Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice
Abajo

Novena á María Santísima de Nuria

Benet Vilamitjana



Portada



Mira y obra conforme al MODELO que se te ha mostrat en la Montanya.


(Exod. 25, v. 40)                


Inspice et fac secundum exemplar quod tibi in monte monstratum est.




Cruz

NOS D. D. JOSEPH CAIXAL Y ESTRADÉ, PER LA GRACIA DE DÉU Y DE LA SANTA SEDE APOSTÓLICA, BISBE DE URGELL, DELEGAT APOSTÓLICH DEL ABADIAT DE GERRI, nullius Dioccesis, Y DEL PABORDAT DE MUR, PRINCEP SOBERA DE LAS VALLS DE ANDORRA, DEL CONSELL DE SA MAJESTAT CATÓLICA, ETC. ETC.

Habem llegit ab molt gust la hermosa novena de la Mare de Deu de Nuria é instrucció important que la segueix, que ha compost lo molt Il-lustre Senyor D. D. Benet Vilamitjana, Pbre. y Canonge Magistral de esta nostra Santa Iglesia Catedral de Urgell, y no sols donam nostre permis perque puga imprimirse, per no contenir res que sia contrari á nostra santa fé y costums cristianas, sino que la recomenam á tots nostres diocesans encarregantlos que procurin ferla ab lo esperit que la ha dictat, y que visiten lo Santuari de Nostra Senyora de Nuria y demès, observant las cinch advertencias que al fi de ella encontrarán.

Dadas en nostre Palaci episcopal de Urgell als vint y vuit dias del mes de maig de mil vuit cents cincuanta y vuit.

Joseph, Bisbe de Urgell.
Per manament de S. S. I. lo Bisbe mon Senyor,
Ramon Balaguer,
Pbre. Secretari.




ArribaAbajoPrólech

Meditar los mysteris de la Mare de Deu, publicar las suas glorias y cantar las suas alabansas, es sens dubte una ocupació molt digna; pero ningú deu pararse aquí, si aspira á mereixer lo titol de devot seu y los favors que als tals ella dispensa. María com tot, fins lo mes alt y misteriós de nostra santa religió, se nos ha revelat per un fi moral. A María no solament se la ha de admirar y alabar, se la ha principalment de imitar; ni sens ha donat exclusivament com una protectora y advocada, sens ha donat també com un Modelo. Es veritat que eix modelo es de una gran perfecció, pero mes perfet es son Fill Cristo Jesus, y no obstant èll nos diu que aprengam de èll, Discite á me: mes perfet es lo Pare celestial, y no obstant sens mana que treballém en la nostra perfecció tenint à la vista la sua: Estote perfecti sicut Pater vester cælestis perfectus est. Y tota la vida cristiana ¿te altre objecte, ni aspira á altre resultat que á refer en nosaltres la imatge de la Trinitat beatíssima, tant fea y malparada per la culpa, y á anyadirli cada dia nous y mes delicats tochs?

Es, donchs, menester que imitem á María, encara que no nos sia dat alcansar la perfecció del modelo: eixa es la millor gloria que li podem donar y lo mes gananciós negoci que podem fer. Los fills son la gloria de la mare; pero los que no fan las obras de María, no son fills seus, diu San Pere Crisólogo: qui genitricis non facit opera, negat genus. Y ¿qué mes ventatjós, que podernos presentar ab lo tìtol de fills á interessar las suas entranyas maternals? Mostrauvos Mare, li deya un: Móstrat tu fill, li contextá María. =Felisment tothom te que imitar en María; y no solament per respecte á las virtuts comunas, sino fins respecte á las propias del estat de cada qual.

Baix lo punt de vista de la imitaciò de la Mare de Deu se ha escrit la present Novena. No hi falta la consideració de las suas grandesas, antes al contrari ellas serveixen per fer ressaltar millor los rasgos imitables del modelo; tant cert es que las glorias de María, á manera de las del seu divino Fill, son prendas de nostra salut. =Vulla Deu per los mérits de la sua santíssima Mare que no sia inutil lo treball.






ArribaAbajoNovena


ArribaAbajoTots los dias

Devant de una imatge de María Santíssima de Nuria, de genolls y fet devotament lo senyal de la creu, se fará la seguent



PREPARACIÓ

Crech, Deu meu, que estau aquí present, y vos adoro ab lo mes profundo respecte... Me regonesch indigne de estar en vostra presencia y confesso que per los meus pecats meresch estar en lo infern... Me pesa de haberlos comés, y per los mérits de la preciosíssima sanch de vostre Fill y per la intercessiò de la sua santíssima Mare vos demano humilment perdó y gracia per fer esta novena, per gloria vostra y de María santíssima de Nuria y be espiritual de la mia ánima. Amen.

Seguirá inmediatament la Lectura corresponent al dia, la meditació y la oració propia, se resarán nou Ave marias á N. S. de Nuria y se conclourá ab la següent




ORACIÓ

Digníssima Mare de Deu y amantíssima Mare mia, que baix la gloriosa invocació de Nuria   —2→   mostrau tots los dias lo poder del vostre valiment y la grandesa de vostra bondat, dispensant tot género de favors á vostres devots, dignauvos fer eficàs la peticiò que vos acabo de dirigir y alcansaume la gracia especial que intento lograr ab esta novena, si ha de ser per gloria de Deu, honor del vostre nom y profit de la mia ánima. Amen.

Los Goigs.






