L'evangeli del vent

Agustí Bartra

  —[5]→  

I labour by singing light Not for ambition or bread...

Dylan Thomas

  —[6]→     —7→  
  —8→  

Beau ciel, vrai ciel, regarde-moi qui change

Paul Valéry

  —9→  

Als llavis del silenci

I Oh nits! Tant hivernar en immòbils missatges -fets de tant cor i adéus!-, en espera dels mots que duran existència alada a les imatges. I les màscares orbes sota vent de sanglots! Món increat del cant: profunda vall oferta  5 als lluminosos boscos de gegantins estius. Constel·lació pura, música que es desperta con un arbre a la riba d'un gran somni de rius... I flotar dolçament, encara a la deriva de les aigües reals, esclau del darrer gel  10 de silenci que abraça la proa fugitiva. Oh el pensament ja sega la tenebra indefensa i l'ànima desgrana les espigues del cel! Oh zenit del poema, oh lliure joia immensa!

—10→

II Oh veus! La pètria boca envaeix tot l'aeri  15 refugi del meu cor. Oh font de saba astral caient dintre l'oïda nocturna del misteri! El silenci s'inclina a sa empremta mortal. Cantar l'arbre del crit! Estendre branc i fruita a l'eterna amenaça de la gèlida nit  20 de l'ésser que abandona tota lúcida lluita. Aus de la consciència! Cantar l'arbre del crit! I l'espai, a l'entorn, de solitud s'inunda. Morir del cant ardent -l'inevitable vol que arbora el suprem èxtasi de l'alosa jocunda-,  25 ja corbant-me de nou a la pàl·lida estrella que anuncia a mon ànima la imminència del sol. Oh dia meu: atònit esguard sense parpella!

III On és la teva mort? Alçar-la! Abraçar l'hora en què la teva absència em mira amb ulls d'argent.  30 Dintre la meva sang ta boca d'ombra implora un súbit epitafi d'estrelles i de vent. En mon silenci, llarga, la teva veu murmura dalt dels aqüeductes que uneixen cor i cant. Oh presència fidel, deu que, ascendint, s'atzura  35 dintre el canal del temps i baixa, xarbotant, —11→ devers la crida ardent de la planura estesa! Fet mite fluvial, mon ànima davalla entre ribes florides de brusques primaveres, lluny ja de la Muntanya de tants records encesa,  40 enclusa on l'esperit secretament treballa. Cal fer etern ton record entre les oliveres!

IV Més enllà del meu cant s'esfondren les batalles- veig entorn de les cendres aixecar-se jardins, la naixença del vent en les joves rialles,  45 i sento les ciutats com tebis violins a les mans de les nits vastament amoroses... Més enllà del meu cant, oh l'astre corporal de la vida, els oficis, el passat de filoses alçant testes de bronze, i l'herba germinal  50 sota el desig de l'Home vestit d'hora vermella! I del rusc del seu cor, la nupcial abella de l'esperança emprèn el seu vol fulgurant per damunt de les llàgrimes gelades de la història, vers les altes corol·les de la llum de victòria,  55 vers la boca de pol·len de Déu despert, l'Amant...

—12→

V Dir la brusca sorpresa d'un record de gavina. Naufragar, dolçament en sensibles esculls de temps i llunyania. Quina claror, llatina celebra i canta el déu que dormia en mos ulls!  60 Rialla de la vela: àmfora, en blava testa! Oh les trenes salobres esbadiant-se al pit immòbil de la terra vestida de ginesta! Als llavis de l'escuma mor i neix l'infinit. Espera del meu ésser, com roca extasiada  65 per, un somni futur de proa il·luminada que calmarà el murmuri innúmer de l'atzar. Oh la sirga diàfana dins l'abís de tenebra, l'assalt de l'ona tèbia que s'enduu tot el gebre! Dir que en mi vetlla el cor profund del mar, del mar...  70

VI Dolça hereva del dia, alta torre d'espigues, oh captiva d'estrelles i de solars vencills: els meus braços t'allunyen de segues enemigues i als teus peus vinc a ajeure'm com la cançó dels grills. —13→ En ton ànima plora' l'estrella de la tarda,  75 a ton flanc duus clavada una dalla d'ocells. Jo et llevaré del pit els núvols de basarda i, fet pluja i rosella, besaré els teus turmells. A les teves mans brilla l'ampla pau de les eres, el meu amor d'avui ha deixat ses roderes  80 en ton cos estival de raïm i de nard. Però ara que la lluna a ta falda s'atura, em sentiràs lleuger, com herba que murmura el seu càntic a l'ombra del teu arbori esguard.

  —14→  

Ànima i món

A. J. Amat-Piniella

I Terra Ni l'amor ni la joia no encenen primaveres, sinó la mort que canta de cara al firmament. Devers el roig altar de les secretes eres, porteu l'eterna ofrena, coèfores del vent! Morir, deixar d'ésser hoste. En l'espera abolida,  5 més enllà dels comiats, oh torres de l'ahir d'on tremolosos s'alcen els braços de la vida! Finalment ho sabràs: sols la terra és destí.

II Cel L'ull potser l'interroga, però el cor no s'hi asila. Els déus que l'habitaven caigueren en la nit.  10 Qui sap si és d'alba o posta l'estrella més tranquil·la que, al fons del seu dolor, somnia l'esperit. I cap àngel, oh nits! De futur traspassada, l'esperança camina dintre la soledat d'aquesta ampla comarca de tenebra estrellada:  15 els signes de l'exili en llur tràgic esclat.

—15→

III Mar Oh les aigües movents de l'etern parteratge de la llum que abandona sos gèlids estimballs! Redemptora paraula, verb clavat a la imatge: sol obert a la Vela com un trist de coralls.  20 Reialmes de la veu, oh renaixent victòria! quina. Parca d'escuma, entre batuts niells, en música apaivaga la dissonant cridòria, mentre, enllà, els pujols alcem un dolç dia d'ocells!

IV Foc Cim extrem de la flama -heroi! Diürn, completa  25 la gran corba visible del teu retorn al sol que ho fa tot més real, i, com l'àuria sageta, arriba en la darrera caiguda del teu vol. Romans. Però el que passa, el vent infatigable, t'acreix, i ets en l'hivern l'amant cor estival,  30 l'arrel, l'ocell que emigra, l' infant, la terra arable, oh més pur com més cremes, i en tes desfetes ¡alt!

  —16→  

Vaig amb l'àngel de pedra...
	Vaig amb l'àngel de pedra -silenci que segella
	els mots que la meva ànima adreça al meu destí...
	Per què tremola tanta imminència d'estrella
	pel cel estrany i en mi?
	Un oreig de records em toca, lleu, al muscle.	5
	En girar-me a la crida del meu divers ahir,
	s'ensulsia el crepuscle...

  —[17]→  

Gran camarada del Nord...
	Gran Camarada del Nord, dolç gegant de rosella i de boira
	que dorms, cast i adàmic,
	com una jove llegenda a la riba solar dels teus cants
	d'horitzons i banderes:
	dóna'm la rosa de ferro	5
	del teu cor!

  —18→  

A l'estàtua d'Atlas de la Cinquena Avinguda

Del món de ferro que et corba, qui en farà sanglot o crit? La teva puixança és orba, ni un astre no et brilla al pit.

De qui esperes la clemència,  5 oh solitari gegant!, dolor sense consciència, gran orfe ombrívol del cant?

Jo tinc ço que t'aconsola de no sucumbir al gest:  10 duc a la teva ombra sola la meva lluna de l'Est.

  —19→  

Primavera

I Cap gavina. Vagó. Quan la ressaca? Adés l'ona, l'horitzó de boirina, roques fosques, estaca assaltada de liquen... Soledat i corona.

II Pont. Oh sòrdida nit! Oh barques de carbó,  5 una a una, riu avall! Primavera migpartida de por. Per damunt dels gasòmetres, ¿s'aixecarà la lluna?

III Tu i jo. Retorna el maig a mon ànima il·lesa. Espiga de ma vida,  10 ¿per què és tan nu ton rostre i tan vestida ta nuesa?

(En tornar de Coney Island, 15-V-49.)

  —20→  

Davant el mar, a Center Island

A Maria Dolors Canals

Mira i recorda. Encimbella aquest mai del moment que t'assalta. Oh batega, mirada, i contempla, cor meu, aquesta aigua ajaçada     dessota tant d'espai!

Mira i recorda. Emporta't aquest vent  5     lacerat de gavina, aquesta llum que ajeu sos esquelets d'argent dintre trèmuls sepulcres d'algues i sorra fina.

Mira i recorda. El sol deixa en la neu els seus esclops vermells, una barca deixonda  10     un somni d'au i fronda, i passen núvols blancs... Tot roman i és adéu!

Oh sobretot recorda! Viu per la teva estela. Car la flama és senzilla, com senzilla és la vela.

  —21→  

L'elf del Pont de Brooklyn

A Eli

I Mon cor ha mirat pel vidre entelat. (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!) Com aranya d'or oscil·la un sol mort.  5 (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!) Dins, l'hora demana el somriure d'Anna. (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!) Temps. Soledat pura  10 de cercle i figura. (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!) Espai. Vol d'ocell, d'ampit a penell. (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!)  15 Tot ànima! A on? De mi passa al món! (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!) —22→ Ja va, amb son pas lleu, marxant per la neu.  20 (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!) Qui l'ha coronada d'espiga i onada? (Cel gris de Brooklyn, arbres nus, teulades blanques!)

II La nit ha besat  25 el meu cor gebrat... Mon ànima brilla a cada cruïlla, tot deixant un rastre d'oreneta i astre.  30 A un costat duu el vent, l'amant transparent; a l'altre, inclinant-se, un vell arbre avança. L'ànima s'afua,  35 cada cop més nua. —23→ Son foc s'ha fet llum, sageta que brum. I l'urbs -puny de son- tiba l'arc del pont.  40

III L'East River s'agença vestes de boirim. La neu el defensa d'urpes d'estalzim. Manhattan exulta,  45 cíclop d'astre i gel. Al seu pit oculta esquirols de mel. Com amb passa apresa, de silenci ungits,  50 van l'ànima encesa i els dos esperits. Neva, neva i neva... Nit. Gàrgola i fris. Oh l'ànima meva  55 puja al pont ferrís!

—24→

IV L'ànima s'atura dalt del negre pont. Un somni murmura amb llavis de font.  60 Tot d'una, acostant-se, el vell arbre diu: «L'ahir que en tu dansa és en mi que viu». L'ànima es decanta  65 al riu aturat. La cançó que canta el vent li ha segat. «Ai, ànima sola, plena de futur,  70 allò que en tu vola és mon alè obscur!». Neva, neva i neva... Nit. Gàrgola i fris. Oh l'ànima meva  75 calla al pont ferrís!

V Com d'escuma alada, mig infant, mig peix, dessota l'arcada l'elf de Brooklyn neix.  80 —25→ Una proa esquinça boira al seu voltant; l'eixàrcia li vinsa la pell radiant. L'elf encara porta,  85 als ulls i a la mà, una absència morta d'algues i quitrà. La lluna esllavissa fins al riu quiet  90 l'omega blavissa de son ple perfet. East River! Qui el clava? Crist d'ombra i sanglot, la nit es fa blava  95 als seus peus de llot. Efímera crònica, la boira s'estén: dispersa Verònica del gran riu jacent.  100

VI Oh l'ànima meva cau del pont ferrís! A baix, l'elf manlleva a l'aigua un somrís. —26→ Manhattan titil·la...  105 Flotant entre esculls de glaç que rutila, l'elf va obrint els ulls. I contempla, estesa enmig del corrent,  110 mon ànima encesa, i l'arbre, i el vent.

VII La cançó de l'ànima Oh de mi mateixa els més alts merlets! Foc: guaita que es queixa  115 assetjat de freds. Vinclada d'orígens, feixuga de rams, aixeco els vertígens de les meves fams.  120 L'instant que perdura forjo amb negre mall. L'espera m'atzura l'hidra de cristall. —27→ Àguiles d'aurora  125 planen en ma nit. L'amor em colora els boscos del crit. Oh de mi mateixa els més alts merlets!  130 Foc: guaita que es queixa assetjat de freds. Sóc, en cels de gràcia, corona de fum, bandera d'acàcia  135 amb forats de llum. De mort i naixença -vela i halalí!- en mi recomença l'incessant clarí.  140 Baixa a mes parpelles el suprem esclat del sol de roselles de l'eternitat. Oh de mi mateixa  145 els més alts merlets! Foc: guaita que es queixa assetjat de freds.

—28→

VIII La cançó de l'elf Ànima que brilles com una mandró d'or  150 a l'espatlla d'illes del silenci mort, no veus com s'abraça la nit al bauprès? No sents que ens traspassa  155 la mar del no-res? Si tu ets alimària que l'anhel encén, a mi la fondària m'ha creat vident.  160 Per l'aire es despulla un àngel de sal. Jo sé en quina fulla tremola el raval. Oh, tu, sublim sorda  165 a tot corn de glaç, no sents que es desborda l'ària del teu pas? El vent ja acarrera el plany del seu tors;  170 l'arbre va endarrera, corbat de records. —29→ El segueixen mites dels auris temps vells i celestes fites  175 de lluna i penells. Amb al·legories d'espiga i escut van tots els teus dies, ton amor del Sud.  180 Ja veig la font pia, obrador de gel on la nit fenyia el teu pa d'estel. La remor de messes  185 que duies al pit alçava deesses en ton esperit. Passa l'hora esclava, entre plana i rem,  190 en què el sol semblava l'ull de Polifem. L'ombra agenollada que tant has plorat, el bon camarada,  195 el sacrificat, —30→ va seguint tos passos, inclinant el cap. Ben oberts els braços, ara és ell qui sap...  200 L'amada serena vingué amb la tardor. Dins sos ulls, el Sena era un verd falcó. De les pluges fines  205 trencant l'arabesc, va venir amb glicines i branques de vesc. En una epopeia de silenci i nu,  210 sa trena desfeia per a l'ombra i tu, i a la seva sina, després del gemec, la lluna gavina  215 clavava el seu bec. El til·ler escrivia damunt son cos las una profecia de fills i llindars.  220 —31→ I van seguint l'arbre tos terrestres cants. Lluny de llorer i marbre, són més bategants. La veu que enarbores  225 amb joia i sanglots, de tant osar aurores l'has feta de tots. El cor encadena l'aèria cançó  230 on la pàtria alena feta visió. Quan la nova espiga no pugi del fang, a l'espasa antiga  235 florirà la sang. Oh vetlla de gebre als purs parapets! Dintre la tenebra quants èxtasis drets!  240 Quanta pètria boca -sota els arcs d'atzur- fidelment invoca el temple futur! —32→ Ànima que brilles  245 com un mandró d'or a l'espatlla d'illes del silenci mort, no et sents carregada d'un roc de claror?  250 No et sents tota alada d'esdevenidor? El sol que t'immola tu no el veuràs mai. Ja la pedra vola  255 per l'àvid espai... Xiulant sa represa, el vent sent l'anhel de la pedra encesa entre mar i cel.  260 Amb mans tremoloses es posa als genolls totes les filoses dels seus folls rombolls; però, brusc, enfila  265 un silf, cent, i mil, i, furiós, fila son difícil fil, —33→ la seva llarga ànsia de morir cantant  270 en llits de distància que el van cabdellant. En ses vastes fúries es perd i reneix. Estrelles purpúries  275 brillen en son bleix. Si en ses fugues erren memòries mortals, als seus flancs s'aferren voltors siderals.  280 Sa cursa redreça odis de recers. Deixaria d'ésser si un moment parés. D'ombra defensant-se,  285 l'aeri proscrit afuant-se avança, tot ell esperit. Fàcil d'abordatge li és tot l'univers.  290 Cada so és imatge en son corn divers. —34→ Els genolls no flecta en cap horitzó, té l'eco insurrecte  295 de l'al·luvió. El somni que esbrava entre aflats d'adéu, comença i acaba dins el cor de Déu.  300 En ell és presència la vida i la mort, la doble cadència d'un sol meteor. Invisible, atansa  305 braç i pensament: canta una aliança de bri i firmament. I al mar que li agença via rutilant,  310 llança l'ombra immensa d'Ulisses errant...

