vol donar estrena e refrescament...»
CCXXX

Refrescar, substituir, reposar, refer.
«...lo senyor de la nau no es tengut de donar lats ne de refrescar exarcia...»
CLXXXVIII
«Almirall qui va a parts, pot refrescar.
CCCVI

Regidor, rem-gestor, rector, gobernant.
«...que alguns regidors manleuen e fan fer fermances...»
CCXVIII

Regiment, regimentum, govern.
«...per donar millor regiment a la nau o al leny...»
LXXI

Regir, regere, sostenir.
«...perço car nos poria regir».
LXXI

Reguardos, rem-guardare, perillós, sospitós.
«Encara senyor de nau no deu trametre mariner en loch reguardos...»
CXLVII

Reguart, id., por, sospita, recèl.
«...al dit senyor del leny que haura lo dit reguart o dubte...»
XCIV

Rembre, redimere, redimir, rescatar, restituir.
«...e si es pres, lo deu rembre».
CLXXXII

Religar, religare, tornar a lligar.
«...si era ligada en faixs que haura a fer messio per fer la religar».
CCLXXIV

Remoure, rem-movere, destituir.
«poden remoure lo dit scriua de la dita scriuania».
IV

Remso, redemptio, redempció, rescat.
«E si lo senyor de la nau paga aquella remso...»
CCXXX

Repremir, reprimere, entretenir.
«...car molt senyor de nau o leny reprem e triga, que no vol comptar ab sos personers...»
CCXL

Request, re-quesitum, requirit, instat.
«Empero si per alguna de les parts es request...»
XVII

Requesta, id., intimació, instancia.
«E si lo mariner... nos recollia feta la requesta, pach ·XX· sous».
Cap. En P.
«a requesta daquell qui ha obtenguda la sentencia».
XXIII

Rera, darrera.
«...que almirall o hom per ell la tenga rera si...»
CCLXXVI

Res, res, valor, compte.
«...que no fa gran res de les comandes que ell porta...»
CCXII

Responsio, responsio, responsabilitat, categoría.
«Capita deu hauer responsio de conestable».
CCCXXIX

Restaurar, restaurare, salvar.
«...lo loguer del primer viatge se deu pagar...de aytant com la nau se restaurara, e si nos restauraua si no sol un agut»...
CXXVIII

Reteniment, rem-tenere, salvetat.
«..si ell dira les paraules de susdites als dits mariners sens algun reteniment que ell noy fara...» CCXCVII

Retenir, id., guardar.
«E lescriua deu aço scriure tot e retenir un scrit...»
CXIX

Retre, reddere, tornar, restituir.
«Encara sia tengut lo dit senyor de la nau de retre aquells diners...»
XLIX

Reuelament, relevare, relevament.
«...ho per reuelament de la dita inhibicio...»
Cap. e Ord. 35

Reuera, 3186re-vera, verè, en absolut.
«...que tals cambis o contractes reuera tot frau cessant, hagen seruit o haguessen a seruir reuera en espatxament...»
Ord. Cons.

Reues, re-versum, contrarietat.
«...que reues seria e cosa perillosa...»
LXXI

Roba, rauba, mercadería, equipatge.
«Si algu comanara a altre roba, la roba es entendre mercaderia...»
CCLV
«E ab la roba o mercaderia, que axi fa la roba a entendre».
LXXX

Robador, id.
, lladre...deu esser dit robador e daquell aytal deu esser fet axi com de robador e en aquella posat que robador deu hauer...»
CCLXXIX

Robaria, id., robo.
«...abans que aquella robaria fos feta...»
CCXXII

Roborar, roborare, ratificar. «...roborant totes les dites coses   -289-   ab iurament».
Seg. marít., XII

Romandre, remanere, quedar, quedarse, desistir.
«...los dits consols e lurs bens romanen obligats la cosa iutiada a pagar».
XXX
«sil senyor los dona terme...e lo pelegri roman...»
CXVI
«e sil mercader sabia quel senyor de la nau degues romandre del viatge.»
CXCIV

