Visor de obras.

  —66→  

Cançoneta
	Los ulls be podan mirar
	tot lo que debant los ve,
	mas lo cor no pot amar
	sino cosa que vol be.
	Te la vista libertat	5
	vedarla no pot ningu
	sino 's sola seguedat
	als altres es be comu:
	pus que poden contemplar
	tot lo qu' el mirar sosté;	10
	mas lo cor no pot amar
	sino cosa que vol be.
	Te gran força lo voler
	y es sa casa dins lo cor
	que la vista no pot fer	15
	mudança 'n perfet amor:
	ni fará may vacillar
	ninguna sencera fe,
	mas lo cor no pot amar
	sino cosa que vol be.	20
	Quant los hulls á mirar van
	covidan lo enteniment,
	y entre 'ls dos tentant estan
	lo cor per darli torment:
	y la voluntat forçar	25
	que dintre sa força te,
	mas lo cor no pot amar
	sino cosa que vol be.
	Partir l' amor en dos parts
	nos pot fer, que res no val,	30
	puix son enganoses arts
	qu' es amor perfet, igual:
	be 's pot la vista enganar
	del mirar que concebé,
	mas lo cor no pot amar	35
	sino cosa que vol be.
	Aquel que mudar se pot
	poch li val lo presumir
	d' amor que vol esser tot,
	hu, sencer fins al morir:	40
	y si 'ls hulls lo fan mudar
	pot dir que may ben volgué,
	perqu' el cor no pot amar
	sino cosa que vol be.
	Es l' amor tot infinit	45
	y en l' anima te son lloch,
	qui ama del cos delit
	mostra gustar d' amor poch:
	si 'l mon novell desitjar
	may amor no conegué	50
	perqu' el cor no pot amar
	sino cosa que vol be.

  —67→  

Canço
	La qu' en s' amor no te assent,
	d' ella no 's fie ningu,
	qu' en passar que passa d' hu
	que li fa mas dos que cent?
	Si es superba y arrogant	5
	la dama tratant amor,
	ja mes ab son amador
	será ferma ni constant:
	si cambi' al primer amant
	prest se girar' á tot vent,	10
	qu' en passar que pasia d' hu
	que li fa mes dos que cent?
	La mantega se desfa
	quant se posa prop del foch;
	la flor secas poch á poch	15
	si del arbre 's cullirá:
	y la casa prest caurá
	si te flach lo fonament,
	qu' en passar que passa d' hu
	que li fa mes dos que cent?	20
	No es digne de amada ser
	la qu' ença y alla amar sol,
	ans raho y justicia vol
	que s' oblit per tal parer
	pus cambia son voler	25
	be 's pot dir meritament,
	qu' en passar que passa d' hu
	que li fa mes dos que cent?
	Si no te ab hu fermetat
	ni sols ab ell te amartell,	30
	vint ni trenta en semps ab ell
	no contentaran son grat:
	ni son gust será fartat
	may per ningun bastiment,
	qu' en passar que passa d' hu	35
	que li fa mes dos que cent?

  —68→  

Canço
	Quant ha que dezitge
	servirvos amor
	vos amau' altri
	ex' es ma dolor.
	Quant ha qu' en amarvos	5
	penant persever
	y per contentarvos
	fas mes de poder?
	Llas no se que fer
	tal es ma tristor,	10
	vos amau' altri,
	ex' es ma dolor.
	La nit y lo dia
	gemech y sospir,
	de malenconia	15
	no puch mes sufrir,
	mes es que morir
	lo mal que 'm fa por,
	vos amau' altri,
	ex' es ma dolor.	20
	Per ferma mirava
	vostra voluntat,
	y res no pensava
	de tal crueltat,
	mes veig qu' enganat	25
	se troba mon cor;
	vos amau' altri,
	ex' es ma dolor.
	Es tal la cadena
	que 'm te d' amor pres,	30
	y es tant fort ma pena
	que ya no puch mes,
	jo no se qual es
	de 'st mal lo millor,
	vos amau' altri,	35
	ex' es ma dolor.
	Tenir competencia
	yo trop que 's fort mal
	sufresch ab passencia
	vent qu' es desigual,	40
	y vaig ya mortal
	de mal en pijor
	vos amau' altri,
	ex' es ma dolor.
	Lo que 'm desespera	45
	del jorn que us mirí,
	vos ser falaguera
	no pas pera mí,
	tos temps me clamí
	d' un tal disfavor,	50
	vos amau' altri,
	ex' es ma dolor.
—69→
	Y puix qu' en tal tema
	voleu sempre 'star,
	y el foch tant me crema.	55
	Per vos ben amar,
	volentme venjar
	clamar me d' amor,
	vos amau' altri,
	ex' es ma dolor.	60

