-293-
A alt. Cap. CLXXXIV = a elecció.
A barata. CCLXXV. per mercadejar (¿a comissió?)
A bo e sa enteniment. CCXCLIV.
A bon enteniment. CCXLIV
A bon mercat. CXCVII = a baix preu.
A bon us e a bon enteniment. CCLXXV.
A bona intenció. CCXLV.
A carestía. CXCVII = a preu alt.
A cas de ventura no pot hom res dir. CCLXXXVIII.
A comandament. CLXXX = per ordre.
A compliment. Seg. marít. V = pera respondre.
A condició de perdres. LX = en perill de perdres.
A coneguda. CXCIV = ab voluntat.
A coneguda e esguardament. CCLXXVIII.
A conexença. IX = a judici.
A conquist. CXXXVIII = a guany.
A cosiment. CCCVII = al risch de la nau.
A culpa. XXVII.
A declaracio. Cap. e ord. 14 = a la resolució.
A dia cert. CCLXI.
A diners comptants. Seg. marít. IV.
A donchs. XXVI = aleshores.
A empatxament de Deu o de senyoria no pot algu als dir ne contrastar ne es rao que ho pusca. LIV.
A empatxament de males gents no esta algu saluo. CCXXXII.
A empediment de Deu, o de mar o de males gents no pot algu res dir ne contrastar. CCXLIL
A encant moy ha nengu senyor, que tots son a deuem esser personers simples. CCXLV.
A festanyal. CXLV = en la festa major.
A gran sobremesa. Seg. marít. ·IV· = ab molt sobrepuig.
A hom qui mort sera, conuinensa que haia feta no li mou, saluo empero per deute que ell deia o tort que ell tenga. CCLXIII.
A juy de perdre. CCL = en perill de perdre.
A juy e ventura. CCLI = a risch.
A la guayta. CCLI = en funcions de vigilar.
A la letra. Seg. marít ·XI·.
A les mes veus. XLI = per majoria.
A les vegades. CXI = de vegades.
A les vegades, e toles les demes, si qualque cas de ventura que esdeuengues a alguna nau o leny era mes en fe de alguns mercaders, tota via dirien ells que per culpa de la exarcia que la nau o leny hauria, que no seria sufficient, los seria esdeuengut aquell dan que ells hauien suffert. CCLXXI.
A les vegades hi ha algums mariners que si hom los crehia de tot ço que ells dirien o farien sagrament, si perdien algun fax per algunes de les rahons desusdites, dirien que en aquell fax hauien ells mes valent mil marchs daur o dargent. CCLVII.
A les vegades hi ha mariners que sols que ells poguessen fer lo lur delit e complir la lur voluntat, ells no serien en res si Io senyor de la nau o del leny ab que ells serien hi consumauen sa nau e son leny, que abans los plauria. CXLIV.
A les vegades tal cuida enganar e fer dan a altre, quel la a si mateix perço com null hom no sab ne es cert que li ha esdeuenir a si mateix ni als seus, ne que no, perque negu no deu anar a dan ni a emgan ni a perdicio daltre per alguna raho perço com no sab hon ses lo seu. CCXC.
A lur bona coneguda. Seg. marít. = in fine.
A maior cautela. Cap. e ord. 40.
A manament e a obediencia. Cap. En P.
A Menyscap. CCLXXIX = a sota preu.
A mig seguint e a mig plant. CCCXXXIV a mitjes de guanys y de pèrdues.
A mija via. XCVII = a mitj camí.
A millorament. CLV = pera la bona conservació.
A mort e a vida. CCCXX = incondicionalment.
A mort noy esta algu. CCLXIII = la mort tot ho acaba.
A multiplicament de quintalades. LXXXII = a proporció de la càrrega.
A necessari. LVIII = per conveniencia.
A ops. XXXII = per servey o utilitat.
A ops e a necessari. XXII = íd.
A Perill. CCLXXVII.
A preu sabut. CXCIX = a preu convingut.
A profit e a util. Seg. marít. ·VI·.
A prois. CCCXXX = en viatge de mar.
A requesta. XXIII = a instancia.
A requisicio. VIII = íd.
A risch de mar e de males gents. CCLIV.
A risch de nauilis o fustes. Ord. cons.
A risch e a ventura. CCIV = a càrrech.
A Saluament. CCLXXVII = en seguretat.
A scar. LIV = a preu fet.
A scar o a preu sabut. CXCIX = a preu fet.
A son plaer. CCIX = a son arbitri.
A sols ma. CXL = d'amagat.
-294-A temps sabut. CLXXXIX = a día cert.
A tot dan e a tot destrich e a tot greuge e a tota messio. CXI = ab indemnisació de despeses, danys y perjudicis.
A tot encant. CCCXXX.
A tot plant e a tot seguint. CCCXXXIV = a guanys y pèrdues.
A tot saluament. CCCXXXII.
A us e costum de mar. CCLIV.
A ventura. XCIX = en perill.
A viatge cert. CCIV = per determinat viatge.
A voluntat. CCCXXVIII.
A voluntat e ordinacio. Ord. Cons.
Ab amor. cxxxviii = ab bona voluntat.
Ab bouança o ab fortuna. CXCVII = ab bon o mal temps.
Ab carta. CCXXV = en document.
Ab fermança idonea. Seg. marít. XIX = ab garantia suficient.
Ab molt. LXXXIX =de molt.
Ab pena de sagrament. CCCVI = ab pena de perjur.
Ab prois en terra. C= amarrada a terra (la nau).
Ab voluntat e ab acort. CVIII.
Ab voluntat e ab sabuda. LVI (inversament en CCXLIII).
A batre del compte. CCXLIV = rebaixar del compte.
A companyar a si. XXXIX = acompanyarlo.
Aconsoguir lo temps. Seg. marít. XXII = arribar lo día convingut.
Ad unguem. Ord. cons. = al peu de la lletra.
Affermar son viatge. CXL = decidir son viatge.
Al comptant. Seg. marít. IV = al comptat.
Al for de la terra. CCLXXIX.
Al pus prost que pusca. LXII.
Al pus tost e sauiament. CCCXXXII = depressa y bé.
Al terme. CLV =al venciment.
Algu no deu fer ne encercar tant de dan a altre com peruentura fer poria, perço car nengu no sab ne pot saber ne es cert aon es lo seu dan mi lo seu perill. CCXC.
Algu no ha poder en ço daltre sino aytant com aquell de qui es lin vol donar. CCLVIII.
Algun hom no pot ne deu fer testimoni en algun let de on sper dan o prou hauer per alguna raho si donchs las parts no si acordaran. CCXCIV.
Algun loch on no haura personer algu. CCXLIII.
Anar a onta. CCXII = perdre'l bon nom.
Anar a parts. CCCVI.
Anar a terracenia. CCCXXIX = navegar per la costa.
Anar a tota exarcia. CLV = anar a tota vela.
Anar al comu (la comanda). CCXX = barrejarse ab les altres.
Anar en terra (la nau). CXCVI=varar.
Anar per viatges per son cors. CXIX = viatjar sense equipatge.
Anar sobre de. CXCV = respondre de.
Aquell por aquell. CCXCIV = aquell meteix.
Aquell qui més del nolit dara deu millor plaça hauer. LXXVI.
Ara per lauors e lauors per ara. Seg. marít. XII.
Ara sia poch o sia molt. CCCXXXIV.
Arbitrar la condicio de les persones. Cap. e ord. 10. = distingir la qualitat de les persones.
Art de la mar. CXCV.
Auentatge de donar o de pendre. LV = dret de fadiga.
Auinença lig venç. CCXXXIX = pactes trencan lleys.
Auol hom. CXLIV = home malvat.
Axi be. LX = igual, lo meteix.
Axi com. XCVU = lo meteix.
Aygua de pla. LXVI = aygua de coberta.
Be e diligentment. CCXLVIL
Be e entegrament. CCXLVIL
Be e faelment. (Pes del Rey.)
Be e gint CCIII.
Be e lealment. CCXLVIL
Be e pla. LIV.
Be e planament. CXCIX.
Be e planariament. CCLXXVIII.
Be e sauiament. CCIL.
Be e sufficientment. CCXXXVII.
Bell temps. CCI = bon temps.
Bens seents. XXVI = bens immobles.
Bo e sufficient. LIII.
Bolla de plom. Cap. e ord. 49.
Bon mercat. CXCVII = baix preu.
Borseguins estiuals. Cap. e ord. 42.
Breument sumaria e de pla, sens brogit e figura de juhi, sola facti veritate attenta. XXXVI = sumariament.
Cap del viatge. CCC. = fi del viatge.
Capitols de mar. LXXIL
Capell de ferre. Cap. en P. = elm.
Car la nau ha aytal priuilegi que si los mariners li prometen res de esmenar es mester que lin attenguen iatsia no sia scrit, sol que lescriua hi sia o queu oia. CXII.
Car lo mariner si noy hauia un clau de ques pogues pagar, se deu pagar. CXXXVIII.
Car molt bon hom ira por mariner e sera mercader e honrat hom e vendra algun hom qui sera vila e haura diners e lo bon hom no volra navegar ab el. = XXIII.
-295-Car molt sonyor de nau fa de paraula la sua nau o leny maior lo terç o lo quart que no era. CLXXXIV.
Carta de notari. CLIV = escriptura notarial.
Carta del nolit. CCLXI = conexement del embarch.
Carta testimonial. II = copia autorisada.
Cartolari es mes cregut que carta, car la carta se, pot reuocar e lo cartolari no. LX.
Cas de ventura. LXXXIX = temporal, cas desgraciat.
Cas sabut. CXLIV = cas determinat.
Cas seguit. Seg. marít. XVII = succès.
Catius a traure. CLXXXVII = redimir catius.
Caure en mataltia. CCLXII.
Caualls, rocins, mulís e mules e besties asinines. Cap. e ord. 20.
Clamarse de. XXVII = reclamar.
Clar o desembargat. XXIII.
Collar de mig. CCCXXXII.
Com deu essor entes no com no. CXXXII.
Com lo haura esperat. CV = després de haverlo esperat.
Com ne com no. CXLIV = de quina manera.
Comanda sparsa. CCXX = comanda separada o determinada.
Cominal de la nau. XCIX = tripulació.
Compassar veles. LXII.
Complir la nau son viatge. Cap. e ord. 50.
Comprar sobre son loguer. CLXXVIII = deduhir lo preu del salari.
Concorrença del temps. Seg. marít. I = transcurs del temps.
Coneixe la volta. LXII.
Consell de moneda. CXXXIX = diner.
Construent lo vexell. XX = constructor del vaixell
Contínuus vel diuisim. XIV.
Contrast algu. LI = cap qüestió.
Convenir en la ma. CXXVI = acordar de paraula.
Copes de foch. Cap. e ord. 46 = olletes de coure.
Correr la nau. CCCXXVIII cert càstich.
Cors de la nau. CIX = buch o casco.
Cort del Consolat. Seg. marít. XI.
Cort dels Consols. XXIX
Costumes de la mar. VIII.
Costumes scrites de la mar. XLI.
Crexer o fer algun creximent la nau. CCLIV = aumentarla o millorarla.
Crexer se de messio. CCXXXIV = aumentar las despeses.
Cura de animes. CCCXXXII.
Ço daltri. CCXVII = los diners de un altre.
Ço del seu. CXLIV. = lo seu diner.
Ço es. XXXV. = o sia.
Ço es a entendre. CXCVI = aixó es.
Ço es a saber. CCXVIII = o sia.
Daça mar. (Guiatje) = d'aquest mar.
Daquiauant. Seg. marít. XII.
Dar cap a altra nau. CXIII.
Dar dret axi al major com al menor e al menor com al major. II = administrar justicia.
Dar lengua la nau. Seg. marít. XVII = pendre terra.
Dar palmada. CLIV.
Dar paraula. CCLXVII = contractar.
Dar recapte. LXXXIX = endreçar.
Dar testimonis. IX.
Dar tot son ple. LXXXIV = donar tota la carga.
De aquell for. CIV = en aquella condició.
De bon grat. Seg. marít. XII
De bona guerra. CCLXXVI = ben apresat.
De certa sciencia. Cap. e ord. 48.
De continent. Seg. marít. XXI.
De mot a mot. (Pes del Rey) = al peu de la lletra.
De paraula fer la nau maior lo terç o lo quart. CLXXXIV = dir que la nau es una tercera o quarta part mes gran de lo que es.
De pla en pla. XXVII, = sense solemnitats legals.
De poch o de mal na hom assau. LIII.
De punta. Seg. marít. XVII = directament.
De quines uulla specia sia. Cap. e ord. 41.
De tot. LXXXIX = tot.
De tres vegades auant. CLXX = mes enllá de la tercera vegada.
De ·XX· barcelles enius. LXXVII. = menys de vint barcelles.
Declinar de for o jui. Seg. marít. XII.
Deça mar (ço es en tal part que moua se puga saber per terra sens passar mar). Seg. marít. XVII.
Del seu propi. CXXXII = del seu diner.
Del tot o en partida. LXXXIX = tot o part.
Dell a ell. CCLXXIX = entre abdós.
Demanar de compte. LX.
Demanar de consell. XVII.
Demanar paraula. CLIV = demanar permis.
Deu me gens. CCXC = ni Deu ni'ls homens.
Deuen esser presos e presos en preso. CLXIX.
Directament o indirecta = Leg. marít. I.
Distintament e clara. Leg. marít. IX.
Do e pach. XXIX = pague.
Donar lats a la nau. LXII = posarla de banda, carenar.
Donar nolit de la sua persona. XLVI = pagar lo passatge.
-296-Donar paraula. CCLXXII = donar permís.
Donar per anima. = CXVII entregar per sufragis.
Donar plaça. CXVI = senyalar lloch.
Donar rompiment. CCCXXVIII = perseguir.
Donar terme. CXVI = fixar un terme.
Donar triga. CCCXXXII = retardar.
Dos tans. CXC = doble.
Dos preus. CXC = doble.
Donar trobadures. CCXC = donar gratificació.
Dret de bolla de plom. Cap. e ord. 3
Dret de carnalatge. Cap. e ord. 31
Dret de entrada a exida. Cap. e ord. 50.
Dret de generalitat. Cap. e ord. 19.
Dret de vitualles. Cap e ord. 47.
E encara. XLVI = y a més.
E lescriua deu hi esser. CLXXVIII = en presencia del escrivà.
Ells noy son en res. CCXII = no'ls afecta.
Empatx de senyoria. CXLIV = prohibició de la autoritat.
Empatxament de Deu o senyoria. LIV = força major.
Empatxament de Deu o de mar. CCXXXV = id. fundada en la impossibilitat de navegar per l'estat del mar.
Empediment de Deu ni de mar mi de vent ni de senyoria. LXV = íd.
En alt. CLXXXVII = a gust.
En apres. XVIII.
En aquell cas e en aquella saho. CXI.
En aquell punt o en aquella hora. CXCV.
En axi. LI = aixis.
En aytant. LVI.
En bala. CCCXXIX = enfarsellat.
En coneguda. CC = a consell.
En condret. CCLXXIV = ben aconduhit.
En continent. CXXXIX = tot seguit.
En culpa. CCLXXXIX = per culpa.
En defalt. XXIV = en defecte.
En fe. LXXXV = baix la paraula.
En ferres. XXX = engrillonat.
En fins. LIII = fins.
En forma de. CLIII = per medi de.
En guisa. CXCVII = per manera.
En guisa e en manera. CCXXXVI = íd.
En ius. CCCXXVIII = per avall.
En iuy de. LXXI = en perill de.
En lahor. CCLXVII = a arbitri.
En oida. XCU = en presencia.
En peça. Cap. en P. = en barres.
En pelech fora. CCCXXXII = mar endins.
En Poder de. CXCV = sots la jurisdicció de, demunt de.
En poder daquell scriua. IV = sots la actuació de aquell escrivá.
En presencia. CXVII = a mans o en poder, a la vista.
En quesque sia. Cap. en P. = sia allí ahont sia.
En recapte. LXXXIX = en reserva o a salvament.
En res no obstant. Seg. marít. XVIII.
En Salt. CCLXXIV = a elecció.
En senyes. Cap. en P. = en direcció.
En senyoria. Cap. en P. = en poder.
En sequestre. CCLXIII.
En sus. CXXXI = per amunt.
En tot per tot. Seg. marít XI.
En ver Metre. LXXXIX = posar en evidencia.
En verga. Cap. e ord. 45 = en barres.
En veritat metre. CXCII.
En vista o en coneguda. CCLXIII.
En voluntat. CCVI = a elecció.
Encara mes. CXCVIII = a mes.
Encara que. CI = també que.
Encara que sien homens que sapien e deguen saber del art e del fet. CXI = y a mes que sian homens entesos en la teoría y en la práctica.
En continent. Seg. marít. ix = tot seguit.
Entrar en merits. Seg. marít. XXII = disposar.
Es axi entendre. LVI = s'ha de entendre aixís.
Es bona egualtat o temprament o conuinença de bons homens. CCXLIV.
Es bona la cominalesa o la egualtat o lo temprament dels bons homens. CCXXXV.
Es rao que en qualque cosa hom faça seruey o lauor algu, que, aquella cosa lo dega pagar. =CCLXXIII.
Es rao que qui part vol hauer del guany que part dega hauer de la pordua. CXCVIII.
Es entendre. LV = s'ha d'entendre aixís.
Esperar del nolit. CCLXXV = aplassar lo pagament del nolit.
Esser a necessari de la nau. CCXXXIX.
Esser a perill. CCLXXIX = trobarse en perill.
Esser a pler. CCXIX = trobarse a gust.
Esser a sa vianda mateixa. CXXXI = pagarse lo manteniment.
Esser ben vist. (Crida.)=Voler.
Esser de si mateix. CCXXIII = esser lliure.
Esser dubtant. CLIII = temer.
Esser en libertat. Ord. Cons. = estar facultat.
Esser entregat. CLXXXVI = esser pagat.
Esser li demanat. CLXXIII = esser acusat.
Esser en un mateix dret. XXXIII = tenir igual dret.
Esser faedor. CCLXXXIV = esser possible.
Esser membrant. CXI = recordar.
Esser mijancer. CCXXIII = esser intermediari o arbitre.
-297-Esser ops. CCCXXIX = esser necessari.
Esser prest e aparellat. CCLXI = estar a punt.
Esser semblant. CCXXXV = semblar.
Esser semblant de raho. LXXXIX = estar posat en rahó.
Esser sobre el leny. CLV = habitar en la nau.
Esser tement. CI = temer.
Esser tengut. LIII = estar obligat. cccxxx = tenir força obligatoria, esser responsable. V= estar guardat.
Estament de la terra. LIII = costum de la terra.
Estar a merce de la senyoria. CCLXXXI = estar a disposició de la autoritat.
Estar en blasme. LX = esser acusat de alguna infamia.
Estar en sa valor. Cap. e ord. = continuar regint.
Estar sobre ell. CCXIX = anar al seu cárrech.
Excepcio declínatoria de juy. XVI.
Exirne a cap. LIII = portar a terme, acabar.
Fa a entendre. CVII = s'ha d'entendre.
Fa ho. LI = ho fa.
Fer a donar. CCCXXIX = poderse donar.
Fer a fer. CIV = esser necessari.
Fer albara. CCCIV = firmar rebut.
Fer aygua. LXIV.
Fer aygua por murades. CCXLIX.
Fer aygua por lo pla. CCXLIX.
Fer aytal capitol com. CCCVI = estar en lo cas de.
Fer bella lestiba. CCV = fer bona carrega.
Fer cami (la nau). CCCXXVIII = navegar.
Fer compliment. XLVIII = provehir, satisfer. LI = complementar.
Fer compte. L = suposar, donar por suposat.
Fer conseruatge. XCIII = anar de conserva ab altres naus pera la mútua defensa.
Fer destre. CLXXX = dirigir, traure.
Fer entement. XLVII = convence, manifestar.
Fer esmena. LIII = indemnisar.
Fer gracia. CLXXXVII = perdonar.
Fer gran mercat de sa persona. CL = llogarse a baix preu.
Fer gran mercat de nolit. CXXIII = oferir lo nolit a baix preu.
Fer gran res. CCXII = donar molt valor.
Fer iuncta. CXCII = aumentar.
Fer iusticia. CCCXXVIII = castigar.
Fer la messio. CIX = pagar la manutenció.
Fer lealment. CCCXXXIII = obrar lealment.
Fer lia menor. XLIX = li faría menor.
Fer lo lur delit. CXLIV fer lo seu gust.
Fer lur prou. LXXXV = fer son profit.
Fer maestria. CCCXXI = exercir lo seu ofici, enganyar.
Fer messio. LXXXII = gastar.
Fer rasa contra son senyor. CLXIII = barallarse ab son senyor.
Fer port. LXXXIX = amarrar, anclar.
Fer semblant. LIII = semblar.
Fer ses faenes. CXCVII = portarse, obrar.
Fer sol (d'una roba). LXXI = estibarhi al demunt.
Fer son prou. CCXXV = fer son profit.
Fer sos affers. IV = exercir son ofici.
Fer sos ops. CCCXXX pagar ses despeses.
Fer talla. Ord. Sicilia = repartir un deute o impost.
Fer taula de mar e tant de vent. CCXLIX.
Fer tenda. CCXLIX = cobrir la mercaderia.
Fer tornes. CCXC = afegirhi diner.
Fer tort o sobres. Ord. Sicilia = perjudicar, agraviar.
Fer lot son ordre. CCLXI = complir sa intenció.
Fer tot son poder. CCIII = fer tot lo possible.
Fer vela. LXXXIV = partir.
Ferir en terra. CXCV = xocar contra la costa.
Fermança de dret. XLII.
Fermança de tornador. XXV = fiança de devolució.
Fermança ydonea. Crida. id. suficient.
Fermar dret. CXLI = respondre, garantir.
Fermar muller. CCXVII = contractar matrimoni l'home.
Ferraments ab que clauar. CCCXXIII = eynes.
Ferro calt. LVII = ferro ardent.
Fet de get. XXII = cas de llençament de la mercadería al mar.
Fet de mar. XLVI = questió o assumpte marítim.
Fins al cap del mon. CLIX = vagi allà ahont vagi.
For de la terra. CCLXXXIX = costum o lley de la terra.
Fortuna do mal temps. LXV = temporal.
Fraudulosament e estuciosa. Cap. de 1481.
Galera sotil. Cap. e ord. 47.
Girarse per diners. CCXC = deixarse sobornar.
Git pla vol aytant dir que nols sobras temporal o que los uns poguessen hauer acort e consell dels altres. CCLXXXIV.
Gitar a negligencia. CCXCVI = abandonar.
Gran nolit. XC = molt nòlit.
Gran res. LVI = en gran quantitat.
Gran res de. CCXII = tots, totes.
Gran o poch. CCLXXVIII.
Guart se tot senyor de leny ia que prometra als mercaders, que mester es que los ho attena. CCXLIX.
-298-
Ha a donar. XVIII.
Ha a fer. LVI.
Ha a partir. XL.
Ha a proseguir. XIV.
Ha hauer. XIII = ha de tenir.
Ha poder. LXII.
Hagut esguart. IX = tenint en compte, considerant.
Hauer a gitar. CCLVII = haverse de llençar.
Hauer algun necessari. CI = sentir necessitat d'alguna cosa.
Hauer batlia. CCCXXX = tenir jurisdicció.
Hauer damnatge. CXLII = perjudicarse.
Hauer dubte o reguart. XCIV = recelar, temer.
Hauer en cor. LI = tenir intenció.
Hauer en voluntat. CCLXXXIII = proposarse.
Hauer esguart. XLI = tenir en consideració, correspondre.
Hauer spay. CCXXXI = tenir temps o ocasió.
Hauer fadiga. CCLXI = oferir o acceptar tracte convingut en principi ab un altre.
Hauer gracia. LXI = lograr l'estima.
Hauer les lurs parts encorregudes. CCCXXI = perdre la llur participació.
Hauer loch. Cap. e Ord. 7 = habitar.
Hauer loch de comandament. CLXIX = exercir l'autoritat.
Hauer manament. Cap. En P. = tenir obligació.
Hauer ops. CVI = necessitar.
Hauer recapte. CCLXIV = rebre ordre.
Hauer recobre. CLII = provehir, tenir ajuda.
Hauer reguart. CCXII = tenir por.
Hauer sguart. XXIX = considerar.
Hauer son cabal. CCCXXXII.
Hauer tot son ple. CXXXIII = haver omplenat.
Hauer valor. CXI = ésser apreciat.
Hauerse a leuar. CXI = tenir que empendre lo viatge.
Hauent part. Seg. marít., IX = participant.
Ho vol e quer. CCLXI =ho vol y ho exigeix.
Hoc encara. CCXIII = encara més.
Hom darmes. CCCXXX.
Hom darmes de lança. CCCVI.
Hom estrany. CLI.
Hom mort no ha ne pot hauer senyoria en res daquest segle saluo aytant que tots los seus torts e les sues iniuries que deuen esser pagades si hom troba bens seus de ques pusquen pagar. CCLXIV.
Hom per ell. LXXV = un altre en son lloch.
Hom quant es mort no es tengut de tenir fur ne ley ne costuma. XLIX.
Hom qui mort es no ha companyo. XLIX.
Home de la art de la mar. XXXIX.
Homens qui sien e deguen saber de la art e del fet. CXI teoría y pràctica.
Homens qui temen Deu e anima. CCXCIV.
Hom tinent son loch. CIX.
Ia desus. CLIV = més amunt.
Iaquir en recapte. LXXXIX = deixar en conserva.
Iaquir la roba per lo nolit. CXXXIX = abandonar la mercaderia per no pagar lo nolit.
Iatsia aço. CXCII = perquè. CCXI = encara.
Iaure a fons. CCLII = èsser al fons de la mar.
Incorre en ban. Seg. marít., VII = caure en multa.
Iouens homens de ribera. CXCVIII.
Ipso facto. Seg. marít., II.
Iran de lur poder. LXI = aniràn sots lo seu comandament.
Iunyir veles o de veles. LXII = estendre les veles.
Iurar a nostre senyor Deu e als sants quatre Euangelistes. Cap. e ord. 40.
Iurants a Deu e als sants quatre Euangelis per ells corporalment tocats. Cap. e ord. 54.
Iutga dappells. III.
Iutge de les appellacions. I.
Iuy de mort. CLXXXVII = perill de mort.
La donchs. CCXXIII = aleshores.
La maior força. LV = la major part.
La maior partida. Cap. En P. = la major part.
La quinta. CCC = la quinta part.
La un. XCIX = un.
Lals mostrara. LXXXIX = los hi mostrara.
Lana de capells. XLV.
Lats de la cadena. CLXV.
Lats de la nau. CCLXXXIV = costats de la nau.
Leig temps. CCLXXI = mal temps.
Leny ayguader. LXVI = embarcació que fa aygues.
Leugeria de seny. LXI = falta d'enteniment.
Leuar algun comu. CCXX = portar càrrega de varis mercaders.
Leuar armes contra son senyor. CLXIII.
Leuar carrech (la nau). CCLXXXII = carregar.
Leuar de les stepes. XXXII = tret del lloch de construcció.
Leuar sobre si. CI = ferse responsable del transport.
Leuar testimonis. CCXVII = presentar testimonis.
Leuar viatge. XC = empendre lo viatge.
Licitament e sens pena. Guiatge.
Ligada en bala. CCCXXIX.
Lit de roba. CCCXXVII.
Liura de gros. Cap. e ord. 51 = lliura en pes brut.
Liurar a la construccio. XXXIII = entregar pera la construcció.
-299-Lo li tolran. XCIV = li pendràn.
Lo mes dany. Cap. En P. = major dany.
Lo notxer es aci posat com a balança de tenir veritat e de ferma dretura axi be als mercaders com al senyor de la nau e als mariners e a tot hom qui en la nau sia o vage. CCXXXVI.
Lo quart. CXXIX = la quarta part.
Loch agrest. LXXIII = lloch desert.
Loch cert e sabut. CCXII.
Loch de lealtat. CCCXXX = lloch de confiança.
Loch de recobre. CCXVI = lloch no perillós.
Lo qui es auol hom no volria ell trobar null temps algu millor de si metex per nenguna manera en lo mon. CXLIV.
Loctinent de senyor. CCLXIV = representant del patró.
Loch dubtos. LXIII = lloch de perill.
Loch memys dubtant. CLXXXVI = lloch menys perillós.
Loch sabut. CCX = lloch conegut o determinat.
Loch strany. CXXVII = lloch de terra estrangera.
Loch trot. XCIV = lloch designat o convingut.
Lome pusque es mort no ha companyo, que lo dia quel home es mort es partida la companya. CCLXI.
Maior força. LVI=major nombre.
Maior partida (la). CCXLIII = la majoría.
Mal cauent, CCXXXVI = descontent.
Mal recapte. LXXXIX = desordre.
Malgrat dels personers. CCLX.
Mar deliura. CCXXX = alta mar.
Marcar al front. CCCXXIX.
March dargent. CCCXXXI = pès usat principalment en la encunyació de la moneda y equivalia a vuit onces.
Mariner no port son loguer per fugidor ne per trafegador ne per prestador ne per mort de senyor. CXCIII.
Menar amor a algu. CCCXXI = sentir compassió.
Menar a execucio. XXIV = executar.
Menar son clam. XXX = presentar querella al Tribunal.
Menar son plet. XIV = seguir les actuacions del plet.
Menor dell. CCLXXI = més petit que ell.
Menys de comendament. CCXLVI = sense permís.
Menys de frau e de tot engan. CXCII.
Menys de iuncta. CXCI = sense aument.
Menys de lescriua. LVII = apart de l'escrivà.
Menys de sabuda. LVIII = sense coneixement.
Menys de tot contrast. LXXXIII = sense rèplica o escusa.
Menys de tot frau. XCI = sense engany.
Menys de voluntat. CXIII = contra la voluntat.
Menys de voluntat e sabuda. XCI.
Mercader algu. CXCV = algun mercader.
Mercaders extrangers, ço es, que no son de la senyoria del Rey de Arago o del Rey de Mallorques. Crida.
Mercaders o hom per ells. CCV.
Mes donant. XXIV = mellor postor.
Mestre daixa. LII = constructor de la nau.
Metro a dan. CCXLV.
Metro a fons. CCLXXVI = sumergir.
Metro a profit. CCXLV.
Metre al encant. CXCV.
Metre altre home sobre si. CLXI= reconèixer un superior.
Metre daus en taulell. CCCXXVI.
Metre en adob e en egualtat. CCLII = compondre una qüestió.
Metro en barata. CCLXIX.
Metro en compte. LXI = carregar en compte.
Metre en coneguda o en egualtat. CCXXXV.
Metre en falla. CCLXV = perdre.
Metre en ferres. CCXXXVIII = empresonar.
Metre en fou. CLXXXI.
Metre en laor de bons homens. CCLXVI = posar en amigable composició.
Metre en mesura e en vista e en coneguda. CCXXXV.
Metre en plet. CXLIV = complicar en un plet.
Metro en poder. LII = encarregar.
Metro en preu. CCXVLII = valorar.
Metre en ver. CCXVIII = demostrar.
Metre en veritat. CXCII.
Metre trafech. CXCIII = posar discordia o engany.
Metre veles. = CCCXXXII.
Metre de lats de la cadena. CLXV = posarse al costat de la cadena.
Mig per mig. CCCXXXIV = per la meytat.
Mija via. XLVII = mitg camí.
Millera feta. CXLV = mida complerta.
Millor de si mateix. CXLIV = millor que ell mateix.
Millorarse de nolit. CXLIV = pagar lo preu del nòlit.
Missatge cert. CCLXIII.
Molt bon hom se sol exir de una terra perço car noy es conegut o perço quen isca la gran mercat de sa persona. CL.
Molt mal hom va por lo mon que es dolent e desesperat com veu algun altre profitar e millorar perço com ell volria que axi com ell es malestruch e dolent que axi tots los altres ho fossen encara mes, car lo qui es auol hom no volria ell trobar null temps algu millor de si mateix per nenguna manera en lo mon. CXLIV.
Molt mariner cuyda valer tant que li es semblant quel senyor de la nau, nel notxer, ne hom que en -300- la nau sia ne valga tant com ell, e no li es semblant que res que ell faça pusca tornar a son dan. CLXIX.
Molt senyor de nau. ccxxvii = molts patrons de nau.
Molt senyor de nau o de leny manleuara exarcia quis perdra os guastara, e com aquell qui prestada la haura la li demanara, ell li metra contrast. CCVII.
Molts homens son que van de un viatge en altre ab poca mercaderia o van en altre loch per poblar e son dits peregrins. CXIX.
Moneda menuda. Cap. e ord. 15.
Mostrar de son dret. XXV.
Mudament de partit. Cap. e ord. 50 = cambi de viatge.
Muller a pendre. CLVI = casarse l'home.
Nau de passatge. Cap, e ord. 50.
Ne encara. CCLXXXV = ni tampoch.
No ho poguessen fer. XLVIII = o ho poguessen fer.
Negu no ha poder en ço daltre sino aytant com aquell de qui es lin dona. CCXVII.
Negu no reb comanda a son dan. LXXXIX.
Nengu no sab ne pot saber ne es cert ahon es lo seu dan ni lo seu perill. CCXC.
No contrastant. III = no obstant, prescindint.
No es dret ne es raho que algu puga obligar a altre per alguna raho si donchs iustes rahons noy hauia. CCLXI.
No es raho que negu puixa no dega hauer poder en los bens daltruy sino a tant com aquell de qui seran li volra donar. LI.
No era fort no bona. CCXLVII.
No esser en res. CCXX = no estar a guanys y pèrdues.
No esser res a aquells homens. CXCVIII = no valer res per aquells homens.
No esser tengut de res a metre. CCXXXI = no estar obligat a contribuir.
No la li fa. XLVIII = no li fà.
No lin es tengut de res a creixer. L = no està obligat a donarli més diners.
No poden fer alguna demanda. CCXXIX = no poden fer demandes.
No res. XXXVII = res.
No res menys. Cap. e ord. 53 = ademés.
No sia tota una. CCLXXV = no sia tota igual.
No son tenguts de res. XLIX = no tenen cap obligació.
Nobla mercaderia. CCLXXXV = mercadería de preu.
Nolieiar a quintalades. LXXXIII = noliejar per la càrrega.
Non esser en res. CCXX = no ferse solidari d'un negoci o d'una operació.
Nostra dona sancta Maria. II.
Notxer de popa. CCCVIII.
Notxer en cors. CCCVI.
Notxer axi es posat com a batança de tenir veritat e de ferma dretura. CCXXX.
Notxer maior. CCXCIX.
0 carreguen los mariners la nau o no. CCLXXXII = tant si carreguen la nau com no.
Obra de la Lotja. Seg. marít., VII.
Obrar en fe del senyor. LIV = treballar sots la paraula del senyor.
Obrir la nau. XLVII.
Offici de aduocacio. XLIII = ofici d'advocat.
On que sia. CII = sía allà ahont sía.
Or e argent, axi en massa com en veixella. Cap. e ord. 10.
Oy sia lo notxer ho no sia. CLXXV.
Oydors de comptes. Cap. e ord. in fine.
Pagar be e pla. LIV.
Pagar cominalment per tota la roba de la nau. CIX = repartir proporcionalment lo degut per tota la càrrega.
Par a par. LXVI = a la mateixa mida.
Parar a tot dan o a tot destrich e a tot greuge e a tota messio. CXI = respondre de tots los danys, perjudicis, molesties y gastos.
Parlar pati. CCXXXI = cridar a parlament.
Part a fer. XLIX = fer part.
Partir per testes. CCLXXXVIII = distribuir a tant per cap.
Parts de nau a fer. XXIII = partir entre varis lo valor de la nau.
Parts ultramarines. (Crida.)
Passada mija vía auant. CCLXXXIV = de mitj camí endevant.
Pelegri es dit tot homo qui deia donar nolit de la sua persona sens sa mercaderia. XLVI.
Pena de sagrament. CCCVI = pena aplicada al perjuri.
Pendre carestia. CXCVII = comprar a alt preu.
Pondre damnatge. CI = sofrir perjudicis.
Pendre dan. CXCVI.
Pendre interes, XCI = fer despesa.
-301-Pendre lo hauer a la porta. LXXIV = pendre'l al peu de la nau.
Pendre loguer de la nau. XLI = cobrarne'l nòlit.
Pendre malaltia. CXXVII = posarse malalt.
Pendre mercat. CXCVII = comprar a baix preu.
Pendre paraula. CCLXVII = llogarse.
Pendre salari. XXXVIII = cobrar drets.
Pendre senyal. CXVI = anotar.
Pendre una volta. XII.
Per amistat mi per desamistat. CCCVIII.
Per amor de Deu. CLXXXVII.
Per aquell cap mateix. CXVII = per la meteixa rahó.
Per aquella manera e daquell for. CIV = en la meteixa situació.
Per assalt. CCL = per gust.
Per aytant. XCV = tarit.
Per causa. CLXIX = ab dit motiu.
Per ço. CCXXXVII =a fi de que, per tot lo (temps, capital, etc.)
Per endreça. Seg. marít., XII = per seguretat.
Per ferm. CCCXVIII.
Per iust cas. CCXC = llegítimament.
Per leugeria de lur seny o per sobergaria de lur moneda. LVI = per lleugeresa o vanitat.
Per lur plana voluntat. CXL = expontàneament.
Per mija de... Seg. marít., IV.
Per null temps. CCXXV = may.
Per qualseuol via. Cap. e ord, 47.
Per semblant. CCLIV = igualment.
Per si ho per interposada persona. Cap. e ord. 47
Per sou e liura. XXXII = a proporció.
Per sou e per liura e per bossant. CXC.
Per tostemps. XLIII = per sempre.
Per ventura. CXXXII = potser, tal vegada, en cas de que.
Per via de mercaderia. Cap. e ord. 10 = en qualitat de mercadería.
Per voluntat. CXII = per coacció.
Perdre la roba al senyor. XC = perdre's la mercadería pera'l senyor.
Perdre lo cap. CCL = tallar lo cap, escapsar.
Periurar de sagrament. CXXV = trencar lo jurament.
Persones de algun mal vici. IX.
Persones de gran esser, menys de tota suspita. CXI = persones de consideració o de crèdit.
Persones poch tement Deus. Seg. marít., xix poch escrupuloses.
Personers del contrast. CCXXIV = interessats en la disputa.
Personers romanen peruentura sals en terra e ab que elis haguessen diners, anas quis volgues a ventura de mar. CCXXXIX.
Por manament e por destret. CCLXX.
Petxes puntuals. Cap. e ord. 19 = tributs ordinaris.
Pla sagrament. CCIX.
Plana paraula. CCCXXX.
Plana voluntat. CXL.
Plen poder. XXXIV.
Porcellanes gobes. XLV.
Port exiuernador. CLXX = port d'hivern.
Portantveus. II = investit.
Posar desus. CCLXV = aplicar.
Posar en comu. CVIII = repartir entre tots.
Posar por escriptura. XXVII = escriure en lo procés.
Posar se. CLXXXIX = acordarse.
Posat quen haia. XXXII = suposant que'n tinga.
Posem que. CCLXVI = suposem que.
Prear e mes en preu. CXCV.
Prest e aparellat. CCLXI.
Preu cominal. CXC = preu corrent.
Proceir la causa. Seg. marít., XXII = seguir lo plet.
Prouisio m conuinença feta per pahor o por forsa no val no deu valer per neguna raho. CCLIII.
Publicar ab veu de crida. Seg. marít., XXIV = per pregó.
Pus intra o pus fora. CCII.
Pus que. CXLIV = en quant, després que, donchs.
Pus sien exits. CCXXIV = quan hagen sortit.
Pus lost. CCLXXVII = més aviat.
Qualseuulla o quantes se uulla sien. Cap. e ord. 54.
Qualque altra roba se sia. CCLVII.
Qualque hora quant que quant3191. CXXXII = sempre que.
Qualque sia. XV = sia quin vulla.
Quant que. CCLXXXVI = encara que.
Quant que y stiga. CCXCIX = hi estiga lo temps que vulga.
Quantitat de naus. CCIII = poques o moltes naus.
Quascu deuria posar tot contrast quen haia ab algu en coneguda de bons homens. CCXC.
Quascu es tant cert que sab ques ha afer del seu mateix e que no. CCXCVII.
Quascu se deu guardar de mal e de treball tot aytant com pot, car de mal e de poch na hom assau. LIII.
-302-Quascu se guart a qui fara part. CCXLV.
Quascu se guart que faça ço que a fer haura be e sauiament. CCII.
Quascu se guart ia com lara les fahemes e com no perço que dan ne greuge no li puga tornar.CCXLI
Quascus guart a qui comanara lo seu e a qui no, e com e com no.CCLXXX
Quatre tants. LXXXIII = quatre vegades.
Que axi be hi ha senyors de naus o de lenys qui son rasos de seny com un altre hom, e encara mes, que molts senyors de naus o lenys no saben qui dou anar deuant ne qui detras, ne saben ques vol dir la mar ne que no. CCL.
Que gens pas no es rao que negu puixa ni deua hauer poder au los bons daltres si no a tant com aquell de qui seran li volra donar. LI.
Que ho pot fer. LX.
Que la nau anas sobre los hauers e los hauers sobre la nau. CXCV.
Que li sia ben bastant. CXCVIII.
Que sia. LXII = si's troba.
Que sien e sapien de la art de la mar. CC.
Qui en engan e trau va o vol anar de algu qui en res culpa no li haia, de tot li torn desus. CCLXV.
Qui struch sera, struch se romandra. CCXXXII.
Qui perdut haura per perdut se haura anar. CXCVII.
Quintar genoui. XLV.
Raho es que qui part vol hauer del guany que part deia hauer de la perdua. CCXXXIX.
Raig de fusta. CCLIX.
Ras de seny. CCL = sense enteniment.
Realment e de fet. Seg. marít., XV.
Rebre a si. IV = examinar.
Refrescar exarcia. CLXXXVIII = renovar l'exarcia.
Renunciar a lur propri e apropriat e priuilegiat for. Seg. marit, XI.
Reprouació de testimonis. IX = tatxa de testimonis.
Rera si. CCXC.
Res als. CXCII = res més.
Res pus bax. LXVI = quelcom més baix.
Retre compte. LX = donar compte.
Reuoch, esmen e corrige... XII (fórmula de les apelacions).
Roy dels seruicials. CCCXXVI.
Roba nobla. CCLVII = mercadería de preu.
Roba qui iaura a fons tota via espera son senyor. CCLIL
Romandre del viatge. CLXXXII = abstenirse de fer lo viatge.
Rompres la nau. CXXXVIII = encallar, naufragar.
