Visor de obras.

  -f. 70r-  

Qui de per si ne per deu virtuts vsa be sera foll que pena pas sens merit hon mal fahents de llur malfet no penen los ben fahents de ben fer no meriten jason estats versemblants bons per fama  5 no pas en ver car per fama be fahien e per llurs fets lo mon los meritaua noy restal mon qui res de be guardone

Donchs lo mal hom als homens jatescusa cascu por ser tal com son voler dicta  10 tot estament son offiçi no serua nomsels prelats perdon me deu si peque Papes e Reys fins al estat pus mjnue fan lo quels plau mas no pas lo que volen Deu amador dintencio prjmera  15 es colt y honrrat dintencio seguona

Dret natural es que la primera causa en nostramor les altres preçehesca e quant se fa se faça per aquella e no vullam aquella per les altres  20 ellas la fi de nos elo principi enella es mes quen nos lo nostresser nos Jnnorants regiram aquest orde car deu volem no per si mas per altre

-f. 70v-

Deu no pregam ardentment sinon pressa  25 e quant volem gracia dellatenyer esom tan pechs quens pensam ell nos hoia e nostres prechs ab gran dret nos condapnen puix no hauem lintençio primera en ell / y apres/ a nos / enostres coses  30 anostres prechs ell ou hou dorella sorda e nons partim deuant ell menys de culpa

Nom marauell sils fets de deu sinnoren com los morals quj clars escurs <a>paren llur fonament es en nostres ventresques  35 per que nons cal escarteiar molts libres si <a>traves la fusta va laroqua rahoes gran puix naucher55 no la guja si per virtuts los homens no sadreçen que perdran donchs per forma de lur viure  40

Si deu no fos ne lo mon donas premjs per si matex hom deu fer bones obres car en ben fer lo bon hom se delita elhome reb de la bonobra pagua mas qujn deu nen si nos gloriega  45 mas vol honor gloria ofama foll es pensant que fent be les arengua e sino sap que treball no merexen

-f. 71r-

Segurs de deu son de llurs crim los homens en aquest mon puix castich no sen mostra  50 e ja los reys los potents no castiguen per quels han ops hin part algunals dupten si com lo llop la ouella deuora e lo gran tor segur dell pex les erbes axi los reys los pobres executen  55 e no aquells hauents en les mans vngles

No roman sol la culpan los princeps mas en aquells quj en mal fer los jnsten ells ja son mals y en mal fer los jnclinen per llur profit o per causa denueja  60 de nos matex pren lo mal causa prjma qujns fem senyors ab lo poder del princep encontraquells qujns son pars eguals fraires per fer nos grans donor o de riquezes

Doble anjmal es lom yls altres simples  65 per com son en ell son <les> dues natures si del que fa non complau almenys vna del tot es foll que de natura hisqua sino complau ala part rahonable olapetit sol qualtre nol dapnetge  70 foll es del tot sin ben fer setormenta per hauer ço quel mon als bons denega

-f. 71v-

Tals com aquells quj per la mar naueguen son desujats sils fall la tramuntana e van en loch hon la venturals porta  75 son enlo mon los homens qujn ell viuen puix la virtud no tenen per ensenya cascu va lla hon lapetit lo porta quj contra fa es foll que atrjbule puix que no sap causa per que treballe  80

O deu per que los que lo mon tribulen hil que volrran per null temps aconsiguen y aconseguit lur voler mes desiga si que james fam /se part/ de llur ventre com ne per que no demanen ab cuyta  85 si res pot fer de que lom se contente sabran que hoc e veuran qujls engana e contrasi per tot temps treballen

Per acabat foll se tendral pus sauj de son defalt haura mes conoxença  90 penedint se donant se acarnatge serujnt aquell quj no sap don deualla dopenjo falsa pren lo seu esser pres lan descuyt no es lo qujs pensaua fama y dines cuyda que virtuts fossen  95 los folls les han e saujs les pledegen

-f. 72r-

Res no es bo quel mal hom possehesca e com honors los mals homens atenguen los homens bons no les demanen e maiorment pensant los quj les donen  100 foll es aquell quel do del foll molt prea car ja no ha daquell do la stima ala final diferençia no es molta entre aquells quj vnes coses volen

La bona honor al bon hom no contenta  105 car lo bon hom en sos actes delita no es en lonor del quj lis agenolla si honor es be en aquell es quj onora e no en lonrrat mas lo seu be senyala e si noy es onor follas aquella  110 que lo bon hom de tot entot menysprea no pens per bo qujn tal bes gloriega

Gran rahom par que Deu nos auorresqua puix lo perdem per deu quj nos en esser quant los gentils los llurs deus adorauen  115 en llur error haujan gran escusa vehent aquells ab vull no sol de pensa e ver semblant quels parian mjracles aradoram deus dopinjo falsa durant aytant com los triguam conexer  120

-f. 72v-

A la virtud cuydam fer sacrifici quan<t> la onor hauem en reuerença e no sabem don fals onor pren força e ignoram don ver onor pren forma tota onor nos sembla ques deu tolrre  125 ne los sabens mes del entendre passen car fan onor als quj no la merexen tots som eguals al que deforas mostra

Affeccio y enueials bons guerregen enemjchs son donor e fama bones  130 e lignorant en quj ver juhis guasta quj seraquell que de llurs mans escape mes son pero los quj donor mal tracten que tots aquells quj la fama varien al vicios pus tost les onor dada  135 que lo dolent de fama no triumpha

No solament als pechs quj res nontenen mas aquants som lull nostrens afalagua si que vehent los fauorits hom onrra e tol recort com no son molt culpables  140 quj per leigs fets son muntats adominj onrrals lestat mes quel leig fet nols lleua donchs qujs lo foll quj per onor be faça puix la honor per fer be no satenga

-f. 73r-

Ignorantment al mon alguns be obren  145 per no saber lo qujls ne dona causa altres no tant mas peguament be vsen fahents per tal qeu llur ben fer se perden los primers son tenguts molt anatura ques fa ben fer per moujment quels dona  150 los altres son vers Deu e si culpables Jnfern viujnt e puix mort possehexen

Fastig adeu del quil mon no te fastig e del quj ha si daquell no saparta no solament es luny qujs en larmjta  155 mas tots aquells quj del barbull se lunyen lladres vist quj ab lladres pratiqua superbios quj per onor treballa auaraquell quj ab diner se bolqua lo lloch hon es lo mostra ser culpable  160

Dines onor no san per bones vies tants son los mals que per aquells treballen qujbonament en aquest mon pratiqua no pot muntar per los mals qujl empachen quj regjment vol de fer ben nos alta  165 o es grosser no sabent que si vsa amal afer lo camj pla nons porta per nous camjns y van y estranyes sendes

-f. 73v-

Sil hom hagues per leig fet vituperi que faraquell Caualler sodomjta  170 hauent pres grau deccelent home y aquell jaquex volent costum de fembra dalguns se sap aquest peccat orrible no veig senyal quonor los sia tolta quj no la tol don tolta deu esser  175 no la dara en part hon se merexqua

Ja no es crim qua la onor rebuie e ja molt menys en los homens quen fembres ans fa senyal con poch peccar enelles que lo maior ques pot fer en los homens  180 aços deu per quels homens son jutges passants dolor del crim quelles mes toqua amant asi lo mal daltre encarexen e simples fan llurs fets abomjnables

