Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.




ArribaAbajo



189YOm recort be / del temps tan delitos
ques ja passat / ignor si tal venra
sil conseguch190 / merce, nom fallira
car, pietat / fet haura pau ab vos
-f. LXVIIr-
preareu mi / qui’n temps antich, preaueu  5
e confessant / queus dolieu de mi
ara queus am / pus, que james ami
tornau vos lla / hon de / primer estaueu

Pus, que d’abans / me trobe desijos
e lo desig / james en mi morra  10
car per sa part / mon cos lo sostendra
lenteniment / no sera despitos
vos desijau / ami que desijaueu
per tal voler / del que yom, contenti
ara queus am / pus, que james ami/  15
tornau vos lla / hon de primer, estaueu

E si raho / fon que ben volgut, fos
mills ho meresch / mon vll nom dasmentra
car, per gran dol / moltes veus ne plora
e no plorant, / mostrauam doloros  20
vos de gran goig / lo Te deum, cantaueu
lagrimejant, / malediccions, canti
ara queus am / pus, que james ami
tornau vos lla / hon de primer estaueu

Comtar no dech / les passades, dolors  25
car, poca fe / per vos, tost hi sera
qui’s menys d’amor / altr’amor, no sentra
car, no ha sguart / l’hom rient, al ploros
si ben amant / lo terç d’un jorn passaueu
haurieu grat / del que, per vos passi  30
ara que us am / pus, que james ami
tornau vos lla / hon de primer, estaueu
-f. LXVIIv-

Reclam a tots / los meus, predecessors
cells qui amor / llur cor enamora
e los presents / e qui d’apres vendra  35
que per mos dits / entenguen, mes clamos
e si en vos / coneixença’justauen
mal grat haureu / del que fes, vn mati
ara que us am / pus, que james, ami
tornau vos lla / hon de primer, estaueu  40


Tornada.

Plena de seny / sil cor, me cartejaueu
trobareu clar / queus, amare, sens fi
ara que us am / pus, que james, ami
tornau vos la / hon de primer, estaueu




ArribaAbajo



191SI’pres grans mals / vn bem sera guardat
mos guays, e plants / en delits conuetran
apres los mals / los bens, millors parran
e be, no val / tant com no es preat
Rey pot ser dit / lo pobre dins sa pensa  5
per vn petit / do, que li si’offert
e lo rich hom / de larguesa desert
gran suma d’or / pobretat nol defensa

Mon pensament / embolt en amor, pensa
com tot son be, d’aquest loch pusque traure  10
no piados / amor lo veu, mort jaure
durar no deu / lo comport del qu’offensa
-f. LXVIIIr-
per mal de mi / romp, sos costums amor
e fa mentir / los qui dell han escrit
esperiment / en mi, es deffallit  15
amor desdiu / ser, en tal cas senyor

Si com lo sol / escalfa’b sa calor
totes les parts / que son deius lo cel
escalfa’mor / cascun cor, de son zel
sino’l de vos / qui es ple de fredor  20
don ve lo glas / qui tanta fredor porta
fahent contrast / al calt que amor gita
los hermitans / fa surtir del’ermita
los grans delits / entren per esta porta

Del foch d’amor / Phedra, no fonch estorta  25
requerre volch / Ypolit, son fillastre
e Lançalot / hac en amor, tal, astre
que fo request / per dona, quen fo, morta
o cruels fats / vos qui fes iutjament
que yo amas / vncor de carn tan dur,  30
feu lo ser moll / manant li que no dur
que, ab vll cast / denega, mon talent

Amor es tal / que fets jnjusts, consent
mas james fon / tan jnjust com aquest
car yo guayment / lo cor, e romp lo test  35
e vos sou prop / quem siau, mal volent
ma pensa es / en vos pensar, embolta
es li forçat / d’altra part no la tiren
e vostres vl’s / enguardar mi nos giren
e mostrau be / que pensan teniu tolta  40
-f. LXVIIIv-

Si amat so / festan deu esser colta
car en lomon / vn cos sera guanyat
axi lo cel / fa gran solemnitat
com del infern / vna’rma, pot ser tolta
los cantadors / ab melodia canten  45
los trobadors / a fer dictats acuyten
los aldeans / salten, corren, e luyten
los amadors / d’amar be, no s’espanten


Tarnada.192

Plena de seny / molts homens son quis vanten
que han be vist / amor, e conegut  50
portants d’aquell / escrits, en llur escut
no lan sentit / e de sos fets sespanten




ArribaAbajo



193LO temps es tal / que tot animal brut
requir amor / cascu trobant son par
lo Ceruo brau / fent,194 enlo bosch bramar
e son fer bram / per dolç cant, es tengut
Agrons, e Corps / han melodia tanta  5
que lur parell / de tal cant se’namora
lo Roycinyol / da tal cas, se’ntrenyora
si lo seu cant / sa’namorada, spanta

E donchs sim dolch / lo dolrem, es degut
com veig amants / menys de poder amar  10
e lo grosser / per abte, veig passar
amor lo fa / no esser conegut
e d’açom ve / piadosa complanta
com desamor / exorba ma Senyora
no coneixent / al seruent qui la’dora  15
ne vol pensar / quina’s sa’mor, ne quanta
-f. LXIXr-

No com aquell / qui son be ha perdut
met en arrisch / si poria guanyar
a vos amant / quem volguesseu amar
deliberat / no so’n amor vengut  20
tot nuu me trob / vestit de grossa, manta
ma voluntat / amor lam te penyora
aço de que / mon cor, se adolora
es com no veu / ma fretura, ser tanta


Tornada.

