Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.




ArribaAbajoInfant


ArribaAbajoProp teu, infant, la nit
de desembre constel·la
el seu fred i tenebres
baixes.

Una fada d'argent
et guarda de la por
que mou l'única fulla
de l'arbre.

Amb l'esguard faig florir
l'ombra del teu bressol.
La nit benigna plora
la neu que no fa caure.

Ve l'estel de cotó
que el teu front necessita.
—78→
Rodolen pel silenci
boletes de mimosa...

Brilla a les meves mans
el menut colibrí
del teu somrís...
Oh infant teu i meu!






ArribaAbajoCançó de bressol


ArribaAbajo       Nin, non - dorm, nin.
    Un nen blanc - un nen negre.
Un granet de sal - un granet de pebre.
       Nin, non,
       non, nin.

Des de la porta del molí
    -dorm, nin, dorm-
el moliner els mira venir
    -dorm, nin, dorm-.

Diu el nen blanc:
«Que bella és la lluna!».
Diu el nen negre:
«Que lletja és la lluna!».

    Dorm, nin, dorm.

-Jo sóc blanc.
    Nin, non.
-Jo sóc negre.
    Non, nin.

Un granet de sal,
un granet de pebre.
El vell moliner
els vol fer farina.
El nen blanc rondina
i el negre també.
—79→

    Dorm, nin, dorm.

Mola del molí,
    roda, roda,
els faràs farina.
Mola del molí,
    roda, roda.
La lluna és fadrina.
    Nin, non,
    non, nin.

El vell moliner
ja tanca el molí.

    Dorm, nin, dorm.

    I el vent juganer
se'ls emporta enlaire.

    Dorm, nin, dorm.

Diuen els dos nens,
dins el vent, ballant:
«La lluna tindrem
si seguim pujant».

       Nin, non - dorm, nin.
    Un nen blanc - un nen negre.
Un granet de sal - un granet de pebre.
       Nin, non,
       dorm, nin.






ArribaAbajoQuatre cançons per al meu fill



I

ArribaAbajo Vent i pluja dansen,
dansen pels camps grisos.
Els camins s'amaguen,
els arbres s'inclinen.
—80→

La pluja du al pit
l'estel de la tarda,
anell de fred viu
i faldilla llarga.

El vent porta fils
de cel a la cara,
sandàlies de vidre
i mar a la barba.

Suaument vacil·la
la pluja cansada.
Però el vent enfila
devers la muntanya.

Ha caigut la nit.
Els camins viatgen.
El silenci fila
en totes les branques.

I mentre el vent crida
dalt de la muntanya,
la pluja tranquil·la
s'adorm amb agulles
de lluna a la galta...


II

Arbre ajagut
sobre l'aigua.
No sap plorar.
Ombra llarga.
Ah!

Cel. Avingudes
folles d'àngels.
Cau, cau la nit
a ta boca.
Oh!
—81→


III

El roser de l'alba
creix contra un mur negre.
Olairà!
L'àngel de la llum
alça les mans blanques.
Olairí!

El mur s'ha esvaït,
s'han obert les roses.
Olairà!
L'àngel de la llum
té la testa roja.
Olairí!


IV

El matí s'esquinça
en els alts penells,
l'hora va vestida
de lilàs i ocells.

       El matí s'esquinça
       en els alts penells.

El taronger mira
amb sos ulls daurats
les veles encintes
dels llaguts varats.

       El taronger mira
       amb sos ulls daurats.

Segador marí
de la dalla immensa,
talla per a mi
la més alta vela.

       Segador marí
       de la dalla immensa.



  —82→  


ArribaAbajoJoan Junyer


ArribaAbajo Crit en la teva llum! El mar on és?
Què han fet, què han fet del nostre mar,
dels cantaires infants sota les pomes,
dels bous crepusculars i de tants solcs?

Veu en el teu color. Joia! De qui?
Vestida de futur i de pallers,
armada d'anemones i bondat,
venç les boques vermelles de la guerra
i assalta el mort teatre del passat,
Joan.

