Nota biogràfica sobre Joanot Martorell
Llúcia Martín Pascual
Joanot Martorell va nàixer possiblement a València entre el 1410/1411. Hom havia cregut que el seu lloc de naixement era Gandia pels lligams familiars que uneixen els Martorell amb aquesta ciutat (Riquer 1982, 1990), però sembla que hi ha dades per suposar que el nostre autor va nàixer a València ja que es conserva el document d'avehinament __domicialització que suposava una sèrie de conseqüències legals i que significava que es residia normalment en els municipi, podria equivaler a concepte d'empadronament__ dels seu avi Guillem Martorell i del seu pare, Francesc, casat des de 1397 amb Damiata Abelló, en la capital del Regne. El document que constata la presència dels Martorell a València data del 13 de febrer de 1400: L'honrat Guillem Martorell qui solia habitar en la vila de Gandia e de present habita en la ciutat de València en la parròquia de Sent Bertomeu, renuncian a la habitació e veÿnatge de la dita vila juras lo veÿnatge de la dita ciutat a X anys primers vinents e contínues... (Villalmanzo & Chiner 1992, doc. 32, pàg. 127). El document relatiu a Francesc Martorell data del mateix dia i ve a dir el mateix (Villalmanzo & Chiner 1992, doc. 33, pàgs. 127-128).
Els antecedents familiars de Joanot Martorell són també ben coneguts per la documentació conservada. És fill d'una família de la petita noblesa valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. L'avi de Joanot, Guillem Martorell, va ser senyor de Murla entre el 1402 i el 1413 i va ocupar, entre altres càrrecs o oficis, el de dispensador ducal (1392) i receptor general de tots els drets reials al regne de València (1401-1409), càrrec que, per al seu exercici, va motivar el trasllat de la família de Gandia a València. Guillem va morir, probablement a Gandia el 1415.
El pare del nostre escriptor, Francesc Martorell, era uixer d'armes, alcaid i batle de Cullera (1403-1422), jurat i conseller de la ciutat de València (1412-1414). Entre els encàrrecs reials que cal destacar dels desenvolupats pels Martorell, observem que Guillem actua com a Procurador reial i s'encarrega de recaptar fons i impostos per a actes com el matrimoni del rei Martí amb Margarida de Prades el 1409. Per altra banda, Francesc és l'encarregat de custodiar en el castell de Cullera una presonera important, Margarida de Monferrat, mare del Comte d'Urgell, pretendent al tron derrotat (1414).
El 1435 Francesc Martorell va morir i Joanot va esdevenir hereu universal dels seus béns, inclosa la senyoria de la vall de Xaló, a mans dels Martorell des del 1413, els quals havien comprat el senyoriu a Pere Castellví. L'any següent, el futur novel·lista va rebre de mans de la seua àvia paterna, Beatriu, els llocs de Murta __que no Murla, senyoriu que havia deixat de pertànyer als Martorell des de 1413, any de la seua venda__ i Benibrafim. Amb l'òbit de Francesc Martorell va començar la decadència de la família. Ens trobem, doncs, el seu fill Joanot, senyor d una sèrie de possessions però sense els oficis i el prestigi que havien assolit els seu avi i pare a la ciutat de València dins la cort, que, d'altra banda, es trobava amb l'absència del propi rei, Alfons V, instal·lat a Nàpols des de 1432.
Els problemes judicials del nostre escriptor i dels seus germans es relacionen amb el caràcter bel·licós que havien de fer gala, la qual cosa els va donar més d'un maldecap i el consegüent empobriment econòmic a causa de la quantitat de processos judicials que van haver d'afrontar. En primer lloc cal esmentar alguns processos per conductes violentes en els seus senyorius (Villalmanzo & Chiner 1992, 50), però sobretot, les conegudes cartes de batalla i cartells de deseiximent que els germans Galceran i Joanot adrecen, el primer a Ausiàs March, el 1438, per no cumplir el contracte matrimonial amb la seua germana Isabel, fet que acabarà subsanant-se amb una pèrdua econòmica dels Martorell, ja que Joanot va cedir a la seua germana Isabel gran part de la vall de Xaló com a mitjà per a assegurar-li el dot acordat per al seu matrimoni amb el poeta Ausiàs March, el qual no volia casar-se amb ella fins que se li garantira el cobrament del dot.