Lir entre cars / ab Milans caç la Ganta  25
y ab lo Branchet / la Lebre corredora
assats al mon / cascun’as viuidora
e mon pit flach / lo passi de rams canta




ArribaAbajo



195QVi es aquell / qui en amor, contemple
com yo qui sent / sos delits, hon abasten
qui son aquells / qui dolça la’mor, tasten
e juntes mans / l’adoren fora’l temple
yo so tot sol / aqui natura, streny  5
a no poder / als fer pus, ne entendre
si no amar / e volent men, defendre
nom vol seguir / a res als fer, null seny

Sim don solas / creuen cert, que yol feny
sinoy acull / amor, al delit pendre  10
les potestats / del cel, han volgut, vendre
e fer catiu / de mon voler lo seny
nom rept’algu / car tots veig, solaçar
segons cascu / sa qualitat requer
qui’n aquest mon / honor vol, a diner  15
tinguas esment / ja te causa, d’errar.
-f. LXIXv-

Lo temps dels deus / se vol ara, mostrar
car, dintre si / vn deu, cascu vol fer
e dels desigs / hon corre lo voler
solemnes deus / a tots veig, adorar  20
e sobre tots / Venus es mils seruida
car nostra carn / no coneix, altre deu
Bacus, apart / sa fauor, nol es greu
Ceres muller / non es, en fellonida

Iuno del mon / te vna gran, partida  25
diu que deu ser / pus colta’l juhi seu
Saturn, e Març, / no troben, sa gran veu
allur poder / Iuno, y Venus, dan vida
mas Venus diu / yo son Rey natural
ab alguns deus / senyors, jus mi sients  30
per mi son bons / e per si, no volents
los altres han / poder, accidental

Pallas, sa veu / rugallosa, no val
afallagant / l’orella, del ohent
Diana es / de fauor menys potent  35
mas en lo mon / deus los, ha dat, cabal
que lur gran nom / per lo mon, es preycat
e totes gents / daquestes manen, festa
colta, no es / car, de cascun, nol resta
sino vn troç / de carn dins dents, tancat  40

En gran discort / esta lo mon, posat
Venus del mon / se trau, la fina lesta
tot home bo / en son hostal, se resta
e val se poch / qui noy es, albergat
-f. LXXr-
Iuno te gent / en dues parts, gitada  45
prop de la mort / cobejosa, de viure
altres que veig / de baix estat, delliure
fama tenents / ab leig vici guanyada

Seres, quant es / a Venus ordenada
e son marit / qui Bacus, se fa, scriure  50
als peus dels deus / Venus se vehen, siure
estants per si / lur secta’s, diffamada
car, no guardant / a Venus, reuerencia
son meny spreats / en lo mon, e mal dits
l’animal brut / non vol estrems delits  55
e lo cos d’hom / ne passa penitencia

Saturn, e Març / per si no han potencia
mas per dos deus / son estrem fauorits
guardant honor / a Venus son seruits
e per hauer / a Iuno reuerencia  60
Març a Saturn / humilment obeheix
el obehir / entrells, molt se cambia
de Pallas yo / parlar ges no volria
de son estat / car pietat men creix

Linperfet hom / a Diana serueix  65
e tots aquells / hon la vidas deuia
car, Venus ha, tan dolça parlaria
que tot voler / a si lo redueix
los publichs prechs / se’n drecen, a Diana
la voluntat / es de Venus, entrega  70
al temple seu / sil jorn clar, fos nit, negra
los grans, barranchs / foren carrera, plana
-f. LXXv-

Aquelles gents / ab la pensa, molt vana
que ab raho / james han pau, ne brega
per lur cor flach / de vergonya, fan plega  75
quils met vn fre / donant los vida sana
e si lo giny / de Venus, romp tal fre
sabent li grat / com aixis vehen, soltes
qu’n son seruir / nos mostren, ser emboltes
fent li apunt / del millor, de lur be  80

En lo començ / por e Diana’ls te
mas si lo cel / d’ignorants, les ha toltes
Venus colents / Març, e Saturn, a voltes
entre lurs peus / Diana, va e ve
ladonchs en fet / colen Venus, deessa  85
cuydant hauer / la batalla, molt justa
contra tot hom / qui del cas les afusta
e per tots temps / p’or, e vergonya, cessa


Tornada.

Senyal de be / en tota dona, cessa
com dins son cor / vergonya, no sajusta  90
y el saui hom / es vici quil afusta
la raho pert / que, es en ell, princesa




ArribaAbajo



196AB tal dolor / com lesperit, s’arranca
e dins lo cos / comença’fer cami
e roman fret / lo loch d’hon parteix, si
la viua carn / s’altera’n groga, y blanca
molt, e pus fort / dolor, mon desig sent  5
com apart, si / dela mia sperança
no es del tot / mas enlo camis, lança
ja mon esper / de mostr’alterament
-f. LXXIr-

Nom pens que deu / medona tal, turment
quem veja’l mon / si pert ço que desig  10
nom restara / sino que mude, lig197
car, de tot l’als / mon esforç, es potent
tots los assaig / que amadors han fets
tots me son poch / sino, mort acordada
sim fall, amor / nom fall, pensa yrada  15
per castigar / mos passats, malifets

Tan gra198 amor / hauria’n grau de secrets
que tal afer / menys de senyal passas
de be, o mal / se deu mostrar gran cas
amor li plau / ques mostren, sos secrts199  20
tant mon voler / amor ha obeyt
que non dolra / sa perillosa plaga
si per null temps / la fama nos apaga
com sanct Francesch / dela sua jaquit

Vos dona, sou / mon deu, y mon delit  25
donchs nous dolgau / si pert lo mon, per vos
nom teniu tort / en les mies, dolors
e vos dolent / me feu pus dolorit
res nom dol tant / com si de mius, doleu
leixau ami / acomanat, amor  30
car, de aquell / nom trobe’gran pahor
de yra, prech / quem vulla guardr,200 deu

Si com al hom / frenetich l’es molt greu
quant afer mal / se vol esser leuat
lo fort ligam / que li hauran posat  35
y el mal no sent / fins la follia veu
-f. LXXIv-
Ne pren ami / quant so torbat per, ira
yom trob esforç / tant que no sent treball
quant me jaqueix / si be tot jorn, ho call
romanch tan llas / que sols mon cor sospira  40


Tornada.