Canço
	Bella de vos som amorós
	ja fosseu mia;
	sempre sospir quant pens en vos
	la nit y dia.
	Bella, mirant vostra valor	5
	y gentilesa
	sent' en lligams de vostr' amor
	ma vida presa,
	hon tinch mon cor trist dolorós
	sens alegria,	10
	sempre sospir quant pens en vos
	la nit y dia.
	Bella, del jorn que yo us mirí,
	vostra cadena
	me te ligat en fins assí	15
	ab cruel pena;
	vos me llevau tot lo repós,
	que yo 'm moría,
	sempre sospir quant pens en vos
	la nit y dia.	20
	Bella, quant mal yo per vos pas
	no 's pot compendre
	puix vostr' amor es tan escás
	qu' es de repéndre,
	estich de penas congoxos	25
	ple de agonia,
	sempre sospir guant pens ab vos
	la nit y dia.
	Bella, mirant no teniu par,
	pensí de amar vos,	30
	que sols un punt no puch estar
	sens dezijar vos,
	y ella cruel de ses amors
	tant me desvia,
	sempre sospir pensant en vos	35
	la nit y dia.
	Bella, sens vos no se que fer
	ni com aydarme,
	y vos tots temps preneu plaer
	de mal tractarme,	40
	y yo trist no so venturos
	en ma porfia
	sempre sospir quant pens en vos
	la nit y dia.
—70→
	Bella, si vos ma voluntat	45
	sabeseu certa
	no 'm mostrariau crueltat
	tant descuberta,
	y yo per vostre gentil cos
	y galania,	50
	sempre sospir quant pens en vos
	la nit y dia.

Cobles
En disculpa, en segurança de amor
	Señora, no puch descreure
	lo que tant he presumit
	y es que no 'm voleu gens veure
	puix falsedat voleu creure
	sols per donarme despit:	5
	que tal cosa may diguí
	perqu' es falsa, y may falsia
	m' agrada, ni cap en mí,
	ans la veritat tinguí
	sempr' en leal compañia.	10
	De persona valerosa
	com sou vos gentil, señora,
	no pensí dir may tal cosa,
	ans yo crech qui tal dir gosa
	es lengua mal parladora:	15
	mas si u feu per mal volensa
	qu' en ves mi voleu mostrar
	y la entrad' axi 'm defensa,
	declarau mes vostra pensa
	y en res no 'm vullau culpar.	20
	Perqu' en virtut y noblesa
	he tingut mon pensament
	y ab sencera fe y fermesa
	y en costums de gentilesa
	y no de foll parlament:	25
	com cerch vostre desonor
	si per mi sou tan amada
	ab senceritat d' amor
	que dins l' anima y lo cor
	vostre image tinch pintada.	30
	Pensar yo may de 'nujarvos
	Deu no u vol ni yo no vull
	ans per ben acontentarvos,
	si us offench sols en mirar vos
	si voleu yo 'm traure l' ull:	35
	y si per enveja 'lguna
	ses mogut lo vostre dir
	que tant contra m' importuna,
	no puch contrastar fortuna
	ni menys dexar de morir.	40
	Empero si no tinch culpa
	ni ja mes no diguí tal,
	pague sols lo que m' inculpa
	qu' a mi la raho 'm disculpa
	que per he no 'm retau mal	45
	teniu per gran falsedat
—71→
	rahons de gens mal parleres
	fingidores de maldat,
	que per temps la veritat
	mostrará las obras veres.	50

Canço
	Aquest mesquí
	qu' en presó está
	vostra mercé, señora,
	merce quant lay aurá?
	Amor me te en cadena	5
	per vos dama sens par,
	y 'stich en mortal pena
	puis no 'm voleu amar:
	y sent un mal
	que sens igual,	10
	y nit y jorn pijora;
	ay Deu qui men traurá?
	Estich en presó 'scura
	lligat per ben voler
	una gentil figura	15
	de angelical parer,
	y fins mon cor
	tinch greu dolor
	y 'sper quant será l' hora
	ay Deu qui men traurá.	20
	Quant mes mon cor supplica
	a vostra pietat
	mes sent qu' es multiplica
	en vos la crueltat:
	y sens perque	25
	negau mon be,
	vos sou la causadora
	del mal que amor me fa.
	Cert no es cosa justa
	donar per be torment,	30
	es voluntat injusta
	esser desconexent:
	donchs ben amar
	nos deu negar
	puis lo meu cor, señora,	35
	may no us oblidará.
	Ab una pena trista
	un Tantalo s' a fet
	y may puch fer conquista
	mes de morir desfet:	40
	y dezitjan
	jo muyr penant,
	valeume donchs, señora,
	que en vostra ma está.