IX L'East River somnia un cavall de foc. La boca del dia  315 s'obre a poc a poc. —35→ L'arbre es rerassaga, feixuc de passat, i el vent ja propaga sa ampla llibertat.  320 La gavina esborra la nit amb son vol. Mon ànima corre pels camins del sol...

Brooklyn, N. Y. 26-II-1949.

  —[36]→     —37→  
  —38→  

He navegat com Ulises pel noble mar que separa, amb un titànic somrís d'obediència a l'atzur, l'illa de l'últim adéu, on es va inclinà el meu migdia...

Carles Riba

  —39→  

Cant d'Ulisses als astres

Dintre el meu esperit, oh gira, roda d'astres! Amb el cor a la vela i les mans al timó, en mon cant de retorns resplendeixen els rastres     del vol de l'alció.

Oh gira, roda d'astres, en l'alta nit tranquil·la!  5 Ànima i nau es gronxen al llarg bes de l'oreig. Sota la vigilància de ma immòbil pupil·la     s'endormisca l'oneig.

Sotjat per les tenebres, el mot lluminós canto, a les ribes de calma dic el dia revolt,  10 i per camins perduts cap al futur decanto     les naixences de sol.

Cada cop és més alta la proa de ma vida, no hi ha perill més cert que el son gris en un port. El destí vol que sigui immensa la ferida  15    d'on naixerà ma mort.

Oh d'atzur i d'atzar sempre és la meva guerra! El meu anhel conlliga visió i avatar: des de la mar enyoro la multiforme terra,     des de la terra, el mar.  20

—40→

De les ombres errants jo seré la més dreta, fumera d'una pira d'on ma sang s'ha abrandat. Amb l'arada i el rem, l'espiga i la sageta,    cerco l'eternitat.

D'illa a illa, estranger, he rodat en captiris,  25 ocultant dins mon pit el falçó del llampec, i davant les set verges que dormen en l'arc iris     m'he vestit de varec.

Sota atziagues llunes he obert estretes tombes per a cossos d'herois eriçats de dardells.  30 Mos ulls han vist planar damunt les hecatombes     els sinistres ocells.

En derrota o victòria, enllà d'espasa i teia, enllà dels raïms negres que calgué veremar, seguda dins mon cor, la blanca pau somreia  35    amb un fruit a la mà.

Sota sols inclements, a l'obac de les veles, s'han alçat els meus somnis, esclaus d'ulls de coral, i he vist girar sos cossos, tan aspidats d'esteles    com assotats de sal.  40

Nàufrag, la terra em fou nupcial i materna, m'hi vaig abraçar nu, sentint-me espòs i infant, i ella em va cloure els ulls amb dolçors de lluerna,     besant-me i gronxinant.

I he vist l'alba llançar a solitàries eres  45 la forca que ventava el blat d'or dels matins. Ma esperança trobava en les grises fumeres     sos aeris camins.

—41→

Avesat a l'espera, les marxes s'han fet fites. Si a vegades m'aturo, bramula l'horitzó.  50 Ja no puc desaprendre les rutes infinites    ni l'eterna cançó.

Només en la llum pròpia he trobat sempre auxili. Em nimba una claror de nous mites i déus. Perdut i retrobat, vaig fent del meu exili  55    un gran himne d'adéus.

Dintre el meu esperit, oh gira, roda d'astres! Amb el cor a la vela i les mans al timó, en mon cant de retorns resplendeixen els rastres     del vol de l'alció.  60

  —42→  

Himne d'Ulisses a la terra

Mare difícil de tantes aurores, terra de tots, fang estremit d'estel: cantant-te escalo les torres sonores on l'esperit esquinça el teu dur vel. Tota la llum de l'altura és desclosa!  5 Oh terra meva, travessat d'alosa ta glòria dic amb els ulls plens de cel!

Ta glòria canto, la gesta del dia que t'embolcalla amb una vesta d'or. Fresseges núbil en l'alta arbreria,  10 oh tu que dorms, com un immens record, sobre una molsa de sideri gebre i, migpartida de sol i tenebra, amb dits verds trenes garlandes de mort.

Atures l'au al cim de les muntanyes;  15 com un bressol els abismes somous. L'eternitat -ho saben tes entranyes!- és repetir la rosa que desclous. Per tu l'estiu fa dansar ses fogueres; per tu, davant les blanques primaveres,  20 submissament s'agenollen els bous.

—43→

Oh deixa'm perdre'm en les boires que alces: així podré tocar tots els teus brins. Estén-me sota tes pluges descalces: així podré besar-te més endins.  25 Sembra'm al vent, lliga'm a les tempestes, torça'm al foc, puja'm a les congestes: vull la gran pau clavat als teus destins.

Dels teus retorns faig les meves naixences. Vinc del no res i marxo cap al tot.  30 A l'ombradiu de tes sines immenses, lluny de la por i de l'humà sanglot, oh deixa, terra, que l'herbei murmuri a mes oïdes el somni purpuri que cada dia s'alça del teu llot!  35

Oh la meva ànima, en tu tan absorta, cau com l'espiga que sega la falç! Enmig de l'èxtasi que se'ns emporta devers els solcs dels espais eternals, et veig com una llavor il·luminada,  40 i sento el pas de la còsmica Arada perdre's enllà de les feixes astrals.

  —44→  

Oh l'enclusa del mar!

Oh l'enclusa del mar! Oh la blava, infinita enclusa del mar sota els auris martells, sota els sols de la raça, amb la forja incessant de mites i marees i déus moridors, i rialles a l'ombra dels pòrtics, i arcs iris que uneixen horitzons i sorrals!  5 Oh l'allau de sols, la sement radiant adollada en l'eterna matriu de la mar! Oh cançó de naixences!

I la llum i ses danses a dalt els diürns tossals: el cos núbil i nu dels matins  10 tremolant dins les cales on dormen la gavina, la vela i el pi: l'alta verge que fuig tocant cimbals de cel, esquitxada d'escuma, rient i xisclant, amb els ulls plens de cims i els cabells resplendents de garbí.  15 Oh la llum que al migdia es decanta talment un gran tors de forment aspidat de sagetes de sal, i a ranvespre s'ajeu a morir lentament a les dunes tranquil·les amb un ram de corall sobre el ventre!

—45→

Oh el bressol de la mar!  20 Oh les líquides eres, la gran àgora eterna on el vent, l'adalil dels estels, estén l'ombra gegantina de l'orb que nasqué en set ciutats...

  —46→  

Nacions de navilis i arades...

Nacions de navilis i arades, oh clars litorals d'esperança! Quina joia de xopes axil·les entorn de les pètries talaies! Quina dea amb mandrons de ruixim es desperta davant de les ares! Quines lleis dins les àmfores, oh futur d'ahir,  5 oh passat de demà!

Oh països del sol! Oh divina Vigor d'unes races que vénen d'un xiscle d'orèade: gent de sega i verema, gent de xarxa i arjau,  10 torsimanys dels ocells i del foc, sacerdots entre els pàmpols i els astres, menadors d'una èpica il·lustre on triomfen la corona, la roda  15 i el pa.

Oh països de mar i de sol d'on s'aixequen les àguiles que entren al cant!

  —47→  

La cançó de Nausica

Del record immens d'Ulisses sóc l'esposa de blancor: sal de llàgrimes ventisses i mocador.

A l'adéu visc enasprada,  5 tinc el cor a dalt del gest. Què faré de ma mirada tan plena d'est?

Ai, quina aspra primavera tot de sobte s'ha badat  10 en ma llarga cabellera de soledat!

Cada nit em desamarro del meu viure ple de vels, per pujar dalt l'altre Carro  15 dels set estels,

i, deserta d'esperança, poso a estendre al firmament el llençol d'una enyorança teixida amb vent.  20

—48→

Trobo una ombra d'abraçada esperant-me al meu racó. Només dringa ma arracada quan dic que no.

El roig liquen de la febre  25 va pujant pel meu turmell... Ja s'encén, a ma palpebra, la imatge d'ell.

Mon dolor és sense ferida, no em tocà l'ala del foc.  30 Ai, del blanc de la florida passaré al groc!

Cançó d'odi cantaria contra el mar que m'ha vençut, aquest mar que el portà un dia  35 i se l'ha endut...

La meva ànima, descalça com la pluja, se me'n va, i en el vent que, rient, l'alça romp a plorar...  40

  —49→  

La cançó d'Elpènor

Jo sóc el grumet que puja per eixàrcies d'heura i or. Duc una agulla de pluja ensorrada dintre el cor.

Una velam de llum s'arbora  5 quan la nit s'esquinça el dol. A la gàbia de l'aurora jo sóc el grumet del sol...

  —50→  

Maiala

Nua, avançant per l'aigua que, dolçament submisa, contempla sa bellesa amb pupil·les brillants, Maiala gira el rostre al ponent i a la brisa, i, alçant el cap, escolta... Terra endins, sonen cants. Molts dolls i sangs antigues fan bruscament divina  5 la puixança del tors mig daurat i mig blau on l'estiu fibla el flanc, arrodoneix la sina i bressola en el ventre una solar allau.

S'ha torcat el cabell i refet la tannara, i ha saludat l'estel amb un gest ample i lent.  10 Meitat de l'horitzó, meitat del mar encara, la radiant ja es lliura al càlid bes del vent: ran de sorra es detura, i com qui al déu invoca més per goig de misteri que per real perill, llargament crida un nom, amb les mans a la boca  15 a guisa de cargola. Lluny, contesta un renill.

Ajeguda a l'areny, de nou Maiala crida. Un sord galop davalla de l'obscurit tossal. Una minva de lluna penja a l'est, enrogida. I Maiala, sabent-se del seu desig vestal,  20 —51→ obre els braços al somni que filen ses parpelles: l'esperit de la terra que l'aboleix d'atzar, el genet d'ulls de foc i corona d'estrelles.

I sent com el cavall entra sol a la mar...

  —52→  

Els Cíclops

... Car els Cíclops baixaren, orbs, amb les últimes ombres, i als murs llegendaris palparen l'oracle del sol, preguntaren a l'alta torre: «Qui som? Anem sols?». Però per a ells, que traïren la imatge del món, el silenci afirmava el fast d'una mort sense glòria,  5 tan lluny de la veu de la terra i l'amor com dels déus. I cantaren la por... La mà de la vida tapava la boca de pedra dels ecos, i l'ombra de l'Au no guardava el somrís dels morts ni baixava als abismes. Només per als guaites floria la flauta del vent.  10

I cantaren llur odi contra la llum que dansava entorn de les garbes, sollaren l'aurora en les fonts i marxaren, oh terra!, sords a tes aures profètiques, amb llurs torsos brutals...

Vençuts pels arcs iris salvatges, retuts a rampeu dels pujols per un gest de la dríade,  15 secs de somni en sa força buida de foc i misteri, no van sobreviure al gran xiscle de la primavera...

  —53→  

L'incendi del mar

A Louis Bayle

I Ulisses, jagut sobre els troncs del rai que es gronxava en les ones, sentia la vela ben viva encara de llum i de vent, malgrat que la nit aviava al cel sos primers falcons d'ombra. I els astres vingueren, més tard, les Plèiades, l'Ossa, Orió, en roda sabuda, i del mar eixí, solitària, la lluna.  5 Eixí lentament pel cantó d'Eea el vermell pleniluni, i Ulisses, de cara a l'airina lleu que bufava de l'est, movia amb mà fluixa el timó, sotjant la gran aigua tranquil·la, la mar, paridora immortal de déus en els auris sorrals, i el son no venia a aclucar sos ulls resplendents d'estelada.  10 De nou va posar-se a entonar son himne a la terra inefable Ulisses, un dolç rondineig d'antuvi, i després, ja donant-s'hi, un cant de puixances que l'eco duia, saltant, cel amunt, com l'àgil heroi s'abalança, sol, brandejant la bandera on lluu l'esperança de tots. Car sempre que el fill de Laertes  15 seguia els camins perdedors del mar on només el vent llaura, Demèter, omplint-li d'enyor el cor, decantava una minva suau en son ànim estrenu, i tot, en atzar de tempesta o en clara bonança joiosa, el sol, l'ona esquerpa i la mansa, —54→ el cel, els efímers titans dels núvols que el vent esquartera,  20 les trombes que s'alcen xiulant, la ira dels foscos confins, lloava el retorn vers el regne estable dels rius i dels arbres. Digué la cançó. I un estel fugaç signà amb llum sa caiguda, la vela, arrapada a l'immòbil pal, defallia en silenci i, sòpit, Ulisses mirava l'era infinita del mar  25 amb ulls envaïts per l'eixarm d'un somni imprevist que el vencia... Veié tot el mar convertit en messes d'espigues movents, en blats de claror on revivia el ritme evitern de les ones, i blancs alcions que, en esbarts, xisclaven pel cel sa llegenda, i déus oblidats que estrafeien, rígids, un gest d'espantall.  30 Va veure acostar-se a les altes messes les noies marines, que amb falçs de corall i blavisses dalles la sega emprenien, seguides de colles de vents terrals que lligaven les garbes, i estesa damunt les espigues, ran del brillant horitzó, mesclada amb les ombres de dos dofins, l'ombra d'or d'Amfitrite.  35 De sobte, un vencill s'afluixà, i del sí d'una garba acimada saltà la centella on dormia l'hidra vivaç del solstici. Un floc de fum gris dispersà l'estol d'alcions d'ala llarga, el foc s'aixecà bruscament i, presa de por d'ell mateix, obrí cent braços de flama a l'aire que l'engegantia,  40 al vent que ja en feia un genet veloç coronat de guspires. Talment de talaia a talaia vola el perill o la joia que els guaites obscurs i amatents encenen en llurs alimares, així, de garbera a garbera, el foc, exaltant-se en amplada, entrà dins les messes. I el mar cremà. Les espigues innúmeres  45 seguiren pujant dels avencs marins on els sols estimbats lligaren aurores als foscos peus d'arxipèlags marmoris. El foc ivarsós s'aturà tot d'una i, alçant el seu arc vermell, engegà una sageta al flanc resplendent de l'espai: aus negres caigueren d'un cel on l'eco dels mites llanguia,  50 —55→ i enllà de la terra adormida els cims s'arrencaren llurs ombres. Cabdill i pastor del seu odi, el foc galopà, furient, davant tots els monstres esvelts sorgits de l'orgull de sa sang, i foll de distància i de vent, cap alt i brandant llança i fona, sotjà el resplendor de sa glòria errant en el cel aterrit.  55 El mar s'expandí sobre el jaç ardent de sa fúria més pura, tot ell esperit i fulgència, flama vivent de sa mort. I Escil·la, eixint de sa cova, entrà dins la mar arborada i, enmig de l'incendi, agafant-se els rèptils del cap amb les mans, restà il·luminada d'horror al caire del vòrtex, Caribdis,  60 el bes monstruós que rampava vers els seus pits calcinats. I dins la victòria del foc s'alçà el gran sanglot de les illes!

