Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril

Miquel Agustí

  —[Fol. 2r]→  

Lo primer llibre tracta y ensenya al pare de familia de la casa Rustica, los presagis de les mutacions del temps per poder treballar y co<n>duyr ses coses segons conue: Lo curar de malalties la familia Rustica: Fer horts ab les herbes de menjar, de olors, y les herbes medecinals mes conegudes, y vsades, ab llurs virtuts: Y vn tractat de sembrar y plantar flors, y ferne de totes colors, y pera ternirne de conseruades tot lany: Y lo modo de sembrar, conrear y curar de malalties totes sorts de arbres de fruyta: Empeltar aquells ab diuersos modos, y fer composicions de fruytes, ab lo empeltar, y ab altros modos, y com se han de cullir, conseruar, y confitar les fruytes: Destruyr dels horts, y altres parts, les Erugues, Formigues, Polls, Talpas, Caragols, Llimachs, Corchs dels arbres, Rates, Serps, Escorpits, y altres animalets que danyen les herbes, arbres y fruytes: Lo conrear, femar, y sembrar les terres per totes sorts de forments, llegums, y altres grans; Y conseruar aquells, axi en gra, com en farina, y vn breu discurs del moldre los grans, pastar coure lo pa, y de la naturalesa, y calitat del pa, y coses de nutriment, y lo fer prats, boscos, y arbres per a fusta, pera obrar, com pera cremar, ab moltes altres curiositats.

Lo segon tracta y ensenya lo modo de plantar, conrear, y podar les vinyes, fer diuerses maneres de vins, de rayms, de herbes, y de fruytes, axi pera beure, y gustar, com per medecinar, conseruar y remediar los gastats, fer vinagres de repente, y vn discurs breu de la inuencio, naturalesa, facultat, diferencias, y necessitat del vi: Fer lo oli de oliua, y de altres fruytes, y ferments, lo modo de fer balsems pera curar nafres, y destillar ayguas medecinals, de olors, de perfum, y pera pulir la cara mans y dents, y per lleuar les llentilles, y senyals de varola, y altras tacas de la cara, carn y pell, y lo cullir, co<n>seruar y confitar herbas, flors, raels, escorses fruytes enteras, y en pasta: Y lo modo de mesurar y canejar les peses de terra que qualseuol forma, o figura que sian, ab moltes altres curiositats.

Lo tercer tracta y ensenya lo modo se ha de tenir en fabricar la casa Rustica pera la salut de la familia, y entera conseruacio de ses coses ab tres modos y sas figuras pera ximineyas, perque traguen lo fum per alt sens tornar atras per qualseuol padastre, o ve<n>t que fassa, y com se ha de fer judici en trobar les aygues dels pous, fonts, y de la calitat, salubritat, y bondat de les aygues: Y lo discurs del ofici pastoril, ço es lo nodrir, totas maneras de animals domestichs, axi terrestes com volatils ab la descripcio de quiscu en particular, y las menescalias pera curarlos a tots de llurs malaltias, com son Bous, Vacas, Vadells, Cavalls regalats, y de treball, Euguas, Pollins, Matxos, Mulas, Asens, Someras, Moltons, Ouellas, Anyells, Cabras, Cabrits, Cans de la guarda de casa, y del bestiar, Conills del corral, y de la deuesa, Gallinas, y Pollam, Galls y Gallinas de las Indias, Pagos, Flaysants, Coloms del colomer, y de siluestres, Perdius, Tortoras, Guatllas, Ocas, Anechs, Signes, y altres aucells de aygua, y la cria de las Abellas, y de las Cucas de fer Seda, y de las vtilitats de quiscu de dits animals, pera profit de la casa Rustica; Y lo fer formatges, mantega, mel y cera: Y vn breu discurs de las virtuts, y facultats de las dos Planetas lluminars del Sol, y Lluna, que gouernan la major part de las materias Rusticas, com son animals, plantas, arbres, herbas, y altres, pera que millor les pugan tractar, manejar, y conduyr, segons conue; y per la policia de la casa Rustica, com se han de destruyr les xinxes, lladelles, puces, y defensarse dels mosquits que pican, y los secrets pera pescar peixos ab moltes altres curiositats. Ab quatre taules molt copioses.

La primera dels Capitols y materias contenguts en los tres llibres.

La segona de les coses mes notables contengudes en los tres llibres.

La tercera de les malalties y remeys pera curar la familia Rustica.

La quarta y vltima, de les malalties, ab la menescalia pera curar tots los animals domestichs, axi terrestes, com tambe volatils.

  —[Fol. 2v]→  

Lo Llibre de Agricultura que ha recopilat de diuersos Autors lo molt Reuerent Fra Miquel Agusti Prior del Temple en la Vila de Perpiña, de la orde de S. Iuan de Ierusalem, no te cosa alguna que puga ofendre al Lector, ni per la qual no pugar exir a llum per la impressio; Ans be te moltes coses de grandissima vtilitat y curiositat en lo argument que tracta, de manera que los aficionats a la Agricultura podran apendre milanars de primors en son exercici, y tots generalment, encara que no sian de aquesta professio y doctes en altres facultats, tindran moltes coses que llegir ab gust molt particular. Per quant en estos tres llibres se trobaran conclusions pratiques en casi totes les sciencies naturals, les quals encara q<ue> no vajen reduydes a sos principis, dexam axo als Filosophs, y Mathematichs, no res manco per fundarse en autoritats de escriptors, y experiencia, son de gran vtilitat, y major que si anasen escrites al modo de sciencia ab discursos y rahons, puix en les coses singulars y de pratica, quals son aquestes, mes acertat y millor es lo empirich que lo artifice, com ho ensenya lo Princep dels Philosophs en la sua Metaphisica. Y axi hauent llegit ab particular gust tots estos llibres per manament del molt illustre y Reuerendissim mon senyor don Lluis Sans Bisbe de Barcelona, so de parer que se li pot donar llicencia al Autor pera imprimirlo, y publicarlo, y agrayrli lo molt que ha treballat en disposar tantes coses ab tan bon orde. Aquesta es la mia censura y parer, lo qual doni firmat de ma mia als 27. de Nohembre de 1616. en lo nostre monestir de Sancta Catherina Martyr de Barcelona.

Fra Thomas Roca.

Per Comissio del molt Illustre y Reuerendissim senyor don Lluis Sans Bisbe de Barcelona y del consell de sa Magestat etc. he vist y llegit ab molta atencio, y ab particular vigilancia y cuydado lo llibre intitulat dels Secrets de Agricultura Casa Rustica y Pastoril, que ha recopilat de diuersos Autors lo molt Reuerent fra Miquel Agusti Prior del Temple en la vila de Perpiña del orde de S. Iuan de Ierusalem, y no he trobat en ell cosa que repugne a nostra sancta Fè Catholica ni als bons costums, ni que puga ofendrer, ans be dona en ell lo Autor vna noticia vniuersal de gran varietat de cosas molt profitoses y de molta curiositat, no sols perals que professan lo exercici de la Agricultura, pero generalment pera tots los demes, puix cada qual trobara en la lectura de dit llibre coses de particular gust, y axi judico ser digne de imprimirse, y de que se done al autor la llicencia que suplica. Dat en lo Convent del Carme de Barcelona, a 4. de Desembre 1616.

Fra Gaspar Gilabert.

Attentis supradictis approbationibus concedimus Licentiam et facultatem imprimendi in hac nostra Dioecesi Barcinonensi.

Li Epis. Barcinonis

  —[Fol. 3r]→  

Per quant per part del Religios y amat de la Real Magestat, Fra Miquel Agusti Prior del Temple enla vila de Perpiña, nos es estat representat que ab gran vigilancia y treball ha recopilat de diuersos Autors vn llibre intitulat dels Secrets de Agricultura, Casa Rustica y Pastoril, suplicantnos fos de merce nostra manarli concedir llicencia pera imprimir aquell ab prohibicio durant lo temps ben vist, è nos attesa la Aprobacio del Ordinari, y relacio quens es estada feta per les persones à qui hauiem comes la regonexença de dit llibre de que es molt curios y digne de ser imprimit ho hauem tingut à be. Perço ab tenor de la present de nostra certa sciencia y Real autoritat donam, y concedim llicencia, y permis al dit Fra Miquel Agusti pera que lliberament puga fer imprimir lo preintitulat llibre en qualseuol part del Principat de Cathalunya y Comptats de Rosello y Cerdanya, prohibint expressament que durant lo temps de deu anys co<m>ptadors del dia de la data infrascripta en auant ningu puga dins los dits Principat y Comptats imprimir ni vendre dit llibre sens orde y llicencia de dit Fra Miquel Agusti, sots pena de perdre los que haura imprimits, motllos y aparells de la impressio, è de sinch cents florins de Or de Arago als Reals Cofrens aplicadors, sots la qual pena diem y manam no res menys à tots y sengles Oficials, axi Reals com de Barons, y majors com menors que la present nostra llicencia y prohibicio tinguen guarden y obseruen, tenir guardar y obseruar facen, y contra no vinguen en manera alguna si la gracia de sa Magestat tenen cara y en la dita pena desitjan no incorrer. Dat en Barcelona, a 10. de Desembre 1616.

EL DVQVE DE Alburquerque.

Vt. de Çalba & de Vallsec. Reg. Michael Perez.

Vt. Don Christophorus Gallart & de Traginer Reg. Thesau.

  —[Fol. 3v]→  

Si de la Agricultura vols donar documents als teus infants llig aquesta escriptura que ab frases elegants descobre los secrets mes importants.

Noy ha cosa ninguna que no la amostre alli à la pagesia los cursos de la Lluna la sabia Estrologia y lo demes quel Sol engendra y cria.

Assi lo sabi y prudent trobara mis secrets marauellosos y la grossera gent documents profitosos pera ferse mes richs y poderosos.

No vulles fer agraui al treball que ha pres en amostrar al ignorant y al saui lo temps pera sembrar plantar les ortalices y empeltar.

Si eres discret estima aquesta Agricultura, aquest tresor que es dels llibres la prima que pera mes decor mereix estar escrit ab lletras de or.

	Qvanto la tierra perdio
	por aquel primer pecado
	dexando el dichoso estado
	en que tan bello se dio.
	El arte lo restaurò
	y por su mayor belleza
	Agustin con tal destreza
	las escriues y las resuelues
	que al primer estado buelues
	la madre naturaleza.

En aquesta Agriculta tant fra Agusti se es mirat que à tot lo mon ha deixat enuejos de la escriptura.

Es lo estil tan peregri que dona à molts que imitar mes, ningu lo podra alcançar que noy ha passar de assi

Y tal sa doctrina es escrita ab tan gran primor que en les coses de llauror ya nos pot escriure mes.

Los pensaments mes altius llegintla se han de humiliar perque aquest llibre es la mar de hont hixen los demes rius.