Sabates empenes. Cap. e ord. 42 = sabates cobertes.
Sagrament de calumnia o de veritat a dir. VIII.
Saluament e segura. Guiatge.
Saluo en aytant. CCLXXXII.
Sana e salua. CCIXXIX.
Sauis homens e certs. CCII.
Scrit en capbreu. CLVI = apuntat en lo registre.
Scriua de creença. CCLXXVII
Scriua de iunyir. CL = lo qui registra los ajustaments dels mariners.
Scriua es posat en loch de lealtat. CCCXXX.
Scriua iurat. = CCLXXXVIL
Se guart es deu guardar. XCIV (fórmula).
Se sia. CXCV = succeheixi.
Segons bondat e valor. CCXXVI.
Segons lestament de la terra. LIII.
Segons que sera. CCCXXXIII = segons les circunstancies.
Segell de cera. Cap. e ord. 49.
Seguirse gran dan. CXLIV = produhir gran dany.
Seguirse treball. CXLIV = donar lloch a molesties.
Sens paraula. CXVI = sense avís.
Sens tot contrast. CCLXVIII = sense cap oposició.
Ses tot diffugi. CCLIV = sense escusa.
Sens tot lagui e sens tot contrast. CXXXIX = sense dilació ni rèplica.
Sens tot remey e sens tota merçe. CCXC = sens compassio.
Sens tota malicia. CCXLII.
Sens tota merçe. CCXC = sens compassió.
Senyor de nau o leny = patró.
Sera stat jet. XLIX = serà fet.
Si donchs. XXXIV = cas de que, a no ser que.
Si ell diu hoc sots pena del sagrament. CCLXXXVII = si ell ho afirma ab jurament.
Si ha pagat o no pagat. LXXXII = tant si ha pagat com no.
Si ho ha dit o no dit. CXXVIII = tant si ho ha disposat com no.
Si la dita nau o leny no sabia esser venut. = XXXIX = encara que fos precís vendre, etc.
Si mercaders no eren no calria a algu fer nau ne leny; no si les naus no fossen no seria tant bon hom mercader com es, perque los mercaders deuen soffrir e passar ab los senyors de les naus, e los senyors de les naus son encara mes tenguts de sofferir o de sostenir als mercaders mes que los mercaders no son als senyors de les naus, por moltes rahons les quals no cal ara a nos dir no recapitular, perço car quascu es tant cert e tant saui que les veu e les coneix perque ara nos les nos cal recapitular. E si peruentura algu ni ha qui sia tan negligent que no les sapia, deman les -303- a aquells qui li sera semblant que les deien saber mils que ell. CCXXXV.
Si tota aquella part sen sabia consumar que aquell personer haura en la nau. CCXXXIX.
Si volets dir que bastaxos o vils homens que hom pogues gitar per diners valgues lo testimoni que ells farien, seria mala cosa; perço car ab mals homens quel senyor de la nau donas per testimonis contra los mercaders si creguts eren, lo senyor de la nau poria desfer los mercaders a les vegades, perque testimoni qui vil home faça e que hom pusca gitar per diners, no val ne deu hauer valor per neguna rao. CXI.
Sia que haien cartes o no cartes. XXXII = tant si hi ha documents com no.
Simpla e plana paraula. CCXXXVI.
Simplament e sens malicia. CCXLI.
Sin sabia esser venuda. LVIII = encara que s'hagi de vendre.
Sobergaria de lur moneda. LVI = vanitat del seu diner.
Sobre aquella roba moy ira algu. CCXII = ningú tindrà interès en aquella roba.
Sobre son loguer. CLXXVIII = ab lo seu salari.
Sol iusa. LXXI = pis inferior.
Sol sobira. LXXI = pis superior.
Sostenir dan greuge o destrich. XCIV.
Sostenir tot lo damnatge. LXIV = pagar tot lo perjudici.
Sots Color. Cap. de 1481 = ab escusa.
Sots les raons. CCXC = per les rahons.
Sots pena del iurament. CCLXXXVII.
Sots talem. CCXLIX = sota cobert.
Sperar per dies e per hores. CCXLVL
Stablir les batalles. CCCXXIX = distribuir les gents d'armes.
Star al concell e a totes costumes qui seran meses ne stablides en la nau. CXXIII = sometre's a les costums y pràctiques de la nau.
Star a dret. XXX = respondre en judici.
Star a merce. CLXVIII = dependre de la voluntat.
Stibar a trau. LXII = estibar estret ab força de palanca.
Stibar en vert. LXIII = estibar en lloch humit.
Stoigs de dona. Cap. e ord. 44.
Suau e fell. LVIL
Surgir ancores. CCXLVII
Surt en mar. CCLI = llençat al mar.
T
Tallar Veles. LXII.
Tant del poch com del molt. CXVIII.
Tart o iuas. LXXXIX = tart o prompte.
Tatxes fins a sobrepunxa. Cap. e ord. 44.
Temer Deu e anima. CCXCIV.
Tenir cap. XCIV = donar corda o cable.
Tenir capitol, CXI = celebrar junta.
Tenir loch de comandament. CLXIX = exercir autoritat.
Tenir loch de senyor. CXCIV = ocupar lo càrrech de senyor.
Tenir per ferm. XCIX = respectar.
Tenir prois en terra. LX.
Tenirse ab lealtat. LXII.
Tenirse per pagat. LXXXI = contentarse, darse per satisfet.
Tenir tort. CCCXXIX = oposarse.
Testimoni que vil home laça e qui hom, pusca girar per diners no val ne deu hauer valor per neguna rao. CXI.
Tisores de baxar. Cap. e ord. 44.
Tolre orelles. CCCXXVIII = tallar les orelles.
Tolre de veles. LXII = plegar les veles.
Tornar a dan. LXXXV = venir en perjudici.
Tornar a la mesura. CCLXIX = fer igual mesura que abans.
Tornar a profit. CCXLVIII = aprofitar.
Tornar tort o damnatge. CCCXXIX = perjudicar.
Tot aytal, CCIX.
Tot aytant. CVIII = igual quantitat.
Tot comunament. CCXC.
Tot en axi. LI = lo mateix.
Tot en axi com aquells que enginyosament ab semblansa de amistat portan aigua juy de mort. CLXXXVIL
Tot hom, se deu guardar de fer algun dan a altre sens raho perço que sobre si matex no li puga tornar aquell damnatge que ell cuydaua fer a altre sens iusta raho, perço es iusta cosa que sobre si mateix torn. CXLIV.
Tot senyor de nau deu guardar com nolieiara ne com no, a qui ne a qui no, ne quina roba ne quina no, guardar ia com nolieiara sa nau o son leny perque a dan no li puixa tornar. CCLXV.
Tot senyor de nau o leny es e deu esser dit e rebut per mercader e per comandatari en tots los negocis que ell haura a fer ab mercaders per raho de sa nau o leny, e aço per moltes rahons les quals no cal ara dir. CCXCV.
Tot senyor de nau o leny se deu guardar com fara ses faenes e com no, perço que ço que ell fara queu laça en guisa que sia tengut per ferm. CXCVII.
Tota excepcio posposada. Seg. marít., XII. expellida. Id., XIX. repellida. Id., XXII.
Tota frau cessant. Cap. e ord. 41.
Tota hora. II = sempre.
Tota la terra e senyoria del Rey nostre senyor. Pes del Rey.
-304-Tots e sengles. Ord. cons. = tots y cada hú.
Traure en fou. CLXXXI.
Traure en testimoni. CXI = presentar com, a testimonis.
Tota via. CCIV = en tot cas.
Totes e qualseuol. Cap. e ord. 28.
Totes excepcions repellides. Seg. marít., XXII.
Tro fins. CCXXXVIII.
U
Un any part altre. VI = un any per altre.
Un barater e un trafaguer se troba pus tost ab un altre que no fa ab un bon home que lo senyor del leny hi poria trobar trafechs. CXCIII.
Un millares de quintar. LXXXVIII.
Una daça e laltre dalla. CCCXXXII.
Us de mercaderia plana. CCLXXX.
Us e costum de mar. XXXVI.
V
Vagabunts vol aytant dir que no haguessen fet viatge. CCLXXVII.
Valla e haia valor. CCLXI = tinga apreci y estima.
Vana gloria del segle. CCXLIV = vanitat.
Veritat a dir. XLII = per dir la veritat.
Veta del morgonal. CCLI.
Vianda de millorament. CCCXXXII.
Viatge cert. CCX = viatge determinat.
Vol e quer. CCLXI = vol y desitja.
Vulles que sia perduda o saluada. LXXXIX = tant si es perduda com salvada.
-305-306-
-307-
Començada la nostra tasca ab lo propòsit de donar noticies històriques del Llibre del Consolat de Mar també s'endreçà necessariament a la historia del Consolat y de la Llotja de Barcelona, institució establerta en la patria meteixa del gloriós llibre.
Té lo nostre Consolat íntimes relacions ab lo cèlebre Còdich marítim: les necessitats mercantívoles de Barcelona suscitaren l'un y l'altre sense que s'hagi de precisar si entre ells existeix vincle cert de causalitat, donchs si per una part les exigencies del tràfech per mar produhiren la fixació de preceptes pera sa regulació jurídica, per l'altra aquestes exigencies motivaren la instauració dels Cònsols y los Tribunals, y aixís veyèm que la meteixa boyra que vela los orígens del Còdich, també obscureix los de la institució que tenía a son càrrech aplicarlo; son dues corrents paraleles exides d'una sola font: lo comers marítim de Barcelona.
Aquest comers pot presentarse com lo cas pràctich més caracterisat de actuació del nostre Còdich y la proba més palesa de sa excelencia. Si a l'ombra d'aquelles lleys sàbies (sàbies per lo molt que respectaven lo sentit de la realitat) visqué y s'espandí la institució universalment respectada de la Llotja barcelonina, podèm afirmar que aquelles lleys, per ella aplicades fins en la última instancia sense lesió de les atribucions del Soberà, devíen tenir una virtualitat singular y potenta. La òrbita en la que's movíen la lley del Consolat y son Tribunal era casi independent de la general llegislativa; la jurisdicció marítima y mercantívola era privativa y ben determinada; aixís també les nostres institucions municipals, més adherides per xò al organisme polítich del Estat, se movíen ab desembràs y podíen desenrotllarse -308- lliurement. Un viu sentit de llibertat les informava a totes y'l geni català s'expandia ufanós, sense trabes, o ab prou conciencia y força pera desferles. En veritat, al estudiar la nostra institució, lo meteix que totes les que aquí han actuat consagrades per molts segles de vida, se'ns presenta a la vista una eloqüent llissó de coses o mostra viva del sentit expansiu ab que la nostra gent desenrotllava en la pràctica los principis de dret fonamental que ajudan a la formació d'aquelles institucions posantse en contacte ab la necessitat sentida. La justa ponderació del dret comú casava perfectament ab les armonioses dissonancies del dret germànich que sabíen desagraviar a la societat de la summa injuria que representa aquella equitat romana portada fins a la última conseqüencia, y la refeya del agotament que li causaya. Si en alguna ocasió devía trencarse la espessa xarxa de figures geomètriques en que's movíen les agrupacions d'homens reglamentades per l'onus immens de la casuística romana, era al regular la materia mercantívola que rebutja totes les acompassades mesures a que solen subjectarse les altres. Llegislant lo mercantívol se trobava lo temperament català a tot plaher; en la massa amorfa de sos actes singulars podía treballar ab intuició genial, segur de produhir una obra mestra, y aquesta fou lo Llibre del Consolat de Mar.
No es lo nostre propòsit repetir novament, donantles com originals, les poques noticies que tretes del inmens bassar històrich barceloní d'en Capmany hem vist reproduhides en varis manuals fins als nostres díes.
Per altra part tampoch pretenèm fer la historia acabada de la institució del Consolat y de la nostra Llotja, si bé ab poch treball ho lograríem afegint a les noticies inèdites que possehim, les que, còmodament, poden copiarse de les obres que anèm a citar, mes com no ha entrat aquesta idea en lo plan principal de la present publicació, nos limitarèm a donar a coneixer alguns documents y noticies que, sense voler, nos han vingut a les mans quan feyem les investigacions pera la edició del Consolat, y que no'ns hem resignat a reservar pera altra ocasió o pera involucrarles en una monografía complerta, donchs per ara sols nos hem proposat aumentar lo depòsit de les divulgacions ab quelcom d'inèdit o raríssim.
Lo resúm històrich de la Llotja de Barcelona pot trobarse en varies obres, especialment en les Memorias históricas d'en Capmany (t. III, p. 292) y la Memoria acerca de la erección y progresos de la Junta de comercio en Cataluña y de su Casa Lonja que por disposición de la misma Junta ha redactado Don Luis Bordas. «Va adornada con una lámina fina.» Barcelona. Imprenta de Ignacio Oliveres y Comp. Año 1837. Foll. en 16.º de 117 p. (Es de molta raresa.)
En aquestes obres han pouat ses noticies los autors posteriors entre ells en A. Pi y Arimón: Barcelona Antigua y Moderna (t. I. p. 409), A. de Bofarull: Guía Cicerone de Barcelona. Any 1847, p. 132, y V. Balaguer: Las Calles de Barcelona.
Les obres més modernes son les següents:
I. Noticias históricas del Colegio de Corredores Reales, del antiguo Comercio catalán y de la erección, uso y conservación del edificio Casa Lonja del Mar de Barcelona. __Tipo-litografía y encuadernación de José Cunill Sala, Universidad, 7. Barcelona.__ 114 p., 4.t
-309-Aquest llibre fou escrit y publicat en pochs dies, l'any 1904, per encàrrech del Colegi de Corredors, ab l'intent d'obsequiar ab un exemplar al Rey d'Espanya en sa visita a la Ciutat Comtal feta en lo mes d'Abril d'aquell any. Es bastant complerta y documentada aixís de noticies com de datos gràfichs.
II. Lluis Riera y Soler. __La Casa Llotja del Mar de Barcelona. __Monografía històrich-descriptiva.__ Barcelona. Imprempta Elzeveriana de Borràs y Mestres, Rambla de Catalunya, 12 y 14, 1909.__ 103 p., 8u ab moltes fototipies; se'n estampà simultàniament una edició castellana. Fou costejada aquesta obreta per la Comissió administradora de la Llotja. Es un encertat resúm històrich y una bona descripció de la Llotja que demostran l'afecte intens que sent per ella son autor.
III. A més, en 1902 se publicà una fulla en 4.t titulada Casa Lonja del Mar. __Antecedentes acerca de la erección y conservación del edificio, firmada per Antoni Tusquets y Maignon, Corredor de Comers del Colegi de Barcelona. No té gayre importancia.
La historia del Consolat barceloní es relatada ab més o menys extensió per tots aquestos autors. També s'hi, refereixen, a més de l'obra capdalt d'en Ripoll, la portada de la qual hem facsimilat en la secció bibliogràfica, algunes alegacions antigues y entre elles principalment aquestes que son raríssimes:
I. «Compendi de las prerrogativas, ordinacions, oficis, beneficis y utilitats que lo Magistrat del Consolat, de la Casa de la Llotja del Mar y Estament Mercantívol reben de la Excelentissima Ciutat de Barcelona y dels prejudicis que aquells han donat y donan a dita Excelentissima Ciutat.» Barcelona: En la Estampa de Joan Pau Martí, per Francesch Barnola, Estamper. Any 1703. 16 p. 4.t
II. «Jesus, María, Joseph. __Jurisdicció dels Magnífichs Consols de la Llotja del Mar de la Excellentissima Ciutat de Barcelona, en la coneixensa de las Causas mercantils y sos dependents y emergents. Defensada sa universalitat o comprehensió de tot genero de personas habitants y domiciliadas en lo present Principat de Cathalunya. Illustrada qualsevol Curia ordinaria dels Veguers y Batlles del propdit Principat, en la jurisdicció de coneixer de las referidas causas. Exclosa ab lo Real Privilegi del Serenissim Senyor Rey Don Martí, de inmortal memoria, dat en la present Ciutat als 15 Janer 1401. En la Causa que lo Syndich del Magistrat de dita Llotja segueix en la Real Audiencia contra lo Syndich de la Illustre Ciutat de Mataró, baix la indefectible censura del Magnifich Doctor Hyacintho de Dou, literatissim e integerrim Real Senador. Actuari Jaume Fàbrega.» 41 pl. 4.t ab data final de 14 Juliol del 1708.
Per acompanyar la reproducció gràfica de la Llotja, traduhirèm sa descripció de la que figura en la susdita obra d'en Lluis Bordas.
L'edifici de la Llotja forma un cuadrillonch aillat de 270 peus de longitut de E. a O. y 127 de latitut de S. a N. La entrada principal es per la plassa del Palau, vulgarment de Palacio; té una superba portada adornada ab deu columnes d'ordre toscà en lo primer tram, en lo qual hi ha una terraça sostinguda per cinch voltes elíptiques en classe de còs -310- avençat a la banda d'O. ab 43 peus de sortida y tota la amplada del edifici3192. Altres dues entrades cada una ab sis columnes toscanes estàn emplaçades en la part que dóna al carrer del Consolat y en la del Passeig d'Isabel II.
Les quatre fatxades estàn decorades ab l'ordre toscà desde, terra fins al pis principal, y'ls altres dos cossos alts ab l'ordre jònich; la diferenta distribució es alterada ab cossos avençats y atrassats qu'acaban ab frontons, seguint lo meteix estil del entaulament que corona l'edifici en l'intermitj d'aquells, y remata ab la corresponent balaustrada.
Lo primer ordre té 27 peus d'altura desde'l nivell de terra al primer pis, y'ls dos cossos alts 50 peus, compresa la balaustrada, essent la total altura 77 peus.
A plà nivell se conserva lo gran y antich saló ahont se reuneixen los comerciants perals seus tractes y negocis: té 116 peus de llarch y 75 d'ample y sa elevació arriba fins al segón alt del edifici. Es d'ordre gòtich ab quatre columnes aillades que determinan la formació de tres naus y sostenen les dues files d'archs circulars pera la separació d'elles.
Lo pati, qu'està en lo centre, forma un quadrat de 60 peus de llarch. En cada un dels quatre ànguls hi ha una estàtua de marbre representant Europa, Asia, Africa y Amèrica; les dues primeres, de gust molt àtich, fetes per en Francisco Bover y les altres dues per en Manuel Olivé. Al enfront de la gran escalinata hi ha una font, lo depòsit de la qual es de forma ovalada. Al mitj s'hi veu una roca sobre la qual està dret Neptú coronat y ab lo bras esquerra apoyat en un timó, en aquesta mà ostenta'l trident y en la dreta un -311- ceptre; dos dofins envoltan sos peus llencant aygua per la boca en direcció oblicua y dos sortidors cada un per les narius. En lo estanch o depósit de la font hi ha dues Nereides ab una petxina a la mà. La roca que serveix de pedestal y totes les figures son de marbre blanch; lo Neptú es obra d'en Nicolau Travé y les Nereides d'en Antón Solà. Les demés decoracions son pêl meteix estil de les exteriors. Lo pati dona llum a la escala principal y a tot l'interior del edifici.
La escala desde plà nivell al pis principal es doble ab set entrades y dos rams distribuits cada un ab dos replans, los quals se comunican en son extrem superior per un passadis, formant lo conjunt de la caixa un quadrillonch de 65 peus de llarch y 29 d'ample. Al -312- començar la balaustrada de la escala hi ha dues figures de marbre blanch representant lo Comers y la Industria, colocats demunt de dos pedestals de la meteixa pedra, obra d'en Salvador Gurri.
En lo cos principal, a la banda de E. y S. hi ha una espayosa y elevada sala adornada ab varies estàtues, entre elles lo Lacoont y l'Almogàver, les dues d'en Campeny, y dos gladiadors, d'en Ramón Bover. En un altra sala s'hi veu una alegoría pintada en lo sostre de composició senzilla y de colorit vigorós; en ella s'hi veuhen cinch estàtues de marbre: les dels quatre ànguls representen l'Amor conyugal, l'Himeneu, Paris y Diana y en mitj de les dues últimes la famosa Lucrecia, son d'en Campeny. Aquí l'autor d'aquesta descripció tan geomètrica s'entussiasma y diu: en quant a les estàtues sols podèm dir ab Tasso:
| Manca il parlar; di vivo altro non chiedi | |||
| ne manca questo ancor, se agli occhi credi. |
Finalment, dirèm que l'edifici de la Llotja es tot de pedra de silleria, lo paviment del saló gòtich, lo de les peces del primer pis, les balaustrades dels balcons de les meteixes y les de la escala monumental, tot es de marbre blanch.
-313-En la letra deius scrita la qual fon tramesa antigament per los consols de Valencia als Consols de Barchelona els lurs costums antichs son declarats, de la cort del Consolat de Valencia observat e tengut en los pleyts e altres negocis de la dita Cort dels consols de Valencia.
Als honrats e discrets los Consols de Barchinona en los affers e negocis de la mar o a lurs loch tinents; los consols dels afers e negocis de la mar de Valencia. Saluts ab tota honor. Sapia senyors la vostra honrada saviesa e discrecio nos havem reebuda una letra vostra in effectu recomptant quel senyor Rey hauia tramesa a vosaltres una letra sua que reebessen e reebre deguessen de qualque persona proposant o faent clams dauant vos ferma de dret segons que en les corts de la vegueria e de la batllia de Barchinona es acostumat e com sentencia alguna per vosaltres fos donada que aquella deguessets notifficar al veguer o al batle per les terçes al senyor Rey pertanyents. E aquell senyor a suplicatio de la dita ciutat hauia provehit sobre aço ço es que vosaltres senyors servets lus del dit nostre consolat. En lo qual us se conte entre les altres coses lo capitol en la dita vostra letra contengut ço es: Que si per lo demanador sera demanada fermança de dret e lo demanat sera stranger que deu donar encontinent fermança. E si lo demanat sera de la cintat e a la nostra cort es vist que haura bens bastants la donchs que la cort li fa assignacio a donar la dita fermança. Vos duptets si el senyor Rey poria demanar ni hauer terç, per ço pregats a nos queus vullam plenerament certifficar per letra de la nostra cort si per les dites rahons e altres se paga terç al senyor Rey segons les dites coses e altres contenen en la dita vostra letra que dada fon en Barchinona a XXVIJ. dies de febrer, apparen esser largament contengudes. A la qual letra vostra enseguien les vostres iustes pregaries, vos responem que segons les usances e bones costums de mar la obligacio de la dita fermança de dret se fa sots aquesta forma: Lo que es vehi promet e ferma a leal couinença e pacte special se obliga en poder dels honrats consols de pla en pla a us e costums de mar tot proferiment de dret apart posat. A lo qual de certa sciencia de present renuncia que estara a dret sobre aytal questio la qual aytal li fa per aytal raho. E si esdeuendra pagar totes dilaçions excluses la cosa iutgada e per les dites coses attendre e complir obliga als dits honrats consols axi com a iutges ordinaris de la cort del dit consolat. E a mi notari d'aquella axi com a publica persona stipulant ut super si e tots sos bens. A mayor cautela dona fermança principal pagador de pla en pla a us e costum de mar de estar a dret e pagar la cosa iutgada si sesdeuendra segous ques dit, ço es ciutada de Valencia present qui la dita fermança principalment e com a principal obligat feu e atorgua e si e tots sos bens hi obliga. E renunciaren a benefici de departidora actio e a noua e a auella constitucio &. E per lege diui Adriani e a la ley dient quel principal den esser primerament conuengut e a qualseuol altre dret general o special priuilegi e costum e altre statut e establiment feyt e fahedor contra aço vinent. Encara aquella ley la qual diu que general renunciaçio no val com de totes les dites coses plenament certifficats a aquelles de certa sciencia abduy ensemps e cascun per lo tot renunçie sotsmetentse ell e sos bens de certa sciencia sots destret e iurisdictio dels dits honrats consols e de la sua cort a us e costum de mar. Quod est actum &. E si es estranger aquell qui donara la fermança axi que no sia de la çiutat en fi de la obligacio donada diu axi: Eres no menys lo dit naytal assigna casa on puxa eser çitat e conuengut al iuhi dels dits senyors consols. Ço es lalberch e fermança damunt dits e no prenguessets capleuadors. E aço aquesta fi que no trobat aquell çita hom la fermança e condampna o absol hom aquella pus principal ses obligat. Quant es de empara que sia requesta de nau o daltre leny que sia carregat si donchs no era lauger mas do fermança que estara a dret e pagara la cosa iutgada segons la forma damunt dita. E sots aquesta forma ha usat e usa tots temps la -314- cort del consolat de Valencia e null temps d'aytals obligacions lo senyor Rey no hac terç ni altre dret quin feta determinacio sumariament e de pla segons los priuilegis del consolat ffem executio contra lo condampnat, reseruada la apellacio al iutge de les apellacions.
Quant es senyors dels nostres priuilegis segons la vostra dita letra, vos trametem trenslats antichs e plaurans molt que si mes los podets ampliar a conseruacio de aquells ques faça que nostra part hi haurem. Vists enapres los capitols feyts als missatgers nostres satisfer a aquells, fem vos resposta satisfent a aquells primerament al quart capitol qui comença: com la demanda es proposada a escar aquell es primer com sia del començament de les terminacions de les coses. E dehim que la cort del consolat de Valencia ha acostumat de procheir en los negocis o contrasts dels affers e negocis de la mar sots aquesta forma. Que proposats los clams si per lo demanat es negada la demanda lo demanador ha a proposar la donchs son clam per scriptura be o mal format e noy guarda hom si proceeix o no. Car per informacio sola fa hom posar lo clam e scrit e fal hom legir dauant lo demanat e sin vol treslat assignal hora a respondre atorgan o negan enlendema o segons als consols es ben vist. E si non vol treslat lescriua de la cort scriu la sua resposta segons que aquell la diu. E si la nega assigna hom al demanador que do testimonis sils ha e mana hom al demanat que sia en cort per veure iurar los testimonis en altra manera en absencia de aquell reb los lescriua per scriptura. E aquells reebuts apella hom lo demanat e diuli hom quel demanador ha donats tants ço es tal e tal nomenant los noms de aquells e si ell los vol contradir pot los contradir si son parents o altres que segons usança de mar no puxen esser. Jans hauets trames dir que tenits les usançes de mar e axi nous trametem lo capitol...
E si los contradir nols pot per parents o altres que testimonis no poguessen fer la donchs publical hom e ab la demanda e ab la resposta e cartes sin ha e los dits e de preposiçions de testimonis e tenen los consols consell primerament ab homens de mar e presents les parts fa hom legir lo clam e la resposta e les cartes si n'ha e los testimonis e interroga hom les parts si volen mes dir e si dir hi volen o declarar poden ho fer e puys fals hom apartar e comença hom de ·I· en ·I· dels del consell quey diga son enteniment e lescriua scriu tots los noms e a les mes veus tes hom (?) Pero mana hom als del consell que no diguen res. E aço fet los dits consols si 1 feyt es de patro o mercader seu a la lotga dels mercaders e aqui ajustats al menys ·I· iurat dels mercaders. La donchs los consols recompten tot lo fet e lauors axi mateix a les mes veus concordants scrits los noms dels mercaders lescriua ordena sentencia e aquella do in scriptis. E aquella donada si alguna de les dites parts se te per agreuiada pot se apellar al iutge segueix dauant a aquell la conclusio del dit capitol aqui on diu: E lo iutge en tal cas ve &. E daquella nengu nos pot pus apellar.
Item quant al primer segon e terç capitol ha acostumat aquesta cort de procehir segons tenor de les costumes e per priuilegis, los translats dels quals a vos trametem. Exceptat que si lom es estranger que aquell quis tendra per agreuiat se deu apellar dins ·III· dies següents apres de la sentencia donada per desempatxar lo feyt de la cort.
E lo sisen capitol sots la forma daquell pratigam per priuilegi lo translat del qual vos trametem.
A la conclusio de tots los dits capitols es ver que hauem tot poder ordinari en tots los contrasts e negocis que per us e costum de mar fan a determenar entrels mercaders e homens de mar e axi com a ordenaris de la cort del consulat specificats. Hauem acostumat e acostumem de fer inibiçions als altres ordinaris qui volen conexer dels affers e negocis de la mar. E daquesta raho hauem obtengudes sentencies contra lo batle general del regne de Valencia, lo translat de la qual sentencia vos trametem.
Es ver queus fall ·I· carta del senyor Rey a la qual deus volent entenem a obtenir del dit senyor Rey que alguns contrahents dalguns contractes pertanyents als dits consols a determenar segons usançes de mar e priuilegis la on diu que en Valencia sien elets &. volen o volran fugir a la conexença daquells com sia sumaria sen van als lochs dels nobles o cauallers hauens iuridictio e com hom los çita declinen lo for e la iurisdictio dels dits consols no contrastants quels negoçis sien de mar e de la determinatio de la cort dels consols que a evitar aytals fraus plaçia al senyor Rey manar una carta. A tots e sengles officials de qualseuol loch de nobles o cauallers o quals seuulla altres o qualsque ciutats viles e lochs del regne de Valencia als quals letres citatories per afers e negocis de la mar a aquells trametran que en continent aquells menen e deien menar a execucio segons tenor daquelles. Les dites exçepcions declinatories de juhi en alguna cosa no contrastant. E axi si aquesta semblantment hauets sera gran profit a la cosa publica e als homens que han a negociar en mar. Data Valencia XIIIJ. Kalendas aprilis. anno domini M· CCC· LIJ.º
-315-
II. Rubrica del «Libre dels priuilegis» e altres actes faents per los honorables consols de la mar de Barcelona
1. De elegir Consols de la mar a arbitre dels Consellers e sauis homens de Barchna sots aquella forma que consentit fou a la Ciutat de Mallorcha.
2. De ordonar Consols de la mar en la ciutat de Mallorcha per manera e forma en la ciutat de Valencia usitats.
3. De elegir Consols de la mar en la ciutat de Valencia qui determenen causas axi com en Barchna fer es acostumat.
4. De la eleccio de Jutge de apells en Valencia.
5. Que de las sententias del Jutge de apells negu nos pugua apellar.
6. Confirmacio del demunt dit priuilegi del Jutge de apells.
7. Priuilegi que breument sumariement e de pla les causas del Consolat se decidesquen.
8. Priuilegi que en les causes de apellacions alguna cosa de nou no sie admesa.
9. Fforma de la eleccio dels Consols de la mar e del Jutge de apells en la Ciutat de Valencia e encare lorde seruador en lur cort e la potestat dels dits Consols e del Jutge de apells.
10. Sentencia en fauor de la jurisdiccio del Consolat de la mar en Valencia.
11. Sentencia de una vela en fauor de la jurisdiccio del demunt dit Consolat.
12. Concordia feta entre lo Senyor Rey en Pere Rey darago e los Consellers de la Ciutat de Barchna sobre los vexells maritims robes e mercaderies que ab licencia e absolucio del papa se naueguen es porten a les parts de Egipte e en altres parts del Solda de Babilonia sotmeses.
13. Concordia feta entre lo senyor Rey en Pere Rey darago e los Consellers de la Ciutat de Barchna sobre los vexells, robes e mercaderias que sense absolucio del papa son nauegades e portades a les parts sotmeses al solda de Babilonia.
14. Letra dels Consols de la Mar de Mallorques dirigida als Consols de la mar de Barchna sobre la eleccio dels missatgers o verguers de la cort del Consolat.
15. Dels priuilegis e Constitucions qui nos poden interpretar.
16. Dels missatgers o verguers del Consolat de la mar de Barchna elegidors e al Batlle de la dita Ciutat presentadors.
17. Que les causes del Consolat tractar e dicisir se haien per los Consols e iutge de apells e no per altres officials.
18. Declaracio, feta per lo senyor Rey sobre aquesta paraula plaia.
19. Declaracio feta per lo senyor Rey en Johan Rey darago sobre un capitol contengut en los capitols de la concordia del dret de les naus e altres vexells qui naueguen en les parts vedades dultramar.
20. Juridiccio del Consolat dels cambis de les companyies e actes mercantiuols.
21. Juridiccio sobre les imposicions e sises que en Barchna se exerceix per lo jutge de apells.
22. Priuilegi en fauor de la juridiccio del Consolat en recossos hauts a la Cort dels Consols de la mar e jutge de apells de la ciutat de Barchna.
23. Executoria del priuilegi del recors del Consolat.
24. Que la muller apres mort del marit no pugue demanar comandes les quals lo marit aporta en viatge.
25. Priuilegi ab lo qual los Consols de la mar de Barchna poden congregar consells generals e en aquells crear consell de ·X· en sus e de ·XX· en ius e aquell mudar e variar e ab lo dit Consell elegir deffanadors de la mercaderia e imposar dret o victigal e crexer, diminuhir e totalment leuar aquell, hoc encara per direccio e deffensio de la mercaderia e fer talls entre mercaders.
26. Priuilegi de ampliacio sobra la imposicio o collecta del dret ara vulgarment apellat del periatge.
27. Pragmatica del senyor Rey atorgada en fauor dels cambis e actes mercantiuols.
-316-28. Priuilegi de ampliacio de la Juridiccio dels Consols de la mar de Barchna.
29. Que comanda de viatge dintre ·X· anys se degua demanar si les parts seran ensemps presents en Barchna en altra manera lo instrument es nulla sino en sert cas.
30. Sentencia o declaracio donada per los diputats de Cathalunya en fauor de la mercaderia sobre la exaccio del dret del general.
31. Sentencia donada per la Senyora Reyna en fauor de la exaccio del dret vulgarment apellat del pariatge contra lo Sindich de la comunitat de Genoua.
32. Executoria de la dita sentencia.
33. Prouissio feta per la Senyora Reyna en fauor de la potestat dels Consols de la mar de Barchna de imposar dret en Flandes e en altres qualseuol parts del mon fora la senyoria del senyor Rey darago, contra lo Sindich de Mallorcha.
34. Altra prouisio de la prop dita resultant.
35. Executoria de la Senyora Reyna del priuilegi dels Consols de la mar de congregar consells e elegir deffenadors, imposar dret e fer talles entre mercaders.
36. Prouisio feta per la senyora Reyna e dressada als burchs mestres scabins e Consellers de la Vila de Bruges als Consols de Cathalans e altres officials de la dita Vila, en fauor de la potestat dels honorables Consols de la mar de Barchna qui imposaren sert dret en Fflandes a totes robes de vassalls del senyor Rey darago.
37. Prouisio feta per la senyora Reyna darago en fauor dels mercaders de Barchna per una fusta qui per temps contrari entren en lo laudari de Tortosa e per na poder mostrar de continent la franquesa, los lezdaris penyoraren certes robes e volien fer pagar la dita leuda ais dits mercaders.
38. Priuilegi obtengut del senyor Rey en fauor de la mercaderia e de la juridiccio dels Consols de la mar de Barchna per lo honorable en Thomas Puiades missatger al dit senyor trames per part del stament mercantiuol en lany 1453.
39. Sobre la pau del Solda de Babilonia.
40. Que en los regnes e terras del senyor Rey darago no puixen carregar fustes qui no sien de vassalls del dit Rey dins cert temps.
41. Que los ciutadans de Barchna son franchs de totes leudes fins a tant que per lo dit senyor sien restituhits als dits Consols aquells tres milia ducats dels quals per part del dit stament al dit senyor es stat fet seruey.
42. Que no sia pagat dret de seu, pegua, alquitra e armes si donchs no son portades en terra de moros e aço fins tant sien restituhits los dits tres milia ducats.
43. Que lo dret vulgarment apellat de la dressana sia del tot releuat fins tant sien restituits los tres milia ducats.
44. En quina manera se deu procehir quant es contencio de la juridiccio dels dits Consols.
45. Que per algun official no puixen esser atorgats guiatges en fets e actes mercantiuols e maritims fins tant sien restituhits los dits tres milia ducats.
46. Com los Consols han juridiccio per manaments, empares e sequestras trancats o no obseruats fins tant sien restitubits los dits tres milia ducats.
47. Que algun vassall del dit senyor no pot carregar robes en qualseuol part del mon ab fustes de strangers trobant fustes de vassalls del dit senyor, fins tant sien restituhits los dits tres milia ducats.
48. Que les fermanses donades en les seguretats de juy no sien tengudes sino a la cosa indicadora per los dits Consols e per lo jutge dels apells fins tant sien restituhits los dits tres milia ducats.
49. Priuilegi nouament obtengut del senyor Rey en fauor de la mercaderia e juridiccio del Consolat de la mar de Barchna continent loacio, aprobacio, confirmacio e concessio de priuilegis atorgats per lo senyor Rey don Alfonso de gloriosa memoria al stament mercantiuol a suplicacio del honorable en Thomas puiades missatger per part del dit stament trames, los quais priuilegis stan vuy a restitucio de tres milia DCCCC·LXXXX·VIIJ sous XVs. barchns.
50. Priuilegi nouament obtengut de la M. del senyor Rey continent loacio, approbacio, ratifficacio e confirmacio dels dos priuilegis atras proximament inserts e encara concessio de noues gracies atorgades en fauor de la mercaderia e juridiccio del Consolat, per lo qual priuilegi es stat fet seruey a la preffata Magestat per part de la Lotge de deu milia florins conuertidors en soccorriment del Reyalme de Napols, los quals son stats units per dit S. a les quantitats per les quals stauen empenyorats los dits ·IJ· priuilegis, perque stan vuy en dia empenyorats tots los dits -317- ·IIJ· priuilegis per nou milia CCCC·LXXXXVIIJ sous XV sols barchns, les quals, luynt aquelles, se han pagar en una sola integra paga.
51. Sentencia o declaracio donada en fauor de la juridiccio del dit Consolat per raho de cert recors haut al Gouernador de Cathalunya.
52. Priuilegi continent sentencia prouisio e declaracio en fauor de juridiccio del Consolat de la mar de Barchna contra lo offici del almirall e visalmirall de les mars.
53. Sententia dada en fauor de la juridiccio del Consolat de la Mar de Barchna per raho de cert recors hagut a la audiencia reyal.
54. Sentencia e declaracio confirmatoria de una altra sentencia dada en fauor de la iuridiccio del dit Consolat per raho de cert recors hagut a la audiencia Reyal.
55. Ordinations fetes per los honorables consellers e consell de ·XXXIJ· sobre la forma dels salaris de les indicatures los quals se han a bestraure e pagar o per aquells donar penyores en la cort del Consolat prestada la seguretat de juy.
56. Letra del Sr. Infant don Henric loctinent general del Rey ntre. Sr. dirigida al official del ven.e Bisbe de Barcelona en la qual li intima com en la Real Audiencia es stat declarat la constitutio de Tarragona de inuasoribus no hauer loch contra los Verguers Ministres e Officials del Consolat de la Mar de Barcelona.
57. Comissio e prouissio del Senyor Rey En Pere feta a misser Francesch Ermengol jurista e a mossen Ramon Busquets ciutadans de Barcelona, a inquirir contra los Mostaçaf e Consols de la mar de Barcelona los quals son tenguts cascun any tenir taula en llurs officis.
-318-
Consols de mar y Jutge de appells. Jurament, fol. 4.
Consols de mar elegir cada un any en la festa de sanct Marc y tenir pugan los consellers y Prohomens de B.ª y los tals consols tingan consolat y exercescan ab la matexa forma que fou concedit a la ciutat de Mallorca, per privilegi del Rey en Pere a 10 de les Calendes de Mars 1347, etc., fol. 5
Consols de mar de Valentia sien elegits per los prohomens del Mar de Valentia, segons trellat auctentic de clàusula de privilegi del Rey en Pere en les calendes de Desembre 1283, fol. 5.
Consols de mar de Valentia poden judicar y decidir les causes de mercaderies sumariament y de pla per privilegi del Rey en Pere de 12 de les calendes de Noembre 1336, fol. 8.
Consols de mar y prohomens de Valentia poden fer barraca en lo Gran de Valencia per conservar los arreus de veixells de mar y perço y per altres coses de que tenen carrec, congregar monedes y despendre de comú, per privilegi del Rey en Pere en les nonas de Janer 1283, fol. 9.
Consols de mar de la Ciutat de Mallorca sien elegits ab poder semblant al de la ciutat de Valentia per privilegi del Rey en Pere lo die ans de les calendes de Juny 1343, fol. 11.
Consols de mar de B.ª y'l jutge de appens o sos loctinents poden conexer no sols de causes maritimes civils mas encara de totes altres de qualsevol mercaderia y poden executar les sues sententias com han acostumat, y lo Rey no sen pot entremetre y poden compellir qualsevol mercaders y altres quels parega a venir a son consolat y donarlos consell, per privilegi pactionat del Rey en Marti de 15 de Janer 1401, fol. 41.
Consols de mar de B.ª y jutge de appells poden conexer de restitució in íntegrum per menors o altres principalment demanada y lo poden concedir, per privilegi pactionat del Rey en Marti de 2 Abril 1409, fol. 45.
Consols de mar de B.ª poden congregar los mercaders y ab ells tenir consell, poden elegir mercaders de 10 en amunt y de 20 en avall y mudarlos pera son concell, poden ab lo mateix concell o de la major part elegir altres mercaders fins al n.º quels parega pera procurar mantenir y defensar lart mercantivol y los drets concedits y imposats, poden imposar y collir o fer collir dret o vectigal sobre tots veixells mercantivols y mercaderies de subdits del Rey y podenlo augmentar diminuir e o levar y tornarlo quant los parega, poden fer talles entre mercaders, poden executar los remitents o differints, pagar dits drets vectigals y talles, poden constituir y taxar y pagar salaris y dietes al qui serveix per negocis de la mercaderia, e poden fer altres coses de les sobredites deppendents, per privilegi del Rey don Joan de 22 de Abril 1394. fol. 48.
Consolat de Mar son del n.º de jutges ordinaris reyals en lo que toca sa jurisdictio, per privilegi del Rey Alfonso dat en B.ª a 25 Maig 1432, fol. 56.
Consolat de Mar sobrels dies de appellacions tenen la ampliatio ques diu en privilegi íd. íd., fol. 56.
-319-Consols de mar poden privar y del tot remoure sos officis los corredors de orella elegits y admesos per los concellers si hauran fraudat y fet mal son offici, per privilegi del Rey Alf. 24 Agost 1444, fol. 76.
Consols de mar tenen confirmada y de nou concedida la potestat de sa primera electio al us y forma de Mallorca y de Valentia per privilegi del Rey Alfonso de 5 Maig 1444 aont hi ha confirmacio y concessio de sis altres privilegis y graties reyals per tots los quals son pagats al Rey 10.000 florins ab facultat de poder los restituir y de extinguir, fol. 79.
Consols de mar conexen de totes causes civils mercantivols, per dit privilegi íd. íd., fol. 79.
