Letra feta per lo magnífich Ffrancesch Fferrer tramessa al spectable don Johan Roíz de Corella quant fonch ellet governador del present regne per absència de l'egregi compte de Cocentayna, pare seu

[Nota preliminar: reproduïm l'edició digital de l'obra oferint la possibilitat de consultar l'edició facsímil del microfilm del Ms. 7811, Lletres de Batalla, ff. CLXv-CLXIIr, [Letra feta per lo magnífich Ffrancesch Fferrer tramessa al spectable don Johan Roíz de Corella quant fonch ellet governador del present regne per absència de l'egregi compte de Cocentayna, pare seu], Biblioteca Nacional (Espanya); foliació en color blau.]

  -f.CLXv-  
  -f.CLXIr-  

Molt noble baró: si en la imaginació vostra se menegan actes de virtut, de hora en hora sereu request d'esperiència, e lla on siau dexeblle de hun tal estudi no us digau menys de bo, car, pux lo pensament sia tal, vostres hobres seran bategades per los bons ab lo nom de bones.

Cascú deu ésser content de vostra vida fins a huy pux la major part de l'interès vos lunya de vós matex, mas ara qui teniu en cura aquex pubil, és mester administreu sos bens en tal manera que, al retre del compte, totes les partides vos sien admeses. E seguir-se'n an dos profits, augmentació de la cosa acomanada, e per paga de la administració glòria e honor, per la qual tot animós volenterosament treballa, per lo prest mudament de vida a vida. E semblarà a vós molt aspre aquest camí, o axí està en veritat, que aquell qui vol trobar les rahels de virtut les à de cercar straçant la sua pe[r]sona entre munta[n]yes e per lochs molt agrets e alts, car tant és de alt mester que ab prou dificultat s'i pot bastar. Mas tanbé us porta major espant e ferea lo pensar en aquella que no lo esperimentar de aquella, però tan gran és lo premi qui se n'ateny que tota aquella aspredat se convertex en camí reall e pla, e tal¹ que ab lo gran desig de aplegar a la jornada ne trastegau tant com voleu.

Si de aquestes contínues escaramuces volreu haver lo pris, de necesitat és cavar bé vostre voler perquè molt li plàcia, e axí dubtareu poch l'enemich qui és lo treball, lo qual à tal liga e deute ab la virtut que, com a privat e pus estret, mana les festes, mas també, si molt és pe[r]seguit, de enemich que sembla vostre lo us fareu singular amich.

Aprés de aquella bona imaginació, la qual ab consentiment de la volentat és olla on se cou lo principi de tota hobra virtuossa, són nesesàries dues cosses: tenir bon caball en disposició² de persona, e per acompa[n]yar aquella viura d'esperit, freturant³ de aquestes negú no basta en haver conexença de aquell tan sumptuós bé. Vós fonament teniu, no us dolga jens caregar e despendre lo temps damunt aquell, car tal és la propietat⁴ de la vertut que despenent tot jorns se aplega, e axí esperimentant non errareu pas.

E amau més fer-vos conèxer per vostres actes que si us conexien solament per vostre nom, car la derera ateny cascú e l'altra hereten pochs. Tan gran anpressa és la que teniu entre les mans que bonament estimar no·s poria, mas tanpoch no és tan gran que us deja espantar, car ab discreció se'n pot veure por vós la ffi desigada. Lo entretant⁵ del temps és perillós per vostra nova edat e per los molts apetits que desperta l'offici, mas   -f.CLXIv-   resestint ab lo pertret que ja teniu damunt, no an esfforç⁶ de mal a fer, car la sensualitat los encen e lo bon horde los apaga. Pensau que sou dat per govern a la cossa pública, e per regir e governar bé aquella primer aveu a·purar e examinar a vós matex, lavors ab poch afany fareu los fets dels altres. O, quants vos miren ara fermament e faran gloses sobre vostra vida, que ans de açò de vós feyen altra estima! Tal solament vos mirava que ara us veu e ffa memorial dels duptes com a errades. Vos tenreu ab pochs salaris molts jutges, e ab molts prechs, donant-los del vostre, pochs atvocats.

