Visor de obras.

CANT SPIRITVAL STRAMPS

140 PVix que sens tu / algu a tu no basta dónam la ma / o pels cabells me lleua sino estench / la mia vers la tua quasi forçat / a tu mateix me tira. Yo vull anar / en vers tu al encontre  5 no se perque / no faç lo que volrria e no se que / aquest voler enpacha puix yo so cert / hauer voluntat franca. -f. 176v- Lleuar mi vull / e prou no mi esforce ço fa lo pes / de mas terribles colpas  10 ans que la mort / lo proces a mi cloga placiat Deu / puix teu vull fer quem vulles. Fes que ta sanch / mon cor dur amolleixca de semblant mal / guari ella molts altres ja lo tardar / ta yram denuncia  15 ta pietat / no trob’en mi que obre. Tan clarament / en l’entendre no peque com lo voler / he carregar de colpa ajudam Deu / mas follament te pregue car tu no vals / sino al qui s’ajuda.  20 Y a tots aquells / qui a tu se apleguen nols ports fallir / e mostren ho tos braços que fare yo / que no meresch m’ajudes car tant com puch / conech que nom esforce. Perdonam Deu / si follament te parle  25 de passio/ partexen mes paraules: yo sent pahor / d’infern al qual faç via girar la vull / e noy disponch mos passos. Mas yom recort / que meritist lo lladre tant quant hom veu / noy bastauen ses obres  30 ton esperit / lla hon li plau espira com ne perque / nou sab que en carn visca. -f. 177r- Ab tot que so / mal chrestia per obra yra no tinch / ne de res yot encolpe, yo so ben cert / que per tostemps be obres  35 e fas tant be / donant mort com la vida. Tot es egual / quant surt de ta potença d’hon tinch per foll / qui’n contra tu murmura, Amor de mal / e de be ignorança es la raho / quels homens not conexen.  40 A tu deman / que lo cor me’nforteixques si quel voler / ab ta voluntat lligue, e puix so cert / que lo mon nom profita donam esforç / que del tot l’abandone. E del delit / quel bon hom de tu gusta  45 fes men sentir / vna poca centilla perque la part / menor quem es rebelle haja’falach / que tan fort nom contraste. Ajudam Deu / que sens tu nom puch moure perque’l meu cors / es mes que paralitich:  50 tant son en mi / enuellits los mals habits que la virtut / al gustar me’s amarga. O Deu merce / reuolta’n mi natura que mala es / per la mia gran colpa e si per mort / yo puch rembre ma falta  55 esta sera / ma dolça penitença. -f. 177v- Yo tem a tu / mes que not so amable e dauant tu / confes la colp’aquesta, torbada es / la mia esperança e dintre mi / sent terrible baralla.  60 Yo veig a tu / just e misericorde veig ton voler / qui sens merits gracia dones e tols / de grat lo do sens merits qual es tan just / quant mes yo no tremole Si Iob lo just / por de Deu lo prenia  65 que fare yo / qui dins les colpes nade? com pens d’infern / que temps no si esmenta lla es mostrat / tot quant sentiments temen. L’arma qui es / contemplar Déu electa en contra’quell / blasfemant se rebetla  70 no es en hom / de tan gran mal estima donchs com esta / que vers tal part camina? Prech te senyor / que la vida m’abreujes ans que pijors / casos, ami segueixquen en dolor visch / faent vida peruersa  75 e tem la Mort / que es per tostemps longa. Donchs mal de ça / e dellá mal sens terme pren me al punt / que millor en mi trobes lo detardar / no se a quem ser veixca no te repos / qui te afer viatje.  80 -f. 178r- Yom dolch perque / tant com vull nom puch dolre del infinit / damnatje lo qual dubte: e tal dolor / no la recull natura nes pot asmar / e menys sentir pot l’home. E donchs aço / sembl’ami flac’escusa  85 com de mon dany / tant com es nom espante sil cel deman / no li do bast’estima fretura pas / de por e de’sperança. Per be que tu / irascible te mostres ço es defalt / de nostra conexença  90 lo teu voler / tostemps clemença guarda ton semblant mal / es be inestimable. Perdonam Deu / sit he donada colpa, car yo confes / esser aquell colpable ab vlls de carn / he fets los teus judicis  95 vulles dar lum / a la vista de l’arma. Lo meu voler / al teu es molt contrari hem so’nemich / pensant me amich esser: ajudam Deu / puix me veus en tal pressa Yom desesper / si mos demerits guardes.  100 Yom enuig molt / la vida com allongue e dubte molt / que aquella feneixca en dolor visch / car mon voler no s’ferma e ja en mi / alterat es l’arbitre. -f. 178v- Tu es la fi / hon totes fins termenen  105 e no es fi / si en tu no termena: tu es lo be / hon tot altre’s mesura e no es bo / qui a tu Deu no sembla. Alquit complau / tu aquell Deu nomenes per tu semblar / major grau d’home’l muntes  110 d’hon es gran dret / de qui sembla’l diable prenga lo nom / d’aquell ab quis conforma. S’alguna fi / en aquest mon sé troba no’s vera fi / puix que no fa l’hom felix, es lo començ / per hon l’altra s’acaba  115 segons lo cors / que’ntendre pot vn home. Los philosophs / qui aquella posaren en si mateixs / son esser vists discordes senyal es cert / que’n veritat no s’funda per conseguent / al home no contenta.  120 Bona persi/ no fon la ley judàyca en paradis / per ella no se’ntraua: mas tant com fou / començ d’aquesta nostra de ques pot dir / d’aquestes dues vna. Axi la fi / de tot en tot humana  125 no da repos / al apetit ho terme, mas tan poch l’hom / sens ella no ha l’altra sant Iuan fon / senyalant lo Messias. -f. 179r- No te repos / qui en altra fi guarda car en res als / lo voler no reposa,  130 ço fent cascu / e noy cal subtilesa que fora tu / lo voler nos atura. Si com los Rius / a la Mar tots acorren axi les fins / totes en tu sen entren puix te conech / esforçam que yo t’ame  135 vença l’Amor / a la por que yot porte. E si l’Amor / tanta com vull nom entra creixmela por / si que tement no peque, car no peccant / yo perdre aquells habits que son estats / perque no t’am la causa.  140 Muyren aquell / que de tu m’apartaren puix som mig mort / em fan que no reuisca o senyor Deu / fes que la vida llargue puix me apar / que’n vers tu yo m’acoste. Quim mostrara / dauant tu ser escusa  145 quant aure dar / del mal ordenat compte? tu m’has donat / disposicio no mala e yo he fet / del regle falç molt corba. Dreçar la vull / mas he mester ta’juda ajudam Deu / car ma força es flaca,  150 tu es primer / en tota bona obra com sera donchs / qui primer de tu passe? -f. 179v- Not prech quem dons / sanitat de persona ne bens alguns / de natura y fortuna mas solament / que a tu Deu sols ame  155 car yo so cert / quél major be si causa. Per conseguent / delectacio alta yo no la sent / per que dispost nom trobe mas per saber / vn home grosser jutja quel major be / sus tots es delitable.  160 Qual sera’l jorn / que la mort yo no tema e sera quant / de t’Amor yom inflame e nos pot fer / sens menyspreu de la vida e que per tu / aquella yo menysprehe. Lla donchs seran / jus mi totes les coses  165 que de present / me veig sobre los muscles lo qui no tem / del fort Leo les vngles molt menys tembra / lo fiblo de la Vespa. Prech te senyor / quem faças insensible e que’n null temps / alguns delits yo senta  170 no solament / los leigs quit venen contra mas tots aquells / qu’indiferents se troben. Aço desig / perque sol en tu pense e pusc’haver / la via que’n tus dreça fes ho senyor / e si per temps men torne  175 haje per cert / trobar t’orella sorda. -f. 180r- Tol me dolor / com me veig perdre’l segle car mentrem dolch / tant com vull yo not ame e vull ho fer / mas l’habit me costrasta en temps passat / me carregui la colpa.  180 Tant te cost yo / com molts qui not seruiren e tuls has fet / no menys que yot demane perquet suplich / que dins lo cor tum entres puix es entrat / en pus abominable. Catholich so / mas la fe nom escalfa  185 que la fredor / lenta, dels senys apague car yo leix so /que mos sentiments senten e Paradis / crech per fe, y raho jutje. Aquella part / del esperit es prompta mas la dels senys / rocegant lam acoste  190 donchs tu senyor / ab foch de fe m’acorre tant que la part / quem porta fret, abrase. Tu creist mi / per que l’anima salue e pot se fer / de mi sabs lo contrari, si es axi / perque donchs me creaues  195 puix fon en tu / lo saber infallible? Torna no res / yot suplich lo meu esser car mes me val / que tostemps l’escur carcer yo crech a tu’com volguist dir de Iudes quel fora bo / no fos nat al mon home.  200 -f. 180v- Par mi segur / hauent rebut batisme no fos tornat / als braços de la dida mas ala mort / hagues retut lo deute e de presént / yo no viuri’en dubte. Major dolor / d’infern los homens senten  205 qui los delits / de Paradis no jutjen lo mal sentit / es d’aquell altr’exemple e Paradis / sens lo sentir se jutja. Donam esforç / que prenga de mi venja yom trob offes / contra tu ab gran culpa  210 e si noy bast / tu de ma carn te farta ab que nom tochs / l’esperit qu’a tu sembla. E sobre tot / ma fe que no vacille e no tremol / la mia esperança puix que nom fall / charitat, elles fermes  215 e de la carn / sit suplich no men hojes. O quant sera / que regare les galtes d’aygua de plor / ab lagrimes dolces contricio / es la font d’hon emanen aquell es clau / quel cel tancat nos obre.  220 D’atrictio / parteixen les amargues per que’n temor / mes que’n Amor se funden mas tals quals son / de aquestes m’abunda puix son cami / e via per les altres.