ArribaAbajoDia pimer

La Immaculada



LECTURA

1. María es la única entre las puras criaturas que no ha contret lo pecat de Adam. Lo enemich no se atreví á posar sobre ella la sua má immunda. Deu la possehí desde lo primer albor de la sua vida. Lo Pare habia dit que la sua primogénita fos pura, y ho fou com lo respir de la sua boca; lo Fill la ungí ab la sua sanch derramada desdel' principi del mon, y la culpa espantada no se gosá acercar; lo Esperit Sant la elegí entre mil y li digué: Tota hermosa ets y sens taca, y ho fou. María fou Immaculada en la sua Concepció. Lo Evangeli la anomena concebuda en gracia1, los Sants Pares la ensenyan   —3→   immune de pecat, los fiels axis ho han cregut y la Iglesia ha en fi sellat eixa creencia ab una definició solemne. =Jo crech ¡oh María! vostra Immaculada Concepció y exercitaré sovínt eixa fe ab la usual salutació: Ave María Puríssima.

2. Si lo privilegi de la Concepció Immaculada es singular, es també lo mes estimat de María. Desde luego deuhen deixarse á part los dons, de que se habia mostrat tant lliberal la naturalesa, reunits y elevats á la mes alta perfecció, lo ser del llinatje real de David y lo estar emparentada ab la venerable classe sacerdotal. Entre ser Immaculada y ser Mare de Deu, Maria hauria optat per lo primer. Lo no ser Mare de Deu se hauria compost molt be ab la sua humilitat profunda, pero lo dany de ser enemiga de Deu, ni un sol instant, no lo hauría cregut recompensat ab totas las excel-lencias del cel y de la terra. =¿Qué es lo que jo mes estimo? ¿Ser cristiá, la gracia, la virtut, ó lo ser rich, sabi, noble? ¿Qué val la riquesa, la ciencia, la noblesa al que es enemich de Deu?

3. A la Concepció Immaculada de la Mare de Deu era consegüent la confirmació en gracia. Per eixa part María estigué ben assegurada; pero ningú hauría dit sino que debía   —4→   temer los mateixos perills que nosaltres. Lo Pare San Ambrós nos la descriu rodejantse de totas las precaucions contra la tentació: silenci, retiro, treball, mortificació, oració, formaban la hermosa tela de la sua vigilant vida. Com aborria al pecat immensament, abrassaba ab diligencia tot lo que li era contrari. =¡Y jo no fas res de tot aixó! No me recelo dels perills que venen á buscarme, ¡fins los busco! En avant ho faré tot al revés...




ORACIÓ

¡Immaculada María! jo alabo y dono gracias á la beatíssima Trinitat que, per los mérits de Jesucrist vostre Fill, vos ha preservat de la culpa original y vos felicito per tant hermós privilegi, y per ell vos suplico me alcanseu del Senyor que aprecíe unicament la sua gracia, y que fugia mes que la mort tot lo que pot ocasionarme la sua pérdua. Amen.






ArribaAbajoDia segon

La Filla



LECTURA

1. Antes que fills de nostres pares som fills de Deu, y Deu, de qui ho habem rebut tot, ha   —5→   de ser lo fí de tota nostra vida. Ho fou de María perfectament. María may tingué ningun pensament que no fos encaminat á Deu, tots sos desitgs foren que se fes la sua voluntat, esta era lo nort de tota la sua conducta. Per axó las òrdes del cel la trobaren sempre prompta: bastábali saberlas per baixar lo cap ab filial summissio y cumplirlas =¿Quina voluntat fas jó, la de Deu, ó la mia, sobretot quan la sensualitat ó lo amor propi repugnan? ¿Qué me respon la conciencia? ¿Vas be? ¿Puch continuar sens escrúpol?

2. Després de Deu son los pares, sos representants en la familia. Molts dels principals beneficis de Deu nos han vingut per conducto dels pares. Deu nos mana honrarlos y María may faltá á eixa deliciosa obligació. En los primers anys, las suas gracias infantils eran lo contento de Joaquim y Anna, en lo retiro del temple ho era la sua memoria; may faltaren á Joaquim y á Anna las atencions y los consols de la sua digna filla; ausent ó present fou sempre per ells lo que debía. May los fou motiu del mes leve disgust, may degué rependrese ni una mirada menos atenta, diu San Ambrós. ¿Quando vel vultu læsit parentes? =¿Com me comporto jo ab los pares? ¿Com me he comportat? en paraulas? en obras? Y ¿ab los demès superiors? ¿Tenen uns y altres motiu de estar satisfets de la mia   —6→   conducta?

3. Los pares han estat los medis de que Deu se ha valgut per posarnos en lo mon, pero éll mateix es qui ha determinat la nostra vocació en éll. Los bons pares, com los de María, may se oposan á la vocació divina de sos fills; pero en tot cas primer es obehir á Deu que als homens. La millor diligencia per acertar es la práctica constant de la virtut. ¡Ah! axis era com María anaba preparant, sens saberho, la morada del Fill de Deu. Ella, en la sua humilitat, pensaba prepararse per ser la esclava del Senyor, pero lo Senyor la elegía per Mare. =¿Com me disposo jo per pendrer estat? ¿Com me he disposat per lo que ja tinch? ¡Ah! no me he disposat en manera alguna. Hi he entrat sens pensar lo que feya, portat del interés, de la passió ¿Com remediar eix desacert? Treballaré en adquirir las virtuts propias del estat en que me trobo.




ORACIÓ

¡Oh María! la mes summissa de las criaturas á la voluntat de Deu, la mes obsequiosa de las fillas y la mes fiel á la divina vocació, jo vos prench per modelo y proposo no resistir may á las disposicions del cel, ser docil á las de mòs superiors que son lo medi mes segur per coneixer las divinas, y treballar ab empenyo   —7→   en cumplir y perfeccionar la mia vocació. Jo imploro per eix fi lo vostre auxili y del Senyor lo perdó de las faltas que he comés en eix particular. Amen.