Romanent, id., sobrant
«E lo romanent del dit guany deu esser partit per testes...» CCLXXXVIII

Romball. (V. Rompogall.)
«...si li surtira stopa o romball o alguna cadena».
CCLXXVII

Rompiment, rumpere, hostilitat.
«E si axi nou fan, la senyoria los pot donar rompiment...»
CCLXXVIII

Rompogalls, ganxo.
«Afferradors deuen hauer ·V· besants e tots los rompogalls que sien en cadena de laltra nau».
CCCXIX

Rompre, rumpere, perdre, averiarse.
«...la nau se rompia, lo loguer del primer viatge se deu pagar...»
CXXXVIII

Rota, rupta, rompuda, oberta.
«...pusque la nau sera rota e perduda...»
CCXXXIX

Roua, del àrab arroba (quart), arroba.
«E si seran lauades, paguen dotze diners per roua».
Cap. e Ord. 24




ArribaAbajo

S

Sabuda, sapere, coneixement.
«...la hagues comprada ab voluntat e sabuda de tots los personers...»
LVI

Sabut, id., determinat.
«portara comandes o a viatge o a loc cert e sabut».
CCXII

Sagetia, sagitta, nau lleugera de guerra.
«Mas empero si algun cossari o sagetia...»
CI

Sagola, sagulum, corda pera arroçegar les naus desde terra.
«...e lescriua pot comprar e vendre totes coses ço es a saber ferramenta o vianda o sagoles, e tot aparellament de nau...»
LVIII

Sagrament, sacramentum, jurament.
«...en altra manera que en la absencia sua seria rebut lo sagrament de aquells».
VIII

Saig, (de sagum, roba llarga), algutzir, sayó.
«...es trames translat per son saig a la part demanada...»
VIII

Sal, salvum, segur, salvat.
«...perço car personers romanen peruentura sals en terra...»
CCXXXIX

Salari, salarium, drets, honoraris.
«...prenen abduy per lur salari tres diners...»
XXXVII

Salma,3187mida de vins y de capacitat de les naus.
«nauilis e daltres fustes que sien de port de ·D· salmes en sus».
Ord. Cons.

Salmedina, ¿guardia?
«...e noresmenys als veguers e justicies e salmedines marítims...»
Cap. En P.

Salt, arbitri. (V. Assalt.)
«...sia en salt del senyor de la nau o del leny...»
CCLXXIV

Saluament, salvamentum, conservació.
«...e deu aiudar a ormeiar a saluament de la nau».
LXII

Saluataria, engany. (V. Barataria.)
«e que no la fan per frau ni saluataria alguna».
Seg. marít. XIV

Saluant, salvus, excepte.
«Saluant empero quel senyor no hagues dit e conuengut...»
CXL

Saluo, id., segur, excepte.
«...en loch que sia saluo, e quant la roba sera en terra en loch saluo...»
CCLXIII
«...Saluo empero, que si aquell qui senyor sera...»
XLIX

Sao, satio, cas, circunstancia.
«...e si lescriua en aquella hora o en aquella sao nou podia scriure...»
CXI

Sarpelleres, xarpalleres o roba grossera.
«stores, sarpalleres e altres semblants coses...»
Cap. e Ord. 38

Saul, salvus, salvat.
«que ell hage saul lo nolit seu».
CCLXX

Sauletat, sapientia, saviesa.
«...los quals faeren per los libres de la sauietat de les bones costumes».
XLVI

Sayes, saga, faldilles.
«sayes, fustanis...»
Cap. e Ord. 49

Scapol,lliure, saldat.
«...tot lo loguer deu pagar als mariners e son scapols».
CLI

Scar,3188preu fet, un tant alçat, compte.
«Si algun mestre daixa o calefat pendra o fara alguna obra a scar...»
LIV
«...a scar o a preu sabut...»
CXCIX
«pus haura nolieiat lo leny a son scar».