  —72→  

Canço de fermesa

Teniu fort la vida mia y vageus lo cor en mí, que ja mes vos dexaria; postre so fins á la fi.    Teniu fort gentil, señora,  5 puis sabeu mon ben voler que per ningun temps ni hora ja mes mudará parer: perque tinch y é pres per guia vostre gest desde que os mirí,  10 que ja mes vos dexaria postre so fins á la fí.    Si fortuna mar y terra me volguessen contrastar, y me fessen mortal guerra  15 may vos dexaré de amar: perque sempre nit y dia pens de amarvos y pensí, que ja mes vos dexaría; vostre so fins á la fi.  20    Los contraris de fortuna que en lo mon porten contrast, fer mudança en mi ninguna son poder no crech que y bast: ni yo ja mes no podria  25 altre fer del que diguí, que ja mes vos dexaria; vostre so fins a la fi.    No mireu als envejosos que miran y parlen mal  30 vostres ulls tan graciosos miren que ja 'stich mortal: no 'm doneu malenconía puix per vos estich aixi que ja mes vos dexaria;  35 vostre so fins á la fi.    Perdre jo per vos la vida sentir pena y greu dolor, so content pus que servida vos siau per bona amor:  40 no 'm siau desagraida puix teniu mon cor axí, que ja mes vos dexaria; vostre so fins á la fi.

TORNADA    Puix saben que us tinch per guia.  45 No 'm maltracteu sempre axí, que ja mes vos dexaria; vostre so fins á la fi.

  —73→  

Canço de quexas

Ab vostres falses maneres malamen m' aveu tractat fent mostres molt falagueras amostrantme voluntat: dona que tos temps cambia  5 hom li deu fer altre tal; mirant vostra rabosia estich fet del tot mortal.

GLOSA    Dins poch temps é coneguda, señora, la vostra amor,  10 puix vos sou desconeguda ab engan y desamor: ja mes haguera cregut lo que yo veig qu' es de veres, puix que m' aveu decebut  15 ab vostres falses maneres.    Qui pot fugir sa ventura? O quins desconcerts tan grans, tot estich ple de tristura en mirar vostres engans!  20 Puix jo may pensí enujarvos ans tenint vos lealtat en paga de ben amarvos malament m' aveu tractat.    Sempre mostrí descuberta  25 l' amor que us tinch y la fé, vos tenintla mes que certa maltractaume sens per que: yo no puch sino pensar que seguiu males carreres,  30 sols per voler m' enganar fent mostres molt falagueres.    Yo conech que tot es ayre quan mostrau puix qu' es fingit, o quin grascios donaire  35 per amar pendrá despit: —74→ mostra teniu graciosa ab lo cor del tot doblat, y ab pensa molt engañosa amostrantme voluntat.  40    En lo mon cosa mes trista no pot ser com l' amor falç, hon jo trist per esta lista sobr' espines vaig descalç tant que veig en descubert  45 lo que pot vostra falsia, puix son vos, com es ben cert, dona que tos temps cambia.    Y mirant de tal manera es lo vostre presumir,  50 xo per la semblant carrera vull guiar lo meu servir: puix dona que es ben amada no vol d' amor ser leal per ser justament pagada  55 hom li deu fer altre tal.    Amor ab amor se paga no fingit: mas vertader, com pot esser pijor plaga que tenir falç lo voler:  60 xo per tal tinch certament vostre parer nit y dia, fent perdre l' enteniment, mirant vostra rabosia.    Y puix en tant cruel pena  65 estich posat per ma sort, yo prech á Deu que 'm defena de vos que 'm feu tant gran tort; ja parteix l' anima mia del cos tractantla vos mal,  70 de tanta malenconia estich fet del tot mortal.

Ballada
	Qui 'stá trist com cantará.
	Si vostra favor no há?
	Qui 'stá trist y descontent
	y fora de sentiment
	sols cantará del torment	5
	qu' el amor passar li fá.
	Hu que 's troba desdichat
	y de amors apassionat
	son cantar será mesclat
	del que sent que mal li vá,	10
	señora yo cantaré
	per servir vostrá mercé
	mas yo tem que ploraré
	puix dins mí lo plant está.
—75→
	Yo no se ningun cantar,	15
	si no es sempre quexar
	del amor que 'm fa penar
	del jorn que m' encativá.
	No puch fer sino morir
	ab lo mal que 'm feu sentir	20
	qu' es tal que no puch sufrir
	la sageta que 'm nafrá.
	Ay Deu que faré del cor
	tot estich nafrat d' amor
	qui pogués trobar favor	25
	sempre 'sper quant Deu volrá.