ArribaAbajoDia tercer

La Donsella



LECTURA

1. Lo contacte ab lo mon es lo gran perill de las donsellas y de tot lo jovent. Llansarse sens discreció en mitg del mon es de segur pérdrer primer lo esperit, luego lo sant temor de Deu: allí ab los sentits se derrama lo cor ¡Quantas donsellas han surtit innocents de casa, y han tornat escandalisadas y pervertidas de la reunió, del paseitg, de la diversió! María fou sempre molt retirada. Ja Isaías la anomená La escondida (Alma) y ho fou desde la sua infancia en lo temple. En casa ho era tot lo posible: Quan surt fora, diu lo evangeli, no se deté: abiit cum festinatione: y San Ambrós anyadeix que non'surtia sino per anar á la junta dels fiels, y sempre acompanyada. Prodire domo nescia, nisi cum ad Ecclesiam conveniret, et hoc ipsum cum parentibus et propinquis. =¡Ay! jo ho he fet al revés. He mirat la   —8→   mia casa com una presó y lo retiro com una esclavitut. No he gustat sino del bullici del mon, y allí los meus ulls me han robat la mia ánima y la mort me ha entrat per los sentits. Ho ploraré y esmenaré.

2. Una de las primeras virtuts de las donsellas es la modestia, y nostra Donsella fou modestíssima. San Ambrós fa lo retrato de la modestia fent lo de María. «Era, diu, verge de cos y de ánima, era humil de cor, enemiga de la jactancia, en lo parlar parca, grave y tímida. May doná una mirada ofensiva, may pronunciá una paraula desatenta, may feu una acció descomposta. Lo seu gest no era afeminat, ni lo seu pas disolut, ni lo seu parlar altiu. Lo exterior de María era la expressió mes cabal de la sua ánima hermosíssima y la mateixa figura de la bondat». Era mes modesta que Rebeca devant de Isaac, mes que Abigail devant de David. Y era modesta en públich y en lo secret del seu oratori, modesta en presencia dels homens y en presencia de Deu. Lo ángel, que li portá la embaixada de part de Deu, quedá pasmat de tanta modestia, y la modestia era la que había captivat al Verb, perque la modestia es lo reflexò de la humilitat y de la castedat. =¡Ay! quan me comparo á María, me avergonyesch. Cert que lo que tinch en lo cor, me surt per la boca y en tot lo exterior...   —9→   ¡Com he de ser modest, si no tinch humilitat, ni virtut ninguna? Per aquí comensaré la mia reforma.

3. La pietat y la juventut ¡qué hermosa unió! Una donsella pia y devota es lo encant de Deu, dels ángels y dels homens. ¡Quán tiernament devota fou María! ¡Quí mes prompta que ella en consagrarse á Deu! ¡Quí mes diligent en las obras del seu servey! Las parets del temple y la humilitat de nostra Donsella no bastaren á ocultar lo fervor de las oracions y suspirs que dirigia á Deu. Lo olor de las suas virtuts se difundia al rodedor y se feya percibir de quants se li acercaban. Brillaba, diu San Geroni, entre las demés verges, com lo diamant entre totas las pedres preciosas; y los sacerdots la miraban com lo millor adorno de la casa santa, y no pasaban cerca de ella sens benehirla =¿Era jo devot quan jove? Ho só? ¡Oh! jo me burlaba dels devots, los miraba com uns ximples y los murmuraba. Ja coneixía lo preu de la devoció, interiorment la amaba, pero seguia lo corrent del mon... ¿Continuaré?




ORACIÓ

¡Oh María! la mes retirada y modesta de las donsellas, cuidadosa unicament de complaurer á Deu que se deixa trobar en la soledat, jo vos suplico que me alcanseu lo esperit   —10→   de devoció y un gran amor al retiro, perque llibre de las mundanas distraccions y ocupantme tot en Deu, reparia lo temps mal empleat y asseguria lo divino agrado y la mia salvació. Amen.






ArribaAbajoDia quart

La desposada



LECTURA

1. María estaba consagrada á Deu ab lo vot de perpétua virginitat, y res degué, de conseqüent, alarmarla tant com oir que se li proposaba lo matrimoni. Era no obstant convenient, diu San Tomás, que lo contragués, ni faltaba á Deu medi per posar á salvo en lo matrimoni la virginitat de la que había de ser Mare sua. De la divina Providencia fou disposició que los seus desitgs de permaneixer soltera no fosen atesos, y María se vegé en la necessitat de deixar tot lo assumpto en mans de Deu y acceptar un Espós. Pero ¿qué Espós? Joseph no fou sino un protector, un pare y un custodi fiel de la sua castedat. María, donant la sua ma al Just que lo cel li tenía destinat, conservá il-lés lo seu vot y tingué lo mérit de la obediencia. =¡Quánt millor   —11→   hauria jo fet si me hagués deixat gobernar per los superiors y seguir la sua voluntat especialment en los casos dubtosos! La obediencia es lo camí segur, la propia voluntat es molt perillosa. ¿Continuaré fentla?

2. May hi ha hagut donsella millor preparada per lo estat del matrimoni que María. Pia, prudent, summissa, laboriosa, castíssima fins en sos mes ocults pensaments y afectes, tenía tot lo que constitueix una perfecta esposa. Ella no portaba á Joseph un cor gastat per lo amor mundá, ni dissipat per locas vanitats. La sua preparació fou la oració fervorosa y humil, la total entrega de sí à Déu, y lo exêrcici de totas las virtuts. ¡Ah! á una esposa tan santa no li podia tocar sino un espós Sant sens igual. =¿Qué esposos han de tocar á nostras donsellas, que se preparan al matrimoni ab balls, festeigs, vanitats, desenvoltura y escándols? ¿Quin acert han de tenir en la elecció de estat los que gastan la juventut en disolucions?

