Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice Siguiente


Abajo

La present obra ha fet lo Magnífich Mossén Jaume Gaçull, cavaller, la qual és intitulada Lo sompni de Johan Johan

(València, 1497)

[Nota preliminar: Cal assenyalar que l'exemplar consultat és el que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de València. En el cas que constatem anotacions alienes a l'imprés, ens referim a aquest exemplar i desconeixem si n'hi ha en altres exemplars conservats.

107 qu·és ja] ques jas

268 ha-us] corregim he us

472 antich] corregim atich

484 que] escrit a mà, fora del vers

642 entén-t'i nora] a l'incunable nentinora

643 son] a l'incunable on, han escrit a mà una s fora del vers

710 aldre] corregim adre

796 hom] corregim nom perquè té més sentit la seqüència «lo Déu d'Amor ha nom de hom»

893 axí] corregim ayi

904 essent] corregim esseut

948 senyores] corregim seuyores

987 hojau] corregit per una mà que ha tacat l'incunable: hoieu

1035 no] la n sembla afegida

1229 provehir] provehit, tanmateix pel sentit sembla més bé un infinitiu.

1298 jorns] corregim jonrs

1298 rebrotar] corregim rebrota

1360 tanbé u faran] corregim tan ben faran

1370 naps] corregit a mà, a l'incunable npas

1452 ya bé] a l'incunable apareix corregit a mà y axí

1468 mal vestits] ma vestits

1575 hi si] si afegit d'una altra mà, fora del vers

1592 rompre·ls] corregim rompre·sl

1659 tresllat] trellat

1755 tornat] tornat tornat

1802 no] corregim na

1891 tramant] corregim tramaut

Rúbrica advocant] advocat. Sembla pel context que té més sentit el gerundi

2143 par] apareix par fora del vers i a mà. A l'incunable per.

2188 dir] corregim dit

2430 audiència] corregim andiencia

2549 mirau] corregim mrau

2731 portant] corregim potant

2784 eclipsats] reconstruïm clipsats

2873 desijant] corregim desijat

2992 daran] corregim darau]








Lo sompni de Johan Johan

Considerant quant dignament,
des que lo món té fonament
hi fon creat,
entre la gent s'és praticat
un bon costum,  5
que, per donar claror hi lum
los uns als altres,
segons havem trobat nosaltres
hi u dexarem,
jamés de scriur·ens canssarem  10
les bones coses.
Perquè los tests resten, hi gloses,
en aquest món,
per avivar d'aquells qui y són
l'enteniment,  15
hi·ls que y vendran, més fàcilment
tinguen rahó,
avinentea hi sahó
d'aprofitar-se'n.
Hi perquè més puguen altar-se'n,  20
hi dicernir
les flors dels fruyts, hi prest collir
fruytes eletes,
dels arbres bells que·ls gran poetes
han tresplantat,  25
fengint de fals y ab veritat
coses ben dites
-les quals, si no fossen escrites
axí per ells,
axí als jóvens com als vells  30
fóra fexuch
traure d'aquelles nengun such
ni menys sentència-
han ordenat ab eloqüència
hi bell estil,  35
tant que·s conexen entre mil
d'aquells les letres,
puix afalaguen tant los metres
nostres orelles.

Donchs no u tingam a molt grans maravelles,  40
hajen escrit de burles ni de veres,
que si miram ses faules hi novelles,
mirant les senys de qualsevol d'aquelles,
conexerem que són prou verdaderes.
Per ço, tenint l'estil d'aquells per guia  45
-puix en tal art són excel·lents çetreros-
encara que dormint seguit me sia,
descriure vull un sompni y fantasia
que fiu, dormint, una nit en Museros.

Que, puix no crech gens en hauheros  50
ni en senyals,
ab tot que·s diu que bons ni mals
no·ls deu hom dir
los sompnis fets, ni aclarir
may a nengú  55
-y aquest parer és molt comú
entre la gent-,
no y vull mirar tan primament
en aquest cas,
ni·m vull mostrar en res escàs  60
en recitar-lo;
ans, só content comunicar-lo,
hi mot a mot,
hi punt per punt, escriure'l tot,
segons veureu.  65
Per ço us soplich no us enugeu
veure'n la fi,
que puix que may fins al matí
me viu despert,
estant atent sobre·l conçert  70
del que hohia,
no crech errar la strologia
dexant-m'i res.
Ans, en lo punt en lo qual més
la son nos liga,  75
hi dels treballs la gran fatiga
sol descanssar
en començant a refilar,
yo somniava
que una nit anant caçava  80
per les taulades,
com entre l'any moltes vegades
vos esdevé,
que·n temps de pluja y en seré
diu hom al cau,  85
perqu·és la caça que més plau
als bons furons
que saben bé tots los racons
escorcollar.
Y aprés d'aver fet encauar  90
posí sendera,

d'on me trobí, no sé·n quina manera,
per hon ni com, en cambra ben tancada:
la lebre fon una dama que y era,
jove y gentil, que stava de partera,  95
no sens conçert en son lit reposada.
Y axí, parlant ab pertinents paraules,
segons lo loch licència·ns donava,
no perdent temps tanpoch en largues faules,
volent partir hi desparar les taules,  100
viu que lo jorn del tot ja clarejava.

He yo, stimant que perillava
molt de ser vist,
com ella·m veu ab lo gest trist,
dix -«Què teniu?»  105
-«Mal foch que·l crem -dich yo-, l'estiu,
qu·és ja de dia!»
-«Com se pot fer que axí sia?
Trista de mi!
que tan poch ha que sou açí!  110
Ay, gran fortuna!
Guardau, senyor, no sia luna,
que no pot ser.»
-«Penssem, senyora, qu·és de fer;
dexem rahons,  115
mirem de tots aquests racons
qual és millor.»
-«Trista de mi! No u sé, senyor,
ni sé que·m faça.
Ay! qu·és allò? És en la plaça  120
ho en la carrera?»
-«Senyora, no, mas la tendera
qu·obre la porta.»
-«Ay, mala sort! dau-me per morta
ans de demà,  125
que lo restar forçat serà.
Cridem Francina,
farem calar més la cortina
si y haurà loch,
donchs esperau, senyor, hun poch.»  130
-«No fareu pas,
que causareu en tal trespàs
moltes sospites.»
-«Donchs, què faré? Que mil vesites
tinch de tots dies.»  135
Y, estant en tals contravèrssies,
vingué·l marit,
d'on fón forçat davall lo lit
yo m'encauàs
y el jorn següent allí restàs  140
tot aquel dia.