  -f. 181r-  

DE MORT CANT. I.

141 AQuelles mans / que james perdonaren han ja romput / lo fil tenint la vida de vos qui sou / de aquest mon exida segons los fats / en secret ordenaren. Tot quant yo veix / e sent, dolor me torna  5 quant me recort / de vos qui tant amaua en ma dolor / si prim e bes cercaua si trobara / que’n delit se contorna. Donchs durara / puix te qui la sostinga car sens delit / dolor crech nos retinga.  10 En cor gentil / Amor per Mort no passa mas en aquell / qui per los vicis tira la cantitat / d’Amor, durar no mira la calitat / d’Amor bona nos lassa. Quant lull no veu / e lo toch nos pratica  15 mor lo voler / que tot per ell se guanya qui’n tal punt es / dolor sent molt estranya mas dura poch / l’expert lo testifica. -f. 181v- Amor honest / los sants amants fa colrre. d’aquest vos am / e Mort nol me pot tolrre.  20 Tots los volers / que’n mi confusos eren se mostren clar / per lur obra forana ma carn se dol / car sa natur’humana per que’n la Mort / sos delits se perderen. En sa dolor / ma’rma es enbolcada  25 de que lur plor / e plant, per null temps callen en tal dolor / tots los conorts me fallen com sens tornar / la que am es anada. Mas la’ltr’Amor / que’s amistança pura a pres la mort / sa força gran li dura.  30 Aquest’Amor / si los pechs no la crehen es ver senyal / del be que’n ell habita aquesta es / qui sens dolor delita yls cechs volers / de prop d’aquestas venen. Lo voler cech / del tot ell illuména  35 mas no en tant / que lleue lo caracte e si pogues / fer sens empaig son acte no fora’l mon / vll ab gota serena. Mas es axi / com la poca Triaga que molt veri / sa virtut li apaga.  40 -f. 182r- Aquell voler / que’n ma carn sola’s causa sino es Mort / no tardara que muyra l’altre per qui / dol continu m’abuyra sim defalleix / no sera sens gran causa. Ell pot ser dit / voler concupiscible  45 e sol durar / puix molt de l’arma toca mas no tostemps / car virtut no inuoca e d’un costat / es apetit sensible. Aquests volers / honestament me torben per que’ntre mal / e be, mes penses bornen.  50 D’arma e cors / es compost l’hom contraris perque’l voler / e l’apetit contrasten tot quant aquests / de llur natura tasten es saboros / e vtils letouáris. Altre voler / que’n mig d’aquests camina  55 es atrobat / que no te via certa cuyd’hauer port / en la platja deserta e lo veri / li sembla medicina. Cascun dels tres / fa obr’en mi diuersa lo menys potent / lo jorn ab mi conuersa.  60 Tres son les parts / vers hon mos volers pujen e per semblant / venen per tres maneres, -f. 182v- entre si han / contraries carreres: delits portant / e d’altres quem enujen. Quant los delits / del cors la pensam mostra  65 yo sent dolor / car son perduts sens cobre altra dolor / sent, quem vist tot e m’cobre com pens que Mort / ha tolta l’Amor nostra. L’altre voler / raho y natura funden que sens dolor / molts delits ne abunden.  70 Lo loch hon jau / la dolor gran que passe no es del tot / fora de mes natures ne del tot es / fora de lurs clausures lo mouiment / creu que per elles passe. Aquell voler / que’n mi no troba terme  75 es lo mija / per hon dolor m’agreuja l’estrem d’aquest / fora natura lleuja fort e punyent / mas es causable verme. Opinio / falsa, per tots es dita que fora nos / e dintre nos habíta.  80 D’aquest Amor / les demes gents tremolen aquesta es / sentida y no sabuda: poques gents han / la causa coneguda delit, dolor / per ella venir solen. -f. 183r- Lo cors per si / lo seu delit desija  85 la’rma n’apres / lo sent e vol atenyer lo propi seu / al qual nos pot empenyer car tot es fals / hon ella se’nfastija. D’aquests contrasts / aquest Amor escapa que veritat / no ateny ab sa capa.  90 Tant es vnit / lo cors ab la nostra’rma que acte’n l’hom / no pot ser dit be simple algu no es / vers l’altre humil e simple constrast se fan / hu contra l’altre s’arma. Mas en tan poch / lo contrast a sa hora  95 que’n fets del cors / l’arma no fa gran nosa y en contemplant / axi l’arma reposa que be repres / lo cors d’aço no plora. Aquesta pau / en mi no es molt longa per que dolor / mes quel delit s’alonga.  100 Dolor yo sent / e sembla mi estrema no so en punt / de voler consell rebre ne de algun / remey me vull percebre ans de tristor / he presa ja ma tema. Sim trob en punt / que dolor nom acorde  105 ja tinch senyal / ab que a dolor torne -f. 183v- recort sos ferts / d’Amor e elles borne d’aci’scapant / ab mi gens no concorde. Son esperit / sens lo cors yo contemple tant delit sent / com l’hom deuot al temple.  110 De pietat / de sa Mort ve quem dolga e so forçat / que mon mal haja plányer: tant he perdut / que be nom pot atányer fortuna ja / no te que pus me tolga. Quant ymagin / les voluntats vnides  115 y el conuersar / separats pera sempre pensar no puch / ma dolor haja tempre mes passions / no trob gens afflaquides. E si per temps / elles passar hauien vengut es temps / que començar deurien.  120 Mes voluntats / mos pensaments aporten a vall y a munt / si com los nuuols l’ayre: ades me dolch / puix, dolor no sent gayre e sent dolors / qu’ab si dolres comporten. Quant pens quels morts / que res dels vius no pensen  125 e les dolors / que pas sens grat se perden mos sentiments / han mal e no sesperden tant que d’Amor / e dolor se defensen. -f. 184r- E pas dolor / que’n la d’infern s’acosta com en est mon / no lam veure de costa.  130 En l’altre mon / ami par que yo sia yls propis fets / estranys ami aparen: semblants d’aquells / que mos juhins loaren lo fals, per ver / la veritat, falsia. los meus juhins / la dolor los ofega  135 lo loch noy es / hon primer habitauen. si es no tal / com ans del cas estauen alterat es / la Mort y aço m’fa brega. Tal e tan fort / qu’altre matant mi mata no se com es / que lo cor nom esclata.  140 Alguns han dit / que l’Amor es amarga poden ho dir / los qui la sabor senten: o de per si / o com per alre senten sa fort dolor / que’ntre totes es larga. Per mi no tem / per altre l’he temuda  145 puix fonch cruel / ja pietat nom haja: quin terra jau / no tem pus a vall vaja en l’esperar / ma’sperança’s perduda. O partiment / doloros perdurable fent me’n dolor / comparat al diable.  150 -f. 184v- No preu los bens / que yo sol poseexca car plahent res / home sol no pratica, la Mort no tem / que lo mon damnifíca sino que tem / que cel me defallesca. Tot cas yo mir / ab vna egual cara  155 res nom fa trist / e ja molt menys alegre no es color / de sobre blanch, o negre vers mi noy ha / cos’escura ne clara. Tot quant Amor / e por, me pogren nóure fini lo jorn / que li viu los vlls clóure.  