Ulisses anava, en la llei del somni, solcant el salobre, natal en la seva tristesa, gràvid d'exili el seu cor, i nu, molt més ara, pel sol salvat de les sangs més antigues,  65 pel vent germinal que enlaira l'ona florent en sos ulls. No lluny, promontori i aurora. Alçà lentament son llarg rem, mirant l'escomesa d'atzur del dia encerclar els cims nevats -més certs, des del mar, en llur vetlla diürna, que els astres gronxívols- des d'on, en tumult fluvial, el Déu davallava rient,  70 bufant per les valls, amb joiosos corns, son desig ja sense ombres... I un braç emergí de les aigües, blanc, responent a la crida dels cims i dels corns amb un gest de llum que la mà -bategant lligam entre el cos invisible encara i el clam insistent- trenava amb blavor d'airecel. Batut pel lli espurnejant dels cabells,  75 feliç al final del seu vol profund, de sa verda naixença, —56→ el cos de la Dea flotà uns instants en l'escuma lustral del mar rediviu on el sol obria un camí vers la terra. Eixint, la Deessa es dreçà -oh viva en el súbit espai sonor que, en el risc vertical del dia, li dava una altra ànima!,  80 oh tèbia per l'iris que el seu zenit madurava en son ventre!- i, sense memòria de foc, de cara a l'ocell del seu crit, va córrer, dansant, vers el Déu florit que esperava a la riba... I Ulisses, retent el seu rem daurat als clars cims que es bressaven seguint el panteix amorós del mar, aclucà les parpelles.  85 Dins d'ell, el gran ritme escandia: «Sempre caiguda i naixença, el bes esquinçant la tenebra, l'ala en el somni del vent... Oh sempre el retorn en la mort! Oh sempre arribada i adéu! I sempre la vida de nau, la ràfega eterna del pol·len brillant als genolls de la terra. Sempre les marxes unànimes,  90 i els canvis secrets, i l'espurna d'or que desferma els estius... El dolor de la terra esdevé, pujant, la rialla del cel, i el plor que davalla del cel corona les noces divines del mar i la terra...».

  —57→  
  —58→  

En el combat entre el món i tu, vés a favor del món.

Franz Kafka

  —59→  

Contrapunt

I (Long Island) Llum besant les fosques platges, ajuntant les desferres de les esveltes naus, oh rompudes imatges, oh veles roges: Ànima! Espera  5 dins l'aigua: boca d'or en ombrívola faç, en el temps fora temps, en el futur que canta i s'aixeca com Sita s'alçà un dia dels solcs... Llàgrima que no cau, oh Campana!  10 Espera sense espera en el vent, la nòrdica gavina, els dolcíssims pujols amb corones de neu, i la mar estrangera, i els Cíclops, entre rius, de la Ciutat Real  15 on els records bastien un altar de ginesta per al deu amorós que té el tors de llegenda i el cap de solixents. —60→ Llàgrimes que ja cauen, oh Estrelles!  20 Oh els llavis de la terra a la flauta del cor! D'on ve, doncs, el meu Cant?

II (Argelés) En la sorra va néixer el meu cant de vidència. Vora l'antiga mar, entre adormits, s'alçà el guerrer de l'espiga, l'atlant verd de mon ànima.  25 Pur en la soledat del vent i les gavines, s'alçà com aquells arbres on el cel i els déus viuen, on els aires somnien en l'ocell sense pes, on l'aigua fa morir els seus braços de neu. Tu sols eres el fill del cant, el que segueix,  30 el blau genet de boira dalt de l'aire terrible. En la nit dels cent mil penjaves invisible del muscle de la pàtria com un branc de lilàs... Oh l'aurora en els mots i el zenit en la imatge! (La Pàtria en llum i sang) Món de viola i rialla de pins,  35 clares tenores prop d'un mar benigne. Verges i vent fugen messes endins. Oh sol major dins el cor de l'enigma! —61→ Trinitat certa: arada, rem i niu. Dolces allaus, rodones romeries  40 damunt la terra gràvida d'estiu. Oh mares d'or amb rostres de masies! Però vingueren el Ca i la Serpent, i el puny, el pacte i la muralla alçada. Companys de sang, oh semença rabent!-  45 un crist solar vivia en llur mirada. Món dels voltors i dels botxins de fum; un roig clarí la tenebra deslliga. Oh Fill de l'Home, Prometeu de llum, contra la roda tu aixeques l'espiga.  50

III (L'albatros blanc) Espera, dempeus, en el destí que em dóna la mesura del foc impetuós que els anys obscurs consagren, oh riu del cor entre ribes sembrades sota un cel on palpiten els venidors llinatges!  55 Jo cerco ma rialla en el cos de la terra, que em contesta amb preguntes de perenne verdor. A través d'ella vaig, i els llocs i els homes marxant, marxant devers els molts amb la cançó dels pocs,  60 llegint en les estrelles que en un grapat de pols hi ha una alada victòria de demàs. —62→ Marxant, marxant amb la resposta del mar: oh vetllar sempre! Marxant  65 darrera de la veu que es fa temps en les veles i madura en la llum germana de les proes. Marxant home amunt, vida avall, pels litorals de l'ànima, i les vessants del somni, i els dies i els treballs.  70 Sé quin és aquest rostre que el salobre no minva ni entristeixen les aures, i conec l'esperança allunyada dels èxtasis, i la sentor dels pins a les sines de l'alba. Els que esmolen el bes i emigren de les ombres,  75 significant vida; els que brillen lligats a invisibles veremes, significant vida; els que seuen filant el lli verd de llurs ires, significant vida;  80 els que amb mà obscura sembren la llavor de l'arc iris, significant vida, es tornen fraternals, incrementats pel vent en l'èpic fris on els records s'allarguen, oh Eliot, Vell Marí que portes mort al pit  85 l'Albatros blanc... Dang!, fa la Llum.

—63→

IV (París) -I, Sena avall, l'autumne s'enduia campanades...  90     Recorda, amor, recorda     l'autumne de París    que, pels ponts i en la boira,     ens anava seguint     els besos i les ombres.  95     Amb silencis i estàtues     i el Sena tan feixuc     de trista tarda llarga,     caminava l'autumne     darrera de les nostres  100     esteses ombres juntes. -Plaça de la Concòrdia, carrossel de la pluja en l'hora sense lluna!    Quan obríem la porta  105     de la cambra llogada,     la tardor, a poc a poc,     se'n tornava     a les fosques voreres     i, vestida de groc  110    i amb la cara pintada     de verge primavera,     sota els fanals plorava... —64→ -I, Sena avall, l'autumne s'enduia campanades...  115     Ta nuesa brillava    en la foscor de l'urbs.    Ma veu t'anomenava    amb els noms de la terra:    adormida muntanya  120     encerclada de messes,     praderia ajaçada,     comarca d'una estrella,     delta de llum i plomes,     Demèter que portaves  125     túniques de ginesta    i sandàlies de molsa...    Car la terra eres tu,    oh profunda companya    que en l'herba i la ventada  130     duies sobre el teu muscle     la gerra de mon ànima! -Gàrgoles taciturnes, amunt de Nôtre Dame, es llevaven tot d'una  135 la boira de llurs màscares.     I la nit coronava    tots els monstres de pedra     amb les branques de vesc     de ses baixes estrelles.  140 -En el meu cos estès un gran sol tu escampaves... —65→    El sol que jo deixava     en ta immòbil corol·la     era una interminable,  145     lenta síl·laba còsmica...

V (La corona de tezontle) Les marxes i l'espera. Arrencar les naixences de l'infant de silenci sempre despert en mi. Ell obre bruscament les finestres immenses que donen a la vida, aquest bes gegantí.  150 Oh símbol -i tumults- que ja en mite et transmudes! Ésser en l'arbre i en l'au. Oh la tranquil·la vall, amb sos pobles de mots com bèsties ajegudes, mentre per dalt dels cims la joia va a cavall! Les marxes i l'espera. Sé d'heràldics migdies  155 que l'àguila i el verb baixen a secrets llacs, i el pujol d'on s'aixeca la lluna d'agonies quan dins del cor s'ajeu l'alta nit dels bivacs... I després del galop per la fosca planura, al final de la ruta on folleja l'atzar,  160 aturar-se al bell caire d'un areny que fulgura, cara a cara amb el dia que sorgeix de la mar... Segueix, amb els que saben: no amb el seny que cabdella amb les seves mans grises els fils del món real, sinó amb l'ull on el déu va sembrar la centella.  165 —66→ Sabràs, en les esperes, la visió total. Sota els arbres retornen les deesses marines. Cada branca anuncia la irrupció de l'estol que allunya de la mort les obscures gavines. Ja l'esguard d'ells abasta les províncies del sol.  170 Damunt el riu dels somnis, el pont vermell dels actes! Anem marxant units per un mateix somrís. Dintre l'alba que ens venç, però amb fruit i arma intactes, veloços assetgem l'estàtic paradís. Oh centúria de foc, Verònica gelada!  175 Fremeixen noves lleis en la rocosa nit. No sentiu, oh germans!, la boca de balada de l'Atlàntida verda a flor de l'esperit...?

  —67→  

Estances per a Adalaisa

El teu cos ha mirat la meva sang desperta i pesa en mon anhel la muntanya del bes, oh Adalaisa, alimara en fosca nit incerta, madona dels recers! Com al fenc m'has ferit, amb l'ala d'una dalla  5 que, escometent el juny, li fa més vast son or, oh amor, vent estival en càlida batalla d'espigues dins mon cor! Mon destí se m'assembla d'ençà que se m'atura a tes vores diàfanes el sinuós trepig  10 i te m'enduus en l'aigua on ajegut fulgura mon pollanc del desig.

Així, jo et diré riu de murmurants riberes, incansable balada de diürns averanys, falda de sol i lluna de les meves esperes  15 d'infant de deu mil anys. Amb tu, blanca i estesa, amb tu fet correntia que en sa calma s'adorm o salta sense vels entre núvols caiguts i corbada arbreria i el peix veloç dels gels,  20 davallo agombolat d'escumes fugitives, i el somni se'ns eixampla vers l'absoluta llar —68→ d'on s'alçaran en ones les represes més vives: la mar, l'eterna mar!

I ara et diré muntanya gràvida de florida,  25 immòbil soledat que, de cara als ocells, cobreixes ta alegria d'eterna posseïda amb forestals mantells. Vers tos cims ascendeixo, feliç en la ceguesa tranquila que m'atarda i fa el camí més lent,  30 travessant les sentors de ta obscura nuesa amb el pigall del vent. Quan la nit defalleix, lentament t'incorpores... El meu bes i el sol neixen en ton rostre nevat, mentre la plana et corda, servent de tes aurores,  35 les sandàlies de blat.

Amor, el cant et duc, ocell de l'alta brisa que clava en el meu pit son bec de resplendors, i per ell, Adalaisa, la meva ombra s'irisa voltada de clamors.  40 No ets avalot de somni, sinó real estança. Esbatana't, amor, verema de la nit, car ja el fill de la terra, vermell de sa puixança, sap que el bes venç el crit. Oh represa d'amor en la virtut segura  45 de la saba i la flor, oh súbit banderer que negues de l'hivern l'ennegrida armadura, com el blanc ametller!

Sense mi fa sa cursa el cavall llegendari, vaig deixar al vent terrible l'ampla capa de foc;  50 només són un record la febre i el desvari, la ira, el puny i el roc. —69→ Vivia per vinclar tot ço que em feia nosa, i mai no m'aturaren ni rialles ni crits; adalerats ahucaven, sota el cant de l'alosa,  55 els gossos dels sentits. Fins que en món horitzó va aparèixer el teu rostre, com un suau pujol amb un somrís arbrat, i, presa d'un anhel de fumarel·la i sostre, vaig caure agenollat.  60

M'has fet alt, Adalaisa, amb silenci i mirada, i jo et faig estremir com a l'heura l'oreig. L'ànima ens resplendeix, estesa i encalmada, aigua ampla de rabeig! De joia els meus ulls salten de l'herba a les llimones;  65 les carícies avancen amb lentitud de mel. Quan de l'èxtasi brunzen les ivarsoses fones, la terra puja al cel Oh batuda del gaudi en grans eres de calma! Perquè tu ets jo sóc com un hoste que riu  70 dins la joia de viure, aquest daurat reialme que anomenem estiu.

Oh l'invencible estiu: riquesa de foguera dalt dels pujols del cor on clamoreja el vent, i abaix, l'esperit d'or que vetlla l'olivera,  75 coèfora d'argent! Ja el crepuscle, Adalaisa, et vesteix de rosella, la mar aixeca un braç mig vermell i mig blau, cada bou de silenci porta la seva esquella a un estable de pau  80 —70→ i dintre dels teus ulls neix l'estrella tranquila... L'aura de profecia que t'esborrona el pit, s'alça del déu que habita la nostra ombra d'argila i corona la nit.