Socorro dona lart y perficiona à las obras que empren naturaleza creixent va de contino sa belleza y de diuersas plantas la corona.

Alegre vista, gust, y salut dona y admiracio del home la destreza los elements apuran sa grandeza y alegre el Sol la fruyta perficiona.

O dichos Agusti, que de la terra has treta la virtut y de la Esphera celeste, los efectes que enriquexen.

Los camps, valls, y la mes alta serra de justas alabanças la primera tes obras y vigilias la mereixen.

  —[Fol. 4r]→  

En ninguna manera pode<n> estar segurs, los qui per lo mon vole<n> amostrar ses pobres habilitats, sino es ab lo amparo de persones molt principals, y axi per lo que me precio de agrayt, y tambe perque aquest meu llibre no se sepulte en las tenebras del oblit, en conformitat de ser mon desig gra<n> de perpetuarlo en la memoria dels home<n>s me ha aparegut dedicar à V. S. Estos meus treballs, pera q<ue> ab tal amparo sian molt estimats, y coneguts, y co<n>forme tal subjecte guardats de las vituperacions, y murmuraciones, q<ue> a semblants fets solen exir. Suplich à V. S. reba mon seruey, no segons ell es, sino co<m> à fruyta cullida de tan petit y humil arbre, donant co<m> dona la paga q<ue> pot, que pera resistir als colps dels apartats desta professio, me assegur bastara esta protectio, en co<n>sideracio de tants defectes, encara q<ue> no puga<n> esser molts, si los inuidiosos no los augmentan (per fer llur natural costum) ente<n>dras per los aficionats en aço, lo cuydado q<ue> he tingut en traure à llum alguns de mos treballs, confio no dexaran de esser acceptats, y en particular per los qui desijan saber en q<ue> consisteixen los Secrets de Agricultura, Casa Rustica y Pastoril, per la gran estimacio ab si tenen: perq<ue> si ab atencio se miran, abans alegran lo entenime<n>t, semblants entreteniments, q<ue> no los enfada, y axi assegurat que no despreciara V. S. semblant dedicacio, per lo molt q<ue> està acostumat afauorir los que poch poden, y en donarlos la ma. Puix ab euidencia se mostra be de veure, que cumpla V. S. ab aço en vna cosa y altra, ab la primera emparantme, y ab la segona alçant la memoria de aquest llibre, q<ue> encara q<ue> oluidat, arribat a la ombra de V. S. lo tindra molt segur, pera q<ue> se conega la estima que mereixen tals treballs, y guarde nostre Senyor à V. S. y en major dignitat y augment, com per est major seruidor y frare capella de obediencia es desijat de Barcelona, als 14. de Agost de 1617.

Molt Illustre Senyor

De V. S. molt gran seruidor y frare capella de obediencia

Fra Miquel Agusti.

  —[Fol. 4v]→  

Affricano.	Euomio.	Placentino.
Æschillus.	Fallopio.	Plutarco.
Absirto.	Florentino.	Pictorio.
Agrippa.	Frontonio.	Policleto.
Alberto.	Galeno.	Porta.
Aleix.	Gatinario.	Properce.
Apuleio.	Gargilio.	Quintilia.
Anatolio.	Georgio.	Ransouio.
Aristotil.	Gregorico.	Rahasis.
Atheneus.	Hermes.	Roscello.
Auicena.	Heziodo.	Scaliger.
Beritio.	Hierogliphiques.	Scuuench.
Cassaneo.	Holler.	Simoneto Cardenal.
Caziano.	Iarcas.	Soscio.
Cato.	Iustinia.	Tarcas.
Cardano.	Langio.	Tarantino.
Cicero.	Lemnio.	Teognis.
Columela.	Leonsio.	Theophraste.
Colophouius.	Libaut.	Theomnesto.
Constantino Cessar.	Lucas de Pena.	Vacrero.
Crecensio.	Magi.	Valla.
Damageron.	Marcialdo.	Varro.
Democrito.	Mizaldo.	Varni.
Didimo.	Nicander.	Vegessio.
Diophanes.	Palladi.	Viandaniono.
Diascorides.	Pamphilo.	Vilanoua.
Ebulus.	Paxamo.	Virgili.
Esteue.	Platon.	Zoroaster.
Estrabo.	Plinio.	LXXXVI.

DIONYSII IORBÆ AD AVCTOREM.

Tetrastichon.

Dic silicem, salicem, laticem, matricemque niuemque.

Quæritat hic fontes, sordida quæque fugit.

Huc oculos lector, huc dirige mentis acumen.

Hoc plenum gemmis, enchrydionque breue.

  —[Fol. 5r]→  

Per molt ques vulla engrandir y excelsar, o alçar de punt la professio Rustica, y los fruyts y profits que della resulta<n>, es casi impossible, per ser ella la primera, y principal machina que sustenta lo mon, y ser los secrets della casi incomprehe<n>sibles de tal manera, que à no serse inue<n>tada, ninguna persona podria passar esta vida: perque la dita professio està diuidida en dos subjectes principals. Lo primer, dels quals se diu Agricultura, que amostra de cultiuar les terres y sembrar les sements, y plantar arbres fructiferos, è infructiferos. Y laltra, se diu Pastoril, que amostra de criar, y nodrir tota manera de animals, domestichs, terrestes y volatils, ço es, los terrestes, tant per cultiuar les terres, quant per menjar y vestir: pus dells hix la llana, per medi de la qual vestim, llet, formatges, bones carns, y altres delicadures, de les quals nos sustentam, y lo qui cultiua les terres, se diu Agricultor, ab la bona industria del qual se cullen blats, grans, fruytes, y altres moltes coses, molt necessaries à la vida humana. Y lo qui cria los animals se diu Pastor, per medi, è industria del qual gozam, y fruym de les bones carns, llets, formatges, y altres coses. Tambe per medi dells, se es inuentada la Estrologia, perque ab lo continuo estar de nits y de dias, vigilant en la custodia dels animals, han inuentats, y trobats los mouiments de les Planetes, y Astros, y tambe nostre Señor volgue ferlos à saber primer à ells la sua vinguda en lo mon. De hont deuhen esser molt estimats, y estos dos subjectes estan, o han de estar vnits, y apegats de tal manera que lo hu sens laltre no poder estar: perque pera cultiuar, y engreixar les terres, son necessaris los bestiars, y los bestiars no poden viure sens los fruyts que donen les terres, y tots junts son tan necessaris à la vida humana, q<ue> sens ells nos pot passar, y axi Deu nostre Señor, (Del qual omnia procedunt) volgue que les primers homens del mon, ço es, Adam, y Noe, fossen Agricultors, com llegim en lo Genesis cap. 3. y 9. y aço asoles deu bastar   —[Fol. 5v]→   pera dar raho cumplida de que les excelencies desta Professio Rustica, y los profits que della resultan, es impossible poderlos dir, ni comptar. Empero perque los aficionats de dita professio, gustaran de saber algunas honras, y priuilegis, dels quals los que se exercita<n> en ella, estan decorats, posare assi algunes coses particulars, ab les quals consta, lo quant son estades, y deuhen les persones dades a dita Professio Rustica esser honrades.

Varro

Primerament diu Varro, que las vidas dels homens son dos: La primera, Rustica, y laltra vrbana, empero que la Rustica, es mes antiga: perque primer foren enuentats, los homens pera cultiuar terres, que no pera edificar ciutats, y meritament los Agricultors fore<n> vna inmensitat de anus anteposats, y honrats, que no los ciutadans, per hauer la Naturaleza Diuina donades les terres: y la art humana, hauer trobat los edificis de les ciutats. Y los antichs Romans judicaren la vida Rustica hauer de esser lloadissima, y la de las ciutats, o pobles no tant, y la major llahor que donauen als homens era dirlos bons Agricultors, y qui axi era lloar, se tenia per molt honrat, y finalment en tanta honra y estima fonch tinguda entre los Priscos la Agricultura, que los Emperadors Romans ab ses persones propries, no reparauen de veure cultiuar camps, y sembrar aquells, y tractar de sements, dispondre arboledas, y ab la mateixa diligencia y cuydado, que armauan vn camp de soldats, tractauen ab cauechs, y exades, y exercolauen los blats, y axi los antichs víauen de nou dias los set, en emplearse en coses de la Agricultura, y los dos dias se empleauen en coses vrbanes.

Cicero

Segonament, diu Cicero en lo I. lib. de Offic. que de totes les coses, no ni ha ninguna de millor, ni mes dolça, ni mes fertil, que la Agricultura: perque lo Agricultor te tot son cuydado ab la terra, la qual may recusa de tornar lo que se li dona ab molt grans vsuras, o ganacias, y que cosa mes ben ornada, ni fertil, hi ha que es vn camp ben ornat y cultiuat?

Tercerament com la Agricultura sia vtilissima, y necessaria, per la vida humana, de aqui es, que lo Agricultor se ha molt de soportar, y afauorir, segons diu lo Emperador Iustinia en la Lley Colonos, nunquàm del Llib. XI. del Codex. del Titol de Agricul. & Sen.

Iustinia

Lucas de Penna

Quartament, diu Lucas de Penna, en la primera Lley del sobredit Titol, que los que professan dita Professio deuhen esser eximits dels carrechs publichs, per ser ells los homens que ab tot son cos y ab totes ses forces, sustentan tota la machina vital del mon, puix per llur medi, com dalt se diu, è industria, se menja pa, carns, y se beu vi, y de la creacio dels bestiars, y bon tracte dells, se vesteixen los homens, y que perço lo Agricultor, no se ha de ocupar en altres coses, sino en lo fet de sa Agricultura.

Quintament, son decorats los Agricultors de diuerses altres prerogatiues, priuilegis, è inmunitats, entre les quals, son los seguents, que no pot ser penyorat en los bestiars, y ahinas de conreu.

  —[Fol. 6r]→  

Mes en temps de sementera, messes, y de veremas, no pot esser cridat en judici.

Mes que la vida Rustica es tinguda per la mes quieta, y los que la exerceixen per quiets. Y es presumpcio que no son autors de rinyes, sino que son gent senzilla, asossegada, y quieta, y de aqui se diu (Sancta Rusticitas, omnia palam habet).

Mes que si lo Agricultor reduyra, y traura vna terra de esteril, fructificant, y à cultura, lo q<ue> nos pot fer sens gran treballs, y despesas. No pot lo senyor pretendre decepcio, ni engany, ni por augme<n>tar, perço la pe<n>sio, ni los censos, segons que mes llargament ho diu Cassaneo, en lo llibre dels Cathalogos Gloriæ Mundi, en la XI. part, Consideracio XXXVII.