160 Segons lo cas / ma dolor no es tanta com se requer / per vn mortal damnatje sobre tots mals / la Mort porta’uantatje yol he sentit / e de present me’spanta. Segons l’Amor / del dan, no port gran signe  165 e volgra yo / que’n lo mon fos notable dient cascu / veus l’home pus amable e que plangues / cascu mon fat maligne. Aquell voler / causat per cos’honesta mentres sera / sera mostrant gran gesta.  170 Tan comun cas / perque tan estrem sembla al qui per sort / la Mort en tant lo plaga? -f. 185r- perque tal cas / la raho d’hom s’amaga e passio / tota sa força sembra? Deu piados / e just cruel se mostra  175 tant es en nos / torbada conexença fluxant dolor / primer plega crehença mas ferm saber / no’s en potença nostra. Als que la Mort / tol la Muller o Aymia sabran jutjar / part de la dolor mia.  180 Tot ver amich / a son ver amich ama de tal Amor / que Mort no la menyscaba: ans el fornal / qu’apura l’or y acaba leixant l’or fi, el als en fum derrama. D’aquest Amor / am aquella que’s morta  185 e tement am / tot quant es de aquella l’esperit viu / donchs quina marauella? que am aquell / e res tant nom conforta? Membram la Mort / e torn en ma congoxa e quant y so / dolor pas com m’afloxa.  190 Accident es / Amor e no substança e per sos fets / se dona’nos conexer: quant’es ne qual / ell se dona’parexer segons d’hon part / axi sa força lança. -f. 185v- Si com lo vent / segons les encontrades  195 hon es passat / de si calt o fret gita axi Amor / da dolor o delita segons lo for / del loch hon ha lançades Fondes rahels / o sus cara de terra o sobre fanch / o sus molt aspra serra.  200 Amor en l’hom / dos lochs disposts arroba car home’s dit / per ses dues natures: lo cors per si / vol semblant de sutzures l’arma d’un blanch / vol que sia sa roba. Dells vnits surt / Amor de algun acte  205 que nos veu be / qual dells mes part hi faça cascu per si / algun delit acaça y aquell atés / l’altre’n porta caracte. E veus la Mort / quel gros voler termena lo bo no pot / ne bast’aquell offena.  210 Morint lo cors / a son amant nol resta si no dolor / per lo recort del plaure, fallint aquell / no tarda molt en caure fallint lo sanct / defall la sua festa. Alguns delits / que’n l’arma pel cors venen  215 son los composts / quels amadors turmenten -f. 186r- e cascu dells / canta, qual dolor senten segons del cors / o de l’arma part prenen. E mort l’amat / Amor es duradora tant quant lo mort / del viu ten gran penyora.  220 Ço que’n passat / enbolt e confus era es departit / lo gra dexant la palla, esperiment / altre nom pens hi valla per la mort es / vberta la carrera. Ma carn no sent / donchs nos pot fer que ame?  225 car ja no y es / ço que sentir li feya? si voler tinch / pech es lo qui no creya quel esperit / de pur Amor se’nflame. Cobejant molt / que Deu sa’rma sen porte aço dubtant / fa que yo pena porte.  230 Si’n nostr’Amor / pens esser fi venguda e della pert / esperança de veure, sino que tost / vinch en aço descreure l’arm’en lo cors / no fora retenguda. Si be los morts / en lo mon no retornen  235 ans de ser mort / noues sabre d’aquella estat es ja / donchs quina marauella? aço’sperant / mos sentiments sojornen? -f. 186v- E si cert fos / que’ntre los sancts fos mésa no volgra yo / que de Mort fos defésa.  240 O Deu merce / mas no se de que t’pregue si no que’mi / en lo seu loch aculles no tardes molt / que d’ella’mi no vulles puix lesperit / hon es lo seu aplegue. E lo meu cors / ans que la vida fine  245 sobre lo seu / abraçat vull que jága Amor, e Mort / ferils de vna plága separals Mort / dret es qu’ellals vehine. Lo jorn del juhi / quant pendrem carn e ossos mescladament / partirem nostres cossos.  250

Fi del Cant. j.

DE MORT CANT. II.

142 O Quant es foll / qui tem lo forçat cas e contra’quell / remey es demanant e qui poder / se troba molt bastant e nol coneix / pensant l’hauer escas. Vos sou aquell / amprant contra la Mort  5 puix es forçat / quen molt breu temps morreu hoc menysprear / son poder be podeu e no tement / morir:sou dell’estort. -f. 187r- En vos esta / fer son cas flach, o fort car lo seu mal / per dues coses naix:  10 per tembr’el dan / del loch eternal baix e per hauer / perdut al mon deport. Ia de aquest / alçar podeu la ma. puix vostres senys / los quatr’haueu perduts donchs contra’l dan / armau vos de virtuts  15 e no vs dolrreu / ne tembreu ça ne lla. Al home bo / la Mort ningun mal fa ans es mija / per hon trespassa’Deu. e sil mal hom / morint en mal se veu non fa la Mort / ans pres mal com peccá.  20 La Mort tem molt / qui viu en mal delit car pert dos mons / jusa y superior sil bo perdent / lo cors passa dolor no es molt gran / pensant del esperit Deu ha dos mons / a tot hom establit  25 axi com son / dos natures enell, cascuna part / espera en aquell d’hon l’esser trau / finit o infinit. Al nostre cors / la mort del tot confon perdent son be / lo qual és tot present  30 el esperit / no tem anullament per Mort reuiu / mas va no sabent hon. -f. 187v- Los sentiments / d’aquests diuersos son per be que tots / aquesta Mort desplau, hu tem e dol / el altre’n dolor jau  35 loch vol cascu / en lo seu propi mon. Aquest compost / en molts veig discordar en altres molts / quen acort par que’stan mas no es ver / puix males obres fan lo bon hom sol / pot asi acordar.  40 Ab vera pau / lo bon hom pot obrar no’l mal fahent / car mal fi nos promet, per esta fi / lo be, y lo mal es fet pel be s’ateny / pel mal nos pot guanyar. En general / hom vol, y enten est be  45 particular / quant ha dreta raho enten nol sent / l’obrant per passio e lo maluat / nol sent, nel creu per fe. Cascuna part / de nos tira d’hon ve lo cors terreny / de ça vol romanir  50 l’arma d’aquell / nos volrria partir e lo seu be / per la Mort li perue. Mas tant ab dos / han estret’amistat quel hu dolor / pel companyo soffer hoc fins entant / quel mal torna’n plaher  55 y el mal aquell / ha per gran be’stimat. -f. 188r- Tant com mes l’hom / tem l’immortalitat d’aquesta Mort / soffir molt gran turment e si pres Mort / creu son anullament en major mal / es per la nullitat.  60 E que lo mon / superior no fos al hom es obs / queu pens esser axí car lo present / nol trau de ser mesqui nostr’apetit / no fuig a freturos. Per esser l’hom / contra Mort animos  65 l’es obs virtut / theologal y moral, si que lo cors / sia racional per l’apetit / portat al virtuos. Lla donchs tot l’hom / bons delits vsara passats pel cors / mas a l’arma semblants  70 mes d’inmortal / que de mortal tocants si que’n est mon / del altre ja sentra. Qui en tant ve / la Mort no dubtará car lo seu cors / en arm’aura conduyt, si com lo mal / hom, d’anima es buyt,  75 axi lo bo / lo cors sa nol fará. Puix ab raho / jaquit ha tot estrém e temprats ha / tots los mals mouiments esper’en Deu / e donals no hauents e viu en fe / d’hon tots nos saluarém.  80