  —71→  

La torre i la campana

(Poema-ballet)

A Roger

I   Nit estrellada. A primer terme, adés l'un, adés l'altre, dansen EL COR DEL VENTS i EL COR DE LES HORES. El fons de l'escena resta entenebrit. Se sent un martellejar lent i segur.   COR DELS VENTS Que cessin romboll i fuga en un clar setge d'anell! No sentiu, dins la tenebra, colpejar un feixuc martell? COR DE LES HORES Ja ritmen el cor i l'eina  5 a l'enclusa de la nit. Sempre dempeus, oh columnes!, de cara a la mar i al crit.   (Apunta l'alba. El fons es va il·luminant gradualment fins a fer-se visible una part del mur d'una torre, a rampeu de la qual s'entreveu la figura d'un home treballant amb una eina a la mà.)   —72→ COR DELS VENTS Molt alta serà la torre, filla del treball obscur!  10 Qui fondrà el batall de bronze que bategarà en l'atzur? COR DE LES HORES Sagrament de sang i llàgrima, cor de tots i cadascun, el batall lentament puja,  15 bastides de segle amunt.   (EL COR DE LES HORES i EL COR DELS VENTS desapareixen. El mur resta completament il·luminat per la llum del dia. L'home -que anomenarem FIGURA PRIMERA- dansa i treballa amb un cert ritme hieràtic, i duu una eina brillant a la mà. Darrera d'ell, la FIGURA SEGONA dansa també, estrafent-lo, com una ombra mig ajupida, sense cap eina a la mà.     La FIGURA PRIMERA segueix la seva dansa, amb la qual, per moviment, ritme i gest, ha d'expressar que la torre es va alçant de mica en mica. La dansa, a mesura que es descabdella, es fa més lenta i vacil·lant, com si l'Home anés essent vençut pels anys i el maldar. La FIGURA SEGONA, en canvi, anirà dansant d'una manera més viva i desimbolta, redreçant-se a poc a poc, amb els braços estesos devers l'eina que empunya la FIGURA PRIMERA.     La FIGURA PRIMERA, presa de la mort, es recalca finalment contra el mur de la torre i es va aclofant lentament damunt el sòl. En el darrer moment, i mirant cap als estels, allarga l'eina a la FIGURA SEGONA. Aquesta, que havia estat amatent, l'agafa amb un gest ràpid i es posa a dansar com ha dansat la FIGURA PRIMERA al començament.     Cau la nit. Les dues figures es van esborrant en la tenebra, però el soroll de l'eina continuo fins al moment de baixar el teló.)   —73→ Dura alba en el silenci de la torre acabada pels guerrers de la llum, els germans que s'uniren en el sílex i el càntic, voltats de llurs remors de grans boscos unànimes.  20 Lenta s'alçà la torre: els astres irrompien en els glacis anònims i els ocells acudien als carreus sense pàtria, cercant confusament el muscle de les gàrgoles, dels monstres a l'aguait de les llunyanes urbs  25 que, talment gegantines folles esparracades, jeien tomant la fruita que els llançava l'estiu... I hi hagueren els homes- com coses oblidades romanien allà, creixent amb llur treball, sota les tèbies pluges que els vestien de molsa  30 i el cel amb averanys de falcons boreals. I hi hagueren els homes- senzills i fabulosos sobre llurs paus feixucs, llescant el pa del sol, bevent el vi de l'aire, reials dintre la tenda de llur alta pobresa.  35 Allà foren, a ran dels quatre foscos murs on anava a cercar-los l'amor de les aurores: no feliços, sinó com estàtues d'escorça coronades de vesc, ni tampoc malaurats, ans vastos i tranquils  40 com la plana on s'adormen fluvials transhumàncies i on el déu del llampec es fa déu de l'espiga. I hi hagueren els homes- passaren sense nom; —74→ de relleu a relleu els seus ulls devoraren l'alçària inassolida  45 on l'èpica de tots granaria en el so... Sense rastre passaren pels fastos de la història. Com guaites sense rostre vetllaren sobre el temps que trenava corones per a ídols i imperis, i quan es completava el compte de llurs dies,  50 s'ajeien a la terra, madurs per al retorn, i a l'hereu allargaven l'eina; encara calenta, on, brillant, es gronxaven les constel·lacions...

II   Al mig de l'escena, la campana. Al fons, a una banda, es veu el mar; a l'altra, un paisatge de muntanyes. Davant de la campana, la FIGURA PRIMERA i la FIGURA SEGONA, tocant-se l'una amb l'altra, formen el batall, i romanen immòbils, mentre el COR DELS VENTS i el COR DE LES HORES dansen.   COR DELS VENTS Quan el so de la campana ens dirà l'alba imminent,  55 junyirem a les arades els bous d'or del firmament. COR DE LES HORES Quan el so de la campana cridarà el món adormit, arrencarem de la fosca  60 tots els voltors de granit. —75→ COR DELS VENTS Rondarem la joia antiga -verema de roigs talons!- tocant violins de terra amb un arquet d'horitzons.  65 COR DE LES HORES En infinita rotllana lligarem el món ben fort: vencill i mòbil garlanda en garba de vida i mort.   (La FIGURA PRIMERA comença a moure's en el lloc on ha romàs. Ambdós CORS s'aniran col·locant a cada banda de l'escena, obrint-li pas. La FIGURA PRIMERA inicia la seva dansa davant la campana, invocant el so. Però la campana segueix muda.)   COR DELS VENTS El batall penja i oscil·la  70 com una fruita de so... COR DE LES HORES El batall gronxa que gronxa, però el bronze no respon...   (La FIGURA PRIMERA va minvant el ritme de la seva dansa fins a quedar del tot immòbil, amb els braços oberts, esperant. La FIGURA SEGONA, que mentrestant havia començat a moure's, passa a primer pla, i dansa també la seva invocació al so. Però la campana continua sense tocar, i la FIGURA SEGONA acaba immobilitzant-se en la mateixa positura que la PRIMERA.     La FIGURA PRIMERA s'acosta a l'altra i dansa al seu vol tant, esguardant-la. De sobte, l'agafa per les mans i, juntes, dansen durant uns compassos. La campana sona. Les figures es separen. La campana cessa de tocar.)   —76→ COR DELS VENTS Sols en l'abraçada eterna canta l'Ànima dual...  75   (Les dues figures tornen a agafar-se, i dansen oscil·lant amb un ritme de batall. La campana toca amb un so cada vegada més alt.)   COR DE LES HORES La unió del doble ritme farà l'amor triomfal...   (Les dues figures, abraçades, giravolten vertiginosament. La campana repica amb un adollament continu, solemne i joiós.)   Oh música rotunda al cim de les centúries, glòria del so en l'aurora que alça àguiles purpúries al rumb dels quatre vents que han fecundat la nit!  80 Natal tintinabula el bronze de certesa sobre els dorments que ignoren tanta joia despresa, tant triomf d'arribada que en ells trobarà el crit. Tot nimbat d'airecel, el gran himne, entri palmes, va batent els seus címbals en les verticals calmes.  85 Dir-ho, oh dir-ho, germans nascuts del fang dels déus: la llum no té color i entre tots fem l'arc iris. Les radiants corol·les proclamen els martiris de les aspres semences colgades en les neus. —77→ Oh sol en la cançó, campana! Les veremes  90 roges de l'alegria aixequen llurs emblemes per damunt la blancor dels grans torsos vivents, i les ertes cohorts que dormen sota els marbres senten que rull i l'onda triomfen entre els arbres... L'eternitat infanta en el llit verd dels vents.  95 Als avencs hi ha baptismes de flama tremolosa. Un àngel gegantí de saba lluminosa branda, en els nous orígens, una espasa d'eixams amb què escriu en el cel, amb un traç que rutila, la llei que fa sagrada tota forma d'argila  100 i als mandrons de l'amor carrega frescos rams. Però tu, terra meva, escolta la campana, i recorda! No oblidis, per una au que esbatana son vol multicolor, de baixar vers ton cor llargament enriquit pel pes de les estrelles,  105 vers el graner voltat d'insomnes sentinelles on a cada gra dónes sa formiga de mort. Vés més enllà de l'himne, amada terra! Puja a tes profunditats i, vinclada de pluja, calma la primavera que puny en els teus flancs.  110 Recorda en el foc, nua! Car la teva puixança no és res més que una flor que als teus pits s'abalança, i el teu somni es nodreix en les múltiples sangs. Sona, nova campana, per l'ala sobre els dies, deixa enrera el passat i ses fredes orgies,  115 omple d'or el freu negre de tantes visions! I que sota l'esguard de les maternes llunes la innocència s'esquinci sa túnica de dunes i sobre l'herba gronxi les generacions. —78→ Oh quin trèmul fris blau damunt el promontori!  120 Vent que neixes, ofega el meu crit estentori, transmuta l'antic plany en un fresseig de brins, estimba el darrer somni en la meva mirada. I roman, per clavar-me al cor la batallada, per fer més pur, demà, l'incendi dels camins!  125 Branda, bronze augural! Toca, en la pau celeste, per les noces finals de la llum i la gesta. Desferma ja, esperit, tes daurades allaus! Aus!... Un gran pensament per sobre el mar camina. Barreja, ànima meva, en ta joia divina,  130 les aus i la campana, la campana i les aus...

Long Island, 1950.

  —79→  

A les Mediterrànides

Baix relleu de J. M. Giménez-Botey

I Donzelles d'una raça que han fet alta les ones, oh núbils nus solars mig garbes i mig aus, de l'horitzó despert diàfanes bessones: la terra se us acosta amb ses danses rodones i els cels baixen a ungir-vos amb els seus dits més blaus.  5

II Oh, més que divinals, us ha cercat serenes el cisell que volà de la sina al somrís! Els annals de l'escuma us allarguen les trenes i el vostre corn adolla a les vives carenes     l'eco del Paradís.  10

  —80→  

Ecce homo

Pàtria de l'ésser i el somni, vermella aurora de l'ànima,    oh clars pujols que sorgeixen lents entre l'aura i la nit, sota l'esguard de l'estel que agonitza en llum més vasta!     No, encara no l'alta vela, rostre floral de la joia, ni l'esperança, inclinat talaiot de roques obscures  5    d'on ala i xiscle alçaran un vol refulgent de gavina, ans la tristesa de noms i de llocs, l'arable nostàlgia,    terra fidel abraçada al tors on la rella s'encalla.

Digues, oh cor!, la infantesa de l'astre en l'ull que recorda     llàgrimes lentes i l'ombra llarga que dalla l'autumne.  10 Oh tot dolor té els seus salzes! Però qui canta les hores     ertes, del món, els records que marxen amb passos de cendra? Nu i en desert, a qui doncs cridaré al final de l'angoixa,     quan l'horitzó i els estels no canten llur nora en mos ulls?

Ésser només dels meus braços! Minaire obscur del meu somni,  15     furgo amb mon pic d'enyorança l'auri filó dels records: nits de jo amb mi, ple de vetlla, amant i profund solitari,     ric dels meus cops que violen l'ala, l'espera i l'estàtua... Oh però el cor, com els arbres, no emigra en l'aspra jornada!     Ell s'agenolla, i celebra, sota la pluja vernal,  20 —81→ els sense rumb, els ocults pares purs drapats de silenci,     grans adormits per als quals el món es infància i desig. Terra són ells, invisibles, i d'ells pujàrem un dia    a les estades del cicle, als boscos efímers dels noms. Canta el retorn!  25

Únicament en destí ens alcem, com tu, oh columna jònica, anhel afuat de garba daurada i donzella cap a la doble voluta on culmina el doll d'harmonia-     dreta Thanatos immòbil... Oh! Mira enlaire, i escolta. Alt és el dia en ton cel; oh esperit!, falcó de ma aurora!  30     Clou sobre els cims el teu cercle, i cau, ja madur de ta espera, crit i alegria instantània devers ton ombra terrestre,    mentre el mall canta besant el foc en l'enclusa profunda...

  —82→  

Arbre i tors
	Àngel de força captiva i alada, tors de bellesa
	nu en el combat d'una llum que els segles exalten:
	dreça't, oh símbol d'alerta -fita de vol i tortura-,
	clos i complet i eternal en ton signe tràgic,
	com un tità mutilat pel foc dur dels cims irascibles!	5
	Dreça't, oh dreça el teu gest que sembra i acusa!
	Canta't en mi, tu que vetlles futur en nit i en exili,
	arbre de vida i silenci, arran d'aigües vives.
	Sota les aus xiscladores, oh temps i món sense rastre!,
	s'obren en creu d'existència dos brancs immensos:	10
	l'un assenyala devers el misteri obscur de la terra,
	l'altre, una dona, una llinda i una alta bandera...

  —83→  

Estances a la Mediterrània

A Lluís Nicolau d'Olwer

I Certesa i enyorança que, entre presències mortes, en el romboll del vent o en la calma d'un port, romans sempre a la llinda de mes obscures portes amb els ulls aclucats i a mig aire el puny d'or, lluminosa figura de remor i elegia,  5 oh vent de l'esperit, etern hoste del cor! Absència i pensament de la mar, ple migdia en l'ànima ajeguda, sensible litoral: ones de consciència, aire que s'incendia com un cíclop de somni amb cos de llum i sal-  10 Memòria!: bec terrible que dins mon flanc fulgura o pèrgola de joia al bell cim d'un tossal... Oh imatges que retornen, en glòria i desmesura, amb el gran déu vermell de la blava planura!

—84→

II Quin tors pur entre garbes, idea de nuesa  15 que en mon flanc et fas viva davant els solixents! Sols l'esclau de l'efímer, en l'hora de feresa que venera els déus grisos de les rodes brunzents, et menysprea, oh Mar nostra!, com la cendra d'una urna guardada per espectres de xiprers i de vents.  20 No hi ha plor, no hi ha adéus, oh Amorosa Diürna! La gran rosa dels astres no es perdrà en els rostolls, ni el freu no engolirà la més daurada espurna. Illa de les esperes, verge de verds genolls, serva'ns l'ara i el pòrtic, la lluminosa guerra,  25 les més altes escumes, la semença i els dolls. Escolta, escolta, oh Mar!, el secret de la terra: el futur dorm a dintre la més perfecta gerra.

III Mediterrània! Evoco de lluny tes primaveres, ara que el front em besen les dríades de mel,  30 i l'ametller floreix entre l'ona i les eres, i les proes es giren al dolç esglai del cel... De lluny, més posseïda! No l'enyor que es desfila, sinó el nàufrag estrenu, ric de la dura arrel, —85→ nu i alat del seu cant, on l'exili rutila,  35 aquell que, ja vestit de vent patri, tot faç, salta l'últim retorn, curulla la pupil·la de l'acròpolis blanca, del pujol, i fa un pas. I crida. I l'eco torna, natal àngel de festa seguit de veus i d'arbres pels promontoris clars.  40 I ell, orgullós el cor, amb dos braços contesta, i després, avançant, acala, lent, la testa...

IV Del teu dolor abissal i salvatges cantúries, Mar meu -o Esser profund amb consciència de cims-, sento l'ascensió en cristal·lines fúries,  45 les rapsòdies vitals d'onades i ruixims, ta mort damunt l'areny, en llisa i pura calma, mentre et volten, capjupes, les verges dels boirims... Però ja ronca, a prop, ton renovat reialme: el verb que s'engeganta al so dels lírics corns,  50 címbal, udol, murmuri, furiosa palma, l'assalt a la Gran Roca d'impossibles sojorns, la brusca retirada de les ones internes, l'esperit que s'acreix en sos fèrvids retorns vers la sina onejant o les fosques cavernes,  55 l'enfonsar-se de nou a les mares eternes...

—86→

V Diré en mi tes bonances, els focs amb què m'arbores els alciònics cels. Et recomenço, oh Mar!, en l'orba eternitat que ensagna les aurores i a l'antiga olivera porta el jorn jubilar.  60 Blava Mediterrània de transparents veremes, alça'ns el lloa i el tirs, la gavina solar. Oh Mar, de mon exili viva ombra amb diademes, fes sonar dins mon cor els profètics garbins que ens aixequen les pàtries cap als futurs emblemes,  65 i dóna'm l'esperança voltada de dofins! Oh Cant entre columnes, visió que m'ofrenes l'escuma, l'alga, el sol amb tanta olor de pins, i els dolcíssims sorrals, i les aigües serenes, i la vela, oh Victòria!, on palpites i alenes...  70

  —87→  

Les oliveres

Dia de vent al cor -imatge d'oliveres        entre cims blancs i barques,        oh eternes núvies parques, columnes de tortura en temple de records! Són talment l'esperança: sota les cabelleres  5 ungides per la nit, quin invencible tors!

Oh ofrena d'enyorança, insistent tramuntana        que adolla la naixença       d'un cant que recomença alçant branques d'argent, batent els seus timbals  10 en un rodó Empordà, en la més grega plana! Als pujols de nom ànima, quin crit de litorals!

  —88→  

A Josep Carner

En els seus setanta anys

Qui no ha sentit ta forja al cor de l'idioma, i ta joia daurada d'esbatanats balcons, i el teu brum d'oratjol al bell cim d'una coma, Booz de les cançons a qui el vers es rendeix com una Rut serena,  5 poeta tant de pàtria com del profund país d'on s'alça, resplendent, la fada que s'ofrena darrera el seu somrís?