Cassaneo

Finalment se ha de aduertir, que encara que la Agricultura no sia art, es empero vn modo, y traça molt necessaria, pera passar la vida humana, y perço se ha de preferir à totes les demes, per esserse inuentats dits modos per Adam lo primer home, abans del diluui, y apres del diluui, per Noe, com dalt està apuntat ques llig en lo Genesis, cap. 3. y 9. de les quals coses se infereix que la primera cosa que Deu nostre Señor nos amostrà esser necessaria à la vida humana, es la Agricultura, y axi per las rahons dalt dites, la Agricultura deu esser lloada, y los Agricultors en alabança hauer de esser preferits, y encara que moltes persones, de mes subtil ingeni, y en mes auentatjada experiencia, han escrit diuerses coses, y secrets de la Agricultura, Casa Rustica y Pastoril, vns en llengua Llatina, altres en llengua Castellana, altres en llengua Italiana, altres en llengua Francesa, y altres en altres diuerses llengues. Vehent que ningu se es ocucpat a escriure en nostra llengua Cathalana, y pot esser que los que vuy exercitan la dita Agricultura, en nostra Cathalunya, no acertan en fer y posar les coses qual se deu, causantho per ventura, lo no entendre les llengues.

Perço en consideracio destas cosas, y per estar afectat à dita Professio, y tenir algunas experiencias della; me ha aparegut emplear algunes vigilies, y ratos de temps, particularment, estant desocupat dels negocis de ma Iglesia, en pendre treball de recopilar de diuersos y graues autors, antichs y moderns, y traduyr en nostra lle<n>gua Cathalana, modos y traças, per encaminar los que exercitan, o voldran exercitar la Agricultura, y ofici pastoril, ajustanthi lo que per experiencia yo sabia, certificantlos, que mon intent, no es estat sino pera que los infinits secrets de la Agricultura, y ofici pastoril, fossen comunicats, à tota nostra nacio Cathalana, y especialment als curiosos, y aficionats a ella. Desijant que de aquest meu treball, se seguesca algun fruyt, que ab ell me tindre per pagar, y satisfet, suplicantlos, que si en alguna cosa haure faltat, me perdonen, que no sera estada falta de bona voluntat.

  —[Fol. 1r]→  

¶ Secrets de les coses que han de fer los Pares de Familia, que se exercitan en la Agricultura.

Lo pare de familia, que vol entendre en la Agricultura, ha de ser molt intelligent en les coses de la Agricultura, y ha de dexar tots los gusts y ocupacions: perque tots sos gusts y ocupacions, han de ser de coses de la Agricultura, q<ue> altrament se auria de submetre a la conciencia de vn treballador, qui lo enganyaria, y li deterioraria les coses de sa casa, y li posaria en casa infinits plets: y axi noy ha millor cosa en la intelligencia de la Agricultura, que la vista y presencia del Amo. Y si ell matex no te compte per sa vtilitat propria, y nos pren per si lo principal carrec, y no te continuament dilige<n>cia de tots los seus homens, no aprofitara: perque no aprofitan sino aquells, qui gouernan, y volen veura totes les coses ab llur vista, y presencia propria. Escriu el gran Agricultor Cato, que aquella terra es maltractada, y molt grauament castigada, la qual son Amo no sab ensenyar, ni manar, lo que conue a fer, sino que ha de estar en tot lo que lo treballador vol. Lo Pare de familia ha de tenir vigilancia de donar sempre faena als seus treballadors, y no ha de anar a la Ciutat y Vila, sino que hi tinga negoci principal, y que fassa gouernar sos plets a vn fel solicitador, al qual no li donara sino copia de las sues principals   —[Fol. 1v]→   escriptures; ni vaya en persona a la Ciutat, sino enuers lo hiuern, q<ue> la recullida sera feta; ha de procurar de conseruar la amistat ab son vehi, y lo ha de socorrer en la necessitat; No dexara son or, ni argent sino ab molta segurança: perque lo q<ue> prestara, anira en arrisch de perdre, y de auerho de demanar dos vegades. Ha de soportar y sufrir las impertinencies, y cosas fastidiosas de aquells que li aportara<n> enueja, ni als tals los ha de donar ocasio de burlarse ab ells, antes ha de dissimular las ocasions, y ferlos los plers que puga, quant sera à proposit, y desta maneratrobara pau y repos.

Si voldreu fer electio de algun Granger, o Majordom, per portar lo pondó de la Agricultura, feu que no sia ni massa joue, ni massa vell, sino que sia entre dos edats, y home de forces y robust, essent de la matexa terra y territori: per que vos li conegau la condicio, ò tingau verdadera relacio de algun amich quel conega de gra<n> temps per home de be, y la muller que sia de bona intelligencia per les coses de son afer, y los fills de bon costum, y que no tinga heretat ni terras prop las vostras, y sia ben experimentat en las cosas de la Agricultura, ò almanco sia de molta diligencia per las cosas de la campanya, y que no sia vagabundo, castioner, tauarner, antes be sapia refrenar lo feu apetit, y los homens qui li estan subiectes, no dexant anar las cosas à mal andar, ni à total ruyna; sia lo primer quis lleuara, y lo darrer qui anira al llit, no frequente de anar a la Ciutat, Vila, mercats, ni fires, sino per sos negocis, ni aculla ningu en casa, sino es q<ue> sia molt amich del amo de la heretat. Tota la sua familia y moços ha<n> de ser vestits mes prest per vtilitat que no per voluntat, sobre tot per repararse del vent, fret, y pluja, no tinga altra persona, en son seruici, sino per benefici del senyor de la heretat; no deu negociar ni traficar per ell matex, ni deu fer alguna mercancia del bestiar, ni diner de son senyor, per que aquestes coses de traficajar, desuian y empedexen lo qui ha de tenir compte y ente<n>dre en lo fet de la casa de conrreu, ni pot may donar bon compte al senyor. Conue sapia de escriure, y llegir, sols per portar compte de la sua despesa, sino no es menester ferli donar compte de llarch temps, sino tant solament del temps que la sua memoria pot soportar. En suma lo bon Pare de Familia de la Agricultura deu esser pacifich, pacient, y actiu, y conue que sapia gouernar, y fer de nou tots los instruments necessaris per la Agricultura, ò alomenos fer vn manec en vna Ayxada ò Magall, vn pal à la carreta, y per lo demes aura de tenir vn carreter y ferrer asseleriats, perque li fassen los instruments necessaris, y dells ne ha de tenir   —[Fol. 2r]→   de sobrats, per no hauer de anar à manlleuarne à son vehi, altrament perdria mes en anar y venir à manlleuar à son vehi, que no costarian de comprar los instruments, y ferramentas; y ha de tenir compte continuament als moços, y visitar totes las terres, no dexant allanguir les sues bestias sobre lo treball: tambe ha de saber las medecines que conuenen per lo torso, y altres incouenie<n>ts, y encara las malaltias de los de sa Familia, y sobre toto ha de fer molt obseruant la sua paraula, y no ha de jurar de Deu, per donar bon exemple à tota sa Familia, menjant y beuent de la matexa cosa que menjan los seus seruidors, pero en taula separada.

Carles Esteuan, y Ioan Libaut doctors en medicina

Si be lo Pare de Famila vostre Majordom, ò Granger, no ha de ser docta, almanco ha de tenir experiencia, ò integra cognicio dels Presagis de la pluja, vents, bon temps, de la mutacio y cambiaments del Cel, y de las parts de tot lo any, y qualitat de aquell, de la impetut dels vents, borrascas, tempestats, trons, frets, gels, y granisos: per que segons lo temps oportu, puga posar ma en fer treballar los seus treballadors.

Presag de pluja.

Se fara Presagi, ò judici de pluja per aquestos y semblants senyals. Si la Lluna noua te los seus corns y la corona obscura, y si essent plena de hu, ò mes cercols negres y espesos. Si la Lluna te vna faxa y color languida. Si lo Sol es ros al exir, y subitame<n>t apres se fa negra. Si al entorn del raig del Sol lleuant aparex vn petit de nuuol escur. Si quant va pujant lo Sol, y ha vn petit de nuuol al costat esquerra vehi à ell. Si los aucells de aygua se estan rentant de continuo en là aygua. Si la Cucala ò Gralla se banya lo cap à la vora del aygua, ò sis posa de dins, ò crida fort à la matinada. Si la Oca crida, y vola mes del ordinari. Si les Abelles no se allunyen molt de llur casa. Si lo Bou menja mes del acostumat. Si jau sobre del costat dret, y si està girat deues mitg jorn. Si lo Ca lo llepa al entorn. Si lo Llop sacudex la caça de pressa. Si las Granotas cauhen bax sens esser batudes del vent. Si lo Ca se frega sobre la terra. Si los Coloms tornan tart al Colomer. Si las Moscas pican mes fort del acostumat. Si lo so de les Campanes se hou mes facilment. Si les Grues dexan la plana, y sen tornen de bona hora. Si en lo estiu llam pega mes que no trona. Si los Asens y Mulas sens tenir causa se fregan las orellas llargament. Si lo Gall canta encontinent, que lo Sol   —[Fol. 2v]→   sera axit en altra temps, sino de estiu. Si la Passara esta alegra à la matinada. Si las Granotas cantan mes del acostumat. Si la Vaca mira al Cel, y espira ab lo nas en lo ayre. Si lo Oli centella en lo llum que crema. Si lo Trifolium se estreny y recollex la sua fulla, seran presagis de pluja.

Presagi de abunda<n>cia de pluja.

Si los nuuols son obscurs y profundos y grossos. Si las gotas del aygua que cauhen del cel son blancasas, y caygudes fan gran bombolles. Si la pluja cau casi dolsament, y comença à caure ab gotes delicades. Si la aygua cau ab gran abundancia sens vent, y encontinent es beguda de la terra. Si la aygua dels estanys y lagunes sense calor del Sol se escalfa mes que no sol. Si la Gallina ab los seus polls se retiran de prompte al principi de la pluja, y si los seus polls hixen al mati tart, y casi per força a la pastura. Si lo arch celeste dit Yris, e o de Sanct Marti se plega deues migjorn, ò aparexera dos ò tres, ò quatre vegadas en lo cel, sera presagi de abundancia de pluja.

Presagi de neu.

Fareu judici de neu en lo hiuern. Si veyeu que los nuuols de obscurs se tornen blancasos, majorment si fa vent de tremontana. Si al entorn del Sol y de la Lluna se veuhen molts cercols pallidos, ò rosos al mig. Si durant lo gran fret lo ayre se fa gros. Si ab molts senyals de pluja se conex ser prop lo fret seran presagis de neu.

Presagi de Graniuola.

Fareu presagi de la Graniuola, si à la Primauera, ò à la tardor, los muuols de negras y obscurs se tornen blancasos, ò almanco cerca lo mes de Abril ab molts senyals de pluja sobreuenen vna mescla de nuuols obscurs y blancasos.