Y ans que no·ntràs lo que us dich que venia,
haguí yo tret davall lo lit grans frasques;
hi quant fon dins, que ja fon molt de dia,
li demanà si bé dormit havia;  145
y ella respòs: - «No u han volgut les basques.»
Y, aprés dinar, segons que s'acostuma
entr·elles fer de vesites esmena,
yo viu venir de dones tan gran suma,
que no·s pot fer nengú pensse y presuma  150
en quant poch temps ne fon la cambra plena.

Hi totes, fent la Magdalena,
sensse desorde,
segons entraven per son orde,
d'una en una,  155
ab la rahó qu·és molt comuna
del Bon pro us faça,
sens largues noves feyen jaça
ab la partera;
e si alguna molt parlera  160
se detenia
per allargar sa cortesia
hi sa rahó,
puix acabava son sermó,
tantost se seya.  165
Hi puix que fon plena la sgleya,
lo sermonar
sentí entr·elles molt cuytar
ans de l'oferta;
puix sabeu quant és cosa çerta,  170
elles ab elles
-hi més si són totes femelles-
tantost hi són:
volent parlar de tot lo món
en tot se meten;  175
hi si callau vos acometen
per traure noves,
hi tostemps fan contres y proves
sobre tothom:
-«hi vós, què feu? hi l'altre, com  180
se troba huy?»
Hi dir los mals de son vehí,
de sa vehina,
y ara, parlant de medicina,
donen remeys;  185
hi, atlegant los furs hi leys,
en tot se posen;
y en tota res dien hi glosen
lo parer seu.
Parlar del çel les hohireu,  190
hi de la terra,
ara de pau, adés de guerra,
hi del infern,
hi del estiu, hi del yvern,
hi, sens affany,  195
vos contaran tot quant en l'any
han començat,
texit, y ordit, hi acabat.
Tot, fil per randa,
vos ho diran, sens donar tanda  200
per a respondre.
Hi, baix parlant, sentiu compondre
tantes cosetes,
que par que sien oronetes
dins en lo niu,  205
que si·ls sou prop, sols lo chiu-chiu
bast·axordar-vos;
hi si voleu aparallar-vos
ab ploma y tinta,
veureu entr·elles com s'i pinta,  210
hi com s'i juga
d'un joch que·s diu a la fexugua,
hi com repiquen,
y unes ab altres com se piquen
del joch, baxet,  215
parlant cubert hi molt secret,
elles ab elles.

Yo, aguaytant y ohint los vols d'aquelles,
tan gran plaer prenia de mirar-les,
que desigí que·ls meus cabells hi çelles  220
fossen tornats en aquell punt orelles,
perquè pogués més atent escoltar-les.
Y estant axí, vent que·l joch s'escalfava,
creure podeu que·n tal cas no dormia,
ans fon descans que molt me descanssava;  225
puix, tant com més la brega·s remesclava,
tant yo millor majors pedres collia.

Entre les quals una y havia
qu·enterrogà,
totes les altres, de mà·n mà,  230
d'una en una,
mas, a la fi, puix per cascuna
li fon respost,
voltant lo cors girà's tantost
ab gest sobtat,  235
dient a la del seu costat
que prop tenia:
-«Hi com està sa senyoria?»
-«Hi sa merçé?»
Qu·és un parlar aquest que ve  240
d'Alt·Alamanya,
que, per venir de terra stranya
hi ésser tal,
se'n fa entre elles gran cabal
al temps de huy,  245
dient a vós lo que de mi
sembla que diguen;
qu·encara que parlant desliguen
lo que dir volen,
elles ab elles se n'absolen;  250
y axí parlant,
li torna dir, prest replicant:
-«quant vos veuré
estar al lit del mal que té
vostra cosina?»  255
-«Si m'i sabeu vós medicina,
dir-la'm podeu
-respongué l'altra-, e si u feu
tendré-us per mestra,
puix yo fins ara·n só maldestra,  260
puix no u he fet.»
-«Deveu tenir rohín luquet,
que·n vós la esca
bona la veig, gentil he fresca;
mas axò u fa...  265
Hi, escoltau, feu-vos ençà,
digau lo ver:
Ha-us açertat o fet coster
vostre marit?
Si emvidau, té-us may l'envit?  270
Yo crech que no;
digau-m'o, donchs; dir-vos he yo
també del meu:
puix sospirant me responeu,
mal guany hi ha.  275
Del meu vos dich que totstemps fa
grans bancalades;
dos mesos ha que stich debades,
que del meu ort
tinch ja mig sech lo morritort  280
hi·l jolivert,
tot està herm, hi tot se pert,
tan tart hi plou!»
-«Prou mal son grat, senyora·s mou
lo meu tanbé  285
-respongué l'altra-, y, per ma fe,
ell dexaria
tots quants envits yo fer porria,
abans de lanç,
que yo y conech gran desavanç  290
d'un temps ençà.»
Y altre parell, de part d'ella,
que prop mi staven,
molt baix entr·elles rahonaven,
dient axí:  295
-«Aquelles dos, de vós hi mi
parlen auzades,
que yo u conech en les mirades
que·ls he vist fer,
mas tanbé·s tenen bon terrer.  300
Hi sabeu com
li havem mès nosaltres nom,
per ésser tal?
Na Lepafils de Sandoval,
qu·és mala carn;  305
de tot lo món se trau escarn,
que fastig és.»
Salta un·altra al través
ab tal rahó:
-«Hahir hohí yo lo sermó  310
de la Cruada:
ja la tenim altra vegada
per dos reals,
quin temps tenim, per ésser mals!
Si u volem ser!  315
Lo temps de sent Vincent Ferrer
perquè s'acosta;
y açò que·s diu que y ha·n la costa
tantes galeres.»
Respòs un·altra: -«Va de veres,  320
o és falsia?»
-«Senyora, ver crech yo que sia,
segons an dit
huy los jurats, que mon marit
fon a la sala,  325
hi·ls encontrà, pujant la scala,
que devallaven.»