3. Com había estat la preparació, axis fou la vida de María en lo matrimoni. May se han vist uns casats com aquells. Allí no se tractaba sino de complaurerse mutuament y de complaurer los dos á Deu. La casa dels dos Esposos era una imatge del cel; allí may se   —12→   turbá la pau, ni se alterá la armonía, ni se disminuí lo mútuo amor. Lo Esperít Sant habia format aquell vincle y lo Esperít Sant lo mantenía intacte. Ells per sa part hi cooperaban. Cert que allí no hi habia mal geni que sufrir, ni ofensas que dissimular, pero lo que era lo un capás de fer en favor del altre ho ensenya be la determinació que prengué Joseph quan, no manifestantli Deu lo mysteri de María, tingué que passar per la mes dura proba en que pot trobarse un espós. =Casats, mirau lo vostre modelo y apreneu, y aprengam tots á viurer com correspon á nostre estat.




ORACIÓ

¡Oh María! que no tenint altra mira que agradar á Deu y santificarvos cada dia mes, estiguereu sempre preparada y prompta per concórrer als seus altíssims designis, y axis com habíau estat perfecta donsella, foreu perfectíssima Esposa, alcansaume que honria ab las virtuts mes propias lo estat en que me encontra y corresponguia axis á la divina voluntat y obria la mia salvació. Amen.





  —13→  

ArribaAbajoDia quint

La Mare Verge



LECTURA

1. Ser Mare y ser Verge es un privilegi tan especial de María que no lo ha tingut, ni lo tindrá ninguna altra dona. Pero axó es perque no hi ha hagut, ni hi haurá altra Mare de Deu. Axis com lo Pare Etern engendrá desde la eternitat al seu Unigenit y sens detriment de la sua augusta persona li comunicá la divina naturalesa, axis María, per virtut del Esperit Sant, concebí y parí en lo temps al Unigenit del Pare, vestit de nostra mortalitat, sens dany, sino ab aument de la sua integritat virginal. Mirau á que altura elevá á Marìa la divina maternitat. ¿Quí com Deu? Pero després de Deu ¿quí com María? =Jo me pasmo en vista de tanta grandesa, ¡oh María! y me postro devant de Vos. La gracia de Deu vos ha elevat sobre totas las puras criaturas, pero la vostra fiel correspondencia no mereixía menos. =¿Com es que jo me arrastro en lo fondo de la mia miseria? La gracia nòm falta, ¿qué donchs me falta?

  —14→  

2. Lo Pare ha donat tot son poder al Fill: ¡ah! lo Fill no escassejaría lo poder á la Mare. Quod Deus imperio, tu prece, Virgo, potes. Tot ho pot la Mare de Deu. Los ángels del cel estan atents á una senya sua y son los portadors de las suas voluntats; lo dimoni se remou, brama y se desespera baix son peu y á son pesar publíca que ella es la que li ha xafat lo cap: Ipsa conteret caput tuum. Y ¿qué no pot María en la terra? ¡Ah! sobre tot pot arrancar als pecadors de la culpa y reconciliarlos ab Deu. Eix es lo poder caracteristich de la Mare del Redemtor. =Veus aquí un pecador, Senyora; allargauli la vostra má poderosa, y conduhiulo Vos mateixa als peus de vostre divino Fill.

3. Deu ha fet tan poderosa á María per respecte á nosaltres; perque nosaltres som tan necessitats, per axó María te tant poder. Totas las glorias de María conflueixen aquí; la sua rahó ve á encontrarse en la nostra miseria, perque sens esta ni lo Fill de Deu, segons San Tomás, se hauria fet home, ni de conseqüent, María fòra estat Mare sua. De aqui es que Deu li doná un amor envers nosaltres igual al poder. ¡Oh, quin amor lo de Marìa! ¡Amor de Mare ab los encants de amor de Verge!? Quí es capás de dir lo amor que nos té Maria? ¿Quí no ho esperará   —15→   tot de ella? Pot tot lo que vol y tot ho vol per nosaltres. =Senyora, aquí vos porto tot lo feix de las mias miserias; Vos las heu de remediar. Podeu, ¿no voldriau? Si, voléu, perque me amau.




ORACIÓ

¡Oh María! jo vos felicito per la dignitat incomparable de Mare digníssima del Fill de Deu y per lo privilegi sens igual de Verge puríssima, y acudo desde luego á ampararme baix vostra sombra poderosa. Jo se que no me repelliréu, perque me amau, y que baix vostre manto trobaré auxili y defensa, salut y vida verdadera. Amen.






ArribaAbajoDia sisé

La Dolorosa



LECTURA

1. María fou en tota propietat Mare de dolors. La sua corona de bodas fou una corona de espinas y las primeras alegrias maternals lo principi de un martyri de trenta tres anys. Y ¿quin martyri? No era lo martyri del ferro, ni lo martyri del foch, ni ningun dels martyris que inventaren los tirans y toleraren los mártyrs   —16→   y acaban ab la mort: era lo martyri del amor, fort com la mort, mes fort que la mort, consumat ab lo expectacle del Calvari. Jesus, son Fill, son Deu, son amor, es lo dolor seu, dolor sens interrupció, dolor sens alivio, dolor verdaderament portentós, que atormenta y no mata: Mirabiliter me crucias... =Marìa sufreix! quánt sufreix! y ¿rehusaré jo sufrir? ¡Ay dels que no tenen que sufrir! Las penas de la vida son prendas del amor de Deu.