Consols de mar poden executar lo official reyal qui haurà donat guiatge per fets y actes mercantivols per tot lo deute del guiat, per privilegi del Rey Alfonso de 20 Agost 1453, fol. 86; confirmat ab privilegi del Rey don Joan de 12 de Janer 1459, fol. 93, e ab altre privilegi del mateix Rey don Joan de 7 de Juliol 1460, fol. 96.
Consols de mar y jutge de appells no pugan esser inculpats de sententia o declaratio deffinitiva de causa o causes a ells no pertanyents inadvertentment y sens declinatoria de for declarades, ans valegan y tots los actes pero no pugan esser trets en consequentia en altre cas que si fassa contrari, per privilegi del Rey D. Joan 7 Juliol 1460, fol. 96.
Consols de mar son executadors de les sentencies arbitrals sobre actes maritims, cambis y societats mercantivols com si per ells fossen pronunciades, per privilegi íd. íd., fol. 96.
Consols de mar en las causas de 1.ª instantia poden condemnar la part subcumbint en les despeses no obstant fos abans observat lo contrari, per dit privilegi del Rey D. Joan, fol. 96.
Consols de mar poden anar ab los verguers davant ab les vergues altes dins B.ª, per privilegi del Rey Ferrando de 20 de Febrer 1496, fol. 123.
Consols de mar tenen ampliada en molts caps la jurisdictio civil per orde y expedició de les causes de son Consolat, per privilegi del Rey Ferrando de 17 Maig 1510, fol. 139.
Consols de mar y jutge de appells juren en poder del balle de B.ª com en acte, fol. 164.
Consols de mar y consell de 20 de la Lotja de B.ª, poden ab penes y altrament ordenar per lo dret del periatge y conservació de aquell entreveninthi un official reyal, per privilegi del Rey don Philip, 26 Nov. 1585, fol. 185.
Consols de mar y consell de 20 pogueren ampliar lo n.º dels ensaculats per advocats, scriva y sindic de la Lotja, per privilegi del Rey don Philip íd. íd., fol. 185.
Acompanyar los Consellers a festivitats no son obligats los Consols. __9 Juny 1574.
Adiutoris per la fabrica del moll o port de la Ciutat. __11-30 Set. 1477. __6 Mars, 15 Set. 1478. __20 Feb., 14-16 Abril, 10 Jul. 1479. __10 Mars, 21 Ag. 1480. __26 Jully 1482. __19 Mars 1487. __10 Abril 1488. __13-20 Feb., 2 Abril 1489.
Adiutoris de 15 sous per uns vestiments de brocat pera Sta. Maria del Mar. __5 Maig 1529.
Adiutoris de 20 sous a un dels verguers ab remunerations pera casar una filla. __20-30 Abril 1531.
Adiutoris de 200 ducats a la obra de Sta. Maria del Mar pera pagar los vuyt draps de ras fets per empaliar la esglesia. __10 Mars 1539.
Adiutoris de 200 ducats dats per reedificar la capella de St. Elm que es al peu de Montjuich en lo qual eren les armes de la Lonja. __10 Ag. 1541. __28 Juny 1546. __18 Juny 1547.
Adiutoris per los Consellers demanats a la Lonja per obres en defensa de la Ciutat, no hagin loc per dignes respectes. __10 Nov. 1542.
Adiutoris de 25 sous a la fabrica de la imatge de Sta. Clara que los prohoms de la confraria de St. Elm feyen. __10 Dbre. 1548.
Adiutoris de 1600 escuts per la fabrica del Mandraix. __5 Nov. 1554.
Adiutoris a la fabrica de la torre de Llobregat. __5 Mars 1565. __21 Abril, 3 jul. 1566. __22 Abril 1568.
Adiutoris de 30 homens assoldeiats per guardar los baluarts de la Ciutat per nova de moros. __6 Juny 1567.
Adiutoris de 200 sous a la fabrica de la Torra de Cap de Creus. __30 Juny 1568. __29 Janer 1570.
-320-Adiutoris de 200 ducats per la imatge de S. Pere y S. Pau y bacines de plata que los obrers de Sta. Maria de la Mar fan. __19 Ab. 1571.
Adiutoris de 300 sous a la fabrica de la torra de la boca del riu de Tortosa. __5 Ag. 1571. __21 Feb. 1575.
Adiutoris de 300 sous a la fabrica de la torra de Castelldefels. __1 Mars 1580.
Adiutoris de 150 sous per casament de cada una filla dels dos verguers y de 100 sous si entren en religio. __19 Abril 1595.
Adiutoris de 20 sous per aiuda de casament de una criada del verguer de la casa. __4 Feb. 1634.
Advocat de la Lonja en virtut de privilegi del rey don Ferrando, primer extret a la sort de Borsa de Advocats. __21 Set. 1500.
Advocat ordinari de la Lonja comete desordes en son ofici contra la Lonja de ques devia inquirir secretament. __17 Mars, 5 Maig, 2 Jul. 1529.
Advocat extraordinari de la Lonja enculpat de hauer advocat contra la Lonja encara que no sen pugue hauer plena informatio, fou sospes fins lo Consell de 20 estigues enterat de la veritat. __31 Ag., 6 Set. 1568.
Advocat ordinari de la Lonja no hague alimarias per justa causa. __7 Janer 1572.
Advocat sobredit cridat en consell de 20 fou fet desdir de paraules desacatades contra los consols y consell de 20 en requesta que hauia presentat als consols. __16 jan. 1572.
Advocat sobredit fos compellit a servir son offici y no fos cridat en negocis de remuneracions y no lin foren donades. __23 Ag. 1572.
Advocat qui a sas costas pren aportar una causa de la Lonja ab cert pacte. __24 Janer 1640.
Aggravis de Commissaris del Rey prenent libres de mercaders. __20 Feb. 1452.
Aggravis dels Virreys de Sicilia y Cerdeña fets a Cathalans fos procurat esser per lo Rey remediats. __18 Jul. 1552.
Aggravis fets per lo Lloctinent gral. y altres contra lo stament mercantiuol specifficats en capitols presentats per los Consols als Consellers y 24.ª perquels fossen reparats en les Corts generals. __21 Set. 1563.
Aggravis dels officials de la Leuda de Mediona y del Jutge de las sacas de Castella y excessos ques fan en la Lonja de pagar canyadas y altres mals, fossen ne rebudes informations per enviar al Rey y haverne remey. __14 Nov. 1563.
Agraduacio per anar a besar la ma a sa magestat. __8 Maig 1632.
Ajust de doctors per empara de una galera de la Lonja feta per lo Due de Burgunya. __29 Janer 1458.
Alferes de la Companyia de la bandera de la Lonja renuntia son offici. __29 Maig 1544.
Alimaries per la presa de Granada feta per lo Rey Ferrando. __21 Janer 1492.
Alimaries per la entrada del Rey Ferrando ab la Reyna fossen pagades. __17 Dezembre 1492.
Alimaries per la entrada del Rey y Emperador don Carles ab la Emperatriu. __18 Mars, 5 Abril 1533.
Alimaries per la vinguda del Rey Philip per les quals se donaren lanternas y candeles y als Consols jutglars, e a peticio del Rey los balls, sons de menestrils y focs apres de passats los tres dies de les alimaries foren continuats fins a Carnestoltes. __15 Janer, 5-9 Feb. 1564.
Ambaxada al Rey, altre a la Reyna sobre capitols e ordinations utils a la mercaderia aont se diu que tota era perduda e acabada. __ 29 Abril 1450.
Ambaxada per un notable home fos feta al Rey per privilegis y provisions de la mercaderia. __21 Abril 1453.
Ambaxada de dos, un de scientia y laltre mercader, al Comte de Flandes. __5 Feb. 1460.
Ambaxada de deputats y consellers per socorro de la Lonja al armament de naus y galeres per defensio de la ciutat y principat y mercaderia en que se hauia de gastar 3000 sous y la Lonja contribui ab 1000 al respecte del gasto. __23 Janer 1465.
Ambaxada al Rey de França y altres parts per remey de marca iniustament per ell concedida contra Cathalans. __6 Mars 10, 26, 28 Abril 13-19 Maig, 14 Oct. 1486. __1-21 Mars, 22 Abril, 1 Maig, 1 Juny 1487.
Ambaxada al Rey per remey de dans donats en Bruges a la natio Cathalana y Valenciana. __10 Abril, 22 Ag. 1488. __10 Mars, 6 Abril, 6 Juny 1489. __27 Janer, 11 Oct. 1490.
Ambaxada al Rey per remey de preiudicis fets en Sicilia a Cathalans. __4 Oct. 1492.
Ambaxada a França a despeses de la Ciutat e de la Lonja per liberacio de mercaders cathalans alla presos. __21 Juliol 1526.
Ambaxada al Lochtinent general per manar guardar los priuilegis dels Consols de mar de Perpinya. __12 Maig, 21 Agost 1597.
-321-Antorxes y ventalls en loc de collatio de confitures del die de les remunerations fos donat als Consols prohomens de Consell de 20, deffenedors y scrina del Consell. __9 Abril 1571.
Archiu de la Lonja fos desambarassat de les penyores quey eren y la clau fos donada al scriua del Consell de 20, dels priuilegis y altres seriptures fos fet inuentari, en los armaris fossen fetes tancadures y en ells se recondissen los libres y scriptures de la Lonja. __27 Abril 1538.
Arxiu de la Lonja fossen los libre dell relligats, cuberts, conseruats y archiuats a coneguda del scriua del Consell y de dit Archiu. __22 Mars 1600.
Argent de la Lonja nos puga prestar sino a Sta. Maria de la Mar y a la Confraria de St. Elm. __22 Noembre 1567.
Armes de les parets y altres parts de la Lonja desfetes ocultament, fos inquirit contra los reos. __21 Jul. 1536.
Armes o blaso ab celada tingue principi en lo mes de octubre del any 1696, ab motiu de les festes celebrades per hauer recobrat la salut lo Rey Carles II.
Atxes y confitures ques acostumen a donar als consols en los dies de les guardes foren tambe donats al consol militar etc. __21 Juny 1602.
Augment de salari a qui te carrec de traurer y alunyar dels antorns de Lonja los gats y coses de mal olor. __20 Oct. 1563.
Axetes y nau de coure de la font del hort de Lonja sien daurades. __20 Maig, 2 Juny 1477. __10 Mars 1479.
Aygua almescada o per ella 50 s. se donen a cadau dels consols y defenedors per la festa de n.ª s.ª de Setembre. __26 Setembre 1572.
Bacina de plata daurada ab les armes de la Lonja de pes de 10 fins en 12 marchs donada al Comte de Trivento per estrenes de hauer fet desarmar 4 galeres de un corsari que eren en lo port de Marcella. __4 Febrer 1483.
Barcina de plata per los rodolins de la ensaculacio y campaneta de plata per los consols en lo concell de 20 fossen fetes. __17 Abril 1567.
Banchs fossen prestats als Concellers per la festa del dia que començaren lo moll. __16 Juny 1590.
Bandera de Barn.ª treta ab cominatio de seguir los menors de 60 anys sots pena de la vida y de confiscatio de bens etz. __17-18 Oct 1457.
Bandera de Barn.ª no deu exir ab menys de 1000 homens dels quals lo stament merc. ne done 100. __10-16 Juny 1462.
Bandera o pano de la Lonja per expellir enemics y pagesos de remensa no sie treta que los ciutadans juristes y altres no isquen ab sa bandera o pano encara que la ciutat; hage determinat traurer lo seu. __20 Janer 1485.
Bandera de camp, dos atambors y pifano fossen fets. __12 Juny 1537. __31 Ag., 4 Jul. 1542. __ 29 Ag. 1551.
Bandera de camp de la Lonja quant lo stament merc. fa guarda se posa en la Lonja y nos mou de alli ahont han de acodir tots los mercaders ab sos criats y armes junctats primer en les cases dels caps desquadres. __4 Agost 1562.
Bandaretes, rams de or barbari y rams de flos per lo jurament dels consols y per lo mes de maig, quants y com han de esser, a qui y com se han de donar. __ 6-19 Abril 1593. __12 Abril, 25 Maig 1595
Cadires tres de vellut ab tatxes daurades fossen fetes perals consols y conseller merc. quant son en consell. __22 Abril 1583. __19 Febrer 1584.
Caixa aont: se conserue la ossa y reliquies de don Pedro de Moncada fos renouada y posada a la capella de la Lonja. __22 Mars 1600.
Caixa aont estan les scriptures de don Pedro de Moncada perduda sie cercada y posada en lo archiu de la Lonja. __10 Juny 1547.
Calzer molt bell fos fet ab les armes de Moncada per la capella. __14 Juny 1492.
Cambis, foren elegits mercaders per hauer consell de theolecs y canonistes si en la present ciutat se poden donar y pendre cambis y fer seguretat dells. __6 jul. 1596.
Camp de la Dressana logat al thesorer del Rey per vint anys. __17-29 Abril 1492.
Canalobres y tisores despauilar de argent fossen comprats per seruir en los Consells de 20, los quals y -322- altre argent de la Lonja nos pugan prestar sino a Sta. Maria de la Mar y a la Confraria de St. Elm. __22 Noembre 1567.
Canalobres o salamo de Sta. Eulalia merita prestat a la Lonja fos adobat. __22 Mars 1600.
Canons de la fora del hort de la Lonja fossen adobats. __30 Oct. 1571.
Canyades donades a un botiguer de teles en mig del die en la Lonja fosne inquirit ab gran instantia y feta crida ab premi de 100 escuts per quil pendria y posaria en ma de jutge competent y fou remes a 10 Setembre 1562.
Cap de Arnau de la farga condemnat ab sent. real posat ab licentia y consentiment del Consell de 20 en una grua de ferro al canto de Lonja. __22 Decembre 1595.
Capdesquadres de la bandera de la Lonja quant hi ha noua de moros deuen regonexer la gent y armes del stament mercantiuol. __6 Maig 1588.
Capella y casa per tres presbiterats fossen fetes en lort de la Lonja a despeses del Periatge com es ordenat en lo testament de D. Pedro de Moncada. __20-27 Oct. 1452. __21 Abril 1453. __10 Maig 1455.
Capella los qui treballauen per obra della tenien lum demati e vespre y lo verguer tingue carrec de donarlos oli. __26 Oct. 1595.
Capita de la companya de la bandera de la Lonja sie sempre lo Consol en cap de cada un any que se oferira y no fou admes lo nomenat per lo Loct. gral. __8 Jul. 1544.
Capitols del Consolat sien ne fets dos libres y cada hu dels Consols ne tinga un. __22 Noembre 1469.
Capitols y ordinations per coses de jurisdictio dels Consols y orde judiciari de son Consolat y per redres del dret de Periatge. __20 Oct. 1563.
Capitulacio per fer la imatge de St. Ramon de Penyafort de plata. __21 Maig 1601.
Caritat de 100 sous a cada una de les dos monjes estan per compte de la Lonja en lo monastir dels Angels. __13 Abril 1622.
Causa pia de Pan Saluador pera donzellas a maridar de la qual son administradors lo conseller mercader y consol mercader esmersa censals sobre la Lonja. __14 Janer 1541.
Cautio del deffenedor de la Ciutat y 100 armas per armar los mercaders. __16 Juny 1639.
Censals sobre la lonja de acuydats del Principat y confiscats per ser enemichs de la cosa publica com se hauien de posar en ma de deputats. __10 Janer 1464.
Censal fos manlleuat de preu 769 sous 5 s. 2 per pagar la setena part del armament de deputats y consellers contra enemichs del Principat. __22 Oct. 1465.
Censals fossen manlleuats per tapar y terraplenar les archadas de la Dreçana a la part de mar. __18 Oct. 1543.
Ciris dos de cera ab les armes de la Lonja com, los de la Ciutat fossen fets y posats en la Capella de Sta. Eulalia de B.ª y cremen y sien refets quant y com los de la Ciutat. __31 Mars 1568.
Ciris quatre de cera fossen fets y posats en Sta. Maria de la mar ab les armes de la Lonja del pes que son los del cor de la dita esglesia los quals cremen quant n.e Sr. estara en lo moniment y en los dies y hores ques fara festa de N.ª S.ª y sien refets sempre que sia necessari. __31 Mars 1568.
Collatio que cadaun any se dona als del consell de 20 per lo die de les remunerations per ella nos puga despendre mes de quinze liures. __19 Marts 1551.
Collatio que dona lo defenedor al concell de 20 per lo die de les remunerations fos pagada fins a 16 sous. __22 Abril 1574.
Collatio se deu donar als advocats de la Lonja segons se dona als prohoms del concell de 20. __19 Abril 1580.
Collatio te lo Corredor de Coll de la Lonja com los altres officials macanichs de la Lonja. __11 Abril 1598.
Collidor del dret de Periatge remogut per fraus y per los que eren en partides de taula y bancs fou condemnat a restitutio y per los que en comptants podien hauer fet fou composat a 300 sous __20-31 Marts, 9-26 Abril 1492.
Collidor credencer demana esmena de temps que hauia estat malalt y no li fou feta per hauer ell rebut la meytat del salari y laltra meytat lo substitut. __10 Ag. 1540.
Collidor receptor ha de portar dos comptes del que reb, ço es un del diner per liura y altra de la malla per la obra de la capella. __15 Jul. 1592.
Collidor receptor reb 10 sous cadaun any per lo perill de rebre moneda falsa y per lo trenc de les monedes que reb. __11 Abril 1598.
-323-Collidor receptor no pot pagar cosa alguna sino ab polissa del Consol mercader, dos deffenedors y dels dos oidors de comptes. __17 Maig 1599.
Commersi de francesos sic tornat en Cathalunya per demanarho los deputats. __10 Noembre 1461.
Commutatio de offici solemne que se hauia de fer en trentenari de St. Amador per la victoria naual de Don Juan de Austria contra los turchs. __24 Desem. 1572.
Comptes de la Lonja basta sien verifficats per lo deffenedor. __12 Maig 1597.
Comptes de cosas extraordinaries sien passats ab firmes de tres dels sinc questa ordenat hauer los examinar pus ab los tres sia la firma del Consol merc. __22 Mars 1600.
Consell de 20 per la expulsio de lladres y bandolers a supplicatio dels Srs. consellers. __6 Febrer 1613.
Consell de 8 ab lo consol mercader en absentia del militar. __20 Ag. 1448.
Consell de 20 en casa de un consol malalt. __26 Feb. 1450.
Consell tingue en Caldes de Monbuy per loct. de Consol militar Capita dels mercaders exits ab la bandera de la Ciutat. __18-19 Oct. 1457.
Consell particular de un consol, un deffenedor y sis prohomens y gastaren del dret del periatge per urgent necessitat. __30 Jul. 1471.
Consell de 20 mudat a menor nombre en virtut del Priuilegi 12 Abril 1482 y fou approbat ab parer de aduocats lo mateix dia a la mitja nit.
Consell de 20 primer en virtut de priuilegi del Rey don Ferrando extret de enseculats en dues bosses. __2 Maig, 2 Juny 1550.
Consell general de gran numero de mercaders per socorrer la vila de Perpinya sitiada per gran Camp. del Rey de França. __11 Set. 1542.
Consell general per la fabrica del Mandraix. __5 Oct. 1554.
Consell general de guerra. __30 Agost 1574.
Consellers de Barcelona pera quant venen a la Lonja aont arrenden los drets de la Ciutat sials millorat y fet major lo loc aont se posen. __18 Abril 1573. E sia aquest loc leuadis. __22 Abril, 21 Juny 1574. __21 Feb. 1575.
Consellers segons serveix loffici de consol de mar quant lo Consol nou extret es absent per ser trames per la Ciutat ans de la extractio y es esta seruitut durant la absentia del extret y no presta jurament. __21 Maig 1578. Y no se li donan atxes. __31 Jul. dit any.
Consellers no poden posar forments ni altres mercaderies en la Lonja sens saber ho los Consols. __13 Marts 1584.
Consellers de Barcelona y guarda del Periatge reben lo salari tot lany sens seruir. __14 Abril 1592.
Consol de Cathalans no sia en Venetia encara que lo Rey demane per ser danyos a la mercaderia y no hauerni hagut may. __20 Maig 1455.
Consol del Xiu elet per los mercaders cathalans qui residien en Rodes, admetan lo los consellers. __10 Noembre 1461.
Consols per Priuilegis del Consolat han de declarar questions entre barquers sobre carregar y tots altres actes de mercaderia o maritims. __26 Maig 1453.
Consols per orde de Consell general anaren a la Reyna y de paraula y ab supplicatio li notifficaren que totes les suppositions presentades per particulars mercaders tocants a coses de la mercaderia eran contra la voluntat del dit Consell y altres coses dependents. __19-25 Feb. 1462.
Consols de Lonja qui a recibiment de loct. gl. no foren per los consellers graduats en son acostumat loc se isqueren de la caualcada ab los mercaders de sa companya. __24 Janer, 5 Feb. 1494.
Consols de mar acompanyats per lo Almirant de Napols y Prior de Cathalunya al jurament. __29 Maig 1557.
Consols tenen cadaú aygua almescada o per ella 50 S. per la festa de n.ª S.ª de Setembre. __26 Set. 1572.
Consols no son obligats acompanyar los Consellers en festiuitats. __9 Juny 1574.
Consols de genouesos no pot discedir causes ni assignar curadors ni fer altres actes de jurisdictio en los locs ahont Consols de la Lotja lo exercescan. __15 Juliol, 14 Ag., 23 Noembre 1569.
Constitutions generals de Cathalunya sien comprades per tenir en lo Concell de 20. __4 Feb. 1591.
Copia de la restitutio de les ordinations de casa la Ciutat a la Lonja. __15 Nobre. 1613.
Contentio ab la Cort ecclesiastica sino fos declarada dins 8 dies podien los Consols passar auant. __26 Janer 1524.
-324-Contradictio fos feta a pragmatica del Rey prohibint que nos pugue tenir Commersi, tracte o nauegatio ab florentins per ser molt danyosa a la merc.ª __19 Feb. 1454. __25 Mars 1456.
Contradictio fos feta a prouisions de la Reyna perque nos fessen en favor de un abatut qui volia armar per anar en Cos. __16 Feb. 1462.
Contradictio fos feta a la requesta presentada per part dels Consellers als Consols y altres procehiments perque los Consols nols volien acompanyar a la professo del Corpus. __9 Juny 1574.
Contradictio fos feta a la intempestiua exactio del dret general nouament imposat pera fer y mantenir galeres. __11-13 Ag. 1601.
Corredors de orella per salari de corredories tenen 10 s. per centenar de liures y no mes. __11 Marts 1568.
Corredors de coll de la Lonja te portio de confitures y es tractat com los altres officials mechanics. __11 Abril 1598.
Coses de la Lonja nos poden prestar sots pena de una terça. __19 Feb. 1587.
Corsaris sien extirpats se procur ab lo Rey, Consellers y ab la Cort general. __2 Juny 1455.
Crida de publicatio de treues entre la Reyna y lo Duc de Jou. __1 jul. 1444.
Crida de ordinations de Consellers sobre fets dels hostes dels Correus. __20 Jul. 1445.
Decissions, prouisions y altres exemplars de la cort del Consolat sien continuades en un libre que sia fet per lo scriua. __19 Abril 1560.
Deffenedor a veus se elegia ab la forma de 30 de Abril 1448. __16 Abril 1451.
Deffenedor tenen carree de oir los comptes del clavari. __21 Abril 1460.
Deffenedor deuen regonexer cadauna quinzena los libres dels collidors del Periatge perque no si fassen fraus. __2 Abril, 16 Decembre 1490.
Deffenedor tingue manament del Concell de 20 de restituir dins 8 dies robes que tenia en son poder ab comminatio de pagar lo valor delles triplicat. __5 Maig 1529.
Deffenedor extret habitant en Agualada y no en Barch.ª al qual per no tenir casa en Barch.ª nos donaua possessio, fou admes. __23 Maig 1543.
Deffenedor clauari nouell no pot pagar la darrera terça al vell que no li haia liurat los semestres o libres de la Collecta y haja archiuat aquells. __5 Mars 1565.
Deffenedor nou te carrec de fer laygua almescada per la festa de n.ª S.ª de Setembre y donan se li 25 sous e te de carrec de fer la ampaliada per la qual se li donan 100 ducats. __19 Jul. 1572.
Deffenedor tenen cadaú aygua almescada o per ella 50 S. per la festa de n.ª S.ª de Setembre. __26 Set. 1572.
Deffenedor qui per impediment no pot assistir en concell de 20 ha de donar la clau de la caxa de la bossa dels enseculats al altre deffenedor y no a altri. __11 Abril 1598.
Defensa de la mercaderia contra Anglaterra, Bruges, Castella. __18-19 Jul. 1443.
Defensa dels Priuilegis del dret del Periatge. __21 Oct. 1444.
Despeses fetes per los Consellers per hauer dos Priuilegis en fauor del Consolat no fossen pagades del dret del Periatge sino que la Ciutat las pagas. __18 Abril 1444.
Defensa per obtenir gracia apostolica de tenir commerci en Alexandria fossen pagades per la Lonja y per la Ciutat. __20 Abril 1531. __8 Abril 1532.
Diners del dret del Periatge per ningu pugan esser despesos ni per obres sens lo concell de 20. __18 Febrer 1465.
Dol del obit del Rey don Joan y gramallas als verguers. __19 Janer 1479.
Dona pau per la Capella, comprat 22 Abril 1495. E per ser ja gastat fos fet de nou. __15 Set. 1562.
Donatiu de sis sarabatanes al Gouernador de Cathalunya per beneficis fets a la Lonja. __11 Abril 1496.
Duana de la Lonja sia coberta. __7 Oct. 1456.
Draps portats de Perpinya a Barcelona per traurels del Regne no pagassen dret de Periatge sino dentrada. __15 Marts 1473.
Draps dos imperials que la Lonja te en la sacristia de St. Francesc nos pugan prestar. __11 Set. 1492.
Drap per la taula del dret, comprat. __3 Abril 1495.
Drap de brocadella fos fet per la festiuitat de n.ª, S.ª __14 Jul. 1578.
Dret de periatge se paga del ver cost de les robes y mercaderies applicant hi los despatxaments. __8 Janer 1457.
Dret de un diner per sous sobre totes robes y mercaderies que anauen y venien de França per reintegratio de danys donats a la Lonja en remediar la marca concedida per lo Rey de França contra cathalans. __13 Marts, 14 Oct. 1486.
-325-Dret de periatge y de marca de la Lonja no sen pot fer gratia. __13 Abril 1565.
Dret de periatge de dos diners per liura han de pagar totes les merc.s ques treballan de un vexell en altre en la plaja de barch.ª __25 Juny 1580.
Dret de periatge de çafra es 50 s. per bala. __19 Feb. 1587. Apres es reduit a 40 s. per bala. __25 Oct. 1591. __15 Feb. 1592.
Elet per via del sperit sant per presentar provisions de la Reyna y fer diligenties en impedir un abatut qui volie armar per anar en cos y memorial sobre açò. __16 Feb. 1462.
Elets per regonexer quins priuilegis per benefici de la Lonja se deuian demanar al Rey en les primeres Corts grals. que sesperaua serien prest. __10 Juny 1548.
Elets quatre per la obra de la Capella fossen tractats com si eran de concell de 20 donantlos ventalls y tot lo demes ques dona als prohoms de dit Concell. __14 Abril 1592.
Empaliada de la Lonja fassa Simeon oliueres per 20 sous com ses offert y no se li done mes. __14 Dec. 1598.
Empedrat devant la Lonja fos fet. __17 Marts 1529.
Enquesta fos feta contra los Capellans y beneficiats de la capella de la Lonja sino feyen la seruitut segons sententia reyal entre ells y los Consols y segons la institutio de Don Pedro de Moncada. __4 Feb., 18 Ag., 11 Set. 1525.
Enquesta ab gran instantia se deuia fer en la regia Cort contra qui deuant lo Consol y dins la Cort del Consolat donà un bufet. __5 Juny 1534.
Enquesta fos feta ab gran instantia contra bomians qui hauian robat en la Duana de la Lonja. __28 Janer 1548 y foren penjats a 13 Abril següent.
Enquesta fos feta contra los qui volgueren robar la Lonja foradant de nits la paret de la casa del verguer. __4 Maig 1598.
Enramada per lo jurament dels Consols, fins a 50 s. de gasto. __28 Juny 1497.
Ensaculat en officis de la Lonja menor de 25 anys fentse major ab actes fictes com apres fou, trobat y apres extret en offici fou fet inhabil de tots officis de la Lonja. __22 Abril 1568; 18 Maig 1570 tornat a habilitar.
Enserats per les finestres y postissos de la Lonja fossen fets. __16 Oct. 1475.
Enserats o vidrieres fossen fetes a les finestres del Archiu y obra noua de la Lonja. __31 Mars 1568.
Entrada del Rey en Barc.ª y no fou donat vestiari als Consols ni a altres. __16 Noembre 1458.
Enserats del Rey en Pere en Barc.ª y alimaries. __21 Jan. 1464.
Enserats del Rey en Joan en Barc.ª apres de deu anys de guerres en Cath.ª __17 Oct. 1472.
Estrenes als Verguers o Uxers del Rey per cortesies fetes als Consols anant al Rey. __13 Dec. 1492. __18 Agost 1493.
Estrenes de Nadal als officials de la Taula son de un ducat per cadaú. __17 Feb. 1577. __25 Dec. 1578.
Exempcions de la jurisdictio del Consolat de Cathalans en Napols perque nos concedescan sino ques serven los priuilegis del Consolat de Barc.ª se scriga al Rey. __21 Maig, 14 Jul., 24 Oct. 1459.
Familiars del St. Offici y militars no poden esser prohoms de Concell de XX. __19 Jul. 1586.
Familiar del St. Offici extret son fill en prohom, de Concell de XX y no fou admes, recorrent apres al mateix Concell fou admes ab cautio. __26 Maig 1587.
Familiar del St. Offici qui apres de extret prohom renuntia la familiatura fou admes dit die. __26 Maig 1587.
Festa de n.ª S.ª de Setembre ques costuma celebrar a 8 Setembre fonch per respecte del auto del St. Offici prorrogada per lo diumenge prop seguent. __1602.
Festa per lo stament mercantiuol a honor del glorios St. Ramon de Penyafort a 9 Abril 1602.
Figures dues de Emperadors sien fetes de bulto de terra cuyta per posar en cada un raco de la Lonja a la part de les vidrieres. __21 Juny 1533. E sien pintades e daurades. __15 Abril 1534.
Figures de bulto, ço es, un Christo y una n.ª S.ª sien fetes y posades a la estancia del concell de XX. __17 Abril 1567.
Figures del glorios pare St. Ramon de Peñafort fos feta de plata de preu 400 sous y presentada ab acta de comanda. __14-21 Maig 1601.
Forma de despatxar robes de Alexandria y altres parts de Levant. __7 Set. 1457. __9 Jan., 8-15 Oct., 14 Noem. 1459.
Forma de jurament dels Consols en lo introit de son offici. __2 Maig 1466.
-326-Forma dels procehiments del Consolat y de sos priuilegis y ordinations fos ne fet sumari. __18 Maig 1570.
Fraudant lo dret de Periatge cau en pena de den liures. __31 Jul. 1565.
Galera armaren los Consellers y los Consols una nau contra corsaris. __19 Set. 1449.
Galeres dues carregades de merc.ª no partissen de la platja de Barc.ª ans fossen portades dins les tasques per molts respectes a les quals anaren lo defenedor y lo Algutzir del Gobernador y en la una sels feu resistentia. __13 Jul. 1458.
Genouesos que armaren nau contra Cathalans se tingue auis de Perpinya. __28 Jul. 1449.
Godamacils fossen fets en les estancies del Concell de XX aont los Consellers tenien son Consistori lo temps ques feyen obres en la Casa de la Ciutat. __8 Ag. 1577.
Gorres planes porten los Verguers dels Consols com los del Consellers. __11 Maig 1601.
Gouernador por certs respectes solta un pres por los Consols dins la Lonja por fets maritims y no deuia hauer loc. __8 Marts 1564.
Guardes negligents posen hi los defenedors qui seruesca ab lo salari del negligent. __1 Jul. 1585.
Guarda extret no tenint casa en Barc.ª no fou admes y fou extret altre. __12 Marts 1592.
Guarda del Periatge extret Conseller de Barc.ª rebe lo salari tot lany sens seruir. __14 Abril 1592.
Guardes si dexen passar merc.ies de persones no conegudes en la Lonja han de posar penyores o diners en poder del receptor por lo valor del dret de les merc.ies que hauran dexat passar. __12 Maig 1599.
Guayta fos feta per los locs de la costa de Cath.ª por auis de Corsaris fent fum de die y foc de nit. __13 Ag. 1498.
Graduacio de Consols en caualcada de Consellers feta mudada la forma acostumada no fou acceptada per los Consols sino que son tornaren a la Lonja y porque restaren en la casa de la Ciutat alguns merc.s qui eran de Concell, los Consols los enuiaren demanar por un Verguer y los Consellers feren posar lo Verguer a la preso aont los Consols li feren donar lo que hague mester. __2 Setembre 1563. __4 Janer 1564.
Gramalles y caparons de trellis o canamas als tres verguers de la Lonja per lo del Rey. __18 Jul. 1458.
Gramalles de xamellot ab aygues fossen fetes als Verguers de la Lonja de quatre en quatre anys. __14 Maig 1568.
Gramalles de burell vuyt se donan a vuyt pobres mariners por lo aniuersari de Don Pedro de Moncada. __19 Abril 1571.
Gramalles de xamellot blau ab aygues y gorres de rissa forsen fetes als verguers por la entrada del nre. Rey. __12 Maig 1599.
Gramalles de tafata blau fossen fetes als verguers por lo dia del jurament del Rey. __17 Maig 1599.
Gramalles de tafata y gorres altes sian fetes als verguers per la vinguda del Sr. Rey. __21 Mars 1626.
Gratia de 15 sous de renda de vida al fill de un veguer qui hauent desser priuat de son offici per delictes lo renuntia y fon la gratia ab conditio que los deffenedors les repartissen por aliments del fill y no por pagar acreedors del pare. __12 Juny 1537. __2 Maig 1538.
Habilitats por esser matriculats han detenir 14 vots o sien molts o pocs en lo Concell. __14 Decembre 1598.
Homens 25 assoldeiats por la Lonja vajan en companya del Conseller y Veguer de Barc.ª qui ab so de sagramental van a socorrer lo Capita general del exercit de Cath.ª __22 Jul. 1462.
Homens 50 pera guardar de corsaris en la plaja de Barc.ª una nau alli surta y carregada essent los corsaris ab dues naus deuant la plaja. __21 Set. 1474.
Homens 10 a cauall por hauer lo Castell de Tamarit. __1 Abril __21 Juny 1475.
Homens armats fossen posats per los Consols y defenedors en una nau carregada de bales questava en la plaja por guardarla de 12 vexells de moros de ques tenia nova. __12 Oct. 1566.
Informations ad futuram rei memoriam fossen rebudes per los Consols dels agrauis ques feyen per los officials de la leuda de Mediona y per lo jutge de las sacas de Castella y dels excessos quels feyen en la Lonja pagant canyades y altres mals, por enviarles al Rey y haverne remey. __14 Nov. 1563.
Instructio sobre la ampara feta per lo duc de Burgunya a una galera de la Lonja. __29 Mars 1458. __27 Juny 1459.
Instructio sobre diferenties entre los vassalls del comu de Flandes y Cathalans. __14-17-30 Jul. 1461.
-327-Instructio sobre diferenties entre vassalls del comu de Venetia y Cathalans. __7-21 Janer 1462.
Instructio per anar en nom del Rey al due de Mila y ancians de Genova per cobrar una nau de Cathalans carregada. __2 Jul. 1465.
Instructio sobre la compra de la leuda del Castell de Tamarit. __4 Janer y molts altres dies apres, any 1476-1477.
Instructio memorial al sindic ab diuerses letres trames a Tarragona y altres parts per cobrar robes y mere.s preses per castellans a cathalans. __24 Noem. 1485.
Inuentari de les scriptures de la Lonja liurades per Consols vells als nous. __8 Maig 1444 y molts temps apres cadaun any al ingres dels Consols.
Inuentari primer rebut per los Consols de la plata, or y robes de la capella de la Lonja dexades per don Pedro de Moncada. __23 Mars 1457 y cadaun any apres.
Iubilacio per impediment de puagra de Collidor ab 20 sous de salari de vida. __28 Feb. 1472.
Iurament de sobrestant de la obra de la Duana y dels defenedors. __22 Abril 1457.
Iurament de clauari per la obra de la Duana. __3 Maig 1457.
Iurament de calculadors y oidors de comptes de Clauari del dret de Periatge de hauerse be y lealment. __10 Abril, 17 Jul. 1459.
Iurament de deffenedors, collidors y guardes de seruar les ordinations del Periatge. __2 Maig 1478. __5 Maig 1479. __6 Maig 1495.
Iurament de ambaxadors ab instructio tramesos a Copliura o Lança per les treues entre lo Rey Reyner compte de Prohença. __8 Janer 1479.
Iurament de Consols, defenedors y prohomens de Concell de XX de no reuelar lo ques tracta en concell. __17 Ag. 1566, e reuocat 6 Juny 1567.
Iuratori y tinter de argent per lo concell de XX fos fet. __4 Decembre 1587.
Iurisdictio dels Consols en coses de cambis no pot esser impedida per lo bisbe y loc. general. __9-17 Oct. 1578.
Iutge de appells te salari de la Lonja de 10 sous quiscun any. __8 Abril 1588.
Lantia de plata fos feta y posada en la Capella de S.ta Eulalia. __24 Abril 1579. __19 Abril 1580.
Letres al Rey per supplicar priuilegis y gratias en fauor de la merc.ª __2 Maig-26 Set. 1453.
Letres al Rey per remey de edicte publicat per lo loct. gral. sobre les monedes daños. a la merc.ª __18-23 Janer 1454.
Letres al Rey per recuperar una nau carregada presa per genouesos no tenint guerra publicada contra lo Rey. __21 Janer 1455.
Letres al Rey per remey de sequestre y arrest del virrey de Sardenya en persones y bens de cathalans per corals portats en Cath.ª __14-17-18-30 Mars-2 Abril-26 Maig 1489.
Letres a la Reyna per remey de danys donats per vassalls seus a cathalans. __12 Jul. 1483.
Letres al Princep responsiua dient que lo camp de la Dressana es pati deputat a dressanal y es ambit de la Dressana y dell nos pot fer gratia per lo Rey a particular algu. __25 Noembre 1474.
Letres al Capita gal. del Rey per remey de un corsari qui ab banderes ab senyals de les de dit capita, robaua per la costa de Cath.ª __25 Maig 1476.
Letres del Rey de França als consols demanant societat de galeres per lo trafec de Leuant com fan los venetians. __30 Ag. 1463.
(Seguexen moltes letres als Ducs de Savoya, senat de Genoua, comunitat de Florença, Mestres de Rodes y de Montesa, Consols de Mar de Perpinya, Tortosa, Valencia, Mallorca, Napols, Caller, Galicia, Burgunya, Alexandria, Bruges, Enuers y molts altres sobre fets de mercaderia.)
Leuda nos pot cullir en taula posada al costat del pes del Rey y ha de esser enderrocada. __15 Juny-28 Ag. 1458.
Leuda de Cadaquers per extorsions emparat per los Consols en los Carcers sia perseguit fins a sententia. __28 Jul. 1461.
Leuda de Copliure pretengue lo Rey de França recuperar la franquesa della. __1 Abril 1469.
Leuda del Castell de Tamarit fos en ma de la Lonja. __9 Ag., 6-15 Set. 1475. __16 Jul. 1476.
Leuda de Tortosa foren reparades les extorsions de sos collidors. __4 Jul. 1497.
Leuda de Mediona exigida indegudament contra tarifes siaen tornades a loc les extorsions. __1 Jul. 1502.
Leuda engranada per los frares de S.tas Creus fentla pagar als vexells que passauen per las mars de Tarragona fos procurat esser remoguda. __28 Juny. 1546. __21 Juny 1548.
-328-Leuda dels frares de Cartoxa collidora en la vila de Valls y altres parts del Camp no pot esser collida en lo leudari de la de Tamarit. __20 Mars 1550.
Leuda de Cambrils, Tamarit y altres qui estan in litte fossen solicitades les causes. __15 Maig 1563. __9 Mars 1564.
Libres dels Capitols del Consolat fossen ne fets dos y cadaú dels Consols ne tinga un lo temps de son carrec. __22 Noembre 1469.
Libre de decissions, prouissions y altres coses exemplars de la Cort del Consolat fos fet per son scriua. __19 Abril 1560.
Libre de Conells no deu esser tret del Archiu per qualseuol respecte. __18 Maig 1563.
Libre de Concells y altres actes enderrerits fossen egualats ab prefictio de temps. __24 Maig. 1563. __24 Maig 1564.
Librets de ordinations ques donan quiscun any als consols nous han desser cobrats per los verguers dels consols vells y donarlos als nous y ten cadaun verguer tres reyals de salari. __16 Abril 1565.
Libres dels contractes dels Corredors de orella nols poden veurer los arrendadors del pes del Rey ni lo Clauari de Barc.ª __3 Jul., 17 Oct. 1578.
Libre de pregami fos fet y en ell fossen continuats tots los priuilegis y gratias de la Lonja. __4 Juny 1580.
Libre de cerimonies deuen tenir los Consols perque sapian lo que han de fer. __17 Juny 1589. __Fon fet y pagat: __12 Maig, 15 Noembre 1590.
Libre deu tenir lo scriua de la Cort del Consolat aont continui les coses exemplars de dita Cort. __14 Abril 1590.
Libre de manifest deu portar lo defenedor nou. __6 jul. 1591.
Libres de Consolat fossen imprimits. __25 Oct. 1591. __20 Feb., 2 Oct., 9 Noembre 1592.
Libres del Archiu de la Lonja sien relligats, cuberts, conseruats y archiuats a coneguda del scriua del Concell. __22 Marts 1600.
Licentia dels Consolsa Verguer de anar a seruir al Rey de offici de xandre y acceptar lo Loct. qui per ell seruis la capella y paras lo rellotge. __14 Nov. 1475.
Loctinent de consol militar es mercader. __4 Juny 1445. Y era de Concell de XX. __16 Marts 1446... y axi es sempre practicat.
Manament de Consols y Concell de XX a un prohom del mateix Concell qui essent estat present al adiutori de armar dues galeres contra corsaris Castellans y Biscayns per dites galeres presos, apres lo dit prohom com a consol de Castellans y proc. de Biscayns presenta requestes als consols y defenedors defensant los presos en gran preiudici de la Lonja y vingue deuant lo Concell y li manaren reuocar tot lo que hauia fet. __15 Agost 1482.