Scardaçes, carda.
«Scardaçes de scardaçar lana...»
Cap. e Ord, 44

Scarpre, scalprium, escarpra.
«Clauaris han los scarpres qui no sien de mestre daxa...»
CCCXXXI

Sclarir, clarum, evidenciar. (Vegis Sclarir.)

Scobat, scopa, açotat.
«...e si los seruicials no poran pagar lo doble, sien scobats per Barcelona».
Ord. Cons.

Scoes, del italià ascosa. (V. Escoes.)
«...e per tot lo cominal tro sus a les scoes...»
LXVI

Scrit, scriptum, document.
«Almirall deu hauer tots los scrits saluant aquells dels gabiers».
CCCXXVIII

Scriure, id., apuntar, inventariar.
«...e scruire la dita moneda e totes les coses del mort...»
CXVII

Scriua, id., notari de la nau.
«scriua es posat en loch de lealtat...»
CCCXXX

Seboilir, sepellire, enterrar.
«...deuen lo sebollir en terra...»
CXX

Seent, sedens, immoble.
«e haura bens seents...»
XXVI

Seguint, guany.
«...ell la li arma a mig seguint e a mig plant...»
CCCXXXIV

Seguir, sequi, obehir, succehir.
«allon deu esser seguit».
CXCV

Semblantment, similis, de la meteixa manera.
«...e fan los s emblantment legir lo dit anantament...»
X

Sengle, singularis, cada hu. «tots e sengles batlles».
Cap. En P.

Sentina, sentina, cavitat inferior de la nau.
«Senyor de nau ne notxer no   -290-   deu stibar... pres darbres ne de timonera ne de sentina...»
LXIII

Sentiner, id., encarregat de la sentina.
«Barbers atrestal com los timoners e sentiners axi com se poran posar».
CCCXV

Senyal, signum, part de preu entregada, arres
«...que la nau, fara vela sil pelegri hauia donats mil marchs de senyal...»
CXVI

Senyera, id., bandera. «...deu hauer una ancora e la senyera».
CCC

Senyoria, senior, justicia, facultat.
«...tot ho deu perdre e deu esser de la senyoria on seran...»
CXXXI
«se deu donar de aço senyoria que ells degan pendre tanta de roba de la nau...»
CCCIV

Serralla, instrument de ferro.
«...ço ques pertany a ballesters de empenar e de fer astes e cordes e serralles».
CCCXXIV

Segellar, sigillum, sellar.
«Ab aquest segell metex segella lo iutge lur si res ha a segellar».
V

Senescal, siniscalcum, majordom, cap de colla.
«Los guardians qui son senescals...»
CCCXXXIII

Senyal, signum, signe o armes.
«les dues parts senyal real».
V

Seruar, servare, guardar, observar.
«E axi serues segons que desus es dit».
III

Seruiel, servitium, servey.
«E es tengut de fer tots seruicis que pertangan a la nau».
CLXXVII

Seruicial, id., criat
«...no li deu esser tengut lo senyor de la nau de portar caxa ne seruicial ne companyo...»
LXXVII

Setzena, sex-decem, una setzava part.
«...que noy sien tenguts de fer mes de una setzena».
LI

Simplament, simplex (sine-plico), ignoscentment.
«...e si peruentura ell simplament e sens malicia fer nou volra...»
CCXLI

Simple, id., senzill. «...que tots son e deuen esser personers simples...»
CCXLV

So, ecce-hoc, això.
«...que ell digues de la exarcia o de les altres coses so que no sera, lo dit notxer deu perdre les sues parts...»
CCCVI

Sobergaria, superbia, ergull.
«...o per sobergaria de lur moneda que ells haguessen...»
LVI

Sobira, superior, superior.
«...e la roba del pes al sol sobira...»
LXXI

Sobra, superare, abús.
«...on los fos fet tort o sobres».
Ord. Sicilia

Sobrar, id., vençer, atuhir.
«deu fer en axi per malicia a sobrar...»
CCLII
«Car git pla vol aytant dir que nols sobras temporal»
CCLXXXIV