2. Dir que María sufrí ab resignació es dir poch; sufrí voluntariament, sufrí per elecció, sufrí per amor. María se sembla, quant es possible, á Jesus. Quan lo Pare celestial demana una víctima, lo Fill, á impuls del seu immens amor, diu: Aquí estich: ecce venio. Aquí está la esclava del Senyor; diu María requirida per vestir de nostra mortalitat á la Víctima... Mireulos en lo Calvari, á Jesus sobre lo altar, á María al peu de ell. Com Jesus, no desplega María los llavis per preferir ni una sola queixa: ni en ella veureu llágrimas, sino llamaradas de amor; veureu la actitut sublime del sacrificador, no los desmays de la debilitat: Stantem lego, flentem non lego. (San Ambrós.)=Divina Senyora, alcansaume resignaciò en las mias penas. Jo vull patir per Jesus y com Vos. Besaré la ma quem afligesca y en lloch de impacientarme, alsaré los ulls al cel y diré:   —17→   Ell es lo Senyor, fassa lo que sia de son agrado.

3. Los dolors de María no foren esterils, eran los dolors de la Mare en nostre part espiritual. Sí, som los fills dels dolors de María que al peu de la creu de Jesus nos doná á llum á la vida de la gracia. Per axó lo divino Pacient, designantnos en la persona de Joan, li deye: Veus aquí lo vostre Fill. María parí á Jesus sens ningun dolor, puix, sent lo Sant per essencia, la maledicció fulminada contra Eva no alcansaba eix part; pero á nosaltres nos parí ab dolors acerbissims, perque parìa pecadors. Lo pecat, á un temps, mataba á Jesus y atormentaba á Marìa. ¡Qué mal tan horrendo es! =Jo vos acompanyo, ¡oh María!, en vostres dolors, y vos dono gracias per haberlos sufert per mí. Proposo acompanyarvos en ells, sufrint ab paciencia las penas que Deu me envie.




ORACIÓ

¡Oh María! la mes santa de las verges y la mes afligida de las mares, jo so la causa funesta de vostres dolors. Ho sento en la ánima, y en justa recompensa vos vull acompanyar en ells, sufrint ab resignació y amor las penas de esta vida. Amen.



  —18→  


ArribaAbajoDia seté

La Desolada



LECTURA

1. Considerem la desolació en que quedá María després de mort y sepultat lo seu Fill. La vista de Jesus infant, adult, predicant, fent miracles, la habia estat atormentant trenta tres anys, perque veya ja venir la passió y la creu: lo espectacle crüent del Calvari aumentá, quant no se pot dir, lo torment Pero entre tant torment se destilaba encara alguna gota de consol en son cor, perque ¿quí pot estar en presencia de Jesus, fins ensangrentat y mort, sens consolarse? En est trist lance María quedá sola ab la sua resignació. ¿Qué podia suplir la ausencia de Jesus? Segurament que l' Pare celestial no apartá de ella la sua especialíssima protecció, pero deixá que la tribulació la rodejás, la embestís y se apoderás de tota ella: Posuit me desolatam, tota die mærore confectam =Quan la Reyna dels Sants es tant atribulada ¿poden los pecadors prometrerse constants felicitats? Y ¿será tant mala la tribulació? Lo mal es la falta de resignació y paciencia...

2. Pujantsen' Jesus al cel, no sen' portá á María. No era hora. La tórtola habia de fer   —19→   oir per mes temps en la terra los seus gemechs. ¿Quí podrá explicarlos? ¡Ay de mi com se prolonga lo meu desterro! Heu mihi, quia incolates meus prolongatus est! ¡Ay de mi! ¡ay de mi! Eixa era la amorosa queixa que dirigia perpetuament al cel María. ¿Heu vist com lo ferro está impacient per unirse ab lo iman? Com la pedra se precipita al centro? Axís la ánima de María forcejaba per volar á unirse á son Fill. Les llassos de la vida la detenian, pero entretant creixian los seus mérits y lo ardor de la caritat purificaba mes y mes aquell hermós cor en que may hi habia hagut mácula. =¿Estich jo preparat, com María, per surtir de aquest mon? ¿Me fastidian las cosas terrenas? ¿Son las celestials las únicas que estimo y á que aspire? ¿Qué me contesta la conciencia?

3. Fou especial providencia que María quedàs en est mon després de la ascensió de Jesus. La Iglesia tierna necessitaba cuidados maternals. ¿Quí los habia de dispensar sino María? María ab las suas oracions, ab los seus exêmples, ab la sua sabiduría, la sostenia, la edificaba, la instruia. Ella inspiraba als Evangelistas, enseynaba als Apostols, consolaba als fiels. Si hi habia dubtes, ella los disipaba (Rupert) si disputas, ella las decidia (A Lap) si se necessitaba consell, ella lo donaba (Dexter.) Ella venia á ser com lo Vicari de son Fill, la primera columna de la   —20→   fé y, en las cosas grans que lo Senyor habia obrat en ella, la proba vivent y sensible de la humanitat y divinitat de Jesus, y de consegüent de la veritat de la religió y del carácter divino de la Iglesia. =Adorém ab María la divina Providencia, y deixém que Deu fassa de nosaltres lo que vulga. Senyor, si voleu que visca, viuré; morirè, si voleu que moria; pero viu ó mort vull sempre amarvos.




ORACIÓ

¡Oh María! que vos conformáreu tan fielment als designis de Deu, que no buscáreu sino fer sempre la sua santíssima voluntat, y que axís no sols aumentareu de continuo lo caudal de vostres mérits, sino també meresquereu cooperar al sosteniment y extensió de la sua Iglesia; vos suplico que encamineu segons Deu la mia vida y feu que me deixia sempre portar de la sua vigilant Providencia Amen.