Lir entre carts / ma voluntat segira
tant que yous vull / honesta y desonesta
lo sanct, hair / aquell del qual, tinch festa
plaume, tot ço / de que vinch tost, en ira




ArribaAbajo



201 COratje meu / a pendre, sforç, molt tart
no piados / de tots los quit sostenen
la’rma y lo cos / a departir se venen
per tu, ser flach / lo cos de viure’s fart
mos vlls no son / liberts a son, ofici  5
mon pas, es tolt, / ma lengua, nom profita
e de aço / la vergonyas delita
com so plagat / de tan vergonyos vici

Pahor me sent / gran suor me comença
surtint, mon cor / lo pits me cuyda rompre  10
nom trobesforç / per vergonya corrompre
esser no pot / ma esperança, p’or vença
no puch mostrar / lo secret de ma pensa
e vanament / he p’or de la resposta
lo meu duptar / major dupte macosta  15
femenill gest / ardiment me defensa

Alguns han dit / que vergonya nos troba
mas yo puch fer / d’aquella testimoni
de vista no / semblant es al dimoni
part de mos senys / e parlar, me derroba  20
-f. LXXIIr-
dona, sentir / de si, alguns forts aectes202
segons de molts / hauem hoydes gestes
crehent los tals / qui descolen, les festes
senyor, es meu / amor, fer mal’s contractes

E sil posques / lo bediença tolre  25
que per son colp / la mi’amor, jau morta
car no parent / l’es altra’amor estrota203
no sequin deu / damnat sanct, me fa colre
yo ag’ra sforç / de metre tost, en obra
lo que no gos / mostrar vna, parença  30
ab gran esforç / vergonyam fa temença
si qu’ardiment / vn poch, en mi no sobra

En tots aquells / on gran amor / no penja
son giny / no pot / de vergonya, ne força
ami, he pochs / a son voler nos força  35
lo meu voler / los meus, enemichs’venja
aquest voler / desig, y amor, sostenen
causa d’aquests / sou vos, aqui ses guarden
creure no puch / vostres sentiments, tarden
en descobrir / los mals que per vos venen  40


Tornada.

O foll amor / aquells dolors sostenen
qui cerquen fi / hon la fi, no pot esser
de lur treball / nos mostra, res en esser
e son aquests / los qui de vos, se’ncenen

  -f. LXXIIv-  


ArribaAbajo



204 IVnt, es lo temps / que mon goig, es complit
en lo esguart / del que, he desijat
car, vist he ço / d’hon era, despertat
e molt pus bell / que dins mi, no fon, dit
mas de present / caych en dolor, no, lenta205  5
fort es, etant / quel cap me fa, mudar
torbat del tot / mos passos henantar
e trop remey / mas de mi, nos absenta

Si com laixorch / qui a deu, no esementa206
que lin don fills / assenats, e adrets  10
e quant los veu / esser folls, e contrets
nouadolor / deuant, se representa
na pres, ami / qui tostemps, desigi
dona seruir / on cabes tot mon alt
e quant la veig / mon cor, se jau malalt  15
crehent de cert / que nos, dolra, de mi

De gran tristor / dolor sobrat, ne ve
quem cal, fugir / de cascun loch, scur
e de gran por / ma pensa, feu tal mur
quels pensaments / danyosos, li dete  20
son aytals, que / si dells no’s deffenent
be enfortint / la força, mal deffesa
tots entraran / sients, a taula, mesa
tremolar sent / ja mon, entenment207

Desser vençut / o sobrat, deffenent  25
es lo tardar / quels pensaments, son glots208
sens fer se loch / entrar volrien, tots
dells nos pot fer / en semps, lo pasament
-f. LXXIIIr-
e sil pus flach / pensament, es primer
lenteniment / forçara, deffugir  30
en lur de bat / es mon ben, hauenir
lur pau, es port / d’aquell jorn meu, darrer

Pijor que mort / es vida, sens plaher
mas nom acus / que fenesca, ma vida
car, mentre visch / no pot esser, perida  35
vna dolor / junct ab algun, esper
no se d’hon ve / mas, he por, de natura
que no consent / contra mort, gran esforç
e per aço / contra mon cas, mesforç
per no complir / la mia desuentura  40


Tornada.

Plena de seny, / en home foll, atura
la molta’mor / ab vana, esperança
car, pren tal born / que cerca tota, frança
d’aquest gran vol / la raho’n mi, murmura




ArribaAbajo



209MA voluntat / amant vos se contenta
hauent desig / de possehir, la vostra
yo so content / detal com se demostra
lo furios / desig, prech deu, no senta
si be d’amor / terme no puch, atenyer  5
en aquell loch / hon amadors, coneixen
lur gros desig / complit d’amor, se leixen
e yo lladonch / me sent d’amor, estrenyer
-f. LXXIIIv-

Amor no cal / jamechs, ni sospirs, fenyer
vehent penjar / son estat prim, en layre  10
cantar no deu / ab alegre, becayre
mas ab bemolls / alegria, costrenyer
sols, en nos dos / amor, se manifesta
e nos viuents / no li fallira casa
e si dest mon / es nostra vida, rasa  15
tolra fauor / a recort d’altra, gesta

Lo meu delit / no cap, en nulla, testa
ne pot muntar / ma gloria, pus alt, signe
pus nom defall / sino, que deu, consigne
que fermetat / me sia’n, fauor, presta  20
e sies ver / que deus, sia fortuna
suplich, lo molt / repose, son offici
lalt, derrocar / me par, terrible, vici
fahent, morir / dos cors, en vida vna

Tot simplament / e sens dolor alguna  25
visch, en delit / ab ma voluntat, solta
que lo cor, fosch / qui la tenia’n volta
clar possehecsh210 / fent me lum, sol, e luna
e noy veig als / que pur amor, en trega
si tresportant / enla persona’mada  30
res nom de fall / a vida, contentada
la ma, de deu / ami res, no denega

Vol’gra ser orb / fahent, fortuna, cega
perdent lo pas / entan alt ma fet, metre
que si de loch / tan alt, fa mi, remetre  35
en aquest temps / lamort me, regonega
-f. LXXIIIIr-
ans quells costats / senten, la dura, terra
en est espay / ma vida, pendra, terme
lo meu estar / ab la mort, lo conferme
perdent aquell / de la mort, me plau guerra  40


Tornada.