Presagi de Vents

Los Presagis dels vents son estos. Si lo Sol al trespuntar se mostra ros. Si lo Sol va bax entre los nuuols roigs. Si lo Sol tot lo dia, ò molta part del dia, desdel exir ha tinguda vna color de purpura, y aparex mes gran del acostumat. Si la Lluna te vna faxa rubicunda. Si los nuuols en lo temps bell y sere se lleuan en alt. Si los nuuols aparexen al cel recullits en forma de vna branca de bestia. Si los Boschs y la sumitat de las montanyes fan alguna remor. Si las Estelas corren de totas parts. Si las Estelas aparexan mes grosas y resplandents del acostumat: Si trona demati de hiuern. Si de Primauera trona mes fort, y mes espes que no llampega. Si lo so de las Campanas, hara se houen facilment, apres no se sente<n>. Si la Passara fa different cant. Si los Gossos se bolcan per terra. Si la tela y lo petit fil de la Aranya vola per lo ayre. Si la flama del foch lla<n>sa moltes guspires y centelles. Si lo Anec souint estèn llargament les ales.

  —[Fol. 3r]→  

Presagi de tro<n>s, lla<m>ps, y te<m>pestats

Qvant veureu que lo mati, y la tarda del estiu, ò al principi de la tardor lo Sol es mes calent del acostumat: y si en lo ayre aparexeran nuuols molt espesos, y profundos. Si lo vent turbulent acostuma exitar la turbulencia, y sufla ab violencia, y lo ayre es ple de molts nuuols espesos, y obscurs. Si los dias de estiu, ò de la tardor son mes feruents que la constitucio del any no aporta. Y si alguna vegada al exir del Sol se mostra vn Yri (que es lo arch de Sant Marti,) deues Ponent.

Presagi de bon te<m>ps. Poras assegurar de bon temps, quant se veura que lo Sol al lleuar se mostra vert, y en lo pujar llue<n>t y clar, tenint per lo entorn molt petits nuuols separats los vns dels altres, rossets y delicats. Si lo Sol en temps de pluja se amostrara ab la faxa rossa, y enflamada. Quant la Lluna despres del tercer, ò quart dia que aura girat, se mostrara delicada y neta. Si quant es plena se veu clara, y si aquella part del cel, que vulgarment se diu lo cami de Sant Iaume, aparexera clara, y lluent. Si en qualseuol temps del any en la matinada, ò vesprada cau rosada, ab gran copia. Si la tremontana bufa gallardament. Si lo Corp dona voltas y crida a plena veu. Si la Grua vola molt alt, y no torna prest baix. Si los aucells de ribera se allunyen algun poch de la vora del aygua.

Presagi del entrar y exir del temps.

Y ab tot que la part del any tinga son principal y si per cert te<m>ps, com es per exemple. La Primauera te son principi cerca del desete dia de Febrer, y lo seu fi al entorn de desete dia de Febrer, y lo seu fi al entorn de deset de Maig, y laltre axi consequtiuament. No menos lo bon treballador de la Agricultura tindra alguns senyals particulars (vltra de aquestos) per preuenir al entrar y exir de aquest temps, los quals se li aduertiran. Si los aucells de ribera se apartan del aygua, ò si lo Rossinyol domestich principalment lo mascle, canta mes alt que en altre temps. Si las Gruas se ajustan y sen tornen al lloch de hont son vingudes. Si las Ocas à la pastura se combaten ab gra<n>s crits entre ellas, passant de llur costum, y à la matinada gallardejan, dira que la primauera es prop. Y teniu compte si lo vent Zefiro come<n>sara à espirar, y lo fret se mitigara, y si las Oranetas tornen à casa. Fara judici que prest entrara la Primauera.

Presagi del fret.

Si en lo principi del hiuern gela, y los aucells de aygua se retiran ahont y ha aygua que nos congela tant facilment, ò tambe si la neu q<ue> cau del cel es menuda y subtil. Si les estelas aparexeran en lo cel mes lluentas de acostumat. Si al principi del gel vè à caure graniza molt menuda esponjada, y blanca. Si los aucellets se acostan à menjar cercant pastura prop la Ciutat, ò Vila. Si lo foch material llansa vna flama mes lluenta, y fa lo carbo mes ences. Si lo drap de llana banyat se congela subitament.

  —[Fol. 3v]→  

Si la estremitat del cos del home ve subitament fret. Si en lo hiuern las cosas que son acostumades de esser humidas, y blandas, son vingudes mes secas. Si las gotas del aygua que cauhen lleugerame<n>t y en terra ferma, lo fret es prop, o aquell que es present sera gran, y de molta durada.

Presagi de la llarguesa del hiuern.

Iudicareu lo hiuern ha de ser llarch, quant veureu que la Alzina abondona de fruyt, ò si la Vespa aparexera à la fi de Octubre.

Calor del Estiu. Iudicareu que ha de fer gran calor de Estiu, quant veureu que los morros de las Ouellas vellas, se escupen souint de sobre, durant la Primauera.

Disposicio del any de vna part ab laltra.

En suma per la disposicio de vna part del Any, se podra facilme<n>t fer judici del altra, perque ordinariament si vna part del Any es clara, serena, y seca; casi de necessitat la seguent sera plujosa. Si com la tardor va bella y seca, y axi consegue<n>tment las altres parts del Any, van proseguint de calt, fret, humit y sech.

Disposicio de tot lo any.

Generalment podreu fer Pronostich de la disposicio de tot lo any, per lo estat y disposicio del dia de Sant Pau que se celebra a vint y sinch de Gener tenint compte que si aquest dia es bell, clar y sere, sera indici de gran abundancia de tots los bens de la terra. Si lo tal dia escapa neu, sera indici de mortaldats de animals. Si plou ho naueja, se pot tenir temor de carrestia. Si fa ve<n>ts, se moura guerra y sedicions entre lo poble, ò se obseruara diligentment quin ve<n>t fara la primera nit de Ianer: per que si fara vent de lleuant, morira<n> los animals. Si vent de Ponent, morira vn Rey ò algun gran Senyor, y Princep. Y si de migjorn, lany sera pestilencios, si de Tramontana, lany sera enterament esteril. Si la nit sera bella, clara, y sense ve<n>t, sera abundancia de tot bè.

Presagi sobre los trons dels mesos del any.

Per la matexa ocasio obseruareu tots los tro<n>s que sentireu quiscun mes curiosament. Si trona de Ianer ab impetut de vent, sera de gran abundancia. Si de Febrer, sera mortaldat de moltes persones, y principalment de richs.

Si de Mars, conuindra esperar impetut de vent, fertilitat y guerras Ciuils.

Si de Abril, lo any sera bo y plasent.

Si de Maig, regnaran fams y pobresa.

Si de Iuny, sera abundancia de tot be.

Si de Iuliol, se viura à bon mercat.

Si de Agost, las cosas publicas passaran be, pero se descubriran moltes malaltias.

Si de Setembre, lo any sera fertil.

Si de Octubre, los fruyts y bens de la terra se reculliran ab gran abundancia.

Si de Nohembre, sera gran cantitat de blat.

Si de Desembre, se viura ab gran abundancia y pau.

Disposicio de la cognicio dels mesos.

Poreu conexer la disposicio de quiscun mes del any per la disposicio del dia de Nadal, y dels dias seguents: demanera q<ue> lo temps   —[Fol. 4r]→   que fara lo dia de Nadal, tal sera lo mes de Ianer, y lo temps fara lo dia apres de Nadal, tal temps fara lo mes de Febrer, y axi successiuament los altros mesos succehiran ab los altros dias apres de Nadal.

Lo any te<m>poriu y tardiu.

Sereu curiosos de obseruar si lo any sera tardiu ò primarench. Si plou despres de varemas, majorment à la fi de Octubre, lo any sera mediocra. Si comensa à ploure ben prest apres del dia de Tots Sancts, lo any sera tardiu. A les hores conuindra que lo bon Agricultor sembre ab major copia: perque segons lo mes del temps, alguns grans se corrompen en la terra.

No deu tampoch ignorar lo presagi del bo, y dolent any, per vsar y conseruar aquella fort de grans que preuindra<n> esser mes cars per vendre en son temps y lloch per son profit.

Presagi de fertilitat.

Del any fertil y abundant podra auer noticia. Si veheu que en lo fruyt de la Alzina si criara vna mosca.

Si la tardor es bella y serena, la primauera mijanament calenta. Si en lo temps aportu cau molta neu: Si los abres produeixen poca cantitat de fruyta: Si las riberas y estanys produexen poch peix: Si la Ginesta produeix molta flor: Si los Noguers al florir son mes carregats de flor que de fulles: Si lo llentiscla cria la sua fruyta bona y sensera: Si la ceba marina se fa bella y gran flor, la qual nos marseix prest.

Presagi del any esteril. Per contrari conexera lo any esteril vehent que del fruyt de la Alzina exira vna Araña: Si alguna cometa aparexera en lo cel: Si la primauera y estiu es molt humida: Si la terra y ayre son plens de aranyes, verms, llagostas, y altres semblants animalets: Si los Noguers tenen mes fulles que fruyta: Si las geladas y rosadas venen fora de temps: Si los aucells dexan las Islas y boschs, y se retiran als camps, Ciutats, Vilas y poblats: Si es gran la abundancia de fauas, fruytas y presechs: Si se fa eclypsi del Sol qua<n>t lo blat florex, las espigues no tindra<n> gra, si lo sembrat sera estat fet de gra magra, lleuger y mig corromput.

Presagi del any sobre las malaltias, o sanitat. Tambe per preseruarse à si mateix, y à la sua Familia de malaltias contagiosas com de altres sorts que venen per la intemperie, y mala disposicio del ayre, sera be que lo Pare de Familias tinga alguna cognicio del presagi de les malatias. Hara lo mes cert y segur senyal es, si al fi de la Primauera, ò durant lo estiu plou ordinariament ab gran abundancia, ab calors frans y vehements sens algun vent ò lo vent espira de mig jorn, ò si per cas no cau pluja, y lo ayre sia ple de neula. Si lo Sol pateix algu<n> Eclypsi, ò se veu alguna Cometa, ò flama ardent: Si apareix que los arbres flamejan ò se abrusan: Si la tardor y hiuern es abundant de broma no plujosa: Si lo pa es posat al ayre, y tira casi vna certa humitat, ò mollesa: Si los cans tornen rabiosos: Si veuhen souint llops rabiosos: Si los nius dels aucells abondaran de ous y fills.

Si y ha gran mortaldat de Ouelles: Si en las llagunas y aura gran cantitat de granotas: Si las murallas y parets se compliran de porcelletas,   —[Fol. 4v]→   aranyes, y altres verms: Si los aucells cauhen morts del cel: Si en la fruyta de la Alzina si troba vna Aranya. Si las donas prenyadas pariran abans del temps. Quant en lo estiu apres de hauer plogut se crian en las ayguas moltes franotes, ab la esquena de color de cendra. Si los rosers, y violers trauran nouas flors al principi de la tardor. Si apar que lo ayre se vol resoldre tot ab pluja, y no plou. Si despres que lo Sol sera estat molt lluent, sobrauè en subito vn temps nuuolos sense pluja.