Manaments reals fets a diuersos asseguradors contra forma de priuilegis y ordinations de seguretats sien contradits. __15 Feb. 1569.
Mandraitg per la Fabrica fos aiudat de 1600 escuts per Concell general. __5 Oct. 1554.
Manestrils qui sonaren per la festa de n.ª S.ª de Setembre aont era lo Rey, fossen pagats. __4 Setembre 1479.
Manlleuta a censal necessaria per les coses de la bandera de la Ciutat ques diuen. __10-16 Juny 1462.
Manlleuta fos feta de 1000 florins per comprar la leuda del Castell de Tamarit. __9 Ag., 6-15 Set. 1475. __ 16 Jul. 1476.
Manifest de merc.ies que los vexells portan es comes al guarda de port qui altrament se diu regonexedor de vexells. __15 Jul. 1592.
Marca no han de pagar merc.ies que entran per terra en Barc.ª __10 Maig 1455.
Marina en temps de guerra, comanada al estament mercantiuol. __24 Jul. 1462.
Memorial o testament dels negocis de la Lonja han de fer los Consols quiscun any per informatio de sos successors. __15 Maig 1563 y altres.
Memorial en dret ab que la Lonja no deu quint per raho del dret. __1 Maig 1632.
Mercaders conuersos no sian cridats ni vajan a la mostra ab la bandera de mercaders. __6 Juny 1462.
Mercaderies descarregades en B.ª per justitia o per força per alguna necessitat que vajan dirigides a altre loc no venentse en Cath.ª o no fentne altre tracte no pagan dret de periatge. __11 Janer 1458.
Mercaderies vingudes ab galeres de Venetians si les descarrega encara que no les vena han de pagar drets -329- de Periatge y non sien francas comen altre temps. __11-13 Set. 1490. __7 Oct. 1491. Apres fon desliberat que si descarregan y les venen paguen y del que no poden vendrer y tornan carregar son francas. __18 Agost 1492. __23 Ag. 1493.
Mercaderies carregades en Castella pera Genoua descarregades en Barc.ª per manament del Rey foren francas de dret de entrada y de exida. __10 Juny 1535.
Memorial fet aserca de una ordinatio volian fer los diputats quantra lo libero comers. __20 Octubre 1634.
Missa quotidiana en la Capella de la Lonja instituida per Joan Casademunt fos acceptada y donada forma en la celebratio. __4 Feb., 6 jul., 5 Oct. 1591.
Modello o traça de la Capella y casa dels verguers fos pagat. __4 Feb. 1576.
Motu propri contra cambi publicat per lo bisbe no hagues loc. __9 Oct. 1578.
Naus que carregan en la platja de Barc.ª han de esser regonegudes per Consols y deffenedors si van ben armades y exarciades. __13 Agost 1497.
Nau carregada de draperia apres descarregada per estar larmada de Barbarrossa deuant la platja. __3 Agost 1545.
Nau cathalana no deu leuar lo carrec de las merc.ies a nau forastera feta venir per lo stament mercantiuol per carregar. __4 Feb. 1591.
Nau y axetes de coure de la font del hort de la Lonja fossen daurades. __20 Maig, 2 Juny 1477. __10 Marts 1479.
Noblies que no son concedides per n.e Rey no se admeten en lo Consolat. __19 Setembre 1590.
Nolits per passar Comanadors de S.t Ioan en Rodes per defensa de la armada turquesca en quin cas y fins a quanta quantitat hauien desser pagats del dret del Periatge. __29 Maig 1455.
Obra del terrat de la Duana de la Lonja. __8 Juny 1445. __7 Oct. 1456. __De una finestra de la Lonja a la part de solixent. __1 Jul. 1571. __De les latrines. __23 Maig 1475. __Del porxo. __22 Abril, 11 Set. 1476. __Del payment de pedra del hort y de les canals per regar los tarongers. __4 Set. 1479.
Obra de la Duana de la Lonja ço es que fos emportada y en ella fossen fets armaris y prestatges per guardar les merc.ies __19 Maig 1552.
Obra necessaries de la Dreçana fa la Lonja fins a 25 sous uns anys ab altres. __19 Feb. 1454.
Obra de la Dreçana perque fos fet reparo de contra muralla y farina a les arcades della a la part de mar. __8 Oct. 1543. __24 Abril 1544.
Obra de la Dreçana ço es arcades, clarauoyes y altres demanades per lo loct. gnal. fossen fetes. __28 Maig 1593 y laygue que ix de les taulades de les arcades del gnal. no den caure en les taulades y arcades de la Lonja. __Fou molt errada esta deliberació per no saber lo que es entes y fet en lany 1600.
Oferta de 200 quintars de bescuyt al Capita gnal. de larmada de mar del Rey si prenia una galiota de corsari. __2 Juny 1477.
Oferta als Consellers de Barc.ª per lo agravi de Tortosa en detenir lo Conseller en Cap venint de embaxada del Rey y no dexarlo entrar ab insignias consulars. __6-8 Jul. 1588.
Oferta al s.r Bisbe de Barc.ª de poderse servir de la obra noua de la Lonja los dies de la visita de S.ta Maria per sa S.ª demanats. __2 Jul. 1600.
Offici de scrina del Concell de XX y actes extrajudicials etz. y no es offici incompetible ab lo de Scindie de la Ciutat. __10 Dec. 1548.
Offici de regonexedor de vexells de mar, proveit per Consols y defenedors ab comissio & diuse tambe guarda del port, es incompetible al de exactor del dret de la marca. __26 Marts 1590.
(Seguexen referencies als oficis de Verguer, Guarda del Periatge, Receptor y Credencer en lo dret del Periatge, Collidor, Pintor, Candeler de Cera, Corredor y Guarda de penyores del Consolat, Argenter, Ferrer de obra grossa y manya, Fuster, Parador de Cortinatges, pavellons, vanoues, draps de ras y altres coses en les parets de la Lonja, Rellotger, Sastre, Llibreter, Ortola y Esporgador dels tarongers, Mestre de cases, Defenedor, Scriua dels actes juditials, Guarda extraordinari del Periatge, Corredor de Coll de la Lonja, Oidors de Comptes del Periatge, id. del Clavari etz.)
Officials de la Lonja han de acompanyar los Consols en Caualcades y anades. __25 Dec. 1578.
Officials del Periatge foren de nou monestats per millor apres procehir contra ells. __28 Noembre 1598.
-330-Officials de la Taula de la Ciutat sials donat cadaú un ducat quiscu any per estrenes a la festa de Nadal. __27 Feb. 1577.
Officials del S.t Offici de la Inquisicio, dels alcaldes y altres de ses merc.ies han de pagar dret de Periatge o donar penyora. __20 Oct. 1582.
Ordinatio del Rey sobre usures sie instat que sie habilitada per esser en dany de la merc.ia __ Abril, 5 Juny, 4 Set. 1481.
Orguens estiguessen en trona que per ells fos feta en la Capella. __24 Abril 1465.
Ossa o reliquies del qu.a Don Pedro de Moneada ques conseruan en una Caxa sia renouada la caxa y posada en la Capella de la Lonja. __22 Marts 1600.
Padris del hort de la Lonja. __30 Dec. 1479.
Paga de 12 sous per lo Libre de Cerimonies dels consols. __12 Maig, 15 Noembre 1597.
Paga al aduocat de la Lonja per traballs dels Priuilegis nouament obtinguts. __21 Oct. 1599.
Pagament los mercaders no fassen sino en la taula de la Ciutat. __30 Oct. 1571.
Pali per la Capella. __18 Feb. 1465.
Pallissada o reparo de roques, estaques o pals fos feta per defensa del mar que molt se acostaua a la Lonja ab poder de manlleuar a censal per los gastos. __26 Nov., 21 Dec. 1479. __9 Oct., 22 NOV. 1484. __1 Mars 1487. __26 Feb. 1488.
Pau fos tractada entre lo solda y lo Rey. __1-20 Feb. 1459.
Pedres de Girona per adob de finestra de la Lonja fossen pagades. __28 Marts 1597.
Pedres de marbre per una sepultura recondides en la Lonja sens saber de qui son, prestades a m.n Josehp Dalmau ab cautio. __28 Marts 1593.
Pena de 10 sous a qui frauda lo dret del Periatge. __31 Jul. 1565.
Pena de una terça a qui presta coses de la Lonja. __19 Feb. 1587.
Pena als del consell de XX de 2 sous no acudint. __21 Jul. 1629.
Peregrins per lo stament mercantiuol no fossen tramesos ab proffessons per la salut del Rey per no esser acostumat. __7 Maig 1562.
Platja de mar dauant Barc.ª quins termes y com se enten. __19 Oct. 1578.
Pont leuadis los fet al portal de la muralla qui es deuant la Duana de la Lonja. __8 Oct. 1543.
Ponts del Periatge fos posat apunt per seruir en lo estiu. __13 Feb. 1449.
Portal de la Duana de la Lonja que exia al hort, fos tancat a pedra y a cals. __22 Agost 1478.
Portes y rexes de ferro fossen reparades. __26 Noembre 1494.
Postis fet en la Lonja vers la clauaguera per guarda del vent fos pagat. __26 Janer 1524.
Pon de la Lonja que es en la Platja del Mar fos instaurat y posades en ell las armas de la Lonja. __17 Oct. 1578.
Propositio nos pugua fer en concell de XX stant los consols en paritat ab los deffenedors. __19 Abril 1613.
Prelatio de vexells cathalans als estranys en tot. __22 Noembre 1460.
Pres per los Consols per cosa de cambis posat en los carcers reals no pot esser liberat sens saberho los Consols encara que abans fos guiat per lo loct. __12 Dec. 1577. __31 Dec. 1578.
Presentacio al Verguer de Barc.ª de priuilegi del Rey en Pere confirmat per lo Rey Alfonso per elegir Consols de mar conforme Mallorca. __25 Set. 1443.
Prestar nos poden dos draps imperials que la Lonja te en la Sacristia de S.t Francesch. __11 Set. 1492.
Prestats fossen los bancs de la Lonja als Consellers per la festa del dia que començarien lo Moll. __16 Juny 1590.
Priuilegis y altres cartes de la Lonja fossen tancades dins un armari en que hagues dues claus y cadaun defenedor tingues la sua. __15 Abril 1458.
Priuilegi obtingut per los assahonadors de no poderse vendre en Barc.ª cuyros assahonats sino per ells fos reuocat per ser contra lo be públic. __6 Agost 1535.
Priuilegis reyals de la Lonja fossen notifficats y mostrats a Doctors de la Reyal Audiencia per que sien seruats. __14 Abril 1600.
Professo de la Ciutat per remey y salut del colp en lo Cap del Rey pagat en la escala del Palau reyal per Joan de Canyamas fos acompanyada de mercaders y si hi anaua algu Conseller hi anas tambe un Consol ab los mes mercaders que pogues a despeses propries per tant santa professo. __17 Decembre 1492.
-331-Prohoms de Concell de 20 conuidats pera acompanyar los Consols a la professo del Corpus esta en arbitre dells anar o no. __4 Juny 1580.
Prohoms de Concell fos donat a cadaú y en cada un Concell un parell de gallines o pollastres o tres reals per lo valor per assistir en Concell com no fossen dels ordinaris. __20 Oct. 1582.
Provissions, decissions y altres coses exemplars de la Cort del Consolat fossen continuades en un libre que fos fet per lo scriua. __19 Abril 1560.
Questio entre barquers sobre carregar y sobre tots altres actes de merc.ia o maritims ha de esser declarada per los Consols per obseruança de priuilegis de Consolat. __26 Maig 1453.
Questio entre guardes del port y verguer de la Lonja sobre portar les atxes, aygua algaliada, confitura y altres coses que recorren als defenedors declarada per los Consols. __18 Set. 1590.
Questio entre lo Consol militar y lo concell de XX per no voler lo militar acompanyar lo Consol merc.r a la Casa de la Ciutat per la matricula de merc.s ni voler assistir ab graduacio de la ratio, y assento desta questio. __11 Abril 1592.
Ramellets quiscun any per lo jurament dels Consols y jutge de appells no excedesca valor de deu liures. __5 Jan. 1538. Fou augmentat ab lo gasto dels poms fins a 16 sous. __2 Maig 1541. __E la bassina dels rams de or barberi lo regonexedor dels vexells. __16 Maig 1582.
Ramellets de or barberi, bandaretes, toyas y ramellets peral jurament dels Consols nous quants y com han de esser y se han de donar, __6-19 Abril 1593. __23 Maig 1595.
Ramellets de flors de mes de maig fonch deliberat que quiscun dia ne sien donats fins en cent remellets y no mes. __19 Abril 1595.
Ramellets de or barberi y banderetes foren tornats. __19 Abril 1595.
Rellotge per la Lonja fos fet __7 Oct. 1488.
Remocio de un dels tres verguers y los dos restants reban los emoluments de regar los tarongers y altres coses. __24 Abril 1484.
Remunerations tingueren principi. __18 Jul. 1443 etz. __Y foren fetes per consols defenedors y sis prohomens ab Com.ª del Concell de XX, apres son fetes cadaun any en lo mes de Abril ab semblant Com.º fins a 1529 e del prop dit any fins al corrent 1601 inclusiue son fetes per lo Concell de XX tambe en lo mes de Abril de cada un any.
Remuneratio ordinaria de 30 sous cada un any a cadaun dels Receptor, Credencer y deffenedors. __8 Abril 1588.
Requesta presentada per lo Sindic de la Lonja al Gouernador y a son Assessor perque no se entremetes de causes maritimes per obseruança del priuilegi del Rey en Marti. __22 Agost 1443. __Altra presentada per lo defenedor. __7 Maig 1446.
Requesta dels Concellers als Consols pera que nols acompanyanen a la professo del Corpus. __9 Juny 1574.
Resistencia de un Cap de guayta de la Ciutat al Verguer y notari dels Consols executant manament del Consolat deques segui gran aualot y los Consols proceiren a degut remey. __15 Marts, 25-28 Maig 1458.
Resistencia altra a Verguer de Consols executant manament de penyorament feta per la muller del reo prenyada y affollada de una empenta del Verguer de que se li feya enquesta la qual fos defensada per la Lonja a despeses del Verguer ab conditions. __22 Set. 1485.
Resistencia als Verguers ab les vergues o masses tramesos al monastir de S.t Agusti per executio de Consols aont foren molt mal tractats y fou trancada la massa per los frares contra los quals se inquiri. __16 Noembre 1491.
Retaula per la festa de n.ª S.ª fos fet. __27 Feb. 1531. __E fos reparat y adobat. __12 Abril 1548.
Relacio de experts y reparar la sala de la Lonja. __24 Oct. 1635.
Rixa dins la Lonja sien castigats los reos. __21 Jul. 1526.
Rodolins lensats de la bossa sien fets de non en cadauna extractio. __30 Abril 1601.
Rossecs deguts al dret del Periatge donats a exegir per un particular. __25 Juny 1577. __15 Abril 1594.
Salari del Notari y Scriuania de la cort del Consolat es de la meytat dels emoluments de la seriuania. __28 Jan. 1535.
Salari de Corredor de orella es 10 s. per centenar de liures y no mes. __31 Marts 1568.
-332-Salari de 12 s. al sacrista de Sta. Maria de la Mar per parar lo altar en la Lonja lo die del aniuersari de Don Pedro de Moncada. __18 Abril 1572.
Salari dels Consols augmentat en 60 sous en loc de remuneratio. __22 Abril 1574. __E no deu esser pagat fins a la derreria del Consolat. __19 Abril 1586.
Salari fins a 100 sous augmentat a cadaú del Receptor y Credencer del Periatge. __21 Juny 1574.
Salari de 10 sous quiscun any al Jugte de appells. __8 Abril 1588.
Salari de 20 sous quiscun any al defenedor qui porta los comptes de la obra de la Lonja. __14 Abril 1592.
Salaride 30 sous al Aduocat ordinari de la Lonja. __28 Janer 1598.
Scriua del Concell de XX. priuat per los Consols, restituit 1 Jul. 1444 y sempre es estat y es notari de Barc.ª y lo primer de quis troba memoria en libres de Concells esser elegit fou Anthoni Maruny Not. de Barc.ª qui renuntia. __29 Abril 1448.
Scriua del Concell ha de fer la graduatio de les anades de Consols defenedors y Prohomens a cavall o a peu y ha de notar los officials que y falten y dirlos en Concell de remunerations. __6 Jul. 1596.
Scriua del Concell y del Archiu no pot traurer libre algu ni scriptures del Archiu sino lo libre corrent de Apochas y cauteles. __28 Janer 1598.
Scriua del Concell seruesca personalment y no seruint personalment pugan los consols posar altre a gastos de dit scriua. __6 Abril 1632.
Scriua de la Cort del Consolat deu continuar en un libre les coses exemplars de dita Cort. __14 Abril 1590.
Segell del Consol absent per signar cauteles se deu comanar al loct. __16 Feb. 1461.
Sera ques dona al Concell lo dia de n.ª S.ª de Candalera. __22 Janer 1628.
Sepulcre de la professo de la soledat del diuendres sant sia comanat al deffenedor de la Lonja. __17 Maig 1636.
Sermo de cada un any en la celebracio del aniuersari de Don Pedro de Moncada fos fet lo un any per frare menor de S.t Francese y laltre per frare de Predicadors. __24 Abril 1516.
Sobrestant de la obra de la Lonja tingues de salari quatre reals per quiscun dia, 14 Abril 1592; e sis sous per dia, 19 Abril 1595, e vuyt sous per dia, 6 Abril 1596.
Sumari de la forma, priuilegis, y ordinations dels proceiments del Consolat, fos fet. __18 Maig 1570.
Suspensio de collidor o receptor per hauer tirat de la daga contra lo defenedor clauari demanant li una quinzena deguda. __11 Dbre. 1584.
Stament mercantiuol no fa guarda per noua de moros sino quant es de armada real de enemics. __30 Maig 1581. __20-30 Agost 1583.
Tanalles de argent fossan fetes per los rodolins de les enseculations. __9 Feb. 1566.
Tancadures de la Casa de la Lonja y Duana fossen totes mudades y fetes mes forts. __28 Janer 1548.
Tapit per la taula aont se cull lo dret del Periatge fos comprat. __20 Abril 1474.
Tarongers fossen posats a les encanyissades del hort de la Lonja fetes per la festa que alli la Ciutat feu al Rey y a la Reyna. __15 Oct. 1599.
Taula de la Ciutat fos tornada a la Lonja ordenadament a fi que la Lonja sie mes freqüentada y ab mes facilitat se troben prohomens pera consellar als Consols. __31 Ag. 1464.
Tatxa dels salaris del Consolat fos renouada en post publica. __10 Juny 1579. __14 Abril 1590.
Terças dues anticipadas al Verguer de la Lonja qui per la pesta no exiria de Barc.ª sino que guardaria la Lonja. __29 Jul. 1589.
Testament de Don Pedro de Moncada scrit en libre perdut, fossen tretes Letres de la Cort ecclesiastica pera trobarlo. __24 Abril 1523.
Torb del Balle gral. a la merc.ia per lo dret de la Leuda per dubte sobre mes dret del Periatge. __16 Abril 1451.
Torra de les Medes aiudada de quaranta liures pera cobrarla. __3 Juny 1470.
Touallo fos fet ab les armes de Moncada a un drap de brocat del monastir de St. Francesc que los frares cadaun any prestauan a la Lonja per la festa de n.ª S.ª __16 Abril 1486.
Unio dels Regnes de Castella y Arago. __18 Janer, 21 Maig 1566.
Valls de las murallas de Barc.ª fets per los staments y lo mercantiuol ne feu cent canes. __13 Set. 1552. __7-9-30 Maig, 1-4-5 Juny, 24 Jul., 31 Ag. 1554.
-333-Vergas de argent ab smalts y senyals de la Lonja comprades a ops dels verguers. __14 Juny, 28 Ag. 1458.
Verga o massa feta de altra vella per un dels verguers. __23 Maig 1475.
Verguers han de tenir en condret lo rellotge de la Lonja y pararlo cada dia ab cert salari. __28 Abril 1451.
Verguers sobre lo preccir entre ells tenen ordinatio. __23 Juny 1480.
Verguers per fer la cerca dels morts de pestilencia y fer ne relatio rebe paga de tres liures. __8 Jan. 1484.
Verguers remunerats de dues robes fins a mitja cama, com se diu. __12 Juny 1489.
Verguers fou li donada per estar ab tot ampriu la casa dels Capellans de la Capella de la Lonja. __1 Oct., 17 Dec. 1492.
Verguers cadaun any al introit del consolat fossen los fetes cotes o robes largues. __1 Juny 1493. 23 Noembre 1494.
Verguers fos a un dells feta casa. __5 Feb. 1526.
Verguers es obligat a fer residentia en la casa de la Lonja ab sa muller y familia de die y de nit. __22 Juny 1540.
Verguers fossen los fets mantos de tres en tres anys de contray 22.e negra per portar cada dia. __21 Oct. 1563.
Verguers fossen los fetes gramalles de xemellot ab aygues de quatre en quatre anys. __14 Maig 1568. __id manto y loba de xamellot fals de dos en dos anys pera portar en lo stiu. __23 Jul. 1587.
Verguers a una criada sua foren donades 10 sous per hauer escombrat las estancias de la obra de la Lonja y per aiuda de casament. __24 Abril 1579.
Verguers foren li donats cent ducats per esser restat en lo temps de la pesta en la casa de la Lonja y hauer guardat la plata, priuilegis y altres cosas, della. __23 Feb. 1590.
Verguers porten gorres planes com les dels consellers. __11 Maig 1601.
Vestiments per la Capella comprats en Alexandria. __2 Jul. 1449.
Vestiments de taffeta blau per les trompetes, tabals y sacabutxos de festes de la Lonja. __14 Maig 1601.
Vidrieres fossen fetes a les tres ons de la Lonja. __26 Noembre 1494.
Vidriera los feta a la finestra de la Lonja que dona claror a la taula del dret de Periatge y de la Ciutat. __22 Abril 1496. -23 Jan. 1497.
Vidriera feta en lo primer reuolt de, la Lonja ab la historia de la fe, fos pagada. __22 Abril 1500.
Vidriera del segon reuolt de dita Lonja los feta. __22 Abril 1500.
Vidriera fos feta deuall lo reuolt de la Lonja fins a la reixa. __16 Marts 1515.
Vidrieres y Rays de la Lonja fossen netejats y reparats. __6 Jul. 1591.
-334-
IV. Noticiari del consolat y de la llotja de Barcelona extret del «Llibre de privilegis», los de «Deliberacions», altres del arxiu del consolat, lo «Manual de novells ardits» y la «Rúbrica den Bruniquer»3195
I. Fforma de sagrament lo qual presten los honorables Consols de la mar e Jutge dels appells apres que son elets en poder dels honorables Consellers de la Ciutat de Barchna.
Juren los Consols que ells continuament staran en la Cort del Consolat e que continuaran segons quels altres officials e que retran justicia als clamants.
Item que sens licencia dels Consellers no partiran de la Ciutat si deuien star mes de dos dies e que en cas que partissen de la Ciutat per los dits dos dies lexeran loctinents.
Semblant sagrament den fer lo Jutge de apells del dit Consolat.
Item juren los dits Consols que una vegada dins lany del regiment del dit offici regonexeran les Galeas e altres fustes de rems e la botigua de la dreçana de la dita Ciutat per tal que veien si les dites Galeas e altres fustes de rems e los arneses, rems, veles e altres apparellaments e robes qui son e seran dins la dita botigua, se guasten o han mester reparacio. E noresmenys faran inuentari dels dits arneses, rems, veles, apparellaments e robes ab lescriua maior del Consell de la dita Ciutat o ab alguns scriuans iurats de la scriuania. E apres ne faran relacio als Consellers de la dita Ciutat. Affi quels dits Consellers hauda la dita relacio pusquen degudament prouehir en ço que sera necessari a conseruacio e reparacio de les dites fustes e de les altres coses dessus dites. E aximateix sien pus certs dels arneses, rems apparellaments e altres coses que son e seran dins la dita botigua.
(Del Libre de Priuilegis, fol. 4. __No consta en lo llibre més antich.)
II. 1390. __Declaracio feta sobre la paraula plage e es entre los Capitols de priuilegis atorgats per lo senyor Rey en Johan a la Ciutat de Barchinona en lany de la natiuitat de nostre senyor M·CCCLXXXX.
...Item com sobre aquesta paraula plage posada en lo priuilegi del Consolat de la Mar de la dita Ciutat sia moltes vegades questio e debat en los juhis faedors e sentencies e declaracions donadores per los dits Consols com alguns entenen que les tasques de la mar sien dita plage, e altres que lo loch on se constituhexen e fan les naus, galees e fustes es plage, e altres la Riba o ffas de la aygua, perço supplicants los dits Consellers a tolre lo dit dubte, lo senyor Rey declara e a cautela atorga perpetualment a la dita Ciutat que plage sia dita no solament dins la mar mas encara dins la dita Riba, ço es dins la dita Ciutat, de la fas de la aygua tro al mur lla on mur ha e lla on mur no ha, ço es del canto del alberch den Morey tro al pou del Estany sia dita plage tro a la taula de acordar e en la dressera daquella. Declarat pero que noy sien enteses la lotge ne altre qualseuol ediffici fets o faedors. E fora la Ciutat sia dita plage comptant de la fas de la aygua ·XV· destres, axi empero que no puxe compendre poblacio ne terres laurades ne plantades. E en aquests lochs axi designats hagen loch los capitols de lotge qui parlen de plage. E no solament als plets e fets esdeuenidors mas encara als presents e pendents.
III. A més dels cònsols ciutadà y mercader y del jutge d'apelacions, elegien un mercader ab lo nom de prom de la casa del pont; aixís s'anomenava en 1463, mes en 1476 l'hi deyan prom de la casa del pont den Campderà; en 1477, prom de la casa dels parayres, y en 1517 y següents, cònsol del pont dels perayres. Degué ésser lo cullidor del periatge a Barcelona.
-335-IV. En 23 Maig de 1440, los Cònsols de mar no volíen jurar perque Mossèn Bernat Terre, senyor de la Escrivanía de la Cort del Veguer, y Mossèn Johan de Mitjavila, senyor de la Escrivanía de la Cort del Batlle, teníen debat sobre la Escrivanía del Consolat perque lo Terré era escrivà de les coses de la terra y'l Mitjavila de les coses de mar, y aixís sos substituts y notaxis teníen sovint qüestions sobre assò, de que la justicia ne prenía gran torb y perçò los Cònsols deyen no volíen jurar que los Consellers no'ls donassen lo consell en escrits del que devíen fer.
V. En 25 d'Abril de 1453, la Reyna dona María sospèn la elecció de Cònsols baix pena de deu mil florins d'or. Se junta Concell de Cent acordant enviar embaxada al Rey.
VI. En 25 d'Abril de 1455 lo Concell de Cent acordà que'ls Cònsols, Jutges d'appells y prohoms del pes fossen elegits ab dotze prohomens, extrets a la sort, ço es, tres de cada estament ensemps ab los consellers. Aquest prohom del pes es lo qui hem dit s'anomenava del pont den Campderà, etz.
VII. 23 Mars 1457. Fou restituit als Cònsols per ordre dels Consellers, un ostier de argent blanch ab senyal dels Montcades.
VIII. 1477. __Era escrivà del Consolat lo poeta en Johan Fogassot3196, qui s'anomena Notari públich de Barcelona y escrivà dels actes extrajudicials dels honorables Cònsols y de llur Consell. La primera acta, qui es de 21 d'Abril de 1477, consisteix en copiar unes instruccions que'ls Cònsols trameten al honorable mossèn Francesch Alegre (lo traductor de las Metamòrfossis d'Ovidi y de la primera guerra púnica del Aretino), nomenat embaxador del Consolat pera gestionar del Rey Ferràn de Sicilia que revoqués la, inhibició de les drapades feta en lo Reyalme de Nàpols. En elles se retréu lo servey fet a dit Rey per l'estament mercantívol prestantli 10.000 florins ab subvenciò dels quals les galeres de mossèn Bernat Vilamari y les dues armades per Barcelona passaren a Nàpols y ab ella lo dit Rey cobrà algunes terres de Marina3197.
IX. Lo día següent se reunía lo Consell pera tractar de remuneracions (a advocats, escrivans, verguers, cullidors, escrivents, músichs de la capella, etz.) dins la cambra vulgarment apellada del Rey,«la qual es al cap del porxo sobre lo verger de la Lotge.»
X. Diuendres 30 Maig. __Los Consols diuen haver rebut una letra dels de Tarragona avisant que una galiota y dos bergantins de prohensals o inimichs havien preses en lo mar de Tarragona y s'emportaven lo leny den Çanou, lo den Anthoni March, qui exien de Valencia carregats de robes y mercaderíes, y la Calavera den puiades qui devia anar a Mallorques carregada de vi, mels, alcofolls e altres robes e mercaderies. Los deffenedors reberen la letra y recorregueren als Consellers, y al egregi Sr. Comte de Cardona e de Prades almirall de les mars lo qual los havia feta una letra per la galiota den Fortesa que era a Roses perque's posés a les ordres de la lotje per si feya alguna armada...
XI. 31 Maig. __Consell general (dins lo verger de la lotge de barchinona a la part de sol hixent). Hi assistiren los 2 Consols Ant. Jacmes Çapila, Johan Bruch, 16 prohomens, i jutge dels appells, i deffenedor de la mercaderia.
«En lo qual consell foren proposats per los dits honorables Consols dos capitols.
Lo Primer cap. que com fos de antiquada pratica e loable consuetut en la casa de la Lotge los consols de la mar en lo introit de llur regiment congregar un consell general de mercaders de la dita ciutat e fer los prechs acustumats. Perço era stat aiustat lo dit e present consell. E com sabessen los dits prohomens que lo exercici del Consolat stave principalment en dues coses, la una era administrar la iusticia en los fets e negocis mercantiuols e maritims. Laltra en tuycio, conseruacio e deffensio dels priuilegis, gracies e libertats del dit Consolat e donar direccio deffensio e endreça al exercici del art mercantiuol e de la mercaderia. E per quant ells dits Consols les dites coses no podien exequtar sens concell de prohomens mercaders, pertant los dits honorables consols pregaren aqui tots los prohomens en lo dit concell presents e encara digueren que pregauen tots los altres mercaders absents de aquell, que
tostemps que fossen appellats per a Consells de part dels dits consols conuocadors, axi ço es en e per fets e actes judicials com extraiudicials, hi volguessen venir e entrauenir axi com be hauien acustumat. A ffi que la justicia pogues esser en lo dit Consolat per ells ben administrada mitjensant lo consell dels dits prohomens e los priuilegis, gracies e libertats del dit Consolat poguessen esser ben deffesos, oc e la direccio, utilitat e deffensio de la mercaderia e del art mercantiuol pogues esser degudament executada e mesa en obra.» La conclusió acordada sobre aquest cap, fou que «tots los dits prohomens liberalment se offerien promptes tota hora e quant fossen appellats entreuenir en los consells per los dits honorables Consols conuocadors axi ço es per fets e actes judicials com extraiudicials.»
XII. Dijous a XI del mes de Setembre any dessus dit (1477) fon celebrat lo consell de ·XX· deius dit dins la casa del rexat del verger de la dita lotge... En lo qual concell foren presents e vingueren los magniffichs moss. Luys setanti Conseller en cap e moss. bernat ponçgem dessus dit com ambaxadors ea nom e per part del consell de la dita e present Ciutat lo qual dit moss. luys en lo dit consell explica e proposa en effecte dihent:
Com a tot lo dit e present consell era notori com lo honorable consell de C. jurats de aquesta Ciutat vist quant fora cosa magniffica e molt nobla e de gran utilitat e beneffici a la dita Ciutat e a tots los poblats de aquella hauer moll o port en la plage de la mar de la dita e present Ciutat, com sia cert que la dita Ciutat atteses les sues tantes magnifficencies e belleses, de altre cosa no freturas sino del dit moll o port donant de aço testimoni lo serenissira S. R. don Alfonso de inmortal memoria en lo reyal priuilegi per sa magestat a la dita Ciutat atorgat de poder construhir e fabricar lo dit moll o port. E com Deu permetent e disponent en aquesta Ciutat fos nouament arribat un gran mestre de molls o ports apellat mestre Astaçi alexandrino de Sicilia qui ha fabricats e construits diuerses molls o ports per diuerses parts maritimes, a lo qual en temps passat moltes vegades e ab gran instancia fon demanat axi per la senyora Reyna dona Maria de inmortal memoria com per part de aquesta Ciutat ab diuerses letres lo qual mestre Astaci deye e affermaue que aquesta plage vista la disposicio de aquella e la gran auinentesa de la muntanya de Muntiuhich, tant abundosa e fornida de pedres o roques per la fabrica o construccio del dit moll o port, hauia grandissima disposicio e facilitat ab certa forma de caxes qui no eren de gran cost, de esserhi fabricat lo dit moll o port, e axi lo dit consell de ·C· jurats, demanada primerament e consultada la magestat del senyor Rey qui vuy se trobe en la dita e present ciutat la qual en aço te grandissima afeccio e voluntat, ha desliberat e conclos que lo dit moll o port sia construit o fabricat e que en aço si mete promptament la ma principiant aquell de terra segons una mostra donada per lo dit mestre Astaçi e mostrada a la preffata magestat. Concloent lo dit Concell de ·C· jurats e disponent que la lotge dels mercaders de la dita e present Ciutat com a principal membre de aquella e a la qual la utilitat e beniffici del dit moll o port tant directament e inmediata ha respecte, fos e degues esser emprada de fer socors o subuencio rahonable a la dita construccio o fabrica de moll o port de peccunies ço es del dret del periatge lo qual sots regiment dels dits honorables Consols e consell de ·XX· se exhigeix es cull en la lotge de la dita e present ciutat segons ja en temps passat quant se principia es obra lo moll o port en la tasca de la dita plage, lo dit dret de periatge aiudaue e participaue. Per tant dix lo dit moss. Luys setanti e en apres lo dit moss. bernat ponçgem que ells de part de tots sos companyons e en nom e per part de la dita Ciutat, pregaue e exhortaue lo dit e present consell de ·XX· que per tanta magnifficencia e noblesa de la dita ciutat e beniffici e utilitat de la mercaderia volguessen fer en la construccio e fabrica del dit moll de peccunies del dit dret aquella subuencio rahonable e tal qual de tant notable consell virtuosament e loabla se spera.
Contestà'l Cònsol que'l Consell resoldria a gust dels Consellers y del Consell de ·C·; se retiraren aquells y considerades les manifestacions dels meteixos com una verdadera proposició, lo Consell de XX acorda contribuir a la construcció del moll o port donant la quantitat necessaxia pera la construccio de sis caxes per lo començament de dites obres, la qual quantitat fos administrada per los deffenedors de la mercaderia o laltre dells y ab la condicio de que si lo moll no servís o no's continués, poguessen recobrar lo bestret ab lo dret del ancoratge3198.
-337-En consell de 30 de Setembre s'acordà, que per ajudar a dites despeses s'aumentés en un diner per lliura als dos d. per sous que's paguen per dret de periatge.
En consell de 6 de Mars de 1478 tornaren los consellers demanant més subvenció, y contestà'l Consell que mentres la Ciutat no manllevés sobre'l dret de ancoratge, hi ajudarà-en la porció que podrá.
XIII. Lo deffenedor de la mercadería era elegit per lo consell de XX y durava 2 anys. Lo càrrech finía'l últim d'Abril. S'acostumava elegir en consell de Mars. Eran 2 deffenedors y se'n elegía un cada any y prestaven jurament lo primer de Maig. La forma d'elecció era: lectura del privilegi real en llengua vulgar; íd. de la nòmina de prohomens y mercaders abtes y suficients pera obtenir dit ofici; després los cònsols suplicaven al consell que afegissen o levassen de la llista los que'l Consell volgués; després cònsols y prohomens exíen de dos en dos de la sala o pati del consell; estant fora de la matexa, escrivien en una lengua de paper secretament lo vot que donava cada un y fet això anaven entrant novament y metíen la lengua de paper en una capsa, la qual després buydava lo notari y comptava y llegía de manament dels cònsols los dits albarans o vots, quedant proclamat lo qui reunía més veus o vots y aquest era nomenat deffenedor per 2 anys, ab aprobació del concell, a comptar desde'l primer de Maig y se li constituía un salari anyal que solía ser de 40 sous barc. pagadores de pecunies del periatge.
A últím de Maig (28) se celebrava'l Consell general, en lo que s'usaven les fòrmulas del introhit, etz.
En aquest concell se creava lo de ·XX· pera lo qual se constituhía una comissió nominadora fortuada per los 2 consols, los 2 deffenedors y 4 ó 6 prohomens. Tots aquests se separaven y nombraven lo Consell de ·XX· y llegits per lo notari los noms dels elegits, lo Consell general los autorisava.
Als cònsols de fora (per exemple al de Tarragona) los de aquí los hi deyen molt honorables e molt sauis y los tractaven de savieses.
Als de Mallorca: Molts magniffichs o de gran prouidencia e molt honorables Mossors los Jurats Consols de Mar e deffenedors de la mercaderia de la ciutat o Regne de Mallorques.
Al lochtinent general: molt espectable e magniffich.
XIV. Contestant a un avís de la presa feta en aygues de Tarragona de tres fustes feta per una galiota de prohensals de XVIIJ banchs, dihuen los Cònsols de Barcelona:«la qual presa sobergament nos ha desplagut.» (25 Mars 1478.)
XV. Lo notari guardava lo sagell del Consolat. En un avís fet a Tarragona dihuen los cònsols: «e per quant lo notari (que era en Fogassot) ha perduda la clau de la notaria e no hauem pogut hauer lo sagell de la Cort nostra, sagellam la present ab lo sagell del dit notari qui es lo senyal una ma stesa e uberta.» (13 Abril 1478.)
XVI. 27 Agost 1478. __Fou convocat consell general per lo fet extraordinari d'haver sigut robada d'una caxa d'en Pere Pompa d'Orient, cotes e gipons de brocat y de seda; aquesta caxa havía sigut descarregada de la galeassa Ferrandina y deposada en la casa de la Duhana de Lotja y després, per provisions judicials de Nàpols fetes en la Cort del Consolat, fou inventariada segons pràctica y estil de la dita Cort y en lo meteix dia en que devía esser portada a casa del cònsol Miquel Prats, fou comes lo robatori o furt, lo qual descobrí aquell cònsol al obrir y registrar lo contingut de la caxa. S'acordà que de pecunies del periatge se fessen les indagatories per descobrir lo causant del furt, y que ab lo producte del meteix dret fos tancat a pedra e a calç lo portal qui es al cap de la dita Duhana que respon e hix al verger de la Lotja, les tancadures del qual son stades trobades en part ubertes e en part tancades, creyentse per lo tant que per allí fon comes lo furt.
En lo meteix consell se formulà aquest capítol:
«Que com la dita casa de la lotge tingues certes banderes de cathuhi ab les armes del estament mercantiuol, ço es lo camper vermell e la creu blancha, que seruien per les festiuitats e alimares que fa la dita casa e les dites banderes fossen vuy en dia rompudes en tal manera que seruir no podien; per tant era stat pensat, prenent exemple de la casa del general, que fossen fetes de present algunes banderes de tela de costança bona e fina, ço es un standart e banderes de quarter, affi que seruesquen a les dites necessitats de la dita lotge. Sobre lo terç cap de la bandera determena e conclos lo dit consell que aquelles sien fetes acabades e pagades de pecunies del dit dret (de periatge) com sien pera seruitut de la dita lotge. (Dijous 27 Agost 1478.)
-338-XVII. A la mort del Rey en Joan los consellers, a despeses de la ciutat, feren vestir als Cònsols de marregues o gramalles negres, los quals cònsols entrevingueren junt ab los consellers en les ceremonies de la sepultura real. Los cònsols després, a despeses del periatge, pagaren marregues o gramalles de canemas de muntanya als 3 verguers.
XVIII. Concell del 24 Abril 1479. __Gabriel Mora, hu, dels cullidors del dret del periatge y rebedor de les monedes que havía regir y exercit lo dit ofici per espay de 9 anys be e leyalment, suplica al consell de XX que «com sia ver que ell dit mora se vulla mes donar algun tant al servey de den que fins aci no ha fet com la vellesa lo aconseguesca axi com de jorn en jorn fa a cascu» li donen per adiunt de dit ofici a en ffranci cesoliueres, mercader e fill de mercader de aquesta ciutat, sense aument de salari ni despesa alguna.
XIX. 28 Maig 1479 __Escriuen los cònsols al Rey, contestant a unas cartes seves en que se'ls incita a que contribueixin a la obra del port, en la que espliquen lo que portan fet y que faràn lo que hi pugan. Parla de passada de diverses intencions e parers existents ab motiu del lloch ahont se feya la construcció, diferent del lloch antich.
XX. Concell de 26 Novembre 79. __S'acorda fer una palissada o repar de pals o puntals de vern (fusta que nos podreix en laygua) devant de la casa de la Duana de la lotja perque'l mar ho havia descobert y menjat; y al efecte al matí del dia següent una comissió del Consell passa a la verneda de Mossen Manuel de Corbera, qui es della Muntcada, pera triar los verns.
En sessió del 2 Decembre s'insistí, per la urgencia del cas, portantse les soques de vern per mar ab barques o grondoles de mal temps aiovades com ab carretes per terra. Pera pagar les despeses de la obra enmatllevaren 500 sous barch.
XXI. Carta al Rey (sobre'ls fets de Prohensa). __«... Per vostra virtuosissima e de molta prudencia e alt ingeni dotada senyoria es conegut la negociacio mercantiuol esser lo precipuu menbre de la cosa publica de tots los Regnes e terres de la qual lo cors mixtich prenent nudriment se soste e per aquella reb augment milloria e prosperitat e aquesta conclusio per tot lunivers es vulgada. Car les prouincies hon la mercaderia se exercita son granment prosperades e les restants venen a alteracio, decahiment e ruhina, en tant ques pot dir ab viua raho lart mercantiuol esser quasi angelica com los exercints aquella prouehesquen e abunden les prouincies de les coses necessaries e traguen de aquelles les superflues e axi poden esser intitulats egualadors del mon e alls serveys e necessitat reyals nunque deffallen. E per tant, virtuosissim S., los vostres progenitors de loable e digna memoria per exaltacio de tots vostres Regnes e terres, summament han entes axi en general com en particular favorir, abrassar e dotar los exercints la predita art de gracies, benifficis, libertats e porrogatiues...» (20 Janer 1480.)
