Cançoneta
|
| Los ulls be podan mirar
| | |
| tot lo que debant los ve, | | |
| mas lo cor no pot amar | | |
| sino
cosa que vol be. | | |
| Te
la vista libertat |
5 | |
| vedarla no pot ningu | | |
| sino 's sola
seguedat | | |
| als altres es be comu: | | |
| pus que poden contemplar
| | |
| tot lo qu' el mirar sosté; |
10 | |
| mas lo cor no pot
amar | | |
| sino cosa que vol be. | | |
| Te
gran força lo voler | | |
| y es sa casa dins lo cor | | |
| que la vista no pot fer |
15 | |
| mudança 'n perfet amor:
| | |
| ni fará may vacillar | | |
| ninguna sencera fe, | | |
|
mas lo cor no pot amar | | |
| sino cosa que vol be. |
20 | |
| Quant
los hulls á mirar van | | |
| covidan lo enteniment, | | |
| y entre 'ls dos tentant estan | | |
| lo cor per darli torment:
| | |
| y la voluntat forçar |
25 | |
| que dintre sa força
te, | | |
| mas lo cor no pot amar | | |
| sino cosa que vol be. | | |
| Partir l' amor en dos parts
| | |
| nos pot fer, que res no val, |
30 | |
| puix son enganoses arts
| | |
| qu' es amor perfet, igual: | | |
| be 's pot la vista enganar
| | |
| del mirar que concebé, | | |
| mas lo cor no pot amar
|
35 | |
| sino cosa que vol be. | | |
| Aquel
que mudar se pot | | |
| poch li val lo presumir | | |
| d' amor que
vol esser tot, | | |
| hu, sencer fins al morir: |
40 | |
| y si 'ls
hulls lo fan mudar | | |
| pot dir que may ben volgué,
| | |
| perqu' el cor no pot amar | | |
| sino cosa que vol be. | | |
|
Es l' amor tot infinit |
45 | |
| y en l' anima te son lloch, | | |
| qui ama del cos delit | | |
|
mostra gustar d' amor poch: | | |
| si 'l mon novell desitjar
| | |
| may amor no conegué |
50 | |
| perqu' el cor no pot amar
| | |
| sino cosa que vol be.
| | |
Canço
|
| La qu' en
s' amor no te assent, | | |
| d' ella no 's fie ningu, | | |
|
qu' en passar que passa d' hu | | |
| que li fa mas dos que cent?
| | |
| Si es superba y
arrogant |
5 | |
| la dama tratant amor, | | |
| ja mes ab son amador
| | |
| será ferma ni constant: | | |
| si cambi' al primer
amant | | |
| prest se girar' á tot vent, |
10 | |
| qu' en passar
que pasia d' hu | | |
| que li fa mes dos que cent? | | |
| La
mantega se desfa | | |
| quant se posa prop del foch; | | |
| la flor
secas poch á poch |
15 | |
| si del arbre 's cullirá:
| | |
| y la casa prest caurá | | |
| si te flach lo fonament,
| | |
| qu' en passar que passa d' hu | | |
| que li fa mes dos que
cent? |
20 | |
| No es digne de amada
ser | | |
| la qu' ença y alla amar sol, | | |
| ans raho y
justicia vol | | |
| que s' oblit per tal parer | | |
| pus cambia
son voler |
25 | |
| be 's pot dir meritament, | | |
| qu' en passar
que passa d' hu | | |
| que li fa mes dos que cent? | | |
| Si
no te ab hu fermetat | | |
| ni sols ab ell te amartell, |
30 | |
|
vint ni trenta en semps ab ell | | |
| no contentaran son grat:
| | |
| ni son gust será fartat | | |
| may per ningun bastiment,
| | |
| qu' en passar que passa d' hu |
35 | |
| que li fa mes dos que
cent?
| | |
Canço
|
| Bella de vos
som amorós | | |
| ja fosseu mia; | | |
| sempre sospir
quant pens en vos | | |
| la nit y dia. | | |
| Bella,
mirant vostra valor |
5 | |
| y gentilesa | | |
| sent' en lligams de
vostr' amor | | |
| ma vida presa, | | |
| hon tinch mon cor trist
dolorós | | |
| sens alegria, |
10 | |
| sempre sospir quant
pens en vos | | |
| la nit y dia. | | |
| Bella,
del jorn que yo us mirí, | | |
| vostra cadena | | |
| me te
ligat en fins assí |
15 | |
| ab cruel pena; | | |
| vos me llevau
tot lo repós, | | |
| que yo 'm moría, | | |
| sempre
sospir quant pens en vos | | |
| la nit y dia. |
20 | |
| Bella,
quant mal yo per vos pas | | |
| no 's pot compendre | | |
| puix vostr'
amor es tan escás | | |
| qu' es de repéndre, | | |
| estich de penas congoxos |
25 | |
| ple de agonia, | | |
| sempre sospir
guant pens ab vos | | |
| la nit y dia. | | |
| Bella,
mirant no teniu par, | | |
| pensí de amar vos, |
30 | |
| que
sols un punt no puch estar | | |
| sens dezijar vos, | | |
| y ella
cruel de ses amors | | |
| tant me desvia, | | |
| sempre sospir pensant
en vos |
35 | |
| la nit y dia. | | |
| Bella,
sens vos no se que fer | | |
| ni com aydarme, | | |
| y vos tots temps
preneu plaer | | |
| de mal tractarme, |
40 | |
| y yo trist no so venturos
| | |
| en ma porfia | | |
| sempre sospir quant pens en vos | | |
| la
nit y dia.
| | |
—70→
|
| Bella, si vos
ma voluntat |
45 | |
| sabeseu certa | | |
| no 'm mostrariau crueltat
| | |
| tant descuberta, | | |
| y yo per vostre gentil cos | | |
| y galania,
|
50 | |
| sempre sospir quant pens en vos | | |
| la nit y dia. | | |
Cobles |
En disculpa, en segurança de amor
|
| Señora,
no puch descreure | | |
| lo que tant he presumit | | |
| y es
que no 'm voleu gens veure | | |
| puix falsedat voleu creure
| | |
| sols per donarme despit: |
5 | |
| que tal cosa may diguí
| | |
| perqu' es falsa, y may falsia | | |
| m' agrada, ni cap en
mí, | | |
| ans la veritat tinguí | | |
| sempr' en leal
compañia. |
10 | |
| De persona
valerosa | | |
| com sou vos gentil, señora, | | |
| no pensí
dir may tal cosa, | | |
| ans yo crech qui tal dir gosa | | |
| es
lengua mal parladora: |
15 | |
| mas si u feu per mal volensa
| | |
| qu' en ves mi voleu mostrar | | |
| y la entrad' axi 'm defensa,
| | |
| declarau mes vostra pensa | | |
| y en res no 'm vullau culpar.