El branc més alt del teu amor al món
es mou al vent.
Cantes
perquè de nou puguem enamorar la terra,
perquè la mà del fill rebi la bala d'or,
Joan!

Gener, 1942.






ArribaAbajoLa mort


ArribaAbajo La carreta grinyola com una bestiola
    dòcil i enfredorida.

    (Oh, dormir damunt l'herba ajaçada del prat
       com una ombra ferida!)

A les llantes brillants hi ha sang d'estrelles noves
    i crits d'hora parida.

    (Oh, dormir damunt l'herba vermella del crepuscle
       com un ocell de gebre!)

Ai, el carreter porta una dalla invisible
    i ampla faixa morada!

    (Dormir, dormir, dormir
    somnis d'aigua tallada!)



  —83→  


ArribaAbajoPor


ArribaAbajo Ai, el liquen, el liquen! Vigileu-lo!
On sóc?
Va venint amb ses grogues estrelletes.
Dormo?
Ai, el liquen, el liquen! Atureu-lo!
Sóc marbre?
Va pujant amb ses xarxes i esperons.
Qui plora?
Ai, el liquen, el liquen! Salveu-me!

Sóc els ulls
de l'estàtua!






ArribaAbajoA mi


ArribaAbajo I escolta sempre l'àngel...
Sigues l'obert camí
que et meni a tu mateix, des de l'ésser a la faula.
Mira el riu de la nit: mor a la teva taula
amb remor de ciutat i enyorança de pi.

És l'hora que pel cel passen les lentes relles.
Arma't! I que el teu somni, fet harmoniós cant,
tot ressoni amb el ritme del teu cor bategant.
Aixeca el feixuc rostre a les finals estrelles.

Posa a la teva sang immenses veles d'or
i fes que la teva ànima sigui tempesta i port.
Deixa sempre, a tot vent, l'obscura porta oberta.

No masteguis llorer ni t'enfitis d'atzur.
Si vols cantar l'arrel, oblida't del fruit pur.
Enllà del foc comença l'eternitat desperta...

  —84→  

Novembre, 1945.






ArribaAbajoMots al destí de Màrsias


ArribaAbajoTu interrogaves -orb i també déu
en l'aspra soledat del teu sanglot-
    el teu vast cor de pluja,
    el sostre de ton ànima
    i els teus braços oberts,
fins que vingué la nit on tot comença.
La nit on tu comences. I ets: et vincles
a l'illa del teu crit,
mortal en ta caiguda inacabable,
    oh Pare de ta sang!

Ah, però ja el teu arbre, l'arbre nat
del càstig del teu cos, de ta derrota
    amb l'auri déu dispers,
està aixecant les branques ensagnades
devers on els ocells d'un futur d'albes
es precipiten...






ArribaAbajoOh camarades!


A Francisco Aguilera.




ArribaAbajo Oh camarades en la joventut del món: agafem la cançó dels penells, ara que
la vella història està grinyolant a les cúpules!

El nom del futur oscil·la com una àncora d'estrelles i les hores plouen damunt
el vermell bou del temps. Ja hem après tot allò que importa: l'alè de la
primavera que acaba en les profecies i el dia com una campana interminable
adornada amb espigues de neu,
prop del sol,
prop de la nit,
amb una ànima viva de gira-sols calents i sense poder oblidar la casta remor d'una ala de blat...
—85→
Oh camarades en la llum del món: besem les ombres dels creadors de
banderes impol·lutes, cantem l'esperit que obre mans en la boira i el silenci
dels grans rius del somni. I nosaltres cantem-nos també: nous cossos en
noves pàtries, la fabulosa possessió de la rialla més enllà de les àmfores, dels
sospirs i de les orbes ruïnes, entre branques de coral lluminós...

Oh soldats de dura joia! Llencem el passat com una moneda rovellada i
rubriquem entre les estrelles, amb una desperta espasa vegetal, l'honor
profund del nostre temps...