XXII. Jurament de les ordinacions del dret de periatge prestat per los honorables deffenedors cullidors e guardes del dit dret:
Dijous a quinze del mes de Juny del any de la natiuitat de nostre Senyor Mil CCCC vuytanta sis. Los honorables en Pere de Junyent e Raphel leopart deffenedors de la mercaderia, ffrancesch cesoliueres, Pere madrenchs cullidors del dret del periatge, e nanthoni valles e Guillem raphel guardes del dit dret, constituits personalment denant la presencia dels molt honorables mossen ffelip de ferrera e Bernat guarro consols lany present de la mar, dins la casa del retxat del verger de la Lotge de Barchinona, juraren en poder dels dits honorables Consols per nostre senyor deu e per los sants quatre euangelis per llurs mans corporalment tochats, de tenir complir e obseruar ad unguem totes e sengles ordinations fins aci fetes per la conseruacio, custodia e collecta del dit dret del periatge, ço es cascun dells tant quant a cascun dells les dites ordinacions toquen e strenyen, sots les penes en les dites ordinacions opposades e contengudes. La qual prestacio de jurament requeriren e manaren los dits honorables Consols esser continuada en lo present libre de Consells secrets per mi Francesch Matheu, notari e scriua dels actes extraiudicials dels dits honorables Consols e Consell dels mercaders de la dita Ciutat.
XXIII. 8 Janer 1486 (Comunicació). __Consols: Moss. Ffrancesch Alegre, Pere Madrench... nosaltres com aquells qui tenim lo carrech de expellir los cossaris per no consentir tals homens qui continuament -339- van damneiant los vessals e subdits e confederats de la maiestat del senyor Rey nostre e tots los altres ab qui lo dit senyor te bona pau...
XXIV. Se parla del dret de quirat. __Tenim nostra capitulacio per lo Rey en Pere de inmortal recort ab aquesta ciutat fermada en la quel promes que durant lo empenyorament de certa quantitat per aquesta ciutat ab ell prestada, no sera exhigit en alguna part de sa senyoria lo dit dret aci appellat de dreçana e en Mallorques del quirat lo qual es un mateix dret...3199.
XXV. 6 Mars 1486. Concell de vint. __Consols: Mossen Francesch Alegre menor e Mossen Pere Madrenchs parlaven de imposar una marca (dret) sobre les robes vingudes de França per mar o per terra, en vista de que'ls francesos, fundantse erradament en un segrest (ja indemnisat o reparat) fet a un súbdit seu per mercaders catalans, havíen imposat una marca a les robes de Catalunya. Envían a Anthoni Rovira en embaxada al virrey del Llenguadoch pera reclamar contra la imposició de la marca.
XXVI. 26 Abril. Consell de vint. __Los frares menors dexaven un tovalló o drap d'or ab les armes dels Montcades pera servir lo dia de nostra dona de Setembre, dia en que's feya l'aniversari del noble don Pere de Muntchada. Determinen ferne un d'igual a despeses del dret del periatge.
XXVII. En 1487 lo Consell general se reunía dins lo verger de la lotge de Barchinona a la part de sol hixent y lo Consell de vint dins la casa del rexat del verger de la lotge a la part de sol ponent... Jurament de les ordinacions del dret del periatge prestat per los honorables deffenedors cullidors e guardes del dit dret. Devant dels consols juran «per N. S. deu e per los sancts quatre euangelis per llurs mans corporalment tochats, de tenir complir e obseruar ad unguem totes e sengles ordinacions fins açi fetes per la conseruacio custodia e collecta del dit dret de periatge ço es cascun dells tant quant a cascun dells les dites ordinacions toquen e strenyen sots les penes en les dites ordinacions opposades e contengudes.» Es la meteixa fòrmula del n. XXII.
XXVIII. «Vos trametem interclus dins la present un translat autentich de un capitol ab lo qual lo Excellentissimo Rey Alfonso de immortal recort durant lo empenyorament de tres mil ducats los quals per la dita loge li foren prestats, volgue e mana, entre les altres coses narrades en certs capitols, que los dits ciutadans de barchna fossen mantenguts e conseruats en la possessio e franquesa de les leudes de copliura e de cadaques e que apres que los dits mil ducats per sa senyoria fossen restituhits als dits consols, que lo dit senyor e los ciutadans restassen en lur dret que eren ans dels dits capitols...» (Letra de 8 Juliol 1487 dels consols als embaxadors de Barcelona en Muntpeller.)
XXIX. Periatge. Consell de vint 3 Janer 1487 3200. __Fets. Lo primer que no ignoraua lo -340- dit consell que vuy en die per los cullidors del dret de periatge se cullien dels spetxaments que en aquell se feyen a raho de ·IIIJ· diners per lliura ço es Tres del ordinari e laltro de manifest imposat a les robes anants e venints de ffrança per mar e per terra, lo hu dels quals dels tres diners del ordinari fou confirmat per sis mesos per lo present consell los quals eren ja passats. E per quant ells eren certs del poch negoci se feya en la present Ciutat de que los spetxaments del dit dret muntessen molt poch e cullint los tres diners scassament bastauen a pagar los carrechs del dit dret e del manifest restauen pagar per les bestretes e despeses eren stades fetes de pecunies del dit dret cinquanta liures. E per que los temps dels sis mesos per los quals era stat affegit lo dit un diner als dos era expirat e dubtauen que si aquell se leuaua que lo dret no rossegues de manera que no pogues satisffer les pensions dels censals e altres carrechs ordinaris e extraordinaris als quals eren obligats. Pertant ells dits consols ho proposauen en lo present consell perque ves e deliberas si lo dit un diner del manifest se culliria mes auant e laltre diner del ordinari sis deuria confirmar o leuarse los dos del tot.
......................
dellibera lo dit Concell que lo dit un diner que fou imposat als dos diners qui era expirat, fos confirmat e de present lo dit Consell aquell confirma axi que dequiauant los cullidors del dit dret cullen dels spetxaments fahedors a raho de tres diners per liura durador fins tant que lo present Consell sie altrament determenat. E que lo dit un diner de manifest sie leuat e de present lo dit Consell aquell leua volent que les dites cinquanta liures que resten a pagar sien pagades dels dits tres diners ordinaris.
XXX. 19 Mars. __Compareix en lo Consell Jeronim Sala Conseller Mercader y demana en nom de tots los Consellers que'l Consolat ajudi a la construcció o fàbrica del moll o port principiat en la plage, que la Ciutat ja pagava ab lo dret del vi y de la carn. S'acordà destinarhi 300 sous les qüals seràn de la colecta del periatge de aquell estiu y s'abonaràn a prorrata de lo que inverteixi la Ciutat.
XXXI. 1 Mars 1511 los Consellers scriuen al Rey querellantse de que lo Almirall de la Mar havia fet publicar crida fentse Jutge de causes y fets maritims, y que asso toca als Consols de Mar.
XXXII. 22 Juny 1514. __Deliberacio que los Consols de la Lotge sien graduats en les cavalcades entre'ls Consellers 4.t y 5t com antiguament y si noy volran anar sien privats de salari y faltant lo Conseller 5.nt sien graduats ab 3er y 4.rt y axí fou determinat enseguint exemplars.
XXXIII. 6 Juny 1534. __En aquest dia los honorables Cònsols, acompanyats de molts mercaders, anaren per lo matí a la Llotja a denunciar als honorables Consellers lo insult que s'era seguit lo dia precedent en la dita Llotja renyint dins lo Consell d'aquella los honorables en Joan Ribes y en Guerau Camps en presencia del honorable en Domingo Moradell, cònsol, que seya en lo Tribunal de la Llotja per administrar justicia als placitants; a fi y a efecte que per ses magnificencies com a instituidors y protectors d'aquella casa vullen fer cara en la reintegració de la injuria que era estada feta a la dita casa. Los dits consellers respongueren que hagut consell farian lo que deuen fer y es acostumat fer en semblants casos.
XXXIV. Dimars 6 Maig 1544 (dia en que havíen de jurar los nous cònsols y jutges d'apells) Mos. Dez Palau invocant son caracter de Conceller en cap, no volia anar a prestar son jurament a la lotja, mes hagut parer d'alguns prohomens antichs li aconsellaren que anes a lotja a prestar lo jurament com ho havian fet tots los consellers elegits consols y aixis ho feu, salvant sa preheminencia, prestà la seguretat acostumada en poder del balle de B.ª y després ab la graduació corresponent marcada en lo libre de graduacions anà a la casa, ahont jurà, y després ab la mateixa graduació tornà a lotja a pendre possessiò.
XXXV. Diumenge 25 Abril 1557 lo consol mercader ques elegí morí abans de jurar; se'n nombrà un altre y també morí abans de jurar.
XXXVI. Divendres 7 Maig 1564. __Aquest jorn los honorables mossen Loys Setanti ciutada e mossen Hieronym Arles mercader consols de la mar nouament extrets, vingueren a la present casa de la lotge (vol dir de la ciutat) en fora acompanyats dels consols de la mar vells y de sos amichs ab cerimonia -341- e de assi acompanyats ab los magnifichs consellers ab la agraduacio acostumada feta per lo conseller terç per absencia del segon y per los obres y dos promens antichs, anaren a la cort del balle a prestar la seguretat e cautio acostumada en poder del honorable balle de Barcelona y feta dita seguretat y donats ramellets y barbarins (banderetes d'or barberí o talch) sen tornaren a la present casa y assi prestaren lo jurament acostumat, lo qual prestat, anaren ab la mateixa agraduació fins a la lotge y alla prengueren possessio y apres quiscu sen ana a ses cases; nostre señor los dexe ben administrar...
XXXVII. Dimars 25 Abril 1595 extret Joaquim Setanti, famós literat, cònsol, y no ho pogue jurar per esser oficial real (alcayt del castell de Bellaguarda).
XXXVIII. 3 Juliol 1604. __En aquest die vingueren ab Embaxada per part dels mag.s Concellers de la present Ciutat los señors Joseph de Bellafilla (sic) donzell, e Julia de Nauel, Ciuteda, los quals referiren en consistori que ha molts dies que son molestats los Sors. Consellers per los Consols de Lotge y moltes confraries de la pnt. ciutat, com per ocasio del dret de les galeres esta quasi del tot lleuat lo comers de la pnt. Ciutat y de tot lo Principat y que també los drets de la Ciutat per dita occasio valen molt poch segons valien. Perço supplican a ses S.as sien seruits manar lleuar dit dret pus lo cap. de cort dona la forma de lleuarse no tenint effecte les galeres y la experiencia ha amostrat desde que dit dret esta posat no esser bastant a poderla sustentar. E dits seliors deputats respongueren que ells ho mirarien y tractarien y tornarien resposta.
XXXIX. 1622. __Alimaries en la festa de la Puríssima Concepció, costaren 864 sous 13 s. 4. que pagà Miquel Joan Rossell mercader defenedor de la Lotja. Tenim a la vista los comptes de dites alimaries y per ells se veu (duraven 2 dies) que consistíen en posar 1,500 grasolets d'oli en los arquets de la fatxada y en la cornisa de la obra nova de la part de la mar y del hort, en posar grans teyeres tot al voltant del edifici que consumiren 40 qq de teya, 16 sous (pes) de cotó pels grassolets, 21 qq 3 @ 4 sous de candeles de sen y 6,600 llanternes.
Se subvencionà ab 25 sous a la Confraría de la Concepció y ab altres tantes al Monestir y Convent dels Angels. Per alimarieS 256 cortans d'oli. __Rodes que rodaven als cantons de la Llotja. __A la Sra. Nogués llibratera per rahó de quinse raymes de paper blau y quatre mans de paper de colors per dites alimaries, 9 sous 13 s. __A casa dels cònsols y deffenedors també n'hi hagué, enviantsels'hi la teya. Se pagaren 100 sous per atxes y cera y 32 sous al pintor per pintar banderes que's colocaren a la part superior dels cantons de la Lotja.
XL. En junta del Consell de ·XX· de 12 Agost 1661.
«En aquest dia a les sinch horas de la tarde los Señors Consuls y Deffenedors y moltes personas del Estament Mercantivol, anant los Verguers devant dits señors Consuls ab les masses altes, anaren en casa del ex.m Sr. Marques de Olias y Mortara Llochtinent y Capita Genl. del pnt. Principat de Cataluña pera donarli gracias de la merce habia feta sa ex.a la Llotja de restituirli les claus de la sala gran del Consulat de dita Llotje la qual estaba ocupada en servey del Rey Señor nostre (Deu lo guarde) en grans desdel mes de Octubre 1652 fins lo die de ayr ques contava a 11 de Agost 1661, que mana sa ex.a fossen restituides dites claus.»
XLI. En 14 Agost s'acordà ferhi algunes reparacions a les teulades y se done una capa de moguer en la fusta del Consolat, y no de altre color, y que s'adoben les rexes de la Sala y's tornin les posts que sen son tretes.
XLII. En junta de 13 Juny 1685 «fonch proposat que per quant de molt temps a esta part la Ciutat te ocupat lo salo gran de la present Llotje ab forments, lo que apar sie aprofanar una pessa tant lustrosa en la qual diferents vegades se ha celebrat missa y fetes moltes festivitats ultra de que per estar tambe carregat de sobre en lo sostre amenassa ruina, y com ara acabia lo arrendament del pastim y podria esser que demanantho al Consistori, dels Ill.s Concellers se conseguirie acabat dit arrendament la consecucio y restitucio del dit Salo, que perço se propose al pnt. Concell pera que sia servit deliberar lo faedor.» S'acordà fer la embaxada als Concellers.
En lo memorial presentat per los embaxadors se diu: «que regoneixent totes les ciutats maritimes mes principals de la Europa la importancia es que en elles estiga dedicat un puesto apte y convenient -342- no sols per la administració de la justicia en los fets maritims y mercantivols pero tambe perque en ell los Mercaders y demes homens de negoci pugan a les horas commodas residir y conferirse axi per la conveniencia y descans de la gent de mar, forasters qui contractan ab los naturals homens de negoci com per la dels matexos naturals, han procurat illustrarse fabricant casa sumptuosa ab los espais ques requereix per lo predit ministeri, y habent regonegut esta Ciutat eixa conveniencia, entre les cosas de admirable politica ques troban en la casa de la Llotje a esta part de moltas centurias, se troba fabricada la Sala gran ab sas columnas, rexas de ferro de molta magnitut, ab son sostre dorat y fabricat de molt preuable labor, ab sos taulells y banchs fixats en terra per la decencia de un tribunal com es lo dels Mag.chs Consols, tant precis en esta Ciutat, decorat per los Serenissims Señors Reys de gloriosa memoria de grans privilegis, ab sos armaris a la paret per custodia dels processos y demes escriptures de la Curia del dit Consolat y sens embras del sobredit, ab puesto tant capas y sumptuos per la residencia de la gent de negoci y altres naturals y forasters, que ha merescut V. S. per raho de dita Sala lo titol de excedir a totas las Ciutats de la Europa en la fabrica de una casa com es la Llotja dedicada desde son origen per lo exercici y us del estat mercantivol.»
Se queixa de que fassin servir la sala de plassa del blat.
XLIII. 6 Juliol 1687. __Lo Virrey demanà la sala per deposit de blat y'l Consell de ·XX· s'hi negà.
XLIV. 15 Maig 1691. __Los Consellers demanaren la Sala per depòsit de més de 4,000 quarteres y se'ls contestà: «Que attes lo dit salo es una pessa tan preciosa destinada per los tractes y contractes dels homens de negoci que no la hi ha mes apte en part alguna marítima y que en moltes ocasions ha servit y se acostuma emplear en capella ahont se celebra los divins oficis», etz., ocupessin un altre lloch de la Llotja. A la negativa dels Consellers, los Cònsols hi accediren en junta de 18 Maig.
XLV. 10 Decembre 1696. __Los Concellers demanen ques desembrassi lo saló ahont s'hi havía celebrat una festa perque'ls arribava gran partida de forments y no sabíen ahont depositarlos. Los Cònsols y defenedors digueren que ho sentíen «per haber tants pochs dias se habia feta la festa en ell tant aplaudida haberse beneit y dit de Pontifica» y que allò fora un ultratge perquè hi entraríen cavalcadures. Lo Consell de XX confirmà la negativa dels Cònsols fundantse ademés en la poca urgencia del cas y proposà s'anomenés una comissió per la conservació de la Llotja y en últim cas resoldríen la entrega del saló d'una vegada com últim recurs.
12 Decembre 1696. __La Promenia resolgué, en vista de lo anterior y d'una comunicació del Bisbe protestant de la profanació proposada, oferir als Consellers l'aposento de sobre dit saló y altres botigues, pagant lo lloguer d'aquestes la Llotja.
18 Decembre 1696. __Insistiren los Consellers, y'ls Cònsols recorregueren als meteixos dihent, entre altres coses, que estaven desconsolats perquè havent suplicat al Sr. Bisbe llicencia pera celebrar en dit saló la sumptuosa festivitat que ha fet en acció de gracies per lo recobro de la salut de S. M., s'hi resistí alegant la profanació, y aleshores los Cònsols prometeren al Bisbe que no consentiríen may més en que'l Saló se convertís en magatzèm de blats.
XLVI. En junta de 12 Abril 1707 s'accedí a la petició dels Concellers de posar 2,000 quarteres de blat en la sala a la banda que dona a marina, qu'es ahont estava posat lo rellotge.
XLVII. En 1 Juny 1706 se donà compte de que, havent arribat lo 8 Maig la flota dels aliats que aporta lo equipatge de Carlos III, lo Sr. Alexandre de Boixadors, cònsol militar, rebé un bitllet ab una ordre del Príncep Antoni, primer ministre del Rey, dihentli que necessitant lloch fes depositar lo equipatge de S. M. en lo saló de la Llotja, y aixís ho feu.
XLVIII. En 25 Mars 1708 s'acorda reparar tres pilans del saló gran que's troban consentits, ordenant que'ls experts fessin tabba (pressupost o projecte), tant per apuntalar los archs com per lo demés que's dega apuntalar y per les obres fahedores en dits pilars y si creuhen que dits pilars necessiten més ampliació y ruedo per donar més força y sustent als archs, posant a quiscun pilar les armes de la Llotja esculpides sobre pedra.
-343-28 Setembre. __Los mestres de casa digueren haver enderrocat tota la paret y nau del saló que mira a la part dels encants y barres de ferro a les 4 de la matinada de dit dia.
XLIX. En 12 Agost 1712 se llegí un memorial del Rey en que diu haver acordat construir a despeses de la Llotja un edifici per depòsit de grans, a fi de que no s'utilisi més la Sala de la Llotja, que per sa grandesa y «buena disposicion manifiesta haber sido otro de los mejores emporios del mar mediterráneo por su gran capacidad y vecindad del puerto.» Això mentres lo Rey no fabriqui sos magatzèms, donchs arrivat aquest cas sols servirà pera soplujar les mercaderies y los cables y àncores que serviràn pera'ls barcos que perdin los seus. Res se realisà degut a la calamitat de la guerra.
L. En 1714 Felip V s'incorporà de la Llotja per dret de conquesta y a més d'un altra caseta que era part d'ella y estava devant del Palau a manera de un pòrtich o pati ab archs que servía de passeig y de lloch de contractació com se fa ara al Pla de Palacio, y també per recullir lo blat que's venía allí en temps de pluges o mal temps. No haventhi prous quarters, donchs fins se tingueren que llogar cases a costes de la Hisenda, s'hi destinà la Llotja. L'oficialitat, per ordre del Rey, devia ser allotjada pels vehins. Mes en 1724 se pensà en construhir a ses despeses pabellons o quarters y la Ciutat presentà un projecte proposant pagarlos ab 16,000 doblons per medi de tres arbitris: l'un imposant 6 diners a cada lliura de moltó, 3 a la de cabrit y ovella y 2 a la de bou o vaca. Lo Rey aprobà'l projecte per R. O. de 17 Febrer 1725. Mes se varià la idea dels pabellons que's tractava de fer en l'Aduana vella y Baluart del Mitjdia y per indicació del Capità general Comte de Montemar se resolgué construirlos en lo Pòrtich o Atri de la matexa Llotja, per estar los oficials a la vora dels soldats. En l'any mateix 1725 s'imposà l'arbitri que's suspengué en 1740 per l'encariment de les carns. En 3 de Mars 1740 se creà la Real junta de Pabellones, la qual s'adjudicà la quantitat recaudada de 20,60O sous 10 s. 6 per haverse quedat lo Rey fins a 208,339 sous 5 s. 2 que havía produhit, y després les empleà la Ciutat per la cerca y provisió d'aygues.
Dita R. O. disposà que's substituís dita servitut d'allotjament ab un impost equivalent repartit entre'ls vehins.
Aleshores s'enderrocà l'edifici dels pórtichs. Per haver lo Govem carregat en un 10 per 100 la contribució urbana de Barcelona ab motiu de les guerres, se moderà l'impost o repartiment dels pabellons y decidí dita junta de pabellons sospendre les obres pagantse al assentista 473,434 rals 7 diners en efectiu y contantse a més com a tal 129 rals 12 diners entregats en un quintar de pòlvora y 50,369 rals 14 diners per l'import del ferro, bronze y plom que's tragué de dita demolició. Dita obra sols ha tingut fonaments, sobre'ls quals s'edificà la fatxada de la nova Llotja.
Desitjant lo Rey Ferràn VI aumentar y millorar lo Comers de Catalunya, accedí a la representació que se li havía fet per Real Providencia de 16 Mars 1758 establint a Barcelona un Cos de Comers o Magistrats, una Junta y un Consolat y manant desocupar la Llotja pera'l servey de dits tres Cossos. S'hi destinà la Sala, sense descuartelar la tropa, lo que feu inútil la cessió.
Ab Real Providencia de 24 Febrer 1763 lo Rey (Carles III) aprovà les Ordenances dels tres Cossos de Comers, los quals demanaren se'ls cedís tot l'edifici, donchs en la única sala cedida era inpossible treballar per la cridoria y escàndol que movíen los soldats, per lo qual lo Comers oferí construir pel seu compte altres quarters.
En R. O. de 24 Mars 1771, en vista d'això, lo Rey accedí y'l Comers s'incautà de la Llotja y la reedificà. Aquest, donchs, rescatà la casa de la Llotja entregant al Estat 30,000 sous les qüals se destinaren als qüarters de les Dressanes. Al any següent o sia en 1772 l'arquitecte Joan Soler comença les obres de la reconstrucció de la Llotja, les qüals per mort d'aquell ocorreguda en 28 de Janer de 1774, foren coutinuadas per lo seu fill Tomás fins son acabament que's creu fou en 1802, pagantse les obres ab lo periatge.
(La casa petita que s'enderrocà s'anomenava Casa de la Llotja de Mar per distingirla de la Casa de la Llotja.)
LI, En 1785 la Real Junta de Comers projectà dedicar una estàtua eqüestre de bronze a Carles III y un bust de marbre a Floridablanca com a protectors del Comers y extingidors dels corsaris argelins. Pensaren que'l lloch més avinent era un pati de la Llotja. Nombraren una comissió, la qual escrigué a una persona de caràcter (Bernardo Belluga), pera que'ls designés esculptor; lo designat fou Manuel Alvarez qui demanà pels estudis y'l model avans de fer lo motllo 35,000 pesos y lloch pera fer la obra, y pel bust den Floridablanca 18,000 rals.
-344-La Junta de Comers passà aquesta nota al artista català Pasqual Pere Moles pera que hi dongués lo seu parer. Digué que la elecció del esculptor Alvarez demostra'l bon gust den Belluga, si bé recomana pera la execució de la mateixa a n'en Salvador Gurri, tinent de les Escoles de les nobles arts, elegit per la propia Junta, y pera fer lo bust al mateix Alvarez o a D. Isidro Carnicero pel meteix preu de 18,000 rals, que no es excessiu. Diu que'l preu de 35,000 pesos no es car, deixant la obra ben acabada, com sembla dir en Belluga (mes no l'Alvarez), donchs la de Lluis XIV de París, de 21 peus d'alsada, costà 200,000 escuts y pesa 80,000 sous. Ell presenta un model que ab aprobació de la Junta ha encarregat a n'en Gurri; lo pedestal tindrà 36 pams y 18 la estatua y cavall, o sía la meytat dels de Lluis XIV y per consegüent hi entraràn 40,000 sous de metall sense comptar los adornos y figura de Catalunya que està sentada al sòcal del pedestal, que podrà ser de bronzo o de marbre. Lo Rey va vestit a lo heroico ab armadura de ferro. Lluis XIV va a la romana, trajo que dona més camp al professor per demostrar sa habilitat. Sobre aixó s'ha de consultar a la Real Persona, que potser esculliría la antigua espanyola, vestidura la màs cómoda, màs noble y gallarda que han inventado todas las naciones. Lo cavall està posat en galop aixecat, entre la corbeta y posada, com lo de Felip IV del Retiro. Diu que podría ferse en la Real Fundició y ab los oficials d'ella, donchs Barcelona es una de les dues ciutats d'Espanya en que hi ha Real Fundició. Construir un forn pera la fosa de 52,000 sous costaría 8,000 pesos. Diu que si s'ha de colocar la estàtua devant de la fatxada de la Llotja ha d'anivellarse lo pedestal ab la cornisa del primer pis y aixís podría posarse als ànguls unes columnes o pilastres dòriques que permeten adornos serios y farían bell contrast ab la fatxada, que es toscana, però l'estatua hauría de ser major. (6 Janer 1786.)
En Salvador Gurri presenta un estat del cost del pedestal y estàtua equestre: estudis, 1,800 sous; execució, 42,000 sous; pedestal, 23,000; total, 66,800 sous, tres anys de temps y deixarli la Sala de Llotja. (En lo pedestal fet ab jaspis y marbre de Carrara hi hauría Catalunya sentada sobre la clave de Hércules, en ademàn de ostentar el escudo de España y tres medallons ab figures alusives a fets gloriosos de Catalunya en servey de sos reys, trofeus militars y llegendes y un empit ab baranes pera resguardarho.)
La junta no s'aventurà a tant gasto y ho deixà pera temps millors.
LII. L'any 1802 se notaren moviments en les canyas de les columnes centrals que sostenen les dos files d'archs.
En 1805 l'Arquitecte Thomas Soler instà lo reconeixement de facultatius per haver observat lo progrés del ressentiment de les columnes. Opinaren que la obra anava a la ruina y que s'havía d'apuntalar tot seguit los tres archs de la banda S. y faixar les dues columnes centrals pera procedir a la restauració. Se colocà enginyosament una bastida pera dit objecte.
Després de la invasió francesa lo mal s'agravà y procediren a tallar les 2 columnes sostenint les voltes y reconstruhint dites columnes fins a la talladura y soldant lo tros superior o vell ab lo inferior o nou ab cinch pedres entrades successivament en forma de cunya. En 1816 ja's pogué treure la cimbra. La metexa operació se feu després ab les altres dues columnes y en 1819 quedà restaurat y beu sostingut l'edifíci.
LIII. 6 Novembre 1810. __Inventari dels objectes de plata que's troban en la Llotja ab expressió de llur pès aproximat, près per En F.co Salvador de Delàs y En Joseph Masades, membres de la Junta de Comers comissionats de la metexa.
Objectes que forman lo sepulcre d'en P. de Montcada:
La urna y pedestal, primorosament trevallats, que no's poden pesar, pero's calcula en unes 750 onces. __Quatre angels, 480 onces. __Tres agrupaments, 540. __La palma ab dos angelets, 180. __Sis gerros, 130. __Sis agrupaments de dos serafins cada un, 180. __Quatre palmatories, 30.
Objectes que no son del sepulcre:
Set canalobres ab una creu demunt l'un d'ells, 300 onces. __Unes canadelles, platet, campaneta y palmatoria, 30. __Sacres, 25. __Calzer ab sa patena, 32. __Sis mecheros (¿canalobres?), 450. __Quatre escribaníes, 250. __Un crucifix, 26. __Un platet y una palmatoria ab son esmocador, 28.
En diferentes ocasions se vengué part d'aquesta plata, ab permís de les autoritats franceses, pera pagar els empleats de la Casa.
LIV. 6 Novembre 1819. __En Joseph Salat proposa a la Junta de Comers la adquisició de 100 exemplars de sa obra sobre les monedes de Catalunya, perque li falten diners per acabarla. Diu que si be's marcà a 28 rals volúm, fou per errada del impressor donchs val benbé 40 rals cada un per l'import -345- de les lámines y del paper. També ofereix vendre son monetari de Catalunya, pessa única en Espanya, la qual entregarà després de sa mort, prenentne are tot seguit inventari. Això ho funda en que la moneda es lo fonament del comers y giro en los efectes mercantils y ab ell podràn los economistes formar càlculs de la correspondencia d'aquelles monedes ab la corrent, en bé del comers.
LV. 29 Novembre 1819. __Se donà en la gran sala un ball patrocinat per la Casa de Caritat. Com sia que aquesta, junt ab lo General Castaños, oferissen a la junta de Comers guardies gubernatius pera conservar l'ordre, replicà la Junta al dit General que per res la volía donchs «teniendo dicha jurisdicción, así como la juicial, dentro del edificio, conferida por el Soberano con toda independencia por su instituto, no puede ni debe admitirla de ninguna otra autoridad».
En 1798 ja s'hi feyen balls y'ls ordenava lo Jefe político pera fins benèfichs. De 1805 a 1815 se sospengueren. En 1820 concediren la sala (meritres no fós en les hores de la reunió diaria dels comerciants) pera'l sorteig de la Rifa setmanal de la Casa de Caritat. Aquesta casa, l'Ajuntament, la Societat Económica d'Amichs del Pais y la Junta de Dames donaren molts balls. Los de màscares solía donarlos la Casa de Caritat; aixís ho feu en 1824, 1829, 1830 y 1833 entre altres. L'any 1824 se negà'l saló a dos professionals: a Jhon Peters Fidrit qui'l demanà pera representar habilitats, cedint als pobres la quarta part de lo que's recaudés y a Lt. Roquemir, un dels primers mestres d'armes de França pera donar assalts «a fin de manifestar al pueblo de Barcelona y a sus amigos oficiales de la guarnición, su saber y su valor».
LVI. 10 Novembre 1839. __A les dotze del mitjdía en J. Alabern, situat en lo primer pis de la casa que hi ha entre la Aduana y'l Portal de Mar, tragué la vista fotogràfica de la fatxada de Llotja, introduhintse a Espanya per aytal fet y en aquella hora precisa, la nova invenció d'en Daguerre.
-346-
V. Ordinatio del saui consell de cent per raho de la mercaderia de la Llonja de la Mar y mercaders de la present ciutat
Dimars festa de la gloriosa Verge Sancta Catherina que comptauera a XXV del mes de Nohembre any de la natiuitat de ntre señor Deu Jesuxipt M·D·XXXIII. Los honorables Consellers y Consell de Cent Jurats de la Ciutat de Barcelona o la major part de aquells congregats e ajustats en la gran Sala appellada de Cent Jurats de les cases del Consell de la dita Ciutat, a petitio e instantia dels honorables Consols e deffenedors de la Mercaderia de la Lotje de la Mar y Mercaders de la present Ciutat, ordenaren faeren y statuhiren les ordinations següents:
Com per Priuilegis Reals y en special per lo Priuilegi per lo Serenissimo Rey Don Alfonso quart de bona memoria Rey de Arago a la dita Ciutat de Barcelona atorgat sobre lo Regiment de aquella dat y fet en lo Castell nou de la Ciutat de Napols a ·VII· del mes de Octubre del any de la Natiuitat de nre. Señor ·M·CCCC·LV· sie stat disposat y per ordinations de la Ciutat y en special per la ordinatio feta loada y aprouada per lo Consell de Cent jurats celebrat a ·XXV· del mes de Nohembre M·CCCC·LXXVIII sic stat statuit e ordenat y donada certa forma que en lo stament mercantiuol y en lo Regiment de la dita Ciutat no fossen admesos ne puguen ne deguen esser presos reputats ni tractats en Consell ni altres officis ni beneficis de aquella sino tant solament los mercaders mercadejants eo qui son y seran stats habilitats y no altres persones per lo dit stament mercantiuol y per exequtio de les dites ordinations a ·XXXI· de Janer del any M·CCCC·LXXX· per lo dit stament dels mercaders eo per aquells ·XXXII· mercaders que en lo prop dit any eren de Consell de Cent Jurats ahont foren presents molt mes de les dues parts del dit stament, ab interuentio, propositio dels dits Consellers foren habilitats cert nombre de mercaders per obtenir officis e beneficis y esser de Consell de la dita Ciutat. Y com apres en virtut del Priuilegi del Serenissimo y Catholich Rey don Ferrando segon de immortal memoria a la dita Ciutat atorgat sobre lo nou Regiment de aquella, dat en la vila de Ocanya a ·XIII· dies del mes de Deembre del any de la natiuitat de nostre señor M·CCCC·LXXXX·VIII· sien stats admesos y ensaculats per lo dit stament mercantiuol en Consellers y Consell, officis y beneficis de la dita Ciutat molts e diuersos mercaders qui no eren ni foren mercaders mercadejants ni habilitats juxta forma de dits altres Priuilegis y ordinations. Per hont per alguns se diu fon moguda alteratio o questio dient e pretenent que per les ordinations de la dita Ciutat, us o praticha de aquelles algun mercader no podia hauer offici e esser de Consell si primer per lo stament dels mercaders de Consell no era habilitat per mercader. Y per ço per lo mag.ch M.r Hieronym Albanell q.º doctor en quiscun dret y Regent la Cancelleria del señor Rey y hauent potestat de sa Altesa de interpretar, declarar, supplir, emendar y mudar en e sobre lo prop dit Priuilegi del Regiment nouament atorgat lo que satisfes al be de la dita Ciutat segons dell fora vist fahedor per les causes y rahons y motius a ell benuistes y en la prouisio y declaratio o interpretatio contengudes en aquelles; [a les] hores prouehi y declara en la forma seguent; ço es que totes e qualseuol persones qui son ensaculades en dites borses per mercaders pera Consell o pera officis, sian admesos si exiran encara que no sien stades habilitades per mercaders en la forma damunt scrita restant en les altres coses la dita ordinatio, us o praticha en sa forsa y valor. La qual prouisio, declaratio o interpretatio feta per lo dit M.r Albanell es stada registrada, incertada e continuada en los Registres dels Consellers de la dita Ciutat per deliberatio del Consell de Cent Jurats de la dita Ciutat celebrat a V. del mes de Abril del any M·D·III· apres de ser continuada e registrada la dita deliberatio de Consell. E, com apres de la interpretatio, prouisio o declaratio se sie molt abusat en admetrer y ensacular, tractar e reputar molts mercaders axi mercadejants com no mercadejants habilitats y no habilitats per los Consellers qui han tengut carrech de fer les ensaculations en lloch y per mort dels mercaders qui son stats com vuy ensaculats en virtut del dit e prechalendat Priuilegi del señor Rey don Ferrando, y no solament en les dites borses dels officis de la dita Ciutat mes encara per los Consols y deffenedors de la Lonje de la mar de la dita Ciutat en les borses dels officis de la dita Lonje de les quals tenen special carrech per Priuilegi Real los dits Consols -347- y deffenedors de la Mercaderia de la dita Lonja. E com ara nouament los dits Consols y deffenedors y stament mercantiuol volents y desijants tolrre y lleuar los dits abusos en virtut dels dits Priuilegis y ordinations antigues, y seguint la forma de aquells y aquelles sien stats presentats als dits Consellers y al stament dels Mercaders qui son de Consell de Cent Jurats lo present any congregats en la forma acostumada, algun nombre de persones del dit stament mercantiuol per esser habilitades, tengudes, reputades per mercaders jatsie ells dits Consellers per si mateixos ho poguessen y pugan fer segons forma de dit Priuilegi y ordinations, us y praticha de aquell, a fi y effecte que dits mercaders habilitats y ensaculats, y llurs descendents tant solament los qui volrran restar en dit stament mercantiuol sien admesos en Consellers e Consell y en los officis e beneficis de la dita Ciutat y Lonje de la Mar de aquella tocants ha llur stament. Y per ço los dits Consellers y lo dit Consell de XXXII. mercaders qui en lo present any son del Consell de Cent Jurats, congregats e ajustats en lo apartament apellat de trenta de la Casa del Consell de la dita Ciutat, en la qual congregatio foren presents mes de les dues parts de dit stament mercantiuol del dit Consell en lo modo y forma acostumada, habilitaren cert nombre dels dits mercaders a ells presentats y per dits Consellers nomenats e proposats segons en la deliberatio de dit Consell per dita habilitatio tengut y celebrat a deu del present mes de Noembre es mes llargament contengut. E, com ultimadament per part de dits Consols y deffenedors volent y desijant la obseruantia de dits Priuilegis e ordinations y que de assi auant nos puguen seguir mes abusos y que en sdeuenidor nos pugan elegir o posar en les borses de la enseculatio per lo dit stament persones que no sien habilitades, lo que scientment ferse poria per ferse dita enseculatio secreta y ab jurament de no reuelar aquella, y per lleuar tota confusio y derogatio de dits Priuilegis e ordinations antigues y la noua praticha y continuatio de fer dita habihtatio per millor continuarse quiscun any axi com es permes hagen demanat e supplicat en lo Consell ordinari y apres per deliberatio de aquell en lo Consell de Cent jurats esser fetes y statuhides les ordinations seguents.
Per tant los dits honorables Consellers e prohomens de la dita Ciutat en virtut de la dita deliberatio de dit Consell de Cent Jurats, loant, approbant les dites antigues ordinations y en aquelles adherint y en quant menester sie de nou ordenant per benefici y euident utilitat de la cosa publica y bon stament honor y reputatio de aquella y del dit stament mercantiuol, statuhiren y ordenaren. Que de assi auant algu no sie ni puga esser admes ni ensaculat en dites borses de o per mercaders axi de Consell e officis de la dita Ciutat com de la dita Lonja, sino que primer sien habilitats segons forma de dits Priuilegis y ordinations, us y praticha de aquelles y nouament continuades y que sien christians, axi de part de mare com de pare, y no conuersos ni descendents de aquells y que sien nats en Cathalunya.
Item ordenaren los dits honorables Consellers y prohomens per relleuar en sdeuenidor tota manera de abusos e prechs per no tornar en la confusio primera, que de assi auant los Consellers y Consols e los prohomens qui entreuindran en dites ensaculations sien strets e obligats eo hajen e sien tenguts auans de prouehir en fer dites enseculations, e quiscu dells en fer la sua ensaculatio axi dels officis de la Ciutat com de la Lonja de jurar y prestar jurament o sagrament en la forma que acostuman jurar per be fer dita ensaculatio y encara hajen e sien tenguts ohir sententia de excomunicatio que no metran, nomenaran ni ensacularan en dites borses o altres qualseuol de dit stament sino tant solament aquells mercaders qui seran trobats habilitats o tenguts per habilitats en la forma ja dita y no altres.
Item ordenaren y statuhiren los dits honorables Consellers y prohomens, que si per cars algu o alguns no tement Deu nomenauen o ensaculauen de fet algun mercader que no sie obligat o tengut per habilitat en la forma ja dita, que aquell tal axi ensaculat essent content de star ensaculat en dites borses y constant de dita contentatio, sie fet e hagut per inhabil per tota sa vida de poder entrar, tenir o regir officis alguns de la dita Ciutat y Llonje de aquella.
Retenense empero los dits Consellers e prohomens poderlo interpretar, corregir y smenar y de nou ordenar en e sobre les dites coses tot temps y quant ben vist los sera a llur bona coneguda.
-348-
Aquesta capella ja d'abans projectada, fou manada edificar per En Pere de Monteada fill de Gastó de Montcada en son testament rebut en poder de Romeu de Sarrià Not. de Barcelona a 17 Maig 1358, disposant se construís una casa pera habitació de tres Preveres que obtinguessen benefici en dita Capella sots invocació de la Nativitat de J. C. y de la V. María; instituí també tres capellaníes perpétues quals obtentors (anomenantse major lo primer d'ells) assistissen a dita Capella al reso a canticu gradu usque ad completorium, celebressin allí un aniversari lo día de son òbit ab assistencia de 15 frares de Sant Domingo, 15 de S. Francesch y altres; volent que dits Capellans habitessin en dita Casa. Deixà lo patronat als Consellers de Barcelona ab condició de que lo presentat fos prevere o se'n fes als 4 mesos de la presentació.
Després d'algunes qüestions ab l'Ardiaca, concordaren en que fossen admesos a les distribucions a la matriu de Sta. María del Mar y que en senyal de sotmissió de la Capella a la esglesia de Sta. María, lo Capellà major pagàs cada any al Ardiaca 11 morabatins y'ls altres 1 morabatí. Fou confirmada la fundació ab lletres dades en Avinyó a 8 Novembre 1359 per F.co Cardenal de St. March Comissari Apostólich, que era Ardiaca3201.
La dotació dels 3 capellans, segons dits testament, era de 500 sous lo I.er y 350 los altres dos3202.
A més, segons dit text, En P. de Monteada manà's creés de sos bens un censal de 3000 o més sous pera la cóngrua de dits beneficis y que's fes la Capella a ses despeses. Del remanent del censal disposà que cada any se'n vestissen cent pobres especialment mariners en servey.
Lo Rnt. Bartomeu Soler consignà als Prohoms de St. Elin 100 sous del cens que li tocaya com a Capellà major sobre'l impost del Periatge, dihent que ho feya (13 Mars 1461) en pagament de aquells vestits; y s'anà pagant fins a 1483 en que's feu nou conveni entre'ls Cònsols Defenedors y Prohoms y'ls Administradors de St. Elm, acordantse en ell que's celebrés l'aniversari en la Capena dins del verger o hort de la Llotja y a les 5 sous de consignació s'hi afegí lo suficient pera vestir 8 mariners qu'escullirien los Prohoms.
En lo testament, En P. de Montcada declara esser nebot de la Reyna Elisenda muller den Jaume segon.
La Capella y casa de beneficiats foren construhits fora de la Llotja. La casa no la habitaren més tart aquestos sino que la cediren en lloguer a la Llotja (y fou la habitació dels verguers) de lo que després se'n feu escritura d'establiment al cens anual de 40 sous (se partía donant 15 sous al I.er y 12 sous 10 s. als altres) que junt ab 60 sous que ja's pagaven a dits obtentors per les demés obligacions testamentaries d'En Montcada, foren 100 sous a càrrech del Periatge.