-f. 188v-

TORNADA. Mare de Deu / a tots los qui crehém que tu portist / aquel Christ fill de Deu per conseguent / per nos mori en creu fes nos hauer / tanta fe com volém.

Fi del Cant. ij.

DE MORT CANT. III.

143 QVi ser’aquell / del mon superiór que veritat / de vos ami recont? e qui sab dir / hon fer’aquell afront que nos haurem / portant goig e dolor? Los lochs seran / mostrants lo be o mal  5 segons en ells / mals o bens contendra e si nos dos / vn loch no’cupara lo partiment / sera perpetual. L’esguart que yo / de vos he no’s egual axi diuers / es e contrariant,  10 les penes grans / d’infern yo so dubtant tot quant nell est / a dolorir me val. E puix ve temps / queus ymagin al mon hauer ab mi / verdader’amistat aquell delit / quel mon pot hauer dat  15 fort cors es obs / a membrar lo que fon. -f. 189r- Lo doloros / e miserable don estrany es molt / mas prestament perdut e tot ço quant / en lo mon he agut la Mort l’ha tolt / e pórtal no se hon.  20 Ma fort dolor / no basta fer voler quel amistat / fos estada no res ans so content / d’aquella y que fos mes si be tristor / per aquella sofer. Hon es aquell / qui no’spera plaher  25 e no ha’sguart / a bon’ho mala fi? mira lo mon / veu se joue y mezqui com ja no veu / hon ferme son voler. Dreça sos vulls / en vers la part del cel e diu a Deu / ab gest no sats humil  30 paraules tals / que puix sen te per vil mas l’hom yrat / dauant raho te vel. O Deu perque / no romp l’amarga fel aquel qui veu / tot son voler perir? quant mes puix vol / tan dolça Mort soffrir  35 gran sabor ha / puix se pren per tal zel. Tu pietat / com dorms en aquell cas? que’l cor de carn / fer esclatar no sabs? no tens poder, quen tal temps lo acabs? qual tan cruel / que’n tal cas not loas?  40 -f. 189v- Arquer no se / que tres ocells plagás ab vn sol colp / que no fos ben content, matant los dos / y el terç en estament que per mig mort / e prop de mort portás. Mort en vn colp / los tres bens m’ha ferits  45 los dos son morts / l’vtil y el delitos e sil honest / perdes del cel recors mos darrers jorns / serian ja finits. Yo no puch dir / que no senta delits del pensament / puix que perdre no vull,  50 en lo meu mal / algun be se recull puix quel plaher / present, met en oblits. Pense cascu / quant fon ans de sa Mort que perdut ell / yon hauorresch tot be no se hon jau / si recort nol soste  55 car tots mos senys / han perdut lur deport. Per be quels dits / dels sauis yo recort reptant aquells / qui allarguen son dol e yo se be / que bona raho vol que null remey / es dolre del que’s Mort.  60 E tot quant l’hom / per sa voluntat fa se deu dreçar alguna bona part e que lo dol / si es tolt hix d’hom tart car certament / enell delit esta. -f. 190r- Pero si dol / may raho l’comportá  65 aquest sera / que yo’n present sostench, vn tal delit / ab sabor agra y prench que’n desijar / altre be cor nom va. Riure james / nom plach tant com est plor laygua dels vlls / res tant dolç nom apar  70 no prench enyor / si nom puch delitar contra la Mort / me trob esforçat cor. E si tostemps / e continu no plor de mon recort / aquella nom partesch ans vull quel dol / me leix que sil jaquesch  75 mon sentiment / vull que muyra si mor. Puix que delit / a ma dolor segueix ingrat sere / si’ella nom acost tal sentiment / de mal e be compost temps minu’al mal / e lo be tostemps creix.  80 Vn gran delit / en ma pensa’s nodreix quant algun fer / sens la Mort della pens quant me precep / de dolor nom defens pensant que Mort / per tostemps nos parteix. Aquest delit / ma pensal fa e’l pert  85 foch es mon mal / e mon be sembla fum en aquest cas / de somni te costum be sent durmint / e mal quant so despert. -f. 190v- Yo no puch dir / que no sia desert de tot delit / quant morta l’imagin,  90 de mi mateix / me spant com nom a fin pensant sa mort / empar que non so cert. Tal mudament / he vist en temps tan breu quel quim volgue / voler a mi no pot ne sent ne veu / ne’nten, sil dich mon vot  95 e tot es bo / puix es obra de Deu.

TORNADA. A tu qui es / mare y filla de Deu suplique molt / puix ell nom vol hoir, que’n aquest mon / s’arma pusca venir per quem auis / hon es lestatje seu.  100

Fi del Cant. iij.

DE MORT CANT. IIII.

STRAMPS.