Canço de partida

Partit avem companyia ja nons volem be ni mal: si teniu res que meu sia turnaumo y á Deu siau. Greu fortuna y mala sort  5 ha causat nostra partida hon estich prop de la mort puis en vos no tinch mes vida, puis que us veig, senyora mia, ja no 'm voleu be ni mal:  10 si teniu res que meu sia tornaumo y á Deu siau.    Trist de mí no se que fer puis lo he tant poch me dura, y tornar al temps primer  15 no consent ma desventura; y per mes desditcha mia ma fermesa poch me val: si teniu res que meu sia tornaumo y á Deu siau.  20    Non pensí tan poch duras vostre amor, gentil Señora, ni que tant prest olvidás hu qui l' ama y tant l' adora: hu qui sempre nit y dia  25 de vos sola feu cabal: si teniu res que meu sia tornaumo y á Deu siau.    Molt greu pena sent mon cor que ningun remey l' esforça  30 veent dels mals lo mal major es voler amor per força, y de tal malenconia yo ne 'stich mes que mortal: si teniu res que meu sia  35 tornaumo y à Deu siau. —76→    Tornaume l' amor que us tinch, puis mostrau que no us agrada; nom tracteu tant mal com vinch puis que no us é feta errada,  40 ans tos temps ma fantasía vos te per mes principal: si teniu res que meu sia tornaumo y á Deu siau.    Si 'm voleu desamparar  45 com mostrau determinada feu que us puga jo oblidar puis fereu que us é amada, y axi crech fer se poria que ma pensa no fos tal:  50 si tenia res que meu sia tornaumo y á Deu siau.

TORNADA    Mes crech res no y bastaria perque us am jo sens igual: si teniu res que meu sia  55 Tornaumo y á Deu siau.

Canço desesperada

Ma vida va de cayguda, ja no tinch mes esperança puis la gloria qu' é tinguda cobrarla no tinch fiança.    Ja passá quant jo vivia  5 entre 'ls homens mes content; y ja es morta ma alegria no sent sino greu turment; ja tinch l' anima perduda, qu' el desesperat la llança  10 puis la gloria que é tinguda cobrarla no tinch fiança.    Ya passá 'l temps que yo era tingut per mes fel amant; trist ja no tinch mes espera  15 que la mort me 'stá debant; voluntat desconeguda ma llançat ab sa tardança, puis la gloria qu' é tinguda cobrarla no tinch fiança.  20    Ya passá cuant jo corona portaba de ser volgut; ja es morta ma persona puis so trist desconegut; —77→ es la hora ja vinguda  25 qu' el morir en mi sastança, puis la gloria qu' é tinguda cobrarla no tinch fiança.    Ya passá 'l temps que ma vida per gran goig tocav' al cel;  30 mort m' la desagraida ma señora tan cruel fortuna desconeguda ja no 'm vols mostrar bonança, puis la gloria qu' é tinguda  35 cobrarla no tinch fiança.    Ya passá com jo parlava com si fos en paradis, may pensí qui tant amava qu' el seu voler penedis,  40 ma vida ja es vençuda, ja 'm te mort dins sa balança, puis la gloria qu' é tinguda cobrarla no tinch fiança.

TORNADA    Ab febre de amor aguda estich que l' amor me avança puis la gloria qu' é tinguda cobrarla no tinch fiança.

Canço de ingratitut

Puis fortuna m' a llevat tot lo be que possehia cridaré com un orat mal age qui en dones fia.    Mal aja qui posa fe  5 may en dona falaguera qu' el major temps se 'sdeve qu' es mudable y lisongera, y perque trist so posat en tal desventura mia,  10 cridaré com un orat mal age qui en dones fia.    En dona desconexent ver amor molt poch atura, qui l' ama perfectament  15 be 's pot dir ple de amargura, son voler prest es mudat seguint nova fantasia, cridaré com un orat mal age qui en dones fia.  20 —78→    Com al vent fa lo panell es la dona variable que á tants com li fan cimbell ab tots gire favorable, no t' en son cor fermetat  25 ans segueix barateria, cridaré com un orat mal age qui en dones fia.    No segueix perfet amor la dona que prest oblida,  30 ni reposa dins son cor qui per ella pert la vida: de fora mostra bon grat dintr' es fora de falsia, cridaré com un orat  35 mal age qui en dones fia.    May en donas deu tenir en absencia confiança fermetat no pot sufrir perque molt prest fa mudança,  40 regirá sa voluntat, no pren qui mes la servia, cridaré com un orat mal age quien dones fia.    Dona vil es la que 's presa  45 veures molt sovint mudada, la que moltes boques besa de ninguna no s' agrada; no te amor ni lealtad no te escusa ni valia,  50 cridaré com un orat mal age qui en dones fia.    Jo servint dona cruel he sufrit pena infinida y sens mirarli lo fe'l  55 es vers mi desagraida, pus per altri m' a oblidat qu' ell com jo no la volia, cridaré com un orat mal age qui en dones fia.  60    Qui poguera may pensar que dona tan valerosa no volgués perfet amar qui per ella may reposa, molt cruelment m' a tractat  65 puis la culpa no fou mia, cridaré com un orat mal age qui en dones fia.    Dins mon cort tenguí per cert que tinguera conexença  70 del greu mal que tinch cubert y ella may gira la pença, ja mes aguera pensat que axí 'm desconexeria, cridaré com un orat  75 mal age qui en dones fia.    Tinch per cert y no es error que 's encara mes que sona que ja may perfet amor no regna dins cor de dona;  80 y puis qu' a mudat l' estat la cruel señora mia, cridaré com un orat mal age qui en dones fia.