Felip V ocupà per dret de conquesta l'edifici de la Llotja y ab ell la Capella que restà tancada a les cerimonies del culte. Los Consols degueren condoldre's de que les cendres del fundador Pere de Montcada estiguessen en aytal clòs, ja profanat probablement per la soldadesca que's possessionà d'aquells histèrichs monuments, y lograren del Rey la translació de la Capella de Llotja a la de la Aduana; aixís fou concedit per lo que's desprèn de la següent carta ab que'l descendent del fundador contestà a un piadós requiriment dels Cònsols.
«Respondiendo a la carta de Vms. de 6 del pasado en que me hacen presente la proteccion que han manifestado siempre los Sres. Marqueses de Aytona al Magistrado de la Lonja del Mar en cuia Capilla se hallan los Huesos del Sr. D.n Pedro de Moncada, con motivo de pedirme mande se contribuya con alguna porcion para la traslacion de ella a la de la Aduana que ha concedido el Rey en recompensa a -349- ese Tribunal, solo se me ofrece decir a Vms. que luego que llegue el caso de estar corriente y próxima la referida traslacion, procuraré asi por mi persona como por mi Casa proporcionarme en cuanto pueda y deva para el fin expresado, por lo que deseo continuar la memoria de mis ascendientes, estando Vms. ciertos de mí buena voluntad para lo que sea de su mayor satisfaccion. __D.s g.e a Vms. m.s a.s __M.d 3 de Abril de 1728. __B. L. M. a Vms. su serv.or __El Marq. de Aitona y de Cogolludo. __Sres. Consules D.n Cayetano de Palleja3203 y Joseph Nadal. (B.º 148).
Y després restà en definitiva tancada la Capella.
En la visita de Sta. María del Mar feta en 1747 se feu constar qu'en ella no's celebrava y qu'estava ocupada per los soldats.
Ultimament al construirse la nova Llotja, la casa y capella foren derruídes y son àrea restà com presa dintre la del grandiós edifici.
-350-
(Del Libre de comptes de Pere de Muntros-Clavari, 1401-5)
1401. It. a 23 juny pagui an Pere Alamany Ferrer per una clau que feu a la porta del hort de la Lotge la qual deu tenir en Pasqual de Torremutxa Porter dels Defenedors per obrir e tancar lo dit hort en lo qual los dits Defenedors han determenat tenir lurs concells.
1404. It. a 20 de Octubre pagui an Joan Janer Fuster per cloure lo rexat del cancell del ort de la Lotge per gats que hi entrauen e hi feyen sutzures, en que entrauen tres pots de solsona, pagui per tot 9 s.
En aquella época los defenedors donaven al porter per la conservació del hort de la Llotja cada mitj any 7 florins.
(Del Libre de comptes d'Anthoni Folquet, Defenedor)
1428. It. mes pos en data que a 26 Febrer pagui an Anthoni Granell que li eren deguts per dos tarongers que compra que mancauen en lort de la Lotge, ço es 1 sou 2 s.
(Del Llibre de cartes de pago a favor del defenedor Andreu de Olivelles)
1440. 7 Setbre. Apoca de Joan Barral Ferrer de 29 s. barch, de tern y 6 diners per una altra clau feta per la porta rexada del hort de dita Llotje.
(Del llibre del defenedor Nicholau Canto)
1460. Apocha de Joan Soler Fuster de 66 s. per preu de dos barres de fusta de Alber abtes a cullir les taronges dels tarongers del hort de la Llotge.
A més en altres llibres se diu que's pagaya 60 s. a un home per espurgar y netejar los tarongers, lo qual salari se suprimí per quant los verguers ja cobraven 7 sous 4 s. per lo meteix.
En 1499 y seguents torna a sortir lo salarí del expurgador.
En lo nou redres aprobat en 4 Abril 1607, se aumenta a 20 sous lo salari del porter per son trevall de obrir, tancar, escombrar, netejar y al estiu regar la Llotja y'ls tarongers del hort.
En la llibreta de comptes de Jaume Esteve Porter de 28 Abril a 5 Nov. 17o6 s'hi llegeix:
It. per lo salari de regar los tarongers tot lany y regar lo concistori lestiu, 5 sous.
L'hort de la Llotja estava pavimentat y lo paviment se pagà en 16 de juliol de 1429 a Manuel Çafont, mestre de cases, segons diu lo llibre del defenedor Guillem de Gualbes.
(Del llibre d'acorts del Consell de XX (1477-80)
4 de Setembre de 1479. Lo primer cap. com per causa de la benauenturada vinguda de la M. del S. R. e nouella entrada hauia aparegut a ells dits Consols de fer adobar e reparar lo pahiment de pedra del verger de la dita Lotge y los canals per hont discorre laygua per regar los tarongers aço es per quant hi hauia moltes pesses rompudes e sclafades que deformauen molt lo dit pahiment e axi ho hauien fet metre en obra. (Aixís s'acordà, pagantse lo fet ab lo dret del periatge.)
-351-
Inventari dels Llibres y Papers que existien en l'Arxiu del Consolat de la Llotja de Barcelona pres per en Antoni Juglà l'any 1796.
28 llibres de deliberacions del Consell de Vint que començan en 1451. __4 ll. Privilegis concedits per varis Reys al Consolat y al Comers. __1 ll. Matrícula dels ensaculats pera'ls oficis de Llotja. __I Llibre dels ensaculats dit del ànima. __3 ll. Festes que celebrava anualment lo Consolat a N.a S.a lo dia del seu naixement com a patrona, que començan en l'any 1587. __1 ll. Comptes y cartes de pagament d'obres fetes en la Llotja en 1635. __1 ll. Noticia de obres fetes en les Dreçanes. __1 ll. Drets y obres de les Dreçanes, dret de Quirat de Mallorca y altres coses de les Dreçanes entre'l Rey y la Ciutat.__1 ll. Comptes y albarans de lo gastat per la Llotja en les festes y alimaries per la salut del Rey D. Carles II en 11 y 12 Dbre. de 1696. __2 ll. Avisos de vista de Corsaris sarrahins. __1 ll. Papers dels Assessors del Consolat y altres sobre providencies donades per lo Capità General en dany del comers en 1675. __1 ll. Rúbrica y inventari del Arxiu del Consolat. __1 ll. Capbreu de pensions de censals passius del Consolat. __1 ll. Rúbrica dels dits censals en l'any 1459 y següents. __62 ll. Apoques o albarans de diferents anys començant per 1424. __293 ll. Llibretes de cobrança del dret de Periatge en les portes, que comença en 1401. __44 ll. Comptes dels defenedors y clavaris. __1 ll. Procès de la causa seguida per lo Consolat contra'l gremi de Pellayres (curtidores) sobre'l pago del dret de Periatge. __23 Llibres de lletres y cartells citatoris, seguretats de juhi, demandes verbals, protests, etz. del tribunal del Consolat (alguns estripats). __11 Libres. de comptes de defenedors clavaris (molt estripats). __3 Llibres de intimes y citacions. __41 Pergamins enrotllats. __8 Llibretes de deliberacions del Consell de Vint que semblen los borradors. __1 Llibreta sobre lo pago de la lleuda de Tamarit. __1 Llibreta dels salaris de les sentencies donats als consols de la Llotja en 1535 y següents. __5 Llibrets ab los provehits dels Consols. __1 Quadern de matricula de ensaculats de 1600. __1 Lligall de quaderns de lletres, edictes, demandes verbals, etz., relatius a lo judicial del antich Consolat. __1 Plech de cartes de varis particulars adreçades als Consols y consell de Vint. __46 Plechs de rebuts de comptes de defenedors clavaris. __41 Plechs de lo meteix en mal estat per la humitat. __3 Plechs de cartes, avisos de vista de naus enemigues, que comença en 1458. __1 Plech de lletres de varis Consolats dirigides al de aquesta Ciutat. __1 Plech d'inhibicions, citacions y manaments dirigits al Consolat de part de la R. Audiencia. __17 Plechs de cartells inhibitoris, atestats, instancies, y altres papers relatius a lo judicial del Consolat. __1 Plech de papers de la causa pia de Pau y Catarina Salvador. __1 Plech de quaderns de comptes de varis defenedors de lo gastat en festes ordinaries y extraordinaries de vinguda de Reys, princeps, etz. __1 Plech de súpliques o memories presentades al Consolat y Consell de Vint. __1 Plech de declaracions sobre reconeixements de naus y de lo trobat en elles. __2 Plechs d'informacions testificals, atestats, inventaris y altres papers judicials. __I Plech de poders de varis particulars en pergamí. __1 Plech de papers de varis particulars relatius a lo judicial. __1 Plech de memorials, cartes y altres papers de la Llotja sobre diferentes materies. __10 Plechs de trasllats en quart y altres papers judiciaris molt antichs. __1 Plech de papers antichs, molts d'ells en malt estat, que s'han d'examinar. __1 Plech de memorials, informacions y altres papers del Consolat de la Llotja posteriors al any 1714 __1 Registre de relacions fetes en lo tribunal de la Llotja de Mar per la extracció de les sedes y altres desde l'any 1751. __1 Llibret en octau dels Sants Evangelis y fórmula del jurament del juheu y del moro.
Dels 676 llibres y lligalls de que's composava l'Arxiu de la Llotja en aquella època, sols seen conservan actualment 288 llibres y 148 lligalls de papers, un de pergamins y un de plànols y si's té en compte que la major part d'aquestos se refereixen als anys posteriors al de 1796, deurèm deduhir la casi total desaparició del Arxiu en temps poch anteriors al nostre. Durant molts anys després de la desaparició -352- de la Real Junta de Comers fins se perdé lo recort de les glorioses institucions que actuaren en lo sagrat clos de Llotja y quedà en lo més absolut descuyt y deixament aquell històrich arxiu. Los llibres, que eren lo recort autèntich de tantes glories, se trovaven en armaris oberts y prestatges mal instalats per les sales y'ls replans de la gran escala monumental, a disposició de tothom. Per últim la Diputació provincial, que de fet se trobà posseidora del edifici, disposà sa custodia en les sales de son propi arxiu ahont l'hem pogut consultar y s'hi ha trobat fins als primers dies del any corrent en que la meteixa Corporació lo trelladà a la Biblioteca del Institut d'Estudis Catalans. Alli es d'esperar que tindràn digna instalació aquestes reliquies consagrades per tants segles. Del actual Arxiu son escassament 40 volúms los que interessan a la historia de la Llotja procedents del vell catàlech d'en Juglà y son los següents que anèm a relacionar ab les metexes signatures ab que les designà l'inteligent arxiver provincial en Mariàn Vallés quan prengué l'Arxiu al seu càrrech.
78. B.a 30. Arxiu de la Llotja.
93. 13.a 43. __Capella.
B.a 143. __Obres de la Llotja.
Colecció de Receptorum, 16 llibres. 144-158. B.a (144, anys 1470-73; 145, anys 1480-81; 146 y 147, anys 1480-81; 148, anys 1488-89; 149, anys 1493-96; 150, anys 1499-1502; 151, any 1501; 152, anys 1527-31; 153, anys 1543-46; 154, anys 1568-72; 155, anys 1593-97; 156, anys 1617-27; 157, any 1620; 158, any 1649 y 150; y 160, anys 1523-27). Com se veu, han desaparescut molts volúms.
161-175. B.a Colecció de Clavari.
175. B.a Quatre llibres de comptes que comencen l'any 1476.
189. B.a __Matrícula de Mercaders, en 1478.
190. B.a __Concordia entre el Rey En Pere y'ls Cònsols sobre la exacció del Periatge.
191-194. B.a Los quatre llibres dels privilegis. Los tres primers son copia del antiquior qui es lo 194 B.a escrit sobre pergamí ab tapes de pell en les quals hi ha l'escut del Consolat. Mides: 280 X 210 milimetres. L'antich es del temps de Pere III (s. XIV) y'ls demés, tots iguals, del s. XV.
195. B.a __L'index dels privilegis, conegut per la Mulassa.
198-200. B.a __Varis fragments de llibres antichs del consolat (manuscrits com tot lo del arxiu).
253. B.a __Libre del ànima (1700).
No cal dir que no's troba ni rastre de còdechs del Llibre del Consolat ni de ses edicions oficials.
En 1 de Decembre de 1836 s'encarregà l'arreglo del Arxiu a D. V. Joaquim Bastús, a sa instancia __gratuitament__ se demanaren los prestatges que ja procedents de la Llotja estaven en l'ex convent de San Sebastià. En Bastús no contestà a l'aceptació del seu oferiment y tot quedà com abans.
En l'expedient hi figura un catàlech de documents moderns y un inventari d'objectes entre'ls que hi ha com a cosa més notable una vintena d'esculptures d'en Campeny y en la sala de juntes altres set, totes les quals les reclamà judicialment la nevoda del esculptor Maria Camps a la junta de Comers, fallantse en 1859.
Per procedir del saqueig d'aquest Arxiu, devèm fer menció en aquest lloch dels 24 llibres manuscrits que's guardan en la Biblioteca del Ateneu Barcelonés, la descripció dels quals feu en Jaume Massó Torrents en sa obreta Catàleg dels Manuscrits de la meteixa (Barcelona, L'Avenç, 1902). Nos limitarèm a copiarla: «XXIX a LII = Ab tres més, procedents de la Biblioteca Amer, s'ha aumentat lo contingent de llibres que possehia ja l'Ateneu venint del saquejat Arxiu dels antichs Consols de la Llotia de Mar de Barcelona. = Aquests 24 llibres pertanyen principalment a Deliberacions o a Comptes o a Claveria. Tots están en perfecte estat, excepció feta del que porta lo núm. LI y tots apareixen relligats fortament ab pergami flexible, menys lo LII. Solen tenir lo format de 295 X 225 milímetres y uns 200 folis. L'últim d'aquests manuscrits sembla que més aviat devia haver pertanyut al Arxiu Municipal que no pas al del Consolat de Mar.» De la llista que posa a continuació sembla haverhi vint volums de claveria que ab varies llacunes abracen desde l'any 1431 al 1568, dos de Deliberacions (1477-80 y 1486-87), un de rebudes de censals (1388-89) y un de violaris y llistes de censals (1500-15).
Per últim, en l'Arxiu de l'Audiencia Territorial de Barcelona hem tingut ocasió de veure y ordenar los següents llibres que foren del antich Consolat de Comers y de les institucions que'l subseguiren fins a 1868: I. Dictamens: 45 volúms (1831-1868). II Registre comú de Despachos: 64 volúms (1715-1865, faltant los corresponents a 1809 y 1861). III. Comparecencies: 9 volúms (1830-37). IV. Decisions verbals: 8 vols. (1804-62,faltant 1810, 1815 y 1830). V. Varis, comprenent: I Registre de conciliacions de 1821; 1 d'exhortes de 1866-68; 4 de documents al efecto de verse (1831-36); 2 de cambis maritims (1796-1806), 1 d'actas del Consolat durant sa estada a Tarragona en 1810; 1 de Gremis y Cofraries de Barcelona (1754-58), 1 de -353- Rúbriques de 1824, 1 de cartes, representacions e informes (1768-80) y 1 d'Ordres, decrets, cèdules reals y oficis (1768-80). VI. Protestes fetes per los capitans a sa arrivada: 30 vols. (1766-1868, mancanthi los corresponents a 1809-13, 24, 34, 35, 41, 42 y 55-57). VII. Citacions, confessions, embarchs y verbals: 31 vols. (1715-1837, hi faltan los anys 1760 y 1830). VIII. Ordres, oficis y cartes: 13 vols. (1781-1829, faltan 1805, 06 y 09-14). IX. Sentencies: II vols. (1830-68, faltan 1832-35). X. Manuals d'escriptures de la Escrivania del Consolat, 18 vols. (1761-1855, faltanthi 1805, 09-14 y 32-34). XI. Registre particular de documents: 9 vols. (1830-66, faltan 1853 y 61-63) y XII. Index de processos y plets: 4 vols. (1761-1862). Total 255 vols. tots relligats.
A més hem vist en l'Arxiu de la Audiencia un gran nombre de lligalls relatius a contencions tramitades en la Cort del Consolat desde'l segle XV. Com a mostra, hem extret d'un d'ells les noticies y documents del següent article.
-354-
A 21 de Febrer de 1416 lo corsari genoves Pere Rey feu presa en lo port de Famagosta de la nau den Bartomeu Amar de Barcelona contra les treves convingudes. Feta reclamació, se firmà una capitulació entre'l Rey (Ferran I) y'l duch y comú de Génova segons la qual aquests indemnisarien la presa. A dit objecte enviaren als Consols de la mar de B.a 4.500 ducats o florins de Florença pera que'ls distribuissen entre'ls damnificats. Convocaren a aquests ab pública crida. Compareguts tots los que's creyen ab dret a una part de la indemnisació, feren relació de les perdues sofertes la qual relació es un curiosissim, document d'epoca no sols per los objectes inventariats sino perquè posa en descobert la importancia del contracte de comanda regulat pel Libre del Consolat y que sens dubte constituhia lo nervi de la forsa y expandiment de la nostra marina. Cada mercader representava una important colectivitat de comandataris, casi tots en diner, desde quantitats tan petites com cinch o sis lliures fins a alguns centenars o milers d'aquestes. Com a mostra de la forma en que's pactava la comanda vegis la escriptura d'una d'elles produhida en lo citat expedient d'indemnisació:
Noverint universi quod ego bernardus
pellicerii mercator ciuis Barchinone confiteor et recognosco vobis
ludouico giralt minori dierum ciui dicte Ciuitatis presenti quod
habui et recepi a vobis et porto in vestra comanda ad partes de
barut et ad alias partes in quibus nauis subscripta causa mercandi
portum faciet cum naui absoluta per summum Pontificem et licenciata
per dominum Regem bartholomei amar ciuis barchinone septuaginta
quinque libras decem novem solidos et septem denarios monete
barchinonense de terno implicitas in viginti quinque carricis de
arroç, qui est infra quinquaginta costalia, soluta
generalitate manifesto et aliis missionibus missis in dicta naui de
predicto naulo. Et ideo renunciando exceptione peccunie non
numerate et comande predicte non habite et recepte et dolo malo et
accione in factum et omni alii juri romani et consuetudini contra
hec repugnantibus, convenio et promitto vobis per predictas viginti
quinque carricas dicti arroç vendam in dictis partibus prout
melius potero et peccunia quod inde habuero fideliter implicabo
scilicet medietatem in zinzibere, baladino et aliam medietatem in
garriofolo, et in misus implicamentorum defectu parte de qua esset
defectuosus implicabo in lacha vel si voluero possim baratare cum
dictis implicamentis vel eorum aliquo. Quequidem implicamenta prout
dominus deus ea saluauerit promitto in vestrum vel vestrorum posse
reducere et tornare facto viagio supradicto, sine aliqua videlicet
delacione excusacione et excepcione et absque omni dapmno interesse
et missione vestri vel vestrorum. Ita tamen quod de omni lucro quod
dominus deus in hac vestra comanda dederit habeam ego quartam
partem et vos residuas tres partes simul cum vestro capitali
predicto. Et per hiis complendis et firmiter attendendis, obligo
vobis et vestris personaliter et omnia bona mea mobilia et
inmobilia habita et habenda. Promissa igitur omnia et singula facio
paciscor et promitto, ego díctus Bernardus pellicerii vobis
dicto ludouico giralt et vestris et notario etiam infrascripto ut
publice persone per vobis et per aliis etiam personis omnibus
quarum interest et intererit recipienti et paciscenti ac etiam
legitime stipulanti per dictam autem comandam vestram possim de
intrata dicti viagii portare ad quasuis mundi partes cum quibusuis
vassellis cum mea tamen persona. Et de exite dicti viagii possim
portare et vel mittere ad has partes Cathalonie cum quibusuis
personis et vassellis tamen id quod vobis mittam habeara vobis
consignare in libro scribe vasselli cum quo dictam transmissam
vobis facerem. Et eadem comanda vestra est maneat et sit ubique ad
usum maris et gencium et ad vestrum risicum -355-
periculum et fortunam. Actum est hoc barchinone vicesimo septimo
die mensis decembris anno a natiuitate domini millesimo
quadringentesimo sexto decimo. Sig
num bernardi pellicerii predicti qui hoc laudo
et priuo. Testes huius rei sunt bertrandus frigola tincturarius
fustaneoruin et Guillelmus ocello scriptor ciuis
barchinone3204.
Del mateix anantament copièm aquestos curiosos inventaris del equipatge d'un mariner, lo de les robes del notxer, les eynes y medecines del barber, y les robes d'un pelegri:
«Item es stada produhida una cedula de paper en la qual aparen les robes que son stades perdudes den saluador rapat mariner ab la nau den berthomeu amar les quals foren preses per pere rey genoues a XXI. de febrer del any M·CCCC· [XVI].
Primo una caxa en que hauia una cuyraça de tota proua qui costa, ab uns dauant braços e uns gotzets, 8. ll., 5. S. __Item un bacinet qui anaua dins la dita caxa, qui costa, 1 ll., 13. s. __Item una ceruellera ab galteres de proua qui costa 1 ll., 2. S. __Item una spasa e un broquer qui anaua dins la dita caxa, 2. ll., 15. s. __Item una ballesta. de peu ab arc e ab carcaix, costa tot, 2. ll., 9. s., 6. d. Item una ballesta de martinet, ab son martinet costa tot, 4. ll., 8. s. __Item un sach blau sotil que anaua dintre la dita caxa, 16. s., 6. d. __Item un manto vert qui costa 1. ll., 2. s. __Item un gonell burell forrat de negre qui costa 17. s., 6. d. __Item un jupo de fustani vergat qui costa 1. ll., 2. s. __Item 2. parells de calces de palmella blaues noues, 1. ll., 2. s. __Item un parell de calces velles blaues, 3. s. __Item un capero de drap de ceret negre qui costa 6. s. __Item un parell destiuals que anauen dins la dita caxa, 2. s. __Item dos parells de çabates noues ab corda e altre parell un poch usades costauen 9. s., 6. d. __Item 3. camises noues e 9. bragues noues e 4. camises velles e 3. bragues que costaue tot, 2. ll., 5. s., 6. d. __Item un parell de calces negres que costanen 5. s. __Item 2. cestes de carta dapuntar que eren dins un stoch, 5. s., 6. d. __Item 2. barralets de aygua de arboz que costaren 2. s. __Item una bossa de mecina ab una dotzena de tiretes, 3. s., 6. d. __Item un sach de entreliç e 2. cumbites de cuxi, 5. s. __Item un caldero e una gaveta e una gerreta miga doli e un morter e un boix que costa tot, 7. S., 8. d. __Item dos bolentins un non altre vell e un palangre de pescar e 100. ams de bolenti de pescar peix, tot, 7. s. __Item un sturmas e una sclauia e una flaçada e un coxi, 1. ll., 13. s., 6. d. __Item unes toualles e un punyal que costan 10. s. __Item la caxa en que anauen les dites robes, I. ll., 7. s., 6. d. __Item un gonell burell, 2. bragues de lana, 10. s. __Item uua caxa, 11. s. __Item una flassada, 1. ll. 2. s. __Item 4. camises 3. bragues, 1. ll., 2. s.
__Item un parell de calses, 2. s.
__Item es stada produhida una cedula de paper en la qual apparen les robes que lo notxer en Jacme que mort hauie en la nau den barthomeu amar les quals demana en feliu thomas procurador, son:
Primo una caxa de nauegar, 2. ll., 4. s. __Item una cuyraça ab manegues, 6. ll., 1. s. __Item un bacinet, 4. ll., 17. s. __Item una seruellera, 2. s. __Item un cint, 2. s. __Item una ballesta de -356- peu, 1. ll., 13. s. __Item un carquax ab 3. dotzenes de passadors, 5. s. __ Item una spasa, 1. ll., 15. S. __Item un broquer, 14. s. __ Item un mandret, ll. s. __ Item un caxo darnes, 9. s. __Item un coltell larch ab gauineta, 12. s. __Item un taba blanch, 1. ll, 2. s. __Item una polanda de friso, 1. ll., 5. s. __Item una stalanina gran, 15. s. __Item un capuxo burell, 12. s. __Item un capuxo blau, 17. s. Item un trasponti nou, 15. s. __Item un coxi de fluxell ab cuberta, 11. s. __Item dues teuollolles de li, 14. s. __Item 6. camises 6. bragues, 3. ll., 6. s. __Item 3. parells de çabates, 9. S. __Item dos parells de calces 1. blaues altre negres, 1. ll., 1. s. __Item una carta de nauegar, 2. ll. 4. s. __Item un gipo de fustani vergat, 1. ll, 2. s. __Item un gonell burell doblat, 1. ll., 12. s. __Item un capero doble, 2. s. __Item un capero de verni, 16. s., 6. d. __Item un taulell de taules, 5. s., 6. d. __Item una gona vermella forada, 1. ll. __Item una gona de verni forada de blau, 2. ll., 2. s. __Item una stora barberescha, 3. s. __Item una algecebra, 12. s. __Item un taulell descachs, 4. s. __Item 6. ganseralles de fil, 3 s. __Item una maneta de cant, 7. s.
Item es stada produhida una cedula de paper en la qual son continuades les robes e medicines seguents les quals en bernat ros barber diu hauer perdudes en la dita nau, les quals sen dux p. rey.
Primo la caxa de las medicines, 2. ll. __Item un libre de medicines, 2. ll. y 4. s. __Item 3. mandils blanchs, 2 s. __Item 4. reors, 2. tesores, 1. ll., 2. s. __Item un baci, 8. s. __Item un pagonar, 6. s. __Item un laut, 12. s. __Item un sturmaz, 1. 11., 10. s. __Item una taba, una flaçada, 16. s., 6. d. __Item un coxi de floxell, 10. s. __Item una gona forada danyers, 5. ll., 10. s. __Item un jupo de seda, 1. ll., 13. s. __Item una jornea verda, 11. s. __Item un manto de beguinat, 15. s. __Item 4. camises, 4. bragues, 1. capell, 1. 11, 2. s. __Item un parell de çabates, 3. s. __Item un parell destiuals, 5. s. __Item un stoig guarnit, 1. ll., 2. s. __Item un capero vert, 8. s. __Item 4. mandils blaus nous, 1. ll. __Item la faramenta, 1. ll., 13. s. __Item una caxa, 15. s.
Item es stada produhida una cedula de paper en la qual aparex totes les robes les quals en p. torramira hauia en la nau den barthomeu amar las quals li foren preses per p. rey. genoues en lo port de Famagosta, diuendres a XXI. febrer del any M·CCCC·XVI.
Primo unes cuyraces de proua gornides de cotonina negra ab tatxa daurada ab gofrets que castaua 15. florins dor darago, 8. 1l., 5. s. __Item un bacinet de proua que costa 4. ll., 8. s. __Item uns dauant braços que costaren 1. ll., 13. s. __Item una seruellera, de proua, 1. ll., 2. s. __Item una spasa gornida de cuyro negre ab flocadura daurada e un braquer groch, 4. ll, 8. s. __Item una ballesta de martinet, 3. ll., 6. s. __Item un martinet, 16. s., 6. d. __Item un carcaix ab viratons, 11. s. __Item un punyal darmes, 1. 11., 2. s. __Item una correge gornida dargent, 3. ll., 6. s. __Item un lauder blau forat de tela blaua, 3. ll., 6. s. Item una gona de lora forada del drap mateix, 2. ll., 15. s. __Item un gonell burell forrat de blanch nou, 3. ll., 2. s. __Item una gorra desforrada negra, 11. s. __Item dos jupons lo ·I· de fustani negre, laltre de fustani blanch, nous, 3. ll., 17. s. __Item 6. camises noues e 6. bragues, 3. ll., 6. s. __Item altres 4. camises e 8. bragues, 2. ll., 4. s. __Item un parell de calces de verni blaues salades noues, 1. ll., 4. s. __Item un altre parell de calses de verni no salades noues, 18. s. __Item un altre parell de calces de verni sotils, 11. s. __Item 3. parells de sabates noues, 8. s. __Item 3. bosses de mecina, 7. s. __Item fil de ballesta, 7. s. __Item un croch de ballesta ab maneta, 1. ll., 2. s. __Item un capero nou vert, 1. ll., 2. s. __Item una aluda de çafra en que hauia 7. ll., a raò de 3. florins la ll., 11. ll., s. __Item cordes desturments, 3. ll., 6. s. __Item 2. sachs de canemas e una cana e miga de canemas, 8. s. __Item mes una caxa, 2. ll., 4. s. __Item un trasponti ab coxi e un taba e una sclauina palosa e una stora, 2. ll., 4. s. __Item per temps perdut, per 6. jorns, 14. s.
Documents que's produheixen en aquest enantament
I. Lletra de cambi
Item es produhida una letra de cambi, la qual es del tenor seguent:
Al senyor Nanthoni Holiuer scriua de inercaders, segona.
En nom de Jhs. sie amen en barchna a XXVIII. de setembre 1416.
Senyor si per la primera de cambi pagat no hauets, per aquesta segona de cambi pagarets a XXX. jorns junta la nau ab saluament lla bon fara port per descarregar, an Nanthoni Holiuer coaranta doquats dor de venetia de bon pes que son per altra tanta moneda que jo he rebuda del -357- senyor en Guillem de Cabanyelles3205 per obs del manifest de la nau den barthomeu amar e den Johan gros. __Anthoni Holiuer scriua de mercaders.
II. Alberà de comanda
Jo Francesch riera mercader ciutada de Barchinona atorch a vos senyor en perico taranau mercader de la dita ciutat que menport en comanda vostra ab la bona nau den barthomeu amar de barchinona, una bala en que ha sis draps e mig de Gerona blaus e burells en las parts de Rodes e de Xipre e de Domas, la qual dita bala costa spaxada de barchinona e mesa en la dita nau sens nolit negun, 9 lliures 11 sous 6. diners barchinonesos. E per major cresensa fas vos ne lo present albera scrit de la mía ma propria a XIIIJ. del mes de deembre del any M·CCCC·XV· dins la ciutat de barchinona.
III. Lletra an Baltasar spccier en Barchinoma
Jhs.Xps
Baltasar, una letra he rebuda tua per aquella he vist com ma comare ere ben sana, de que he hagut gran pler, nostre senyor deus le li mantingua amen.
En la dita letra me fas saber com ha rebudes 2. parells de perdius e dius que madona vol saber lo que costen; digues a madona que ja son pagades que no haie cura, ara ley tramet 2. pareylls per en Ramonet de mala garriga; si altres coses vol jo son prest; comanam en sa gracia e lo sant sperit sie ab tu; scrite a XXJ. de fabrer 1416. __ffrancesch specier saluts.
«Señora:
El Magistrado de la Lonja de Mar de la Ciudad de Barcelona Principado de Cathaluña que lo es de los Mercaderes matriculados, dize a V. Magestad: Como haviendosele participado y dado quexa por los Patronos Cathalanes han venido y vienen de la Ciudad de Cadiz a esta de Barcelona, que en dicha Ciudad de Cadiz se hallava nombrado el Capitan Nicolas de Cazier, de nacion Flamenca, en Consul de las naciones comprehendiendo tambien la Cathalana, y como a tal le han de pagar por cada embarcacion de barca o saetia una dobla en oro y dos por ciento del cargo y dar manifiesto de las mercaderias contenido en dicho cargo.
Y si bien en la dicha Ciudad de Cadiz los dichos Patrones Cathalanes procuraron a vista de la novedad de dicho oficio, del qual jamas se avia tenido noticia ni que en tiempos passados huviesse avido Consul que en lo general de las naciones fuesse comprehendida la Cathalana, alegar delante la justicia de aquella Ciudad las razones consideravan les assistian para no reconocer al tal Capitan Nicolas de Cazier por Consul de Cathalanes y fue remitida su pretension a V. M. y su Concejo de Estado como parece de todo lo dicho por el certificado cuya fecha fue en Cadiz a 23 de junio 1674 que haze Jusepe de Aguirre Escrivano de dicha Ciudad que con la informacion hecha en el Magistrado de dicha Lonja de Barcelona, se ponen en la Real mano de V. Magestad.
Y para que el Real animo de V. Magestad quede informado con toda integridad de la justicia se reconoce assistir a dicha Lonja del Mar, para suplicar a V. M. la revocacion de dicho oficio y los perjuyzios que en credito y estimacion de los Cathalanes resulten de su comprehension en nombre de nacion, pone en la Real consideracion de V. M. las razones siguientes.
La primera consiste en que el tener Consul en parte de mar y tierra, es por las naciones que son propriamente naciones, pero no por aquellos que son inmediatos vassallos de una Corona, como lo son los Cathalanes de la Real Corona de su Magestad (que Dios guarde) los quales como a proprios vassallos son y se nombran Españoles, siendo como es indubitado que Cathaluña es España.
La segunda porque Cathaluña constituye en parte la Corona de Aragon, y aquella en las Reales Personas de los Señores Reyes de feliz recordacion, como oy en la de V. M. y de nuestro Rey y Señor Carlos segundo, que Dios prospere y guarde, retiene el nombre de Reyno; de suerte que por la union no ha perdido las prerogatiuas y denominaciones particulares de la Corona de Aragon y assi ha retenido y -358- retiene el nombre de España; porque España es todo lo comprehendido de los montes Pyrineos a los Oceanos; Tito Livio decada 3. lib. 6. c. 8, Ciceron in ultima versina, Salustio de bello Catilinario, Cornelio Tacito y otros que refiere Escolano cap. 15, p. I, lib. I, de suerte que incluye dentro diez y siete Provincias, entre los quales ay doze Reynos, Castilla antigua, nueva, Leon, Portugal, Navarra, Granada, Valencia, Toledo, Galicia, Algarves, Murcia, Cordova y Aragon, y unas y otras son España, y de Aragon y Valencia lo afirma el Jurisconsulto en la ley ultima de censibus; como lo refiere y dize Andres Bosch en su libro de titulos y honores de Cathaluña, lib. I. Cap. 29 p. ult, vers. último y penúltimo. Luego bien se infiere que Cathaluña es España y que los Cathalanes son Españoles.
La tercera, porque la primitiva introduccion de Consul en las partes maritimas, fue teniendo la mira al favor de la tal nacion para que los navegantes y comerciantes tuviessen en todas partes persona que los pudiesso instruyr, defender, guiar y advertir las consuetudes y praticas de la tierra, para que en sus contratos no pudiesse aver engaño, y no sabiendo la lengua que huviesse persona pudiesse explicarles a unos y a otros la lengua de los comerciantes y cuando menester fuesse defenderlos en juycio, tanto a dichos comerciantes como a sus mercadurias, y por esto siempre los dichos Consules son de la mesma nacion de los que son Consules, como en la presente Ciudad de Barcelona el Consul de Olanda es Olandes, el de Napoles Napolitano, el de Genova Genoves, el de Inglaterra Ingles, el de Francia Frances y ansi mesmo de las demas naciones. A mas, que assi como pareciere inconveniente que un Cathalan fuera Consul de Alemanes y Flamencos, assi mismo lo es que un Flamenco lo sea de los Cathalanes, porque que un Cathalan sea expositor y interprete de su lengua, es muy proprio; pero que un Cathalan sea interprete de la lengua Flamenca y Alemana, es impropriedad, pues tambien lo sera que un Flamenco o Aleman sea interprete de la lengua Cathalana, cuya interpretacion es la que por su oficio y cargo pertenece a los Consules Ultramarinos.
Y que el oficio de Consul sea por el sobredicho fin, se infiere sin duda alguna de lo dispuesto por el Señor Emperador Carlos Quinto, eo por su Lugarteniente General, que despues fue el Señor Rey Felipe Sigundo en la primera Corte de Monzon año 1547, que es la Constitucion 5 tit. De Privilegios e inmunidades, en el primer volumen de las Constituciones de Cathaluña, que, quexandose la Corte, que se impedia a Hieronymo Oliba, Ciudadano de Barcelona, que avia sorteado en Consul de la nacion Genovesa, la possession del uso y exercicio de oficio de Consul en Genova, por cuanto le Cesarea y Real Magestad del Señor Emperador Carlos Quinto avia otorgado un privilegio de dicho Consulado de Cathalanes de Genova, a un Genoves, fue servido su Cesarea y Real Magestad, mandar escrivir en Genova a efeto de que dicho Oliba fuesse puesto en possession; y entre otros motivos que en dicha Constitucion se tomaron, fue dezir que dicho Genoves era persona extraña, con que se vé, que en todo caso el Consul ha de ser de la nacion mesma de la qual se nombra Consul.
El ultimo fundamento es, porque la ereccion y creacion de Consul Cathalan, por estar en partes extrangeras, no la hace ni su Magestad (que Dios guarde) salva su Real clemencia, ni tampoco las naciones, Provincias o Ciudades donde ha de tener su residencia, sino solo la presente Ciudad de Barcelona, que en virtud de Reales Privilegios y aseñaladamente por un Privilegio del Señor Rey Don Fernando, y otros, y por consuetud antiquissima, crea y saca a la suerte Consules Ultramarinos que V. Magestad se sirve de insicularlos, como parece de las insiculaciones que cada año se sirve V. Magestad despachar para la Casa desta Ciudad de Barcelona, como son consules en las Ciudades de Sicilia, Napoles, Genova, Roma. Palermo, y otras, como ansi se experimenta, y lo refiere Xammar de Privilegiis Civitatis Barcinonae § 10 a n.o 43.
Las quales razones y otras que se ofreceran al Real ánimo de V. Magestad, son las que acompaña la peticion que suplicando a V. Magestad con el devido rendimiento, haze la Lonja de los Mercaderes de la Ciudad de Barcelona, atendiendo al zelo y estimacion de los Cathalanes, como a tan principales interessados, para que sea del Real servicio de V. Magestad, hazerles merced de moderar dicha nominacion de Consul para los Cathalanes en dicha Ciudad de Cadiz, declarando que el Real animo de V. Magestad no ha sido ni es de quitar a los Cathalanes el ser tenidos por Españoles como son, y no por naciones, mandando a dicho Capitan Nicolas de Cazier y a los demás convenga, que se abstengan de usar de dicho oficio con los Patrones Cathalanes, dexandolos en sus comercios y navegaciones con la libertad que antes, que a mas que assi lo espera, lo tendra la Lonja a muy singular gracia y merced.»
Plantejada la qüestió en la cort de la Llotja, y tenint a la vista una nodrida informació ad futuram rei memoriam en que intervingueren los mercaders y patrons catalans als qui s'exigi lo tribut de que parla la instancia y la sotsmisió al Consol foraster, acordaren los Consols de la Llotja passar lo cas a informació dels advocats de la meteixa que eran Micer Francisco Vidal y Ros, y Micer Geroni de Ferrer -359- y Vinyals, los qui en 22 de setembre del susdit any 1674, redactaren son parer. En ell se declara francament que no havien trobat privilegis contraris al fet denunciat ni constitucions, capitols o actes de cort prohibint la creació de consols en la forma denunciada y que haventse fet la nominació del Consol y exclusió de la nació catalana en una Real Cèdula, sols lo Rey pot explicar Valcans de sa resolució. Per lo qual aconsellan fugir dels medis violents y recorre als Consellers y Diputats pera que influexin en lo bon èxit de la suplica dels Magistrats de la Llotja al Poder Real usant dels arguments que figuran en la instancia. La Reyna Govemadora en decret 30 de Novembre del propi any 1674 acceptà com justa la petició del Consolat y en corsecuencia destituhí al Consol flamench de Cadiz de sa calitat de Consol de Cathalans perque efectivament lo contrari hauría sigut separar a los Cathalanes del gremio de Españoles. Avuy los governants hauríen donat a aquest concepte una interpretació del tot contraria.
-360-
X. Dicertacion del antiguo edificio de la casa lonja y noticia de lo que ha ocurrido durante la construccion de las obras que el director de ellas expone en repulsa de las pretenciones que el Ill.e ayuntamiento de esta ciudad ha manifestado sobre incluir dentro el mismo edificio las piesas de payols para el resguardo de los trigos que se venden en la plasa; y para su mayor inteligencia se divide en tres partes a saver3206
Aquella magnifica Basilica Bolsa o casa Lonja del Mar que en virtud de la Rl. Orden del Sr. D. Pedro Quarto de Aragon en 1382 se construio en mayor ampliacion de lo que avia sido anteriormente en la orilla del mar, y cerca el Podio llamado de las Falsies, es el mismo antiguo edificio que desde aquella epoca hasta ahora ha honrado tanto esta Ciudad por su magnificencia y noble espiritu, y es aquella misma antigua obra conprendida y formada dentro el quadrado de pies de linea, frente al Rl. Palacio y en donde estan las dos magnificas piesas de Salon y Nave colateral que en aquellas epocas servia de Capilla.
No puede caver la menor duda que el antiguo edificio que vemos en el dia es aquel mismo que se construyó y amplió en la citada epoca en la orilla del mar y cerca del Podio llamado de les Falsies, porque cuando se abrieron las escavaciones para el cimiento de la nueva obra en el frente de la Muralla del mar, se encontró que el cimiento del antiguo edificio era todo construido con piedra de silleria trabajada en fino, que en aquellas antiguas epocas avia servido de enden del Puerto por averse encontrado dos grandes anillas de fierro clavadas en el que sin duda servian para amarrar las enbarcasiones; a mas de dichas anillas tambien se encontró una grande escollera de carretales que corria por parte de dicho frente y se doblava por el angulo de mediodia, cuya escollera sin duda se construyó para resguardar y reparar alguna socavasion que los temporales amanasaron o hisieron en el susodicho enden. En cuanto al Podio llamado de las Falsies, es de notar que cuando se abrieron los cimientos para la obra de la nueva Aduana y su fuente, se encontró con la escavacion el cimiento de un gran Podio o torreon circular desde el qual mediante la grande escalera que le circuia, la qual tambien se encontró y se demulió, se bajava a la Playa del Mar o Puerto; y atendido la direccion de dicho enden, podio o torreon los demás cimientos que se descubrieron y tambien la figura, disposicion y direccion que manifiesta la torre de la Rl. Ciudadela llamada torre de Sn. Juan, no solo se hase evidente si[no] positivo que el edificio de la antigua Casa Lonja esta sobre el mencionado enden y que este corria hasta el susodicho Podio y escalera, y que continuava, o con enden o muro, hasta la mencionada Torre de Sn. Juan; por consiguiente la cituacion del actual antiguo Edificio es aquella misma que menciona la citada Rl. Orden de 1382. Las susodichas dos piesas de Salon y Nave colateral que juntas comprendian el todo de la area del referido quadrado edificado, son las mismas piesas que formavan una grande Basilica, segun las que tenian los romanos, de manera que el grande salon servia para el concurso de los contratantes y la Nave colateral servia para selebrar el Cuerpo del Comercio las juntas, las elecciones, govierno y administracion de justicia; la magnificencia del salon es visible y ahun se manifestava mas cuando estava en pie la fachada principal que era en el frente de los Encantes. Esta se componia de tres arcos grandes como los que existen dentro del Salon y en el interior de ellos se formavan otros arcos menores levantados -361- sobre de colunas muy delicadas y todo por junto formavan un respetable Portico trabajado a lo gotico moderno. La nave se formava con los arcos que ahun existen y por consiguiente era toda entera y tomava toda la extencion del frente de la marina, y respeto de no ser tan alta la Nave como el Salon [es porqué] se formó sobre de ella un piso (como se ve en el dia) y con esto el piso de sobre el salon corria en seguida, y de nibel por sobre el mencionado piso de sobre de la Nave. Este grande piso que conprendia el todo del edificio, estava circuydo de un ermoso ventanage que corria por los quatro frentes, cuyas ventanas formadas en axco enbutido, corrian a un tiempo el interior del piso y por el exterior o frente. El todo de dichos frentes estava coronado con merlones y la cubierta del edificio eran dos tejados piramidales a saver, el uno para el cuerpo del Salon y el otro para el cuerpo de la Nave, los quales vertian las aguas por medio de canales adornadas con figuras de animales y mayores de lo natural. Al mencionado techo sobre del salon se subía por una escalera de silleria que tomava su principio en un rincon del salon y, traspasando el grueso de la pared, salía a la parte del patio y subia todo de un tiron al techo de desobre la Nave colateral (en el dia aun se conserva la puerta) y de dicho techo, por medio de otro tramo de escalera, se subía sobre el salon; en el angulo oriental de dicho techo o piso, ahun en el dia existe la escalera de caracol que sube a las cubiertas o tejados en donde avia un trancito de terrado que corria por todo el rededor de dichos tejados sirbiendo los referidos merlones de antepechos. Este es el estado del antiguo edificio de la Basilica el qual solo concistia en su plan terreno que era el principal en semejantes edificios, en las dos piesas de Salon y Nave colateral por las únicas que formavan las Basílicas y las que se necesitavan para celebrar las juntas y elecciones y tambien para el concurso de los comerciantes, pero el piso o quadra sobre el Salon y Nave segun indica la formacion de ella, seria para custodiar algunos géneros.