Sobredit, super-dictus, esmentat, abans dit.
«E aço son tenguts de fer los sobredits mercaders...»
CXCIX

Sobreguardia, caps de guardia.
«Almirall pot lexiar gabiers e timoners e sobreguardians».
CCCVI

Sobremesa, super-mittere, sobrepuig.
«...barates de altres robes, mercaderies e altres hauers ab gran sobremesa...»
Seg. marít. IV

Sobreposat, super-positus, substitut.
«patro o exercidor o sobreposat en loch de patro...»
Cap. En P.

Sobrepunxa, super-pungere, extrem.
«tatxes fins a sobrepunxa...»
Cap. e Ord. 44

Sobrepus, super-pretium, sobre-puig, sobrepreu,
«los dits mercaders deuen pagar del lur lo sobrepus...»
CXC

Sofferir, sufferre, sofrir.
«...e si ell ne soferra algun dan o messio per culpa de aquells...»
CCLXI

Sol, solus, solera, solament.
«Senyor de nau o de leny no deu fer de hauer daltre mercader sol...»
LXX
«...sol que res hi troben».
CXXXVIII

Soptosament, subitus, soptadament.
«...os metra temporal soptosment...»
CXI

Sorrar, saburrare, lastrar.
«Mariners son tenguts de dessorrar e de sorrar...»
CLXXX

Sospendre, sub-pendere, penjar.
«...e perço quel prois no frete ne sencaste, hauray posats senyals quel sospenen...»
LVI

Sostenir, sustinere, sofrir.
«...ne sostendra on haura a sostenir algun dan en culpa de aquell...»
CCLXXXIX

Sotil, subtilis, petita, lleugera.
«nau ho leny, barca, galeassa, galera sotil...»
Cap. e Ord. 47

Sots, subtus, baix.
«...no iaquesca la sua caxa oberta en que tendra lo cartolari sots la pena desusdita».
LIX

Sparagol. (V. Esparaçol.)
«...entraran en port o en sparagol o en plaia..» CCIII

Spars. (V. Esparç.)
«De comanda que algu pendra en lo comu o sparsa».
CCXX

Spay, spacium, temps, ocasió.
«hagues spay que el los pogues fer a saber».
CCXXXI

Spera, sperare, retart, aplaçament.
«E si entre lo senyor de la nau e los mariners no haura conuinença ne spera empresa alguna...»
CXXXIX

Sportada. (V. Portada.)
«De sportades de Alexandria».
XLV

Stabliment, stabilimentum, lley.
«Aquests son los bons stabliments e les bones costumes...»
XLVI

Stablir, id., decretar.
«stablim per nos e per los nostres per tostemps...»
XLIII

Staci,3189 stare, estada, sojorn.
«o per dubte de mal temps o en altra manera se hauran a leuar de son staci, on que sien...»
Ord. Cons.

Stanya, stannum, estanyada, que no vessa.
«...no li son tenguts de nolit a pagar daquell vi que vessat sera perço car ell nols mostra la stiba si era stanya o no».
CCV

Star, stare, estar, subjectarse.
«Encara son tenguts los pelegrins e tots los altres qui en la nau iran de esser e star al consell...»
CXXII

Stepa, stipes, lloch ahont se comença o repara la nau.
«...a bans que sia varat e leuat de les stepes...»
XXXIL

Stiba, stipa, càrrega.
«...non deu hauer tambe la meytat de la stiba que portara desfeta...»
CCLXXIV

Stibar, id., colocació de la cárrega en la nau.   -291-  
«Senyor de nau ne notxer no deu stibar ne deu fer stibar en vert ne stibar nengun fax...»
LXIII

Stolar, guardar, depositar.
«...e tot laltre deu stoiar e vendre e ferne diners».
CXVIII