Tu has cantat per a tots la rosa, el vent i l'arbre, la noia de l'aurora amb el poal del sol,  10 l'eternitat que dorm en el perfecte marbre i, més que el salt, el vol. Tensa enjoves la forma, que menes com quadriga; en el cant més civil, el verb no se't féu ronc; ta quimera és la pluja que somnia en l'espiga  15 i s'ajeu ran d'un tronc.

Per molt que se t'agenci la musa ciutadana, adesiara etziba un repicar d'esclop; quan s'entotsola, sembla una Verge ermitana de faç color d'arrop  20 —89→ que, amb els ulls-aixecats vers la roja teulada, ignorem si és que escolta el refilar d'una au o espia, per l'escletxa el pas de l'estelada o l'arc iris que cau.

No es combla en fosca sitja el tomb de tes anyades  25 ni et vinclaran l'alerta palmes de jubileu, car ets com aqüeducte d'aigües acarrerades d'on tot un poble beu. Com més sola en el temps, més recta és la columna. Ja has deixat endarrera el trofeu estival.  30 Com carro de verema marxes portant Vertumne i un dolç ponent a dalt.

Madona, llinda i flors, mar, acàcia, oreneta, totes les galanies de què ets cant i mirall, recularen davant de la llarga ombra estreta  35 del sabre i el sogall, i el decàleg del plom sota un parrac de toga, i les ares voltades d'or, llimac i verí, i l'esteta mel·liflu que es corba i dialoga, i el monstre en el jardí.  40

Algú et calla l'exili, l'estrangera talaia des d'on files el somni dels molts que uneix la nit i sotges el futur amb cor que no s'esglaia, pur d'astres i zenit. Guaita fester del foc que s'alça en alimària:  45 la gesta de l'espurna, propagada pel vent, engeganteix la vetlla que, dura i solitària, acaba en solixent...

  —90→  

El tres reis

-Només de nit són certs el viatge i l'Estrella. Orfes ja de llegenda, perduts els llargs mantells, ens aixequem, unànimes, amb la vespral esquella i ens esvanim quan l'alba es corona d'ocells. Minaires lluminosos creats per la tenebra  5 (no sentiu, oh germans!, els profètics martells?), d'una altra epifania ens afirmem heralds. Per l'espera que malda, el foc, el vent i el gebre, feixugament marxem -com més nus més reials!

-L'Estrella només viu en la innocent pupil·la  10 que ajunta flor i record. Som els Tres invencibles en la lluita tranquil·la de sembrar l'esperança al cim fred de la mort.

-A dins duem l'Estrella: en exilis forjada (no veieu, oh germans!, son fulgor clandestí?),  15 diürna la farem en ta senyera alçada, oh pàtria que tan trigues, oh pàtria que somrius, vigilant tes espigues, vora una mar que et torna el teu barrat dofí!

  —91→  

Oda atlàntica

En el vent i en la mar el meu cant recomença, fill d'una nova llum i un nou estremiment. Avui puc aturar l'ala de la partença       en la mar i en el vent. El vent m'encén la imatge i el mar em dicta el càntic.  5 La gavina m'atansa el branc de l'horitzó. Ja aixeco de mes tombes, amb el meu crit atlàntic, un bell tors radiant de resurrecció.

El sol brilla a la falda llisa de la bonança que té els peus a l'escuma i el somrís dalt el cel.  10 En la mar i en el vent és més gran l'esperança i el cor sent esclafir la bandera rebel. En la mar i en el vent, ésser el guaita que canta, l'hereu que va tornant cap a l'antiga llar. El record obre els ulls i l'espera es decanta  15        en el vent i en la mar.

No invocaré el teu nom, pàtria d'erta palpebra! Callant-lo fidelment el faré més sagrat. Et dic: «Oh mare immensa vestida de tenebra...», i s'alça en la meva ànima un cim de claredat.  20

—92→

Et va rastellar el cos l'odi sec de la guerra, les nits t'han deixat erma i els dies t'han dut llot. Però seràs encara el foc, l'arbre i la terra mentre els astres estranys m'encenguin el sanglot.

A la sembra de sal de tanta mà enemiga  25 has anat responent amb constància de bri, i de tant que t'esmerces a un pensament d'espiga no saps trobar la força que cal per a morir.

Una gossada negra lladra sota els teus lliris. Dins tos pous es rovellen plenilunis de por.  30 En quina brusca font, ja lliure de martiris, enfonsaràs el càntir de l'esdevenidor?

Et sents crucificada a una llàgrima aèria, l'esponja del silenci t'eixuga el flanc ferit i t'eixorden els cascos de les hordes d'Ibèria,  35 i traces en la llum el signe de la nit.

En la vasta penombra del meu somni, a mig aire, veig brillar als teus cabells la cendra dels teus rams. Fores pròdiga, un dia: ara ets l'espigolaire, l'obscura moabita en els teus propis camps.  40

Qui t'estalviarà d'espina i vilipendi? Quan tornaràs a ser la noia del dofí? Qui et llevarà la vella màscara de l'incendi que oculta la bellesa del teu rostre llatí?

—93→

Sempre reneixes, pàtria, en les meves pupil·les  45 Ton esperit m'inunda com un auri vol d'aus. No tornaràs florint a les planes tranquil·les: vindràs com la roja alba que sondrolla les naus.

Les militàncies d'ombra i els espectres de canya fugen davant els tres tambors vestits de dol.  50 Contra l'urbs violada tens la casta muntanya; tuteges els teus morts en nom de l'únic sol.

En nom de l'únic sol, de l'única paraula, en nom dels teus infants, i la pluja, i el bes, ens vestim per al dia que seurem a ta taula,  55 on ja hi haurà, esperant-nos, els teus herois lleugers.

Per tu els nostres exilis fremeixen de dianes. Gravem, en la roca erma, una èpica floral. Però llarga és la fosa de les noves campanes que al teu cel penjarem en l'hora triomfal!  60

La dalla més difícil l'esmolarem amb l'aura; l'estrella solitària afuarà l'estoc: quan cessarà de batre el cor del Minotaure inventarem de nou l'alegria del foc.

Volem poder dir noia i pensar en aigües vives,  65 i volem dir rosella i no pensar en la sang, i dir estiu sense témer les fèrries ofensives. Volem poder dir terra sense pensar en el fang.

No t'anomenaré, pàtria d'encesa testa! En aquesta tardor de tan dolços minvants,  70 aquí, vora aquest mar de tan rítmica gesta, bressolat per les amples marees ressonants,

—94→

més enllà d'aquest cel abraçat de ventada, i aquest sol a les algues i aquests roures marins, s'alça el símbol de tu, oh pàtria al·lucinada:  75 una alosa de sang volant damunt els pins...

Vola enlaire, oh profètica alosa de ma raça! Encén les nostres messes i fes els cims ardents. Dóna'm la visió que a tots ens ultrapassa, el bres i la cançó d'altres mars i altres vents.  80

Les aigües lustrals canten a l'entorn dels meus passos! La veu se'm migparteix entre pregària i crit. No cloc l'esguard ni el puny, sinó que alçant els braços abasto les veremes futures del zenit.

Veig, en la pau que et nimba, pàtria, un fulgor de llança;  85 portes la llibertat dintre d'un alt vas d'or. Però evites que els odres vermells de la venjança buidin el seu vi agre als llavis de la mort.

Del roure més antic tallarem la victòria; hi haurà als teus peus, rompudes, les fletxes dels perills,  90 i tot vetllant les místiques pedres de ta memòria filarem la llegenda dels teus diàfans fills.

Ja et van caient a terra els teus vestits d'escorça. De tant pensar-te nua se t'ha ensagnat el front. Ja es dreta, rutilant, la teva nova força,  95 car vols escoltar, dreta, el gran himne del món.

—95→

En el vent i en la mar és més gran l'esperança: en el vent infinit i en la mar ressonant,    en l'ona gegantina    que, escumejant, avança  100 i en món ànima cau i s'aixeca cantant;     en el vent que s'alzina,    dins mon cor bategant, i es desferma, i s'esquinça, i sanglota eixamplant-se. En la mar i en el vent i en l'alosa sagnant!  105

Bayville, Long Island, novembre del 1949.

  —96→  

Pau Casals

Algú ha de recordar. Algú. P. C.

Algú cal que recordi en el vast món que oblida. Clavat a les esperes, algú ha de beure el fel entre els lladres de roca i l'alba no esculpida, algú ha de fer un gest d'arbre a l'invisible estel, algú ha de besar el foc que l'aire dilapida...  5

I algú recorda, sol amb Bach, a rampeu de muntanyes sense porta, Recorda. Per ells i per a tu. Algú per a qui el temps amaga ses aranyes. Algú  10 que enfonsa una gran llàgrima dins el bronze més dur.

Dalt del cim del refús, encès sense deliris, amb un violoncel de terra i olivera i un arquet fet d'arcs iris, algú, sol amb nosaltres, cita la primavera  15 als natals promontoris, i l'ànima d'aquell que, com un firmament poblat de lluminosos emblemes promissoris, es va ajeure damunt l'apacible corrent fluvial de sa música, de nit a nit rebrota:  20

—97→

les muntanyes s'esfondren com gegantines aus ferides a ple vol, i a la deriva flota el tumult de llurs ombres, oh tan palpitant caos vençut per la fluència - Ell toca, recordant: el gran pa de magnòlia, el nostre gran pa intacte,  25 que en la taula dels símbols era el més fulgurant; l'espiga en la bandera i la sang en el pacte, la sang en les campanes, en l'ocell i en el cant; la Mort dement llançant sos daus de pus i marbre dins la falda de l'urbs capjupa i panteixant;  30 els herois despullant-se dessota un mateix arbre, i la mar convertida en un sanglot d'infant - La música davalla: l'aigua canta del món l'innombrable existir, feliç lluny dels borbolls de la cimal batalla, on els ulls de ses deus brotaren del destí  35 que, profund, empenyia vers sa caiguda immensa, vers la vasta planura on el més solar juny son ceptre d'or alçava amb un gest de remensa. Oh vestal allargada, hosanna que retruny, música fecundant les obscures argiles! -  40 Ell recorda, plorant: els ombrívols indrets on la pàtria va perdre ses blavoses pupil·les i, vestida d'espart, sentí el bes dels verdets, sentí l'esquinçament de les darreres veles i el sacríleg galop d'esteparis cavalls.  45 I tan sola, la terra, amb els morts sense esteles i la nit que abraçava llurs torsos de coralls! Deshabitat, el foc! Òrfena de lluernes la més alta innocència! Vençuda, la cançó, —98→ en els fossars anònims i en les llargues poternes!  50 I a la boca del vent, la fulla de la por! Dessota les gavines, quins estrangers dominis! Oh quant llast a la proa dels immòbils llaguts! En l'alba funeral, els pollancs apol·linis sentien els sanglots dels horitzons vençuts -  55

Cloent els ulls, ell toca pau en les llunyanies ajaçades de sol i verdors pastorals. Lentitud en la joia amb què Deu omple els dies. Mai no minven les llunes de blancors candials. I sempre, sempre el riu de mutables riberes  60 que carria, en son fons, els moridors fragments, tot allò que es pagà, en fires fugisseres, amb la pobra moneda d'uns desigs o d'uns vents. Esdevenir és la llei: I durar en l'invisible esperit de la terra que ordena forma i vols  65 i uneix vida i destí al cim immarcescible. L'eternitat pastura a les valls dels nous sols. I d'esquena a un crepuscle que daura les comelles, els immòbils amants interroguen les nits: immemorial, ell, feixuc de mar i estrelles;  70 ella sent un esglai d'espiga en els seus pits i pressent que el futur en el seu cos fa estada. Ell caurà com la pluja. En ella tot es clou a l'entorn del batec que la manté corbada mentre sent el silenci que marxa rera el bou.  75 Car el destí que en ell és romboll i distància, en ella es fa fatiga dolçament animal, es fa pàtria terrestre, fruita, casa, fragància... I el vent blau, en el riu, comença el ritual -

—99→

Ell recorda, recorda: l'agonia, el desvari,  80 el silenci irredent alçant dins cada cala un espectre corsari, el clandestí lament barrejant-se entre runes i fumarel·les sacres. I aquella ombra, dempeus, davant de l'hòrrid mur!  85 Aquella ombra descalça davant els simulacres que amb plom han segellat heroi, mite i atzur. Hom marcarà amb estigmes la núbil que s'endoli, de ginesta i rosella no es poden fer ramells, a l'oberta ferida resplendeix l'últim oli  90 i ivarsoses bandades de sinistres ocells devoren els ulls d'or de l'àngel de les messes. Als sorrals fuig el càntic de la llavor veloç. Innúmers, els germans!, retudes l es deesses que forçaren la vetlla del pensament i el cos  95 cap al tombant del somni abrupte d'hecatombes. Entre cor i memòria, només la visió. Per als ardits profunds no flamegen les tombes, i el braç ja precipita la nova ascensió -

Hi ha algú que, dret, recorda en el vast món que oblida.  100 Per ells i per a tu no vol creure en la nit. Després de tanta seca llàgrima compartida es troba entre els seus braços l'instrument més florit. Recordar entre adormits: saber l'àmfora plena, unir les dues ribes amb el dardell brillant.  105 Recordar: sentir viva, ran de pedra, la vena, lligar a l'eterna roda l'etern triomf del cant...

Bayville, Long Island, juny del 1950.