144 PVix me trob sol / en Amor, ami sembla qu’en mi tot sol / sia costum’estranya Amor se pert / entre gents per absença e per la Mort / la mi’Amor no fina. Ans molt mes am / a vos, en Mort que’n vida  5 e yo perdon / si algun nom vol creure pochs son aquells / qui altres coses creguen si no semblant / dels que a ells auenen. -f. 191r- La dolor fort / lo comun cors no serua tota dolor / lo temps la venç e guasta,  10 no dich que’n tot / a tot altre dessemble en cantitat / molt prop d’altre se jutja. En calitat / ab les altres discorda seguint l’Amor / d’hon ella pren sa forma gran part del temps / seca dolor me dona  15 y algun delit / ab altra dolor dolça. Dins lo cors d’hom / les humors se discorden de temps en temps / lur poder se trasmuda en vn sol jorn / regna malenconia en lo mateix / Colera, Sanch, e Fleuma.  20 Tot en anxi / les passions de l’arma mudament han / molt diuers e contrari car en vn punt / per ellas fan los actes e prestament / es en lo cors la causa. Axi com l’or / quant dela mena’l trahen  25 esta mesclat / d’altres metals sutzeus e mes al foch / en fum se va la liga leixant l’or pur / no podent se corrompre. Axi la Mort / mon voler gros termena aquell fermar / en la part contra sembla  30 d’aquella que / la Mort al mon l’ha tolta l’honest voler / en mi roman sens mescla. -f. 191v- Dos volers son / que natura seguexen e cascu dells / l’hom per natura guien, si act’ensemps / fan mal, o be atracen  35 segons qual dells / en l’altre ha domini. Quant la raho / l’apetit senyoreja es natural / del hom tota sa obra e lo reues / sa natura li torba e no ateny / la fi que’n tots fets cerca.  40 Quant l’apetit / segueix la part de l’arma l’home va dret / seguint natura mestra car la major / part, la menor se tira e vers la fi / que va lo cami troba. El apetit / volent son necessari  45 l’home no fall / sino trespasa l’orde e si s’esten / mes que natura dicta surt ne voler / fals, y opinionátich. Les voluntats / que per natura’s venen en certitut / e terme son compreses,  50 l’altre voler / passa d’hom les natures son senyal cert / es que nol enclou terme. De tots aquests / passions mantengueren mescladament / si com mesclats jahien mas be distints / son apres de son obte  55 e separats / los sent quasi visibles. -f. 192r- Molts son al mon / que mos dits no’ntengueren e ja molts mes / que d’aquells no sentiren qui creure pot / que’ntr’Amors vicioses voler honest / treball per estar simple?  60 Gitant de si / marauellos efecte estant secret / per força dels contraris dolç y agr’ensemps / lur sabor no’s distincta ella viuint / mos volers aytals foren. Dolres del mort / ve de Amor comuna  65 e de aço / yom sent tot lo damnatje fugir les gents / quisquesien alegres y hauer despit / que james lo dol fine. Tot delit fuig / com a cos’anemiga car vn be poch / entre tants mals dol porta  70 e met poder / quem torn dolor en habit perque de goig / la sabor james taste. Senyals d’Amor / que’n tal cas homens senten yo trob en mi / que sens dolor se prenen, si res començ / yon corromp lo principí  75 per que la fi / de res mi no contenta. Molt e pus fort / tot’Amor me da fastig e semblam ser / cosa abominable, s’algun delit / entre mes dolors mescle de fet lo pert / e torn a ma congoxa.  80 -f. 192v- Sil pensament / per força’n de part lance dell acordant / ab gran sospir lo cobre, en lo començ / ab dolor en mi entra no passa molt / que m’hes dolor pahible. Decrepitut / ma natura demostra  85 car tota carn / a vomit me prouoca grans amadors / per lur Aymia morta son mi semblants / en part, al tot no bastan. Si res yo veig / della, dolor me dona e sim de fuig / par que della m’aparte,  90 lo temps el loch / ab lo dit lam senyalen segons en ells / dolors o delits foren. E son ne tals / que lam demostren trista altres e molts / mostrants aquell’alegra e pas dolor / com james li fiu greuge  95 e volgra ço / ab la mia sanch rembre. Amor es dat / conexer pels efectes sa cantitat / no te mesura certa, gran es o poch / l’amador segons l’altre e poder pren / Amor segons hon entra.  100 La calitat / es tal com segons guarda car de semblants / es forçat ques engendre la carn vol carn / l’arma son semblant cerca dells naix fill bort / als engendrants contrari. -f. 193r- Qui ama carn / perduda carn no ama  105 mas en membrant / lo delit dol li resta en tot’Amor / cau amat e amable donchs mort lo cors / aquell qui ell amaua: No pot amar / no trobant res que ame Amor no viu / desig mort, y esperança  110 y en lo no res / no pot hauer espera quant es del cors / la Mort a no res torna. Si la que am / es fora d’aquest segle la major part / d’aquella es en esser, e quant al mon / en carn ella viuia  115 son esperit / yo volgui amar simple. E donchs quant mes / que’n present res non torba ella viuint / la carn m’hera rebetle los grans contrasts / de nostres parts discordes canten forçats / acort, e de grat contra.  120 De mon voler / jutje cascu la causa e fara poch / vehent en mi les obres: la mi’Amor / per la Mort no es morta ne sent dolor / vehent me lo mon perdre. Yo am, e tem / ab honesta vergonya  125 lesperit sol / de la qui Deu perdone e res de mi / ne del mon yo cobeje sino que Deu / en lo cel la colloque.

-f. 193v-

TORNADA. Mare de Deu / si es en purgatori son esperit / per no purgats delits  130 a ton fill prech / no guart los prechs d’hon venen mas lla hon van / mos peccats no li noguen.

Fi del Cant. iiij.

DE MORT CANT. V.

145 QVe val delit / puix no es conegut ans es fastig / quant es molt costumat ço perque Mort / vos haureu atractat dins molt breu temps / volreu hauer perdut. E ço de que / no ymaginarem  5 quel perdreus fos / vna poca dolor si cas hi ve / sentim tal amargor que de bon grat / vida’bandonarem. En aquest punt / me trob yo tant estrem ço que volgui / ab molt estrem’ardor  10 torna en mi / vna lenta calor e puix perdut / dolor mortal me prem. Tal mudament / en si hom no veurá com en mi veig / per nostre partiment la Mort ho fa / quim tol mon be present  15 del venidor / sab Deu lo que sera. -f. 194r- Molts han perdut / allo que ve y va fills e muller / e part de lur argent, e restals cor / ab null esperdiment e may virtut / en llur cor habita.  20 E yo tinch clos / e sagellat proces que per nul temps / delit yo sentiré no planch lo dan / per hon ma dolor ve mas l’aspra Mort / d’hon son mal vengut es. Vn poch delit / en ma dolor es pres  25 sentint plaher / com mon cor mal sosté pensant per qui / ne d’hon ma dolor ve ami no plau / de dolor ser defes. O tu qui es / fora del present mon e veus ami / per ta mort mal passar  30 a capt’ab Deu / quem pusques auisar quins esperits / a tu de prop te son. La mort qui tol / lo agradable don que vida y sort / als homens solen dar quant es de mi / m’ha tolt sens mi matar  35 de mos tres temps / me resta lo que fon. D’aquest present / a tot hom do ma part car noy ha res / quem vinga en plaher del venidor / no vull hauer esper puix la tristor / es ami dolç esguart.  40 -f. 194v- Nom dola tant / que’n dolor sia fart ans ma dolor / yo prench per mon mester mon cor de carn / es pus fort quel acer puix ell es viu / y entre nos es depart. Quant l’esperit / del cors li viu partir  45 e li doni / lo darrer besar fret conech de mi / qu’Amor non te son dret qu’ab cor sancer / ho pogui sostenir. En molt breu temps / l’hom nos pot dolorir tant com despuix / ab l’entendr’es costret,  50 car per gran torb / ell comptes no ha fet dolor vol temps / si l’hom tot l’ha sentir. E majorment / com raho ja’pareix car si nou fa / tost si mescla conort massa es foll / lo quis fa tan gran tort  55 si cascun jorn / son dol foll no’parteix. Nom jutg’algu / si primer no coneix si tinch raho/ per dolrem desta Mort, en ella fon / complit lo meu deport ella finint / lo mon permi feneix.  60 Qu’es tan cruel / que nos dolga de si e de aquell / qui’n part mes qu’asi vol? donchs si algu / pogue fer honest dol licenciat / nol fon mes que ami. -f. 195r- O Mort que fas / l’hom venturos mesqui  65 y el ple de goig / tu mijançant se dol de tu ha por / tot quant es jus lo Sol dolor sens tu / no hauria cami. Tu es d’Amor / son enemich mortal fahent partir / los coratjes vnits  70 ab ton colp cert / has morts los meus delits gustar nos pot / ton cert y amargos mal.

TORNADA. Tu esperit / si mon ben fer te val la sanch dare / per tos goigs infinits, vine ami / de dia o de nits  75 fes me saber / si pregar per tu cal.

Fi del Cant. V.

DE MORT CANT. VI.