Zoroaster.

Avev de saber, que lo tro de quiscun any es aquell, que se sent inmediadament despres del naxement de la Canicula, per hont aueu de obseruar en quina casa del Zodiaco estiga la Lluna en aquell punt que tronara: per que si tronara estant la Lluna en Aries, significara que alguns homens se espantaran en la terra ahont se faran los trons, y que succehiran grans temors, y molts grans temors, y molts homens fugiran y à la fi se aquietaran.

Si la Lluna estarà en Tauro, demonstra y significa corrupcio de forments y ordis, y que naxeran moltas llagostas, y en las casas Reals gran alegria. Empero als qui habitara<n> en la part deues Orie<n>t, los assenyala treballs y fam.

Si la Lluna estarà en lo Signe Geminis, significara tribulacions y malaltias, corruptela de forments, y perdicio de arbres.

Si en Cancro, denotarà corrupcio de ordi, sequedat, y mortaldat de bous, cerca del mes de Mars, y Abril, y denotara gran abundancia de aygues.

Si en Leò, destructio de forments y ordis en les montanyes, per respecte dels granizos y mal temps.

Si en Virgo, mort de vn Rey, y de vna Reyna de estranya Regio, perill en los nauegants, rouell en les plantes.

Si en Libra, multitut de guerras, y nafras, y corrupcio<n>s de fruytes.

Si en Escorpio, fams y abundancia de animals volatils.

Si en Sagitari, alteracio en aquella Regio, y fertilitat de forment en les montanyes, y en los camps corrupcio.

Si en Capricorni, plujas dins lo espay de sinquanta dias, y dany, ò vituperi en algun Rey, y abundancia de fruyts, y morts de homens principals, tambe multiplicacio de ouellas.

Si Aquari grans guerras en la mar. Abunda<n>cia de tots fruyts, destructio empero de llegums.

Si en Picis corrupcio moderada de formets, y mort de algu<n> ho me poderos.

  —[Fol. 5r]→  

Diophanes.

Lo naxement de la Canicula es en Catalunya a vint y sinch de Iuliol, per hont se ha de obseruar y mirar en quina casa està la Lluna lo dia del naxement de la Canicula: perque si estant la Lluna en Leo, naxera la Canicula, senyalara gran fertilitat de forments, vi, oli, y de les altres coses, y tambe alborots y morts, se amostraran rosades, y vents moderats, y que succeyran questions entre homens, y terremotos, y negacions.

Si en Virgo, sera la Lluna, denota grans plujes, y abundancia de totes les coses, vtilitat de ceruos y animals de quatre peus.

Si en Libra, mort de vn Rey y vtilitat mediana de animals de quatre peus, questions en lo poble, poch oli, corrupcio de forme<n>ts, y abundancia de vi, y de fuytes dels arbres siluestres.

Si en Escorpio, questions entre Sacerdots, mortaldat de Abellas.

Si en Sagitari anyada fertil, y plujosa, abundancia de blats y forments, alegria entre los homens, mortaldat de Ouellas, finalment abundancia de aucells:

Si en Capricornio, mouiment de exercits, abunda<n>cia de ayguas, blats, y que lo vi, y lo oli anirà à molt bon barato.

Si en Aquari, mort de Rey, corrupcio de forments, moltes llagostas, pocas ayguas, augment de pesta.

Si en Piscis, grans plujas, mortaldats de aucells. Abundancia de vi, y blat, grans malaltias en los homens.

Si en Aries, morts de animals de pastura, abundancia de ayguas, poch blat, molt oli.

Si en Tauro, moltas plujas, graniza, rouell, moltes nafres.

Si en Geminis abundancia de blat, vi, y de tots los demes fruyts, faltara vn Rey, mataran homens, se mouran exercits.

Si en Cancro sequedats y fams.

  —[Fol. 5v]→  

Avev de saber que lo Zodiaco està diuidit en dotse signes, ço es, tres de Primauera, que son Aries, Taurus, y Geminis. Tres de estiu, que son Cancro, Leo, y Virgo. Tres de tardor, que son Libra, Escorpio, y Sagitari. Tres de hiuern, que son Capricornio, Aquario, y Piscis.

Demanera que lo any que Iupiter va en algu dels dits signes, denota los seguents efectes.

Aries.

Quant la Estela Iupiter se trobarà en Aries, que es casa de la planeta Marte, denotarà vents tot aquell any, y lo hiuern fret y neuos, empero las plujas seran continuas, y los rius crexeran en lo hiuern, y lo ayre se conuertira en aygues suaus, y fortes. Lo estiu empero anira temprat y saludable, la tardor calorosa ab malaltias, en particular de cap, distillacions, y catarros, y los camps donaran molts fruyts. Empero pregarem à Deu nostre Senyor de que no se moguen grans guerras.

Diu Democrito, que lo vi sera bolt bo aquest any y conseruatiu, y bon any per plantar vinyas, y pera guardar los forments en llochs que la pluja noy puga entrar, perque hi haura moltes plujes, y poca abundancia de aucells, y axi sera bo preparar los horts.

Tauro.

Quant empero dita Estela Iupiter anira en Tauro que es casa de Venus, lo principi del hiuern sera temperat y humit, fins al naxement de la Canicula, lo estiu caloros, la tardor freda, ab geladas, y malaltias, y en particular moltes febres en gent joua, y en las planas, y haura mes fertilitat que no en les montanyes. Lo vi patira gran dany, y axi sera be veremar las vinyas tart. Auray molta abundancia de fruytes, y pochs aucellets, mal any per los nauegants. Morira aquell any vn home principal. Empero Democrito en aquell any diu, que hi haura molta pedra, y neu, y noy haura molts vents, y se aura de suplicar, de que noy hage terremotos ni guerras.

Geminis

Quant empero dita Estella Iupiter anira en Geminis, que es casa de Mercuri, tot aquell any y haura vents Australs, y Africos. Lo principi del hiuern sera ventos, lo mig temperat, lo fi gelos, y ventos, la primauera moderada ab aygues suaus, molts forments, y vents molts, los fruyts se guastaran en la terra, en particular en las parts de Syria. Hauray moltas malaltias en la tardor, y en particular en los jouens, y en las donas, y en la tardor si sera calorosa moltas febras: moriran moltas donas, hauray molta fruyta, enxugarse han moltes fonts, sera bo gauardar los fruyts per respecte de la esterilitat que hi haura en lo any seguent. Diu tambe Democrito, quey haura molta graniza que danyara, y sera be suplicar à la Magestat de Deu nostre Senyor, quens guarde de pestilencia.

Cancer.

Quant empero la Estela Iupiter sera en Cancro, que es casa de la Lluna, lo hiuer en las parts Orientals sera molt mes fret, y brumos, y exiran molt grans los rius, cerca lo hiuern, y haura   —[Fol. 6r]→   aygues moderadas, apres del hiuern y haura graniza. Los llochs aspres donaran mes fruyts. Aquell any sera molt sanitos diu Democrito, acceptat en la tardor, naxeran cerca la boca bonys, y altres apostemas.

Leo.

Quant empero la Estela Iupiter, sera en Leò, que es la casa del Sol, lo principi del hiuern sera fret, y ayguos ab grans vents, que enderrocaran los arbres, al mig sera temprat, lo fi fret, la primauera plujosa. Y en lo estiu faltaran les aygues à les fonts, faltaran me<n>jar als animals bruts. La tardor calorosa ab malaltias, per respecte de destillacions y catarros. Per tant sera be menjar poch pa, beure molt de vi, auray forments mediocrament. Las vinyas y oliueres seran fertils. Any acomodat pera fer empelts, y no pera plantar. Morts de animals, grans, mansos, y dels animals cruels gran abunda<n>cia. Morira vn home principal, pregarse ha à Deu que noy haya terratremols.

Virgo.

Quant empero la Estela Iupiter, sera en Virgo casa de Mercuri. Lo principi del hiuern sera fret. Lo mig temprat, lo fi y aura molts gels, y plujas, y los rius crexeran, y molts llochs se anegaran, la Primauera plujosa, y molt danyosa als arbres, à la primauera y haura pedra en molts llochs, lo estiu plujos, y escur, y conue retirar los fruyts y blats: per que nos corrompan ab las pluges, la tardor sera ventosa y saludabla, las vinyas fertils, any bo y apte pera plantar vinyes, los forments facilment se corrompran. Tot lo any sera molt sanitos, se aura de pregar à Deu quens guart los fruyts.

Libra.

Quant empero la Estela, Iupiter sera en Libra, casa de Venus. Lo principi del hiuern sera ayguos, lo mig templat, y ventos, lo fi humit y pedragos, la primauera temprada ab malalties de cap. Lo principi del estiu sera casi lo matex. Sera any perillos per las donas prenyadas.

Democrito diu, que en aquex any no exiran los Rius de mare ni hi aura molta pedra. La tardor sera plujosa.

Escorpio

Quant la Estela Iupiter sera en casa de Escorpio, que es casa de Marte, lo principi del hiuern sera fret ab pedra, lo mig calent, y lo fi moderat. La primauera sera freda fins al major dia del any, ab senyals de pluges y trons, faltaran las ayguas en las fonts, auray forments moderadament, vi y oli abundancia, destructio de bous. Diu Democrito que exiran los rius de mare, y haura malaltias cerca la tardor, se haura de pregar à Deu que no si engendria pesta. Tambe diu que sera bo menjar y beure poch.

Sagitari.

Quant empero la Estela Iupiter sera en Sagitari, casa sua propria, sera lo hiuern moderat y plujos, ni clat ni fret, los rius seran grans, empero acabat lo hiuern se mouran frets y vents. La primauera ventosa y plujosa, lo estiu moderat, y mes fresch que calent, sera bo tenir compte en los camps de escorrer la aygua. La tardor sera segura y sana per los vents que correran en los dias Caniculars. Y los fruyts primarenchs y derrarenchs seran bons. Los fruyts que vindran en lo mig seran mals, auray abundancia de forments,   —[Fol. 6v]→   axi en las planas com en las montanyes, lo vi se conseruara si se verema tart. Tots los arbres seran fertils. Any bo per à plantar, y fer altres coses. Abundancia de animals grans, mortaldat de cans. Lo mar tempestuos ab grans vents. Morira vn home molt conegut.

Capricornio.

Quant empero la Estela Iupiter sera en Capricornio casa de Saturno, lo principi del hiuern sera moderat, lo mig humit y fret, lo fi ventos, abundancia empero de aygues, y causaran dany en algunes obres las aygues, frets y neus se augmentaran vnes apres altres, lo estiu abans del naxement de la Canicula sera moderat, despres empero caloros y malaltis ab grans vents que correran en los Caniculars. Auray terremotos. En la plana mes fruyts que en les montanyes. Los rayms patira<n> per la pedra (lo q<ue> Deu no vulla.) Los arbres donaran molts fruyts. Bon any per los animals xichs. Per los grans empero miserable, y en particular per los bous. En la tardor y aura moltes malalties que proceyran de dolor de cap, ab febres y pruhitja. Se aura de pregar à Deu que los frets y vents no danyen los fruyts.