Y axí, hoint que·ls jurats nomenaven,
ab alta veu un·altra de la dança
dix: -«En un loch l'altre jorn recitaven  330
unes rahons que, segons les contaven,
eren pijors que les noves de França,
de cinch o sis hòmens huy de Valènçia:
hi la hu és un jurat entre·ls altres,
que no sé d'on tenen tal preminència,  335
de parlar tant y ab tan larga licència,
en perjuhí y deseret de nosaltres.

No sé alguna de vosaltres
si u ha hoït.»
-«Senyora, com que s'és seguit  340
contau-nos-ho.»
-«Cosa que, si Déu me perdó
hi·m do salut,
lo món és ja del tot perdut;
que si y penssam,  345
seria cas de metre·n clam
hi formar greuge;
que no sé yo res nos agreuge
que puga ser
per a nosaltres més coster  350
que serà ço.»
-«Y donques, sus, contau-nos-ho,
puix ho sabeu.»
-«Senyores mies: trobareu,
segons me par,  355
alguns se solen ajustar
en çerta casa
d'un home de corona rasa,
ecclesiàstich,
molt graciós hi molt fantàstich,  360
hi molt sabut,
y entre la gent molt conegut
per exçel·lent,
de molt gentil enteniment
hi singular:  365
Mossén Bernat de Fenollar,
bé·l conexeu?»
-«Senyora, sí, no us estronqueu;
passau avant,
puix ab silençi escoltant  370
tothom vos hou;
si serà·lgun divorçi nou,
dels que huy s'usen?»
-«Senyora, no, ans nos acusen
en prou maneres,  375
y ab prou rahons molt verdaderes
hi de bon art,
tots defenent molt bé sa part,
han altercat.
Mas, dir-vos he per qu·és estat  380
açò entr·ells:
sobre los jóvens hi los vells,
qual de amor
deu ésser més merexedor
hi més amat,  385
ni si·n deu ser lo vell privat
o més en comte.
Y axí los uns reben bescomte
en elegir
la part dels vells volent tenir:  390
han fet rahons
per hon, moltes col·lacions
hi molts ajusts,
sobre açò s'i són tenguts;
hi, fent ses contres,  395
són arribats alguns encontres
per a nosaltres,
car, disputant los huns ab altres,
nos han donades
de molt sobergues garronades,  400
passant son joch
ab estes lengües que de foch
tenen los hòmens,
sobre aquells que·s casen pròmens
hi molt vellarts,  405
dient que massa·s prenen tarts
en tals oficis,
segons veu hom per los indicis
de cada dia.»
-«Digau-nos, donchs, senyora mia:  410
hi qui són ells?
Digau: sabeu quals són aquells
que favorexen
la part dels vells, hi desconexen
la joventut?  415
Digau, si Déu vos do salut,
de cadascú
los noms d'aquells, de hu en hu,
vejam qui són;
que des que crech lo món és món  420
may hohí tal,
ni qüestió tan desegual
viu disputar.»
-«Senyora: l'u és Fenollar,
lo doctor vell;  425
Johan Moreno, hi Portell,
hi un Gaçull
-lo viscahí que té l'un ull
desconcertat-,
hi·l que us he dit és lo jurat:  430
Mosén Vinyoles;
caxa n'an fet de castanyoles
ells de nosaltres;
també n'i ha, crech, que dos altres
que no·ls m'an dits,  435
los quals si són enmiscuhits
secretament,
sensse tenir gens sentiment
dels noms d'aquells.
Hi los que tenen ab los vells,  440
és lo jurat,
hi lo Moreno, qu·és estat
lo principal;
lo Fenollar ha fet egual
lo joch a tots;  445
los altres dos, la hu los bots,
l'altre·l tornar,
ab lo ferir hi rejaçar,
han egualat,
mentres lo joch los ha durat,  450
molt la partida.»
Un altra dix: -«Senyora, per ma vida!
exa rahó a mi la m'an contada,
hi no·m recort a hon la he hohida;
mas no també, tan largua ni complida  455
com ara vós la·ns haveu recitada;
però yo us dich, segons que puch compendre,
qu·és molt mal fet en rims ni menys en proses,
los negres vells, que·n tot volen entendre,
ni·ls jóvens menys, volent ab ells contendre,  460
hajen a fer sobre nosaltres gloses;

car no són pas aquestes coses
per a pahir,
que·s posen ells en inquirir
ni disputar,  465
ni si·ls devem voler y amar;
hi plaga·l mat
també aqueix vostre jurat,
qu·ell tengut és
defendre tots temps l'interés  470
del bé poblich,
mas no amparar mal tan antich
com és vellea,
que sols l'ohir porta ferea.»
Y axí girà's  475
a la més prop, hi acostà's
dient axí:
-«Hi vós no y veu, trista de mi?
Mirau aquella
que·s met l'agulla en l'aurella,  480
com està muda;
valria més no y fos venguda
en tal conssell,
que perquè té lo marit vell
faç lo que faç,  485
hi lo y he dit yo faç a faç!
Mirau què fa:
yo crech que tot lo y contarà.»
-«No far·auzades
-l'altra respòs-, mas, puix debades  490
viu en lo món,
perdent son temps com moltes són,
hi descontenta,
voleu que ara no se'n senta?»
Y un altra dix:  495
-«E donchs, vejam, qui millor n'ix
d'aquexa brega.»
-«Mirau est·altra que·m atlega!
Sou vós d'est món?
Dret e rahó totstemps confon  500
als trists dels vells;
perdrien-ne cent mil parells
de tals debats,
hi, mal los veja roçegats
hi farts de mal!  505
Qui·ls met a ells a hon no·ls cal,
sien qui·s vulla?»
Respòs tantost la de l'agulla:
-«Hi per què no
deuen los vells ab gran rahó  510
ésser amats,
servits, volguts hi estimats,
tant hi molt més
que·ls jóvens folls, que no y ha res
en ells de bé?  515
Mirau, senyora, per ma fe,
que u dich de cor.»
-«Més vos creuré que u feu per por,
o per vergonya,
que ja sabem la dura tonya  520
com se mastega,
no y ha nenguna que us ne crega;
creu-me, callau.»
-«Mas, que·m fa mi no me'n cregau
nunca ni no?»  525
-«Hi no·ns façau lo burgunyó,
per vostra fe!
Que, si u voleu, yo us ne creuré
per la part mia;
però no sé la companyia  530
si·m seguirà.»
-«Yo fie·n Déu que y mostrarà
miracle·n ells;
car porà ser que may a vells
ells plegaran,  535
hi majorment fent lo que fan
de tal manera.
No stà, senyora, en figuera
nostre senyor:
nengú no us vol ser confessor  540
d'aqueix pecat,
mas, a cavall qu·és flastomat
lo pèl li llu.»
-«Dexau parlar a cadascú,
no·ls flastomeu,  545
si no haureu matar arreu,
sens pietat:
que quant así s'és rahonat
no·s diu per vós;
hi no façau a Déu clamors,  550
si us ha donat
lo marit vell hi desdentat:
tot és ventura!»
-«Com sou maleyta criatura,
trista de mi!  555
-respòs un·altra- y may penssý
que fósseu tal.
Com y aveu mès tan poca sal?
Callau, manyeta,
que may fiu cosa millor feta.»  560
-«Véu quant s'escusa!
Mas, com n'é dat una·n l'anclusa
y altra en lo clau...»
-«Curau de vós, puix a mi·m plau;
que mester és  565
hajen també algun revés
qualque vegada.»