  —100→  

El carro de l'elegia

Tan a prop mar i pàtria, dues vastes nueses!        La gavina s'alçava       per damunt la mar blava, com el record fendia son propi firmament... Molt servàvem encara: de nou eren apreses  5 les estrelles dins l'ampla ilíada del vent. Una ombra de bandera encara ens feia invictes        adalils de la terra,        soldats d'una altra guerra on silenci i espera serien els trofeus.  10 A la sorra dictàvem lluminosos edictes, i del temps que ens 'negava ens sabíem hereus. Les visions venien a l'hora de retreta,       quan la mar emmudia        i la foscor corria  15 amb la falç del creixent oculta dins el pit. Jagut dins la xabola, escoltant la corneta, sentia baixar l'arca de ferro de la nit. —101→ Apagaven la llàntia dos dits de vent i gebre...        De son i somni al caire,  20        oïa dringar en l'aire immòbil de la nit uns màgics picarols. I tot d'una, esquinçant la més alta tenebra, un gran carro baixava per auris torniols. Oh el trontollant i lent carro de l'elegia  25       que, tornant endarrera,        refeia la rodera que ni el temps ni l'oblit no havien esborrat! La meva ànima, a dalt, les regnes sostenia, abocada a la llum d'un espai fet passat.  30 Tan certa de sa joia com dels seus vells enigmes,        vestida de corol·la        i símbols d'ella sola, pressentia l'aurora en sos flotants cabells. D'esquena a sol ixent, veia els sublims estigmes,  35 la matinal naixença dels patris cims vermells. El carro travessava l'airecel llegendari,       tot baixant vers les planes        d'espigues i campanes... La mar movia, lluny, son bressol de remor,  40 i una àguila, emprenent el seu vol solitari, posava la seva ombra al braç de l'horitzó. Davant meu s'estenien els camins de ma infància:        reveia la sageta        blava de l'oreneta  45 clavar al pit de la tarda un anhel estival. A ranvespre, vençut per un vent de fragància, aixecava els meus ulls devers l'ametller astral. —102→ La terra em murmurava els seus càlids missatges,        sentia dins les messes  50        el pas de les deesses que duien a la testa l'àmfora de la nit. Mon cor d'heura sabia, corrent pels alts herbatges, que el món és una imatge en cerca d'esperit. Oh el trontollant i lent carro de l'elegia!  55        Les pluges i ventades        i les mortes anyades, agafant-se a les iodes talment fidels esclaus, el carro arrodolaven per la sabuda via de la pàtria allunyada dels seus destins més blaus.  60 Pàtria de flanc d'escuma i testa de muntanyes:        l'antiga cançó immensa,        feta d'ona i semença, de nou s'esbatanava en radiants motins i penjava el futur a les teves entranyes.  65 Eres com un llarg èxtasi de vent damunt els brins. La teva força eixia de la teva tortura.       Amb més rel que esponera,        semblant a l'olivera de vent i llum ungida, t'aferraves al sòl.  70 Apol·línia et sabíem la secreta estatura, i amb un braç mariner i l'altre camperol. L'ànima, dalt el carro, et veia i somniava.        Però cantant o muda,        triomfant o vençuda,  75 arreu sempre et seguia un fresseig de llorers. I quan l'odi del segle els teus ulls segellava, en cercle t'emparaven les veles i els pallers. —103→ Insomne i vigilant, esquitxada d'estrelles        la teva falda agrària,  80        nova Rut solitària, senties allunyar-se el lent bou de la pau. Però quan l'est daurava tes glaçades parpelles el mar entrava en tu, talment un Booz blau... Oh el trontollant i lent carro de l'elegia!  85        L'interior mirada        va guiant la tornada pels camins de ma vida que l'amor va eixamplant. El dolor d'ahir canta i plora l'alegria. Tots els ecos que vénen són fragments del meu cant.  90 Es el cant de mon ànima, però no neix pas d'ella.        Somniarà ma raça        en la veu que em traspassa i que, anònima o apresa, viurà al cor de tothom. Perquè he estat ben despert en el foc i en la rella,  95 no niaran les ombres al voltant del meu nom. Davant del verb reculen les obscures batalles.       El món ja no és pregunta,        tot es fon i s'ajunta com en el fruit el temps es fa pes i dolçor:  100 I l'esperit, immòbil al cim de ses muralles, sent alçar-se dins d'ell l'espectre de sa por. Al darrera de l'ànima que veu lluir en l'altura        tots els seus vaticinis,        van dotze arbres fulminis,  105 dotze apòstols que marxen, amb el front estrellat, a enamorar de nou la panteixant natura, mentre el cant, lentament, roda en l'eternitat...

—104→

Escoli Carro de l'elegia mogut per la cadència        de la vida i la mort,  110        oh gran ritme del cor que abranda en visió la més pregona absència! Cant i carro que duen, a través dels hiverns       i per fosques roderes, l'esperança que brilla en els astres eterns  115        i en altres primaveres.

  —105→  
  —106→  

I això: comprendre les coses que viuen de morir... Rainer Maria Rilke

  —107→  

Rèquiem

Jo no era allí per a plorar la teva mort, pare. No vaig estendre la mà, quan treien el teu cos... Èsquil (Les Coèfores)

I Se t'ha endut el somrís de l'arcàngel terrible i entre els auris triomfs que cobreixen les neus el teu cor ja comença a sentir-se invencible,     lluny d'atzar i d'adéus. De ta mort, oh què sé, deu total dels meus dies,  5 pare dret en el temps, dolç absent lluminós? El silenci, potser, que et corbà d'agonies i segella en tos ulls les finals resplendors; però, cert, el sanglot que em fa infant de distància i m'empeny a abraçar-me al genoll poderós  10 de ta vida, nou fill en ma ardent transhumància... Oh quina aura insistent d'impossibles lilàs     m'endolceix la palpebra    i m'inclina la faç! —108→ Els meus llavis de sol et defensen del gebre,  15     i en els mots que ara dic     t'ajeuràs com un mite    vestit d'alga i crepuscle. Novament sóc l'infant del teu verd somni antic,        mà petita,  20    pes d'ocell en ton muscle. S'estremia ta veu en el vol de les aus     i en el so de l'esquella. Un gest teu feia alçar mos atònits ulls blaus     de la fulla a l'estrella.  25 Si em perdia entre el vent o en els foscos camins     només tu, quan tornava, a la nit, veies l'àngel columnari dels pins     que amb mi entrava. Per tu el sostre de casa emparava ma son,  30 l'or del pa es repetia a la rodona taula    i el doll clar de la font a l'oïda del càntir abocava sa faula. Jo fugia de portes i fumosos carrers,     i, entre grills i bardisses,  35 veia els núvols estendre per damunt dels paller     la gran ombra d'Ulisses... Tu llaurares ma vida amb arades de foc i sembrares amb ritme de joiosa campana. Ton hivern no ha pogut veure alçar l'altar groc  40    de ma sega llunyana ni sentir el puny de llum de ta saba en mos cant T'he sabut amb els grisos cabdells de les esperes     a les mans. —109→ Orenetes d'espines -oh mortals primaveres!  45     van niuar en tes parpelles sagnants. I somreies, encara! A les ombres de l'hora     que naixia en ton pit com una au de vertigen? O bé a Dani, la nora asseguda als teus peus, desarmant-te de crit?  50 O somreies al pes del meu nom a ta boca? Tot allò que en mi plora, en silenci t'invoca!

II Ascendires: per'xò ta petjada fulgura. Oh quin or d'epitafi a les messes madura! Ja pressento, en la nit, el tors nu de ta mort,  55 i l'horror il·lumina el tumult del meu cor, el país on, abrupta, ton absència respira. El teu fred crea en mi una altura de pira, i fremeix en mon plany ton secret augural... Com vers l'astre darrer puja el fum matinal  60 del solitari mas, així jo vaig pujant l'elegia del pas vers tos braços feixucs de vermells horitzons. En recerca de tu, embolcallat de cançons, per damunt de l'aurora i dels cims esbatano  65 el meu fèrvid impuls, i en el verge atzur plano. —110→ La distància i el temps en ma veu s'han unit. Molt lluny, abaix, el món és servent que crepita, un obscur sanglotar que el meu vol precipita. El misteri ja és sang i el dolor és esperit...  70 Del cosmos sento en mon ésser     l'entranya de llum! La sageta que em travessa     d'eternitat brum. Mon ànima -Ícar d'aloses  75     dels vermells matins!- puja al sol les dures roses     dels meus laberints. Oh pètal interminable,     dolcíssim esglai  80 que bat al ritme inefable     de l'àvid espai! Ja la meva sang salica     del silenci astral! Cada estrella multiplica  85     el meu pes mortal. Un cim, a cada parpella,     colga antics anhels, i, vertiginós, cisella    el triomf dels cels.  90 Un varec de nebuloses     llueix, impol·lut, a les dunes tenebroses     de l'inconegut. —111→ Entre les negres pilastres  95     de la immensitat veig esteses xarxes d'astres,     fones d'or glaçat. Bruscament, mon vol vacil·la...     A ma cera breu  100 ja resplendeix la pupil·la     immensa de Déu. L'esperit del món recala     en els meus records. Oh ja fremeix, orfe d'ala,  105     el fang del meu tors! Caic a ma nova naixença     de joia i dolor. La terra en mi recomença     la seva cançó...  110

III Oh d'absència i record la natal aliança! El retorn a la terra amb la imatge dels vents, i a l'enclusa del cor, oh malls de l'enyorança! Adormit dintre l'humus, els teus braços m'esténs com la mar cobejosa de daurats promontoris.  115 En mi fas, pur absent, ton més càlid sojorn, —112→ i quan l'alba em fereix amb sa llança de voris el dolor sembra el cel amb son múltiple corn... Oh ja el dia estranger mon sanglot ultrapassa! De la creu dels camins bruscament m'ha arrencat  120 l'aire gèlid... M'inclino a l'enyor de ta passa. Oh no sents mon murmuri de salze incendiat, el meu pes que ja es fon com pallera de gel? No sents ja ma presència de solar sagitari que redreça el seu arc dintre l'aire rebel?  125 Entro dins ton nadir com un alat corsari! Daura, terra!, el meu front amb tos hàlits de pol·len i travessa mon ànima amb petris coturns. Tos enigmes obscurs en mon pit es dissolen dolçament... Vaig feixuc dels teus àngels diürns!  130 Sorda tu que t'esgotes en cada contesta? Res no reps que no tornis, més tard, embellit. A la fímbria de llum de ta ombrívola vesta els meus llavis sedegen oneigs d'infinit. Enllaçat fortament a tos somnis aeris,  135 fruitaran en ma sang tes rodones cançons, i amb l'esguard envaït de tos vastos misteris entraré en ton silenci amb remor de falcons. Deixa'm l'astre, les nits en què tot se m'atansa i comprendre la mort és sentir-me ja riu  140    que davalla eixamplant-se. L'horror deixa'm, l'hivern, els bous d'or de l'estiu, l'aire verd que m'infanta a les cimes futures. Deixa'm dir de sa mort les distàncies més pures.

—113→

IV D'esperit també peses, dolça terra invencible!  145 Fes transparent ma llàgrima perquè s'hi atardi el sol, perquè s'hi transfiguri l'eternitat visible. Si un nou cel vols donar-me, oh guareix-me de vol, eixampla'm la ferida que cap endins s'escola! Ara que tens per sempre el meu absent més alt,  150 deixa que se m'esqueixi, amb el mar a la gola, la meva solitud de nàufrag filial...

  —114→  

Fragments de Scaliger Rosa1

I A les parques Ço que em volta no em lliga sinó afua. hi ha atzar ni drecera en mon camí,     i en mon cor es fa cant la terra nua.        Oh verd Patmos brotant del meu destí! A la roja claror que m'il·lumina, no pregunto si és alba o sol ponent.    No hi ha adéus quan el flanc ferit germina.        Sols l'estel al final de l'auri vent! Demanar un estiu més jo no podria, com aquell a qui, jove, el déu colgà     sota el cel absolut de sa follia.       Car ja és tot allò que esdevindrà.

—115→

II Solstici L'ímpetu de l'estiu inclinava l'espiga quan dels ulls de la dea vingué la claredat. Ho recordo, en la sang... L'au profètica triga. Davallarà el seu vol del cim de soledat? Oh seguirà cantant el foc en mon viatge! Ara només el riu que m'eixuga la sal, l'odi abrupte del déu i la vermella imatge. Sols el riu, als meus peus, com una ala lustral entre estranyes riberes que no són de l'aurora ni tampoc de la nit. Amb la sang més brunzent el meu cor rememora la resplendor d'arada que m'escudava el pit i la llavor que, en caure, era un instant del vent. La llegenda que el riu em roba -eco i guspira- la terra me la torna. Meravellosament, es despullen dins meu les verges de la ira...

III Cel amunt marxa Zimmer, amb campanes de fusta,     cap a l'Asia coberta       de grans àguiles mortes... En el foc s'engeganta    mon ocell estival.       Vénen Parques d'autumne!

—116→

IV     El cos adolescent,       roig emblema del vent! Hiperió! . . . . . . . . . . . . . . . . . . l'ombra de la bandera, a l'herbei; és un voltor. Oh l'or solar a les eres voltades de deesses nues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I, avall, les dones d'aigua amb la lluna a la cara, els torsos rutilants, el furor de les mènades que mor en les estàtues. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Corria cap a Delfos, amb la clau dels grans salzes i el fosc zel de les sabes. Oh corria amb les núbils, de nit, muntanya amunt, torxa enmig de les torxes, fins a acabar en el xiscle de l'amor que es lliurava en la balma vermella... Dionisos! Riu dalt dels cims, coronat de lluernes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .        I el cos adolescent s'alçava,       evoè de sang i ànima!

V I la pluja cantava el meu dolç nom d'ahir. Però també el diluvi fràgil de les corol·les i l'assalt de la llinda per les dures estrelles... —117→ Oh raça d'assassins dels nocturns gira-sols! Oh llurs passos brutals sobre les herbes pures, en una nova terra... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Car vindran els flagells profunds. Vindrà la por amb mil rostres de dona, com peres grogues... Oh el geòrgic somrís de Demèter jaguda! I la pluja cantant el meu nom de demà!

  —118→  

Darrer comiat a J. Roure-Torent

Adéu, germà d'exili que has entrat a la terra, escomès pel falcó fulmini de ta mort! Cobert amb la bandera on el somni s'aferra, te n'has anat dels ulls per sojornar en record.

Guaita de l'esperança: quin blanc baiard d'eivisses  5 se t'ha endut la teva ànima devers l'eternitat, quan la teva ombra dreta d'aferrissat Ulisses bruscament s'ha afonat!

No era un ponent dolcíssim, i la terra, estrangera... Ja t'has fet a la mar del silenci més blau.  10 La llum per tot bagatge, ja et tripula l'espera, ja ets tot somni en la nau.

  —119→  

Estances d'Atzingo

I Enllà de la nit nàhuatl, el record ve dels astres.     No puc cantar-los: antiga és ma veu en la pàtria d'un vent on eterns són els rastres     de l'alció i hel·lènica deu. Oh efímeres estrelles, mortals en ma mirada,  5     tan estrangeres a les valls del cor com el gest d'aquesta aura en l'ombra al·lucinada!     De sota puja el gran sol que no ha mort. Rescabalo les hores de la talaia encesa    dalt de l'illot voltat de temporals-  10 visions de la pàtria, solsticis de certesa,     torxes i temps, oh seqüències cabdals que reprenen el ritme fèrtil de les centúries     en imatges que allunyen la nit... La nau del cant fidel, amb ses veles purpúries,  15     ja ancora dintre els ports de l'esperit.

—120→

II Hi ha, en la terra que espera, un herald que rutila,     àngel de sang a un gran arbre lligat, i veig damunt la mar l'oreneta d'Adila     que porta al bec la nova claredat...  20 Oh ametller de silenci, puixança d'olivera     i joia d'ona d'irisats ruixims! Oh ànima, puja el foc a la total bandera     i baixarà la llum filla dels cims!

III Ni salze ni xiprer ni la daurada estela  25    que ajunta glòria i marbre en alguns mots, teniu, oh morts rurals, morts obscurs de Tetela!,     en aquest camp de pedra negra i llots. No em demaneu, oh morts!, llàgrimes o garlandes     o el crit fervent que esdevé oració:  30 des dels pujols us miren les florides xicrandes     i us guarda el cel l'emblemàtic voltor. Oh terra sense autumnes, de ràpides entranyes,     de déus feixucs i ingràvids colibrís: no em lliga allò que serves i, mirant tes muntanyes,  35     més certes sento les del meu país. Perquè vinc d'altres morts i vaig cap a altres     vides, si el cant se m'alça és per fer-se vident i gravar dalt del fris les visions ardides     que sento néixer en l'ànima del vent.  40 —121→ Oh grans absents del rem, l'espiga i la foguera,     joves profunds dels immortals llorers que, en les estrènues noces, la vostra primavera     va dar a la terra el més difícil bes: jo us invoco i us canto, presències arborades,  45     morts de la pàtria en el foc i els flagells! Oh fidelitat, recta cançó de les arades,    la llei del blat fa retornar els ocells! En els vermells atzars, en els patris malastres,     el vostre gest s'enfonsà entre perills.  50 Innominats germans, nombrosos com els astres,     ¿de quin futur ja llavors éreu fills? El mateix món que oblida en vosaltres madura,     i dins l'ull orb sou averany d'atzur. En la sega nocturna, tots sabem que fulgura  55     la dalla d'or clavada al feix obscur. Mon pensament no us mena a les cites del marbre,     ni us encenc llànties en un fosc racó. Amb mi aneu col·ligats junt amb el foc i l'arbre,    i el meu blau mar d'homèrica remor,  60 i l'ardent esperit que consagra la terra,    i el cel que baixa a coronar les fonts. Morts! Oh rius adormits enllà de pau i guerra,     eternitat sota un esguard de ponts!