146 Si per null temps / cregui ser amador en mi conech / d’Amor poch sentiment si mi con par / al comu de la gent es veritat / que’n mi trob gran Amor. Pero si guart / algu del temps passat  5 y el que Amor / pot fer en loch dispost nom d’amador / solament nom acost car tant com dech / no so passionat. -f. 195v- Morta es ja / la que tant he amat mas yo so viu / vehent ella morir  10 ab gran Amor / nos pot be soferir que dela Mort / me pusca ver lunyat. Lla dech anar / hon es lo seu cami no se quem te / qu’en aço nom acort sembla queu vull / mas no es ver, puix Mort  15 res no la tol / al que la vol per si. En que restá / que vida no fini com prop la mort / yo la viu acostar? dient plorant / no vullau mi leixar hajau dolor / de la dolor de mi.  20 O cor maluat / del quis veu en tal pas com pecejat / o sens sanch no roman molt poc’Amor / e pietat molt gran degra bastar / que senyal gran mostrás. Qui es aquell / qu’en dolre abastás  25 lo piados / mal de la Mort vengut? o cruel mal / que tols la jouentut e fas podrir / les carns dins en lo vas. El esperit / ple de por volant va al incert loch / tement l’eternal dan  30 tot lo delit / present deça roman qui es lo sanct / qui de Mort no dubtá? -f. 196r- Qui ser’aquell / qui la Mort planyerá d’altre y de si / tant com es lo gran mal? sentir nos pot / lo damnatje mortal  35 molt menys lo sab / qui Mort james temptá. O cruel mal / donant departiment per tots los temps / als coratjes vnits mos sentiments / me trob esbalaits mon esperit / no te son sentiment.  40 Tots mos amichs / hajen complanyiment de mi segons / veuran ma passio, haja delit / lo meu fals companyo el enuejos / qui de mal delit sent. Car tant com puch / yom dolch e dolrem vull  45 e com nom dolch / assats, pas desplaher car yo desig / que perdes tot plaher e que james / cessas plorar mon vll. Tant poch no am / que ma cara no mull d’aygua de plor / sa vida y Mort pensant  50 en tristor visch / de sa vida menbrant e de sa Mort / ay tant com puch me dull. No bast en mes / en mi no puch fer pus sin’obeir / lo que ma dolor vol, ans perdre vull / la raho si lam tol  55 mas puix no muir / de poc’Amor m’acus.

-f. 196v-

TORNADA. Tot amador / d’amar poch no s’escus que sia viu / e Mort lo seu amat o que almenys / del mon visc’apartat que solament / haja nom de reclus.  60

Fi de Cant. vj.

DE MORT CANT. VII.

147 LA gran dolor / que lengua no pot dir del quis veu Mort / e no sab hon ira no sab son Deu / si per a sil volra o si’n infern / lo volra sebollir. Semblant dolor / lo meu esperit sent  5 no sabent que / de vos Deu ha h’ordenat car vostre mal / o be ami es dat del que haureu / yon sere sofirent. Tu esperit / qui has fet partiment ab aquell cors / qual he yo tant amat:  10 vingues ami / qui so passionat duptant estich / fer te rahonamént. Lo loch hon es / me fara cambiar d’enteniment / de ço quet volre dir goig, o tristor / per tu he yo complir  15 en tu esta / quant Deu me volra dar. -f. 197r- Pregant a Deu / les mans nom cal plegar car fet es tot / quant li pot auenir, si es al cel / nos pot lo be’sprimir si en infern / en van es mon pregar.  20 Si es axi / anullam l’esperit, sia tornat / mon esser a no res e majorment / s’en loch tal per mi es no sia yo / de tant adolorit. No se que dir / quem fartas d’hauer dit  25 si crit, o call / no trob quem satisfes, si vaig , o pens / he temps en va despes de tot quant faç / ans de fer men penit. No planch lo dan / de mon delit perdút tant’es la por / quem ve de son gran mal  30 tot mal es poch / sino’s perpetual e tem aquest / nol haja merescút. Lo dan mortal / es molt mes que temút e tol ne part / esser a tots egual, o tu dolor / sies me cominal  35 en contr’oblit / vulles me ser escút. Fir me lo cor / e tots los senys me pren fartat en mi / car nom deffens de tu donam tant mal / que men planga cascu tant com tu pots / lo teu poder esten.  40

-f. 197v-

TORNADA. Tu esperit / si res no ten deffén romp lo costum / que dels morts es comu torn’en lo mon / e mostram que’s de tu lo teu esguart / nom donara spauén.

Fi del Cant. vij.

DE MORT CANT. VIII.