A poch a poch la bregua fon mesclada,
hi lo bum-bum anava per cossia;
unes estant ab ballesta parada;  570
qui, murmurant, restava engronyada;
caretes mil entr·elles hi havia;
uns entrecolps adés; adés hohíeu
un flastomar, lançant pedra perduda;
uns estribots, que prou no·ls enteníeu;  575
cent mil rahons en poch espay sentíeu,
car may naixqué nenguna d'elles muda,
ni menys ne viu yo tartamuda
nenguna may.
Puix fon passat hun poch espay,  580
ab veu prou alta,
una, mostrant estar malalta,
cridà: -«Comare:
per reposar-me yo la mare
què y serà bo?»  585
-«Senyora mia, per açò
-dix la madrina-
yo us hi daré prest medicina,
com de que·m rich;
com aja yo bolcat lo chich  590
vos ho diré.
Donchs, com està vostra merçé
ni què us sentiu?»
-«Totstemps me par tinch gran caliu
dins en lo cors.»  595
-«Hun bon tihó que fos ben gros
fóra millor,
y apagaria la calor
d'aqueix caliu;
y, axí·n l'ivern com en l'estiu,  600
fresca staríeu,
hi yo us promet no us sentiríeu
muntar la mare
que, fent axò, cerca lo pare,
hi, puix no·l troba,  605
voldria en mar lançar la roba
hi quant hi ha....»
-«Ay, ay, mesquina! y quina stà
aquesta dona!»
-«A bona fe, vós no stau bona,  610
ara mirau!
No us ho diré si·m demanau
que us hi és bo.»
-«Mas, en mal guany, no ve d'axò
que vós dieu.»  615
-«Millor m'ajut y alegre Déu,
hi·m prest quant am,
que no ve d'aldre su de fam
lo vostre mal,
y ans vos guarrà hun bon perpal  620
que giripiga.»
-«Qui porà star que no se'n riga
d'aquestes noves?»
-«Més vos riuríeu de les proves,
si u ensajàveu,  625
ay! que si tant no us arrullàveu,
més ne valdríeu.»
Dix la del lit: -«Si no teníeu
la lengua larga...»
-«Ja podem veure si us amarga  630
a vós, senyora;
que voleu ser adobadora,
y estau al lit,
puix que yo us he levat l'enfit
del vostre ventre,  635
plàcia Déu altre us n'i entre
ans de tres dies.»
Y ab consemblants melenconies
parlant, burlant,
les viu estar yo rahonant  640
més de un ora,
Y a tu u dich filla, enten-t'i nora
son temps passaven,
sens que de riure may cessaven.
Adés, adés,  645
saltant un·altra al través
li dix: -«Digau,
hi per a mi què·m consellau
del què us diré?
De veritat, a bona fe,  650
que tinch les mans
que no m'i gose posar guans.»
-«Calor del fetge»
-ella respòs-. Y entrant lo metge
totes callaren.  655

Mentres hi fon lo metge may parlaren,
ans, ab repòs, estaven reposades,
mas no penseu que molt s'i reposaren,
que, scassament de spatles lo's trobaren,
en lo mateix tantost foren tornades.  660
Mas durà poch, per quant una d'aquelles
les destorbà, fent-los semblant requesta:
-«Si·l perjohí s'esguarda les donzelles,
hi l'interés és tant nostre com d'elles
deu-se pahir tal cosa com aquesta,  665