Reptar no cal de llurs vicis les dones  185 car daquells naturan pren vergonya quj nonten e passio lo força de son be y mal natura es maestra los tres pilars hon lo be dom sasenta esser no pot quen elles se recolzen  190 llur fonament deu esser la prudença e lo nom sol aells par salualtge

-f. 74r-

Als quj poder e saber han dapendre e de ben fer per fauor de natura en contra dells Deu pogra fer mjracles  195 com en pequar dela natura jxen simplament lom contra natura pequa en tot peccat puix ala raho pugna de tot en tot ala rahos contra com en peccar traspassa dom los termens  200

Yo guart lo cel eno veig venjr flames per abrasar la sodomjta secta hon es lo temps que tu prenjes venga de tots aquells quj natura ofenjen mjre lo çel quan ploura la justicia  205 quen temps passat entre nos habitaua e no veig res que daquest loch deualle en fe roman tot quant de tu sespera

O senyor deu equan ser aquet mostres Ja tarda molt com del mal hom not venges  210 yo so ben cert que della to esperes mas en lo mon bem sembla quet mostrasses vulles hauer pietat del bon poble punex aquells sients alts en cadjra quj del anyel volen la carn e llana  215 e son consents que feres los deuoren

-f. 74v-

Si dels estrems los homens no sespanten vicis comuns quasin virtuts sempenyen ja los auars passen per homens saujs los Cauallers per merquaders despachen  220 e los coharts lur grau donor no perden per be quel nom en los pits dom romangua als fets propis entenjment nos troba si peraquells per hon dines saiusten

No es desonrrat per esser auar lom joue  225 e que passas Tantalus en cobea si es dispost en ser franch essent prodich Ja li noura si tracta matrjmonj vell Jnnocent de be mas de mals abte Luxurios cubert eple de pompa  230 no pert onor nentre los pechs la fama quj son aquells sabens qujn deu lom esser

Que pot valer hom quendigne no si encontraquells qujn lo mon triunphen vehent los folls grosses eplen de viçis  235 etot lur be los ve per atriuença nonse algu qujl mon tant lo rebuje que lenderroch puix no sentjnt nos cansa mal dit jutgat pot ser mas nolempachen al atreujt lo mon camj li obre  240

-f. 75r-

Per mals migans lo mon sa fauor dona y en son despit los atreujts sauancen son auorrits equasil mon los dubta loch te cascu en lo mon hon sallongua no es raho el ordenador al seure  245 menys seuralgu sispera bon orde no contrafa la taula de peruça orde noy es mas error sempiterna

Rey no regex nels pobles obeexen no se quj es pus culpable al altre  250 degun estat al altre no jmpugne car no es algu que sa fi no desuje si algun hom es quj la regla rompa tan poqua part al tot punt no altera ab tot aço resta la regla recta ferma  255 vn oronell lestiu no denunçia

O gent del mon obriu los vlls per veure com no es ver lo que veritat sembla e que onors la gloria o fama per les virtuts per null temps satengueren  260 lo cobeios cruel fehint ple de pompa astusios jmportu sens deu tembre aquest aytal les gents per deu adoren elles semblant que fonts de virtuts mane

-f. 75v-

Lom que virtud ab sol entendre toqua  265 y en algun tant pot gloria consegre es conoxent ela fauor menysprea vehent los folls com en aquellatenyen nes tan bo que si los bons laujen no la volgues ab rahonablestima  270 no es tan foll quen estrem la cobeie lentendre ha mas a virtud no basta

O quan son pochs quj de general regla sapien fer als fets singulars regles e apliquar aquelles ala vida  275 e fer juhis jncerts enecessaris tots los juhis qujs fan entre los homens afeccio la sentencia ordena donch tinch per foll quj en florias munta per lo juhi quj tal jutge la done  280

Causan les gents desta error comuna puix en lo mon tal entenjment troben ans del hauer del ver la conoxença han engendrats habits de molts conceptes no ha molt fet qujm conoxença basta  285 mas lo qujl ha que la part bona prengua als homens flachs par obra Jmpossible per quab vll flach mjren cosa difiçil

  -f. 76r-  

Lo tot es poch56 / ço per que treballam puix consegujnt / hi el voler fart noes en lo volgut / lo defalt no es pres mas lapetit com en tal part gitam alguns desigs / acorren adelits  5 quel mouiment / no pot hom escusar e daltres molts / que sen pot ben guardar en contra nos / per nos son elegits

Per poch lloguer / treballam jorns e njts no se que fa / perdre hom si /edeu  10 molt per poch preu / se dona ço del seu perdent delits / per delits ab despits contra lo cos / es enemich lo mon delarma es / enemich prinçipal entre aquests es / nostre be o mal  15 donchs don los ve / amor quj ells confon

Diuersitats / de delit en lo mon son hanj alguns / nesesariament naturals son / laspeçie sostinent altres quempens / que natura nols don  20 mas son per hom / dopinjo stimats los quals per si / no han vlla valor car en senyal / de virtud es onor y57 els dines son / per estima trobats

-f. 76v-

Los homens / son axi foraujats  25 quonor dines / crehen ser be del hom ço es per que / lull nostre no veu com ala virtud / sien premjs donats e veu aquells / onrrats hauent dines lo loch noy es / elo senyal roman  30 e tant al mon / ha durat est engan que no sap hom / altres deus verdades

Vns delits son / dels altres homeyes la carn no vol / treball fam ne coltell e pels djnes / axi joue / com vell  35 se dona mort / e pert tots sos plahes e la honor / ab lo diner debat no pas tot temps / ans al diner seguex en camp sembrat / de dines onor crex tals son los deus / quel mon ha celebrat  40

Si be han lom / per lo mon latrobat dich ho daquell / quj no sab altre be e si te mal / axi pel mon li ve no en tot mal / mas en gran quantitat lo mon fa mal / dant entendre ben fer  45 e quant fa be / no es be verament aço nonten / lo quj viu grossament elo sabent / quj passio sufer

-f. 77r-

Ardit e franch / prudent justicier es lom pel mon / sens habit de virtud  50 aquest nomha / pel mon merescut per que nos veu / co que virtud requer bon fet requer / de be fer gran amor si aço y es delit noy fallira lantençio / dinteres noy sera  55 y58 el mon vol als / ço es bens y onor

Jnfinjts son / quobren ab dolor y ab jnteres / algun acte honest ells jgnorants / cuyden hauer conquest ja la virtud /ab gran dolor e por  60 altres epochs / entenen lo que fan e faran be / ab malantencio dant entenent / que lur voler es bo tots deuant gents / virtuosos seran

Sens nombre son / los quj tant no faran  65 volents portar / si molt be arreats no pensant als / sino com son mjrats y en lo publich / ab dolor despendran dela virtud / quen conseruar serueix tanta natura han59 com solament los plau  70 res no metent / en obra sils desplau sepulcre son / hon res lleig no parex

-f. 77v-

Lo be del mon / no es be quil conex lo saujl sap /e creu aquell lo foll sauj no es / qujl sap e no sen tol  75 sens acte honest / prudençia nos nodrex de saujs folls / yo fare mençio e daquells quj / saujs pot hom dir dels folls cuberts / e dels menys de cobrir dels perdonats / e dels menys de perdo  80

Seguons de molts / son lur entencio quel be del hom / fon en tres parts partit mas en apres / daço deu esser dit ques lo be / per vera openjo tant com hom sent ab anjma y cos  85 e tant com sent / ab lo cos solament e tant quant sent / ab mer entenjment del be çelest / daquell yo res no pos