Aquari.

Quant empero la Estela Iupiter sera en Aquario, casa de Saturno, los vents seran molt vtilosos als forments, y en particular als fruyts, lo principi del hiuern sera fret, lo fi ventos, la primauera plujosa, y mes freda, y pedragosa, lo estiu sens diferents vent, per la vehemencia del vent que correra en los dias de la Canicula. Auray plujes en lo estiu, y los fruyts tardos. Part dells se perdran, exiran vents humits en la tardor, que danyaran als fruyts, que seran en la terra. Auray malaltias agudas, que prouindran de humitat en los jouens y de mija edat. Auray graniza que danyara als rayms en moltes parts. Los sembrats seran bons, no sols los primarenchs, pero encara los derrarenchs. Moriran molts aucells siluestres. Auray molts naufragis, y morira vn home principal, se faran pregaries: perque Deu nos guarde de pesta, y terremotos, y vndacions de aygues.

Piscis.

Quant vltimadament la Estela Iupiter sera en Piscis, q<ue> es la propria casa, lo principi del hiuern sera plujos, lo mig ventos, y lo fi pedregos y neuos, la primauera sera ventosa ab vents occidentals, lo estiu caloros, la tardor ardent, en particular à les dones y donsellas, correran vents viciosos, que danyaran y cremaran los fruyts, los sembrats sera<n> bons, sera bo escorrer la aygua dels camps. Any molt perillos per las donas prenyades. Diu Democrito quey aura abunda<n>cia de vi, y oli, y se pregara à Deu que no hage terremotos. Sed Deus super omnia.

En quin te<m>ps va la Estela Iupiter, en les cases dels dotse signes.

Pera saber en quin temps va dita Estela Iupiter en las ditas casas de dits signos. Sabreu que lo any 1616. anira dita Planeta, ò Estela Iupiter, per la casa ò signo Sagitario fins à quinze de Nohembre del dit any que entrara en Capricornio, en lo qual anira fins a catorse de Abril del any 1617. que entrarà en Aquario, en lo qual anira fins a 26. de Iuny, que tornarà en lo matex Capricornio, en lo qual anira fins à vint y nou de Nohembre del matex any de 1617. que torna en Aquario, en lo qual anira fins à quinse de Abril del any 1618.   —[Fol. 7r]→   que entrarà en Piscis, en lo qual anira fins a vint y dos de Abril del any 1619. que entrara en Aries, en lo qual anira fins al primer de Maig de 1620. que entrarà en Tauro, en lo qual anira fins à onze de Maig 1621. que entrarà en Geminis, en lo qual anira fins a vint y set de Maig de 1622. que entrarà en Cancer, en lo qual anira fins à deset de Iuny de 1623. q<ue> entrarà en Leo, en lo qual anira fins à dos de Iuliol de 1624. que entrarà en Virgo, en lo qual anira fins à deu de Agost de 1625. que entrarà en Libra, en lo qual anira fins à deu de Setembre de 1626. que entrarà en Escorpio, en lo qual anira fins à diuuyt de Febrer de 1627. que entrara en Sagitari, en lo qual anira fins à deset de Abril del matex any, que entrarà altra vegada en Escorpio, en lo qual anira fins à set de Octubre del matex any 1627. lo qual entrarà en Sagitari, en lo qual anira fins à sinch de Mars de 1628. que entrarà en Capricornio, en lo qual anira fins a sis de Iuny de dit any, que entrarà altra volta en Sagitari, en lo qual anira fins a vint y sis de Octubre de dit any, que entrara altra vegada en Capricornio, en lo qual anira fins à nou de Agost del matex any, que entrarà en Capricornio altra vegada, en lo qual anira fins à tres de Nohembre, que entrara altra vegada en Aquario, en lo qual anira fins à vint y sis de Mars de 1630. que entrara en Piscis, en lo qual anira tot lo any 1630.

Qui voldra valerse de dit Presagi mes enlla de dit any 1630. los curiosos miraran dita mudança ab algunes effemerides.

Lo treballador no te de estar vn punt en vaga, y nos perda vn punt sense aplicarlo en alguna obra limitada, en son cas, temps, y lloch que co<n>uenen à fer cada mes y temps del any.

Mes de Ianer,

En lo mes de Ianer enues la fi de la Lluna vella, tallara las fustas de fabricas, ò altres serueys: perque tallades en aquest temps duraran molt sens guastarse.

Femara los fruyters, aduertint empero que lo fems no toque las raels, empeltara tots los arbres que florexen, primarenchs, com son Rossers,, Pruneres, Damacenos, Noguers, Preseguers, Albricoquers, Ametllers, Azaroles, Sirers, si y segons la clima de la terra sera freda; calda, ò trempada.

Podara las vinyas si fa bon te<m>ps. Co<n>rreara la terraseca, lleugera, delicada, y amorosa, plena de raels y herbas gra<n>s, les quals no sera<n> estades co<n>rreades de Octubre. Fara lo sego<n> co<n>reu a las terras, y espargira desobre palla de Fauas, o de Ordi, o de forment. Tallara los pals   —[Fol. 7v]→   y vergues dels Salfes per los Parrals. Acomodarà, ò fara de nou la sua carreta, ò barres, ò altres adornaments necessaris à son treballador, sobre tot no sembrareu cosa alguna per esser la terra en aquest temps mamssa graue, y plena de vapors y mal mog

Mes de Febrer.

De Febrer en la Lluna crexent tresplantau les sarments realades de dos ò tres anys que hauran fetas raels, no mouent aquelles de vn any, les quals nos volen trasplantar per lo poch vigor tenen encara à les raels. Portareu los fems al camp, vinyas, prats, y orts, fareu los clots per plantar las vinyas noues: desrramareu y podareu los arbres de totes les superfluytats. Preparareu la terra dels orts per sembrar y plantar totes maneras de herbas. Conrreareu la segona vegada la terra pera sembrar, y sembrareu les Faues, Ordi, Ciuada, Canem, y Mill y altres sements semblants de llegums menuts. Visitareu lo vostre vi majorment aquell que sabreu ha de fer bo y delicat. Acomodareu les Parres dels Horts, cobrireu de fems les Cols del Hort. Plantareu de branca los arbres, que venen de gran branca per fer boscatge, com son Salzes, arbres blanchs, Pols, Homs, y altres axi fructiferos com saluatges. Netejareu los Colomers, y las istancias del galliner, y de Pagos, y Ocas: perque estos animals à la fi de aquest mes començan à posarse en amor, y conuar. Visitareu la Cunillera, y la netejareu del fems, comprareu los buchs de Abelles, y los netejareu diligentment les llurs casetas, y matarlos heu los Reys sino hu. Comprareu Falcons, Esperuers, y altres aucells de rapinya, los quals à la fi de aquest mes los posareu à la muda.

Mes de Mars.

De Mars sembrareu la Ciuada, Ordi, Mill, Panis, Canem, y semblants grans, conrreareu la segona vegada aquella terra que haueu dexada per lo nou sementer. Cauareu las herbas dolentas, y axarcolareu los blats. Tallareu las vergas per fer couens y cistellas, y ganastas, al temps los arbres son en humor. Ordenareu tot lo Hort axi de ortaliza, com de las sements haureu de sembrar necessaries. Descalsareu las Parres y fruyters, perque lleuen mes copia de fruyta. Posareu fems à las raels dels arbres.

Mes de Abril.

De Abril plantareu Oliuers, Pomers, Magraners, Torongers, Murtreras, y los netejareu curiosament, empeltareu Figueres, Castanyers, Cirers. Podareu les Vinyes jouens: per que en est temps mes que en altre apetexen mes la podadura. Tindreu cuydado de donar à menjar als Coloms: perque en aquest temps, troban poch à menjar à la campanya. Ajustareu lo Cauall, Molto, Asa, ab les famellas. Netejareu la casa à les Abelles, y matareu las Abelles malaltes que abundan quant les Malues florexen.

Mes de Maig.

De Maig, regareu los arbres nouament Plantats. Tosquirareu los Moltons y Ouellas, quant la Lluna va crexent. Recomplireu lo vostre vi, fareu molta quantitat de mantega, y fareu molts formatges, castrareu los Vedells, espampollareu las Vinyes, lleuant-ne los brots, que noy haura rayms, dexant los que hi haura rayms, y los que seran bons per fer morgons lo any vinent, y netejar lo forment.

  —[Fol. 8r]→  

Mes de Iuny.

De Iuny netejareu la Era, fentla netejar de tot lo pallam fems, y pols, dallareu los prats, batreu del blat per sembrar la sement al temps del sementer.

Mes de Iuliol.

De Iuliol recollireu los forments y grans de menjar, lleuareu del Pomer y Perer las Pomas y Peras gastades, y aquelles que donan massa carrega al arbre: cauareu las vinyes, y ne traureu lo Agra<m>: aplanareu y vnireu la terra que sera rompuda, perque lo Sol no la crem massa dintre dels ceps. Tallareu la llenya per vostre seruey per tot lo any.

Mes de Agost.

De Agost cullireu lo Lli, y lo Canem, recullireu lo fruyt que es als arbres per conseruarlos: lleuareu las fulles de las vineys, que son tardanas, perque reban mayor calor del Sol: cauareu la terra per fer pous, ò per trobar fonts sin haueu menester: pensareu en preparar les botes, y altres vexells per la varema.

Mes de Setembre.

De Setembre donareu la darrera ma de llaurar à la terra per sembrar: sembrareu lo forment y lo cegol, y altres grans semblats, veremareu, batreu les nous, dallareu los Prats tardius: ajustareu fexos de llenya per fer tancades, y per escalfar lo forn tot lo any.

Mes de Octubre.

De Octubre fareu lo vi, y lo posareu als vexells, fareu cuberta als Torongers, y Llimoners, y altres semblants, fareu la mel y la cera, y netejareu los enxams vells.

Mes de Nouembre.

De Nohembre, posareu lo vi al Seller, recullireu los Aglans per nodrir los Porchs. Fareu lo oli, casetas per las Abellas, cistellas, canastas, garbells de corda, y de vimens, esporgareu los Salses per lligar las Parres y sarments.

Mes de Dezembre.

De Dezembre visitareu souint los vostres camps per fer escolar la aygua, q<ue> si sera ajustada de les pluges: fareu prouisio de fems per engrexar la terra dexada de femar: cobrireu de terra y de fems las raels dels arbres, y herbas que voldreu conseruar fins à la Primauera.