13-II-53

  —[122]→     —123→  

Coral a Lluís Companys per a moltes veus
A Maria Companys de Gally
—124→
De les moltes veus que potencialment informen el Coral, la veu individual del poeta sorgeix, d'un temps concret i actual, el temps d'un home que viu en l'exili les seves afirmacions i s'acara, en un moment donat de la seva emoció i record, amb la figura d'un altre home transcendit pel mite i elevat a símbol totalitzador de la pàtria. El poeta, doncs, parla en prunera persona, conserva el jo i s'adreça únicament al tu. En la veu de Les Coèfores, les portadores d'ofrenes als morts en l'antiga Grècia, s'hi intenta, en canvi, expressar la vasta consciència tràgica de la Catalunya que brolla des de dins del temps i s'eixampla com una immemorial fluència sobre una eterna terra. No pot anar del jo al tu, sinó del vosaltres al nosaltres, com un clam que lliga passat, present i futur. El Coral no és, quedi clar, un poema en forma dialogada, ans un adollament de veus paral·leles que, si coincideixen en el tema des de plans diferents, ho fan des de sota, des d'allà on les aigües plurals es barregen. Però la correntia va tota cap a ell, cap a Lluís Companys, mort per Catalunya i eternament viu per a la idea humana de d'home.
—125→
He lives, he wakes - 't is Death is dead, not he... Shelley
EL POETA Descalç vas ascendint per ta mort d'alta espiga, oh pare de llorer sempre d'esquena al mur i de cara a una pàtria que a sa súplica et lliga! El teu nom rima amb anys i ta sang amb futur. Ja neixes de ta glòria, doll ardent del teu mite,  5 apitrada d'escuma sobre els esculls d'ahir, veritat de la terra amb estrelles escrita, espetec de bandera en el somni a tot dir...
LES COÈFORES (-Mans obertes al vent! Oh l'ofrena i el Cant a les ares de l'alba! Oh pluges, oh núbils de sina d'argent i cabells de cristall,  10 filles clares del verb que us deslliga a les eres del cel:     marxeu al davant de nosaltres, guieu les Errants incansables    a través la frescor d'alts herbatges que esperen l'assot de la llum,
—126→
	a través dels murmuris del temps a l'oïda de sorra del mar,
	enllà del dolor sense boca i la joia de llavi infinit...	15
	Oh lleugeres! Baixeu, oh guerreres esveltes de llances iguals!
	Que xiulin les frondes al cor del llenguatge, oh esperit de l'exili!
	Oh cohorts transparents, oh dansaires, Semíramis blaves dels aires:
	ensorreu-vos al flanc de l'argila on bateguen les flors dels somnis,
	nodriu les grans deus on ja pugen records com a un pit la llet nova.	20
	Baixeu,
	vives Aigües!, a néixer a l'amor fluvial d'una terra
	d'abril.
	Baixeu,
	oh Rius preludials sempre en marxa!, a donar una remor d'àngels verds	25
	a la nit que sanglota muntanyes...)
EL POETA No ressona ta mort, sinó el bes que a la terra donà ta última boca, com un dolç virolai en resposta al redoble del timbal de la guerra, com un gran pa d'amor a una taula d'esglai.  30 Veredicte de llum en vesta clandestina, per la fosca camines vers l'alba de martells. Oh ja veig la teva ànima de vela gegantina, ta vermella estatura coronada d'ocells!
—127→
LES COÈFORES (-Ulls oberts al reialme de cel, i la gràcia del dia oscil·lant  35 damunt de la nostra nuesa com una campànula. Cor obert a la pàtria promesa, oh segures i rectes geòrgiques que s'alcen dels solcs on caigué la llavor més secreta del foc! Alts esbarts, oh pregunta profunda: quin déu necessita els herois? Sols la terra contesta, feliç de deixar a la balança dels astres  40 el somrís de collita amb què l'hora s'agença i el temps es nodreix, i després, en el joc i en la flor,
	anar fent de la mort un adéu de silenci que dura i floreix
	als braços eterns del retorn...)
EL POETA Com vigiles i avances dels pins a la congesta,  45 tan sabut i callat, tan sol i triomfal! Et volten invisibles sardanes de ginesta, hi ha un anhel de planura en ton gest cereal. La sagnant oreneta del teu pit es desclava, d'una altra primavera voladora sement.  50 Ton missatge roman a la llinda més blava. Sents com forja, en la nit, ta lluminosa gent? No són d'aquells que ploren la pàtria rica i plena d'un satisfet ahir de sostre i cel segurs: apressen l'esperança en la fosca carena  55 on l'acte alça sos torsos -oh els abruptes déus nus!-, on el teu esperit secretament alena...
—128→
LES COÈFORES (-Ni memòries ni planys per a tu, sinò els vastos i fèrtils records! Com l'ocell migrador que no es perd en el cel ni en la crida del vent, perquè va dels efímers adéus al tumult d'arribada i sojorn,  60 tot imatge i instint en son vol dreturer, així el nostre cant: no les ales del somni! -el pes últim de l'au, en la terra, en la branca o en el sostre,
	i la gorja on refilen els símbols que els ulls fan visibles, oh Música!,
	els sons que ultrapassen l'estiu destructor i l'hivern fecundat,	65
	per fer-se, en el temps, alta fita del cor, temple al sol, plenamar.
	Ni memòries ni planys per a tu, ans l'ofrena real de les garbes de l'ànima
	damunt la gran oda on davalla el silenci.)
EL POETA Tornes i tornaràs, oh ràfega insurrecta, oh adventícia remor de pètals minerals!  70 Vas naixent i passant, en l'hora que no es flecta, per reixes i octubres i arades i destrals, pel soldat que morí i la verge que dansa, per la joia de l'aigua amb cintura d'abrils, per la mare de roca que amb campanes avança,  75 pel teu somrís invicte de llampec i pistils. Entre el nord pastoral i el sud de tarongina, —129→ latitud irredenta, longitud de lament; tu ens vetlles el bressol que el futur il·lumina, ran del qual s'agenolla la catalana gent.  80
LES COÈFORES (-Aquí estem per a tu, en un indret no sabut i fragant, fora temps i dins l'àmbit d'un temps que defensa la força més pura que ens crea, oh gran voluntari joiós de ta mort, oh soldat de la vida que ultrapasses caiguda, clarins i estendards cap a l'arc dels teus braços que esténs com un crit!  85 Aquí, on l'ombra no cau, la pregària no plora al costat dels xiprers i els ulls no interroguen els astres vesprals de l'angoixa, allarguem en el vent; per a tu, la rosella i l'estel en la falç. Nosaltres i el vent! I els records, per damunt dels vivents i dels morts, com embosta d'arc iris i d'humus,  90 com el corn de la vall que desferma dels cims les immòbils allaus, o bé en les columnes de sílex el ritu de l'heura. Els records en el vent, les ofrenes cabdals com ramells coral·lins ales ribes natals, a la platja de l'ànima... La sagrada fumera s'aixeca: visions entre foscos menhirs!)  95
EL POETA Lluís de Catalunya, President d'ombra encesa des del puig de la infàmia fins a l'eternitat: —130→ a un cantó duus un aire de gesta i Marsellesa, a l'altre marxa l'himne de la ira i del blat, i, estesa a ton anhel, la pàtria no forjada,  100 amb mig rostre de pedra i mig rostre de cel, i en ses estranyes l'eco d'una semença alada que li somou l'espera de centúries de gel. Tu volgueres ben plena la seva sina agrària i que tingués als llavis rialles fluvials.  105 Però el temps la corona d'espina i alimària i el mar no pot donar-li sa rapsòdia de pals. Infesten sos camins els llops de la penúria. Ens la fa més profunda el dolor dels adéus. Amb sos sanglots a l'ombra, perduda la cantúria,  110 secretament ablania la torxa dels relleus. Aquells que la lligaren a un ombrívol retaule de guitarres de plom i furiosos braus, no pogueren robar-li la invencible paraula que travessa la història amb brums de frondes i aus,  115 la paraula immortal que als teus llavis fulgura, invisible pilastre que, enmig de l'enderroc, en la nit, el gran temple radiant prefigura. Car, tant com la tenebra, es repeteix el foc!
LES COÈFORES (-Visions! Oh cimals visions de la pàtria,  120 totals i completes talment el clar escut que forjà el déu obscur per a l'alt adalil de l'homèrica gesta, o com les del bard que plorà entre l'estel, els lilàs i l'ocell: d'aquell que ens empeny i somnia en la plana solar de son cor, sigueu els hoplites feixucs de sa vasta enyorança!)  125
—131→
EL POETA Amb el mot llibertat vas per l'herba adormida, poses un puny de pètals al més indigne jou i obres places de clams a la ciutat que oblida la dríade i el bou. Caus de ta sang a l'aire i voles dins la terra,  130 hoste vertiginós que passes i romans talment un àngel-riu que amb el seu pur feix erra, decantat a ses pròpies fondàries bategants. De la pàtria defenses els àmbits de corol·la amb ta llum combatent  135 consciència en el somni que, eixamplant-se, s'immola entre el mutable jaç i l'ull del firmament.
LES COÈFORES (-Les figures i els anys, oh el forjat de la pàtria en l'escut que et duem, perfet en son cicle que el somni envaeix i el real il·lumina la mar, a la dreta, joiosa de proes, i els auris sorrals  140 amb ombres mesclades de déus i gavines, i enllà, terra endins, els pujols olorosos, jaguts com amants entre els braços ombrívols dels boscos, sota albes que s'alcen com joves veremes enmig de pallers. I els dies de sangs i de sabes entorn de les núbils banderes,  145 i les urbs aixecant en sopols vers les aures l'infant de llur joia, i les eines entrant en les lleis, —132→ i les ombres besant teranyines i altars entre drings de balances; i després, simulacres de guerra: els voltors i la sínia vermella, i els fills atziacs, a l'esquerra, innombrables, en els sòrdids arenys,  150 en els camps del vent i la ira on comença l'Exili, i al centre, en el bronze més dur, ta caiguda de tronc lluminós; sota el xiscle de l'àguila...)
EL POETA Avances amb el mot que el vent diu a la fulla, el mot que ve del llamp i acaba en el colom.  155 Enmig d'un gran silenci de terra que es despulla, la tristesa, en sentir-te, alça el seu cap de plom. Amb tu marxen els arbres que propaguen el dia, et segueixen, fidels, els herois més senzills, els anònims humans que, en doll de germania,  160 són les fonts de la força voltada de perills. Vers la pàtria et decantes en un dolç inventari: comptes els sols i els rius, les aus i les cançons, del nocturn firmament el brillant bestiari, l'alta geografia de núvols i falcons;  165 llargament amanyagues les muntanyes maternes, ets pastor d'esperança entre immòbils ramats, i com un foc vestit de boira i de lluernes davalles a abraçar les captives ciutats. Entre llàgrima i pedra, qui no et nega t'invoca.  170 En la nit dels vivents, dins l'espera dels morts, tu ja sembres els himnes a l'adormida boca dels somnis militants, les fraternes cohorts. —133→ Tu ja escoltes la sang que l'aurora reforça, sentinella que puja cap a fruits i ramells;  175 ja toques i sorprèns, sota la negra escorça, el cos primaveral armat de verds dardells. Però no dormiràs sense espines d'alerta, vastament ajegut de cims a litorals, fins que en un altre juny de la pàtria lliberta  180 no ressoni en la terra l'antic bon cop de falç...

18-IV-54

  —[134]→     —135→  
  —136→  

J'épelle à haute voix comme un enfant qui dori La chaude et mésurée syllabe de ton corps.

