Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice


 

11

Barral Editores, Barcelona, 1972; Sirmio, Barcelona, 1990. Ces lettres sont adressées essentiellement à Joan de Monpalau. On trouve aussi dans les ouvrages cités les réponses de leurs destinataires.

 

12

Philippe Contamine (1980: 252) montre comment, vers le milieu du XVe siècle on redécouvre l'intérêt de pouvoir disposer d'une infanterie nombreuse et économique. La chevalerie prend alors du plomb dans l'aile. De plus, pour le Royaume d'Aragon-Catalogne la reconquête est terminée, ce qui n'est pas fait pour arranger les affaires des chevaliers.

 

13

Sa date de naissance n'est pas connue, mais on la situe dans les dernières années du XIVe siècle. En janvier 1425 il est déjà mort. Cf. "Jordi de Sant Jordi" Martí de RIQUER I MORERA, Història de la literatura catalana II. Barcelona: Ariel, 1964, pp. 154-159.

 

14

Lletres de batalla, cartells de deseiximents i capítols de passos d'armes. Ed. de Martí de RIQUER I MORERA. 3 vv. Barcelone, Barcino, Els Nostres Clàssics, 1963-1968.

 

15

El tarannà lluitador i bregós de la família, com el de tants d'altres cavallers valencians de l'època, és també una característica de Joanot Martorell" dans "Joanot Martorell i el Tirant lo Blanch" Martí de RIQUER I MORERA. Història de la literatura catalana III. Barcelona: Ariel, 1964, p. 307.

 

16

Esteban SARASA SANCHEZ consacre tout le chapitre 3 de son Sociedad y conflictos sociales en Aragón: siglos XIII-XV (estructuras de poder y conflictos de clase) (Madrid, Siglo Veintiuno Editores, 1981) au banditisme féodal qui opposa les nobles entre eux pour des problèmes tant publics que privés.

 

17

Dictionnaire de la France médiévale, Paris, Fayard, 1993, p. 388. Cf. aussi l'article "pas d'armes" du même ouvrage, p. 734.

 

18

Voir en particulier le chapitre I, "Cavallers errants i senyors bregosos" de Aproximació al "Tirant lo Blanc", Barcelona, 1990, pp. 31-57 et le chapitre I, "La aventura caballeresca en la vida real", de "Tirant lo Blanc", novela de historia y de ficción, Barcelona, 1992, pp. 25-68.

 

19

En 1419 Ausiàs apparaît déjà comme mossèn, ce qui signifie qu'à cette date il est déjà cavaller.

 

20

Riquer écrit (1964: Història de la literatura catalana III, 400): "L'activité [littéraire] du grand Valencien se déploya entre 1425 et 1459" ["L'activitat del gran valencià s'escolà entre 1425 i 1459"]. Ausiàs a donc écrit jusqu'à la fin de ses jours, puisqu'il meurt le 3 mars 1459, à l'âge de 62 ans. Il est à remarquer que Joanot commencera son Tirant le Blanc que l'année suivante, en 1460, et qu'il n'en finira probablement la rédaction qu'en 1464, juste avant de mourir, entre janvier et avril 1465 (Chiner 1993: 14).

Indice