|
20 | |
| Perqu' en virtut y noblesa
| | |
| he tingut mon pensament | | |
| y ab sencera fe y fermesa
| | |
| y en costums de gentilesa | | |
| y no de foll parlament:
|
25 | |
| com cerch vostre desonor | | |
| si per mi sou tan amada | | |
|
ab senceritat d' amor | | |
| que dins l' anima y lo cor | | |
| vostre
image tinch pintada. |
30 | |
| Pensar
yo may de 'nujarvos | | |
| Deu no u vol ni yo no vull | | |
| ans
per ben acontentarvos, | | |
| si us offench sols en mirar vos
| | |
| si voleu yo 'm traure l' ull: |
35 | |
| y si per enveja 'lguna
| | |
| ses mogut lo vostre dir | | |
| que tant contra m' importuna,
| | |
| no puch contrastar fortuna | | |
| ni menys dexar de morir.
|
40 | |
| Empero si no tinch culpa
| | |
| ni ja mes no diguí tal, | | |
| pague sols lo que m'
inculpa | | |
| qu' a mi la raho 'm disculpa | | |
| que per he no
'm retau mal |
45 | |
| teniu per gran falsedat
| | |
—71→
|
| rahons de gens
mal parleres | | |
| fingidores de maldat, | | |
| que per temps la
veritat | | |
| mostrará las obras veres. |
50 | |
Canço de quexas |
| Ab vostres
falses maneres | | | | malamen m' aveu tractat | | | | fent mostres
molt falagueras | | | | amostrantme voluntat: | | | | dona que tos
temps cambia |
5 | | | hom li deu fer altre tal; | | | | mirant vostra
rabosia | | | | estich fet del tot mortal. | | |
|
GLOSA
| | Dins poch
temps é coneguda, | | | | señora, la vostra amor,
|
10 | | | puix vos sou desconeguda | | | | ab engan y desamor: | | | | ja
mes haguera cregut | | | | lo que yo veig qu' es de veres, | | | | puix que m' aveu decebut |
15 | | | ab vostres falses maneres.
| | | | Qui pot fugir sa ventura?
| | | | O quins desconcerts tan grans, | | | | tot estich ple de
tristura | | | | en mirar vostres engans! |
20 | | | Puix jo may pensí
enujarvos | | | | ans tenint vos lealtat | | | | en paga de ben amarvos
| | | | malament m' aveu tractat. | | | | Sempre
mostrí descuberta |
25 | | | l' amor que us tinch y la fé,
| | | | vos tenintla mes que certa | | | | maltractaume sens per que:
| | | | yo no puch sino pensar | | | | que seguiu males carreres,
|
30 | | | sols per voler m' enganar | | | | fent mostres molt falagueres.
| | | | Yo conech que tot es ayre
| | | | quan mostrau puix qu' es fingit, | | | | o quin grascios
donaire |
35 | | | per amar pendrá despit:
| | |
—74→
| | mostra teniu
graciosa | | | | ab lo cor del tot doblat, | | | | y ab pensa molt
engañosa | | | | amostrantme voluntat. |
40 | | | En
lo mon cosa mes trista | | | | no pot ser com l' amor falç,
| | | | hon jo trist per esta lista | | | | sobr' espines vaig descalç
| | | | tant que veig en descubert |
45 | | | lo que pot vostra falsia,
| | | | puix son vos, com es ben cert, | | | | dona que tos temps cambia.
| | | | Y mirant de tal manera
| | | | es lo vostre presumir, |
50 | | | xo per la semblant carrera
| | | | vull guiar lo meu servir: | | | | puix dona que es ben amada
| | | | no vol d' amor ser leal | | | | per ser justament pagada
|
55 | | | hom li deu fer altre tal. | | | | Amor
ab amor se paga | | | | no fingit: mas vertader, | | | | com pot
esser pijor plaga | | | | que tenir falç lo voler: |
60 | | | xo
per tal tinch certament | | | | vostre parer nit y dia, | | | | fent
perdre l' enteniment, | | | | mirant vostra rabosia. | | | | Y
puix en tant cruel pena |
65 | | | estich posat per ma sort, | | | | yo
prech á Deu que 'm defena | | | | de vos que 'm feu tant
gran tort; | | | | ja parteix l' anima mia | | | | del cos tractantla
vos mal, |
70 | | | de tanta malenconia | | | | estich fet del tot mortal.
| | |
|
Ballada
|
| Qui 'stá
trist com cantará. | | |
| Si vostra favor no há?
| | |
| Qui 'stá
trist y descontent | | |
| y fora de sentiment | | |
| sols cantará
del torment |
5 | |
| qu' el amor passar li fá. | | |
| Hu
que 's troba desdichat | | |
| y de amors apassionat | | |
| son cantar
será mesclat | | |
| del que sent que mal li vá,
|
10 | |
| señora yo cantaré
| | |
| per servir vostrá mercé | | |
| mas yo tem que
ploraré | | |
| puix dins mí lo plant está.
| | |
—75→
|
| Yo no se ningun cantar,
|
15 | |
| si no es sempre quexar | | |
| del amor que 'm fa penar
| | |
| del jorn que m' encativá. | | |
| No
puch fer sino morir | | |
| ab lo mal que 'm feu sentir |
20 | |
| qu'
es tal que no puch sufrir | | |
| la sageta que 'm nafrá.
| | |
| Ay Deu que faré del
cor | | |
| tot estich nafrat d' amor | | |
| qui pogués trobar
favor |
25 | |
| sempre 'sper quant Deu volrá. | | |
Canço de ingratitut |
| Puis fortuna
m' a llevat | | | | tot lo be que possehia | | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia. | | | | Mal
aja qui posa fe |
5 | | | may en dona falaguera | | | | qu' el major
temps se 'sdeve | | | | qu' es mudable y lisongera, | | | | y perque
trist so posat | | | | en tal desventura mia, |
10 | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia. | | | | En
dona desconexent | | | | ver amor molt poch atura, | | | | qui l' ama
perfectament |
15 | | | be 's pot dir ple de amargura, | | | | son voler
prest es mudat | | | | seguint nova fantasia, | | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia.