TORNADA    Sols contempl' al temps passat  85 puis lo present no 'm valia cridaré com un orat mal age qui en dones fia.

  —79→  

Canço de mudança

Perduda tinch l' alegría ab desesperació, mort m' aveu, señora mia, nous o merexia jo.    ¡O cruel! desagraida,  5 com podeu axi oblidar hu qui ja may no us oblida ni 's pot de vos apartar? Per hu que mal me volia trist de mi despedit so;  10 mort m' aveu, señora mia, no us o merexia jo.    ¡O cruel! y greu mudança que m' a travessat lo cor, no tenia jo tal fiança,  15 señora, de vostr' amor: donchs ma vida com viuria ab tant gran perdició, mort m' aveu, señora mia, no us o merexia jo.  20 ¡O cruel! mes que una fera qu' es del que 'm aveu promes? No 'm digues ab fe sencera de no dexarme ja mes? donchs digaume com podria  25 jo sufrir tant gran desdó? Mort m' aveu, señora mia, nous o merexia jo. ¡O cruel! no us e donada l' ánima y mon ben voler?  30 No sabeu que us e amada ab l' amor molt verdader? Donchs perque sufriu que sia pagat ab tal gualardó? Mort m' aveu, señora mia,  35 no us o merexia jo.    ¡O cruel desconeguda! Y qu' es lo que anau cercant? no sabeu que us he volguda mes que tot perfet amant?  40 Donchs perque en tal agonia m' aveu dada passió? Mort m' aveu, señora mia, no us o merexia jo.    ¡O cruel! com aveu presa  45 voluntat que res no val, —80→ vostra gracia y gentilesa volen esmerçar tant mal? Mes tinch fiança algun dia vos conexereu qui so,  50 mort m' aveu, señora mía, no us o merexia jo.

TORNADA    Per amar jo sens falsía so maltractat sens rahó, mort m' aveu, señora mía  55 no us o merexia jo.

Canço
	Carrer ample en tot lo mon
	lo millor de Barcelona
	está qui porta corona
	sobre quantas damas son.
	Qui vol veure gentilesa	5
	qu' en lo mon no trobe par
	vinguessen á contemplar
	la que 'm te l' anima presa:
	y veurá que may no fon
	altre tant gentil persona,	10
	y es la que porta corona
	sobre cuantas damas son.
	Y perque secret no sia
	son bell nom fenex en él,
	la mes bella y mes cruel	15
	la que 'm roba l' alegria
	puis may per mon be respon
	ans per vida mort me dona,
	y es la que porta corona
	sobre cuantas damas son.	20
	Es grasiosa y tan galana
	qu' enveja no te que dir
	d' ella res ni 'l presumir
	d' altra dama es cosa sana:
	y ab sa gracia correspon	25
	son dolç parlar com rahona,
	y es la que porta corona
	sobre quantas damas son.

  —81→  

Canço en disculpa

Qui us a tant mal informada? No solieu esser tal contra mí tant fort irada, del que jo no meresch mal.    A las llenguas mal parleras  5 no 's deu creurer ni escoltar, mas paraulas vertaderas deveu, señora, mirar: puis son tals que nit y dia d' amar vos mostren senyal,  10 mirau que us an dit falsia del que jo no meresch mal.     Señora, si per enveja falsament m' an inculpat, mireu si may cosa leja  15 contra vos he jo tractat. Y si be mirar volieu crech que may trobareu tal, y axi no 'm culparieu del que jo no meresch mal.  20    No deveu creure, señora, que sia tant mal discret que 'm enculpen sols una hora qu' e parlat ni qu' e mal fet contra vos, dama serena,  25 ans vos ame sens igual y per ço no 'm doneu pena del que jo no meresch mal.    May no pot faltar un Judes per trair sempre lo just,  30 mes valria fossen mudes que parlar sempre l' injust: mes si fosseu ben tallades y posades dins la sal, no 'm darian males fades  35 del que jo no meresch mal.    Y si 'm teniu mal volença mirau he que 'sens rahò. No es fe donar creença a falsa informació?  40 Que voler mal á qui us ama es pecat mes que mortal, y es tachar tambe ma fama del que jo no meresch mal.    Tot es cosa verdadera  45 lo qu' e dit en fins assi, —82→ torne donchs la primavera del bon temps puis no us erri: mostraume alegre cara que altre metge ja no 'm val  50 y no 'm siau tan avara del que jo no meresch mal.