Molts philosofs / en llurs escrits han clos ser profitos / delitable y honest  90 e tot quant es / que sia desonest no esser be / fora de tot repos lo be honest / sen portals dos ab si car per aquest / delit perfet sateny axi matex / atot profit sempeny  95 no desujant / de raho lo camj

-f. 78r-

Lo profitos / per que sesguarda fi lo delitos / djns si matex enclou tot acten lom / que deleccio mou porta delit /e nou cal dir amj  100 mas tot delit / profit asi no trau e pus comu / es delit que profit tot anjmal / participa delit y en lo profit / hom per la raho cau

Don se pot dir / quel be del home jau  105 en aquests bens / clohent los tots lonest mas es adir / ques lo be aquest e sil ateny / lo Rey elo esclau e hon esta / enlome assegut e que deu fer / per consegujr tal to  110 e quen ateny / per sa possesio e com per poch / lo vol hauer perdut

Segons per molts / e per mj es sabut tot quant que es / en va no es fet res los elements / etot quant que dells es  115 a certa fi / per sos migs han vengut repos ateny / segons quj es cascu no pus ne menys / que naturals promet en conseruar / si cascu es discret efet aço / no roman trist algu  120

-f. 78v-

Lanjmal hom / es anjmal comu toquant de brut / ede celestial diujnal brut per la carn / per larma diujnal e daquest be / molt mes sera deju e sera quant / la rahonable part  125 ates haura / sa fi per son obrar aquest60 es lo/ be / final hon vol bastar ab quel fals be / romangua vn depart

Cascu obrant / a be ha son esguart esap que mal / de tot en tot fara  130 mas per fals juy / algun bestimara plahent asi / per fer lapetit fart e no sera / sil be ver y defall car no roman / contenta la raho sino es be / mas per openjo  135 sin ha delit / nos lunya lo treball

Tal es lo be / que no es mur ne vall tingua lo pas / quel voler dom nos port per sa virtud / sens de hom lo acort lo tirasi / e sens altrentreuall  140 e dell han dit / saujs estodians quel qujl ateny / no pot cauren tristor lo philosof / aço pren per error dihent daquest / nostendre tant ses mans

-f. 79r-

Alguns han dit / quen les coses molt grans  145 lo contemplar / delles la veritat es aquest be / mas axi han errat altres han dit / quen les virtuts vsans tots han dit ve ver / e no cascuns per si lo be del hom / en dues parts se pren  150 quant veritat / lentenjmen enten e lapetit / a raho consenti

Del be aquest / algu no desenti que de persi / benahuyrat lom fa mas per complir /el que lom mester ha  155 dels bens forans / esens ells nos mesquj mas que del tot / benahuyrat no es daltra part diu / persi esser bastant entre be y mal / lom fa estar penjant entraygua y foch / sens fret o calt lan mes  160

De son poder / senequa so defes dient quen bens / forans es algun be mas lo qujls ha / del sobira no te per ells hauer / la part de mig puges ell vol tant lom / estrenyer djns sa pell  165 no pus hauer / que sa natura vol si alguns daquests / la fortuna li tol quel sobira / ferm esta en son castell

-f. 79v-

Sils bens forans / son mester ab aquell complir son be / al hom en aquest mon  170 menys daquests / lo be no es nj fon deserta es / sa propria obra en ell fortuna haura / en ell son poder llarch y61 el natural / comu atots los bruts son propi be / enell sera perduts  175 si aquells bens / en ell atant allarch

De aquests bens / veritat no fanbarch desser en hom / forans y enterios fama y dines / son forans e honors fills e mullers / e nomse si mallarch  180 los apart dins bellea y sanjtat e tots aquells / que natura dar pot tots son no res / amon parer e vot per ser comuns / e fora potestat

E aquest be / no es en hom trobat  185 e si trobat / sateny sens los estranys quj perdre pot / no te segurs los guanys y62 en perfet be / senten seguretat quj jutgara / si aquest be pot ser Sino aquell / quj es tot virtuos  190 car lome flach / vn pes molt poderos per tant alçar / no creu dell fort poder

-f. 80r-

Menys de delit / tal be nos pot l hauer ne lo maior / ques pot aconsegujr e res nol pot / per natura venjr  195 tant acordant / aquest lo fa saber picurus dix / ell esser lo delit aço es fals / mas es per conseguent sens lo maior / delit nos hom content son senyal cert / es fer lom aunjt  200

Saber nos pot / tal be sinos sentit e nolt sent hom / si donchs sabut no es lentenjment / sap be lo be hon es mes mas pel voler / deu esser elegit lom es mester /que faca vnjo  205 deses dos parts / la principal segujnt fahents tals fets / que sia obehint son apetit / sensual a raho

En est obrar / cau delectacio donant senyal / desser lacte perfet  210 sens lo delit / labit nos mostra fet car mostral cos / ser en rebellio clarament es / deshobedient fill quj murmurant / per lo pare treball si lapetit / lobedienca fall  215 ala raho / la pau es en perill

-f. 80v-

Damunt es dit /que virtud pren exill si lom obrant / obra per jnteres e per delit / que labit complit es e sens aquest / no val vn gra de mjll  220 mas si delit / es sola causal fet per jnteres / nomenar se fara nol cal pensar / al quj be obrara que va delit / etristor a mal fet

Al be obrant / virtud delit promet  225 y63 el mal fahent / si algun delit ateny no passa molt / que tristor lo costreny e nol defen / lloch publich nj secret ab ell se va / conoxença del mal quj per totemps / la conciençial rou  230 si es maluat / tant quen mal sa fi clou lo seu delit / adolorir li val

Plato volch dir / que bo nj comjnal no es d<el>it64 mas / hach molts enemjchs picurians posaren com jnichs  235 quel be del hom / eran delit carnal mas derrera / vench son dexeble matex quj anulla / vanes opinjons e del que dix / dona eujdents rahons y65 el bon delit / del auol diujdex  240

-f. 81r-

Delit e be / sol ordels departex delit es bo / en tots fets naturals sino en lom / quan passan los brutals car en tal cas / natura desseguex quant ha deu fet / seguex natural cos  245 lo cel el mon / los vegetals e bruts axi raho / met al hom jnstituts si les romp es / anjmal oçios

De quant fa lom / delit es ocasios car tot agent / enten semblar asi  250 per conuenjent / dela cosa per quj fa lo que fa / essent ne cobeios si be es ver / que molts actes lom fa quentre voler / e no voler se fan de quels fahents / porten voler penjan  255 mas elegint / a voler se refa

Si com dolor / contra delit esta axi fa lom / contrari alaccio de tot quant fuig / dolor es la raho tals passions / nostra naturans da  260 amor e oy / primeres presions son termenats / en delit o dolor asguart de be / lo camj es amor e per fogir / dolor veda rahons

-f. 81v-

Saujs no son / tots quj les questions  265 determenar / saben edar consells si contra por / son simple com anyells e ves delits / ardits com alleons saujs aquell / quj sap si consellar enuers lo be / quj propi es eseu  270 prenjnt aquell / jaquint lals en releu mjrant los folls / en lo mon tribular

Saujs son dits / los qui poden justar onor dines / e fauor de grans gens e son vilans / de cor emal sabents  275 que res del ver / no sabrien pensar cuydant ser saujs / ells son astuts poder hauent / deser bons son maluats aquests aytals / no seran perdonats pel sauj hom / quen sa fi es venguts  280

Molt son errants / dignorança vençuts altres quj son / errants jgnorantment gran causa hauents / de llur defalliment penedint se / del cas hon son cayguts tots aquests son / sens culpa llur peccats  285 no lignorant / que per culpa no sap raho sera / que perdo no acab e si aquells / sens llur culpa errants