que·ls vells inichs per sa tempesta
hi sa maldat,
enveja y gran iniquitat
presumen tant,
que·ns ajen traure al encant?  670
Puix açí som,
hi ja no y és mestre Colom,
féu-me merçé
que m'escolteu del que us diré:
puix no·s rahó  675
tinguen tan gran presumpció
los negres d'ells,
que penssen que, per sos cabells
ser argentats,
deguen ésser volguts y amats,  680
hi par com par
que·ls ne deuríem desvear,
de ayre tal,
que·n romangués en ells senyal
per a tostemps.  685
Puix açí som tantes ensemps,
comuniquem
sobre açò què fer podem
que millor sia.
No dich yo bé, senyora mia?»  690
-«Senyora, bé,
-tantost un·altra respongué-
molt bo serà,
mas no dieu com se farà,
ni en quin nom.»  695
-«D'axò·m dieu, senyora, com?
En nom de totes:
car tan gran aygua·b semblants gotes
a totes toca.
Sembla-us açò ser cosa poca,  700
si passa·xí?»
Un·altra dix: -«Yo, per a mi,
lo que y faria,
davant l'Infant soplicaria»
-«Bé diu, a fe,  705
-un·altra dix- hi yo també
só d'est parer,
mas per axò y avem mester
procurador.»
-«Aldre, crech yo, serà millor,  710
al parer meu,
-respòs un·altra- si voleu
que yo us ho diga,
perquè no·m sembla prou que liga,
davant l'Infant  715
posar nosaltres, soplicant,
aquesta causa;
car, dilatant, de pausa·n pausa,
may n'exirem.
Per ço val més que·n sopliquem  720
al déu d'Amor:
que·n sia ell conexidor.»
-«Aldre dich yo:
que·m par que val molt més qu·axò,
al meu parer,  725
prengam per jutge sa muller
hi no a ell,
que no sab hom per ésser vell
com s'i haurà,
ni la part nostra si·n serà  730
molt més segura,
perquè si la judicatura
a Venus toqua,
crech per a mi que serà poca
la vida d'ells,  735
hi no·ls valdran tots quants çembells
ells poran fer.»
-«Sobre ma fe, qu·és bon parer,
senyora·l vostre.
Qui serà, donchs, l'advocat nostre,  740
que sia tal
que, defenent bon dret, o mal
si mester és,
sàpia fer del dret envés?
Car tot lo fet  745
hi tot lo punt de nostre plet
en açò stà.»
-«Vós dieu ver, que·n axò va,
-respòs un·altra-
que yo us avís que la part altra  750
farà diables,
segons que stan abominables
y endiablats.
Però, puix sien castigats,
coste'ns que·s vulla.»  755
Mas en açò la de l'agulla
no s'i trobà,
car de fellona se n'anà
a cap d'un poch,
perquè no li altava·l joch,  760
ni menys les proves,
sobre les quals foren les noves
que us he contat.
Y axí, tornant al advocat
qui fer devia,  765
hun·altra dix mester y avia
procurador.
Hi praticant del bo y millor,
prest s'avingueren,

hi tots los vots en un parer clogueren,  770
aprés d'aver tirades moltes cordes,
y en advocat miçer Artés prengueren,
hi prestament per aquel trameteren,
sens discrepar ni ser en res discordes.
Y en tal acort, puix totes y asentiren,  775
perquè més prest s'estrenygués la fahena,
puix molt atart la hu sens l'altre miren,
procurador a·n Despí elegiren,
per ser los dos com a bací y cadena.

Prenent la cosa tal esmena,  780
que·l córrer puntes
havent dexat, restaven juntes
en un acort.
Ab un estrem desig de mort
yo esperava  785
al advocat, que·m par tardava
molt en venir.
Y en l'entretant yo sentí dir:
-«Digau senyora:
hi vós, que sou gran oradora  790
hi gran legista,
que atlegau tant lo Salmista
hi lo Tirant;
perqu·esta y yo stam altercant,
digau-nos: com  795
lo déu d'Amor ha nom de hom?»
-«Diga-us-ho ella,
que del senyor mosén Corella
lig los més dies
totes les sues pohesies.»  800
-«Donchs ha nom Gido.»
-«No tan, mal seny, sinó Cupido.»
-«Ay! per ma fe,
saber legir és molt gran bé
sols per açò,  805
tan ignorant me trobe yo
en tota res,
hi u só molt més quant més va, més
yo·n apendré.»
L'altra respòs: -«Fareu molt bé,  810
hi us estarà
de molt bon ayre en la mà
tanbé la ploma,
però guardau no tingua roma
massa la punta.»  815
-«Com no sabré yo, si·s despunta,
fer-la limar?
Y aprés, si·s vol, per al daurar
l'or nunca y vingua.»
-«Allà, bon fat, tal t'esdevinga,  820
com ja u sabeu!
Limau, limau, hi no daureu,
si·s vol enguany.»
-«Hoc, l'altre jorn, dins en lo bany,
la hohí dir  825
encara, que·m cuydí morir
de grans rialles.»
Y axí, contant semblants rondalles,
y agué allí
que dix: -«Senyores, per Despí,  830
han-hi tramés?»
-«Com sia açí miçer Artés,
hi trametrem,
hi, segons que·ns dirà, farem.»
Y, estant axí,  835
Miçer Artés hi·l bon Despí
foren venguts,
y ans d'ésser-se regoneguts,
una digué:
-«Diable sou vos, per ma fe!  840
Ja u déyeu vós,
que ser poria que los dos
ensemps vinguessen.»
Y avent-los dit que s'asseguessen,
ab cortesies,  845
la huna dix: -«Senyores mies:
qui lo y dirà?»
Baxet entr·elles, de mà·n mà.
Y axí, la una,
qu·entr·elles era més comuna  850
hi més briosa,
molt desembolta y graciosa,
gentil parlera,
li dix: -«Senyor: si la partera
volgués testar,  855
dexar-vos-hiem rahonar
als dos ab ella,
hi no seria maravella
que, sent entrats,
tan fort vós fósseu aferrats  860
ab ella·n noves,
que par que feu contres hi proves
de medicina.
Dexau l'ofici de madrina,
per vostra fe,  865
gire's deçà vostra merçé,
si vol hoir-nos,
y, ab tot que sia atrevir-nos
a més que no
conssent lo dret ni vol rahó  870
fer-vos venir,
tot açò va a reservir,
y axí·s deu creure
segons, senyor, ho poreu veure
per nostres obres,  875
puix per a vós may foren pobres
de voluntat,
d'afecció, ni de bon grat,
ni menys d'amor.
Puix tant ne sou merexedor,  880
hi·ns sou devot,
havem resolt lo nostre vot
totes en vós,
hi més avant, que, puix los dos
que sou açí  885
sou hun parell, vos y en Despí,
indivisible,
que separats és impossible
puguau estar,
per ço també, en lo votar,  890
de nostre plet
procurador l'avem elet;
y axí us pregam
totes ensemps, hi us soplicam,
siau content,  895
ab ell ensemps, diligentment
voler hoir,
mirar, gratar hi descosir,
sens molta pausa,
sobre los mèrits d'esta causa  900
que yo us diré.
Y a de saber vostra merçé
que·ls vells inichs,
essent mortals vils enemichs
de joventut  905
-puix que lo temps a senectut
los ha portat,
y en aquella decrepitat
y edat setena-,
volrien ells, a nostra squena,  910
descarregar
lo fexuch pes, lo qual portar
ells ja no poden,
hi no u hauran, per molt que roden,
a nostre grat.  915
Per ço us havem, senyor, cridat
que·ns consselleu,
nos defenau hi·ns advoqueu,
puix que volem,
y ab tot effecte u seguirem,  920
denunciar-los,
perquè pugam fer castigar-los.
E sols açò
que us dich per ara, senyor, yo
succintament,  925
és lo punt hon pren fonament
esta fahena,
tostemps parlant no sens esmena
d'elles hi vostra.
Senyor, açò per lo part nostra,  930
-tanbé digué-
presupose vostra merçé
deliberam,
proseguint totes aquest clam
y esta clamor:  935
que la deessa de Amor
lo jutge sia.»
-«Senyora, vostra senyoria
volrà dir més?»
-«Senyor, puix ho teniu comprés,  940
de més serà.»
-«Entés ho tinch, senyora, ja;
mas, satisfent
al tan cortés rahonament
y ab tal estil,  945
que may semblant ni tan gentil
l'é hohit yo,
vos dich, senyores, qu·és rahó
siau servides
ab los treballs, béns, y ab les vides,  950
y ab quant hi ha.
Hi, per a mi, poch satisfà
tal cortesia,
puix me teniu tal senyoria
quantes sou huy,  955
que largament podeu de mi
pendre y lançar,
manar tenir hi ordenar,
fer hi desfer,
complidament y ab tal poder  960
hi libertat,
com ho consent l'autoritat
del que valeu;
hi sols per ço yo fie·n Déu,
puix fer-o pot,  965
que, puix concordes en tal vot
sou hi contentes,
no restareu gens descontentes
en res de mi,
ni menys tampoch del bon Despí  970
que açí és,
car ordirem tan bel proçés
hi d'ayre tal,
que si los vells huy tenen mal,
y ab gran rahó,  975
los doblarem la çessió
hi son mal any.»
Y axí tantost, sens molt afany,
se apartaren,
hi ordenar ells començaren  980
per sos capítolls.
Hi veureu com, segons sos títolls,
los magnifiquen.