|
20 | |
—78→
| | Com
al vent fa lo panell | | | | es la dona variable | | | | que á
tants com li fan cimbell | | | | ab tots gire favorable, | | | | no
t' en son cor fermetat |
25 | | | ans segueix barateria, | | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia. | | | | No
segueix perfet amor | | | | la dona que prest oblida, |
30 | | | ni
reposa dins son cor | | | | qui per ella pert la vida: | | | | de fora
mostra bon grat | | | | dintr' es fora de falsia, | | | | cridaré
com un orat |
35 | | | mal age qui en dones fia. | | | | May
en donas deu tenir | | | | en absencia confiança | | | | fermetat
no pot sufrir | | | | perque molt prest fa mudança,
|
40 | | | regirá sa voluntat, | | | | no pren qui mes la servia,
| | | | cridaré com un orat | | | | mal age quien dones fia.
| | | | Dona vil es la que 's presa
|
45 | | | veures molt sovint mudada, | | | | la que moltes boques besa
| | | | de ninguna no s' agrada; | | | | no te amor ni lealtad | | | | no
te escusa ni valia, |
50 | | | cridaré com un orat | | | | mal
age qui en dones fia. | | | | Jo
servint dona cruel | | | | he sufrit pena infinida | | | | y sens mirarli
lo fe'l |
55 | | | es vers mi desagraida, | | | | pus per altri m' a
oblidat | | | | qu' ell com jo no la volia, | | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia. |
60 | | | Qui
poguera may pensar | | | | que dona tan valerosa | | | | no volgués
perfet amar | | | | qui per ella may reposa, | | | | molt cruelment
m' a tractat |
65 | | | puis la culpa no fou mia, | | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia. | | | | Dins
mon cort tenguí per cert | | | | que tinguera conexença
|
70 | | | del greu mal que tinch cubert | | | | y ella may gira la
pença, | | | | ja mes aguera pensat | | | | que axí 'm
desconexeria, | | | | cridaré com un orat |
75 | | | mal age
qui en dones fia. | | | | Tinch
per cert y no es error | | | | que 's encara mes que sona | | | | que
ja may perfet amor | | | | no regna dins cor de dona; |
80 | | | y puis
qu' a mudat l' estat | | | | la cruel señora mia, | | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia. | | |
|
TORNADA
| | Sols contempl' al
temps passat |
85 | | | puis lo present no 'm valia | | | | cridaré
com un orat | | | | mal age qui en dones fia.
| | |
|
Canço de mudança |
| Perduda tinch
l' alegría | | | | ab desesperació, | | | | mort
m' aveu, señora mia, | | | | nous o merexia jo. | | | | ¡O cruel! desagraida,
|
5 | | | com podeu axi oblidar | | | | hu qui ja may no us oblida | | | |
ni 's pot de vos apartar? | | | | Per hu que mal me volia | | | | trist
de mi despedit so; |
10 | | | mort m' aveu, señora mia,
| | | | no us o merexia jo. | | | | ¡O
cruel! y greu mudança | | | | que m' a travessat lo cor,
| | | | no tenia jo tal fiança, |
15 | | | señora, de
vostr' amor: | | | | donchs ma vida com viuria | | | | ab tant gran
perdició, | | | | mort m' aveu, señora mia, | | | | no
us o merexia jo. |
20 | | | ¡O cruel!
mes que una fera | | | | qu' es del que 'm aveu promes? | | | | No
'm digues ab fe sencera | | | | de no dexarme ja mes? | | | | donchs
digaume com podria |
25 | | | jo sufrir tant gran desdó?
| | | | Mort m' aveu, señora mia, | | | | nous o merexia jo.
| | | | ¡O cruel! no us e donada
| | | | l' ánima y mon ben voler? |
30 | | | No sabeu que us
e amada | | | | ab l' amor molt verdader? | | | | Donchs perque sufriu
que sia | | | | pagat ab tal gualardó? | | | | Mort m' aveu,
señora mia, |
35 | | | no us o merexia jo. | | | | ¡O
cruel desconeguda! | | | | Y qu' es lo que anau cercant? | | | | no
sabeu que us he volguda | | | | mes que tot perfet amant? |
40 | | | Donchs perque en tal agonia | | | | m' aveu dada passió?
| | | | Mort m' aveu, señora mia, | | | | no us o merexia jo.
| | | | ¡O cruel! com aveu presa
|
45 | | | voluntat que res no val,
| | |
—80→
| | vostra gracia y gentilesa
| | | | volen esmerçar tant mal? | | | | Mes tinch fiança
algun dia | | | | vos conexereu qui so, |
50 | | | mort m' aveu, señora
mía, | | | | no us o merexia jo. | | |
|
TORNADA
| | Per amar jo sens falsía
| | | | so maltractat sens rahó, | | | | mort m' aveu, señora
mía |
55 | | | no us o merexia jo. | | |
|
Canço
|
| Carrer ample
en tot lo mon | | |
| lo millor de Barcelona | | |
| está
qui porta corona | | |
| sobre quantas damas son. | | |
|
Qui vol veure gentilesa |
5 | |
| qu' en lo mon no trobe par | | |
| vinguessen á contemplar
| | |
| la que 'm te l' anima presa: | | |
| y veurá que may
no fon | | |
| altre tant gentil persona, |
10 | |
| y es la que porta
corona | | |
| sobre cuantas damas son. | | |
| Y
perque secret no sia | | |
| son bell nom fenex en él,
| | |
| la mes bella y mes cruel |
15 | |
| la que 'm roba l' alegria
| | |
| puis may per mon be respon | | |
| ans per vida mort me dona,
| | |
| y es la que porta corona | | |
| sobre cuantas damas son.
|
20 | |
| Es grasiosa y tan galana
| | |
| qu' enveja no te que dir | | |
| d' ella res ni 'l presumir
| | |
| d' altra dama es cosa sana: | | |
| y ab sa gracia correspon
|
25 | |
| son dolç parlar com rahona, | | |
| y es la que porta
corona | | |
| sobre quantas damas son.
| | |
Canço en disculpa |
| Qui us a tant
mal informada? | | | | No solieu esser tal | | | | contra mí
tant fort irada, | | | | del que jo no meresch mal. | | | | A las llenguas mal parleras
|
5 | | | no 's deu creurer ni escoltar, | | | | mas paraulas vertaderas
| | | | deveu, señora, mirar: | | | | puis son tals que nit
y dia | | | | d' amar vos mostren senyal, |
10 | | | mirau que us an
dit falsia | | | | del que jo no meresch mal. | | | | Señora,
si per enveja | | | | falsament m' an inculpat, | | | | mireu si may
cosa leja |
15 | | | contra vos he jo tractat. | | | | Y si be mirar
volieu | | | | crech que may trobareu tal, | | | | y axi no 'm culparieu
| | | | del que jo no meresch mal. |
20 | | | No
deveu creure, señora, | | | | que sia tant mal discret
| | | | que 'm enculpen sols una hora | | | | qu' e parlat ni qu' e
mal fet | | | | contra vos, dama serena, |
25 | | | ans vos ame sens
igual | | | | y per ço no 'm doneu pena | | | | del que jo no
meresch mal. | | | | May no pot
faltar un Judes | | | | per trair sempre lo just, |
30 | | | mes valria
fossen mudes | | | | que parlar sempre l' injust: | | | | mes si fosseu
ben tallades | | | | y posades dins la sal, | | | | no 'm darian males
fades |
35 | | | del que jo no meresch mal. | | | | Y
si 'm teniu mal volença | | | | mirau he que 'sens rahò.