-f. 82r-

Aquells son folls / qui son llurs bens guastants menys de seruar / manera en res del llur  290 parlar de tals / larguament yo no cur mas daltres folls / sauiesa mostrants comprant molt car / treball dolor e mort per guanyar poch / encara ço no cert pleguats al loch lo / troben tot desert  295 clamants del / mon eaço ab gran tort

Axi com lorp / no trobab lull deport66 per que noy veu / per falta dun gros tel e tolt aquell / per veure terra y çel ne pren aquell / quj dentendra confort  300 en veurel ver / eper mal apetit es ignorant / que lo mal jutga be lincontinent / per passion tal ve lintemperat / en fer mal pren delit

De semblants gents / esta lo mon fornjt  305 entals recau / la maior part del mon quals son aquells / quj daquests no son lo dat a Deu / y el de natura exit en general / el incontinent enten mas ja no sap / com lo passio lo prem  310 ell sap lo be / e va per lostrem lintemperat / nol sap edonchs nol pren

-f. 82v-

Encadenat / deu ser quj no compren que tota res / deu ser jaquit per deu mas escapant / daçi tot home creu  315 que altre be / lo cor del hom encen del be aquest / es de maraujllar com se pot fer / quel cerch fals lentenent en part hon fi / elo comencament ab la raho / pot be desi lunyar  320

La maior part / del mon no pot amar lo be honest / per que be nol perçep qui es aquell / qujnpasciença rep tot67 son be dins / si puscastar e per virtud / al be sen aconsech  325 e quela mort / no deu hom auorrir e que onor / ebens son de jaqujr e de aquells / quils amen que renech

Sauj efoll / cient e home llech en algun be / sasperança met  330 e sil honest / llancat apart tramet de falsos bens / les forcat fer aplech segons quj es / tal fi li <a>parra lo temps el loch / la disposicio li mudaran / sa mala opinjo  335 james en ferm / sa voluntat haura

-f. 83r-

Lome auar / son ben dines esta y en lo delit / del cohit lo fembrer lom ergullos / desiga onrrat ser mas entre si / aço diuers sera  340 molt hom auar / lo llogre te per mal e vol robar / en plaçes ecamjns si bels auars / volen guany a part dins en lo guanyar / vn daltres desigual

Lom ergullos / vol ser en general  345 onrrat llohat / mas en divers cascu vn vol ser dit / franch ardit pel comu altren saber / creu esser son cabal altren virtud / del cos o bell cantar tot aço fa / qualitat de semblant  350 e per saber / del hom quj es triant entraquests bens / qual per mjllor li par

Neçessitat / fa la fi cambiar car lo malalt / en sanjtat la met lo sedeiant / diu quen fartar la set  355 lo pobre hom / en hauer creu estar lo flach elleig / fort vol esser e bell tots aquests bens / ans d<h>auer <h>angran preu del be honest / no pot fer algul preu sinol prudent / quj possehex aquell  360

-f. 83v-

Del hom sabent / es dret quem marauell que es aço / que de tot seny lo trau com no conex que / foll es mes quesclau volent delit / lo pert per mal consell car natural / passio ell noli mou  365 tals desigs son / trobats dopinjo per no vsar / lo delit de raho sa voluntat / cerquant son bels enclou

Nostra raho / aquests delits enclou nols vol la carn / ans aquells auorrex  370 quj mes de prou / ha com voler li crex a desigar / ço qua la vida nou quan lom de poch / em pau munta senyor que li plau mes / per tot temps traballant obrant mals fets / nulla virtut vsant  375 no sperant / sino falsa onor

Delits del cos / no son de tanta error car nos algu / ques lunye lo començ nestant en carn / lur delit res no venç laspecia dom / daquells trau sa valor  380 sobres volguts / nostrarma nabit ve e vol necces / per sanfinjda part en terme son / ede llur termels part fer los vol grans / natura nou soste

-f. 84r-

Donchs al sabent / qujna sperançal te  385 en los dines / e onor de mal loch no dich sils ha / que com a serp nols toch nos don aells / sabent com no han be tant com dines / lo cor dom res nostreny en cor auar / algun be no sassiu  390 ne pot hauer / amich hom altiu quj peccan tot / o quant de be ateny

Donchs quj dira / daquell hom hauer seny quel propi be / per mal accident car per hauer / fauor de folla gent  395 a gran despits / e vergonya sempeny no venç prjmer / de trobar se vençut e seruex ans / que no sia serujt e pert plaer / ans dauer lo sentit e sil ateny / ab dol es retengut  400

Cell quj no sap / quen obra de virtud es vn tal be / donant delit perfet e quel desig / per als nos satisfet nom marauell / quem sia rascut com veu que res / nol basta contentar  405 e nos pot fer / que son desig castich e de tal be /veu tot anjmal rich y68 el ques senyor / quen haia pobreiar

-f. 84v-

Si entre los bens / forans lo vol trobar y69 els natural / e nol pot consegujr  410 en esta error / aço loy fa venjr com quantitat / pensa quel deu fartar e james fon / vn hom tan bell efort onrrat erich / que per ço fos content segons que vol / ha lom contentament  415 no seguons quant / si be y halgun deport

En la onor / ha be com fa recort dela virtud / mas be no ha per si son be esta / en quj la fa y aquj es dat siu val / sino tots reben tort  420 lonrrant ha be / com al bo fa onor lonrrat na mes / com onor merex e la onor / algun tant voler crex e si les tolt per ço non sent dolor

Onor es bo / quan nol seguex amor  425 mas plau al bo / pel moujment prjmer no sesten pus / car virtud no sofer ques delit hom / en estranya valor mas ques dira / daquell entes maluat mes si es vell / cerquant fauors ebens  430 en tot barat / esperons ha sens frens no conexent / tenjr camj errat

-f. 85r-

Del home pech / no so marauellat puix no sent res / defora de sa carn del home sabent / se coue traurescarn  435 quen son saber / sia tant enganat perdent asi /edeu y el mon no guany que conexem / tan sauj etan bo que mal e be / no sen diguab gran so e donchs al bo / de fama poch li tany  440

Foll es aquell / quj lo bon home plany com nos preat / del poble malastruch ja no es bo /emes pech es que ruch quen tal fauor / ede fortunas bany planyer se deu / lo bo com no te loch  445 dexecutar / sa famosa virtud e quel poblas / se trobas sort emut anant badant / algun bestial joch

Poble yo dich / a Rey pehons y roch duch caualler / juriste menestral  450 hauens per be / lopinio general quen la onor / edjnes tot be toch e sobre aquests / son vnes poques gens dients quel be / es enuergonya hauer altres tanpochs / dients questa en plaer  455 menys de hauer / daltre be sentjments

-f. 85v-

Per donar fi / a mos breus parlaments pens lo bon hom / qujl lloha ede que e si bon hom / lo lloha ede be haian delit / restrenyent bombaments  460 gloriasta / en conexer asi ple de virtuts / eno llohat de folls daquells neu dich / quj estan cadena colls mas dells sabens / que ignoren sa fi

Vaia cerquant / lo foll grosser mesquj  465 lo seu delit / entre los populars car tot semblant / se delitab sos pars e no demana / adegu lo camj si les mostrat / camj no girara mas no jra / ab tan acuytat pas  470 si donchs nos foll / quen saber no bastas qujn es lo jorn / que menja alegre pa