Lir entre carts / en lespay, de la terra
noy ha delit / que dure, ne contente
sols es lo meu / que no vull, ques aumente
mas del durar / quant hi pens, dol m’aterra




ArribaAbajo



211NO cal dubtar / que sens vlls, pot hom veure
puix sens desig / de ser amat, yo ame
d’amor nom clam / ne de personam clame
natura’n mi / fa obra, que’s de creure
yo sent delit / que no se d’on pren, força  5
si es de carn / d’on li ve, que nos farta
si desperit / com lin finit, aparta
si del compost / don ve, que tot nom força

La carn lo vol / e lo per que, s’amaga
ab no vist colp / so ferit, de gran plaga  10

Com se pot fer / tal voluntat, no passe
a fer voler / que ser amat cobeje
que pot bastar / que d’amor, yom neteje
e que, ma carn / se fart, e que nos, lasse
aço es vist / que la nostrar’ma’s baixa  15
en los delits / del cors, e si delita
-f. LXXIIIIv-
si nols sent purs / mesclats los, abilita
sa part, ne pren / lo cors, ne creix, sa raixa

Aquest delit / ma carn sola empara
e tot me pren / lo temps quen es auara  20

E si’n delit / de ser amat, abaste
aço es quant / la carn per si, desija
sil pensament / tot altre sguart, remija
no sent delit / ans algun despit, taste
ymaginant / si el delit, no ymagine  25
nom plau amar / e menys, que amat sia
fora la carn / mon delit, fa sa via
tot mon desig / començ, per ella y fine

Naturalment / tot quant delit, aporta
nol fall amor / per via dreta hu torta  30

Tostemps fuy cert / que yo dins, mi portaua
en contra mi / vna mala, persona
aquesta es / qu’a tots natura dona
Reyna’n los mes / e de molt pochs, esclaua
mas ara sent / vn terç que’n mis, descobre  35
e son poder / senti, sens, coneixença
menys de raho / ve de passio, volença
yo he volgut / ço que sens, mon grat, obre

Abit, antich / es lo terç, queus nomene
quem fa seguir / la vida que yo mene  40
-f. LXXVr-

Aquells delits / d’on bons amadors viuen
ço es amar / e delit d’amat esser
e la dolor / ques pren, en lo desesser
tals passions / de mon cor, no deriuen
yo pas dolor / sim conech, ser amable  45
e met poder / qu’amat esser, no crega
ab tot aço / mon apetit, aplega
sentir delit / a temps, pero durable

Ma carn lo sent / e yol trob, ab la pensa
quant me trob fart / obra’n mi la, deffensa  50

Quant sent d’amor / y el que, sentir solia
es occasio / que de mi, yom, spante
am y auoresch / no se hon me, de cante
altrament sent / amor, que no sentia
si es ver, dir / que tot quant, delit porta  55
deu ser amat / per ço, que hom se ama
amador so / yom encench, desta flama
que no rellu / ans viua, esta morta

Quant ala carn / ha vida, per set vides
quant lesperit / totes li son fallides  60

Axi com es / lo cor, primer, en vida
es lo darrer / qui mor, de tots los membres
dels amadors / axi homens, com fembres
lo cor se vol / ans que, altra partida
e quant, amor / sen va dela per sona  65
derrerament / laltr’amor, abomina
-f. LXXVv-
primer del cors / fartant, se desuehina
lo que volgue / primer, derrer, bandona

Aço es quant / fastig, amor lon lança
lo cor irat / lin fa perdr’amistança  70

Qvi es aquell / que’n altre iuhi faça
e res de si / en temps venidor jutge
del que soffir / no pot esser bon jutge
pensant que fug / lo llaç alcoll, sen’llaça
e ço per que / amant alguna dona  75
sera pertemps / d’un jorn, que ja nons alta
e tant sera / vna part quens desalta
que no veurem / res della, sia bona

Quant mes amor / entrels amants contenta
fundament, cor / e desig, la sustenta  80

A qui ha dat / fauor tanta, natura
que no ignor / com dins el, amor, obra
pensant ques pert / amor lladons la cobra
nos pot saber / quel, empeny, o latura
per delit creix / o per delit, aminua  85
per mals, se mor / e mal en vida’l torna
e no tostemps / car varietat l’adorna
sa força es gran / quant hom pensa ques minua

Aço es ferm / que sens desig menys caba
lo seu poder / sens dolor nos sacaba  90

  -f. LXXVIr-  


ArribaAbajo



212O Vos mezquins / qui sots terra jaeu
del colp d’amor / ab lo cos sangonent
e tots aquells / qui ab cor, molt ardent
han be amat / prech vos nous oblideu
veniu plorant / ab cabells escampats  5
huberts los pits / per mostrar vostre cor
com fonch plagat / abla sageta d’or
ab que, amor / plaga’ls enamorats

Los colps d’amor / son per tres qualitats
e veures pot / en les fleches, que fir  10
per quels ferits / son forçats de sentir
dolor del colp / segons seran plagats
d’or, e de plom / aquestes fleches son
e d’un metall / ques nomena, argent
cascu d’aquests / dona son sentiment  15
segons que dells / differença, lo mon

En aquell temps / que primer d’aquest, fon
les fleches d’or / amor totes, lança
e desmembrat / vna sen, atura
ab quem feri / de que viur’abandon  20
de fleches tals / molts passats, foren morts
ja no te pus / que fer, guerra mortal
ab les d’argent / sols basta fer, senyal
mas, los plagats / de moir213 son estorts

Ables de plom / es huy, lo seu de port  25
e son poder / no basta’traure, sanch
-f. LXXVIv-
amor vehent / lo seu poder tan manch
ha trenquat l’arch / yon fas al mon, report
y ab cor sancer / crida, la sua pau
per que cascu / pot anar, en cabells  30
per fugir dell / no cal muntar castells
lo seu poder / pus baix, que terra, jau

Mas yo romanch / amort, d’aço finau
la sua pau / es guerra pera mi
si’n guerra fos / cella, perquem feri  35
yo fora’n pau / vençut, e son, esclau
pau ha lo mon / e guerra yo tot sol
per que amor / guerrejar, ha finit
yo so plagat / y no puch, ser guarit
puix la que am / de sa plaga, nos dol  40


Tornada.