René Guy Cadou

  —137→  

L'evangeli del vent
	-Vas sorgint del poema com la deessa antiga
	va sorgir de la mar...
	Jo sóc els teus records. Vaig inclinar ta espiga,
	vaig lligar a la terra ton bategant atzar.
	Oh fidel camarada, muller abans de l'idil·li!	5
	Oh dia de dos sols,
	oh joia de mil pals en un mateix navili!
ELLA -Tot era més real, tu i jo sols, tu i jo sols... -Vas sorgint del poema, oh dolça violència, èpica de la sang!  10 Cantava -i canto encara- endut per la cadència que tant gronxa els estels com lliga boca i flanc. Amor, torre inclinada on el futur barreja veu de campana i crit. La vida hi vola entorn com una au ablamada.  15 Amunt s'eixampla el vol: cercle, retorn i nit. ELLA -Com ahir, l'amor d'ara em deixa constel·lada. —138→ -Oh nit, trèmula nit d'astres a ta nuesa! Pujant per cordes d'ombra tintinabula el dring de ma sang en el vent, ma remor d'heura encesa  20 escalant les muralles de ta espera... Oh ja vinc! Ni l'amor ni l'amant. Ni baume ni ferida. Vaig venint com el somni de la creació: nauxer lent de certesa per la mar adormida. No l'amor sinó un ritme de constel·lació,  25 una dalla d'estels dins les messes eternes. No l'amant que s'esgota en una curta aurora, sinó el múltiple sol que, al fons de les cavernes, formes mortals devora... Oh nit, trèmula nit del teu cos sideral!  30 Dessota la meva ombra, més segura il·lumines... ELLA -Tot el pes de la terra es farà triomfal en el bes que ja cau damunt les meves sines. -Ja apago en els teus ulls les més fèrtils estrelles. L'alba et posa a les mans una gran fruita d'or.  35 Vestida com els camps, tindràs ecos d'esquelles i rectes fumarebles s' alçaran del teu cor. ELLA -Ja es daura la carena... -L'ombra del vent oscil·la, quan l'amor s'asserena,  40 i un jurament de sol en el teu cos rutila. ELLA -El vent... El sol... Quin vent? La meva ànima es corba com una herba massa alta. —139→ -Tots els vents: el gran vent al qual la llum eixorba en l'estepa del cor, el vent rei i servent  45 als pujols del record, estès sobre les dunes dels mots i les imatges; el vent corbat de llunes que confessa a les frondes ses follies salvatges; el vent brillant de sol  50 o embolcallat de pluja, aflat o giravolt, enyorança que puja del fons de l'esperit i tot d'una arremora als cims del pensament els ocells de l'aurora...  55 ELLA -El vent... La nit de vent a la plana de Brie...
-El vent baixà dels astres a les molles glicines de la nostra finestra, i ens esperà al camí. Damunt l'herba dels marges dormien les boirines. Oh jo era de la nit més que no pas de tu!  60 Jo era el vent que corria pel somni de la terra com un gran record nu. Cridant-me en la foscor, ton anhel em seguia rodolant com un bes, caient com un sanglot que ma fuga estremia...  65 ELLA -Tu fugies de mi per a abraçar-te a tot.
-I tot de mi fugia: l'arbre sols es vinclava, la mirada del cel resplendia d'esglai; voltat de llum, sols era una ombra que sagnava, i l'eco del meu sempre! era un terrible mai!  70 —140→ Res no valia el vol i era estèril la gesta de voler encendre als cims la història del meu crit. Lluny de tu no existia cap profunda conquesta: el vent morí besant la fímbria de ta vesta i el teu darrer sanglot bategà dins mon pit...  75
ELLA -En la fosca brillà la teva boca immensa mentre els astres s'anaven lentament apagant. Però el vent... -... mai no mor. No el sents com recomença el càntic que roman? En mi i en el poema el nostre amor palpita,  80 càntic de doble veu, flama d'un únic foc. Cada dia retornes, oh nova Sulamita!, com un fèrvid oasi amb braços de xaloc. Vull hissar dins ton nom, el vol dret de l'alosa, vull cantar-te amb remors de foresta velam.  85 Són pocs, per a lloar-te, tots els noms de la rosa, i vull que en dir-te esposa vibri en la meva veu l'or dispers de l'eixam. ELLA -Sigui el nostre un diàleg de joia i comparances, oh cabdill dels meus somnis, espòs sempre auroral  90 que esfondrares ma estàtua -tan voltada de llances!- amb els martells daurats de ta llum terrenal. Si tu em vas desvetllar a les diürnes danses, jo t'he fet més profunda l'ànima corporal. —141→ -Amor, ciutat voltada de verds símbols terrestres:  95 oh torres del desig, oh capital solar on el migdia ardent s'esbatana en finestres! Ciutat de tu en mon ànima, emblema de la mar! Llargs carrers d'elegies i grans places d'hosanhes per on encara brilla l'empremta del meu pas.  100 En l'aire matinal, un alt so de campanes desferma lentament la imatge de ta faç. Amor, himne complet entorn d'una bandera on comencen i acaben tots els nostres camins. Talment un bes immens amb remor de palmera  105 vaig cercant en ton cos els més càlids jardins. ELLA -Sempre que en mi es decanten tristeses de crepuscle els teus ulls fan sentir-me més nupcial el cel. -La teva trena cau damunt l'ara del muscle com ofrena de mel.  110 Ets talment una tarda jaguda entre veremes, una ombra d'au travessa l'ègloga dels teus pits i pesen en ton front madures diademes... ELLA -Tu t'esténs dins la cala ardent dels meus sentits com una ora florida d'escumes i rialles.  115 -Per a tu, en qui ma vida és viatge i sojorn, aquestes són encara les meves presentalles: un vell on l'ombra broda l'oronell del retorn amb agulles de reu i verds fils d'esperança; arracades de pluja, un fermall de penells  120 i una embosta d'imatges amb la nostra enyorança —142→ d'una mateixa mar i uns mateixos ocells... Només jo sé que et nimba una resplendor d'eres i que a ta falda brillen les llavors de la nit. Alça't! Obre'm els braços amb l'antic gest de Ceres,  125 car ja en mi la teva ombra novament ha florit. ELLA -Ai, el vent..., l'altre vent que ens esbulla la faula! Ell, l'invisible intrús, la por, l'hoste groc assegut a la taula... la mort, el vent... aquest nus  130 obscur que ho lliga tot amb pols i tot s'ho emporta... El darrer vent, amat, és l'enemic vident... -No hi ha mort en l'amor. Quan s'obrirà la porta última naixerem a un nou començament. ELLA -Però el vent, però el vent...  135 -Aquest vent que tu tems: a mi ja m'enlluerna. Més enllà del real i els sabuts horitzons, les ales del meu èxtasi em duen vers l'eterna llum de les visions. ELLA -Tot és mort si no sento ton braç a ma cintura.  140 Com rodola una fruita, així jo et vull seguir. En quina terra viva la represa fulgura? En quin cel no creat diràs el cant de mi? -Terra i cel, cel i terra... No veus la terra nostra ungida de blavors  145 —143→ i el cel que va baixant com un adàmic rostre on, somrient, s'eixamplen els terrestres dolors? En la terra i el cel ets doblement creada per Fanhel canviant de l'anima i el cor. A la roda del cant t'abraces, oh cansada!  150 Jo afanyo ta caiguda en ascensions d'or. ELLA -En el cel... -... el teu cos ajegut entre palmes d'un univers que brum, els teus cabells poblats de titil·lants reialmes de milions d'anys llum...  155 ELLA -En la terra... -... a ta llarga túnica de solsticis les hores precipiten lluernes i ruixims. Immòbil i voltada de bigarrats seguicis vas fent verda, a les valls, la llei blanca dels cims. De la garba i l'escuma ets la contemporània,  160 dintre el teu cos d'estàtua habita un somni d'au. Si nua t'abandones a la Mediterrània, a cada arbre es retorça un déu que sagna blau. De quina proa salto amb lluminoses armes? Entre l'estiu i tu sóc el guerrer del bes.  165 Quan ma remor et fa presa de joioses alarmes, rient alces l'escut d'una ombra de pallers. ELLA -En el cel... —144→ -... més enllà d'un vertigen d'alçàries, davalles ascendint per l'infinit pendís; i travessant efímers jardins de lluminàries  170 esdevens la nova Eva del còsmic paradís. Es difon en la música de les brillants esferes el teu pas voladís. Jo sóc l'àngel de cerç que des de les vermelles galàxies fugisseres  175 va guiant-te segura per l'exacte univers... ELLA -No em desterris al cel. Fes-me quotidiana en les tempestes nostres en els humans perills. Vull el vent que no puja enllà de la campana, vull el vent que es barreja amb la cançó dels grills.  180 -La teva imatge viu en el càntic que vola eternitat endins... ELLA -L'única eternitat és no sentir-me sola. No em gelis en els astres; escampa'm sobre el brins. El vent! El vent atura sa passa vagabunda.  185 vora meu... Tu ets el vent! El vent, el vent ets tu! Sento la teva testa en ma falda profunda, Oh infant, dorm, dorm en mi el teu son més segur, que la terra és espera i la mar profecia! Dorm en mi, dorm en mi, oh vent, infant, amat!  190 Ja en mos braços obscurs ets el cim roig del dia. Quan l'àguila del sol del meu pit s'haurà alçat, anirem, tu i jo sols... -... i el món per companyia!

  —145→  

El paradís

I PARLA ELL Mon amor sense minves ara té altes represes, lluna de meravelles en un nou cel vernal, brancatge remorós on brillen les sorpreses d'una fruita esberlada per un bec zenital. Amor, oh llit de vent dins les messes enceses,  5     ajegut cereal! Jo t'he creat, amor, amb el mall i la flama, oh tendresa i desig en enclusa dringant! Trofeu de tu mateixa, el meu cor et proclama, gavina del teu crit pel cel blau del meu cant,  10 poalanca del bes que ja baixa i reclama    la meva aigua anhelant. Et multiplico amb noms, com la terra fa amb l'herba, i et creuo amb caravanes de carícies i ocells. Madona de ta sang: quan m'acosto, et fas serva  15 de la teva nuesa d'èxtasi entre clavells, —146→ i tota resplendeixes quan ton somrís observa     ma boca en tos turmells. Entre el foc del racó i la porta tancada, nus en la soledat que ens acreix i consum,  20 ens vinclem en la dansa més profunda i alada. Una ombra, al mur... Oh, l'Arbre! Tot recomença i brum, mentre tu i jo ens sabem, lligats per l'abraçada,    Adam i Eva de llum... PARLA ELLA M'ignoro, i sóc més jo, d'ençà que, enamorada,  25 com una esclava marxo darrera dels meus ulls, sempre tan plens de tu, oh verema daurada que t'escoles a dolls dins els meus foscos trulls! Amat, si no et tingués en somni i en desfici seria fullam groc sota una urpa hivernal.  30 Enjovada als teus besos, allargues mon solstici al damunt d'una terra tendrament nupcial. Sobreviu en mi encara la folla noia amarga que una nit vagà sola pels camps, fora ciutat, i oferí son cos verge a la carícia llarga  35 amb què tu l'amarares amb ton tebi ruixat. Entre l'herba i el cel vaig ésser coneguda per dues ales càlides, i em va escometre el bec... Núvia del teu futur ja era jo en ta caiguda, dona immemorial: terra, llinda, gemec.  40 Ara, mon zel de duna ja no demanà l'òbol a la vida que passa. Mesura i comble ets tu... T'alces, amat vermell- cos d'àngel i discòbol —147→ vestit d'un doble foc... Oh el meu sabut Ningú, el meu déu de misteri que amb certeses m'exalta!  45 Obres els braços, dret... Et mirem, jo i la nit d'estrelles... M'agenollo, prop teu... i sóc més alta! Giren penells de molsa en mon ventre estremit... El teu cos ja s'inclina - aurora de varec... I ta boca s'acosta - falcó de les muntanyes...  50 Ta mirada davalla - riu de mel i llampec, rem brusc dintre l'oneig de les meves entranyes... De la nuca al flanc, neixo! Paradís de la cambra: els mots, l'aigua i la música que aboleixen la mort, astres i fonts als murs, bèsties de vent i ambre  55 entre les meves cames... Brilles com un tronc d'or! Oh ja caus! Tronc...? O pluja...? Talment la noia antiga, t'obro un càntic de braços i de nou els ulls cloc... Ets l'Arbre i ets la pluja! Ets la pluja que lliga a les fosques arrels la dríade de foc...  60

—148→

II PARLA ELL Ja tot en tu reposa, dolcíssima guerrera abandonada al mig del campament del bes, vençuda en ta victòria tant per llei de foguera com per l'aura suau d'un record de til·lers. Se't van cloent els parpres i abandonant els braços,  65 encara veig ton tors de lluna i plenamar... No torno a mi... Oh sento la faula dels meus passos pel trespol enrogit pels tions de la llar! No s'esgota en retorns qui viu sempre en tornada, com un nàufrag que oculta son darrer diamant,  70 i s'inclina als orígens, i vola: en l'arribada, i és ahir i demà en el curull instant. No memòria: record! Car sols la terra dura, sota el temps que enumera caos i soledat, sorda a tot ço que passa: pastor, gossos d'atura,  75 la gran por que s'ajunta en fumejant ramat... Lluiten ésser i estar -el somni no s'afona, agonista de l'ànima que escomet el real. Em crida la finestra... Urbs! Cor d'ombra rodona, oh ciutat de dolor, oh pètria capital,  80 enorme vídua oberta a tanta sement d'astre que adolla el fosc amant...! D'on, ara, torno a tu portant-te un lluminós i estrany fruit d'alabastre que nimba de misteri el teu jacent cos nu? Ets àmfora que vessa sa pura transparència  85 —149→ -oh súbits dolls desperts, no cap als teus oblits, sinó vers el reialme sense espectres d'absència!-, com trena d'una núbil distreta dels seus dits. Dorms per a ta nuesa i el teu silenci, oh viva palma al vent del teu cel, dolça illa dels teus ors  90 sense cap platja esquiva, mon absolut refugi, oh forma dels meus ports! I un cop més a tu arribo amb espetecs de veles, i joia d'abordatge, i proa rutilant, i escric damunt ta sorra amb alfabet d'esteles,  95 i un bes huracanat et fa país cant. Immòbil, miro entorn... Dels murs vers la nit volen figures de Junyer, gira-sols de Van Gogh i els dos joves amants -ella brillant de pol·len i de gespa auroral; ell, tot taronja i foc.  100 Oh sempre venç el somni que el present transfigura i pobla d'èbries aus les albes de la sang! Dintre del cercle ardent ja no val l'armadura, el gest secret etziba el daurat bumerang que traça el ròdol pur on s'esfondren les ombres,  105 l'oreneta-somrís que encercla les imatges, els genesíacs nombres! Soledat, fosc castell, baixa el pont llevadís! Temps ritual en mi, com el cos en la dansa. Em va naixent un déu fluvial a cada ull  110 i flores cristal·lines envaeixen l'estança... Temps vital, oh mar mansa a l'entorn d'un escull que sorgeix dels meus dies, entre records exànimes, roca, de l'esperit, rostre en el cel i el vent! —150→ Quin èxode d'escumes -les sibil·les unànimes!-  115 quan s'alça en la tenebra ton cos luminescent...! Terrestrament ignores ta pròpia epifania, tu, la fidel de rostre segellat de dolçor, la ingràvida feixuga que, en vida i poesia, sempre allunyes el blanc unicorn de la por,  120 l'hora trista de salze i llarga estalactita. Duus el fruit a la mà, com un lluminós niu... L'alta pira del verb, oh incandescent collita!, ja transforma el serpent en presència de riu, i una lleu resplendor boreal t'aureola,  125 i rera teu s'ajup una ombra d'lo errant. La terra i el temps canten que la mort no està sola, i el cor profund contesta, bategant... Com un astre, la música neix dins del teu nom d'Anna. I fuig l'espai. La nit amb la visió es fon.  130 Per prodigi de tu, la cambra s'esbatana -    Un arc de sols immòbils s'allarga sobre el món     i al nord de la meva ànima s'alça un menhir de llunes.     La teva joia esclata bruscament en ta faç    com un crit de ginesta entre calentes runes.  135     Una festa de branques es desvetlla al teu braç     i damunt del teu muscle ta cabellera amaina.     Tendror d'aigua i celístia, silenci tot ocells.     Vénen barques i solcs, l'arc iris i la daina    i un vent que se t'adorm amb la galta als turmells.  140     Un averany d'alosa les pupil·les et daura. —151→    Vénen dies d'arades. Falcó solar al puny,    passa el deu que en mi et crea quan ton migdia llaura.     Salten segles de fenc, pesen torsos de juny,     neixen matins rodons com els pits de Maiala,  145     i la força divina ja sorgida del caos,     mots!, oh dolç vinclament de l'esperit per l'ala!,     mots en la fúria i l'ordre, com uns feixucs esclaus     que del tropell fan l'host d'altes llances de vori    i, en la nit expectant, només són rics d'estel  150     i, ja, del darrer salt, al cim del promontori,    a l'alba, en l'adéu pur del mar, la mort i el cel... Així brotes, tot d'una, gran arbre de la lira al bosc d'or de la música, oh corall de la veu! Al llindar de la llum és quan Orfeu es gira  155 vers la que ve de l'Ombra, i sent el crit, i veu els braços de l'adéu on ell també s'enfonsa amb espavent i goig, fill d'una brusca nit que fixa a l'instrument una corda de bronze on brunz l'eternitat, el retorn infinit  160 de signes, metamorfosi, sang, memòria i aurora... Canta! Tot déu és dur. Alena en el record de tu mateix i el món. Tota l'horda sonora calla. Brollen les fonts a l'oïda del cor. Car sols això és el cant: fer del misteri estança  165 i coronar la vida de constel·lacions. I sols això és l'amor: callada deslliurança —152→ de la vela més plena ferida d'horitzons, ésser, en el cor del temps un destí de collita que agenolla son or ran dels foscos pujols.  170 Oh d'Eurídice saltes a clara moabita, multiplicada filla de la terra i els sols!

17-XII-55