Per quel valent / home fastig no ha com l veu lo mon / pels dolents possehit e per que vol / daquells ser fauorit  475 no es dalt cor / quj tras tal fauor va magnanjm es / lo quj <qui> lo mon ten menyspreu e molt mesquj / lo quil pensa serujr e com aquest / los veu contrauenjr que fa lo llas / sospirant lloha deu  480

-f. 86r-

Hon virtud es / la veritat se asseu e la raho / ab aquestes saiuny hon vna es / les altres no son luny delles no sap / quj nols dona ygual preu la veramor / es dada als lochs on son  485 e lo reues / al quj sen troba buyt lom quj nes menys / es arbre menys de fruyt oms en bells ort / son los homens del mon

Aquellamor hon venus ha sa regna70 a nostre cos ensemps ab larma guarda a molts plaers edolors no es tarda en cor honest moltes vegades regna troba lo seny subtilitats enfosqua  5 e sa dolor durment hon ella vella solaços vol eprestament la cella quj nes plaguat la raho te molt fosqua per que no pot honestamor percebre dardjment no pot sentir la llebre  10 Los apetits sensuals alarma liguen donchs tots aquells que del tot Venus tira molt foscament llur entenjment mira per los cechs fochs quj lespirit abriguen los escolans de quj venus es mestre  15 lo contemplar jaquex en prenjnt lacte voler no cast execudor sens pacte domda cos brau domestich fal campestre fahent sentjr mo passio molt estrema jau en dur lit en hom de vida sema  20 -f. 86v- Lamor qujns ve tota <de> part delarma en les virtuts y en lentendre sendreça aquest voler simple deu lo adreça e pot fer tant que tots altres desarma pero en mj trobant loch tots caygueren  25 mogut cascu perla sua semblança dos colps senti donals cascu sa llança actes cascu dins mj cometeren lu dona llum per si laltre tenebra etots justats salut delit e febra  30 Deu lesperit de gran salut abasta en mers delits passions nol conguoxen al cos mesquj sens fastig nol afloxen no pot sentir de si lo mal no tasta tant quant lo cos sa passio gran llexa  35 del espirit es la preso pus ampla e ses virtuts epotençes exampla si que no veu tras paret mas per rexa sa puramor en jnteres nos causa e la del cos es curt sa causa  40 Yo nom defens que amor mj no tente daquel voler que arma y cos abraçen aquest voler mes natures latraçen per duas parts me vendra qujm contente axi com lom pot mes gloriatenyer  45 quan nostra carn ab larma sera junta amor amj en grau delitos munta quan dos lligams arma y cos han estrenyer car moltes veus lu per laltres presona e nos tan fort lamor dela persona  50 -f. 87r- Quant al meu cos amor lo desempara per quel poder daquell ve ason terme en puramor lesperit meu conferme en aquell punt resta ma raho clara tan gran delit sent en aquellora  55 que los delits del cos en fastig tornen e quant del cos forçes amj retornen en lo començ lo meu espirit plora e si del tot mon cos en força torna en son delit mon espirit soiorna  60 Aquellamor per quj ma carn sinclina compliment sent dels bens que venus liura laltra maior edesta no deliura lo que merex noha y amar no fina lonestamor pero es qujn fa viure  65 lentenjment daltres bens no salegra hon sera donchs vnamor tan entegra quen ella hauer de mals sia deliure amant amj per consemblant manera lo meu delit cau en aquesta espera  70 Mon esperit contemplant se contenta e dintre si vna persona forga della no pens braços peus mans ne gorga car tot semblant altre semblant presenta solament vull della tan clara pensa  75 que res de mj nol fos cosa secreta abta y sabent e damor fos estreta lo contra fer prengues en gran ofensa de son voler volgues esser çelosa e que per mj ves mort fos anjmosa  80 -f. 87v- Mas per que deu larma de carn abrigua los fats volens contramor no ser solta e per null temps raho no la na tolta ans tot contrast ha per cosa nemigua tant es ma carn al delit enclinada  85 dona no veig quem alt que no sospire en possehir sens fi aquella mjre de tal desig marma es passionada e ma raho de grat yo la perdria sim fa esment quamor perdre poria  90 Si com aquell dela pensa tan vana quen aquest mon lo be sobiran cerqua y ab gran enginy en grans delits fa cerqua e veu mols mals en gloria mundana ne pren a mj quamor deifique  95 si que daquell contentament vull traure se que no pot lo quel deman bestraure no troba loch hon sanfluença fique loch es no ferm hon mon delit desig reposa desemparar masperança nom guosa  100 No conech hom que sens amar persona coneguamor e per deu lo confesse yo so aquell que per nengun temps sesse dimaginar en ell e res nom dona desig me fa en laspernaça jaure  105 dormjnt tan fort que raho nom desperta assats amj es causa descuberta que puramor no pot en dona caure mon delit es vida contemplatiua e romanch cast deuallant en lactiua  110 -f. 88r- Ladonchs lo foch damor be no samagua e los meus vlls publich lo manifesten e les dolors mes sanchs al cor marresten acorrent lla hon es donada plagua los meus desigs de punt en punt camuje  115 e la dolor no troben vn lloch certa ma cara es de sa color jncerta cerch lochs secrets e los publichs desuje llançmen lo lit dolor men gita fora cuyt esclatar mentre mon vll no plora  120 Los menbres flachs soptos moujment muden lo cap al coll es carrega fexuga la gran calor dintre mes venes juga perills vinents amon sentir secuden pert lo recort deles coses passades  125 e lo meu cos me vist sola vergonya la cura gran damor tots fets me lonya e no sent sesten sinon coses pensades lexecutar lo meu desig lesforça e no se que venç aquesta gran força  130 Axi com lor sobre paper se posa segons sera la bona omala sisa tal semblant cas mon pensament diuisa daquestamor segons en quj reposa si com lo foch tots humjts li contrasten  135 e los cechs lochs sa força obehexen axi damor ses jnfluençes vexen etots aquells hon sos poders abasten tant fa com pot fer la personamable hauent tant loch en nos L com lo diable  140 -f. 88v- En lo delit quarma y cos desigen fenex delit si compliment ybasta mas los delits que larma sola tasta son duradors car james la fastigen e assi com lom quj la mort loncorre  145 larma dell viu ques dinfinjt exida e laltra part en lo mos es delida car lo finjt en tal cas no la corre axi lo cos fa mortal amor esser e larmab ell no mostra son dret esser  150 Si com larnes daçer acolp sengruna e lo de ferre vn petit colp lo passa quan son vnjts nols destru res llur massa daquests mesclats surt mol gran virtud vna axi amor subtil y enfinjt tempra  155 la finjtat dela del cos y aujua en cert cas mor nostramor sensitiua e lesperit junt ab ell se destempra amen ensemps e lesperit sols ame per que tot lom nos trop quen res desame  160 Los homens llechs quj per amor sençenen en fets diujns ab jnfusa sciencia e sos costum acreure tots amenen diujnal es llur gran jntelligença donchs si damor algun parlar mescapa  165 que la raho nol lohe nel aproue no sialgu que los meus dits reproue dels grans secrets quamor cobrab sa capa de tots aquests puch fer apocalipsi yo defallint amor fara eclipsi  170

-f. 89r-

Fi Lo mon finit lo sol e luna y signes no correran per lo cel ne planetes per obs daquells los ha deu fets efetes y el defalljnt cessen lurs fets jnsignes tot en axi si daquest mon traspasse  175 aquell poder quen amar nos enclina caura del cel car pus hom nos afina en ben amar ans cascu vieg ques llasse si amor veu querrant sens profit vaia enuergonyit yo creu de son loch caia  180