La condicio y ofici dela mare de Familias y Agricultora no se aparta del cuydado y dilige<n>cia del carrech, y ofici del de son marit: y axi la dona ha de tenir cuydado y entendre en lo gouern de las Vacas, y dels Porchs, per lo nodriment de aquestes dos especies, com tambe per la llet, ma<n>tega, y formatges, y per conseruarse per lo viure de la casa, y tambe te de tenir la dona cuydado del forn, y del Saller, y lo fer de Lli, y Cane<m>, y teles, y fer tosquirar las Ouelles y Moltons, y fer cardar y filar la llana per fer drap per vestir la familia. Y la culctura del hort en lo q<ue> toca à las herbas de me<n>jar, y de gouernar lo pollam, y lo Colomer, y la conseruacio de les fruytes, y sements, y en las Abellas. Pero al co<m>prar y ve<n>dre dels bestiars tocan al home, ju<n>tame<n>t ab lo manejar   —[Fol. 8v]→   dels diners, y los conserts y pagaments dels moços. Lo restant que consisteix en las coses menudes, com es blanquejar la roba de la familia, y totes altres coses de la casa, es verament carrech de la dona¹, y ella ha de tenir primerament la obediencia à Deu, y apres à son marit, y que sia dona de bon gouern, y diligenta, quieta, y tinga ma de no partirse molt de casa, que sia que plasenta ab los qui tractara, y graue quant conuindra, conue no sia querelosa, litigiosa, xarlatana, ni auariciosa, que disponga en lloch cert y ordenat per orde, en fer posar y ordenar tots los instruments, y altres coses necessaries al vs de casa: perque se puguen trobar facilment quant conuindra, que tinga continuament los vlls sobre las criadas, y que ella sia la primera de lleuarse del llit², y la darrera en posarsi³. No ha de dexar anar à mal andar de casa la valua de vna pujesa per seruey de son marit: per que vn poch vuy, y dema altra poch, li costaria vn pa. No ha de parar orella à les persones qui aportan nouas, sino es en coses de molta importancia, y co<n>ue que cadal dia do compte de tot à son marit, ha de fer voluntariame<n>t plaers à sos vehins, y ha de obuiar que los seus mosos y mosas no frequentian en llurs cases, sino es que los puga fer serueys, ver es que ha de fer distinctio de personas à personas. No ha de dexar anar sas filles à festas y balls publichs, sino ab molt segura companya, ò que ella propria y sia present, ha de espenyer los fills en lo treballar, mal sabran fer treballar, com no conexeran si los mosos treballen mal, ò no. No ha de sufrir may de sentir dir vna sola paraula desuergonyda, ò de jurament ò blasfemia en sa casa. Ella ha de co<n>seruar los espurguims, palles,y serments per escalfar lo Forn, no ha de dexar anar la palla de Fauas, de Ciurons, Vessas, y encara de Cardons, y de altras herbas inutils, que no sia sino per ferne bona cendra. Si te altra mastressa suprema à la heretat, do li bon compte dels ous, y dels naxements del Pollam, com de altres animals. Sapia los medicaments naturals per curar los de sa familia, malalts, y altres, y tambe las suas Vaques, Porchs y Pollam: per que cridar lo metge souint, sens vrgent necessitat non posaria canto à la casa. Entreteniu en amistat y vnio aquells quius estan suppeditats, y nous poseu entre aquells qui porten odi la hu al altre. Conue que lo vs del pa sia dur, y en temps de carestia aneyguar lo vi del beure comu de casa, y lo vi bo per son marit, y per los forasters. Los remeys naturals que ella se valdra per socorrer los malalts de sa Familia podra<n> esser tals y semblants en aquestos, que se escriuran en forma de receptari, dexant los altres mes exquisits remeys perlos Metges de les Ciutats, y Vilas Populars.

  —[Fol. 9r]→  

Febra continua

Primerament per la Febra continua ella aplicara sobre quiscun pols de bras, lo blanch de dos ous frescos, y desobre apres sutja de la Ximanella be<n> batuda, y encorporada ab Sal, y Vinagre fortissim, lligant ho tots al entorn del bras ab vn drap de lli, ò en cambi de aço lleuara lo interior de vna Ceba, y la posara en compte de medicina, la aplicara fort lligada sobre lo pols del bras dret. Molts per aquests effectes pastan ò pica<n> Agrellas saluatjes, Blets que son especies de Cols, y ne fan beuenda que prenen quant dura la mayor calor, y tambe ne fan empastre, y lo aplican als polsos. Altres posen en aygua la seme<n>t entera del Psillo per espay de vna nit, y donen à beura de aquesta aygua ab Sucre al febros.

febra quartana, o cotidiana.

Per la febra quartana, ò quotidiana, preneu Saluia de la menuda, o almanco de la comuna, Isop, Donzell, Iuliuert, Menta, Artemisa, Trifolium assenyalat de blanch, y picau ho tot junt ab sutja de la mes grossa que trobaran à la Ximanella, y ab Vinagre lo mes fort que poran trobar, y destrempar ho tot plegat, y ne fara petits empastres, per aplicarlos als polsos dels braços.

La aygua.

Per aquest matex efecte preneu molledas de dos pans blanchs al punt que hixen del forn, y posaulos en aquell punt à remullar ab Vinagre, despres posarlo à destilar ab vn Alembich, y de ell ne donareu à beure dos trauessos de dits petits al febros, cerca de dos horas abans de la febra.

Per la febra tersana.

Per la febra tersana pendreu de las raels del Llapatho, esclafades les posareu ab vi blanch per espay de tres ò quatre horas, y ho passareu per vn drap tot, y conseruau ho per espay de dos ò tres dias, per donarne à beure al malat vna ò dos hores abans del exces de la febra tersana. O feu lo matex ab rael de Pla<n>tatje picada ab yguals quantitats de Vi, y Aygua, ò verament preneu tres ò quatre dits de such de Plantatje, ò de Porcellana, ò de Pampinella, y beueu ho vn poch abans de la febra.

Tal millor y mes efficas remey que alguns troben es beure en deju, sinch horas abans del exces de la febra, dos onsas de such de Magrana, y encontinent lligar sobre los polsos y plantes dels peus de vn vnguent de Populeo, y de dos drachmas de tela de Aranyes, y dexarlo aplicat à les parts fins quel dubio del exces sia passat. Alguns los donen molt vn vntame<n>t co<m>post de cuchs de terra cuyts ab grex de Oca per fregarlosne lo front, y los polsos antes del exces.

Per febra cotidiana.

Per la febra cotidiana es bo de beure abans del exces de such de la Betonica, y Pla<n>tatje, ò beure cada mati vna decoctio de raels de Apit, y de Iuliuert, y de Esparagueras y fulles de Betonica, y de Escoloprenda, Ciurons roigs, y escorxa de Sauc, ò posar raels de Euols ab vi blanch, y beure cerca de dos dits abans del exces de la febra, pero conue apres fer alguna cosa pera dormir.

  —[Fol. 9v]→  

Per la febra Cortana.

Contra la febra cortana se te per singular remey lo suc del Verbasco posat ab vi blanc, y begut poch abans del exces. Lo mateix efecta fa lo such de la herba Tisillagine, ò Farfara dita altrament Blatania. La decoctio de las raels y fulles de la Verbena bullides ab vi blanc. La decoctio dela Callamenta, Poliol, Origano, Buglosa, Boratges, llengua de Bou, escorsa de la rael de Tamariu, Freixa, Betonica, Frigola, Agrimonia, raels de Esparechs cuyt tot ab vi bla<n>c. Lo such del donzell, de Ruda clarificat, y begut abans del exces. Lo suc del Plantatge begut ab idromell: vltra de asso lo vntament fet ab oli de Escorpits sobre la esquena, y plantes de peus, y palmells de mans, lo front y los polsos vn poch abans del exces: la matexa virtut te lo Oli de Llorer mesclat ab Ayguardent.

Per dolor de cap que ve de gra<n> calor.

Per dolor de cap, per auer massa begut.

Per fer cessar lo dolor de cap que vè de gran calor, conue posar sobre lo front draps banyats ab Ayguaros, ò suc de plantatge, Morella, Llatuga, Porcellana, y Vinagre, ò batre dos blanchs de ous ab Ayguaros, y ab estopa ferne frontal, ò rentar lo cap ab aygua tibia, la qual sia estada cuyta ab fullas de Sarments, de Saluia, flors de Nimphea, y Roses, y de la restant aygua rentarsen los peus y camas. Si lo cap dol despres de auer begut desmasiat se pora fer vn frontal ab lo fum, y vapor de vna decoctio de cols, ò al pu<n>t q<ue> lo cap come<n>sara à dolre, conue menjar vna ò dos Pomas, o algunas Ametlles amargues, ò per aconsolar lo ventrell pendre del pel de la bestia que vos haura mocegat, ço es beure vn bon Pitxer de vi en deju.

Per la frenesia.

Per la frenesia que proceheix de la febra continua, conue aplicar sobre lo cap del paci<e>nt los lloms, ò lo fetge entir de vn molto pres de fresch, ò vn Poll, ò Colom vbert per lo mig de la esquena y aplicat al matex lloch.

Per la somnolencia.

Per despertar lo qui esta opres de gran son, es bo ferlos vn frontal de Satureja cuyta ab vinagre, ò fer perfum al nas ab plomas de Pardiu, ò de sabates vellas, ò de vnglas de Asa, ò de cabells humans.

Per fer dormir.

Per fer dormir aquells que estan afatigats de vellar, es molt bo ferlos vn frontal de sement de dormidores, jusquiam, llatuga, y such de solatro ò llet de dona que nodresca famella, ò ab fulles de Elrra terrestes, pastades ab lo blanc de vn ou.

Per lo mal de Porcellanas.

Per conseruarse de la apoplesia, dit altrament del mal de Sant Ioan, (ab tot que los Sants no tenen ni donen mal ningu) es remey eficas beure per espay de nou dias, cada mati cerca de dos dits de la herba de Paralisia, ò de Celiandre, ò vsar cada mati per quatra, ò sinch dias vna pols feta de la sement de la Peonia, escorxa de Alzina, ò portar al coll penjat de la escorxa de la Alzina, ò algun gra de Peonia, ò vna pedra ques troba als nius de las Aranetas.

Per la rossesa de la cara.

Per lleuar la rossesa de la cara, es bo rentarse la cara ab decoctio de palla de ordi, ò de siuada, y apres fomentarla ab such de Toronja.

Per la Escrofola e o Porcellanas.

Per guarir la Escrofola è ò Porcellanas, preneu Porros ab las fulles y raels de Llapato, y espremeune cerca de vna lliura de such, en lo qual posareu vna onsa de Pirato poluorisat, y vn escrupul de Verderrame, mesclat tot plegat molt be, y de asso ne posareu cadal dia   —[Fol. 10r]→   à la Escrofola, è ò Porcellanas.

Per la vista debil.