O foll amor / qui vostre dellit vol
sobre loch fals / ha son contentament
per ço repos / no te’n lenteniment
car si nol ver / lenteniment, no col




ArribaAbajo



214 Por de pijor / a molts fa pendre mort
per esquiuar / mal, sdeuenidor
si be la mort / resembla, cas pijor
cell qui la pren / la te per bona sort
e de aço / Cato mostra cami  5
e li mes nom / vs dela libertat
car de tot als / pot hom esser forçat
sino’n morir / que’s en nostre, juhi
-f. LXXVIIr-

Algu la pren / e reb, nom de mezqui
fugint perill / qui les dauant, posat  10
altre sera / de cor noble, minat
que vol morir / per la valor de si
venint en mans / de’nemich seu, potent
sobrat lo cos / guerreja’blo voler
de vencedor / encaras veu poder  15
vol perdrel cos / per lespirit, vencent

Iesus en creu / fon pus fort, e potent
que no aquells / quil feren mort, passar
car son voler / nol feren cambiar
ne fon complit / lur damnat, pensament  20
no roman fart / lo forçador del cos
si voluntat / per cas semblant no força
ans es vencent / aquell qui tant sesforça
qui dela mort / no vol tembre, son mos

Del viure lonch / ja sent, lo granrepos  25
que d’aquest curt / lo viure a vorreix
e la dolor / dela mort, se parteix
com lo qui mor / compte de mort, ha clos
ladonchs virtut / la força, multiplica
del virtuos / qui sa’pinio, ferma  30
en qual que part / hon virtut, la conferma
que sols, a deu / del sperit, suplica

Alguns passats / que volutat,215 iniqua
los feu morir / o la’pinio vana
aquests no llou / mas los de pensa, sana  35
volents, morir / per fer, lur arma, rica
-f. LXXVIIv-
perdent vn poch / per l’infinit, atendre
guanyant lo goig / que al fill, de deu, costa
gran es lo be / segons, aquesta, costa
que per la mort / de tal hom, sagues, vendre  40


Tornada.

Dolor, e por / son bastans, per offendre
totes virtuts / que l’anima’nbelleixen
los quin son, nets / en gloria, tant creixen
que’n aquest mon / no poden mal, attendre




ArribaAbajo



216 QVal sera’quel / qui fora, simateix
fara juhi / puix si no sab jutjar
sa passion / no sabra, estimar
quant’es, e qual / ne si minua, o creix
qual es, lo foll / que’stime, res de si  5
puix lo voler / no sab hon, lo metra
son mal vinent / no sab com, lo sentra
lo que sofir / no sab, de fi, en fi

Yo so aquest / e puch me dir, mezqui
d’oy, e d’amor / me trob, passionat  10
tan egualment / e fort, questich torbat
qual d’aquests dos / ha major part, en mi
dant me assalt / qualseuol, passio
ab tal dolor / quen estich alterat
e puix me trop / d’aquella, reposat  15
venint apres / delaltra, lur saho
-f. LXXVIIIr-

si com aquell / quen la mar, te mayso
e d’aquell art / se te molt, per sabent
e ve li temps / fora d’esperiment
quen son juhi / es contra, la raho  20
e va en part / hon per nengun temps fon
e veritat / sa buixola nol’diu
de tot quant feu / e dix, clar se desdiu
rompent ses leys / que natura, con fon

Si guart lo temps / present, e lo que fon  25
de nou creat / me par, quem haja deu
mos apetits / e lo pensament, meu
cambi han pres / no se com, ve, ne d’hon
car en amor / fuy tot, del sperit
e nol me trob / essent en mi, amor  30
sino amas / no sentira dolor
lo mal d’amor / menciona, delit

Per contemplar / fuy en lo mon, exit
pensant los bens / e lo gentil voler
d’aquella’n qui / mon voler, y saber  35
eren lançats / e punt no men penit
nom cal dir pus / car en passats, scrits
he’sats parlat / d’amor, e de sos, fets
e descuberts / molts amagats, secrets
los quals en mi / son de present, fallits  40

Mos bells volers / son de present, finits
solament am / de vn amor, brutall
-f. LXXVIIIv-
que passan mi / en lespiritual
forçadament / com arma, y cos vnit
aixim es nou / aquest mal, sentiment  45
com si amat / per null temps, yo agues
tots los costums / d’amor veig, al reues
en poca part / hun semblant, aparent

Parlat he ja / sens clar, coneiximent
d’aquest amor / per que’n mi, abita  50
mas laltr’amor / honestat, a nulla
que non senti / sino, vn mouiment
mas, he sentit / que’n est amor; del cos
temps escorrent / la’niman pren sa part
e mesclasi / hom sens hauer esguart  55
d’on sepenit / e mostras, per sos, plos

Moltes veus es / que yo sent, mon repos
tant quant al cors / puix fartament, ateny
mas l’apetit / a mes delit me’npeny
e troba carts / per voler, colir flos  60
molt hom, es bo / per esser vn catiu
que per senyor / no valdria, vn clau
aixi amor / es bo, si’n loch baix, jau
e mal, si vol / fer del cos mort, vn viu

Si com aquell / qu’ab flaca barca’n riu  65
peixca son peix / e viu’sats cabalos
masper esser / de bens pus abundos
entra’nlamar / e noy, espera estiu
ne pren aquell / qui ama dona, vil
e les plahent / tant quant, toca la carn  70
-f. LXXIXr-
Si mes ne vol / prengas, de si, escarn
sin es forçat / vejas negar, al Nil