Nom fall recort / del temps tan delitos ques ja passat / pens tal no venrra sil conseguesch / merçe non fallira car pietat / fet haura pau ab vos preareu mj / qujn temps passat preaueu  5 e confessant / queus dolrreu de mj ara queus am / plus que james amj tornau vos lla hon de primer estaueu Plus que dabans me trobe desigos e lo desig james en mj morra  10 car per sa part mon cos lo sostendra lentenjment nom sera despitos vos desigau ame quj desigaueu per tal voler del qual yom contenti ara queus am plus que james amj  15 tornau vos lla hon de prjmer estaueu -f. 89v- Comportar no dech les passades dolors car poqua fe per vos tost y sera quj menys damor altramor no sentra car no ha esguart lo rient al ploros  20 si ben amant lo terç dun jorn passaueu hauriau gran del que per vos passi ara queus am plus que james amj tornau vos lla hon de primer estaueu Reclam atots los meus predecessors  25 çells quj amor llur cor enamorara elos presents els quj naxera que per mos dits entenguen mes clamors e si en vos conexen quaiustaueu mal grat haureu del que fes vn mati  30 ara queus am plus que james amj tornau vos lla hon de primer estaueu

Tornada Plena de seny sil cor mescarteiaueu trobareu clar queus amare sens fi ara queus am plus que james amj  35 tornau vos lla hon de prjmerestaueu

Lome pel mon no muntan gran valer sens hauer bens bondat linatge gran mas ladenmig val mes que lo restan e no val molt sens los altres hauer per ellas fan les dues molt prear  5 car poder val tant com es mjnistrat linatge val aytant com es onrrat la valor dom ho fa tot graduar -f. 90r- Mas no sera lom saben de sonar sin algun temps no sonasturment  10 car per voler sonar lo nom nos pren mas lestrument sonant be acordar tot en axi lom <com> quj71 dins si val pobre de bens ede vila linatge no tels arreus per mostrar gran coratge  15 en la virtud ques nomena moral Son e seran molts dun altre cabal hauent molts ben e dalta sanch fauor e valent poch han la part no mjllor car sens lom bo quant por hauer es mal  20 e moltes veus ha la culpa natura car fora bo tal que valer no sap nengun saber no pot viuren llur cap sens culpa llur de valer han fretura Entrels estrems al mig virtud atura  25 molt greu dobrar y entre pochs conegut per ell saber nos hom per bo tengut mas fets obrant forans dins tal mesura aytant es llarch lom menys defer larguesa com es escas sino fall en despendre  30 viçis virtuts per actes fan apendre apres lo fet es lur potença presa -f. 90v- Nos conquerran virtuts per granabteza ne les hauran poetes per lur art han les aquells metents vicis apart  35 obrant virtud per amor de bonesa res no dubtant viciosa vergonya mas solament amant virtuos preu e lome pech en aquest banch no seu e quin es luny lo gran deljt se lonya  40

Tornada Lir entre carts tot temps fare ma ponya que la dolor james de mjs partescha e no penseu que mon cas enferescha car maior dan merex ma grant vergonya

Yo contrafas nau en golf perillan72 larbre perdent e son gouernador e per contrast de dos vents no discor los marjners embadalits estan e cascu dells la sua carta tenta  5 e son discorts en llur acordament vn volgra ser prop terra passes cent laltre tan luny com vent pot dar empenta La voluntad ab quen la mar fuy mes fallida es epogram fer aiuda  10 ja ma raho de son loch es cayguda mos pensaments contrarjs man ates jamos desigs no saben elegir vida ne mort qual es la mjlloria naturam mj vsa de maestria  15 e pren la mort per maior dan fogir

Tornada Plena de seny nos pot ben sostenjr vida u dolor sens pendralgun spay lo meu desig se conuertex en glay quant me recort que res vos haia dir  20

  -f. 91r-  

O mort qui es de molts mals medeçina e lo remey contra mala fortuna encontra mj haies lley eno çuna puix vinch atu lorella mj enclina mas defuigs al hom quj atu crida  5 anant aquell quj del encontres lunya per tun contrar njt ejorn faz ma punya per fer plagat de ta dolça ferida Ma dolor gran no pot esser perida sino per mal quen quantitat la passe  10 per altrafany no crech mon cor se llasse e sia tant quem do pena enfinjda trobant mon seny fins que dolor no senta lladonchs remey yo pens aconseguesca altra dolor me plau que sia fresca  15 o prech la mort que morjr me consenta Limaginar per null temps nom esmenta altra dolor e que apert no sia adonar plor perdent totalegria fuig deles gents nom plau que algun senta  20 deman de vos que de mjus vullau dolrre aço deman que lleument pusch atenyer e no es poch ab que nou vullau fenyer gran part del mal vos me poreu disolrre -f. 91v- Dona tal sou que per vos me vull colrre  25 tots los delits quel mon als jouens dona a vostramor lo meu cor sa bandona lo vostre cos per deessa vull colrre e si daço ves deu comet offensa yo men confes apenedir no baste  30 la gran sabor del penjdent no taste la vostra pens fer de verjns defensa Tot lo reues muda ma vana pensa preguant vos molt que mj no vullau planyer e si resclus la gent me veu complanyer  35 de sos delits me pex amor em pensa amor amj tan comjnal se mostra que fa que foll quj de mon mal se plangua e donchs enug de mj nous ne atangua ma fort dolor sera menys sens la vostra  40

Tornada Lir entre carts amor los mals me mostra tots quants venjr en vn amador poden reb los mon cor tots quants en pensam roden e quant los call aquella es lur mostra

  -f. 92r-  

Cobrir no puch / la dolor quim turmenta ueent que mort / son aguayt me descobre lo camj pla / deperdrel uidam hobre etraurem uol / del mon sen dar enpenta cartot primer uirtut / del cors matolta  5 Ja mos cinch senys / no senten lo quesolen los apart dins / degran por ja tremolen lentenjment / defolia tan solta la uelledat ualencians mal proua eyo nose / com faca hobra noua  10

C O mort qui tols / atot uiuent la uida tu est dolor / atota humana pensa atu no tem / qui entu james pensa equi endeu / auoluntat hunjda entraquests dos / estats es tot lo pobble74  15 de passio / parteix odefollia etembre torn / tant quens es dolentia e puix lapert / mas nom ne d<e>part nobble eyo confes esser / daquest nombre ene per temps / que deporyom asombre  20

C Qui pot saber / quant est abomjnabble destroynt quant / nos atorgua natura hoc y tot co / quel mateix se procura fent racional / per uirtut lo sensibble delitantse / tant com delit delita  25 car dehun poch / tot hom delital mire los bens forans / qui porten plor eriure en lur poch be / demal porten sospita mas aqells grans / e propis tufasperdre tu as ja fet hun bon hom fer esperdre  30 -f. 92v- Donchs quj sera quel cor Noli tremole veent que tu / litols dehome lesser qui pot pensar / ladolor del desseser edetant mal / qui es lo qujs console tots quants bens son / morint hom tu anules  35 efac morir / aquells qui absi porten la uida dom / edaquells <qui> conforten grans benjfets / tu destruus abtes butles quit uol mjrar / ab uista sensitiua quant mes ben ha / detu mes se squjua  40