| | | | No es fe donar creença | | | | a falsa informació?
|
40 | | | Que voler mal á qui us ama | | | | es pecat mes que
mortal, | | | | y es tachar tambe ma fama | | | | del que jo no meresch
mal. | | | | Tot es cosa verdadera
|
45 | | | lo qu' e dit en fins assi,
| | |
—82→
| | torne donchs la primavera
| | | | del bon temps puis no us erri: | | | | mostraume alegre cara
| | | | que altre metge ja no 'm val |
50 | | | y no 'm siau tan avara
| | | | del que jo no meresch mal. | | |
|
TORNADA
| | Puis es cert y cosa clara
| | | | que jo us ame sens igual | | | | no 'm siau tan avara. |
55 | | | Del que jo no meresch mal. | | |
|
Canço |
| Dins poch
temps he conegut | | | | la voluntat m' a portada, | | | | sols
per fer una errada | | | | aveume desconegut. | | | | Si
errí, señora mia, |
5 | | | cert no es estat ab mí
| | | | avinentensa aquell dia | | | | me feu pendre 'l que prenguí:
| | | | donques no fassau lo mut | | | | ni us mostreu tant anujada,
|
10 | | | sol pera fer una errada | | | | aveume desconegut. | | | | No
era cosa tan alta | | | | de valor, com vos pensau, | | | | molt es
que per una falta |
15 | | | que parlar may no 'm vullau: | | | | mas
l' ull vostre tan agut | | | | l' anima m' te travessada, | | | | sols
pera fer una errada | | | | aveume desconegut. |
20 | | | Dama
sou de Barcelona | | | | y de gran perfecció, | | | | puis teniu
bella persona | | | | mudau de condició: | | | | no 'm fassau
anar perdut |
25 | | | mirau que us e ben amada, | | | | sols pera fer
una errada | | | | aveume desconegut. | | | | Mes
fort sou qu' el diamant, | | | | mes cruel que la serpent,
|
30 | | | si us procur passar davant | | | | vos amagau prestament: | | | | donchs per esser jo remut | | | | may no 's trobará jornada,
| | | | sols pera fer una errada |
35 | | | aveume desconegut.
| | |
—83→
| | Si
vos teniau amor | | | | com me daveu entenent | | | | no 'urieu pres
amador | | | | qu' en agues amades cent: |
40 | | | hont diré
per ma salut | | | | vos tinch esperimentada, | | | | sols pera fer
una errada | | | | aveume desconegut. | | | | Quin
seria vostre clam |
45 | | | contra 'quell qu' us volgues mal,
| | | | si á mi que tant vos am | | | | donau passió
mortal: | | | | y ja mes parer no mut | | | | ab vida desesperada,
|
50 | | | sols pera fer una errada | | | | aveume desconegut. | | | | Vostra
condicio retira | | | | al parer d' un gran señor | | | | qu'
en galardonar no mira |
55 | | | al mes leal servidor: | | | | per un
erro 'sdevingut | | | | pert la servitut passada | | | | sols pera
fer una errada | | | | aveume desconegut. |
60 | | | Deu
me guart del mal que 'm feu | | | | ab desden y crueltat, | | | | puix
contr' amor enteneu | | | | no tenir may pietat: | | | | usau donques
de virtud, |
65 | | | puis sou tant agraciada, | | | | sols pera fer
una errada | | | | aveume desconegut. | | | | May
no sent ningun repós | | | | ans me creix malenconia
|
70 | | | veent que 'm voleu dar flos | | | | collides al mitg del dia:
| | | | y lo gesto tan exut | | | | que 'm mostrau cert no m' agrada
| | | | sols pera fer una errada |
75 | | | aveume desconegut. | | |
|
TORNADA
| | Donchs
mirau ma servitut | | | | no siau del tot oblidada, | | | | que per
fer una errada | | | | ja me ajau desconegut.
|
80 | |
|
Canço de quexes
|
| Estich fet un altre
Jop | | |
| y es forçat seguir son tema, | | |
| que faré
si veig tant prop | | |
| lo foch que de lluny me crema? | | |
| Tinch un foch mes qu'infernal
|
5 | |
| dins mon cor que 'm solicita | | |
| per vos, dama sens igual,
| | |
| qu' el morir jam vol y me cita: | | |
| y ningun remey no trob
| | |
| puis es contra mi estrema, |
10 | |
| que faré si veix
tant prop | | |
| lo foch que de lluny me crema? | | |
| Jop
perdé tot son haver | | |
| y 'sperant cobr' alegría;
| | |
| jo perdent y ab mon 'sper |
15 | |
| mes creix la desdicha mia,
| | |
| may mos mals tindran adop, | | |
| contra mi fortuna rema,
| | |
| que faré si veig tan prop | | |
| lo foch que de lluny
me crema? |
20 | |
| Per sufrir tant
greu torment | | |
| so vestit de paciencia, | | |
| y procur molt
que la gent | | |
| no senta ma penitencia: | | |
| persever com feu
Jacob |
25 | |
| per Raquel ab fe suprema, | | |
| que fare si veix
tan prop | | |
| lo foch que de lluny me crema? | | |
| Si
David per Bersabé | | |
| sentí d' amor la cadena
|
30 | |
| ab ell me acompar tambe | | |
| y sent que es major ma pena:
| | |
| sempre fameix com lo llop | | |
| que ja may sa fain no es
cema, | | |
| que faré si veix tant prop |
35 | |
| lo foch que
de Iluay me crema? | | |
| En absencia
estich cremant | | |
| y present solcit en cendre, | | |
| muyr absent
y 'stant davant | | |
| ningun remey no puch pendre. |
40 | |
| Amor
me porta 'l galop | | |
| vos sou causa que axí 'm prema;
| | |
| que faré si veig tant prop | | |
| lo foch que de lluny
me crema?
