21
SOLDEVILA, I, p. 322, o Coll autor de la transcripció, corregeix 'permatem' en 'per mala fe'.
22
Ms. prenien amb l'abreviació per nasal esborrada.
23
L'episodi és comentat a SOLDEVILA, I, ps. 322-323, i pel que fa als projectes de Ferran Sanchis p. 326.
24
Mossè Ravaya és un dels encarregats per Pere, entre 1277 i 1278, de recaptar el bovatge (veg. SOLDEVILA, II, passim), i apareix encara a la documentació siciliana al 1282 (veg. Isidoro CARINI, De rebus Regni Siciliae (9 settembre 1282-26 agosto 1283), Palermo1882, Documenti per servire alla storia di Sicilia, V, doc. clxxvi). És molt possible que sigui el mateix personatge, fet que afegeix versemblança als elements històrics a partir dels quals està construït el Libre. El germà de Mossè, Jusef, va ser mestre racional de Pere a Sicília al 1282. Sobre els Ravaya veg. David ROMANO, «Los funcionarios judíos de Pedro el Grande de Aragón», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 33, 1969-70, 5-41 i ID., «El judío Jucef Ravaya, tesorero real, en la ocupación de Sicilia (fines de 1282)», XI Col·loqui de Història de la Corona d'Aragó: La società mediterranea all'epoca del Vespro, Palermo 1983, IV, ps. 149-159.
25
Veg. SOLDEVILA, I, p. 344, la pràctica de treure horòscops sobre temes polítics era molt comuna, veg. Richard KIECKHEFER, Magic in the Middle Ages, Cambridge 1989, ps. 120-122 amb bibliografia.
26
Crónica de San Juan de la Peña: «Ferran Sànchez (...) acusava e difamava en moltes coses lo dit rei En Pere, frare seu, estant infant, davant son pare, axí que per les sues paraules malvades e dobles, que deia contínuament contra lo dit frare seu, lo pare hac en oi son fill l'infant En Pere» (Crònica General de Pere III el Cerimoniós, versió catalana, ed. Amadeu J. Soberanas, Barcelona 1961, XXXVI, p. 128).
27
Desclot també parla d'un viatge de l'infant Pere a París pel Nadal de 1275 en correspondència amb una rebel·lió dels sarraïns valencians als caps. 70 i 73 (III, 27 i 34) tot i que no va anar directament de París a València, veg. SOLDEVILA, I, ps. 385-392 i 403-415.
28
Ms. enosen enosen.
29
Veg. Desclot: «e aculí-lo molt gint e hac gran gog de la sua venguda» (III, 27); Muntaner: «fo reebut ab gran honor e goig e alegre que n'hac lo rei de França» (cap. 37).
30
Veg. SOLDEVILA, I, ps. 405-415, en què es comenta també el relat de Francesc.