Soplicació de la deessa Venus
«Les vostres leys que·l món tant multipliquen
obtemperant, molt excel·lent Princessa,  985
més principals, les dones vos sopliquen
hojau, dels vells que tant les perjudiquen,
lo clam posat a Vós, alta Deessa:
mirant, jutgant nostres justes querelles,
y·ls vostres furs lo com los vells los glosen,  990
penssant totstemps que fan grans maravelles,
puix, cativant per força moltes d'elles,
lo seu jovent y edat tendra composen.»


Denunciació posada contra los vells per part de les dones
Primerament, dien hi posen,
no sens dolor,  995
congoxa, pena hi tristor,
que, puix los vells
són sechs y exuts més que stornells,
durs hi tellosos,
no deuen ser porfidiosos  1000
ni importuns,
puix los estils, hi furs comuns,
hi la edat,
los han del tot ja bandejat
de leys d'amor;  1005
que, cascú d'ells, conexedor
deu ser de si,
penssant que són rohín boçí
de mastegar.
E si açò volran negar,  1010
provar entenen.

Segonament, que, puix defenen
semblants estrems,
sa passió seguint tostemps
desordenada,  1015
mostren tenir molt reprovada
entenció,
penssant matar ab mort furó
la tendre lebre,
volent tenir daurat pesebre  1020
per al roçí
que prou no·s bo per al molí
a tirar sachs,
tot ple de vorm hi d'alifachs,
de sparavanys,  1025
hi de cucaç hi de mals anys,
prou per a ells.
E si açò neguen los vells,
provar entenen.

Tercerament, que si pretenen  1030
ésser volguts,
molt tart se són regoneguts
per l'embaraç,
puix ja d'aquells nengú matraç
no té empenes;  1035
hi puix no poden fer esmenes
en la barata,
no·ls deu durar tant la regata
en lo comprar.
E si açò volran negar,  1040
provar entenen.

Quartament, que si ells despenen
bé son argent,
puix fan d'axò gran fonament,
hon fossen tals  1045
de donadors e liberals
uns Alexandres,
als seus falcons, plens de filandres
hi rebuats,
no·ls cal tenir encapellats  1050
davant lo loure,
car de mig morts no·s poden moure.
Y axí és ver,
e si u volran negant saber,
provar entenen.  1055

Quintament, que, puix tant ofenen
nostre jovent,
que prenen per espedient
en la vellea
casar ab jove, que recrea,  1060
segons se diu,
y axí u legim del rey Daviu,
-de dos donzelles
que, sent molt vell, dormí ab elles
per recrear,  1065
mas no perquè per angendrar
ell fos ja bo-.
Si ells nos volen per axò,
no y consentim,
ans los diem que y disentim;  1070
y és lo perquè,
puix no merexen tant de bé,
car dos estrems
no poden may ligar ensems,
i és rahó.  1075
E si volran sobre açò
res replicar
hi no u volran bé atorgar,
provar entenen.

Sisenament, puix disconvenen  1080
tant, vert hi sech,
per fer-los perdre tal entech,
los desenganen,
qu·encara que ells les demanen,
per molt que u vullen,  1085
de libertat ara·s despullen
de may dir hoch,
car ni la vista ni lo toch
d'aquells no·n volen;
he si u han fet, elles se'n dolen  1090
ab gran rahó.
E si·ls volran possesió
ells atlegar,
ni res d'açò volran negar,
provar entenen.  1095

Setenament, que, puix comprenen
tots ells quants són,
que dos vegades en lo món
ésser no y poden,
ni u faran may per molt que roden,  1100
sien contents
cercar-se tals espedients
per a sos mals,
que·n temps y edat sien eguals,
perquè millor  1105
sia entr·ells Nostre Senyor,
qu·és vera pau,
perquè Sent Pere ni Sent Pau
no·ls departexquen,
car no vol Déu que·ls vells merexquen  1110
jove muller.
E si negar volran lo ver,
provar entenen.

Huytenament, puix que s'estenen
en fer rahons,  1115
o, verament, il·lusions
per a provar
que deuen ser dignes d'amar
y ésser amats,
puix los tenim denunciats  1120
per sos demèrits,
serà mester que tots sos mèrits
yxquen a lum;
hi, sabent çert ans daran fum
que no claror,  1125
puix que punits ab gran furor
del tot seran,
prou de mals anys lavors tendran
hi prou què fer.
E si u volran negant saber,  1130
provar entenen.

