11
Amb intuïció, Coll notava semblances de formes narratives entre els dos relats, els de la presa de Múrcia i de Montesa (COLL, Historiografia, p. 212).
12
Gesta Comitum Barchinonesium, ed. L. Barrahu Dihigo - J. Massó Muntaner, IEC, Barcelona 1925.
13
Si aquestes hipòtesis són acceptables, és possible atribuir al Libre, potser, també altres elements força literaris, com ara elogis, etc. presents en aquesta secció de la Crònica de Muntaner, per la qual no li coneixem fonts segures.
14
Stefano Maria CINGOLANI, «Historiografia catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 4. Libre del rei Pere», Studi Medievali, en premsa.
15
Miquel COLL i ALENTORN, Llegendari, Barcelona 1993 (Obres IV), p. 212.
16
Una mà posterior corregeix al marge en Sanchez.
17
Veg. Desclot: «mas lo rey l'amà molt e avia dit moltes vegades al infant En Pere, son fiyl, que li degués perdonar, que fos son amic» (Bernat Desclot, Crònica, ed. Miquel Coll i Alentorn, 5 vols., ENC, Barcelona 1949-1951, III, p.19).
18
Veg. Desclot: «E·l rey son pare veïya que aquest era tan enfortit e que no duptava neguna res (...) tolc-li tot lo poder que poc, e feÿa'l viure molt pobrement e tenc-lo molt en gran vincle. Mas él, axí com a bon fil, e savi e de gran sen, prenia en pau e en bona volentat so que·l rei son pare li deïya ne li feïya, que anc nul temps li fo desobedient en re, ne li contrastà re de sa volentat» (III, p. 21). Com nota SOLDEVILA, I, ps. 321-322 hi ha dades documentals que confirmen que havia estat desposseït del «càrrec de procurador dels regnes», i també que el rei el «privava del recurs econòmic primordial» de les cenes, és a dir els tributs que es podien percebre pels llocs on passaven el rei o l'infant, en aquest cas.
19
El rei Jaume, abans de morir, diu a l'infant Pere: «Yo·us é fets mouts mals a gran tort, per falses lausengers qui·us acusaven ab mi» (Desclot III, p. 35).
20
ms. Xanssis corregit al damunt de Ximenis.