Aquell amor / deu ser tenguda’n vil
que null delit / a porta’n lo recort
en molt breu temps / passa, lo seu deport  75
mal criminos / ha per delit, ciuil
qui ama carn / e la’nima’uorreix
obra, e tanch / sos vlls cloent, lo’hir
obrals de cors / etanch, los del sentir
si contrafa / amor, enell descreix  80

Aquest amor / ses forces aflaqueix
si es enquest / e vist los mals quey son
e sobre tot / al amador confon
amant aquell / que’n estrem auorreix
e vol ensemps / honest y deshonest  85
pensant aço / qui es, que no sespant
qual dona es / qui no sia dubtant
ella y amor / si dells sera, enquest

O trist d’aquell / que vn cors deshonest
ama forçat / e fer honest lo vol  90
dia’bciach / per solemnial, col
mas no del tot / dignorança’s conquest
ans sab que may, farta la sua fam
desuergonyit / a dar, e pendre larch
noy ha boci / queli parega’march  95
ques deu pensar / deles pomes del ram
-f. LXXIXv-

Daltre que mi / no puch hauer just clam
lo meu delit / es quim ha decebut
tro batso217 pres / ans que regonegut
no pas tot mi / car nom plau que yo am  100
ans sino tant / com fora seny romanch
e sentiment / continu dolor pas
partit me trob / com si hom me serras
sim vull haunir / lo cor me trob, sen sanch

Hoyt hedir / que per esser pus franch  105
a perdonar / sent Per’als pecadors
deu permete / ses terribles errors
mostrant li com / lo sancer, potser manch
tot en axi / de mi deus ha per mes
que ame tal / que nos gose be dir  110
per que de res / me pusca’n fellonir
en contra algu, que d’amor sia pres

Tan clarament / partir me viu james
no fon en mi / tant manifest contrast
car ma carn sent / son apropiat past  115
e res tan fer ama’nima no es
grat e desgrat / en mi han trobat loch
e cascu dells / estrem, en baix, e alt
en ma’rma trob / lo seu propi desalt
ma carn en res / de tant bongrat, se moch  120

Aygua no tinch / per apagar est foch
e majorment / si prop estar hi vull
-f. LXXXr-
per deffensors / ha lo toch, emon vll
luny, cella es / que li fa, mortal joch
car tot quant hoig / en ira ho retorn  125
en fastig gran / de mi he molt menyspreu
com veig mon cor / que’n tal amor, s’asseu
que mal sen diu / cascun hora del jorn

Axi com cell / quil cap te dins calt forn
y el cors lançat / sobre llit fresch e moll  130
aquest delit / la dolor no li tol
ans passa’n ell / menys de sentir sojorn
ne pren ami / car si en, ella pens
algun delit / gran dolor conseguesch
son antich mal / ami es vn mal fresch  135
preant me poch / com d’mor nom defens

Foch crem ma carn / e lo fum, per ensens
vaia’ls damnats / per condigne perfum
mon espirit / trespas del Ete’l flum
per que de res / de aquest mon no pens  140
car per hauer / delit, dolor atench
puix ne vull mes / que lo toch, nom promet
passant auant, mon delit, es desfet
e pas dolor / fins que aquell, restrench

Quant en desig / de ser amat me’stench  145
yo sent dolor / mesclat, dins fret, e calt
car nos pot fer / e conech, mon de falt
d’aci scapant / en pijor punt, me prench
-f. LXXXv-
mire son cors / e totes ses fayçons
e veig algu / quil ha conquest, sens cost  150
com pus yo am / adolor me, acost
lladonchs desig / sa carn, per als Leons

Tot quant yo pens / me porta passions
esens penssar / poch delit s’a consech
menys que d’un Bou / lo meu delit conech  155
car mentrel prench / lom trobe’n passions
car tant com es / plahent, e de mon punt
d’aquell delit / vna dolor men ve
pensant que’n tal / ab abtre,218 lla vengue
e quey vendra / si no li, so adjunt  160

O deu per que / justat, es en vn munt
tan gran voler / ab auorriment, tant
yo auorreixch / la quem trobe amant
dins en mi viu / qui volgra fos defunt
ara veig clar / lo natural contrast  165
que’n l’hom esta / per, sa’nima, e cos
hu, fastig pren / del assaborit mos
quel altre sent / per dolç, e agre, tast

Axi com cell / degran follia bast
qui vol fer or / de coure, o de plom  170
los amadors / enaquest punt, tots som
que volem seny / hon tot seny es degast
e lealtat / en cor maluat, e fals
qu’amor no ha / menys de vilana por
-f. LXXXIr-
car por gentil / ve de notable cor  175
que te fort mur / a tots fets desleals

Si col mal alt / que no’nten los senyals
del acident / e pensa questa be
e veu pulgo / que prestament li ve
o tal senyal / quel descobre sos mals  180
ne pren ami / com amar ja no cuyt
per ignorar / lo que d’amor dins, port
e veig senyal / cert d’amor, com la mort
que lo meu cor / de amor no sta buyt

Raho es gran / que’n dolor sia cuyt  185
car, dins en mi / grans marauelles veig
senyal d’amor / en mi, tinch per cas leig
e quant nol trob / en ella’n dol so duyt
la part en mi / que raho pusch, mesclar
vol que nom plau / d’amor son sentiment  190
laltra de qui / no tinch lo regiment
fa que yo am / em plau lo seu amar

Yo pas delit / com la veig mal passar
e sent dolor / com per aço la’m mes
donant se poch / en mi, nom plau en res  195
e sent delit / com la dech hairar
bast’a cascu / volent saber de mi
que ço quel mon / ha per pus inperfet
yo com vn foll / he volgut fer per fet
pensant trobar / contentament en fi  200
-f. LXXXIv-

O amadors / rebeu aço al si
los que jouent / vol queus sia cubert
delit d’amor / en l’home tot sepert
si vol saber / com, ama e a qui
si tem saber / aço en dolor jau  205
car ja no creu be / amar, e ser amat
el amador / ja no viu reposat
si en l’amat / la proua, be noy cau

