Nota prèvia
La transcripció
de les poesies d'Ausiàs March del Cançoner C (Escorial L.III.26).
Oferim la reproducció
digital del Ms. L.III.26 conservat a la Real
Biblioteca del Escorial per cortesia d'aquesta Institució. L'obra es
presenta enllaçada foli a foli amb Les
obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs
March nouament reuistes y estampades ab gran cura y diligentia posades totes
les declarasions dels uocables scurs molt largament en la taula [Transcripció],
Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2012. Aquest treball s'ha
realitzat en el marc del projecte d'investigació Edición
paleográfica digital de los testimonios manuscritos de las poesías
de Ausiàs March, referencia FFI2010-21453-C02-01, finançat pel
Ministerio de Economía y Competitividad.
El Cançoner
del Escorial conté 122 poesies d'Ausiàs March, està datat
entre 1546-47 i és còpia de l'edició impresa de 1545,
Les Obres del valeros y extrenv caualler vigil y elegantissim poeta Ausias March:
Nouament reuistes y estampades..., realitzada a Barcelona per Carles Amorós.
Ambdós testimonis coincideixen en el títol i també en l'ordre
de les poesies copiades, per la qual cosa estem davant d'un cas de restauració
manuscrita completa a partir d'una edició preexistent.
Amadeu Pagès
no va mostrar massa interés per aquest manuscrit per considerar-lo massa
tardà i còpia d'una edició anterior, ni tampoc va considerar
les variants en la seua edició crítica de 1912-14. Segons Martos
(2011) el manuscrit C va ser copiat a Itàlia en un ambient d'intel·lectuals
d'origen català propers a la figura de Ramon Folch de Cardona, gran admirador
de la poesia de March, a més podria tractar-se de l'original usat per
Vicent Mariner en la seua traducció llatina.
Els primers 35 fulls
del manuscrit presenten juntament amb el text de les poesies marquianes una
sèrie d'anotacions fetes per una mà diferent a la del copista.
Segurament, el posseïdor del manuscrit -ja que amb bastant certesa el manuscrit
es va copiar per a ús personal- va anar subratllant mots i expressions
poc intel·ligibles i traduint-los al castellà al marge. Aquestes
traduccions no són en alguns casos massa afortunades i, de vegades, es
barreja el castellà i italià, tal com va constatar Ramírez
i Molas (1981).
La transcripció
s'ha realitzant respectant al màxim l'escriptura de l'original, per això
no hem introduït pràcticament cap convenció, hem seguit els
criteris bàsics de la transcripció paleogràfica i que resumim
ací:
· Desenvolupament de les abreviatures, amb indicació de les lletres suplides
en cursiva.
·
Es manté l'ús de majúscules i minúscules, u
i v i i i j, segons trobem al text.
·
No separació de paraules. No es puntuarà en forma diferent al
text. No s'accentuarà.
· Ús del signe ¶ per a indicar els calderons.
· Ús de la ratlla obliqua per a indicar l'ús d'aquest
signe (equivalent a una pausa breu).
· Ús del punt i coma per a indicar l'ús d'aquest
signe, si apareix al text com a signe de puntuació o com a signe d'abreujament.
· Ús del símbol per
a indicar la nota tironiana d'et.
· Integració dels passatges o paraules interliniats o marginals
en el text entre paréntesis angulars.
· Indicació de les paraules ratllades entre claudàtors,
amb el text amb ratllat si es pot llegir (exemple: ratllat), i amb asterisc
si no pot llegir-se.
· Indicació dels canvis de pàgina (enllaç creuat).
· Indicació de les rúbriques amb negreta.
BIBLIOGRAFIA CITADA.
Martos, Josep L.
(2011), «La copia completa y la restauración parcial: los cancioneros
impresos de Ausiàs March en los manuscritos», Del impreso al manuscrito
en los cancioneros, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos,
pp. 13-45.
Pagès, Amadeu
(ed.) (1912-1914), Les obres d'Auzias March,
2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Ramírez i
Molas, Pere (1981), «Un manuscrit inèdit d'Ausiàs March»,
en Homenatge a Josep M. Casacuberta, 2, Barcelona, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, pp. 217-240 («Estudis
de Llengua i Literatura Catalanes», 2).
S'ha retallat el
marge extern.