TORNADA    Puis es cert y cosa clara que jo us ame sens igual no 'm siau tan avara.  55 Del que jo no meresch mal.

Canço

Dins poch temps he conegut la voluntat m' a portada, sols per fer una errada aveume desconegut.    Si errí, señora mia,  5 cert no es estat ab mí avinentensa aquell dia me feu pendre 'l que prenguí: donques no fassau lo mut ni us mostreu tant anujada,  10 sol pera fer una errada aveume desconegut.     No era cosa tan alta de valor, com vos pensau, molt es que per una falta  15 que parlar may no 'm vullau:    mas l' ull vostre tan agut l' anima m' te travessada, sols pera fer una errada aveume desconegut.  20    Dama sou de Barcelona y de gran perfecció, puis teniu bella persona mudau de condició: no 'm fassau anar perdut  25 mirau que us e ben amada, sols pera fer una errada aveume desconegut.     Mes fort sou qu' el diamant, mes cruel que la serpent,  30 si us procur passar davant vos amagau prestament: donchs per esser jo remut may no 's trobará jornada, sols pera fer una errada  35 aveume desconegut. —83→    Si vos teniau amor com me daveu entenent no 'urieu pres amador qu' en agues amades cent:  40 hont diré per ma salut vos tinch esperimentada, sols pera fer una errada aveume desconegut.    Quin seria vostre clam  45 contra 'quell qu' us volgues mal, si á mi que tant vos am donau passió mortal: y ja mes parer no mut ab vida desesperada,  50 sols pera fer una errada aveume desconegut.    Vostra condicio retira al parer d' un gran señor qu' en galardonar no mira  55 al mes leal servidor: per un erro 'sdevingut pert la servitut passada sols pera fer una errada aveume desconegut.  60    Deu me guart del mal que 'm feu ab desden y crueltat, puix contr' amor enteneu no tenir may pietat: usau donques de virtud,  65 puis sou tant agraciada, sols pera fer una errada aveume desconegut.    May no sent ningun repós ans me creix malenconia  70 veent que 'm voleu dar flos collides al mitg del dia: y lo gesto tan exut que 'm mostrau cert no m' agrada sols pera fer una errada  75 aveume desconegut.

TORNADA    Donchs mirau ma servitut no siau del tot oblidada, que per fer una errada ja me ajau desconegut.  80

  —84→  

Canço de quexes
	Estich fet un altre Jop
	y es forçat seguir son tema,
	que faré si veig tant prop
	lo foch que de lluny me crema?
	Tinch un foch mes qu'infernal	5
	dins mon cor que 'm solicita
	per vos, dama sens igual,
	qu' el morir jam vol y me cita:
	y ningun remey no trob
	puis es contra mi estrema,	10
	que faré si veix tant prop
	lo foch que de lluny me crema?
	Jop perdé tot son haver
	y 'sperant cobr' alegría;
	jo perdent y ab mon 'sper	15
	mes creix la desdicha mia,
	may mos mals tindran adop,
	contra mi fortuna rema,
	que faré si veig tan prop
	lo foch que de lluny me crema?	20
	Per sufrir tant greu torment
	so vestit de paciencia,
	y procur molt que la gent
	no senta ma penitencia:
	persever com feu Jacob	25
	per Raquel ab fe suprema,
	que fare si veix tan prop
	lo foch que de lluny me crema?
	Si David per Bersabé
	sentí d' amor la cadena	30
	ab ell me acompar tambe
	y sent que es major ma pena:
	sempre fameix com lo llop
	que ja may sa fain no es cema,
	que faré si veix tant prop	35
	lo foch que de Iluay me crema?
	En absencia estich cremant
	y present solcit en cendre,
	muyr absent y 'stant davant
	ningun remey no puch pendre.	40
	Amor me porta 'l galop
	vos sou causa que axí 'm prema;
	que faré si veig tant prop
	lo foch que de lluny me crema?
—85→
	Callen tots los amadós	45
	qu' inflamats d' amor sospiren
	qu' el gran foch que sent per vos
	ells jamés tal no sentiren:
	tinch mon cor fet Ethiop
	seguint l' amorosa tema,	50
	que faré si veig tant prop
	lo foch que de lluny me crema?