| | |
—85→
|
| Callen tots los
amadós |
45 | |
| qu' inflamats d' amor sospiren | | |
| qu'
el gran foch que sent per vos | | |
| ells jamés tal no
sentiren: | | |
| tinch mon cor fet Ethiop | | |
| seguint l' amorosa
tema, |
50 | |
| que faré si veig tant prop | | |
| lo foch que
de lluny me crema? | | |
Canço de esperança
|
| Temps era
temps | | |
| que solia ser bon temps | | |
| mes temps vindra
| | |
| que el bon temps tornará. | | |
| A
mi de bon cor |
5 | |
| dama singular | | |
| quant un amador | | |
| ha
pogut amar | | |
| per ferme finar | | |
| trist oblidat m' a |
10 | |
|
mes temps vindrá | | |
| qu' el bon temps tornará.
| | |
| Solia ser content | | |
| sa
gracia mirant | | |
| y ara greu torment |
15 | |
| viure 'm fa penant,
| | |
| muyr sols desitjant | | |
| lo temps que passá, | | |
| mes
temps vindrá | | |
| qu' el bon temps tornará.
|
20 | |
| Aquell temps sentí
| | |
| amorós delit | | |
| y ara trist de mi | | |
| muyr de gran
despit, | | |
| es mon be finit |
25 | |
| puix tal temps finá,
| | |
| mes temps vindrá | | |
| qu' el bon temps tornará.
| | |
| Per sobrad' amor | | |
| trist
so mal tractat |
30 | |
| puix ab disfavor | | |
| so deseretat, | | |
|
y ab sa crueltat | | |
| puch dir quem matá, | | |
| mes temps
vindrá |
35 | |
| qu' el bon temps tornará.
| | |
—86→
|
| Han
causat molt mal | | |
| los mals parladós | | |
| y hanme fet
mortal | | |
| falsos y traidós, |
40 | |
| may tindré
repós | | |
| si amor nom valrá. | | |
| Mes temps vindrá
| | |
| qu' el bon temps tornará. | | |
| Hon
es la gran fe |
45 | |
| y amor tan perfet | | |
| qu' un temps me digué
| | |
| que 'm tenia de fet; | | |
| del tot so desfet | | |
| si tal no
será, |
50 | |
| mes temps vindrá | | |
| qu' el bon temps
tornará. | | |
| Si voleu
saber | | |
| qui 'm té d' amor pres | | |
| una qu' en valer
|
55 | |
| tal no fou ja mes: | | |
| la que sempre es | | |
| gentil, y
será, | | |
| mes temps vindrá | | |
| qu' el bon temps
tornará. |
60 | |
| La vida
que pas | | |
| no 'st pot mes sufrir | | |
| puix s' amor escas | | |
| ma porta 'l morir, | | |
| si triga 'venir |
65 | |
| ja mon cor sen
vá, | | |
| mes temps vindrá | | |
| qu' el bon temps
tornará. | | |
| Si mal parlador
| | |
| parla follament, |
70 | |
| no 's pot dir que 's or | | |
| tot lo
qu' es luent: | | |
| deix dir á la gent | | |
| qu' en fi callará,
| | |
| mes temps vindrá |
75 | |
| qu' el bon temps tornará.
| | |
| Sols ja mes no falt | | |
| la
discreció | | |
| virant baix y alt, | | |
| qu' axi u vol rahó,
|
80 | |
| saber si, y no | | |
| cobrí quant se fá,
| | |
| pero temps vindrá | | |
| qu' el bon temps tornará.
| | |
| L' esperimentat |
85 | |
| sempre
's mes arter | | |
| y qui vá atentat | | |
| ven tot quant
pot fer, | | |
| sols tinga voler | | |
| tot se cumplirá,
|
90 | |
| mes temps vindrá | | |
| qu' el bon temps tornará,
| | |
| la que yo tant am | | |
| ma
promes y dit | | |
| tindrá fi mon clam |
95 | |
| tambe son
oblit: | | |
| y ab pler infinit | | |
| bon temps durará | | |
| mes temps vindrá | | |
| qu' el bontemps tornará.
|
100 | |
Canço
|
| Mon cor tinch
pres catiu | | |
| en mig d' un vert boscatge, | | |
| mon cor
está catiu | | |
| en mig d' un bosch joliu. | | |
| Mon cor tinch pres ligat
|
5 | |
| en mig de una montanya | | |
| y está desemparat | | |
| tot ple de pena 'stranya, | | |
| sols en amar s' afanya | | |
| que
no se de que 's viu, |
10 | |
| mon cor está catiu | | |
| en
mig d' un bosch joliu. | | |
| Mon
cor está en presó | | |
| per una gentil dama | | |
| qu' el mata sens rahó |
15 | |
| cremant en viva flama.
| | |
| Ay Deu perque tan l' ama | | |
| ella cruel sen riu, | | |
| mon
cor está catiu | | |
| en mig d' un bosch joliu. |
20 | |
| Mon
cor está ferit | | |
| per una gentil nina | | |
| que may no
sent delit | | |
| ni troba medicina | | |
| puix d' amar no s' indina
|
25 | |
| ans fuig com la perdiu, | | |
| mon cor está catiu
| | |
| en mig d' un bosch joliu. | | |
| Mon
cor sent greu torment | | |
| mirant sa gentilesa, |
30 | |
| y ella
es desconexent | | |
| que d' amar poch sen presa; | | |
| ay Deu!
que te sa presa | | |
| dins mi l' ivern y estiu, | | |
| mon cor está
catiu |
35 | |
| en mig de un bosch joliu. | | |
| Mon
cor per ben amar | | |
| está pres en cadena, | | |
| y la qu'
el fa penar | | |
| ja mes no sent esmena, |
40 | |
| ans vol que per
estrena | | |
| yo 'm muyra segons diu | | |
| mon cor está
catiu | | |
| en mig d' un bosch joliu. | | |
| Mon
cor te fermetat |
45 | |
| que may fará mudança
| | |
—88→
|
| si be d' haber son grat | | |
| ja mes te 'sperança,
| | |
| les lágrimes que llança | | |
| fan crexer un
gros riu, |
50 | |
| mon cor está catiu; | | |
| en mig d' un
bosch joliu. | | |
| Mon cor may
cessará | | |
| ni dexará d' amarla, | | |
| per mes
que penará |
55 | |
| ja mes porá oblidarla; | | |
| perque
sols desijarla | | |
| ja que tos temps reviu, | | |
| mon cor está
catiu | | |
| en mig d' un bosch joliu. |
60 | |
Canço de amors
|
| Jovent, ajau
bona cura | | |
| del amor quant la tindreu, | | |
| que yo us
jur que la ventura | | |
| no l' aureu quant la volreu. | | |
| Jovent, yo vull avisarvos
|
5 | |
| d' alguns feta qu' amor sol fer | | |
| perque sapiau guiarvos
| | |
| en son lloch y al menester, | | |
| y per esquivar tristura
| | |
| quant de aquell presos sereu, |
10 | |
| que yo us jur que la
ventura | | |
| no l' aureu quant la volreu. | | |
| Perque
amor te tales manyes | | |
| qu' es sens regla ni compas | | |
| fa
les mes altes montanyes |
15 | |
| planes ser com un camp ras
| | |
| fa los plans de tal altura | | |
| que no ya qui pos lo peu,
| | |
| que yo us jur que la ventura | | |
| no le aureu quant la volreu.