ArribaAbajoDia octau

La Gloriosa



LECTURA

1. Cumplerts los divins designis sobre la permanencia de María en lo mon, lo Senyor   —21→   la cridá á sí y á la participació del premi que tenia merescut. Volgué no obstant que pagás son tribut á la mort, perque axó exigeix la condició de la humana naturalesa, (Orat. Fest. Assump.), perque fins en eix punt fos semblant á ell y perque, passant eix tránsit, nos lo fes menos dur á nosaltres Pero aquella mort fou qual convenia á la que may habia estat esclava de la culpa y era digna Mare del Criador. Allí no hi hagué res de funest ni terrible. Fou un éxtasis de amor, un suspir envers lo cel, un cámbi gananciós de vida, lo abrás últim y etern ab son Fill. ¡Ditxosa mort! mort sens dol, festa solemnisada ab las alabansas dels apóstols y ab los hymnes dels ángels. =Qual es la vida tal es la mort. ¡Ay! jo vull assegurarme una bona mort, portant bona vida. Y comensaré avuy mateix... Nunc cæpi.

2. María morí verdaderament, pero prompte triumfá de la mort, anticipantli son Fill, en atenció à la sua dignitat y mérits, la resurrecció y trasladantla en cos y ánima á la patria celestial. ¡Oh, quí hagués pogut ser testimoni de aquella triumfal entrada! ¡Quí se hagués pogut mesclar entre las turbas benaventuradas per aplaudir y victorejar á la Senyora dels cels! Y ¡quina gloria tan gran gosa allí María! Inferior solament á la Trinitat beatíssima y á la sacratíssima Humanitat del   —22→   Verb, superior á tots los ángels y sants, es la Reyna de la ciutat eterna y la que priva ab lo gran Rey. ¡Com se han mudat ¡oh Senyora! las penas y dolors pasats! Jo vos felicito ab tota la ofusió del meu cor.=¿Podré venir un dia á postrarme aquí, á vostres peus? Per ma part treballaré en copiar en mi las vostras virtuts, la humilitat, la paciencia,... Vos fareu lo demés.

3. La gloria de María no está limitada en lo cel; la canta tambè la terra. Ella ho habia previst: Beatam me dicent omnes generationes: y totas las generacions li diuhen benaventurada, tot lo mon es lo teatro de las alabansas de María. La Iglesia estesa en totas parts predica lo seu nom junt ab lo nom de Jesus, al costat de la creu del Redemptor alsa la imatge de la sua amabilíssima Mare y ab la fe de Cristo inspira en tots los cors lo amor y la devoció de María, ¡Gloria á María! amor á María, ara y per tots los sigles! Qui no ama á María, qui no glorifica á María, sia anatema. =Tindré en lo cor y sovint en los llavis los noms santíssims de Jesus y de María, mentres viuré; y espero tenirloshi en la mort y en lo cel.




ORACIÓ

¡Oh María! que sou lo millor ornament del cel y la mes pura gloria de la Iglesia en la terra, la delicia dels ángels y lo amor dels   —23→   fiels; manteniu viva en nosaltres la vostra devoció y confiansa, distinctiu dels verdaders cristians y prenda de salvació, perque desprès de esta vida tingam la inefable ditxa de venir á cantar en lo cel las alabansas de vostre Fill y vostras. Amen.






ArribaAbajoDia nové

Nuria



LECTURA

1. Com certas flors amani desplegar las suas galas, ostentar los seus delicats colors y espargir las suas aromas lluny del aire espés de la morada del home, axis María, la mes hermosa flor de la gracia, sembla que te predilecció per los deserts. ¡Ah! en aquella atmósfera pura se contemplan segurament millor las suas bellas perfeccions y se percibeix mes facilment lo olor de las suas virtuts. ¡Qué be está María en la montanya de Nuria! ¡Qué, be está la castedat allì ahont no la ofusca lo alé del mon, ni contamina lo contacte de ma humana! ¡Qué llibrement aspira desde aquellas alturas á Deu un cor amant! ¡Qué be se sent alli la grandesa y poder del Criador que ha establert sos sólidos fonaments! ¡Qué   —24→   be la sua amorosa Providencia, que guarda en las suas entranyas, per dispensarlas á son temps, tantas riquesas! =Que no nos atraga á Nuria sino vos, oh Senyora! Trahe me post te. ¡Oh! vindrém aqui á apendrer de Vos totas las virtuts, en especial la castedat, lo odi al mon, lo amor de Deu y las suas alabansas. Post te curremus in odorem unguentorum tuorum.

2. María es la divina Pastora de las ánimas. Y ¿no estan en la soledat de las montanyas los mes saludables pastos del esperit? Ducam eam (animam) ad solitudinem et loquar ad cor ejus. Y desde alli, desde aquellas eminencias, vetlla sobre lo seu ramat, veu los perills y los dissipa. ¿Qui podrá dir las vegadas que ab un xiulet ha preservat las ovellas de las emboscadas dels llops infernals! ¡Qui las en que, tirantlos lo seu gayato y excitant lo zel dels guardians, los ha fet fugir? ¡Qui sabrá las ovellas que acosadas per aquellas feras y extraviadas per los barranchs de mil perills han estat recullidas y defensadas per la Pastora de Nuria? quantas las feridas curadas per la sua amorosa ma? Que ho digan los seus devots. =Feu, Senyora, ab mi lo ofici de Pastora: reteniume sempre en lo ramat de vostre Fill y marcaume ab vostre gloriós nom, perque lo llop infernal no se atrevesca á tocarme.