O amadors / los qui’n dan vostr’amau
vullau de vos / mateixs, hauer merce  210
pensau amor / hon va, e de hon ve
e hon esta / e sius fa guerra’n pau
sabent aço / de vos no fiareu
e menys d’amor / e de, aquell voler
que’n dona cau / poch valent, e lauger  215
que’n mig lestiu / l’iuern hi trobareu

O amadors / en amor sentireu
que lo maior / delit queus donara
en molt breu temps / en dolor tornara
goig sens tristor / james possehireu  220
lo gran desig / en fastit sera mes
los vostres peus / contral voler iran
los mals delits / contra los bons seran
compensareu / ahirar, amau mes

No sia’ci / tot amador entes  225
si no aquell / be, sentit, e sabent
-f. LXXXIIr-
car, aquest veu / lo clar departiment
de son compost / e sab, com partit, es
car, la raho / contrasta’l apetit
el’apetit / n’obeheix la raho  230
solament reb / de concordia, do
lo qui d’amor / com bestia, sentit




ArribaAbajo



219 YO contrafaç / nau, engolf perillan
l’arbre perdent / e son gouernador
e per contrast / de dos vents, no discor
los mariners / en badalits, estant
e cascu dells / la sua carta tenta  5
e son discorts / en lur acordament
l’hu volgra ser / prop terra, passos cent
laltretant luny / com, vent, pot dar en penta

Ma voluntat / ab que’n la mar fuy mes
fallida es / e pog’ram fer ajuda  10
ja ma raho / de son loch, es cayguda
mos pensaments / contraris m’an atttes
ja mos desig / no saben, elegir
vida, ne mort / qual es, la millor tria
natura’n mi / vsa de maestria  15
e pren la mort / per maior dan fugir


Tornada.

Plena de seny / nos pot be, soferir
vida, y dolor / sens pendre algun espay
lo meu desig / se conuerteix, en glay
quant me recort / que res vos haja dir  20

  -f. LXXXIIv-  


ArribaAbajo



220 No so gosat / en demanar merce
a ma dolor / que del tot m’abondon221
vn poch espay / de temps la prech, quem don
apoder dir / lo mal que dellam ve
e si mon cor / en sa força, retorn  5
y el torbament / del enteniment pert
pora saber / qui d’amor no es cert
ira y amor / com dins mi han contorn

Si com lo cech / no coneix nit ne jorn
si dels vehehents222 / no es ell, auisat  10
d’ira y amor / no se qual ma sobrat
hajen auis / dels qui mestan entorn
yo desig molt / qu’amor m’abandonas
car sola es / la causa de mon mal
mas de poder / ira no te cabal  15
que contra’mor / yo tant me rebellas

E si remey / a ma dolor trobas
fora content / car yon desig exir
los vostres fets / me fan vos auorrir
e nos pot fer / que ab vos praticas  20
mon partiment / no pusch ben acabar
en vos pensant / estrany turment n’atench
e quant lestat / de mi saber mestrench
lladonchs yo caych / en mi pus ignorar

No se remey / quim puxa consolar  25
si altr’amor / noua nom conseguesch
o tu amor / colp vell, guareix ab fresch
o de aquest / me vulles bandonar
-f. LXXXIIIr-
veges mon cor / en quina dolor jau
en ton hostal / no mereix, tan dur llit  30
qui es l’hom viu / qui mills t’aja seruit
tant es humil / quesforç, nol pot fer brau

Plagues adeu / qu’ab mi mateix fes pau
mi acordant / ab cor ferm, ala mort
yo mir, e pens / sial mon, a cas tan fort  35
com de amor / e d’ira, fer se’sclau
afany te’sats / l’hom dos senyors siruent
e quant mes donchs / essent ells enemichs
quant hun complach / l’atre’s, vers mi jnichs
no se com bast / complaurels egualment  40


Tornada.

O foll amor / sies ver, quel jouent
es stasio / de tu ami forçat
si be lo mon / res tant no pot prear
velleam plau / qui de mals, es sement




ArribaAbajo



223 SI’n algun temps / me clami, sens raho
cuydant que fos / de mals afortunat
yo so ben cert / que fuy molt viciat
molt fon millor / quel present, en que so
per sol hauer / mon desig, no complit  5
lo qual nos pot / en aquest mon fartar
e maiorment / en la via d’amar
pensi que fos / l’hom pus adolorit

Mon foll voler / me tolgue lo delit
perquey volgui / mes be que’n ell no es  10
-f. LXXXIIIv-
si la valor / d’aquell jutjar sabes
lo meu voler / no fora escarnit
si com vexell / no pot mes recollir
despuix que’s ple / tot l’als perdres coue
axi lo seny / en delit pus no ve  15
sino en tant / com son poder soffir

Axi com pert / hom lo veure y’l hoir
e lo poder / es perdut, de tot seny
quant son esguart / en gran exces, ateny
e pot ser tant / quel sey224 , pert lo sentir  20
axi mateix / lo qui mes delit vol
que d’hon lo trau / hoc, e dell nos requer
no pot sentir / sens gran dolor, plaer
e sin pren part / en molta mes, se dol

Nol pren axi / al enteniment sol  25
per exessiu / son delit no’s desert
Orgue no ha / per ço’l poder no pert
e son esguart / algun exces, no tol
incorporal / es, tot quant, ell enten
fahent juhi / en generalitat  30
mas deuallant / enparticular’tat
mesclay vn seny / e menys, no si enten

Lo fort voler / tot saber se deffen
perquem conech / ser del tot ignorant
yom deliti / e fuy sobres amant  35
senti delit / del que amor, car ven
-f. LXXXIIIIr-
ara no am / e sent molta dolor
no’n cars present / mas com no sent venir
algun delit / em açost,225 a morir
nos pot saber / la mia gran tristor  40