Stopa, stupa, estopa.
«...tan gran fortuna de mal temps que li fara gitar la stopa de les murades o de la cuberta...»
LXV

Strep, del germànich striban (apoyarse), ferro petit del cap de la ballesta.
«...deuen hauer dues ballestes de dos peus e una de strep...»
CCCIX

Struch,3190 astrum, afortunat, sortós.
«Qui struch sera struch sen romandra».
CCXXXII

Suau, suavis, adicte.
«que sia suau e feel axi be al mercader com al senyor de la nau».
LVII

Subleuar, sub-levare, alleujar.
«volents...subleuar los perills de les persones e bens».
Cap. En P.

Substancia, id., contingut.
«millor parra esser adaptat a la substancia de aquell».
Seg. marít. XI

Sufficient, sufficiens, bastant.
«...aquella exarcia que fallida li sera era bona e sufficient a aquella nau...»
CCIII

Surgir, sarcire, amarrar, donar fons.
«...e si lo senyor de la nau o leny o lo notxer manaran surgir ancores en qualque loch...»
CCXLVII

Surt, id., llençat, anclat.
«E si ho fa, per quascuna vegada den esser surt en mar ab la veta del morgonal per tres vegades...»
CLXX
«...si ell stava surt en algun altre loch...»
CXI

Sus, super, dalt.
«tro sus a les scoes».
LXVI

Sutza, sucidus, bruta.
«totes e qualseuol lanes axi sutzes com lauades».
Cap. e Ord. 4




ArribaAbajo

T

Talem, thalamus, coberta.
«...li metra e li portara la sua roba sots bon talem».
CCXLIX

Tancadura, del germànich zaspen, pany.
«Almirall deu fer algun clauari e fet tenir a quascu en les cambres e en les caxes tancadures».
CCCXXVIII

Tant, tantus, vegada.
«...tanta de roba que valega quatre tants com lo nolit que hauer deu».
LXXXIII

Tantost, tot seguit.
«Si lo senyor de la nau comprara gats e metra tantost com en loch sera...»
LXVIII

Tapiner, sapinus, fabricant de tapins.
«ne que sabaters ni tapiners...»
Cap. e Ord. 42

Tapit, tapes, tapiç.
«E deuen hauer de quascuna nau que prenguen, un tapit».
CCCXXXIII

Tari, moneda. En lo segle XV, 13 tarins de Sicilia valien un ducat o sia 24 sous.
«dega pagar al consol per quascuna cuberta que la nau haya, ·V· tarins».
Ord. Sicilia.

Tarida, del àrab tarida, vaixell petit en forma de tartana que solía servir pera conduhir caballs y màquines en les expedicions marítimes.
«aquella nau o cocha o altre vexell gros; totes tarides, lenys o barques o altre vexell poch».
Cap. En P.

Tarracenia, terra de sarrahins?
«Capita deu gitar los homens com van a tarracenia...»
CCCXXIX

Tatcha, preu fixat.
«y segons que de la tatcha y tarifa...se conte...»
Crida

Taula, tabula, registre.
«...que no fos scrita en lo libre o en las taules...»
CXV

Taulam, id., fusta serrada.
«e taulam quis metra...»
Cap. e Ord. 19

Temprament, temperamentum, maduresa.
«...e aixi es hi bo lo temprament dels bons homens...»
CCLXXVII

Temprar, temperare, suavisar.
«...e aquells dos bons homens deuen en tal guisa temprar aquel dan e aquel interes...»
CCXXXV

Tenda, tendere, cobert.
«...banyada o gastada sera per culpa dell qui no volia tenir la tenda feta».
CCXLIX

Tengut, tenere, contractat.
«tots e sengles mariners e seruicials e tenguts de nauilis o daltres fustes...»
Ord. Cons.

