91
Vers inserit entre dos versos ratllats, un diu: en donar lloch / e sen ala fama. L’altre, menys llegible diu: e en publicar part desa justa fama (lectura que dóna F).
92
Tornem a trobar la lletra anterior, més redona. Sembla que el copista que ha actuat fins ací ha afegit text perdut, sembla també que és el copista que corregeix en molts llocs y els per ils.
93
Al marge: es duplicat atrás A cartes Dlxxxij. Barreja de lletres de diferents copistes, la cobla 1 diferent de la resta de la poesia.
94
Al marge: es duplicada atras cartes lxxxv.
95
El copista s’equivoca i comença l’estrofa amb els primers mots del vers final de l’estrofa anterior, després se n’adona i corrigeix.
96
Canvi de lletra.
97
Torna a canviar la lletra a partir d’aquest segon vers.
98
Canvi de lletra, només esta estrofa.
99
Al marge: sesten.
100
Aquesta composició concebuda en aquest cançoner com una poesia, en realitat és un fragment de la poesia 114: Retinga’m Déu en mon trist pensament, concretament vv. 41-92, encara que falten 4 versos de la darrera estrofa substituïts pels de la tornada.