  —25→  

3. Marìa, tresorera de las gracias de son Fill, ha col-locat y te obert en Nuria lo seu despatx. Acudir á la privilegiada montanya, clamar ab fe viva á Marìa, y tornarsen desatés, no se ha oit á dir. Aquí se cumple particularment lo del Profeta: Levavi oculos meos in montes, unde veniet auxilium mihi. Preguntauho en los pobles vehins, preguntauho fins en comarcas distants. Preguntauho á eixas fileras de peregrins que venen tots los anys á postrarse devant del altar de la Mare de Deu de Nuria, y ells vos ho dirán. Un, per la sua mediació, ha recobrat la salut, altre la ha vista recobrar á una persona amada, altre se ha deslliurat de una desgracia imminent. Aquella es una mare que ve á oferirli lo fill que ella li ha obtingut, aquell un pare que lo ha recobrat quan ja lo creya perdut sens remey. Aquella multitut es un poble que ve tot en pes á donar gracias á Marìa per haberlo deslliurat de la pesta, per haberli alcansat pluja en una sequedat espantosa... ¿Qui dirá tots los favors de la Mare de Deu de Nuria? Los homens no los saben, ni los podrian contar. =¡Oh Mare de Nuria! ¿qué farem per tants beneficis? Una cosa farém, mostrarnos dignes fills vostres, imitant vostras virtuts. Y axis assegurarém mes y majors; altrament no nos coneixeriau. Qui Genitricis non facit opera, negat genus.

  —26→  

¡Oh María! modelo perfet dels fiels, divina guardadora de las ánimas, goig dels ángels, espant dels dimonis, robadora dels cors, dispensadora de tot be y defensora de tot mal, que habent, no sens especial designi, col-locat en Nuria vostre trono, vetllau desde aqui sobre nosaltres; guiaunos ¡Senyora! en los dificils camins de aquest mon, corretgiu nostres extravios, defensaunos de nostres enemichs, socorreu nostras necessitats, pero sobre tot enamoraunos de vostras virtuts, y lograunos la gracia de copiarlas, perque, presentantnos ab eixa noble marca en lo dia de la tria y final separació de las ovellas y dels cabrits, dels bons y dels mals, siam regoneguts per vostres, col-locats á la dreta de vostre Fill y admesos en la sua gloria. Amen.






 
 
FI DE LA NOVENA
 
 




  —27→  

ArribaAbajoGoigs



    Ja que en tan freda montanya
Per nosaltres vol estar:
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

    Una montanya escarpada,
Mitg any cuberta de neu,
Volgué péndrer per morada
La Mare del Fill de Deu;
Desde alli favors envia
A quils' hi sab demanar. La Mare...

    Desitjós de darli gloria
Lo devotíssim San Gil
Una imatge per memoria
Fabricá hermosa y gentil,
Perque los devots en ella
La vinguessen á invocar. La Mare...

    Per salvarla de la furia
De cruel perseguidor,
En una cova de Nuria
Ocultá tan gran tresor:
Es que Deu aquí volía
Son poder manifestar. La Mare...
—28→

    Efecte fou de sa gracia
Y prenda de nostre be
Que Amadeu desde Dalmacia
A esta montanya vingué;
Perque del cel los designis
Había de exêcutar. La Mare...

    Prompte á la divina Estrella,
Que en Nuria había de eixir,
Una sensilla Capella
Se afanyan á construhir:
Mentres del cel nous prodigis
Lo seu zel fan avisar. La Mare...

    Un toro ab forta porfia
A dos pastors adverteix
Que la imatge de María
En aquell lloch se escondeix.
¡Oh! ¡quant agrahits quedaren
A favor tan singular. La Mare...

    A tan agradable nova
Acuden los sacerdots
Y penetran en la cova
Ab gran concurs de devots,
Extrauhen la santa imatge
Trasladantla á son altar. La Mare...

    Agrada tan á Maria
Aquest lloch que se escullí,
—29→
Que, quan Caralps la volía,
Immovil se resistí:
Aquest temple es testimoni
De un succés tan singular. La Mare...

    Lo Rosselló y la Cerdanya,
Comptats d'Urgell y Conflent,
Pobles de Fransa y Espanya,
Desde llevant á ponent,
¡Oh Mare! vostra clemencia
Se esforsan en publicar. La Mare...

    Prop de una font cristallina
Vos ohiu nostres clamors,
Perque sou la Font divina
Que raja ayguas de favors:
De Vos ningú buyt sen'torna
Si es humil en demanar. La Mare...

    A vostras plantas postrada,
Si vos prega ab devoció,
Troba sempre la casada
Fruyt de benedicció,
Y vostre nom agrahida
No cessa de proclamar. La Mare...

    Als pastors de la montanya
Que'us invocan de bon cor,
Los defensau de la sanya
Del dimoni, llop traydor;
—30→
Y com també sou Pastora
Sos ramats sabeu guardar. La Mare..,

      TORNADA
Ja que per sa gran clemencia
Nostres vots vol escoltar:
La Mare de Deu de Nuria
Anemla tots á visitar.

V. Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix.

R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.


OREMUS

Concede nos famulos tuos, qæsumu Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere et gloriosa Beatæ Mariæ semper Virginis intercessione á præsenti liberari tristitia et æterna per frui lætitia. Per Christum Dominum nostrum. Amen.