Tenir, id., guardar, obligar, cumplir, aguantar, respondre.
«Aquest segell es tengut per lescriua de la lur cort.»
V
«A les quals raons de defensio aquell...es tengut respondre».
VIII
«...tot ço que hom li ha conuengut deu hom obseruar e tenir».
LXII
«...hi sia mes e posat per tenir fort e per dar enfortiment».
LXVI
«es ne tengut axi com si loy emblana de la caxa».
ccX

Terça, tertia, tercera.
«li tolran o sen portaran la terça part de la roba...»
CCXXXII

Terracenia. (V. tarracenia.)
«...e los archs e les sabates que hom pren en terracenia...»
CCCXIII

Test, testum, troç.
«...quel senyor de la nau o leny puga retre o mostrar los tests en testimoni de aquella gerra o gerres que rotes o trencades seran...»
CCXXXVII

Testa, testa cap.
«Encara deu hauer de quascum sarrahi quis veua mig besan per testa axi be del poch com del gran».
CCCXXIX

Timonera, temo, el seti ahont se posa la bitàcora y està'l pinsot que governa'l timoner.
«...perdra alguna exarcia axi com son timons o timoneres o arbres o antenes o veles o alguna altra exarcia...»
LXV

Tirar, del gòtich tairan, arrocegar.
«E si nol vol tirar ni metre en fou...»
CLXXXI

Tolre, tollere, treure, pendre.
«...si aquells lenys li tolran o sen portaran vela o veles...»
CCXLVIII
«...lo dit capita lin pot tolre...»
CCCXXIX

Tondre, tondere, xollar.
«algun bestiar per tondre...»
Cap. e Ord. 31

Torn, tornare, regrés, retorn.
«...pusque ell la haura nolieiada tro al torn del viatge...»
CCCXXIX

Tornador, complidor
«...e iurara si no hauer la dita fermança de tornador...»
XXV

Tort, tortus, mala acció.   -292-  
«...quel senyor de la nau los faes algun tort...»
CCXXXVIII

Tos, tondere, xollat.
«ço es boldrons tosos mija lana e tota lana...»
Cap. e Ord. 29

Tost, tostum?, prompte.
«...que un barater o un trafeguer se troba pus tost ab un altre...»
CXCIII

Tostemps, tots-temps, sempre,
«...que tostemps ne serien despagats...»
LI

Totauia, sempre, en cas de que.
«Mas totauia que haia bones noues...»
LXXX

Trafegador, traficum, enredayre, de mala fe.
«...per ço que si aquell mestre era baratador o trafegador...»
LIV

Trafech, id., embolich.
«...quel senyor del leny hi poria trobar trafechs...»
CXCIII

Trafaguer, id., enredayre.
«...un barater o un trafeguer...»
CXCIII

Trametre, trans-mittere, enviar.
«...que si lo senyor o lescriua de la nau lo volra trametre a moli...»
CLXXVII

Transladar, trans-ferre, copiar.
«...e quel haia transladat aquell scriua...»
CCXCIV

Translat, copia.
«...es trames translat per son saig a la part demanada...»
VIII

Transportacio, trans-portare, transmissió o traspàs de bens.
«son fetes donacions, transportacions o altres contractes».
Cap. e Ord.

Trau, trabe, palanca.
«stibar a irau».
LXII

Traure, trahere, presentar, redi-mir.
«ells seran trets en testimoni».
CXI
«catius a traure».
CLXXXVII

Treball, del gòtich dreiban, molestia.
«perço quascun se deu guardar de mal e de treball tot aytant com pot...»
LIII

Trer, trahere, treure, separar.
«...aquell almirall lon deu trer e fer pagar del primer guany que la nau faça...»
CCXCVIII
«no gos...ne trer ne fer trer fusta».
Cap. En P.

Tresteiar, transtrum, transbordar.
«e sens tresteiar aquelles (mercaderies) en altres veixells...»
Cap. e Ord. 50

Tribena, barrina o tribanella.
«...tribenes e ballestes de açer...»
Cap. e Ord. 44

Triga, tardança.