No solament / delit fuy sentidor
mas de la mort / james dolor senti
ne’en perdrel mon / yo viu me recordi
tasti per ço / lo dolç, sens amargor
ja pert delit / qui pensa quel perdra  45
e ja molt mes / si de la mort se tem
e yo’n pensant / senti aquest estrem
e ja la tem / donchs quis delitara

Qui sera’quell / qui tant, me amara
quem do conort / d’hauer perdut lo mon  50
semblant demi / veig que molts cayguts son
e qui noy es / que molt prest y sera
yo planch mom226 mal / e cascu planga’l seu
aquest remey / es poch, en tant affany
yo pert lo cors / e lanima no guany  55
e puch ho fer / e no fahent, mes greu

A tot’hom dich / lo que confes adeu
que tant no faç / que tolga de mon seny
aquells delits / aque ma carn me’npeny
e lo voler / nol desdenya, per seu  60
dona quem, alt / yon desig ser amat
regonegut / tal delit auorreixch
-f. LXXXIIIIv-
lo de la carn / mal dich e nom parteixch
lo desperit / a temps, e com forçat

No puch amar / e menys esser amat  65
e nos pot dir / que seria, si fos
estat es ja / home vell amoros
e maiorment / siu fon en temps passat
deuguart ami / e donem mort abans
que tornar lla / hon tot lo temps perdi  70
puix quem fall ço / per que amor falli
la fi nom plau / e molt menys los mijans

Dels actes folls / d’hon tot hom reb engans
quin deu esser / ami, aquell espant
quant yom afin / aço ymaginant,  75
jouens disposts / si amen, tinch per vans
dons que fara / qui amor nol acull
de son ostal / per esser grosser vell
valencia / de tal cas nos, apell
en ell, e tals / la follias recull  80

En contra’mor / no puch hauer ergull
que totalment / en breu lo met a part
mas los meus senys / forans tinch de sa part
per quels dins prench / e dels, de fora lull
o tu recort / not recorts be algu  85
e del present / perda limaginar
e tu mon vll / res no vulles mirar
lla donch lo toch / no fara molt sens tu
-f. LXXXVr-

Puix nom serueix / alque vull fer, algu
eplau los ço / que nom plau quels plagues  90
si del quels plau / yo puch esser deffes
delurs delits / sofferre, ser deju
leixem, en pau / qui nol plau, quem ajut
car si nom nou / per temps perdral poder
puix no fare / lo quem es leig, de fer  95
en aquest temps / l’abit sera perdut

Del loch hon es / mon esforç prech ques mut
no pas del cor / puix li es natural
vulla mudar / tot lo accidental
e guanye ço / que’per colpa perdut  100
de mals delits / es volgut ser nodrit
per quem trob huy / mes que la cera, moll
donant me tal / delitament, quem toll
tot quant dech fer / que tost, nom torn delit

Si res he fet / que be pusca ser dit  105
nol he obrat / si no per passio
sim ha semblat / queu ha fet la raho
ami mateix / certament he mentit
lo mouiment / per passio vingue
o esdeuench / per auenturat cas  110
axi com l’hom / quis trau del mon, de’scas
per passio / que aquella vence

Qui de virtut / abit format, no te
quasi quant fa / per passio’s obrant
-f. LXXXVv-
en tots sos fets / se troba vacillant  115
e dins vn punt / son dolor, va, e ve
qui passio / en algun fet lo mou
res no fara / que dell, sia segur
e si ve cars / qu’n aquell, se atur
lo començar / ab lo finit, no clou  120

Al bon delit / nengun mal temps, li nou
car per tostemps / es presta la saho
puix dins esta / en l’vs de la raho
noy fa, empaig / any, sech o, sino plou
als mals delits / es obs, temps, e affany  125
e tot aço / si basta, no es ferm
per que’n aço / tot hom deu star ferm
que’n tals delits / lo perdre’s vn gran, guany


Tornada.

O dona, vos / qui deu, per fill vos tany
vullau parlar / ab ell com mar’ab fill  130
que aquest mon / yo prenga per exill
e que no leix / lo fin or, per estany




ArribaAbajoEstramps.



227 PAhor no sent / que sobres laus me vença
loant aquell / qui totes lengues loen
guardant honor / aquell eternal esser
hon tota, res / en ell es pus perfeta
que sino es / obrant quan pot natura  5
ans he pahor / que mon parlar no cumpla
en publicar / part de sa justa fama
tal com requer / yls merits seus la tracen
-f. LXXXVIr-

Lom enuejos / son offici reposa
car, de’gualtat / ab ell, negun pareja  10
en ell pensant / cascu, si justifiqua
tallant de si / l’amor, asa persona
tant son en ell / les virtuts manifestes
ques d’ira cech / l’hom qui be, no les veja
per los migs va / que’n los extrems no toca  15
en temps dels deus / en vida la doraren

E deus vehent / la perlongada honta
quels grans senyors / en contra dell cometen
tenints del mon / los pochs e gran Realmes228
ha dat voler / al iustificat home  20
que’n breu espay / haja lamonarchia
clar, lo nomen / ab aquesta’lta’n senya
com de tot cert / es dels homens pus saui

Per ço que mils / a totes gents se mostra
mostrant l’aquells / que Vaques e Bous guarden  25
ell es aquell / que’n sa jouentut, tendra
sobra’n aquells / qui sauiesa colen
endespocar / de nombre degent darmes
les multituts / de aquell, ha fet retre
tot quant pot fer / virtut de fortalesa  30
dins hun cor d’hom / en lo seu, ho demostra

En gran defalt / es lo mon, de poetes
per embellir / los fets dels qui be obren
-f. LXXXVIv-
los freturants / de bella eloquença
l’orella d’hom / afalach no pot rebre  35
d’aquest valent / vna gran trompa sona
quels Indians / ab vn poch no exorda
hoen la’quells / qui son, a tremuntana
y els de ponent / e de leuant, los tartres


Tornada.

Foll es aquell / qui fa juhi’n los homens  40
segons que dell / la fortuna ordena
aquells afers / que no son en larbitre
culpa noy cau / si venen per contrari