|
20 | |
| Qui no pren la bona dicha
| | |
| qu' el temps y amor li consent | | |
| aurá de seguir
desditcha | | |
| y á la fí pendrá lo vent:
| | |
| sentirá fret, calentura, |
25 | |
| ques fondrá
com fa la neu, | | |
| que yo us jur que la ventura | | |
| no l' aureu
quant la volreu. | | |
| Es fortuna
variable | | |
| d' ella no 's deu confiar |
30 | |
| qu' en un punt
se fa mudable | | |
| aqui no la sap guiar: | | |
| may sa roda no
segura | | |
| com la sinia la veureu, | | |
| que yo us jur que la
ventura |
35 | |
| no l' aureu quant la volreu | | |
| Si
la sort li dona amada | | |
| ab molt gran solicitut
| | |
—90→
|
| sia d'
ell sempre guardada, | | |
| y ab perfecta servitut: |
40 | |
| tinga
ferm sa fe molt pura | | |
| perque no s' gir en menyspreu | | |
|
que yo us jur que la ventura | | |
| no l' aureu quant la volreu.
| | |
| May ab burles ni de veres
|
45 | |
| no 's descuyt de ben servir | | |
| y esquiu totes les carreres
| | |
| hon los danys solen venir: | | |
| perque a voltes desventura
| | |
| fa contrast al que voleu: |
50 | |
| que yo us jur que la ventura
| | |
| no l' aureu quant la volreu. | | |
| L'
amant vol tenir tres coses, | | |
| sol, solicit, y secret | | |
|
si no vol sentirles gloses |
55 | |
| del envejos indiscret: | | |
| que 's veurá en gran amargura | | |
| sino s' tem y tal
no creu, | | |
| que yo us jur que la ventura | | |
| no l' aureu quant
la volreu. |
60 | |
| May no mostra
gelosia | | |
| qui vol mantenir amor | | |
| perqu' es una frenesia
| | |
| que fenex en desamor: | | |
| disimul' ab gran cordura |
65 | |
| si alguns defectes veu, | | |
| que yo us jur que la ventura
| | |
| no l' aureu quant la volreu. | | |
Deu viure quiscu en son estat
|
| Pensar poreu
si es cosa convinent | | |
| qu' el porcell port al coll gran
joya d' or, | | |
| podeu pensar si un infant que poch sent | | |
| que port punyal que fará dins son cor.
| | |
—92→
|
| Qu'
un cuquinás port calces de valor, |
5 | |
| y un llort que
vol lo savi contrafer, | | |
| un grosserás volent prim
lavor fer, | | |
| y á un gran bou presentar un capell:
| | |
| donar se deu á quiscu
son mester | | |
| la joy' al hom y la glan al porcell. |
10 | |
Sonet
|
| Dir lo que
sent de vos, divina dama, | | |
| oint y vist lo vostre practicar
| | |
| no puch dexar de plenament parlar | | |
| a tots mostrant vostra
valor y fama: | | |
| y la virtut
major qu' á vos recama |
5 | |
| sent qu' es bondat de casta
conservar | | |
| ab cor sencer volén ser exemplar | | |
| benignament
puix Deu de sí us inflama. | | |
| En
dir aprés vostras habilitats | | |
| lustrós saber
no se com bastaria |
10 | |
| comptar ja mes sos tractes tant alçats.
| | |
| Aquell senyor de l' alta
hierarchia | | |
| mostrar sols pot, quins son vostres tractats
| | |
| puix hom mortal comptarlos no poria | | |
| sols un dia.
|
15 | |
Sonet
|
| Amor baxat
del cel en terra un dia. | | |
| No furiós ans mans'
en sa presencia, | | |
| no va negar un punt de sa potencia | | |
| a vos que son tan bella 'n demasía: | | |
| bella
de cos, te nom y ab alegria |
5 | |
| en ben obrar, virtuts ab
vehemencia | | |
| l' arch vos dexá y cadenas qu' en sa
'bsencia | | |
| ligueu tot hom que á vos mirar vindria.
| | |
—101→
|
| Axí qu' amor ab
lo poder que us deixa | | |
| ja presoners als mes potents en
terra |
10 | |
| y no 'ls consent may libertat ninguna: | | |
| leva
'l descans, no 'ls sufre sino queixa, | | |
| laments, suspírs
ab una cruel guerra | | |
| amant sens fi seguint la ley comuna
| | |
Sonet
|
| De tal compás
es vostra gentil cara | | |
| honest mirar y gracia qu' enamora
| | |
| no solament qui us vol, mas prent tot hora | | |
| a tots aquells
qu' es vostra vista cara: | | |
| amor
ben vist lo que de vos declara |
5 | |
| no pot sufrir vostre parer,
señora, | | |
| ni pot curar lo mal qu' á tants
pijora | | |
| avent sentit que sou ves ell avara. | | |
| Fou
certament ventura 'n nostres dies | | |
| en ser al mon la vostra
gentilesa |
10 | |
| rica en virtuts y de tots ben amada: | | |
| essent
descans dels ulls per clares vies, | | |
| remey del mal que fa
vostra 'speresa | | |
| als amadors, puix de 'lls son desijada.
| | |
Sonet
|
| Del cel d'
amor d' hon nostre grat deriva | | |
| oit he dir, señora,
sou baxada | | |
| noble de fet, puix tal sou nomenada. | | |
| Al
gran suprem que res de vos nos priva:
| | |
—102→
|
| assi
vivint teniu tal forma viva, |
5 | |
| gracia qu' en tot vos port'
acompañada | | |
| no consentint siau may oblidada | | |
| en
ningun temps si b' es la mostr' altiva. | | |
| Senora
sou y teniu tal conquesta | | |
| dintre los pits de tot amant
queus ama |
10 | |
| en vos tenint gran ansia de amor presta:
| | |
| sempre l' ardor de vostre
amor inflama, | | |
| y sens minuar llur ansia may no resta | | |
| ni 'lunya 'l ser, de vos d' un alta Dama. | | |
| Y
qui de mal se clam, |
15 | |
| sent dins son cor, una mortal sageta
| | |
| tenint en vos, sa voluntat sugeta: | | |
| e
mes ab tal dieta, | | |
| regeix son cos que no cerca sa vida
| | |
| remey ningu, sols que siau servida |
20 | |
| axi
nit y jorn crida. | | |
Sonet
|
| Dama gentil
disposta y ben formada, | | |
| obra del cel tal es vostra
figura | | |
| noble que te de si gran compostura | | |
| aire y compas
qu' es de molts ben amada: | | |
| be
tindra cert ventur' aventurada |
5 | |
| en nostres temps qui de
vos tindrà cura, | | |
| amant com deu y en la sort y ventura
| | |
| tindrá l' esper de l' ansia desijada. | | |
| Ric
temps lustrós de tot lo secle nostre | | |
| y veurens
fa per alegrar la vista |
10 | |
| señora tal que nos pot
dir la 'stima.