  —31→  

ArribaAls devots de la Mare de Deu de Nuria

Instrucció important


La Mare de Deu no es sino una, pero se la designa ab una multitut de denominacions alusivas als mysteris de la redempciò en la qual tingué una part tan principal, ó á las suas admirables excel-lencias, ó á las gracias que per la sua mediació alcansan los fiels, ó en fi als llochs en que se la venera; axis diem la Mare de Deu de Nuria, de Monserrat, de la Consolació, de la Concepció, de la Anunciació, etc. Eixos diferents títols son en gran manera gloriosos á María, perque recordan lo seu poder la sua bondat, las suas prerogativas; son testimonis públichs de la gratitut dels fiels y condueixen poderosament à animar la pietat y devoció. La Iglesia, per sa part, las aproba vivament2: també aproba lo culto especial de   —32→   determinadas imatges3 y las pías peregrinacions als seus santuaris, fomentantlas ab la concessió de indulgencias y tot género de gracias espirituals. Y en eix punt los Sants han estat los primers en donar exêmple. Sens contar las peregrinacions á Terra-Santa, als llochs consagrats ab los mysteris del Redemptor y ab la memoria de la sua santíssima Mare, que han atret á las Elenas, á las Paulas, als Geronis y á altres sens número no menos insignes, peregrinacions tan antiguas com la Iglesia y may interrompudas; las encontram frequentadas en tots los sigles y en tots los llochs, ahont se ha venerat una imatge de María, per los mes grans Sants. San Lluis, rey de Fransa, feu la peregrinació á N. S. de Roc-Amador, San Joan Nepomuceno feula de Boleslavia, ahont rebé fortalesa per sufrir un il-lustre martyri, y, per no móurernos de Catalunya, han fet la peregrinació de Monserrat, entre altres, San Joan de Mata, San Pere Nolasco, San Ignasi de Loyola, San Joseph de Calassanz, San Francisco de Borja y San Lluis Gonzaga. Y en nostres mateixos dias ¿quina persona   —33→   de virtut hi ha en Italia, que, si li es possible, no se fassa un deber de visitar lo célebre santuari de Loreto? ¡Qnina en nostre Principat que no desitjia anar á postrarse, almenos una vegada en la vida, devant del altar de la Mare de Deu en lo citat temple de Monserrat? Y lo de Loreto y Monserrat se repeteix proporcionalment en los altres paissos, en sos famosos santuaris, y en totas parts en la multitut de capellas consagradas á María, de que la devoció dels cristians ha materialment sembrat tota la terra.

Ja se sab que lo cami del cel está obert en tot lloch, que en qualsevol puesto ou Deu las oracions dels humils, que lo imperi de María alcansa á tots los ánguls de la terra y que la sua bondat se fa sentir per tot allì ahont te un verdader devot: ja se sab que ninguna virtut especial resideix en las imatges y que no las veneram per lo que son, sino per lo que representan: pero tot axó no obstant, es cert que la presencia de determinada imatge, la vista dels llochs ahont se han obrat successos portentosos y de las memorias ab que la ingeniosa pietat dels fiels los ha procurat sensibilisar, la concurrencia de multituts devotas que venen de llochs distans, qui descals, qui ab richs presents; la particular devoció, manifestada frequentment ab las llágrimas, á que saludan á Marìa, lo fervor ab que li donan gracias y la fe ab   —34→   que li demanan nous favors; no son cosas indiferents, antes tenen un poderós influxò per fer naixer las disposicions mes propias per orar com se deu y assegurar lo resultat de la oració. Y si á tot axó se anyadeix que, segons consta fins de la sagrada Escriptura, Deu mira ab predilecció certs llochs y que entra en lo orde de la sua Providencia una economía, per cert molt hermosa, segons la qual ell, que reparteix los seus dons com li plau, otorga certas gracias no indistinctament en tots los llochs consagrats al culto, sino en llochs determinats y per determinats intercessors; y que la verge María, com ho acredita una probada experiencia, se complau particularment en certs títols y se mostra mes propicia en alguns santuaris é imatges, que, apar, ha elegit per fer brillar al mes esplendor la sua misericordia y poder: resulta que la práctica católica de las peregrinacions es pia, laudable y profitosa.

Pero com de tot abusa la perversitat humana y en tot troba la nostra miseria ocasions de ruina, los devots, que se determinian á visitar lo santuari de nostra Senyora de Nuria, deurán no pérdrer de vista las advertencias següents:

1.ª Proposarse un fi religiós, com obsequiar á María Santíssima, demanarli alguna cosa honesta, donarli gracias de algun favor obtingut,... Anar á Nuria per paseig, per véurer   —35→   terreno,... no es un fi bastant digne; que almenos no se exclogan los ja dits. Anarhi per plaguejar, es una especie de sacrilega profanació.

2.ª Ordenar lo viatje y las fatigas y privacions consegüents al fi de la peregrinació. Fer lo viatge ab esperit de pietat y penitencia ja será un bon obsequi á María santíssima y una excel-lent disposició per obtenir son favor. Bo es santificar lo cami ab lo reso del Rosari ó de altras oracions.

3. La Iglesia te prescritas varias preparasions als peregrins. Encara que no están en sí respecte dels que visitan nostres santuaris, no deurian omitirne una, que es confesar y combregar antes de empendrer la marxa. Que alomenos no omitescan practicar esta diligencia en Nuria, ahont no falta comoditat per ferho.

4. Lo temps que permanesca en lo santuari, pórtianse ab decoro y moderació; fentse carrech que no están en una casa profana. Fassan las suas devocions, y lo temps que los sobria, no lo empleen en alborotar, en promourer disputas, ni en jochs, ni en balls; lo qual tampoch tolerarian los administradors.

5. Al partir cuidian de no disipar las pias impresions que en la presencia de María haurán   —36→   rebut; regresian, com han vingut, ab lo pensament de que venen de un lloch sant: Hic domus Dei est et Porta cæli, et vocabitur aula Dei: portian á María Santíssima gravada en la memoria y en lo cor, y lo seu dulcíssim nom en los llavis.

6. Si la sua devoció los inspira comensar en Nuria una novena per continuarla en casa poden servirse de la que precedeix.

A MAJOR GLORIA DE DEU Y DE LA SUA IMMACULADA MARE.



Indice