Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Nota prèvia

     La transcripció de les poesies d'Ausiàs March del Cançoner C (Escorial L.III.26).

     Oferim la reproducció digital del Ms. L.III.26 conservat a la Real Biblioteca del Escorial per cortesia d'aquesta Institució. L'obra es presenta enllaçada foli a foli amb Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March nouament reuistes y estampades ab gran cura y diligentia posades totes les declarasions dels uocables scurs molt largament en la taula [Transcripció], Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2012. Aquest treball s'ha realitzat en el marc del projecte d'investigació Edición paleográfica digital de los testimonios manuscritos de las poesías de Ausiàs March, referencia FFI2010-21453-C02-01, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.

     El Cançoner del Escorial conté 122 poesies d'Ausiàs March, està datat entre 1546-47 i és còpia de l'edició impresa de 1545, Les Obres del valeros y extrenv caualler vigil y elegantissim poeta Ausias March: Nouament reuistes y estampades..., realitzada a Barcelona per Carles Amorós. Ambdós testimonis coincideixen en el títol i també en l'ordre de les poesies copiades, per la qual cosa estem davant d'un cas de restauració manuscrita completa a partir d'una edició preexistent.

     Amadeu Pagès no va mostrar massa interés per aquest manuscrit per considerar-lo massa tardà i còpia d'una edició anterior, ni tampoc va considerar les variants en la seua edició crítica de 1912-14. Segons Martos (2011) el manuscrit C va ser copiat a Itàlia en un ambient d'intel·lectuals d'origen català propers a la figura de Ramon Folch de Cardona, gran admirador de la poesia de March, a més podria tractar-se de l'original usat per Vicent Mariner en la seua traducció llatina.

     Els primers 35 fulls del manuscrit presenten juntament amb el text de les poesies marquianes una sèrie d'anotacions fetes per una mà diferent a la del copista. Segurament, el posseïdor del manuscrit -ja que amb bastant certesa el manuscrit es va copiar per a ús personal- va anar subratllant mots i expressions poc intel·ligibles i traduint-los al castellà al marge. Aquestes traduccions no són en alguns casos massa afortunades i, de vegades, es barreja el castellà i italià, tal com va constatar Ramírez i Molas (1981).

     La transcripció s'ha realitzant respectant al màxim l'escriptura de l'original, per això no hem introduït pràcticament cap convenció, hem seguit els criteris bàsics de la transcripció paleogràfica i que resumim ací:

        · Desenvolupament de les abreviatures, amb indicació de les lletres suplides en cursiva.

        · Es manté l'ús de majúscules i minúscules, u i v i i i j, segons trobem al text.

        · No separació de paraules. No es puntuarà en forma diferent al text. No s'accentuarà.

         · Ús del signe ¶ per a indicar els calderons.

         · Ús de la ratlla obliqua per a indicar l'ús d'aquest signe (equivalent a una pausa breu).

         · Ús del punt i coma per a indicar l'ús d'aquest signe, si apareix al text com a signe de puntuació o com a signe d'abreujament.

         · Ús del símbol per a indicar la nota tironiana d'et.

         · Integració dels passatges o paraules interliniats o marginals en el text entre paréntesis angulars.

         · Indicació de les paraules ratllades entre claudàtors, amb el text amb ratllat si es pot llegir (exemple: ratllat), i amb asterisc si no pot llegir-se.

         · Indicació dels canvis de pàgina (enllaç creuat).

         · Indicació de les rúbriques amb negreta.

     BIBLIOGRAFIA CITADA.

     Martos, Josep L. (2011), «La copia completa y la restauración parcial: los cancioneros impresos de Ausiàs March en los manuscritos», Del impreso al manuscrito en los cancioneros, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 13-45.

     Pagès, Amadeu (ed.) (1912-1914), Les obres d'Auzias March, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

     Ramírez i Molas, Pere (1981), «Un manuscrit inèdit d'Ausiàs March», en Homenatge a Josep M. Casacuberta, 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 217-240 («Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», 2).

     S'ha retallat el marge extern.