Més conegudes són les lletres de batalla que el 1437 Joanot Martorell va intercanviar amb el seu cosí segon Joan de Mompalau, el qual, sota la promesa de matrimoni, havia tingut accés carnal a Damiata, germana de Joanot, i després es va negar a casar-s'hi. Aquest epistolari va durar vora vuit mesos. El desig de tenir una batalla a ultrança, és a dir, a mort, amb el seu cosí segon el va fer anar a Londres, on va aconseguir que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptara ser jutge imparcial del combat. La intervenció, des de València, de la reina Maria i un acord econòmic entre les dues parts va fer que la batalla entre Martorell i Mompalau no tinguera lloc finalment. Martorell va viure a Anglaterra entre el març del 1438 i el febrer del 1439. En el seu viatge de tornada va sojornar a Portugal, estada que es documenta amb anterioritat a 1443.
Aquestes lletres de batalla s'han conservat en el manuscrit 7811 de la Biblioteca Nacional de Madrid, que conté, a més, un altre escrit de Martorell, Guillem de Varoic, un relat que el nostre autor va adaptar del Guy de Warwick, poema anglonormand que coneixeria de la seua estada a Anglaterra o del seu pas per Lisboa, on s'ha trobat un petit relat en llatí amb la història de Guinus de Baruic, que té el mateix argument (Nascimento 1995). El mateix manuscrit 7811 de la Biblioteca nacional de Madrid conté la novel·la Flor de cavalleria, també atribuïda a Martorell i de la qual només s'ha conservat el començament. (veg. Altres escrits de Joanot Martorell)
Martorell va tenir enfrontaments o encontres cavallerescos amb Perot Mercader (1439), Jaume Ripoll (1442) i Felip Boïl. Joanot era a Barcelona l'any 1442 i, dos anys més tard, va vendre a Agnès de Portugal i el seu espòs Gonçalbo d'Íxer, comanador de Montalbà, els llocs de Murta i Benibrafim, obligat per aquest matrimoni que havia recopilat tots els documents legals que testimoniaven deutes de Joanot. Aquesta transacció va tenir greus conseqüències: fugida de Joanot a Lleida (1446), intents de xantatge de Martorell a Gonçalbo d'Íxer (1448), empresonament de Galcerà Martorell, cartells de deseiximents i lletres de batalla (entre el 1446 i el 1450), repte públic a dol a mort fet per Joanot que el comanador va evitar encarrilant el problema per les vies de la justícia civil, etc. Probablement, la sobtada mort del comanador va impedir que es produïra la batalla per a la qual Joanot s'havia traslladat a Barcelona (1450) a fi d'anar a veure el rei de França o l'emperador d'Alemanya perquè acceptaren ser jutges en el dol. Entre el 1440 i el 1450 Joanot Martorell va ser empresonat per diferents delictes: el més greu d'aquests va ser l'assalt a uns mercaders castellans a Xiva (1449). Martorell va haver de testificar a Nàpols, on era el rei Alfons el Magnànim, diverses vegades al llarg de les dècades dels anys 40 i 50 del segle XV. L'any 1452 Joanot Martorell és qualificat de cambrer reial del monarca Alfons el Magnànim (Villalmanzo 1995, 534), més endavant, l'any 1457, es creu que vivia al Principat (o era Nàpols) ja que no consta a terres valencianes (Villalmanzo & Chiner 1992, 74). Efectivament, després de la venda dels seus senyorius, Joanot va acabar arruinant-se: no tenia casa a València i el donzell Martí Joan de Galba, que residia prop de la casa de Jaume germà de Joanot li prestava diners assíduament.