Canço de esperança
	Temps era temps
	que solia ser bon temps
	mes temps vindra
	que el bon temps tornará.
	A mi de bon cor	5
	dama singular
	quant un amador
	ha pogut amar
	per ferme finar
	trist oblidat m' a	10
	mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.
	Solia ser content
	sa gracia mirant
	y ara greu torment	15
	viure 'm fa penant,
	muyr sols desitjant
	lo temps que passá,
	mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.	20
	Aquell temps sentí
	amorós delit
	y ara trist de mi
	muyr de gran despit,
	es mon be finit	25
	puix tal temps finá,
	mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.
	Per sobrad' amor
	trist so mal tractat	30
	puix ab disfavor
	so deseretat,
	y ab sa crueltat
	puch dir quem matá,
	mes temps vindrá	35
	qu' el bon temps tornará.
—86→
	Han causat molt mal
	los mals parladós
	y hanme fet mortal
	falsos y traidós,	40
	may tindré repós
	si amor nom valrá.
	Mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.
	Hon es la gran fe	45
	y amor tan perfet
	qu' un temps me digué
	que 'm tenia de fet;
	del tot so desfet
	si tal no será,	50
	mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.
	Si voleu saber
	qui 'm té d' amor pres
	una qu' en valer	55
	tal no fou ja mes:
	la que sempre es
	gentil, y será,
	mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.	60
	La vida que pas
	no 'st pot mes sufrir
	puix s' amor escas
	ma porta 'l morir,
	si triga 'venir	65
	ja mon cor sen vá,
	mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.
	Si mal parlador
	parla follament,	70
	no 's pot dir que 's or
	tot lo qu' es luent:
	deix dir á la gent
	qu' en fi callará,
	mes temps vindrá	75
	qu' el bon temps tornará.
	Sols ja mes no falt
	la discreció
	virant baix y alt,
	qu' axi u vol rahó,	80
	saber si, y no
	cobrí quant se fá,
	pero temps vindrá
	qu' el bon temps tornará.
	L' esperimentat	85
	sempre 's mes arter
	y qui vá atentat
	ven tot quant pot fer,
	sols tinga voler
	tot se cumplirá,	90
	mes temps vindrá
	qu' el bon temps tornará,
	la que yo tant am
	ma promes y dit
	tindrá fi mon clam	95
	tambe son oblit:
	y ab pler infinit
	bon temps durará
	mes temps vindrá
	qu' el bontemps tornará.	100

  —87→  

Canço
	Mon cor tinch pres catiu
	en mig d' un vert boscatge,
	mon cor está catiu
	en mig d' un bosch joliu.
	Mon cor tinch pres ligat	5
	en mig de una montanya
	y está desemparat
	tot ple de pena 'stranya,
	sols en amar s' afanya
	que no se de que 's viu,	10
	mon cor está catiu
	en mig d' un bosch joliu.
	Mon cor está en presó
	per una gentil dama
	qu' el mata sens rahó	15
	cremant en viva flama.
	Ay Deu perque tan l' ama
	ella cruel sen riu,
	mon cor está catiu
	en mig d' un bosch joliu.	20
	Mon cor está ferit
	per una gentil nina
	que may no sent delit
	ni troba medicina
	puix d' amar no s' indina	25
	ans fuig com la perdiu,
	mon cor está catiu
	en mig d' un bosch joliu.
	Mon cor sent greu torment
	mirant sa gentilesa,	30
	y ella es desconexent
	que d' amar poch sen presa;
	ay Deu! que te sa presa
	dins mi l' ivern y estiu,
	mon cor está catiu	35
	en mig de un bosch joliu.
	Mon cor per ben amar
	está pres en cadena,
	y la qu' el fa penar
	ja mes no sent esmena,	40
	ans vol que per estrena
	yo 'm muyra segons diu
	mon cor está catiu
	en mig d' un bosch joliu.
	Mon cor te fermetat	45
	que may fará mudança
—88→
	si be d' haber son grat
	ja mes te 'sperança,
	les lágrimes que llança
	fan crexer un gros riu,	50
	mon cor está catiu;
	en mig d' un bosch joliu.
	Mon cor may cessará
	ni dexará d' amarla,
	per mes que penará	55
	ja mes porá oblidarla;
	perque sols desijarla
	ja que tos temps reviu,
	mon cor está catiu
	en mig d' un bosch joliu.	60

Cobla

Vull vos tant mes del que mostre si voleu saber quant es, señora que no vull res que no sia vos ó vostre.

GLOSA    Cuant al mon se pot amar  5 de pur amor nit y dia vos am puix l' anima mia per vostr' amor vol penar: axí que 'n est secle nostre nos pot mostrar mes sentir  10 per hont no puch sino dir vull vos tant mes del que mostre.    Lo que sent dins l' esperit es un mal de tanta força qu' amagas dejus la 'scorça  15 sens mostrar qu' es infinit: y per veure lo proces auriau de sentir, señora, lo que yo sent d' hora en hora si voleu saber quant es.  20    Quant per sort me trob' absent de contemplar vostra vista no trob per ninguna lista part ninguna que 'm content: perque tenintme vos pres  25 sens libertad en la vida tinch tota cos' aborrida, señora, que no vull res. —89→    Tots los pl'ers y los delits que son al mon me dan pena  30 perque l' amor vol y ordena que sien per vos sentits: axi qu' ab lo que demostre pot veure mon cor sencer, perqu' en res no troba plaer  35 que no sia vos ó vostre.