«...e de no donar triga a les coses de utilitat».
CCCXXXII

Tro, intro, fins, fins que.
«...nos pot vendre ne encantar tro que haia fet viatge».
XLIX
«tro haien satisfet...»
CXCIX

Trop, massa. «
«...empero si los dits li hauran demanat trop e ell los ho haura atorgat...»
CCLXXVII

Trouadures, turbare, trobes, estrena.
«...ne deu hauer la meytat de trobadures...»
CCLII




ArribaAbajo

U

Ultra, ultra, més de, a més, més enllà.
«E si ell volra carregar ultra la terça part...»
XLV
«...e encara ultra lo guany que ells hi fan...»
LXXXV

Usar, usitare, exercir, residir, desempenyar.
«...com usen los consols en lur offici»
VIII
«...ell deu trametre al companyo que aquell sobredit mercader qui mort sera hauia en lo seu loch on usaua o era vehi...»
CCLXI
«...de usar son offici lealment».
Cap. En P.

Utensilles, utensilia, objectes d'us.
«armes e altres utensilies...»
Cap. e Ord. 10




ArribaAbajo

V

Vagabunt, vagabundus, errant.
«...siy haura algunes naus o lenys qui fossen vagabunts vol aytant dir que no haguessen viatge...»
CCLXXVII

Vala, farcell.
«...ne libres que fossen en vala tant poch».
CCCXXX

Valent, valentem, valor, equivalencia.
«..dirien que en aquell faix auien ells mes valent mil marchs daur o dargent...»
CCLVII

Veedor, videre, revisador.
«...o a hom quel senyor o lescriua hi hagues mes en loch dells per veedor...»
CXV

Ver, verum, cert, veritat.
«...eren certs que ver fos...»
CCXI

Verar, varare, (en sànscrit vari), varar
«...abans que sia varat e leuat de les stepes...»
XXXII

Verga, virga, barra.
«si lo estany sera mes en verga...»
Cap. e Ord. 45

Vespre, vesper, vigilia.
«Quascun any lo vespre de la festa de Nadal de nostre Senyor...»
I

Vestidura, vestire, vestit.
«...e deu esser la millor vestidura que ell haia del notxer».
CXVII

Veta, vitta, corda plana.
«...deu esser surt en mar ab la veta del morgonal per tres vegades».
CLXX

Vetar, vetare, privar.
«...e quel senyor lin vet...»
CXXXIII

Veu, vox, vot, parer.
«...a les mes veus del consell...»
XLI

Veure, videre, conèixer, entendre.
«Item que com veura, que faça argir e collar de mig, si ops sera...»
CCCXXXII

Vexell, phaselus, nom genèrich de les naus.
«...nau o leny o altre vexell qui de nou sera construit...»
XXXII

Vianda, vivenda, queviures.
«Encara mes, que la vianda del pelegri...»
CXXI

Vila, villa, grosser.
«...e vendra algun hom qui sera vila e haura diners...»
CLXXXIII

Villania, id., injuria, insult, grolleria.
«Encara mariner es tengut de acolorar son senyor de nau si li diu vilania...»
CLXV

Virato, sageta petita.
«e ·CC· passadors e viratons».
Cap. En P.

Volenter, voluntas, voluntariament.
«que si ell fos sa volenter liu atenguera».
CCLXII

Volenteros, id., voluntari.
«...car los dits mercaders son stats axi volenterosos de donarli aquell carrech...»
CCLXVI

Volents, id., volent.
«Nos...volents provebir a utilitat de la ciutat e del regne de Mallorques».
XLIII

Voluntat, voluntas, consentiment.
«comprades sens voluntat daquell...»
CCXXVII

Vulles, velis, tant si, lo mateix.
«E axi la roba que romasa sera deu esser del senyor, vulles que sia perduda o saluada».
LXXXIX

«Phaselus est nauigium quan nos corrupte baselum dicimus». (S. Isid. Etim. XIX-·I·).







Arriba
Anterior Indice Siguiente