El mencionado antiguo edificio que forma el quadrado de pies de linea (presindiendo de lo que avia sido en lo mas antiguo de que ahun yo he visto vestigios) tomó mayor extencion por la resolucion que tomaron los concellers y los veinte Capitulares del Comercio en 1452 sobre hacer la Capilla en virtud del testamento del Almirante D. Pedro de Moncada, con el cual se fundó tres beneficios y una Sacristania para dicha Capilla y dejó tambien en ella un surtido de ornamentos sagrados; y la construccion de dicha Capilla acordaron se hiciese del producto del drecho de Inpariage, cuya mayor extencion es el mismo rectangulo de pies de largo y pies de ancho en que se ha formado el nuevo proyecto y en el día se executa nueva obra no conprendiendose la de los pórticos de frente de Palacio.
Por la diferencia de labor y materiales que se observava en la obra de la enunciada Capilla, claramente se demostrava que aquella obra no se construyó seguidamente sino en diferentes tiempos y muy distantes el uno del otro y a mas de esto en unos Madellones (sic) que avia en los lados de la puerta principal. (la qual estava adornada con colunas y cornison de estilo del restablecimiento de la arquitectura griega o romana) se lehia el año de 1550 y la obra que le circuhia era echa toda de un tiron, pero no avia excedido del arranque de la bóveda de la Capilla. Esta bóveda, que era cilindrica y con adorno artesonado muy bien trabajado, y el simborio que se levantava al medio de dicha boveda adornado interior y exterior con estilo moderno que manifestava que avia tomado el gusto en la arquitectura, tuvo entera conclusion a los últimos del siglo dies y siete, pues en el pie de dicho simborio y en su interior se lehia el nombre de los Consules y el año de 1700, por consiguiente el todo de la obra de la Capilla no se arremató hasta a la mencionada época, por lo que, atendido el espacio de esta Capilla que parecia sumamente reducido para celebrar aquellas magnificas funciones que acostumbrava celebrar el Cuerpo del Comercio donde asistian el Virrey, Obispo, Conselleres, Noblesa y Cuerpo del Comercio, indispensablemente avian de celebrarse dichas magnificas funciones en la Nave colateral del Salon donde avia capasidad para todo, sirviendo dicho Salon para el recibimiento de tan Ill.e y magnífica funcion y al mismo tiempo para el concurso de Comercio y Pueblo.
Por documento de 1571 consta que para recreo y comodidad de los comerciantes se acordó la obra de los pórticos del patio la qual era sobre de unos colunarios corintios y de marmol blanco de Carrara, todo de un gusto mas bien condicionado que el de la Capilla; este cuerpo de edificio concistia en tres altos; en el primero o plan terreno se formava el rico pórtico con techo armado de pasteríllas recorridas con mucha moldura mesclada con talla y dorados. El segundo alto que era el primer piso al qual se subia por una escalera ordinaria y todo de un tiron, estava dividido en una larga Sala, en una piesa para el Tribunal y en otra para la Escrivania, y el techo que las cubría estava igualmente adornado que el de los pórticos; y el tercero alto era entera galeria suficientemente adornada, a cuya galeria se subía por la mencionada escalera, que tomava principio en el Salon; y es de notar -362- que el frente de este ultimo cuerpo de obra que dava a la parte del Patio, estava decorado con arreglo al restablecimiento de la arquitectura, pero el frente de la parte de la marina estava decorado al estilo gótico y sus adornos se conponian de diferentes fávulas con figuras de medio relieve primorosamente trabajadas, infiriendose de la variedad de las dos decoraciones que en aquella época ahun no se avía podido desterrar el Gotísmo, cruel enemigo de la verdadera arquitectura griega romana.
Se ha evidenciado hasta aqui en que ha consistido el edificio de la Lonja en sus diferentes tiempos, mayormente el de su antigua formasion, presindiendo de la antiquisima de que solo he visto una pared en que avia algunos fragmentos de adornos góticos, cuyo antiguo edificio con aquella misma magnifencia pero adulterada y en parte destruida de resultas de los asedios que padeció esta Ciudad, ha llegado hasta á nuestros tiempos, y por ser de tanto mérito la magnificencia y espiritu del Salon, se sirvió la Rl. junta mandarme arreglar el proyecto de la nueba obra con la existencia del grande Salon.
A mas del susodicho grande edificio de la Casa Lonja, me consta avia en la Plasa de Palasio y separado de la Lonja, otro grande edificio quadrado aislado por sus quatro frentes adornado de arcos y pórticos que, segun tengo entendido, era dependiente de la Lonja porque en el se cobravan algunos [de] los derechos y tambien me consta que dicho edificio se demolió al tiempo de haser la obra de los Pavellones.
En el año 1714 el grande edificio de la Casa Lonja en todas sus pates entró a ser finca propia de la Rl. Corona, asi como lo son lo demas edificios publicos de esta Ciudad y Principado, y con motivo de entrar entonces en esta Ciudad mucha tropa y de no aver quarteles para aquartelarla, tubo a bien el Rey destinar dicho edificio de la Lonja para quartel de la tropa, de manera que todos los altos o pisos del edificio sirvieron de alojamiento de los soldados y, para subir a las quadras, se hizo la escalera que en el dia existe, y tambien se hisieron las ventanas que en el dia se ven arregladas al estilo de quartel; la Capilla se destinó para los soldados casados; los pórticos y columnarios de marmol que avia en el patio, para cosinas; el Salon y la Nave colateral se destinó para almasen de camas y demas utencilios de la tropa; a la espalda de la Capilla en que avia una grande piesa, se destinó para el Mayor de la Plasa en la hora de la Parada, y en el frente de Palacio arrimado en la pared de la Lonja, se construyó un grande Pórtico o Cuerpo de guardia de cavalleria que segun su extensión era de una Compañía de cavallos.
En la Rl. Orden de 1725 se aprovó haser casernas o pavellones para los oficiales de la guarnicion, esto es inmediatos dichos pavellones a sus respectivos Cuerpos, y en 1740 por otra Rl. Orden se creó la Rl. junta de Pavellones, y esta en el año siguiente acordó aser la obra de los pavellones frente de la Lonja pero no arrimado el edificio a la Casa Lonja a fin de no incomodar las ventanas de las quadras, cuyos pavellones solo avian de ser para los oficiales de los dos batallones que se aquartelavan dentro de dicha Lonja. Para la execucion de dicha nueba obra se demulió aquel grande Casaron quadrado que era dependiente de la Casa Lonja y servia entonces para el concurso de los comerciantes y tambien para recaudar los trigos que se vendian en la Plasa en los dias llubiosos y de mal tiempo, y se demulió tambien el Pórtico o Cuerpo de guardia de cavalleria que avia arrimado en la pared de la Lonja, de cuyo Cuerpo de guardia he visto vestigios, y por motivo de las susodichas demuliciones en particular de la del edificio quadrado y sus pórticos o arcos en que se recogian los trigos, entraron los Payols y venda de los trigos y harinas dentro de la Nave colateral del Salon de la Lonja, en donde ha existido algunos años. De la mencionada obra de pavellones solo tuvo efecto sus cimientos porque en julio de 1741 en virtud de Rl. Orden la mencionada Rl. junta acordó dar a la oficialidad en dinero efectivo el equivalente del alojamiento y utencilios, para cuyo fin se hiso el repartimiento entre los vecinos de la Ciudad y se practica anualmente. Cuyo assumpto lo individua claramente el Informe que la Contaduria principal dio en 17 de Mayo de 1777 al Iltre. señor Intendente Baron de la Linde y este lo representó al Excmo. Sr. de Cavanes, entonces Comandante General.
Con Rl. Provision de 16 de Marso 1758 se dignó S. M. establecer el Cuerpo de Comercio y su Magistrado, y para celebrar sus juntas se dignó concederles el edificio de la Casa Lonja del Mar, mandando que para ello se desocupase. En cumplimiento de dicha Rl. Provision entró el Cuerpo del Comercio en ocupar el Salon y enprender en él sus asanbleas y juntas dentro de un pequeño -363- retrete formado con bastidores; cuya incomodidad sufrió el susodicho Cuerpo hasta 19 de Octubre 1765 que el Iltre. Ayuntamiento mandó entregar las llabes de los quartos de Payolls sitos en la mano izquierda entrando por la puerta de la parte de marina, a fin de poder el susodicho Rl. Cuerpo de Comercio tener sus juntas con mayor quietud durante la construccion de la obra grande que devia aserse con la condicion que la susodicha entrega de llaves no devia perjudicar el drecho de las partes sobre la propiedad de dichas piesas (estas son las mismas que en el dia sirven de almasen pequeño de la Aduana). Consta del Certificado que Dn. Juan Vidal y Mir, Secretario de la Rl. Junta, dió de orden de la misma en el citado dia 16 al Comisionado del Iltre. Ayuntamiento.
Con motivo de los Bayles públicos que en Carnaval tuvo a bien hacer el Excmo. Sr. Conde de Ricla en el grande Salon de la Casa Lonja, desocupó el Iltre. Ayuntamiento las restantes piesas que el Iltre. Ayuntamiento llamava Payols, sitas en el frente del Rl. Palacio y son las misma que en el dia ocupa el despacho de la Rl. Aduana, cuyas piesas, despues de concluidas las funciones publicas, pasó la Rl. Junta a ocupar. Seguidamente, deseando la Rl. Junta y su Consulado tratar con la mayor urbanidad y amistosamente el asumpto de la propiedad de las piesas llamadas Payols, conviriíeron los dos Iltres. Cuerpos, Rl. Junta y Ayuntamiento, nombrar comisionados para acordar lo que se tuviese por mas conveniente, y en efecto por parte de la Rl. Junta fueron eligidos el Iltre. Sr. Marqués de Palmarola y el Sr. Dn. Francisco de Desvalls, vocales de la misma; y por parte del Iltre. Ayuntamiento el Sr. Dn. Francisco de Alós y Dn. Francisco de Noven, Capitulares de ella; cuyos comisionados acordaron «Que la Rl. junta desocuparia uno de los almacenes de que se avia servido el Ilustre Ayuntamiento antes de los Bayles, el qual tiene puerta frente del Rl. Palacio. Que satisfaria el arquiler (sic) de otro igualmente inmediato a la plasa. Que en el caso de acudir tanta cantidad de trigo de los que tengan la condición de destino a Payols, entragará otro almasen si se hallare desocupado en aquellas inmediaciones, viniendo su alquiler a costa de la Rl. Junta. Que en atencion de que la Rl. Junta está solicitando al Rey se sirva ponerla en posecion de la Casa Lonja que S. M. le tiene cedida en virtud de la Rl. Cédula de ereccion de este Cuerpo de Comercio y de la de sus Ordenansas governativas, declara la junta que en verificándose este caso procurará en lo posible y no siguiendose perjuicio a los Cuerpos de Comercio, quede en dicha Casa lugar competente para Payols. Que el Iltre. Ayuntamiento, en consecuencia de lo expresado, conviene en que la Rl. Junta use de todas las piesas de la Casa Lonja de que se avia servido dicho Iltre. Ayuntamiento de algunos años a esta paxte, a excepcion del quarto de almasen que queda acordado use el Iltre. Ayuntamiento desde luego. Todo lo que han acordado los comisionados bajo firmados con la presisa condicion que ninguna de las clausulas pueda perjudicar al drecho que tengan ambos Cuerpos en las piesas de la Casa Lonja de que se trata, ni al que en cualquier otra manera pudiesen tener y les competiese.» Este prudente convenio hijo de las mas agudas reflexiones que merecia el asumto despues de averlo los Sres. Capitulares Dn. Francisco de Alós y Dn. Francisco de Novell presentado al Iltre. Ayuntamiento, no tuvo a bien dicho Ayuntamiento que los mencionados Sres. Capitulares lo firmasen, segun lo atestigua la carta que los susodichos Sres. Capitulares en fecha de 27 de junio 1768 dirigieron a los Sres. Vocales el Iltre. Sor. Marques de Palmarola y Sor. Dn. Francisco de Desvalls, y sin duda fué aquella retirada del Iltre. Ayuntamiento y ya avia por medio de sus Diputados acudido con recurso de 25 del mismo mes al Excmo. Sr. Conde de Ricla, pensando tal ves que por medio de este asalto volverian a tomar las piesas que avian servido para los Payols, infiriendose de ahi que claramente vehia el Ayuntamiento no sea posible poder justificar y solidar las pretenciones entabladas sobre de las susodichas piesas.
Con oficio de 29 Abril 1771 el Excmo. Sor. Conde de Ricla mandó al Excmo. Sor. Oconor dispusiese que los batallones de Guardias Valonas que se hallaban en la Casa Lonja, luego pasasen a ocupar el quartel de Sn. Agustin que dicho Excmo. Sor. Conde de Ricla avia mandado desocupar por querer S. M. que dicha Casa Lonja se consigne inmediatamente al Consulado de Mar y junta de Comercio para sus funciones. Consecuente a la Rl. Orden, entró la Rl. Junta y Consulado a tomar posecion de todo el edificio de la Casa Lonja, destinando las piesas que avia sobre los Pórticos de colunas que entonces avia en aquella parte de la marina, para selebrar las juntas de ambos Cuerpos. En seguida se sirvió la Rl. Junta mandarme el hacer el proyecto de la obra que correspondia aserse con arreglo a los siguientes puntos. Piesas para la Rl. Junta de Govierno con su Secretaria; Piesas para el Consulado con la Oficia (sic) de Escribania, Archivo, Capilla con Sacristia, abitacion para el Varrandero o portero de la Casa, piesas o claces para la escuela del Dibujo, Arquitectura, Comercio o Escritura Náutica, y todas las demás piesas que corresponden en cada una de dichas clases, como y tambien una abitacion -364- para el portero de las clases, y por ultimo un observatorio para la Náutica, con la prevencion que en la disposicion de dicho proyecto se huviese respeto al grande Salon a fin de dejar a la posteridad memoria de la magnificencia del antiguo edificio de la Casa Lonja que tanto han aplaudido los extranjeros, y a fin de dar la principal entrada al nuevo edificio por el mismo Salon pero por el frente del Rl. Palacio (el Salon antiguamente tenia su entrada principal por el frente de los Encantes como asi claramente lo manifestavan sus vestigios) por cuyo motivo y el de dar mas magnificencia a la susodicha entrada, se dispuso hazer los Pórticos sobre el terreno o cimientos de los Pavellones; este proyecto, despues de aprovado por la Rl. Junta y Consulado, se puso en execucion por todas sus principales partes y en el año 1774 se suspendió la avertura de los cimientos de los mencionados pórticos a instancia de la Rl. Junta de Pavellones, con el pretexto que se ocupava el terreno destinado al edificio de Pavellones. Seguidamente el Iltre. Ayuntamiento por medio de los Sres. Sindicos con oficio de 30 de Marzo 1774 recurri6 al Iltre. Sr. Corregidor Conde de Asalto exponiendo el drecho que favorecia al Ayuntamiento fundado en los pasages de amistad y union que en tiempos pasados avian conservado ambos Cuerpos del Magistrado y Comercio, y otros particulares que en dicha representacion se leen, y por ultimo acompañan un papel o nota en que se dise que el Iltre. Ayuntamiento convendrá se construya la obra de los Pórticos mediante que la Rl. Junta y Consulado se allanen en las condiciones y pactos que se anuncian en la susodicha nota, cuyo recurso dicho Sr. Corregidor con oficio de 31 del mismo mes remitió al Iltre. Sr. Presidente Dn. Juan Phelipe Castaños y este Ilustre Sor. en carta de 11 Abril del mismo año contestó diciendo: «Y dando gracias a V. S. por sus mediaciones para el consenso que pudiese alcansar a la Policia Urvana en semejante terreno, cuidaré de pasarle a su tiempo las resultas que tenga este proyecto en lo material y formal de todas sus partes indicadas.» En concecuencia de la susodicha contestacion se sirvio dicho Sor. Presidente mandarme formar otro proyecto de la fachada principal sin ocupar terreno del que era destinado para los Pavellones. Enseguida la Rl. junta pasó oficio en 11 del mismo a los Sres. Comisionados de Obras el Iltre. Sor. Dn. Francisco de Dusay, Dn. Thomas de Llansa y Dn. Armengol Gener para que se sirviese acordar la correspondiente respuesta al susodicho recurso de los Sres. Diputados del Iltre. Ayuntamiento. La pedida contestacion parece que no tuvo efecto por lo que se lee en una esquela que se encuentra dentro del mencionado oficio, echa de letra propia del Iltre. Sor. Marqués, en la qual se dice lo siguiente: «este expediente se ha vuelto a la Secretaria por averlo asi acordado la Rl. Junta en 8 de Nobre. de 1771 en concideracion de no ser del caso su curso una ves que por disposicion del Sor. Intendente Presidente se ha acordado la execusion de dicha obra entre el Sor. Intendente y los Gefes a quienes correspondia el disponer de aquel terreno». El convenio que supone la susodicha esquela fué positivo porque el Sor. Dn. Miguel Moreno, Yngeniero Director de esta Plasa, de orden del Excmo. Sor. Oconor Comandante Genl. pasó a la obra de la Casa Lonja y despues de aver visto los planos de ella y reconocido los cimientos de la obra de Pabellones, mandó se continuase la obra de los cimientos por ser muy conducente al publico y real Servicio como en efecto se puso en execusion la obra de los mensionados Pórticos. La Rl. junta de Pavellones con acuerdo de Dbre. 1776 se sirvió acordar se continuasen las obras en la forma presentada por el Comercio a fin de evitar los graves perjuicios de tener suspendida la susodicha obra. En 21 Abril de 1777 el Iltre. Sor. Intendente Presidente comunicó la Rl. Orden que el Excmo. Sor. de Cavanes avisa con oficio del dia anterior sobre la suspencion de la obra de los Pórticos y es: «Haviendo mandado S. M. que se suspenda inmediatamente la obra de la Casa Lonja que se trabaja sobre el terreno destinado a los Pabellones, lo aviso a V. S. para su inteligencia y la de la Rl. Junta particular de Comercio de esta Ciudad.» Instantáneamente mandó la Rl. Junta suspender la obra de los Pórticos y con oficio de 14 de Mayo del mismo año representó la junta a dicho Sr. Intendente los motivos que avia tenido para adelantar la obra por aquella parte, y algunas noticias que creyó muy poderosas para inclinar el Rl. Animo, como todo es de ver en aquel escrito y todo confirmado con el informe que dió la Contaduria principal en 17 del mismo mes, en virtud de orden del Sor. Intendente. En 9 de Nobre. del citado año el Excmo. Sor. de Cavanes, Comandante Genl. de este Exercito, comunicó a la Rl. Junta la siguiente Rl. Orden sobre la continuacion de la obra: «El Conde de Ricla en carta de 3 de este mes me dise lo que sigue: Haviendo examinado las razones que produxo la Contaduria principal de este Exercito y Rl. Junta de Comercio de esta Ciudad que V. E. me dirigió con fecha de 14 de Mayo ultimo con motivo de averse mandado suspender la Obra de los Pórticos contigos (sic) a la Casa Lonja, que dan frente al Rl. Palacio de esta Plaza, ha venido el Rey en permitir la continuacion de la expresada Obra atendiendo a las ventajas que han de seguirse a ese Publico, y de orden de S. M. lo comunico -365- a V. E. para que, pasando sus oficios a la referida Junta, experimente las benignidades de S. M. llevando a efecto la conclusion de la Obra suspendida. Lo que traslado literal a V. E. para su inteligencia, etc.» Cuya Rl. Orden el Excmo. Sor. Conde de Ricla la comunicó en la misma fecha al Sor. Intendente Baron de la Linde y este Sor. a la Rl. junta con oficio de 9 del mismo mes; y despues de aver la Rl. Junta dado gracias a los susodichos Sres. Gefes, mandó la continuacion de la susodicha Obra de los Pórticos y llegó esta hasta el punto que en el dia se manifiesta, sin poderse adelantar mas por motivo de la grande suspension que indispensablemente fue presisa haser por causa de la guerra con los ingleses, con la cual quedaron agotados no solo los caudales destinados para la Obra, si que todos los demas caudales de la Lonja en tanto que la Rl. Junta tuvo a bien suspender el sueldo a los Sres. Vocales a fin de poder acudir a las urgencias del corso contra dichos ingleses.
De lo expuesto en la primera parte de este escrito claramente se descubre que aquella antigua Basilica, Bolsa o Casa Lonja del Mar que en virtud de la Rl. Orden del Sor. Rey Dn. Pedro Quarto de Aragon en 1382 se construyó con mayor ampliacion de la antigua en la ribera del mar, aquel mismo edificio es el que dentro de la Area quadrada de pies de linea conprende el grande Salon y Nave colateral que todo junto ha llegado hasta nuestros tiempos con todas aquellas extenciones que tomó dicho edificio despues de aquella epoca, y por razon de la Capilla y ya por la de los Pórticos y Colunarios Corintios que avia dentro el patio; de manera que el grande Salon servia para el concurso de los comerciantes y la Nave para selebrar las juntas y demas Cuerpos del Comercio. Tambien se expone que, separada del mencionado edificio o Casa Lonja, avia en la plasa de Palacio otro edificio quadrado aislado adornados sus quatro frentes con pórticos y arcos en cuyo edificio se cobravan los drechos de la Lonja y por esto se tenia por otro edificio de la misma Casa. En la segunda parte se ha dicho que aquel mismo edificio de la Casa Lonja con todas sus piesas entró en el año de 1714 a ser finca de la Rl. Corona asi como los demas edificios de esta Ciudad, y por lo mismo, con motivo de no aver en la Ciudad edificios correspondientes para alojar la tropa, tuvo a bien el Rey determinar dicho edificio para quartel y entonces el Comercio dirigió el concurso en los Pórticos y arcos de aquel edificio quadrado que avia en la Plaza de Palacio. Que en el susodicho edificio se guarecian en tiempo de lluvia los trigos que salian para venderse en la Plasa. Que el mencionado edificio existió hasta el año 1741 en el que se demulió con motivo de aser la obra de los Pabellones que correspondia para los oficiales del cuerpo de tropa que avia en el quartel de la Casa Lonja, pero dicha obra solo llegó hasta cimientos por aver resuelto o permitido el Rey se diese a la oficialidad un equivalente en dinero. Por motivo de la demulicion de dicho edificio quadrado se introdui (sic) la venda de los trigos y resguardo de ellos dentro de la Nave colateral al grande Salon de la Lonja y de aqui vino el desir que la casa de los Payols era la susodicha Nave y este es el solo fundamento en que puede fundar el Ayuntamiento sus pretenciones sobre los Payols; tambien se ha demostrado que aquel mismo antiguo edificio de la Casa Lonja que se incorporó la Rl. Corona y se destinó para quartel, se dignó S. M. y sin restriccion alguna concederlo al Cuerpo del Comercio cuando estimó por conveniente erigir sus Rls. Ordenanzas y con otra Rl. Orden se sirvió mandar se entregase dicho edificio al Comercio a fin de selebrar en el sus juntas; y por último en la Rl. Orden de Mayo de 1777 se manifiestan claramente las benignidades del Monarca disiendo que, aviendo examinado las rasones que produse la Contaduria pral. y la Rl. Junta del Comercio, ha venido en permitir se continue la obra de los pórticos hasta su conclusion, por considerarla más beneficiosa al publico que a la misma Lonja.
El Iltre. Ayuntamiento con sus dos recursos expone que la Casa pequeña de la Lonja y las piesas o quartos de los Payols son propios del Ayuntamiento y que dicha Casa pequeña supone ser la Nave colateral al grande Salon, siendo asi que la Casa pequeña, segun se comprueva con el mismo escrito e informe de la Contaduria pral., es aquella que se demulió en el año 1741 para la construccion de la obra de los Pavellones y que en aquella Casa se recaudavan en tiempo de lluvias los trigos que se vendian en la plaza y entonses se introdujeron los Payols dentro la susodicha Nave colateral y por consiguiente aquellos mismos quartos que algunos años han ocupado los Payols siempre han sido propios de la Casa Lonja. El poco o ningun drecho que tiene el Iltre. Ayuntamiento sobre las piesas de Payols lo manifiesta claramente el no aver permitido se firmara aquel convenio -366- que avian acordado los Cavalleros comisionados por ambos Cuerpos y el de aver acudido al Ex celentisimo Sor. Conde de Ricla inteniando suspender por sabo (sic) a la Rl. junta. De aquella misma retirada que practicó el Iltre. Ayuntamiento, tambien claramente se evidencia que la grande falta que supuso en el recurso hasia al publico los quartos de los Payols era todo ponderado porque a serlo devia el Ayuntamiento adoptar el mencionado acordado a fin de subenir al publico en aquella necesidad, toda ves que se avia acordado que la Rl. Junta entregaria el almasen de la parte de Palacio y pagaria el alquiler de otros en caso necesario, salvando el drecho a ambos Cuerpos sobre la propiedad de la finja (hic). Por último se vieron cumplidos los deseos de la Rl. Junta con la Rl. Orden de 29 de Abril 1771 con la qual se dignó S. M. se consignase inmediatamente el edificio de la Casa Lonja al Consulado y Rl. junta, y en la otra Rl. Orden de continuar la obra de los Pórticos que se construian sobre los cimientos de los pavellones hasta a su entera conclusion, en cuyas dos Rls. Ordenes y en la de ereccion de las Ordenansas de Govierno no se incerta clausula alguna de restriccion ni accepcion de parte alguna del mencionado edificio de la Casa Lonja; y deseando la Rl. Junta manifestar el devido agradecimiento como devia, observando que el Rey sin enbargo de nececitar el edificio de la Casa Lonja para quartel, y que S. M. preferia la comodidad del Cuerpo del Comercio a los Rls. Intereses, por esta razon tubo a bien la Rl. junta y Consulado ofrecer al Rey 30.000 libras para la construccion de un quartel, de cuya cantidad ha entregado 6.000 libras en la Rl. Thesoreria de Exercito. En cuanto a las condiciones y pactos que manifiesta la nota que aconpaña el recurso que presentaron los Sres. Sindicos del Iltre. Ayuntamiento en 30 Marzo 1774, en particular el modo de destrivuirse el uso de la terrasa que deve hacerse sobre la obra de los Porticos en funciones publicas y Rls., solo me parece desir que la Rl. Junta se ignora como en tales casos deverá tratar a los concurrentes y convidados para ver tales funciones y que no ay necesidad que se les ponga ninguna condicion mayormente recayendo en assumptos de politica.
-367-
Per completar la visió de la Llotja que surt en l'anterior disertació anem, a copiar la ressenya d'una solemnitat celebrada en aquella Casa l'any 1696. L'hem treta del rarissim follet
Reconocido obsequio, y demostracion festiva | que el | Magnifico Magistrado | de la Lonja del Mar de la Excelentissima Ciudad de Barcelona, | hizo el dia 22 de Noviembre 1696, en Acción de Gracias | a la Patrona de España, y Reyna del Cielo, por el feliz | recobro de la Salud del Rey N. S. Carlos II |(que Dios guarde) | siendo Consules de dicho Magistrado, | el Nob. Don Ioseph de Mora y de Solanell | por Militar, el Mag. Felix Vidal, por Mercader y Defenedores | los Mag. Iuan Galvany, y Ioseph Many Mercaderes. | (Escut del Consolat de Mar) | Barcelona: Por Rafael Figueró.
«Tiene esta Casa el sitio sobre muy dilatado capaz para la demostracion mas festiva en una funcion singular, por estar junto al muro a la parte que mira a la puerta del Mar, con dos plaças grandes que le rodean, para desaogo universal de cuantos acuden. La obra en todo magnífica, logra su entrada por un anchuroso enlosado patio rodeado vistosamente a proporcion de sesenta naranjos grandes, con una fuente en medio hermosa y costosamente labrada, para el recreo, y un dilatado portico con todo el columnage de marmol blanco, para lograr el lleno de todo lo mas agradable.
Sobre mano derecha está la Capilla, cuya sumptuosidad se conoce aun mas que por la fabrica por contener el Sepulcro del nombradíssimo Ascendiente de la Excelentíssima Casa de Moncada llamado Don Pedro, de inmortal recordacion, que sobre los beneficios en dicha Capilla fundados, no es el menor dever a su cuidado, aplicacion, y expensas, toda la parte que mira al Mar, de una fabrica y labores de lo mas particular que tiene esta Ciudad, con tres ordenes proseguidos de balcones de piedra artificiosamente labrados a todo primor con historias diferentes.
Sobre la izquierda se entra en un Salon de tan gran ámbito y difusa capacidad, que quisieron sin duda los antiguos Mercaderes que nuestros tiempos venerassen aquellos coraçones de una casi inmensa dilatación. Es todo este gran Salon proporcionado por ser fabricado a tres naves con igualdad, y a la parte donde tiene unos rexados de hierro de gran cuerpo, estan sobre ellos azia dentro casi de cuerpo entero los Soberanos Condes de Barcelona, y consecutivos los Sereníssimos Reyes de Aragon, y despues las Magestades de los Reyes de España teniendo todos estos por estremos a dos Emperadores, a Ludovico Pio hijo de Carlo Magno, que formó Condes en Cataluña, y a Carlos V el Máximo, que fué el primero que con propiedad tuvo incorporado el Principado con toda la Monarquía de España. A la parte de afuera corresponden en grandes tarjones, assi mismo de piedra, las armas como divisa de cada uno.
Todo este salon se colgó desde lo mas alto hasta lo mas inferior del pavimento de riquissima colgadura con dos ordenes iguales, y todas de una mesma medida y color pajizo y encarnado, formando la igualdad y proporcion en tanto ámbito una vistosa y estremada correspondencia. Las Columnas vistieronse todas de terciopelos carmesíes con franjones grandes de oro, y sedas. Formaronse dos tribunas proporcionadamente altas y capaces a los dos lados del Altar con sus zelosías pintadas de azul celeste para el caso: una de ellas para el Excelentíssimo Señor Don Francisco de Velasco, y Tovar, Virrey y Capitan General deste Principado, y la otra para el Excelentíssimo Señor Don Guillen Ramon de Moncada, Marqués de Aytona y de la Puebla, como Patron muy estimado de todo el Magnífico Magistrado de la Lonja de Barcelona. Sobre el pavimento se levantó obra de un palmo de alto, un tablado casi hasta medio Salon cubierto de grandíssimas alfombras para que la Nobleza en las Señoras tuviesse como estrado de mayor comodidad.
El Altar, como objeto principal y centro de todo el adorno referido, se llevó la admiracion de todos, por lo grande, sumptuoso, rico, grave y proporcionado. Bajo de un dossel de terciopelo carmesí, rodeado de una gran çanefa de bordados de oro y plata, estava en lo mas eminente del Altar el bellíssimo Cuerpo, -368- como de plata, de la Concepcion Puríssima, y siendo assi que tenia passados de doze palmos de estatura, desde abaxo parecia de una mediana proporcion, añadiendose aun a la estatura un trono grandíssimo, todo él de plata de martillo, que elevava mas a la que no puede tener mas elevacion. Estava rodeado todo el Cuerpo de un circulo de rayos a quienes la plata dava un lucimiento muy singular. La Corona era correspondiente a la estatura, de finissimas perlas y piedras de una gran preciosidad, estimada con justa rason por un tesoro, y para que mas campeassen y luciessen los rayos de tanta pedrería, colgavan junto a la Imagen dos arañas, que con la plata que tenian y veinte y cuatro velas que alumbravan parecia todo junto un rasgo de la Gloria Celestial.
A esta Soberana Señora ladeavan dos Angeles de superior cuerpo con dos antorchas en la mano, y assentavan por tarima en dos nubes grandes, y todo de plata de martillo, como tambien las gradas y Cuerpos de los Santos, que el menor tenia cumplidos seys palmos en alto de estatura. Deste mesmo preciosíssimo metal eran quantos candeleros estavan sembrados con gran copia mas con artificiosa simetría por todo el vistosíssimo Altar; como el frontal que teniendo diez y siete palmos de frente y cinco de alto, lo labrado, el peso, el artificio y su riqueza es un asombro. Finalmente el pie del Altar se rematava en dos blandones de bronce tales que assentava sobre ellos dos velas de un tamaño tan crecido, que pesava cada una medía arroba, con las Armas impresas de la Lonja.
Rodeavan a trechos del Salon pendientes siete arañas grandíssimas de bronce que con veynte y quatro velas de a libra cada una (era este el peso de quantas sirvieron a la fiesta) convertían encendidas en zodiaco bellissimo al Cielo de aquel templo, y correspondían en iguales proporciones en el pavimento ocho Blandones assimismo grandissimos de Bronce con antorchas grandes labradas para el caso, Déxome otras cosas por menores y la que no puede olvidarse por mayor es la ingeniosa traça de dos Pilas capacissimas con sus pies de a siete palmos de alto, labrados y encaxados en la tierra, todo Plata de martillo, con agua de olor muy abundante, que combidava a la puerta a Agua Bendita a quantos venían a la fiesta.
A la parte de afuera de la puerta, como assumpto desta gran solemnidad, estavan de frente a los dos lados dos finissimos pinzeles de entrambas Magestades, para que al primer passo se encontrasse satisfecha la fidelidad y a otro passo más adentro la devocion agradecida. Estavan las Imagenes con bastante elevacion para escusarles con respeto del excessivo golpe de la gente, que sin mendigar con pregones diligencia alguna, acudió a este alborozo universal todo el lugar.
......................
El pórtico estava a toda fiesta aliñado y prodigioso, entoldado de preciosissimos tapizes, teniendo en las dos frentes: a la una un Altar bien moderado si bien cubierto de oro antiguo, cuya grande estimacion haze más apreciable ser aquel mismo que en la Popa de su Galera vencedora llevava el restaurador del Christianismo el señor Don Juan de Austria, quando dió la batalla prodigiosa y tan celebrada por la Iglesia en los mares de Lepanto, y le tiene con gran veneracion cubierto y cerrado el Magistrado por ser este un gran tesoro. Estava descubierto en este dia, y con quanto podia sufrir de aliño y de riqueza, con un Frontal de plata de florones revelados muy precioso. A la otra el Pinzel fidelissirno del Rey nuestro Señor Carlos Segundo, tan agradable y tan benigno en el aspecto, que mirandole Vassallos, se partian aun visto en sombra, gustosamente esclavos de su Real benignidad.
......................
...en la parte superior desta Casa de la Lonja, coronada de hermosissimas almenas, se tenian prevenidas para cada una un calderon grandissimo de teas, y como eran tantos y ellos tales, apenas encendidos, no parecia haverse puesto el Sol ni anochecido, sino montes que vistosamente ardian o volcanes bellissimos que se abrasavan. Dexo el numero de faroles y otras luzes repartidas por los demas sitios de la Casa, tan hermoseada de ventanas y balcones con la otra muchedumbre de calderones de hierro que en sus plagas y circunferencia toda la Casa alumbraron de continuo.
Estavan repartidos en quatro angulos de la parte superior varios Clarines que correspondiendose entre si y dándose la mano con las coplas de acordes chirimias, timbales, musicas de cuerda y otras de ayre llenavan de suspension en la noche a gran parte desta Excelentissima Ciudad. Al son pues de tanta musica, se fueron arrojando desde lo alto por varias partes, gran muchedumbre de fuegos artificiales ya a la tierra ya al ayre...»
......................
En Concell de XX celebrat lo 12 d'Octubre de 1696 se parla d'aquesta festa, que descriu extensament, y al final diu: «S'acordá fer una relació impresa d'aquestes festes y espargirles en la Vila de Madrit, cort de Sa Magestat, enviantsen exemplars encodernats ab la deguda forma, al Rey, a la Reyna al President y senyors del Consell Suprem, acompanyats de una carta.» Es la relació que en part hem copiat.
-369-
En la primera Botiga dins la Dressana devers la Mar
Po dos ruxons ab quatre mapes grans e tres petites, les dos de quatre marres e una de tres marres e quatre anchores grans e una xiqueta.
It. dos palomeres e mitg libant tala com son.
It. una sort de trossam de canyem e altre de erbal.
It. un rem ab pala bo e lespasa del Pontó petit, e larbre, e un tros de antena del dit Pontó.
It. vuyt rems de la barcha del dit Pontó e una pala de rem petita sotil.
It. quatre arganelles, dos ab poliges, e les dos sens poliges, e un calces sens polige.
It. un batiport del Pontó e sinch scales de fusta mal scalonades sutils.
It. dos timons de galeres, dos costerots dalber e un alian de timó e un rem sotil.
It. setse vasos de fusta per varar ab senyals de la Ciutat, e sens senyals, e quinse piules e batayoles molt usats e sotils.
It. dues talles grosses ab dues poliges sens matalls de traure o barar.
It. dos timons de caixa de galera e altres dos de galiota e un molinet.
It. divuyt puntals de pi e una sort de tachs e una pedra de singlar.
En la sogona Botiga dins la Dressana
P.o Non bombardes petites de coure, les vuyt ab mascles de coure e la una ab mascle de ferro, totes encepades.
It. una cerabatana de coure ab mascle de ferro encepada.
-370-It. dotse bombardes de ferro ab sos mascles encepades antigues, e una cerabatana de ferro encepada ab son mascle e XXVJ. forquetes de ferro per dites cerabatanes.
It. sis perns de ferro de les dites cerabatanes e onse tascons de ferro, e sinch mascles de ferro e dos manys de ferro ab sos manechs trencats e una caixeta de smolar.
It. un cep de bombarda ab una valda de ferro.
It. quatre soles de cep de bombarda e quatre baldes grosses de ferro ab dos perns de bombarda.
It. tres ruxons petits.
It. altres sis baldes xiques e tres visses petites de ferro e quatre anelles de ferro ab llurs perns.
It. un cercol de ferro de bombarda e dos astes de lance sens ferros e una permuntera.
It. quatre carretells o mitge bota e un barrilet petit e dos molinets de fusta per bombarda.
It. tres botes e un carretell ab pedres de cerabatanes.
It. un caldero ab sa cassa de aram per fonre pega e una bromadora.
It. XXIJ. batalloles de galera o camals de rombada e un alian de timo e un rem.
It. dos pales de rems sotils e un calces de galera e dos trossos descala e dos batiports.
It. un bolich de stopa e una sort de pedres de bombardes e un cabas destalers.
En lo scriplori de la Dressana
P.o tres lances e dos dayes e una asta de lance sotils e quatre fusells de ferro de carrer de pes cerca de quatre quintars poch mes o menos quiscu.
It. entre barrines grans e xiques XVIIIJ e una caixeta de smolar.
It. una romana gran de ferro ab son pilo qui tira de larch XJ. palms e altra petita sens pilo.
It. una gaveta de fusta ab XXXXJ. pilotes de ferro e una balda de ferro grossa de bombarda e altres IIIJ. baldes de ferro xiques, e dos perns de ferro, e un gran olna xich e una vola de ferro pera bombarda.
It. dos clauetes de ferro.
It. XVJ. moxells de stopa per calafatar.
It. sis parells de morinos de coure per fer pedres de cerabatana.
It. una cassa per fonre plom e un cavaguet sens manech e una sort de barrines molt sotils e un taulell ab quatre petges de fusta de pi, bo e nou.
It. un parpal de ferro gros e dos calderons per fonre pega, un gran, altre petit, ab sengles losses.
En la Botiga de la Dressana hont esta la exarçia de erba
P.o tres agulles de ferro de timons de galera ab llurs correges e quatre mapes de galera e un barril ab ferro.
It. vuyt entre caxons e barrils en que ha claus de diverses sorts, tota podrida.
It. un cavech de ferro manegat antich sotil e un may de ferro manegat e tres asts de ferro, un gran e dos migencers, e un lauto de aram ab son cobertor.
It. un assenyalador de fusta, tres rodes de fusta lavadisses de proha de galera.
It. una talla ab ses poliges e dos perns de tres ulls e un ganxo de ferro.
It. tres talles de dos ulls e altres tres talles grans de dos ulls.
It. quatre talles grans de barar o traurer de dos ulls quiscuna ab ses poliges; les dues matallades, pero ab la una manca un matall.
It. dues altres talles grans de varar o traure ab poliges totes empernades de ferro e matallades pero manca un matall.
It. una talla de vambo ab polige o pern de fusta.
It. sis talles, ço es dos de tres ulls en que falla un polige pero es hi lo metall e pern, dos de quatre ulls ab poliges petits de coblar sens matalls.
It. XXX. talles cayres de dos ulls cascuna ab poliges e sens poliges sotils.
It. XXIIIJ. talles de un ull de mitjana de triquet ab poliges e sens poliges entre grans e poques tals com son e quatre bigotes castellanes xiques e IIIJ. pasteques la una de dos ulls, les tres petites ab un polige.
It. unes 60 poliges sens metalls axi de arborar com de costers e de calcessos.