El 2 de gener de 1460 Martorell va començar la redacció de la novel·la Tirant lo Blanc, dedicada a l'infant Ferran de Portugal, «rei espectant» __germà de Pere el Conestable, «rei dels catalans». En els primers capítols de la seua novel·la va utilitzar la història de Guillem de Varoic, l'altre relat que se li atribueix, al qual hem fet referència més amunt.
El lloc de redacció de la novel·la ha estat, darrerament, objecte d'especulacions ja que s'ha trobat documentació que relaciona Martorell amb la cort literària del Príncep de Viana a Barcelona, qui va residir a Barcelona després de la mort d'Alfons el Magnànim (1459) fins el 1461 (Turró 2000), precisament els anys en què suposadament està escrivint o començant a escriure el Tirant. Més encara, Martorell sembla vinculat estretament al Príncep Carles de Viana amb el càrrec d'escrivà de ració (Turró 2002). Aquest ambient literari cortesà seria, probablement, un lloc més idoni per a la pràctica literària que l'aïllada València, ciutat que sabem, desenvolupa unes plataformes culturals alternatives una vegada desapareix la influència de la cort, traslladada a Nàpols en temps d'Alfons el Magnànim, una cort que el Príncep de Viana reprodueix i que reuneix a molts autors que havien viscut a Nàpols. No és estrany que un producte com l'obra de Martorell estiga més directament vinculat a una cort amb un model heroic i principesc presidint-la. El nostre autor, degut també a la seua mort no sembla relacionar-se massa amb els autors valencians coetanis, autors sobretot d'obres col·lectives o que manten en correspondència literària. Martorell està vinculat familiarment a Ausiàs March, però no tant literàriament, i és clar que coneix l'obra d'un jove Corella i l'aprofita en la seua novel·la.
L'any 1464 Joanot va empenyorar el manuscrit del Tirant lo Blanch a Galba a canvi de 150 sous. Si bé aquest original no ha estat localitzat, Jaume J. Chiner (1992 i 1993) va descobrir l'únic fragment manuscrit conegut d'un Tirant amb una cronologia anterior a l'any 1490 (veg. Full manuscrit), data de l'edició impresa d'aquesta novel·la. Qualificat per Cervantes com el millor llibre del món pel seu estil, el Tirant lo Blanch va ser publicat a València l'any 1490, reimprès a Barcelona (1497) i traduït, abans del segle XIX, al castellà (1511), a l'italià (1538, 1566, 1611) i al francès (1737?, 1775, 1786).
Des del 1990, els especialistes no consideren Martí Joan de Galba com a coautor del Tirant, tal com s'havia fet tradicionalment, a partir de la lectura del col·lofó de l'obra en què apareix Martí Joan de Galba com a «traductor» d'una de les parts del Tirant, a pregàries de la senyora Isabel de Lloris, família relacionada amb el plec de papers entre els quals es va descobrir l'únic full manuscrit existent de l'obra. El nostre literat, Joanot Martorell, va morir entre l'1 de gener i el 24 d'abril de 1465.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1992), «Batalla a ultrança per Joanot Martorell», A Sol Post, 2, 83-127.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993), EI viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell amb un fragment d'un manuscrit del Tirant lo Blanch, Alcoi, Marfil.
Riquer, Martí de (1990), Aproximación al Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción, Barcelona, Quaderns Crema.
Turró, Jaume (2000), «Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV», Conferència llegida al Seminari de Literatura Medieval i Moderna del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, novembre 2000. [http://udg.edu/ilcc/tirant.htm]
_____ (2002), «Joanot Martorell, escrivà de ració», L'Avenç, 273, 12-18.
Villalmanzo, Jesús (1995), Joanot Martorell, biografía ilustrada y diplomatario, València, Ajuntament de València, 1995.
Villalmanzo, Jesús & Chiner Gimeno, Jaume J., La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su família (1373-1483), Ajuntament de València, 1992.