Per la vista debil pendreu Fonoll, Verbena, Celidonia, Ruda, Eufrasia y Rosas, de quiscu yguals parts, y feuho destilar tot per Elembich, y de aquesta aygua posareu tres, ò quatre gotas en lo vll, al vespre y mati, y per asso es bo rebre lo fum de vna decoctio de Fonoll, Ruda, y Eufrasia.

Per la dolor dels vlls.

Per dolor dels vlls es bo fer vna decoctio de Camamilla, Melilot, y sement de Fonoll ab aygua y vi blanch, y banyarne vn drap de lli en quatre doblas, y souint los posareu y aplicareu sobre los vlls, ò posar hi llet de dona ab vn blanch de ou ben batut.

Per la rojor dells vlls.

Per la rojor dels vlls, la rojor dels vlls se resol aplicant hi vn drap de lli, ò de estopa banyada ab vn blanch de ou ben batut ab Aygua ros, ò de vna Tortora.

Perque lo vll no restia negra.

Per obuiar que lo vll no restia negra, ò roig, apres de alguna percussio, conue estillari prest dins del vll sanch de la ala de vn Colom joue, ò de vna Tortora.

Per la macadura del vll.

Per la macadura ò macula de vll es bo vsar hi lo matex remey, ò aplicar hi sobre ell vn empastre fet de Do<n>zell fresch picat, y mesclat ab llet de dona, y Ayguaros.

Per la inflamacio del vll

Per la inflamacio del vll es singular remey aplicari sobre, los lloms frescos, de vn Molto, ò Ouella, ò feri vn empastre de la pulpa de vna Poma dolsa cuyta sota la cendra mesclada ab farina de Ordi, y llet de dona, y Ayguaros, y blanch de ou, la aygua de la flor de tots los mesos, y es supremament bona, lo vll del Llop, ò vna pedra ques troba al cos de la Araneta, tenen la matexa virtut portantla al coll.

Per los vlls qui llagrima<n>.

Per restrenyer las llagrimas y tota altra humor que descendeix del vll, es bo fer vna decoctio de fullas de Betonica, raells de Fonoll, y vn poch de Encens fins, ferne colliri, ò rentarne souint lo vll qui llagrima.

Per las cataratas dels vlls.

Per les catarates dels vlls, preneu hu, o mes ous frescos del dia de Gallina, y feulos coure durs à la Cendra calda, y apres tallaulos en quartos, y traheune los rouells, y en lloch de ells posareu altre tant Sucrecandi poluorizat del mes blanch que poreu trobar, y espremeu ho tot plegat ab vn drap ben net, y la aygua, ò lo llicor que ne exira, es molt bo per destillarho à gota gota dins lu vll malalt al vespre quant sen va al llit, y totas las horas del dia. Altra aygua perfecta per lo matex mal que se va de aygua de Vitriolo blanch, y Sucracandi, y Ayguaros ab blanchs de ous que sia<n> durs, y tot passat per vn drap, de la qual aygua se ha de posar al vll, al vespre y mati.

Altres vsan ab molt felice succes vna altra aygua, que es aquesta. Preneu Tusia preparada vna onsa, Mastech mitja onsa, y feu ho fondre tot ab Ayguaros, y vi blanch, vna taça de quiscu, y posat en vna empolleta, per espay de tres setmanes lo posareu al Sol, y lleuarlon heu quant no fara Sol

Per dolor de la Orella.

Per dolor de Orella, preneu Oli rosat, y vn poch de Vinagre, y posaune à la Orella, y aplicau hi desobra vn saquet de Camamilla, y de Corona de Rey.

  —[Fol. 10v]→  

Per la remor de la Orella.

Contra lo sibillar, ò remor de la Orella, es bo posar hi dintre oli de Ruda, ò Espich, ò de Amelles amargants, ò vn poquet de Ayguardent.

Per la sordes.

Contra la sordeza, conue destillar à la Orella such de Seba, ò de Parra bla<n>ca, mesclat ab mel, ò de oli, en lo qual sia estada cuyta rael de Gamons, en Llati Asphodellus, ò such de la escorsa de Rauans mesclat ab Oli rosat.

Per lo flux de sanch del nas.

Per estroncar lo fluix de sanch del nas, conue lligar las estremitats tant estretament com sia possible, y posar al nas vna pasta de Ortigues pungetiuas, y tenir à la ma fullas y raels de Agrimonia, ò tenir à la boca aygua frigidissima, y mudarla souint, y es molt aprouada la flor de la Sauia, y los pels tenen los Codonys de sobra. Y altres fruytes pellosas, posat dintre del nas, y posat al entorn del coll, principalment contra la vena jugular, herbas, refrigerants co<m> son Morella, Plantatje, Llatugas y altres.

Per dolor de dents.

Per dolor de dents, conue fer bullir Vinagre, y Ayguaros ab raels de Iusquiam, y tenir de aquesta decoctio à la boca.

Altra, preneu vna cabeça de All, y feula coura vn poch desota la cendra calda, apres feune pasta posantho sobre la dent tant calt co<m> se pora sufrir: primer empero ne posareu dins la Orella de la part del dolor.

Per las dents que tremolan.

Per las dents que tremolan, es bo fomentarlas ab decoctio de Ayguaros, y Alum, ò de la rael de Quinquefolium, y de Alum.

Per la pudor de la boca.

Per lo mal hale de la boca, es bo re<n>tarsela ab vi, ab lo qual y haya bullit Anis, y Garrofas, Mastec, y rael de Lliri blau.

Per esquinencia.

Pero lo mal de esquinencia, conue pendre vn niu de Aranetas tot enter, y ab Oli de Camamilla, y de Amelles dolçes, ferne vn emplastre, y aplicarlo à la gola.

Per mal de costat.

Per la Pleureste, preneu tres onsas de aygua de Cardo Sancto, vna cullerada de vi blanch, sis rouells de ous fresquissims, y tot ben mesclat, sia donat tebi lo mes prest se pora: ò feu cendra del membra del Bou, y donaune vna drachma, ab vi blanch, si la febra es poca, ò ab aygua de Cardo Sancto, ò de Ordi, si la febra es gran: creyeu que aquest es vn remey singularissim, si lo home ne vsa tres dias arreu, y aquesta cendra se fa tallant lo membre del Bou en trocets, y posantho en vn foch fort, posats en vna casola noua, posant hi brases ò cendra calenta al entorn della manejant ho molt souint, fins à tant que se conega esser feta la pols, y no penseu puga esser feta sino per espay de vn dia enter.

Per fer cessar lo senglot.

Per fer cessar los senglots, es bo tenir souint lo halè, y prouocar los estrems, cansarse, patir set: es bo tambe llansar ayguafreda à la cara en aquell qui sengloteja, ferli por posantlo en sospita.

Contra lo vomit.

Contra lo vomit se pot pendra vna torrada de pa, y mullarla ab such de Menta, posant hi desobra pouora de Mastech, y apres posar la calenta sobre lo ventrell, renouantla de tres en tres hores. També podreu pendra dos punys de Menta, y vn puny de Roses, y ferho bullir ab vi, y despres encorporauho ab poluoras de Mastech la dita Menta, y Roses, y ne fareu vn emplastre, posantlo sobre lo ventrell.   —[Fol. 11r]→   Si lo vomit es ab febra, sera bo fer bullir la Menta, y Roses, mollantne lo pa torrat ab vinagre. Axi matex la menta picada, y mesclada ab Oli rosat, posat sobre lo ventrell, es molt bo per tota manera de vomits.

Al dolor de ve<n>trell

Al dolor de ventrell, preneu vna escudella de cendra calenta arruxantla de vi, y posau desobre vn drap de lli, que embolich tota la escudella, y posaula sobrel dolor; ò preneu mollas de pa ben grosses calentas com lo pa hix del forn ab oli de Camamilla, y embolicadas ab vn drap, ho posareu sobre lo dolor.

Per la calor del Fetja.

Per la calor del Fetja, noy ha cosa millor que vse de menjar à la Olla, Lletugues, Agrellas. Porcellana, Llupols, y beure algunas vegadas aygua de las ditas herbas en deju, ò aygua de Indiuia, per refrescar lo Fetja.

Per la color groga.

Per la color groga, preneu escorsa de Espinas blanch cullit aba<n>s de exir lo Sol, y vn puny, ò dos raels de Iuliuert, picat tot plegat ab vi blanch, y colat per vn drap, ne beureu dos, ò tres dits lo mati y vespre. Aquest remey es singular sobre tots los altres, del qual no conue quen bega la dona prenyada, sisno que vsassen en cambi de aquex, aplicar sobre los polsos y plantes de peus, escorsa de Alzina, fulles de Celidonia gran, Camamilla saluatge, tot ben picat, y pastat ab vn poch de vi, y fet en forma de emplastre, y tambe cosa prouadissima contra la groguesa, preneu cuchs de terra, y rentaulos ab vi blanch, apres feulos secar, y feune poluora, y pendren una petita cullerada ab vi blanch.

Per la hidropesia.

Per la hidropesia, val fer beuenda ab sement de Ginesta picada, y posada ab vi blanch, ò fer beuenda de such de rael de Llyri blau, ò de Asaro ab vi blanch.

Per dolor y duresa de Melsa.

Per lo dolor ò duresa de la Melsa, es bo, beure vi ahont haya bullit Escolopendra, Esparrechs, y Llupols, ò pendra souint en deju del brou de las Cols marinas, ditas altrame<n>t Saldonella mig cuytas.

Per dolor de colica.

Per la dolor de la colica, ninguna cosa val mes que beure aygua de Camamilla, ò decoctio de seme<n>t de Cane<m>, ò vi, en lo qual sia estat posat, per deu ò dotze hores raels de Enulæ. Y lo remey exterior preneu la pell fresca de vn Molto q<ue> sia mort en aquell pu<n>t, aplicaula sobre lo mal, o feu vn saquet de mill, cegò de forment, y Saltot mesclat; y posat sobre lo cos; lo emplastre fet de fempta de Llop, es molt vtilos à la dolor de colica.

Per lo fluix del cos.

Per lo fluix del cos, que proceheix de humor, es bo à beure llet, en que se hage posada vna verga de Aser, ò de Ferro, vsar de manjar Arros torrat: pendra vna drachma de Mastech ab vn rouell de ou: fer vn emplastre al entorn del llombrigol ab farina de forme<nt destrempada ab vi vermell, y apres cuyt al forn.

Per lo fluix de sanch.

Per restrenyer lo flux de sanch, donareu à beure cerca de tres, ò quatre dits de such de Ortigas, que no pican, ditas Ortigas blancas, ferne ayuda, y del such de Plantatge, Vsareu del brou de Cols ben cuytas, del such de Magrana, ò del Magraner matex: en lo anciam, Plantatge, y Agrellas.

Per lo escupir sanch es bo beure aygua, ò decoctio de Co<n>solida,