C Detots los bens / quedona la fortuna si tols aquels / no sen deu lome dolre carmenys detu / yols ueig amolts tolre quils donal tol / enoya culpalguna tu sens res dir / destruus quant ella dona  45 tement a tu / en res hom no reposa ab tu ensemps / noyal mon bona cosa plaent pensar / prop detu nos condona tu est dolor / que totes dolorpasses tu est al hom / com al cauall mordaçes  50

C Tots los bens tols / defama gloriosa edehonor / degudament guanyades eueurensi / mortals uirtuts justades faent en lom / la pensa delitosa apres daco / qui pot donar stima  55 alsobiran / delit queu surt delobra felicitat / per propi nom lin sobra efa que nos / prob del cel nos arrjma nons hi fantrar / mas noy entram sens ella edestruynt loms / tu destruus aquella  60 -f. 93r- Com pus sobtill / es nostra conexenca pus dolors / es ton cruel dampnatge lom quil sentir / elentendre saluatge no sent delit / no demal sofirença damor nos ue / la dolor que tun dones  65 perquens tols co / que nostre uoler ama no sols honors / fills riquea efama mas l tot lobe / que senten les presones ta fort dolor / ab lo sentir jutgada trau detot seny / quant es ymaginada  70

C Lobra sera / enlesguart demolt gasta perque nosplich / molts cassosenquenstoques en compte son / les pedres delles roques mas dir tos mals / lengua dom no abasta dones dolor / abdelits / acostada  75 loqui la sent / no conex quetalsia aquesta es quant parteix companyia entrels amants / qui anuida mesclada quant los delits / semembres della ujda eta tadolor ab delits es sentida  80

C Diuersitats / dedolor en lo mon portes acos deue / seguons que anos trobes ton mal es tant / com lo delit quens robes perco tostemps / nom decruel reportes tansolament / alqui adeu spera  85 no follament / mas per sa bona hobra tu bona est / alquin tu gran be troba anant en loch / hon es sabonaspera ab tot aço / noli desplau lo uiure equant li uens / nos aparella riure  90 -f. 93v- Passats son ja / los qui mort desijauen perconseguir / gloria en laltre segle emolts antichs / quils fon la raho retgle en hobrarço / quj peruirtut obrauen carnals delits / fan alhom lamort tembre  95 puix son aquels / quen molt natura plaen los del compost / plaen hoc hi desplaen elur ecces / la raho uol quens membre esils repren / etolraquells nobasta ga sens lamort / per aquells dolor tasta  100

C Lo pus delit / quepels senys homens senten be atemptats / la dolor nosi mescla elos que son / dentenjment sens mescla que lo ecces / no toquen ne consenten quant al millor / estat daquest hom munta  105 lo teu recort / lur delit dolortorna e donchs quan mes / si lanjma contorna dins en lo cors / eper exir apunta jaqujr sonbe / etant quant hom pot rebre en semblant cars / lo leo torna lebre  110

C A tu no tem / qui not partex la pensa carpassio / basta leuar la suma falochalacostuma axi matex / basta leuar la suma que hom nodeu / tembrel que nos defensa entu pensant / los delits no deliten  115 no delitant / pert selamor deujda ladonchs uirtut / setroba enfortida los sensuals / enlo comenc despiten deques nodrex / huna terribe bregua eno fapoch / lo qui auencre plegua  120 -f. 94r- Axi com es / pintada la fortuna ab dos esguarts / hu trist elaltre alegre mjrantlo trist / restal cor dome negre per altresguart / noy ha dolor alguna axi detu / quj ab seny ymagina  125 no es dolor / que entu no feneixqua equi trobar / te uol dolca com bresca no li faldras / edemals medeçina ede saber / entre dolcay amargua yal desperat / sit requer tu est largua  130

C Ja son estats / qui tals nuncat sentiren emolts uiuint / ta força han prouada alur semblant / ueent te acostada eton poder / debon grat obehien ela raho / persa uirtut los forca  135 deferse forts / puix larguament ybasta algu daquests / mescladament te tasta lo decorflach / no creu aquesta força mas aços uer / quel saui no espantes caure nol faç / aterral decantes  140

C Mostrar uirtut / sens en deu esperanca basta que mort / ab ardiment samprengua ab molt delit / mas non tant ques estengua tolre dolor / mas adonar temprança tal quel delit / la dolor sobrepuga  145 deques atteny / gran delit sahora tot elector / deleccio senuga car lesperit / prompte lamort pendre mas lo compost / nos pot atant estendre -f. 94v- Dret natural / es que lom lamort tema  150 axi mateix / arahons contra quella tot quant que mor / adolor separrella car se corromp / edonchs lapus estrema la part del hom / que lamort senyoreja porta dolor / perla raho sus dita  155 per lesperit / que no se delita en fer contrast / o perles cosa leja sens lesperar / profit dalguna cosa semet amort / persa uirtut dins closa

C Sens interes / dehonor eriquea  160 odaqlguns bens / fora deaquell propi lom contra mort / esser no uol repropi ans remetra / gran perill sens ferea en loch secret / hon du es secretari lo leo fort / comet obestia fera  165 operil gran / dequal seuol manera almenys no fuig / sin ones uoluntari esim defuig / dolor apres lagreuga esi te fort / engran delit alleuga

C Los qui perills / anpergloria uana  170 oper gran bens / o per delits atenyer o hira fort / los feu amort empenyer tots aquests han / gran causa quils engana altres son ga / qui per uerguonya sola cometen fets / los quals ab dolorpassen  175 esi del fet / bona suma leuassen gran es lo mal / epoch bels aconsola quj per moral / uirtut / lamort asagen aquests hiaquels / an camj per hon uagen -f. 95r- Delit dolor / dins aquests secombaten  180 auent aquell / quin lome part mes troba los quj no han / deuirtuts uestit roba co perque fan / errat per dol esclaten puix que lur fi / en mans daltri an messa uolent degast / honor erraua fama  185 lur bon uoler / penga deflaqua rama com delur fer / james en paguatessa molt fan per poch / eaquell poch lo<s> tolen los jgnorants / y los qui enueja colen

C Aquell grau dequj / per sa causas guanya  190 elo delit / deuirtut fortalea causa liest / els destrems sens perea car morint lom / per quant al mon afanya co es gran fet / que mort quj tot be bemata fora lonest / lom espere decara  195 yoc y la fi / queu ha guanyat encara puix apres mort / no cobrara la data co perqueu fa / es fi mas darrera puix apres mort / lamajorfi espera

C Los qui lamort / per qualquesguart arrisquen  200 o certament / aquella elegexen alguna fi / bona o mala conexen creen serbo / com la uiday confisquen es ueritat / que lom qui mort arisqua emenys desguart / ofen natura bona  205 quj en lo cor / del hom ualeros sona quel pren desi / per la mor nos desixqua edaquest es / hom matey lo uerjutge enoy ha quj / pus dretament lo jutge -f. 95v- Daquella por / quels senys dela mort senten  210 eles rahons / queu contra dellas funden tots los escrits / dels passats ho abunden perco no dich / los mals que si asenten elos confort / quel uirtuos y apliqua yo no reçit / nj coses permj lestes  215 deseneca / emoltes altres gestes quel cordel hom / contra mort fortifica co que lom sent / per la mort no sescussa lo sentir com / delanjmans acussa

C Qui sols delit / odel mon tesperança  220 sis dol com mor / prestey la pasciencia alqui seruj / ab treball o scienca don li remey / puix ha enel fianca lo qui es tal / deu esser marauella com ans del temps / lo corno li esclata  225 ueent que mort / lanimat cors limata ne ha rahons / desforc encontra della car deuirtut / moral no pres lofici al cors almon / aseruit com aniçi