Scoltau volenterosament a tots, mas parau la orella a pochs, passió de gran amistat no us encegue⁷ ne lige los braços a la rahó. Preneu molts consells e hajau fermetat en la deliberació. Squivau molt lo vici de carnalitat perquè porta ab si tan mala ombra que ab poca cantitat de aquesta se enderoca lo pus savi, en los delits tenreu molts acompanya[n]ts, en lo retre del compte, si tornador sou, negú no pagarà per vós. Hajau gràcia en la pràtica mas per grat no desconegau la justícia, ab gran volentat abso[l]veu e ab molta força e dolor punyiu, ans flixau en la pena que punyir fora rahó. No us enfelonixcau ab advocats ne procuradors de aquells qui haveu a jutgar, que sona a·bcegament de justícia hi és vici e gran taca en hofficial. Donau defenses e prou a qualsevol delat perquè no sospireu per execució que hajau feta, mas tanpoch no·ls tingau en pressó més del temps competent, que se n'abreuga la vida e se'n demenuexen los bens e amichs, mas segons merits absolre o condapnar, ans per certenitat perdonau que per hopenió condapneu.

Tots los qui us amen per vostre hoffici amau-los salvant vostre hoffici, quants vos abraçaran que no us conexien, féu en els segons principi de conexença, e axí per horde fareu segons faran. Squivau tot excés [de] treball e gran occiositat, que per lo hu val menys la persona, per l'altre l'enteniment. Hajau per amigablles e familiars tots los migans dels delits e tota art de música perquè ajuden a comportar mils los treballs a vostra persona e sentiment. Scoltau clams, mas no proveixcau en aquells sens la part. Vesitau sovint als miserables presos, e atalau a les malícies de molts requeridós. A l'indefès defeneu-lo, que no solament sou per castigar lo colpablle mas per defenre e rahonar lo procés de l'ignocent, altrament auríem a dir que vostres instruments sonarien més a la part de dolor que de consolació. E comporta's abans açò en lo meu parlar   -f.CLXIIr-   que no faria en vostra hobra, com de nesesitat se requir éser vós tot egual. Meteu sovent la vostra persona en grans avinentees e ans vos plàcien les sales que·ls retrets, per tant com tota avinentesa és apagament de mal e l'àls peril e gran infàmia. Si us esvetlau més del degut inestimable bé serà a la comunitat, car lo dormir e repòs de l'hoficial és guiatge al malfaytor. Honrau les jents com a Corella perquè us honren com a governador, mostrau rigor en la continença e humanitat en lo meneg. Guardau-vos de asessor que porte la ley a la part que te més voluntat, perquè en nom vostre no faça sos affers. Mirau bé lo present perquè hajau poch que duptar l'esdevenidor, e axí estareu fort, ferm e saldo, car tal vos aguardarà de dia que·n la nit vos darà lo primer colp. Hoïu parenceries e fichcions perquè és art amigablle la de poesia e aprofita molt a enbelir los rahonaments, mas vostre repòs sia en filosoffia, que és ben hobrar, perquè les ànimes de aquells qui us an mès en tal ceptre pugen viure reposades, e los subjugats a vostre hoffici hajen contentament de vostra administració. E fent axí restau tant en gràcia gratifficant de aquell Déu donador de gràcies que realment vos poreu dir posehidor de vida gloriossa, en la qual siau tant afectat que de aquella insurta tal renom que reste per exemple a tots los sdevenidors.

Endreça

Governador, si·l cars de l'ignocent
ffur, dret ni lley de quiti fa dubtablle,
lo mal que pas atorch qu·és rahonablle,
tot al revés de quant rahó consent;
mas si absol a l'ignocent lo dret,
no·m vexen pus, baste que m'an desfet.