It. quatre poliges de posteques.
It. una canastra en que ha algunes estampes de galera e alguns cassanells.
It. quatre alias sotils dos petits e dos grans e quatre trossos de galea entre grans e poques.
-371-It. quatre mossets de fusta, XIJ. talladors e XIJ. gavetes de fusta sotils.
It. VIIJ. veringats, V. anaps e XVIIIJ. escudelles e un covanet e XIIIJ. canades tot sotil.
It. un grillo de ferro e dues claveres de ferro petites, IIIJ. raspes per calafat.
It. mitge palomera de erba sotil e un rest de erba sotiLs e un bolich de stopa, e mitge bota de fusta en que stava seu molt sotil.
It. una cassa e una bromadora e IJ. perns ab anells de ferro.
En la botiga hont está lo velam dins la Dressana
P.o quatre trossos de tenda ben sotils, e V. stores despart e una sort de trossos de caps plans de canera molt sotils e de poca valor e quatre casonens e un bragat.
It. sis trossos de enginyadors de canyem alquitranats e mitge gumera de canyem sotil.
It. set poliges de moltes sorts, la una ab metans e dos bragots e sengles talles rodones sotils e un altre bragot sotil e un tros de paloma dostes e tres trossos de gumera e quatre trossos de caps plans tot sotil.
It. sis trossos de palomes quiscu ab son casonell tot ben sotil e tres trossos de amants.
En la botiga de la figuera fora la Dressana, detras fra menors, afixa a la muralla
P.o la bombarda Sta. Eulalia ab son mascle de metall e altre bombarda de ferro ab son mascle e vas de fusta tira pedra de pes de XXXIIJ. lliures, e altre bombarda de metall ensepada ab un mascle de metall ab senyal de la Ciutat tira pedra de pes de XVIIJ. lliures apellada Farrana e una altre bombarda de ferro ab un masele unis apellada Trabuquera tira pedra de pes de XXXVIIJ. lliures e altre bombarda de ferro ensepada ab son mascle de metall ab senyal de la Ciutat tira pes de XXX. lliures.
It. dues pedres de bombarda de pes de dos quintars quiscuna e la perxe del trebuch major.
It. un timó de caixa ab un tros de spigo.
It. una roda de fusta de carreta de la bombarda Sta. Eulalia ferrada de ferro.
It. un calces de leud petit, e un molinet at artelleria de fusta per fermar dita bombarda Sta. Eulalia e IIIJ. cubertes de fusta per bombardes.
It. una sort de pedres de bombardes.
It. VIIJ. timons antichs de poca valor e dos basseges de trebuch e dos calcesses de galera desgornits.
It XXIIIJ. molinets de fusta pera bombardes, e un muyol ab sos cercols de ferro.
It. tres caixes de fusta de brigola cenceres e dos trencades e la mostra de la caixa del moll e tres canals de fusta de larch de IIIJ. canes sotils.
It. XXV. parells de manuelles de ulsina per oba del Pontó la hora que fa exercici.
It. dues bigues de pi e dos rodes de carreto e un bestiment de carreta ab lances de ferro ab sengles matalls a la una part.
It. quatre rodes de carreta de fusta noves.
It. XXXXIIJ. asens nous qui no han servit, de fusta de olm e ulsina.
En la botiga de St. Daniel prop lo pla den Lull
P.o un pal de fusta ab una punta de ferro.
It. una lossa de ferro e una sort de talladors de fusta e una sort de nuigats.
It. dotse morters de fusta molt sotils.
It. quatre astes largues, la una ab forqueta e deu dayes un godondart quiscu de sa manera.
It. dues pedres grosses de trebuch e la perxe del trebuch menor.
It. un timó de sagetia ab son argullot e gondo ab dues pasteques.
It. dues cadires plegadisses de fusta e una scala de fusta ab XVIIIJ. grahons e un faró de aram tot sotil.
It. un fusell de ferro de carreta, de pes de cerca de tres quintars.
It. un cadenat ab sa clau de la porta major de dita botiga.
It. quatre stores de spart de poca valor.
It. setse ballestes de fusta ab tres martinets de ballesta e una cuberta de ferro gran de plom.
It. una romana mitjansera sens piló.
It. una garva o feix de daus molt sotils e corquats.
It. quatre arts de ferro e una mapa de ferro e tres cavechs manegats sotils.
-372-It. una gran lanterna de banya, tres buxols sotils e una carta de navegar e dos agullots de leud de ferro.
It. quatre correges de ferro entre grans e petites e dos cuixans de XXXX culleres de fusta.
It. una caixa dalber cuberta de canamas dins la qual son les coses seguents.
It. un mitifoch sens asta de ferro.
It. tres pedres manegats per fer pedres de bombarda.
It. una raspa gran de ferro e set ferros de calafat.
It. un martellet manegat molt sotil, tres agulles grans de ferrer.
It. tres porns de ferro petits de carreto, e tres altres perns.
It. un matall petit e dos tallants manegats per pedres de bombarda e un martell manegat e un caixo ab una sort de launes de cuyraces, dos parells de gossets de launa e un collar de launa
It. una fitora de ferro de sinch cames e dos ferros de calafat per traure stopa.
It. una sort de cuyraces de galiot e altre sort per a companyons tots ben sotils.
It. una sort de cervelleres e baneres de galiots sotils e sinch avant brassos.
It. un mappa e quatre pesses de arnes blanch sotil e dos gossets de launa sotils.
It. una sort de paneses de porta de diverses senyals e algunes rodelles ab senyal de la Ciutat.
It. altre sort de rodelles ab senyal de bon e altres ab diversos senyals, e dos dargons, lo hu ab senyal de la Ciutat e laltre ab altre senyal.
It. una sort de taularpines, una ab senyal del General, altre de la Ciutat e les altres ab altre senyal, una lassege de trebuch e una ampolleta per ores sotil.
It. dos matalls grans grosses e belles pera carreta ab dos sobre cassos de ferro. It. vuyt cercols de ferro per folrax rodes de carreta ab moltes claus que si tenen. It. un altre caldero'de aram ab sa cassa de fonre pega.
En la botiga de la Bocaria
P.o un caldero de aram gran per fondre pega e una cadena de ferro penjada en una biga com a una brassa poch mes o menys.
It. setse pesses, entre scodes, magalls hi cavechs e un canesto de ferro.
It unes stanalles de pendre lambordes.
It. vuyt cercols de ferro de galledes e de mascles de bombardes a tres anells ab son perns.
It. una forqueta de cerabatana e un parpalet de ferro.
It. tres cabassos de ferramentes de golfos, claus e altres ferros vells e molt sotils.
It. un dau de ferro pera molí e una cadena gran e grossa de XXVIIJ. malles o essas.
It. dues scodes, una manegade e altre sens manech e sis perns de ferro per cep de bombarda.
It. un palort de cami, IIIJ. teules per alanes huramant de canyer. (sic)
It. un gran batall de ferro per sonar campanes e un gros parpal de ferro.
It. deu banchs qui serveixen per fer los cadafals als Consellers.
It. un encaxament murat ab finestres ques diu la mostra de la Casa de la Duana.
It. una sort de mantellets de fusta per la muralla e una sort,de puntals de pi.
It. una tomba de fusta quis diu serveix per les sepultures dels Reys.
It. una sort de lenyam podrit e quatre bigues dalber bones.
It. una sort de cayrats de fusta de Tortosa, altre sort de cabirons de dita fusta.
It. una sort de puntalada cirera de pi e una sort de cindries.
It. un carreto ab fusell de ferro ab les rodes ferrades ab son forniment, scala e matalls de coure.
It. una sort de taules primes de la cloenda dels cadafals dels Consellers, de fusta de Tortosa.
It. dos carretons de tirar terra ab sos fusells de ferro.
It. una scala de fusta de salzer de quinse scalons sotil.
It. sis o set mollos de fusta per amollar pedres de bombardes.
It. una sort de loses de pedra picades.
Les coses seguents que son de la Ciutat se trobaren a la casa den Pere Alberch com ton Passat de aquesta vida e les quals vengueren en poder e sen portà en Nicolau Godenchs Scrivà de les obres de la dita Ciutat.
P.o una ballesta de asser ab son martinet gornit ab una flota de passadors sotils, una lanterna de banya sotil, una galleda de posar aygua, dos altres de morter.
-373-It. quatre magalls e dos cavechs, dos canestons de fusta de pesar moltons o altre bestiar fet a quatre cayres ab un anell de ferro en quiscun cayre.
It. dues faxes de ferro noves e quatre tirassos de fusta per fer piles de morter.
It. picas de fusta, dues portadores ab cubertes, tres rest de spart, un migentser e los dos prims nous, dos garbells un spes altre de tirar pedres.
It. un olla de terra que es mitge de polvora de bombarda, sis pedres de cerabatanes.
It. dos perns de ferro continent quiscú quatre palms e una portadora per obrar sotil.
It. una palla de ferro ab son manech bona e nova.
It. tres cobritaulas de stam vert ab sos senyals de la Ciutat bons.
It. un tinter de fusta pintat ab son gorniment ab senyals de la Ciutat.
It. una ampolleta de vidre ab son gorniment de fusta per passar miges hores.
-374-
Amicorum quosdam fures esse temporis, ait Seneca. Tu contra Pompili facis; curas enim et instigas ne surripiantur amicis neue negotiis obruantur. Rogas unum aud aliud: quo temporum mora fructum aliquem litterarum his, quos diligis, pariat; appellasque negotia ipsa impedimenta quodam philosophim et sublimioris exercitationis animi interceptionis. Interrumpisti nuper per epistolam negotiosas legum actiones gratissimo rogatu. Cupis enim ut quae de urbe mea eiusque agro et principatu, incolis et situ, deque eorum rebus preclare magnificeque gestis apud priscos auctores et fide dignos legi, ad te scriberem, addita per strictum usque ad nostra tempora historia quod libens feci; id te exposcente ut de eruditione taceam amicorum optimo. Placuit mihi a nostra quamquam labore et vigiliis obnoxia tamen ut iuris prudentes volunt non minus quam tua vera atque sacra philosophia, ad mitiora et cunctis iucunda studia, tui gratia et materiae diuertere; placidiorique exercitio patrium solum, velum praesens, mente paulisper collustrare. Igitur ut a conditore ordiamur: Qui ab Hercule conditam tradunt recentiores parui momenti auctores habentur, nulla adiuti priscorum auctoritate aut probabili coniectura, verumtamen ex opinio in vulgus sparsa, fouente iactancia, difficile truditur. Unde veterum quidam Poetarum huic annexi Barcinonem Herculeam dixerunt; quod nonnulli tamen a cultu Iouis, non a conditore dictum, conspicantur; eorumque opinionem ex Macrobii sententia, sed non liquido, ut nobis videtur, comprobare nituntur; qui ait summum maximumque in citeriore Hispania Martis numen fuisse, quem ipse ex radiorum ornatu solem interpretatur; eundemque esse et Iouem et Herculem. Quin etiam ad suae opinionis confirmationem extare hodie aiunt, vetustos lapides delubri Martis in agro Settabiano, ubi Mars dominus ut Sol et Hercules appellantur; verum validior surgit opinio ex his qui existimant ab Amilcare Barca PÅ“norum strenuo et sapientissimo duce fuisse conditam primi belli Punici temporibus. Etenim PÅ“ni et Carthaginem in agro Spartario, explorata opportunitate insignis portus, construxere, ubi exile oppidum fuerat ante, a teucro positum, et plures alias urbes in Hispaniae littoribus. Itaque cum haec tum nomen (nam et Barcine etiam a veteribus est appellata) vel eiusdem argumento iudicant e familiae Barcina fuisse conditorem. Ea Carthagine et per universam Africam clarissimis imperatoribus excellens fuit; quippe qui maximam senatus suze Ciuitatis partem ad se traxere non absque inuidia Gisgonum atque aliorum nobilium factionis aduersae. Originem domus primariam, a Barce antiquissima urbe Libyae nonnulli existimant. Sed ne huius disquisitionis vel fragilis opinionis onumisse videamur, credidere quidam Barcinonis primordia a Barcilo urbe Carioe fuisse, ducti, ut reor, magis similitudine nominis et Grecorum Asiaticaeque gentis profugiis atque erroribus, quam veterum traditione. Porro primum qui urbis nostrae meminerit, reperio Pomponium Melam. Is, Augusti temporibus, inter parua oppida orae Hispaniensis Barcinonem enumerat. Sed Plinii Secundi tempore coloniam iam fuisse constat Romanam, Fauentiamque cognominatam; interque colonias ius quoque Italicum sub diuo Alexandro habuisse, responso Pauli iurisconsulti ostenditur. Diocletiani -375- item tempore perfrequentem fuisse urbem legimus et suburbiis auctam, attrita prius per Germanos sub proeside Gallieno Tarracone. Diui verò Constantini principatu, haud parui nominis et opulentam urbem fuisse ex scriptoribus animaduertere licet. CÅ“terum prius quam in sequentia tempora perscribantur, erit operae pretium antiquissimos quosdam ciues urbis nostrae florente in Hispaniis Romana R. P. referre. Scio equidem Romanorum nominum suscitata venustate gaudebis.
L. Licinius secundus et L. Licinius Sura ciues nostri fuere et uterque Consul, sed non uno tempore ut in Epigrammatibus legitur, et eiusdem familiae P. Licinius; notae etiam poetae Martiali probitatis. Fuit et municeps noster C. Publius Melissus qui ob causas utilitatesque publicas ex fide atque constanter defensas, statuam in foro Barcinoni meruit et IIIJ Vir eiusdem urbis creatus est. Is magistratus at Seuiratum postea auctus est, fuerunt et ex ea urbe C. Iulius et M. Antistius homuncio et amaenioris ingenii M. Conetius et Caluitius Paulinus huic omnibus honoribus in R. P. sua summa cum laude perfuncto etiam statua posita est, curante Sergia Fuluinilla rarissimi exempli fœmina. Sed et huius generis viro ciui tamen Ilerdensi, Gal. Paulino, qui ab Hadriano Caesare equo publico donatus est, statuam olim positam, fuisse Tarracone cum, titulo optimi, et in R. P. liberalissimi ciuis nunc etiam inscripta marmora ostendunt. Nobilitata fuit et olim monumento clari adolescentis Sp. Pomponii magistri equitum qui sub Afranio meruit. Eius epitaphium. circumfertur sub his versibus:
BELLO SERTORIANO
SUSCEPTO VVLNERE
A CALAGVRRITANO HICIA
QVEM EXTEMPLO FODI
ACQVIRENDAE VALITVDINIS CAVSA
BARCINONEM PETII
AESCVLAPIO VOTA VOVI
TEMPLVM INGRATO
VT FIERET STATVI
MORTE INMATVRA. ME
INTERCIPIENTE A VALI
TVDINE ET AB AVRA ADOLE
SCENTEM MISERABILITER
DESTITVTVM VIDES
Hoc ipsi epigramma alicubi fortasse Barcinoni latem vel iam perditum minimè legimus, sede ius testimonium habemus Cyriaci Ancoristani Epigrammatum, per orbem sanè diligentissimi collectoris, cuius ad nos sex haud parua volumina peruenerunt. In hac quoque urbe erectus fuit olim fornix a M. Aurel. Antonino Faustinae Augustae, cuius adhuc Epigramma in marmore cernitur. Post Constantinum, sub Theodosio, claruit L. Dexter historiarum scriptor, Proefectus Praetorio: cui Hieronymus libellum de Illustribus Christianis dicauit. Sed nec caruit sanctissimis viris, Religionem nostrain professis, et qui Pontificatum sub primitiuis Christianorum conuentibus in ea urbe prouidentissime tenuerunt. Quorum habentur egregii L. Victor, Aeius, Alexander, Theoticus, et mox sub Theodosio superiore Pacianus cuius adhuc ara colitur, vir, ut ait Hieronymus, castigata eloquentia illustris; et ab hoc Seuerus et Idalius huius sanctissimi seuis pauca quedam per intervalla podagrae scripta legimus. Ornauit et haec tempora autistes Olympius, cuius persigni exemplo Pontius Paulinus Aquitanicus sacris nostris in hac urbe iniciatus, ad Pontificatum Nolanium assumptus est; huius extant epistolae ad Licentium Poetam, Aurelii Augustini alumnum Religionis et humanitatis plenae. Assertores etiam usque ad necem habuit sacrosanctae Religionis Eulaliam virginem, et Euphratem Arabem aduenam, et hos Diocletiani temporibus; qui sub fatta suspione inmissi per Christianos in Nicomedia incendii persequebatur toto urbe in sontes, similis etiam occasio Neronem olim ut in Christianos saeviret mouerat, sed alia causa Decianae persecutionis fuit, quod ipse Decius Caesar orarium romanum spoliatum ab Imperatore Philippo, adolescente diceret, profusionibus factis in Fabium Christianorum antistitem, qua ratione et diuus Laurentius Celtiber thesauri Pontificii et a Fabiano in Christum transmissi cultos, diris, variisque; cruciatibus adfectus -376- est; et cum sempiterno nomine finem vitae adeptus; cui merito ex coelitibus soli Romae quinque quae cernimus, percelebrata templa dicauit. Eodem quoque supplicio indignè necati sunt in hac urbe Anastasius Ilerdensis, vir Equestris ordinis, ex eiusdemque Diocletiani aula et alii quidam, tametsi nonnulli apud Betulonem oppidum Barcinonis littori proximum occissos tradant. Sed iam ad temporum seriein reuertamur.
Irruentibus sub Honorio et Theodosio in Hispanias Barbaris, captaque et diruta a Vandalis eius tractus insigniore urbe Tarracone, succreuit habitatoribus Barcino, paruit post hoae Goticae genti et Alanis, ut reliqua Hispania. Quo tempore Ataulphus Gotorum Rex, Theodosii Imperatoris sunti gener; quia in more Romanos propter coniugem mitescebat, conspirante clam Vallia, dolo suorum ibi interfectus est; creditur a nonnullis vestigiae quaedam, columnarum et antiquorum ruderum, quae in paradiso sublimiore urbis parte videntur, sepulcrum olim Ataulphi sustinuisse; pars reliquias arcis, alii porticus arbitrantur; fama vulgi habet Herculem ibi monumento conditum quae opinio scriptu Salustii iniciatur; nam his in Hispaniae Herculem sepultum fuisse Afris et Iberis persuasum testatur. At Barcinoni sub ditione Gotica augescente populo suburbanae domus constructie sunt, interque maiores Hispaniae urbes habita est; nam et sedem tum ibi Goti quae postea Toletum translata est atque a Lusitania ad citi Alani constituerant idoneam rati ad tutelam Pyrenaei, simul et maritimos exercitus inde facilè in Italiam vel Numidiae littora mittendos; ex copia item materiae, ad construenda nauigia, accedente commoditate extantis tunc portus. Quodque Barcinon in Boeticam per maritima vel in Celtiberiam et penitiorem Hispaniam per mediterrenanea euntibus atque redeuntibus quasi obvia ab utrumque iter occurrit; unde existimatum est a non vulgaribus propter consistentem tura maximè in ea regione Alanam et Gotorum gentem, inceptos appellari Gotalanicos populos; qui nunc Catalani dicuntur. Etsi quidam ab Angario quodam cognomento Catalone, Germanorum duce dictos fuisse scribant, quem ante Caroli magni tempora non legitimo exercitu ut Sarracenos pelleret, Hispaniam intrasse traduunt, militibusque suis Catalanorum nomen indidisse, et paulo mox, dum Emporias urbem obsidet, occubuisse, hunc ducem quidam non Germanicae, sed Gallicae gentis fuisse ferunt e Catallaunica regione singulari prelio memorabili. Superiora sanè astruere illius temporis scriptores videntur qui usque ad Caroli Calui tempora hanc regionem Hispanicam Goticam et prouinciam Narbonensem Gallogotiam appellant. Sed iam Getarum tempora repetamus; Goticam deinde gentem post ducentos annos in mores latinos pÅ“ne transformatam, sed diuturna pace proeseguem plurimoque luxu et variis ac flagitiosis etiam libidinibus eneruatam; euertere Sarracenorum, quos nunc diximus et Maurorum. permistura genus. Itaque notissima Roderici Regis clade, Barcinon capta peraeque ut cÅ“teroe Hispaniae urbes, acerbè quassata est preter Cantabros, Astures, atque Pyrenensium aliquas gentes, quas vix locorum asperitas est tutata, universa Hispania in Mauroarabum ditionem peruenit, mirumque profecto visum est, ut, quam, Romani prouinciam olim, continuis ducentorum annorum et calamitosissimis bellis vix bene subegerant, qui eam Barbari perexigua quindecim mensium mora in seruitutem redegerint; Quinimo nec latis Hispaniae finibus contenti, sed Pyreneum transgredientes et Aquitaniam, et cuncta inferiora usque in Arelatem obtinuere. Tanta fuit aduersantium syderum urgens potestas, vel diuinae potius mentis in degeneres a maiorum moribus populus aperta punitio.
Recepta deinde sub plurimae famae Carolo et Ludouico Augustis Barcino, a principibus gubernari caepit, qui Comites appellati sunt, et ciuibus rursus augeri, militiam quam commercia exercentibus. Quorum praestantia Comites bis a Sarracenis captam Barcinonem receperunt ac longè latèque etsi parua manu, dominatum auxere continuis bellis innumeris Barbarorum exercitus profligantes. Tarraco primum quae a Gotis parum et a Sarracenis plusculum instaurata fuerat, subinde et Dertosa commerciis opportuna, et Ilerda, clara urbes, a iugo Mauroarabum per eos liberatae sunt et Catalanorum nomen vulgatum quorum Barcinon metropolis fuit semper utque summatim magna et multa perstringamus a famibus Iberi Niceam usque sub Alpibus Imperium pertulere. Sed ne Catalanorum res etiam in Africa et Oriente splendidè gestes texere videamur, quod sequente vita alterius et protensioris crit operis, ad urbem duntaxat nostrara redeamus.
Iunctis Aragonensium et Catalanorum imperiis sub Innocentio II conspicua suscepit incrementa; captis praesertim Balearibus pulsisque a praeculto agro Valentia Afris; quo tempore mercaturae pariter et militiae intenta Barcino breuique hostium spoliis et commerciorum lucris amplificata inter primas Hispaniae iterum et celebriores Europae connumerari coepit; continuata usque ad nostra tempora gloria. Siquidem in omnibus et grauissimis bellis quae in Sicilia, Sardinia atque Italia, lateque per orbem a Regibus Aragonum faeliciter gesta sunt, naualibus maxime proeliis praecipui auxilia Barcinonensium fuere, prorsus nec ullae sine eis parte victorie. Auxerunt nomen, facultates, nauigatio et libertas, senatui populoque, -377- a regibus ob ingentia merita concessa; item religionis et iustitiae obseruantia, ad hoc publicarei priuataeque, cura laudabili adiuta parsimonia et conseruatrice Imperii concordia, expurgataque, inprimis ciuitate velut dulci reipublicae perniciem otiosorum incolatu.
Plurima et perpulcra quorimdarum ciuium nostrorum belli et pacis facinora iam nos, Pompili, sollicitant ut pandantur. Sed ea uberiori operi Catalanicae historie reseruatur ad iuridice gubernationis formam transeuntes.
Post Punicam dominationem cuius nihil liquidi exploratum habemus legibus, paruit Barcino, primum Romanis, quibus per Gotos exactis, intrusae Barbarae, lingua tamen latina promulgatae, in quibus Romanae uti petricose atque ambagiosis subtilitatibus inutiles abrogantur, et in eisdem inter nationis. Goticae homines et Romanos (sicut tunc Hispanos appellabant) coniungia prohibentur ne feritas gentis. Romani sanguinis conmistione mollesceret, quae sanctio, longo post tempore, mansuefactis Barbaris, sublata fuit; sub ipsis Comitibus aliae leges subortae sunt, rudi sermo ne conscriptae, nec sententiis ut plerisque videtur satis cohaerentes vacantibus utpote ea tempestate armis magis quam legibus incolis, quia manu Comitum omnia pene gubernantur sub regibus adulta iam urbe Romane leges a Iustiniano digestae restitutae sunt; additis quibusdam municipalibus quarurn studio dediti complures, inter primos legum peritos claruere; tametsi pauci utcumque periti nulla scipta reliquerint forensibus omnino actionibus occupati quae acutissimè atque exactissimè in Barcinonensium foro etiain nunc peraguntur. Accedit grauitas et librarum animi iudicium, quo ciues nostri proecipui commendantur. Hoc igitur tenore morum et serie legum opibus et gloria florentem ciuitatem nostram pueri vidimus, eandem adolescentes mutata fortuna labantem, sed nunc intestinis bellis attritam opibus exhaustam, ciuibusque infrequentem, dolenter cernimus, atque utinam senes reminiscentem videamus, quod cura quidem et beneficentia optimi maximique principis Ferdinandi, ut eueniat, haud desperare licet. Haec bella luxus et ciuium discordiaepartim (quibus opulentissimae urbis periere), partim tenaciter libertatis, licentia principis laesae pepererunt.
Summa bellorum ratio haae fuit: nam, singulares causas et subinde aerummas et cruentos annales» velle perscribere non est huius operis. Quare ad situm urbis transeundum est.
Pristini oppidi muri vetustate notabiles, integri adhuc videntur, paulò editiore parte urbis, cum quatuor duntaxat portis, nunc etiam nouem sunt. In illarum turribus capitis bubuli statuae dum conderetur urbs positae fuere ad paces adque imperii votiua signa. Hoc vetus oppidum et quae quondam suburbia fuerunt illi circumquaque addita amplectuntur nunc nouae urbis muri; quibus insuper proauorum nostrorum temporibus adiuncti sunt ab occasu alii recentiores muri quae postea succreuerant pomaeria claudentes; redditque uniuersa urbs in plano iacens nouam faciem hemicycli, seu Clitterae utroque capite, apertum aequor tangens; unde expugnatu difficilior fit: exposita per frequentes procellas hostili classe naufragiis; nec facile vel aestate, auxilia prohibente, Etenim tutius noctu et haud raro per lucem inter numerosa hostium nauigia, auxiliarias naues littus urbe subire vidimus incolumes: Mare ipsum nostra tempestate etiam aduersum ostenditur afflictoe urbis, duin soluto veteri limite, obrutaque littorali area, urbem petit, excauatque muros et maenia intus aperit unde pulcherrimae aedes tractandis commerciis reponendisque temporariis mercibus ad littus positae, undarum pulsu concursae ruinam timent et satis, difficile est hybernos fluctus insanientis pelagi obicibus arcere. In quo tamen ardenti cura laboratur obiecta immensitate molarum.
Intra urbem templa visuntur pulcra quidem et egregia, imprimisque plurimo claroque sacerdoteornata, interque ipsa templa, vetusti operis diui Michaelis apparet, populari peruiglio frequentatum, quod olim Aesculapio dicatum fuisse nonnulli arbitrantur; argumento asserunt pauimento inscriptos angues; ab aliis templum fuisse louis existimatur pari primariae urbis religione. Nam Tarraco eximio templo et cultu Iouis enituit; hoc sane ex monumentis antiquorum lapidum patet, Mineruam templum habuisse Barcinoni haud procul ab urbe, Veneris aedes fuisse fertur, ubi fanum diuae Eulaliae Emeritensis antiquitate venerabile, a Christianis dicatum fuerat, in quo sepulcra ciuium Romanorum ante demolitionem vidimus. Nam per superiora bellorum tempora, ne praesidium hostibus redderet, quod per obsidionem Gallorum euenerat, non absque graui vetustatis dispendio a nostris dirutum est; sed nuper eodem loco erectum. Muri et domus urbis ex lapide sunt qui in monte Iouis, ab occasu urbi prope iuncto semper renascitur. Viae in ea non luto sordidae aut porticibus occupatae conspiciuntur; sed nec clum protectis subgrundiisue aut maenianis obtegitur, proinde nec aedificiorum frontispicia deformantur, quibus multas alioqui percelebres urbes dehonestare comperimus. Mons ipse ad decoram urbis accedit et salubritatem, intercepta palustri aura absolutos undique et contra Zephyrum erectior cernitur, laeto vinearum et arborum conspectu; probata in eo rubrica eruitur effossorum olim metallorum ut multi autumant, index. Nec fontibus caret limpidissimis, aut vinacibus herbis, prospectu vero tam longiquo, ut quidam Balearicos -378- montes inde, aegre tamen, sub Occasu aut Ortu solis cerni contendunt. Constans fama tenet ex remanentibus orta vestigiis, olim urbi portum reddidisse monteus ventis Euro atque Austro interque; hos medio tutissimum; quibus plaga illa validius infestatur, hic postea siccus relictus est, refluente longius Salo, ideoque, colonis fabricatio inchoata, famam confirmare Artemidorus videtur, qui ait Laletaniam, cuius caput est Baroino, portubus frequentem fuisse: sed et idem his versibus. Auieni apertè ostenditur in ora Maritima:
|
In summa montis specula est posita ubi olim fanum puisse Iouis non pauci consentiunt. Nunc ediculas habet annuis ciuium conuentibus, iucundè simul et religiosè inuisas, inque iis procul dubio pulcro fonti vicina percolitur, Iuliano dicata quam vetustate collabentem, L. Desplanus Archidiaconus vir claritudine et generosa probitate praenitem nuper instaurauit, fons ipse non prorsis abolita veteri superstitione, aditur a plebe fortunae, lortis festo ·VIII· Kal. Iulias per famam apparentium eo die Nympharum verbena et filice coronatarum interque montem et Rupricatum flumen, quod per septera ferme millia passuum longe ab urbe pelagus ingreditur, palustria loca sunt, frugifera tamen alicubi et pascuis non ignobilia, fluuius ipse ubi accrescit, pontis sepé vel impatiens est, vel mutato curso fallax. Urbs amaeno magis quam festili loco posita est, littore satis profundo, praeter quara ad Tascas; haec loca sunt contra littus ad octo ferme stadia, ubi arenarum dorsa inhibent atque irritant mare, unde extra desurgere naues solent. Duos habet amnes predictum ab occasu et Betulum qui et Betulus dicitur, ab ortu fluentem proprisquius, tenui alueo, sed irrigationibus utili, unde riui per forsas et sulcos aquarios decurrunt in predia terreni et structilis operis, molinas etiam citantes. Scatent et intra urbem frequentes putei non improbae aquae Ducitur et aqua e fonte perenni per lapideos cunniculos in urbem, eque, receptaculis et castellis per labra vel saltus in varia loca effunditur. Mulierum praeterea peculiaris pulchritudo et matronate decore letiorem ciuitatem reddunt, unde et tenacior manet. Torus et soboles sit generosior. Ambitus stadiorum circiter ·XXV· eademque poene dimensio, est Neapolis Italicae, sed Neapolis hodie ciue et aduenis plenior habetur utque Germanice gentis pulcerrimas, sed gelidas urbes relinquamus, Florentiam Etrurie clarissimam urbem an pulcritudine et munditiis vincat Barcino iustissima hactenus dubitatio est; huius sane situm prestantiorem omnino esse propter littus et celi apricitatera nemo inficiabit. Ferunt Astronomi eam sagittario suppositam praecellenti Ioui domestico, interque multa urbis instituta ampliori quam diximus operi inserenda. AEDILITI SUNT ET MERCATORIAE LEGES FER HAS IUDICIUM EX BONO ET EQUO ET SUB COMPENDIO REDDITUR A DUUMVIRIS QUI CONSULES APPELLANTUR; UNDE CONSULARES LEGES DICTAE SUNT; QUARUM HAC TEMPESTATE NON IN EA URBE MODO USUS VIGET, SED FER CUNCTAS FERMÈ MARITIMAE CIUITATES NAUTICAE ET MERCATORUM CONTROUERSIAE HUIUSMODI LEGIBUS VEL EX HIS DEPROMPTIS SUMMA CUM AUCTORITATE TERMINANTUR. UTQUE REODIAS OLIM, ITA PLERIQUE NUNC PER URBEM BARGINONIAS LEGES APPELLANT, AEDILITIAE QUOQUE PLURIMIS ET INCLYTIS URBIBUS EXEMPLO FUERE. Criminum animaduersio ciuiliumque causarum notio per creatos a Regibus Magistratus maiore ex parte exercetur Pontificalis fori iurisdictione excepta. Cura frumentaria et R. P. per Quinqueviros hodie gubernatur anniversario munere, adiunctis XXX duobus aut Centum Viris si grauiora immineant. Ab hoc procerum ordine, admissa etiam nuper in partem senatus plebe decreta emanant. Creditum est popularem hanc admissionem initia ruine urbis nostris parauisse, inepta ad gubernationem plebe, insolentia atque indignitate imperandi, atque consulendi, tura de dissidia vel propter inuidiam nobilitatis promptissima et denique apta gubernari magis quam regere. Sunt et Monetales operumque et erarii Praefecti et Scribae: ac plures alii magistratus nulla iniuria historiae tacendi.
Habet urbi insigne mensam depositoriam fidei vel alienigenis et ignotis pertinacissimè nullo periculo culpaue aut mora excusabilis. Illud quoque imitandum: quod in multis speciosis urbibus et Romae negligi miramur, in Tabellionem, Chirurgum et medicinarium admitti neminem, nisi probatissima fidei examinatique; curiosius exercitii; optima certè consuetudine ne fides dolosae aut imperitae manui temere commîtatur.
Nec non, et hoc a compluribus laudari vidimus, quod urbem nostram Iudaeis nequaquam licet habitare, ut pote generi hominum sordido, libidinoso atque impudenti, et nisi seruitute reprimeretur, superbo atque crudeli. Ad haec quod est gens faenoris aliorumque, noxiorum R. P. questuum sit profunde consectatrix. Quodque caeteros mortalium, nescio quo singulari odio dolis atque fraudibus circuniscribere conetur. Unde nec hi, quorum maioribus Iudaica origo est, tametsi Christiani nominis et forsitan probi, ad -379- honores R. P. nostrae ant Tabellionatus, vel Medicinarum officia admittuntur; existimantibus cunctis perdifficile maiorum mores et vix obliuione generis exui posse. Sed nec Mahometicae Religionis hominibus in eadem urbe, praeterquam seruis commorari permittitur, ne pura Religio, aliarum usu capitis superstitionibus deprauetur: neue religionum et cultus in una eademque ciuitate diuersitas, inuidiam, odia, imposturas et dissensiones et clades interdum atque extermina R. P. pariat. Quod in Antiochensi et Alexandrina aliisque clarissimis urbibus euenisse, qui res gestas legerit facilè intelliget. Magnificant ciuitatem praeterea populorum conuentus totius prouinciae Catalanicae et urbium oppidorumque contributiones, a quibus urbs nostra, ut Nobile caput, colitur et augetur; quorum numerum praeter vicos plusquam quadringentorum esse compertum est. Quas referemus regiones et oppida. Clariores habentur Gerundenses et qui Emporitanorum uberem et portuosam regionem incolunt, et his vicini prisci nominis Ausetani et Iannipolae, fullonica noti. Interque conualles Pyrenaeorum Cerretani, antiquissimi Hispaniae populi in quibus Liuium Salinatorem oppidum condidisset perhibent Sertorii temporibus, quod extat, perque Pyrenaeum veteri Aquitaniae contermini, Paliarenses noum appellationis, Tum Sicuritani aurifero amne perfusi et sub eis Ilergetani campestres qui'et Urgellenses dicuntur, littora olim versus Seletanos attingentes. In quorum finibus Ilerda veteri historia et nunc litterarum. Gymnasio, clara posita est, fructifero solo, sed nebuloso per hyemen cÅ“lo taxata. At sub Urgellensibus versus maritima iacentes, Cumulatii, Albimontani, Barbarienses, çonuallis Sigarrienses et pratenses habitant, et a latere Ceruarienses, et varii ac caudi salis fossores Cardonenses. Item Minoriscenses cun Mediolanensibus et iuxta hos supra Barcinonem Rubricaticenses et sub latus Vallenses atque ad oram Barcinonis, ab ortu Marisini et versus Gerundam siluosis saltus incolae, Caprarienses, et aurileguli Tarnicolae; interque Barcinonem et Tarraconem libero praelati oppido Penitenses, ac deinde quondam primi et maximi Tarraconenses cum eorum amaeno agro olim Suesetano, a magnitudine suum ut quidam extimauere, dicto. In ipsisque Catalanorum finibus Dertusani positi sunt, et Ibericenses. Itemque cis Pyrenaeos Catalanici nominis in Gallia Narbonensi, habitant Ruscinonenses nobilem agrum colentes; quorum hodie caput insigne Perpinianum, lanificio pollet, supraque hos ad radices Pyrenoei Confluentani sunt, fossilium et fluentium metallorum possessores. His fermè regionibus ac urbibus et aliquod clarioribus oppidis hand exactius, quam nunc conuenit, descriptis Catalonia clauditur. Horum Barcino princeps est mater. Quarum gentium tractus in longitudinem ferme centum septuaginta millia porrigitur: Latitudinem verò ubi maior centum triginta. Ab his olim gentibus deductae ab Ibero amne usque in Baeticam plures coloniae, quarum plane longè clarior Valentia, et in Balearibus, Maiorica, Regnorum sedes alio opere celebrandae, et validum in Sardinia oppidum Calaris, praeterea, et in Graecia quondam percelebres Athenae et Zacynthus insulae, et Icossium in Africa Catalanorum coloniae fuerunt. Unde non temerè quidam Valentinos et Maioricenses, horumque regnorum incolas ab origine atque lingua Catalanos appellauere.
Superest ut de agro Barcinonensi dicamus ab antiquis Leletanus est appellatus, maiori tractu montuosus est, aut distinctus collibus; ideo non plurimi et ignobilis, ut olim, sed ubi cura adhibetur, laudati vini ferax; mutata posterioribus vitium cultura, maturataque ob densitatem musti feruoris mora, fertque oliuae et fructuum paene omnium copiam, qui arboribus nascuntur, sed et mellis et frugum, exiguo tamen in frumentis reditu, venationi quoque de aucupio aptus est. Ex suburbanis salubriora habentur praedia procul a littore propter lacunas et stagna quae Betulouis et Rubricati ostia circumstant. Ideo si liceat patriam describenti vel minutioribus oblectari, laudantur villae versus Ortanos, Areolum collem et albas petras. Syluas habet caeduas complures Barcinonensis ager. Quare et materia abundè proebetur structurae nauium. Pinus in eo frequentissima nascitur, copioso fructu atque esui pergrato. Artemidorus Leletanum agrum bonitate praccellentem tradidit; esculenta enim omnia ibi orta sapidíssima notantur. Barcinonensis quoque Muriae conditura apud veteres in pretio fuit. Hodie, ut cernis, a Barcineis rebus praeeposci Rome solent cultrorum omne genus, qui ad mensas, qui ad tonstrinam et Chirurgicos, quique ad pugillatores, et muliebrem quoque mundum pertinent. Sed quid non iam Roma externae voluptatis ad se trahit? etenim leuia et praemollia, quae flaccida appellantur, stragula ab urbe nostra perseruntur; quo delicatius per hyemen cubare liceat; aduehuntur et inde percandida et versicoloria vasa vitrea, cum Venetis certantia, et exilia quae vocantur thoralia. Quod si quibusdam, quae pauca sunt, urbs nostra carere videatur, ea peregrina nauigatione supplentur. Itaque sit ut habitatoribus vel ad delitias desit nihil. Habet et aquas calidas Barcinonensis ager in Vallensium regione ab antiquioribus rectè memoratas et quas plerique Cerretanis in Roscinonensis et his quae in agro Gerundensi sunt, praetulere. Habet et marmoris optimi et auri atque argenti fodinas ad Senium mogteni quamquam Tarraconenses et Saguntini lapides ad pauimenta meliores et ob cÅ“lestem colorem gratiores putentur. Et metallorum effossiones quae in Feliceto ad pagum Argentarium et mansiones rubras fiunt, hodie Seniensibus notiores sint. Haec -380- sunt loca quae decem fermé millia a Maura oppido Iberi absunt. Est enim Hispania cum multarum rerum prouentibus Felix, tum vel maximè omnium metallorum paeene ubique ditissima. Testes fuere olim Paeni et post deinde Romani, qui intimis adque supernis Iberiae opibus praecipuè adiuti; videlicet metallis, frugibus, materia, lino, sparto, vino, oleo, lana, salsa, salsamentanis, corio et equis et pugnantibus denique ac veré viris, diuturna atque ingentia bella per orbem confecere. Extant etiam nunc pluribus in locis uniuersam Hispaniam effossionum illorum temporum aperta vestigia, superioris et nostrae aetatis negligentiam vel seguitiem aceusantia; proinde et quotidianae illae querelae ortae, auri valorem indies augeri, liquidissima certè causa, cum aurum ubique gentium vel per luxu consumatur, et ubi plurimum gignitur intra fÅ“cundissima montium viscera non sapientiore contemptu sed per ignauiam relinquatur; ad cuius profectu continuam egestionem non dicam captinorum sed facinorosorum per prouincias ingem atque ingentem numerum sufficere posse quis neget? longèque Reipublicae fore utihus ut qui in tenebroso carcere miserabile otio, squalent, vel ad remum damnati adiumenta saepe numero piraticae et scelerum ministeria traduntur, fructum aliquem publicae res in metallis eruendis, aliisue operibus publicis exercendis, noxia corpora preberent. Nec hoc perspicuo exemplo caret; etenim reorum imprimis opera prouidentissima orbis domina muros, templa porticus et thermas construxit; item portus, theatra, pontes et palatio qua miramur aedificauit, hac ratione longissima Italiam, diuersis viis latissimè strauit acuarios atque altissimos aquarum ductus stupenda longitudine continuauit. Appenninuraque sexingentorum stadiorum producto ponte urbi coniunxit ut remoti montes pulcerrimo fontes vix accolarum haustu notos, quasi captiuos, per saltus et aspera montium tractos siui servère cogeret. Sed nescio quo me pacto urbis magnitudo a patria ad se reuocauit. Quare iam finis operi imponendus erit.
Hoc perstrinximus, Pompili, de urbe ex qua editi in lucem sumus, utque amici genus non ignores, honestis maioribus; patre jacobo Paulo Jureconsulto (si filius in re obscura testis idoneus est) consummataae inter opes et gratiam Principatum virtutes et doctrinae. Te nunc inuicem accingi cupio ad id quale me ipse rogasti: utque nos strictim de urbe nostra conscripsimus, tu quoque excelsae tuae, vel potius communis urbis res iusto sed clariore opere absoluas: mihi sufficiat amico simul et patriae, quod debeam. vel tenuiter exsoluisse.
Barcinone anno M·CCCC·XCI· regnante Ferdinando II Castellae et Aragonum Rege.