Novenament, que, puix sostenen
tan mala causa,
sens molt discurs ni larga pausa
los mostraran,  1135
hi faç a faç los provaran,
de res d'amor
nengú ésser merexedor
de tots quants són,
ans, dret d'amor tots los confon,  1140
puix al convit
d'amor tostemps a son despit
lo vell s'acosta,
hi totstemps va càrrega losta
hi cranquejant,  1145
hi quant lo vent li va manquant
crex lo pantaix,
per hon prou voltes fa carraix
tantost l'antena,
y, axí forçat, mostra carena  1150
o prest trabuca,
car és pijor que or de luca
lo trist del vell,
que nunca té gens a martell.
Y axí és ver,  1155
e si u volran negant saber,
provar entenen.

Deenament, que, puix no·s venen
los anys a pes,
dels vells aquests lo qui·n té més  1160
molt menys ne val,
hi que tant més li creix lo mal
quant los anys creixen;
y est desavanç ells no·l coneixen
ni menys l'entenen,  1165
mas pels desigs que·n ells revenen
reben engan,
penssant que tostemps bons estan,
hi, Deus ho sap,
si per desastre alça·l cap  1170
son caragol,
tantost està fet hun bunyol,
segons lo plech,
y açò perquè en guaret sech
tostemps se peixen.  1175
E si negant ells no u coneixen,
provar entenen.

E, més avant, perquè pretenen
ésser-los fet
gran prejohí en deseret  1180
de totes elles,
requiren, que si·n tals querelles
més volran dir,
ni ajustar ni afegir,
ho puguen fer;  1185
hi, proseguint com és mester,
s'i proveheixca
com justament fer se mereixca
y és de justícia;
hi, castigant d'ells la malícia  1190
he culpes grans,
sien aguts a vostres mans,
hi ben guardats
diligentment hi confessats
de tals maleses,  1195
que·ls nos condampne·n les despeses
vostra altesa.»


Provisió a la denunciació
Puix la deessa hagué compresa
la tal clamor,
provehí prest ab molt amor,  1200
fent intimar
al altra part, hi fer citar
una per tres,
mostrant zelar molt l'interés
d'aquesta part.  1205
Y a cap d'un poch hi no molt tart
vingué Moreno,
que per son mal coneix l'ageno,
hi vol çercar
lo que no ha mester trobar  1210
ni menys hoir,
hi tot son fet és escopir
tostemps al çel,
car lo qu·ell penssa ésser mel,
és bon açéver,  1215
que·m par que sia d'Almudéver,
en lo jutjar,
volent tot sol al coll portar
pes que tant pesa.


Diu Moreno a la deessa Venus, com a procurador dels vells
-«De manament de part de Vostr·altesa,  1220
una per tres citat, me represente:
mas, segons tinch esta causa compresa,
veig yo ma part perjudicada y lesa,
car del meneig aquest prou no·m contente.
Y ab tot que tinch dels vells largua licència,  1225
hi general hi molt bastant procura,
tostemps parlant ab digne reverència,
soplicar vull Vostra gran excel·lència
que provehir me vulla sta scriptura.»

-«Com se pot fer tal desmesura  1230
ni contra fur?
-respòs Despí- yo vull segur
dels vells estar,
ans, pux tan clar, senyora, par
y axí és ver,  1235
ell per los vells tenir poder
hi prou bastant,
no·ls he mester anar peixcant
ni cercar yo.
Per ço us requir entre·n presó  1240
de continent,
car no coneix prou esta gent
vostra altesa.
No·ls deu ésser cosa admesa
fins sia stat,  1245
com se pertany, ben confessat.»
-«Què és açò
-respòs Moreno-, y què fet yo
ni què comés,
que vos m'ajau a fer proçés,  1250
ni menys nengú,
per defenssar lo bé comú?»
-«Ara u veureu
-respòs Despí- no us enugeu,
veureu lo tema,  1255
proseguireu vós lo protema
com vos parrà.»
-«Donchs concordem-nos de scrivà»
-dix lo Moreno.»
Respòs Despí: -«Sia Ximeno.»  1260
-«No vull aqueix!
-Moreno dix- que no·m coneix
y és gran ronçero.»
-«¿Voleu que sia Sobrevero?»
-«Aqueix és bo.»  1265
-«Mossényer, donchs, rebeu axò;
tocau-ho bé.»
-«Ara vejam si us fartaré,
ni què fareu,
que ben sé que no·m penjareu.»  1270
-«Dexem rahons,
hojam vostres confessions
-dix lo Despí.»
-«Hohiu-les donchs, que veus-m·açí.»
Y axí fon fet,  1275
car prestament se fon retret
a una part,
a hon molt bé hi de bon art
ell confessà,
hi per escrits ell deposà  1280
ab veritat,
sobre·l que fou interrogat,
lo que y sabé.
Molt largament ell ho digué,
mal de son grat,  1285
puix que lo joch era forçat.


Confessions d'en Moreno
Havent prestat son sagrament,
segons que fer solempnament
s'és praticat,
respòs, essent interrogat,  1290
sobre·l primer.
E dix que·n part era molt ver
de alguns vells,
mas qu·emperò ell no és d'aquells,
que de amor  1295
no pugua ser merexedor,
perqu·és molt clar
que·s veu tots jorns molt rebrotar
en ell natura,
hi que, trobant bona pastura  1300
son caragol,
ab tot que sia moll bunyol,
traurà la banya.

Sobre·l segon, ab pena stranya,
hi respongué,  1305
hi atorgant dix: -«Com, per què
lo vell roçí
no pot menjar lo bon boçí,
puix que lo y donen?
Exes senyores me perdonen:  1310
no y han ben vist;
si al malalt qu·és lo vell, trist
hi desmenjat,
no li donau boçí triat,
may menjarà,  1315
per hon, tostemps perillarà
la sua vida.»
Y, ab hun sospir molt fora mida,
dix: -«No y dich més.»