148 Cobrir no puch / la dolor quim turmenta vehent que Mort / son aguayt me descobre lo cami pla / de perdre vida m’obre e traurem vol / del mon sens dar empenta. Car tot primer / virtut del cors m’ha tolta  5 ja mos cinch senys / no senten lo que solen los apart dins / de gran por ja tremolen l’enteniment / de follia tem volta. La velledat / en valencians mal proua e no se com / yo faça obra noua.  10 O Mort qui tols / a tot viuent la vida tu es dolor / a tot’humana pensa, a tu no tem / qui en tu james pensa o qui en Deu / ha voluntat vnida. Entr’aquests dos / stats, es tot lo poble  15 e yo confes / esser de aquest nombre e ve per temps / que de por yom asombre e puix la pert / mas nom ve de part noble. -f. 198r- De passio / parteix, o de follia el tembre torn / tant que me es dolencía.  20 Qui pot saber quant es a tots horrible destrohint quant / nos otorga natura? hoc e tot ço / qu’hom mateix se procura fent raonal / per virtut lo sensible. Delitant se / tant com delit delíta  25 car de vn poch / tot hom delita’l viure los bens forans / qui porten plor e riure en lur poch be / del mal porten sospíta. Mas aquells grans / e propis tu fas perdre tu has ja fet / vn bon hom fer esperdre.  30 Donchs qui sera / quel cor no li tremole vehent que tu / li tols a lhome l’esser? qui pot pensar / la dolor del desesser e de tal mal / qui es lo quis console? Tots quants bens son / morint l’hom tu anúlles  35 e fas morir / aquells que ab si porten la vida d’hom / e de aquells conforten grans benifets / tu destrus ab tes búlles. Qui vol mirar / ab vista sensitiua, quant mes bens ha / de tu mes se esquiua.  40 -f. 198v- De tots los bens / que dona la fortuna si tols aquells / no sen deu l’home dolre, car menys de tu / yols veig a molt hom tolre quils dona’ls tol / e noy ha colp’alguna. Tu sens res dar / destruus quant ella dona  45 tement a tu / en res hom no reposa ab tu ensemps / noya’lmon bona cosa plahent pensar / prop de tu nos condona. Tu es dolor / que totes dolors passes tu es al hom / com al cauall mordasses.  50 Tots los bens tols / de fama gloriosa e de honor / degudament guanyades, e veure’n si / morals virtuts justades faent en l’hom / la pensa delitosa. Apres d’aço / qui pot donar estima  55 al sobiran / delit, que’n surt de l’obra felicitat / que propi nom lin sobra e fa que nos / prop lo cel nos arrima. Nos hi fa’ntrar / mas no entra sens ella e destrohint / l’hom, tu destruus aquella.  60 Com pus subtil / es nostra coneixença pus doloros / es ton cruel damnatje, -f. 199r- l’hom qu’el sentir / e l’entendr’ha saluatje no sent delit / ne del mal sofirença. D’Amor nos ve / la dolor que tuns dones  65 per quens tols ço / que nostre voler ama no sols honors / fills, riquesa, e fama mas tot lo be / que senten les persones. Ta fort dolor / ab lo sentir jutjada trau de tot seny / quant es ymaginada.  70 L’obra sera / en lesguart de molts gasta per que n’esplich / molts casos en quens toques en compte son / les pedres de les roques mas dir tos mals / lengua d’hom no abasta. Dones dolor / ab delits acostada  75 lo qui la sent / no coneix que tal sia aquesta es / quant parteix companyia entrels amats / qui han vida mesclada. Quants los delits / se membren de la vida esta dolor / ab delit es sentida.  80 Diuersitats / de dolors en l’hom portes aços deue / segons que a nos trobes, ton mal es tant / com lo delit quens robes per ço tostemps / nom de cruel resportes. -f. 199v- Tan solament / al qui en Deu espera  85 no follament / mas per sa bona obra tu bona es / al qu’en tu gran be troba anant en loch / hon es sa bona’spera. Ab tot aço / no li desplau lo viure e quant li vens / no s’aparella’riure.  90 Passats son ja / los qui mort desijáven per conseguir / glori’en l’altre setgle, e molts antichs / quils son la raho regle en obrar ço / que per virtut obráuen. Carnals delits / fal al hom la Mort tembre  95 puix son aquells / que’n molt natura’plahen los del compost / plahen, hoc y desplahen e lur exces / la raho vol quens membre. E sils repren / e tolr’aquells no basta ja sens la mort / per aquells dolor tasta.  100 Los purs delits / que pels senys homens senten be atemprats / la dolor no si mescla, e los que son / d’enteniment sens mesca en lo exces / no toquen ne consenten. Quant al millor / estat, d’aquest hom munta  105 lo teu recort / llur delit dolor torna, -f. 200r- e donchs quant mes / si’l anímas contorna dins en lo cors / e per exir apunta. Ia quint son be / e tant quant hom pot rébre en semblant cas / lo Leo torna Lebre.  110 A tu no tem / qui not parteix la pensa car passio / fa loch a la costuma, axi mateix / basta leuar la suma quel hom no deu / tembre’l que no’s defensa. En tu pensant / los delits no deliten  115 no delitant / pert se l’Amor de vida lladonchs virtut / se troba enfortida los sensuals / en lo començ despiten. D’aquis nodreix / vna terrible brega e no fa poch / lo qui a vencre plega.  120 Axi com es / pintada la fortuna ab dos esguarts / hu trist, e l’altr’alegre mirant lo trist / resta’l cor d’home negre per l’latr’esguart / noy ha dolor alguna. Axi de tu / qui ab seny t’imagina  125 no es dolor / qui en tu no fenesca e qui trobar / te vol dolça com bresca nol falliras / e de mals medicina. -f. 200v- E de sabor / entre dolça y amarga y al desperat / sit requer tu es larga.  130 Ia son estats / qui tal nunca t’sentiren e molts viuint / ta força han prouada, a lur semblant / vehent te acostada e ton poder / de bon grat obeiren. E la raho / per sa virtut los força  135 de fer se forts / puix largament hi basta algu d’aquests / mescladament te tasta lo de cor flach / no creu aquesta força. Mas aço’s ver / qu’al saui no espantes caure nol fal / mas a terrenal decantes.  140 Nostra virtut / sent en Deu esperança basta que Mort / ab ardiment se’nprenga ab molt delit / mas no’n tant que sestenga tolre dolor / mas a donar temprança. Tal que delit / la dolor sobre puja  145 de ques ateny / gran delit a sa hora d’hon l’arma tem / e la carn agre plora tot elector / d’electio senuja. Car l’esperit / es prompt’a la Mort pendre mas lo compost / nos pot a tant estendre.  150 -f. 201r- Aço apar / als homens gran miracle que la virtut / tant lo cor enfortesca que la sabor / del fel, se torne bresca l’home fahent / asi mateix obstacle. Per vna part / el requer de mort fuyta  155 per altra va / corrent en vers aquella aquest contrast / tot ardiment exella e dura tant / fins veure qual venç luyta. E sil hom venç / la Mort es auisada matant la carn / qu’asi es subjugada.  160 Dret natural / es que l’hom la Mort tema axi mateix / ha rahons contr’aquella, tot hom que mor / a dolor s’aparella car se corromp / e donchs la pus estrema. La part del hom / que la Mort senyoreja  165 porta dolor / per la raho sus dita el esperit / qui no mor se delita en fer contrast / e por l’es cosa leja. Sens esperar / profit d’alguna cosa se met a Mort / per sa virtut dins closa.  170 Sens interes / d’honor o de riquesa o d’alguns bens / fora de aquell propi -f. 201v- l’hom contra Mort / esser no vol repropi ans contra gran / perill, va sens feresa. En loch secret / hon Deu es secretari  175 lo Leo fort / comet o bestia fera a perill gran / de qualseuol manera almenys no fuig / si nou es voluntari. E sin defuig / dolor apres l’agreuja e si te fort / en gran delit alleuja.  180 Los qui perils / han per gloria vana o per grans bens / o per delits atenyer o yra fort / los feu amort empenyer tots aquests han / gran causa quils engana. Altres son ja / qui per vergonya sola  185 cometen fets / los quals ab dolor passen e si del fet / bona suma leuassen gran es lo mal / e poch lo quels consola. Qui per morals / virtuts, la Mort asajen aquest y aquells / ham cami per hon vajen.  190 . Delit dolor / dins aquests se combaten hauent aquell / quil home part mes troba los qui no han / de virtuts vestit roba ço perque fan / errat per dol esclaten. -f. 202r- Puix que llur fi / en mans d’altri han mesa  195 volent de gents / honor e vana fama llur bon voler / penja de flaca rama com de llur fet / james han pag’atesa. Molt fan per poch / e aquell poch les tolen los ignorants / y los que’nveja colen.  200 Aquell gran be / que per ta causa’s guanya e lo delit / de virtut fortalésa, causa li est / el destruus sens peresa car morint l’hom / pert quant al monn afanya. Ço es gran fet / que mort qui tot be mata  205 fora’l honest / l’hom espere de cara hoc e la fi / quen ha guanyat encara puix apres mort / no cobrara la data. Ço perqueu fa / es fi, mas no derrera puix apres mort / lo major fi espera.  