C Ymaginant / es lom entres maneres  230 esegons uiu / per la uida bateja nom de brut pren / si uiu es uida leja si moralment / costumes adom ueres si sobre hom / passa la sua uida es mes que hom / en angell lo transforma  235 segons que mi / depor demort pren forma sabent que part <pert> / edubta la exida molts son perdents / queu auer pornouenen per que dinfern / no creen que alli penen -f. 96r- Qui pora dir / ladolor quj turmenta  240 lo peccador / quant ala mort sacosta perdent lobe / ques ueu esser decosta etem anar / hon delit nosesmenta si com almon / lo senys sedelitaren tots sedolran / auen exces contrari  245 eper tostemps / car es tancat larmari on son tanquats / aquels que dins entraren dolent setant / com fersepot ques dolguen no sperant / que la dolorlos tolguen

C Daquells odich / quin ley donada uiuen  250 tement jnfern / eparadis esperen dels auents ley / ebe nola cregueren perdent lo mon / delaltre no sesquiuen ede aquests <sesdeue> / morals uixquen mas los demes / en uida uiciosa  255 la mort los es / aquests tan dolorosa segons lo be / quels aparques desixquen saujs antichs / en aco discordaren ediferent / dolor entrels jutgaren

C Qui pora dir / que la mort mes lagreuge  260 oquin uirtuts / morals uolch son be metre donant limes / quel mon no pot prometre miro sens por / asegurat degreuge oquin deljts / sensuals / molt abunda ab altres molts / honors grans eriquesses  265 mescladament / ab dolors entorn messes don torn atras / lo qui molt si profunda yo prech atots / quim uullau dafany traure aqual daquests / la mort deu mes desplaure -f. 69v- Perdelitar / los homens uida uolen  270 esens delit / en lo mon no treballen oquant daquest / lo uiure los atallen tant an dolor / com delit auer solen donchs puix major / delit lo sauj prengua enson hobrar / perconseguent en uiure  275 en major grau / dedolordeu asiure quels menys perdents / emenys delit atengua loqui delit / ach abdolor embolta ja ue atemps / preguar per uida tolta

C Tants son etants / los mals que mort atraca  280 naturalment / al cors earman semble que yom penit / dels que asi assemble pochs son segons / los que lamort abraca per que dire / dels que lamort aporta al hom quant mor / etem mes que no spera  285 aquest es mal / de diuersa manera qui tem aquest / en laltre sedeporta mas ha remey / econtra son dampnatge la caritat / que nol sia saluatge

C Qui en uirtuts / morals auida feta  290 e conseguj / lo be dom per natura fe caritat / nedesperanca cura com anjmal / hom feu uida perfeta tot fon dins si / euixquen alegria menys desentirlos mals que altres senten  295 com uench amort / ses penses no consenten que la dolor / terribbla ell no sia carper amor / desi feu sa faena nol paguara / deu en la part centena -f. 97r- Menys deserbo / per son saberhom basta  300 en fer juhi / quen deu es la fi nostra puix en est mon / nepres la mort semostra en deu roman / si raho nos deguasta donchs puix no es / fi quelome contente en los dos monss / raho es quen deu sia  305 carsino ell / altre nos trobaria que fora deu / alentendres presente tant quant hom uiu / moral uirtut lo console mas apres mort / deu es lo quj lom humple

C Primer que leys / fosen perdeu donades  310 eper scrits / seregissen los homens dispondren uolch / natura molts apromens raels debe / deu en lo mon ha creades ells de aço / huna sciencia feren ab qeu lo mon / huna part seguouerna  315 los actes tots / dels homens subalterna los uells antichs / altra non conegueren agueren de deu / conexenca confussa per co la mort / adolor los acussa

C Tres principals / fins son don homens obren  320 huna dins si / elaltra tota fora altra que dins / efora desi mora per lurs esguarts / aquestes sedescobren uoler honor / gloria bens fama etot quant ue / dacendent onatura  325 yaquella si / quen la uirtut atura daquestes fins / lo uolerdom senflama laltras endeu / qui assi nos conujda fora nos es / mas no deltot partida -f. 97v- Tot quant sete / perqualque sostinenca  330 faller quant fall / aquell enquis fermaua fallint lo mon / quin ell sedelitaua pert si mateix / enon ha conexenca equi dins si / persi eactes obra uinent lamort / tot lo seu de ueupendre  335 efara prou / defenentse despendre puix sarma es / defora del cors pobra aquel escalf / delquj endeu espera notroban si / per alguna manera puix que lom / edinssi lomon nos farta  340 saporcio / major esta deserta puixapres mort / lanimas jncerta del jnfinit / emes sil creura parta donchs ho menguan / guanyarlo perdurable aquest es don / qui apres mort nos prengua  345 quilinfinit / acreure ferm sestengua deparadis / nos lunya ser amabble com son semblant / lesperit lo cobeja elo finjt / persi tecossa leja

C Qui lesperit / infinjt lo uol creure  350 molt li es prop / quepart dedeu lo cregua aqui tornar / ason principi negua no lies luny / que toquen deu descreure edonchs puix deu / es lo q prinçipi nostre complit es foll / qui tornar noy desija  355 equi del mon / perden nosen fastiga per christia / molt deuot nosamostre deu elo mon / ensemps nos poden colre quiu pot sertot / aparell seadolre -f. 98r- Deu es tot be / elom son contrari  360 eperco es / que lo qui deu no ama lo mon segueix / eno ab coxa cama quil mon serueix / no sper dedeusalari per menormon / lom per tots senomena elomajor / resemblan moltes coses  365 aco es test / autentich meny de gloses que nos dar buyt / en lamachina plena tot axi lom / menys dehobra no resta emala es / si no fa la honesta

C Qui no uol be / forcat es que mal uulla  370 lindifferent / sens asignarlj terme poch es desi / no te res aques ferme ne mal ne be / no te loch quil aculla eno pot ser / quel entendre romangua tan oçiosos / que deres no entengua  375 eue atart / quel uoler no setengua ares uoler / plaent o que senplangua donchs uullam deu / aquella causa prjma sino farem / decosa uanastima

C Algun tirant / no feu tan alta pressa  380 quant elanpres / assi lo mon sosmetre com feu aquel / qui son uoler uolemetre guanyarlo cel / hon es tota riquessa per fer aco / lo seu cors met per terra tolent desi / tots delits quil torbassen  385 elegir uolch / penses quil ajudassen alesperit / per fer ala carn guerra eno ampra / lances necolobrines mas les uirtuts / moralls ab les diuines -f. 98v- Mort lo mon tol / yal conquistant conquesta  390 esi conquer / lo cel pres mort nes digne etant es lom / pus groser emaligne com no conquer / lo mon quax res mort resta lo qual es fi / elo present es uida uja carlo mon es / per quels homens y uixquen  395 uidas perque / deuirtuts nos desixquen enuirtuts son / per fer adeu paria esi aquest recos / hom no encontra tot quant ha fet / en lo mon lies contra

C Ffecaritat / yesperancas y porten  400 mas feroman / yesperanca laporta carla raho / alli no les comporta creure no call / co quells hulls sedeporten menys esperar / lo que present semostra mas fruyrem / deu quj tant esperauem  405 per caritat / amauem quj amarem aço sera / tota gloria nostra elas la fi / eles altres son uia sens ella es / qui en deu esperay fia

Tornada Mare dedeu / aduocada mja  410 fes ab ton fill / que piados mesia