Sobre·l tercer dix: -«Est proçés,  1320
segons me par,
clarament pot tothom mirar,
és envejós
y estranyament maliciós.
Com, sens empenes  1325
no pot servir bé y sens esmenes
a un mester,
lo bon matraç al ballester?
Bé·s veritat
lo que damunt està posat,  1330
que no va dret;
mas ja per ço no pert son dret
d'ésser matraç.»

Sobre lo quart dix: -«Aquest laç
me par molt fort.  1335
Com, per ser vell, se té per mort
jamés negú?
Qual ley ho vol ni dret comú
que axí sia?
Yo bé us atorch que stà·n la via  1340
y en lo camí,
hi molt pus prop que lo fadrí,
naturalment,
hi que no y val or ni argent
ni menys diners,  1345
ans, és forçat que los primers
vajen davant...»
De molts sospirs acompanyant
tot lo que deya.

Sobre·l cinqué dix que bé creya  1350
ser veritat
tot quant allí està posat,
y ab gran rahó.
-«Y aquest capítol per res yo
negar no·l gose.»  1355

Sobre·l sisé dix: -«No·m repose
molt en aquest,
perquè no m'alta lo protest
qu·elles hi fan,
que, si u han fet, tanbé u faran  1360
altres vegades,
car si stan ara gabellades
en no dir och,
ni·n volen may vista ni toch,
recordar-s'an:  1365
menjaran porch, hi mudaran
prest de parer.»

Sobre·l setén dix ésser ver
en tots los caps.
-«Perquè la salssa, per als naps  1370
mustius hi vells,
vella deu ser axí com ells;
y axí·s deu fer,
segons lo boix pendre·l morter;
car, lo qu·és clar,  1375
yo no u vull gens porfidiar,
puix ho conech.»

Sobre·l huyten, de sech en sech,
dix: -«Tot lo negue:
mas, com veuran lo que desplegue  1380
per la part mia,
conexeran sa strologia
ésser errada.
Com és açò garba ligada
que passe axí?  1385
No cregen gens exir de mi
a bon mercat,
que, puix que m'an denunciat,
és ja tot fet.
Yo fundaré tanbé mon dret,  1390
com és mester.»

Sobre·l nové dix ésser ver,
de larch a larch.
Bé·s veritat que lo seu arch
és ja molt fluix,  1395
hi, si tirant prou voltes cruix,
sens caplevar,
tan flach com és, basta matar
encara caça;
que si vellea jens l'acaça,  1400
ja per açò
no resta qu·ell nos senta bo
per a bé fer
més mal, que may nengun barber
sarzir poria.  1405

Sobre·l deén dix que y sabia
lo que y coneix;
que prou mals anys té qui·nvelleix
masa·n lo món,
car bé coneix que quants vells són  1410
ensemps ab ell,
són molt millors per a conssell
que per a brega;
però que tot quant damunt nega,
ho provarrà.  1415

Essent a punt ja l'escrivà
y aparellat,
puix fon del tot bé confessat,
y avien fet
ab compliment tot son pertret  1420
hi son lavor,
li dix dóna's caplevador
a la persona.


Fon donat Moreno a caplleuta
Puix altercat hagueren una stona
sobre lo punt de pendre'l o dexar-lo,  1425
ab tot que·l fur no u atorga ni u dóna,
puix que la part no stava molt fellona,
li consentí deguessen capllevar-lo.
Y axí cobrà Moreno l'esperança,
que ja del tot mig perduda l'avia,  1430
hi, demostrant dels vells la gran puxança,
no volgué dar una sola fermança,
ans ne portà una gran letania,

a demostrar qu·ell ne tenia
moltes hi prou,  1435
y ab molt bon dret, franques alhou
hi molt segures,
hi sens empaig netes hi pures,
sens reçelar
les hi deguessen refusar.  1440
Y, estant axí,
li dix tantost lo bon Despí:
-«E, donchs, què feu?
Hon és açò que vós dieu?
Hajam fermançes:  1445
vejam aquestes grans puxançes
que vós mostrau.»
Respòs Moreno: -«Esperau,
que yo y hiré,
hi més de mil ne portaré.»  1450
De continent,
ya bé prestat bon sagrament
hi homenatge,
ell anà fer son presonatge
partint d'allí,  1455
que, altrament, may lo Despí
lo y atorgà.
Mas, poch aprés, tantost tornà
ab gran furor
que paregué fos caçador  1460
que ve de caça,
que despeats porta a la traça
infinits goços;
o par que fos la fermamoços
ab lo bastó,  1465
portant detràs gran professó
d'allesiats,
de mal vestits hi destraçats,
hi desonests.
Y almenys veureu si són aquests  1470
semblants a ells,
que són donats per part dels vells
hi hòmens proms;
dels quals fermanses són los noms:
Johan Pantaix  1475
Ple-de-mil-anys, Martí Carcaix,
Nofre Panssit,
Jaume Ruat, Guilem Podrit,
Perot Ysagre,
mossén Sospir, miçer Puagre,  1480
don Ramon Fleuma,
en Matheu Sech, n'Alfonso Reuma,
mestre Rugall,
mossén Rovell, miçer Gargall,
en Lorenç Tos,  1485
mossén Jamech, En-pipitós,
miçer Laguanya,
mossén Humor, Vicent Migranya,
Andreu Moxell,
Gaspar Estopa, don Fluxell,  1490
miçer Postema,
Antoni Brach, mestre Quarema,
Felip Sardina,
miçer Exut, Cosme Ranyina,
y en Amargós,  1495
Damià Grony, Miquel Çelós,
mestre Tristany,
mossén Adzar, Domingo Cany,
Tomas Corcat,
Bernat Tramssit, Aloy Podat,  1500
n'Agostí Fluix,
Jordi No-puch, Lois Arruix,
y altres molts més;
los quals, venint adés adés,
s'i ajustaven,  1505
que poch a poch hi arribaven
darrers venint.
Y axí·l notari, scrivint
hi tocant l'acte,
fermaren tots en lo contracte  1510
com s'acostuma.
Y aprés d'aver donat tal suma
de companyons,
passant entr·ells moltes rahons,
ell presentà  1515
una scriptura, que donà
al secretari,
fent-hi posar son calandari
de continent.
Indice Siguiente