210 Los qui la Mort / per qual que’sguart arrisquen o certament / aquella elegeixen alguna fi / bona o mala coneixen crehent ser bo / com la vida y confisquen. Es veritat / quel hom qui Mort arrisca  215 menys del esguart / o feu natura bona -f. 202v- qui en lo cor / del hom valeros sona quel preu desi / per la Mort nos desisca. E d’aquest es / hom mateix lo ver jutje e no y ha qui / pus dretament lo jutje.  220 D’aquella por / quels senys dela Mort senten e les rahons / que’n contra dellas funden tots los escrits / dels passats ho abunden perço no dich / los mals que si assenten. E los conforts / quel virtuos hi aplica  225 yo no recit / ne coses per mi lestes, de Seneca / e moltes altres géstes quel cor del hom / contra Mort fortifica. Ço quel hom sent / per la mort no s’escusa lo sentir com / del anim’ans acusa.  230 Qui vol delit / o del mon t’esperança sis dol quant mor / prestey la paciença al qui serui / ab treball o sciença don li remey / puix ha en ell fiança. Lo qui es tal / deu esser marauella  235 com ans del temps / lo cor no li esclata vehent que Mort / l’animat cors li mata ne ha rahons / desforç en contra della. -f. 203r- Car de virtut / moral, no pres l’offici al cors, al mon / ha seruit com a nici.  240 Imaginant / e’s l’hom en tres maneres e segons viu / per la vida’s bateja nom de brut pren / si viu en vida leja si moralment / costumes ha d’hom veres. Si sobre hom / passa la sua vida  245 es mes que hom / y en Angel se transforma segons que víu / de por de Mort pren forma sabent que pert / e dupta la exida. Molts son perdents / quen hauer por no venen perque d’infern / no crehen que alli penen.  250 Qui pora dir / la dolor que turmenta lo peccador / quant ala Mort s’acosta? perdent lo be / ques veu esser de costa e tem anar / hon delit no se’smenta. Si com al mon / los senys se delitáren  255 tots se dolrran / hauent exces contrári en per tostemps / car es tancat l’armári hon son tancats / aquells que dins entráren. Dolent se tant / com fer se pot ques dolguen no esperant / que la dolor les tolguen.  260 -f. 203v- D’aquells ho dich / qui’n ley donada viuen tements infern / e Paradis esperen, dels hauents ley / e be no la cregueren perdent lo mon / del altre no se’squiuen. E de aquests / sesdeue morals visquen  265 mas los de mes / en vida viciosa la Mort los es / aquests tan dolorosa segons lo be / quels apar ques desisquen. Sauis antichs / en aço discordaren e diferent / dolor entrells jutjaren.  270 Qui pora dir / que la Mort me l’agreuje o qui’n virtuts / morals, vol son be metre? donant li mes / quel mon no pot prometre viure sens por / asegurat de greuje. O qui’n delits / sensuals molt abunda  275 ab altres molts / honor grans o riqueses mescladament / ab dolors en torn meses d’hon torna’tras / lo qui molt si profunda. Yo prech a tots / quem vullau d’affany traure aqual d’aquests / la mort deu mes desplaure.  280 Tot quant se te / per qualque sostinença falleix quant fall / aquell en quis fermaua, -f. 204r- fallint lo mon / qu’enel se delitaua pert si mateix / e non ha conexénça. E qui dins si / e per si actes obra  285 vinent la Mort / tot lo seu be veu pendre e fara prou / defenent se despendre puix sa’rma es / de fora del cors pobra. Aquell escalf / del qui en Deu espera no troba’nsi / per alguna manera.  290 Puix que del mon / e dins si l’hom nos farta fa porcio / major esta deserta, puix apres mort / l’anima es incerta del infinit / e mes sil creur’aparta. Donchs entengam / guanyar lo perdurable  295 aquest es Deu / qui a pres Mort nos prenga quil ínfinit / a creure ferm sestenga de Paradis / nos lunya ser amable. Com son semblant / lesperit lo cobeja e lo finit / per si te cosa leja.  300 Quil esperit / infinit lo vol creure molt li es prop / que part de Deu lo crega, e qui tornar / a son principi nega no li es luny / que toch en Deu descreure. -f. 204v- E donchs puix Deu / es lo principi nostre  305 complit es foll / qui tornar noy desija e qui del mon / per Deu no sen fastija per chrestia / molt deuot no s’amostre. Deu e lo mon / ensemps no s’poden colrre quiu vol fer tot / aparell se a dolrre.  310 Deu es tot be / e lo mon son contrari e per ço es / que lo qui Deu no ama lo mon segueix / e no ab coxa cama, qui’l mon serueix / no’sper de Deu salari. Per menor mon / l’hom per tots se nomena  315 e el major / resembla’n moltes coses aço es test / autentich, menys de gloses que no’s dat buyt / en la machina plena. Tot axi l’hom / menys de obra no resta e mala es / si no fa la honesta.  320 Qui no vol be / forçat es que mal vulla, l’indiferent / sens assignar li terme poch es de si / no te res aques ferme ne mal, ne be / no te loch quel aculla. E no pot ser / quel entendre romanga  325 tant ocios / que de res no entenga -f. 205r- e ve a tart / quel voler no se’stenga a res voler / plahent o que sen plaga. Donchs vullam Deu / aquella causa prima sino farem / de cosa vana estima.  330 Algun tirant / no feu tan alta’npresa quant ell asi / volgue lo mon sots metre com feu aquell / qui son voler vol metre guanyar lo cel / hon es tota riquesa. Per fer aço / lo seu cors met per terra  335 tolent desi / tots delits quil torbassen elegir volch / penses quil ajudassen al esperit / per fer a la carn guerra. E no ampra / lances ne colobrines mas les virtuts / morals, ab les diuines.  340 Per delitar / los homens vida volen e sens delit / en lo mon no treballen, e quant d’aquest / lo viure los atallen tant han dolor / com delit hauer solen. Donchs puix delit / major lo saui prenga  345 en son obrar / per conseguent en viure en major grau / de dolor deu assíure quel menys perdent / e menys delít atenga. -f. 205v- Lo qui delit / hac ab dolor embolta ja ve a temps / pregar per vida tolta.  350 Tals son e tants / los mals que Mort atraça naturalment / al cors e arma ensemble, que yom penit / dels que aci asemble pochs son segons / los que la Mort abraça. Perque dire / dels que la mort aporta  355 al hom quant mor / e tem mes que no’spera aquest es mal / de diuersa manera qui tem aquest / en l’altre se deporta. Mas ha remey / en contra son damnatje la charitat / que no l’sia saluatje.  360 Qui en virtuts / morals, ha vida feta, e consegui / lo be d’hom per natura, fe, charitat / ne d’esperança cura com animal / hom feu vida perfeta. Tot fon dins si / e visque’n alegria  365 menys de sentir / los mals que altres senten com vench la mort / ses penses no consenten que la dolor / terrible ab ell no sia. Car per Amor / de si, feu sa fahena nol pagara / Deu en la part centena.  370 -f. 206r- Menys de ser bo / per son saber l’hom basta en fer juhi / que’n Deu es la fi nostra, puix en est mon / ne pres la Mort se mostra en Deu roman / si raho no s’degasta. Donchs puix no es / fi, quel home contente  375 en los dos mons / raho es qu’en Deu sia car sino ell / altre no s’trobaria que fora Deu / al entendre’s presente. Tant quant hom viu / moral virtut lo cumple mas apres mort / Deu es lo qui lo vmple.  380 Primer que leys / fossen per Deu donádes e per escrits / se regissen los hómens, dispondren volch / natura molts a prómens raels de be / Deu’n l’home ha creádes. Ells de aço / vna sciença feren  385 ab que lo mon / vna part se gouerna los actes tots / dels homens subalterna los vells antichs / altra no conegueren. Hagren de Deu / conexença confusa per ço la Mort / a dolor los acusa.  390 Tres principals / fins, son d’hon homens obren vna dins si / e l’altra tota fora, -f. 206v- altra que dins / e fora de si mora per llurs esguarts / aquestes se descobren. Voler honor / gloria, bens, e fama,  395 e tot quant ve / d’accident o natura y aquell fi / que’n la virtut atura d’aquestes fins / lo voler d’hom se’nflama. L’altra’s en Deu / qui asi nos conuída fora nos es / mas no del tot partida.  400 Mort lo mon tol / y al conquistant conquista e si conque / lo cel pres mort ne’s digne e tant es l’hom / pus grosser e maligne com no conquer / lo mon qu’apres mort trista. Lo qual es fi / e lo present es via  405 car lo mon es / pera quels homens vixquen vida’s perque / de virtuts nos desisquen e virtuts son / per fer a Deu paria. E si aquest / recors, l’hom no encontra tot quant ha fet / en lo mon li es contra.  410 Fe, charitat / y esperança’ns hi porten mas se roman / y esperança’la porta car la raho / alli no les comporta creure no cal / ço quels vlls se deporten. -f. 207r- Menys esperar / lo que present se mostra  415 mas fruirem / Deu que tant esperáuem per charitat / amarem qui amauem aço sera / tota gloria nostra. Ella es la fi / e les altres son via sens ella’s foll / quí en Deu spera y fia.  420

TORNADA. Mare de Deu / aduocada mia fes a ton fill / que piados me sia.

  -f. 207v-     -[f. 208r]-     -[f. 208v]-     -[f. 209r]-     -[f. 209v]-     -[f. 210r]-     -[f. 210v]-     -[f. 211r]-     -[f. 211v]-     -[f. 212r]-     -[f. 212v]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Guarda]-     -[Coberta]-     -[Coberta]-