| | |
—103→
|
| Dichos será
lo que el gentil cos vostre | | |
| ensemps ab si porà
tenir en lista | | |
| sens may dubtar en vos puix sou la prima.
| | |
| Y si miram lo clima |
15 | |
| nom y valor beatitud declara | | |
| integritat de vida qu' es
mes cara. | | |
| Si be miram que
avara | | |
| te voluntat en ben amar esquiva | | |
| en perjui d'
amor puis qu' es altiva: |
20 | |
| restan
sa gracia viva | | |
| reposa 'n son esper atenent l' hora | | |
|
al ver descans que del alt cel s' implora. | | |
Sonet
|
| Dama galant,
d' alta y molt gran noblesa | | |
| ont la virtut se trob'
aposentada | | |
| no se mes dir sino que us ha formada | | |
| aquell
que te los cels ab fortaleça: | | |
| mirant
de vos la gracia y jentilesa |
5 | |
| al grau soprem sou de virtuts
dotada | | |
| rubí perfet, grant joya comparada, | | |
| y
diamant de joyes la riqueça. | | |
| Anau
seguint la jenerosa fama | | |
| de les gentils unica y sola guia
|
10 | |
| en tot lo curs de virtuosa vida. | | |
| Creença
tinch que tan graciosa Dama | | |
| avent ben vist lo que tant
merexia | | |
| res faltarà del que sa fama crida: | | |
| dama
del tot complida, |
15 | |
| onra que naix del' abre de Cardona,
| | |
| no tenint par, no podeu ser segona, | | |
| ans bella fora
mida.
| | |
Sonet
|
| Del gran valor
que mir sou tant cumplida | | |
| oynt contar del vostre gran
assent | | |
| no 'm maravell que senta greu torment | | |
| aquell
amant que us ama fora mida: | | |
| may
no trobant descans ab cruel vida |
5 | |
| amant sens fi fora de
sentiment | | |
| remey ningun no troba de present | | |
| y nit y
jorn passant greu pena crida: | | |
| amor
sentit de vostra crueltat | | |
| diu com pot ser tal dama soberana
|
10 | |
| en mon regnat la puga comportar. | | |
| Basta
mon cor ab força y potestat | | |
| ont pot y vol y no
tem força humana | | |
| xi com li plau ningu 's pot defensar
| | |
| axi puiz ben amar |
15 | |
| Dama
dins vos, mirant que no te força, | | |
| ou ses clamors
y los amants esforça | | |
| sentit de llur penar. | | |
Sonet
|
| Dama que estau
de gracias tan cumplida, | | |
| oyt y vist la forma y loçania
| | |
| noblesa y ser de vostra galania | | |
| ayre y compas ab gentilesa
unida.
| | |
—105→
|
| Yo certament diré
que fora mida |
5 | |
| sola sou vos que falta no tenia, | | |
| axi
os formá Deu ab gran maestria | | |
| bella sens par segons
de vos se crida, | | |
| en tal
estrem sou dama agraciada | | |
| lustre del temps que tot galant
que us mira |
10 | |
| sospira sols en veure vostra cara: | | |
| jove
gentil, vos ha Deu ben formada | | |
| no s' oblidant de fer vos
blanca y clara | | |
| j' amor de fet per vos sajetas tira. | | |
| Sent que per vos sospira
|
15 | |
| tot amador que lealment vos ama | | |
| en tan alt grau que
de penat se clama, | | |
| res bastar'
á sa flama. | | |
| Remediau, puix posseiu tot hora, | | |
| aquell señor que vos sou d' ell señora.
|
20 | |
Sonet
|
| Isabel es un
nom qu' entr' els poetes | | |
| se te per nom de dama singular;
| | |
| axí l'è vist en libres celebrar, | | |
| bell
nom qu' es veu en dames molt eletes: | | |
| es
nom posat entre les mes discretes |
5 | |
| loanllo tant que no
's pot ben comptar, | | |
| donch en mon dir rahó será
loar | | |
| a vos tenir tal nom entre perfetes. | | |
| Gentil
sou vos y creyx en tanta 'stima | | |
| vostre valor, gracia y
perfecció, |
10 | |
| y entegritat en la mes alta cima:
| | |
| lo mes avant diré
puix tinch saó, | | |
| aguila son qual vostre nom se anima
| | |
| regintvos tal com vol juy de rahó.
| | |
Sonet
|
| Dama 'xelent
segons de vos s' estima | | |
| om no pot dir vostra valor
tan alta | | |
| noble y jentil qu' en vos nos troba falta | | |
|
ans diuen tots son de les dames prima; | | |
| y
dir nos pot en prosa manco en rima |
5 | |
| sols una part del
lustre que us esmalta; | | |
| ab tal poder la vostra vista 'ns
alta | | |
| bellesa gran qu' el nostre ser anima. | | |
| En
tal estrem vos contemplam, señora, | | |
| loant aquell
qu' axi vos ha formada |
10 | |
| de forma tal que sou gentil tot
hora: | | |
| en tan alt grau que
de tots sou loada | | |
| liberament, puix veureus enamora | | |
|
a qualsevol que us mira de pasada; | | |
| nom
maravell si agrada |
15 | |
| vostre mirar, que te tant grant valor,
| | |
| si li consent lo seu poder amor | | |
| a ser per força
amada. | | |
Sonet
|
| Dama tant pot
vostra virtut y fama | | |
| onesta sent graciosa en lo parer,
| | |
| noble de fet, puix pot vostre valer | | |
| a tot galant fer
confessar que us ama:
| | |
—107→
|
| y
axi penats de vostr' ardor y flama |
5 | |
| s' enten qu' amor
te sobre d' ells poder | | |
| ab los ligams que dins al cor sol
fer | | |
| ben amar fent sens ningun frau ni trama. | | |
| Es
lo poder ab que podeu tot hora | | |
| ligar amants tan sols ab
lo mirar |
10 | |
| sens que libers puguen trobarse fora: | | |
| en
fi qu' ensembs ab vostre dolç parlar | | |
| mostrau quant
val vostra valor, señora, | | |
| mes que no 's pot escriurer
ni tractar: | | |
| axi que á
vos amar, |
15 | |
| naix de virtuts y gracias qu' en vos miren
| | |
| atormentats lamenten y sospiren | | |
| tant que nos pot comptar.
| | |
Sonet
|
| Del vostre
ser señora, y noble dama, | | |
| om clar coneix que
teniu gran valor, | | |
| no 'm maravell si molts vençuts
de amor | | |
| aman seguint la causa qu' els inflama: | | |
| y
per mostrar perque quiscu vos ama |
5 | |
| sens libertat sufrint
molt greu dolor | | |
| agrad' á tots la vostra gran primor,
| | |
| bellesa gran, vostra virtut y fama. | | |
| En
tal estrem sou dama tan cumplida, | | |
| lustre del temps, qu'
es per vos Barcelona |
10 | |
| ciutat real hon son les nobles
dames: | | |
| en forma tal que
vostra noble vida | | |
| per totes parts sosté real corona,
| | |
| y amor per vos encen ses ardents flames | | |
| liberta de
ses trames |
15 | |
| a vos sosté sens may trobar segona.
| | |
Sonet
|
| Avent mirat
vostra valor, señora, | | |
| vostra virtut, vist que
sou gentil, dama, | | |
| graciosa tant que á tot hom enamora
| | |
| vostre parlar al que d' amor inflama: | | |
| sent
que per vos molts penan d' hora 'n hora |
5 | |
| tant que patex
qui mes de cor vos ama, | | |
| y vos, cruel, mirant son mal pijora
| | |
| no us ha mogut ja mes de amor la flama. | | |
| Abans
rien burlan de sa tristura | | |
| sens pietat y brava com leona,
|
10 | |
| ¡o cruda sort! per qui no te ventura: | | |
| res
no li val tenirvos per patrona; | | |
| res pot levar sa pena
y amargura; | | |
| ja no pot res amor dias Barcelona, | | |
| be crech
que si rahona |
15 | |
| es de amor verdit ha gran potencia | | |
|
sens may sentir ni veure sa presencia. | | |
Sonet
|
| Aver de dir,
señora, lo que sent, | | |
| ni menys comptar del vostre
gran merexer | | |
| gracia y virtut, seria voler crexer | | |
| en
un instant la mar sens ningunt vent.
| | |
—109→
|
| Lo
que diré será tan solament, |
5 | |
| aver tot be
puix meresque conexer | | |
| señor que may no dexará
descrexer | | |
| onra y valor que te vostre estament. | | |
| Rica
en virtuts y rica sou de fama, | | |
| rica de bens, rica de quant
volreu, |
10 | |
| jove y gentil y virtuosa dama. | | |
| Be
's pot loar l' etern factor que us feu | | |
| en posseir señor
que tant vos ama | | |
| sencerament tant quant los dos viureu.
| | |
Sonet
|
| Com cantarè
de vostre ser, señora, | | |
| axi com dech y vol juy
de rahó | | |
| tenint en vos gentil proporció
| | |
| en tal estrem que va crexent tot hora: | | |
| rich
temps present qu' amor nos anemora |
5 | |
| y 'ns te de grat posats
en la presó, | | |
| no may dexant de sufrir passió
| | |
| aquell que mes vos ama y que us adora. | | |
| Sempre
penant te presos en cadena | | |
| anima y cors sens libertar
un dia |
10 | |
| ligats que may no troba qui 'l defena: | | |
| basta
que pot ab vostra fasomia | | |
| amor ligar qui vol y dar greu
pena | | |
| no permetent may res del que volria, | | |
| ans sempre
porfidia.
|
15 | |
Sonet
|
| Sentir he dir,
señora, vostra fama | | |
| en tan alt grau que d'
estar espantat | | |
| no puch, com dech, pensar novell dictat
| | |
| ni dir las parts que us fan parer tan dama: | | |
| Oyg
sou de gran linatge que us recama, |
5 | |
| regnant en vos tal
honra y honestat, | | |
| axi que vol en vostra potestat | | |
| Amor
posar á tot galant que us ama. | | |
| No
dexaré de ben contar tot hora, | | |
| ni puch callar del
vostre gentil ser |
10 | |
| ayre y compas que us fan gran dançadora:
| | |
| tant fort ligau ab forces
y poder | | |
| anima y cos, que molt prest se 'namora | | |
| qui
v' a mirar lo vostre bell parer. | | |
| Vos
sou de tant valer |
15 | |
| y posseiu tal gracia que ab fermeza
| | |
| nomenan vostre nom y gentilesa | | |
| al grau qu' es mes sencer.
| | |
Sonet
|
| Si yo bastás,
señora, com volria | | |
| en mos escrits de vos dir
altament, | | |
| no crech que res torbás mon pensament
| | |
| ni sols pogues d' altra pensar un dia: | | |
| oyt
he dir de vostra galania |
5 | |
| rao seguint ab gran coneximent,
| | |
| alta 'n saber y ab gran enteniment, | | |
| amant virtut al
grau que merexia.
| | |
—111→
|
| No se
mes dir puix, sent, fou taut cumplida, | | |
| graciosa tant,
que nos pot comparar |
10 | |
| en lo valer, ab vos altre ninguna:
| | |
| lo mes avant que sent de
vos ma vida | | |
| ab saber gran regiu vostre tractat, | | |
| gens
no tement amor ni sa fortuna. | | |
| Loan
vos en ser una; |
15 | |
| en ben regir un regne de 'ndreçada
| | |
| vostre valor vos fa ser ben amada. | | |
Sonet
|
| A Deu graesch
que so desenganat | | |
| dels fets d' amor, puix van tots
al revés | | |
| del que pensí y de lo que 'm promes
| | |
| quant fuy per ell en sa cort acceptat: | | |
| prometem
molt ab mostra de bon grat |
5 | |
| en aquell jorn que en son
poder fuy mes, | | |
| y amant sens fi, no he trobat ja mes | | |
| a mon voler ninguna igualtat. | | |
| Molt
clar conech que so 'stat decebut | | |
| perdent mon temps, pensant
haber bont guart |
10 | |
| del ben servir ab gran solicitut:
| | |
| poch val saber, tenir enginy
ni art | | |
| hont nos fa cas ni 's coneix la virtut: | | |
| sols
regn' al mon d' amor la pijor part.
| | |