Canço de amors
	Jovent, ajau bona cura
	del amor quant la tindreu,
	que yo us jur que la ventura
	no l' aureu quant la volreu.
	Jovent, yo vull avisarvos	5
	d' alguns feta qu' amor sol fer
	perque sapiau guiarvos
	en son lloch y al menester,
	y per esquivar tristura
	quant de aquell presos sereu,	10
	que yo us jur que la ventura
	no l' aureu quant la volreu.
	Perque amor te tales manyes
	qu' es sens regla ni compas
	fa les mes altes montanyes	15
	planes ser com un camp ras
	fa los plans de tal altura
	que no ya qui pos lo peu,
	que yo us jur que la ventura
	no le aureu quant la volreu.	20
	Qui no pren la bona dicha
	qu' el temps y amor li consent
	aurá de seguir desditcha
	y á la fí pendrá lo vent:
	sentirá fret, calentura,	25
	ques fondrá com fa la neu,
	que yo us jur que la ventura
	no l' aureu quant la volreu.
	Es fortuna variable
	d' ella no 's deu confiar	30
	qu' en un punt se fa mudable
	aqui no la sap guiar:
	may sa roda no segura
	com la sinia la veureu,
	que yo us jur que la ventura	35
	no l' aureu quant la volreu
	Si la sort li dona amada
	ab molt gran solicitut
—90→
	sia d' ell sempre guardada,
	y ab perfecta servitut:	40
	tinga ferm sa fe molt pura
	perque no s' gir en menyspreu
	que yo us jur que la ventura
	no l' aureu quant la volreu.
	May ab burles ni de veres	45
	no 's descuyt de ben servir
	y esquiu totes les carreres
	hon los danys solen venir:
	perque a voltes desventura
	fa contrast al que voleu:	50
	que yo us jur que la ventura
	no l' aureu quant la volreu.
	L' amant vol tenir tres coses,
	sol, solicit, y secret
	si no vol sentirles gloses	55
	del envejos indiscret:
	que 's veurá en gran amargura
	sino s' tem y tal no creu,
	que yo us jur que la ventura
	no l' aureu quant la volreu.	60
	May no mostra gelosia
	qui vol mantenir amor
	perqu' es una frenesia
	que fenex en desamor:
	disimul' ab gran cordura	65
	si alguns defectes veu,
	que yo us jur que la ventura
	no l' aureu quant la volreu.

Lo bon amich se coneix en la necessitat

Per poch de cas, traboca fe leugera y per no res subitament se llança, un petit pel, un gra de canyavera pesarán mes posats en par balança:

monstrans aço quens lunyem d' amistança  5 d'aquells amichs, fugint mala fortuna; ver' amistat trobas qu' es oportuna y prompta s' met en tot' adversitat:    hom coneix be, segons la veu comuna lo bon amich en la necessitat.  10

  —91→  

Es difficil hom mudar son natural

Baco volent Hercoles contrafer un jorn vestis de la pell del leó, y axi vestit no dexá de parer un bevedor en sa condició.

Nos pot ben fer, segons opinió  5 dels ancians, desfer son natural, be pot lo foll del savi fer, ab tal que n' son parlar, no s' mostre foll espres:    y axi l' hom flach, fer de valent senyal e triumfar sols que no diga res.  10

Dona y vi, engañen l' home savi

Baco volent caçar per son delit Venus troba hon pust la v' abraçar pregant la molt aceptas tal partit qu' ells dos ensemps anassen á caçar.

Y axí tots junts, per son acort passar  5 tots sons filats varen molt prest estendre y en un instant van á Minerva pendre que may pogué fugir de tal agravi:    per est avis, facil nos es d' entendre que dona y vi engañen l' home savi.  10

Deu viure quiscu en son estat
	Pensar poreu si es cosa convinent
	qu' el porcell port al coll gran joya d' or,
	podeu pensar si un infant que poch sent
	que port punyal que fará dins son cor.
—92→
	Qu' un cuquinás port calces de valor,	5
	y un llort que vol lo savi contrafer,
	un grosserás volent prim lavor fer,
	y á un gran bou presentar un capell:
	donar se deu á quiscu son mester
	la joy' al hom y la glan al porcell.	10

De veures la Dama en lo Mirall

Sa faç mirant en lo Mirall la dama si de gentil contempla sa figura pensar deu be de conservar sa fama d' honest honor per viure molt segura.

Y si no es gentil per sa ventura  5 ab les virtuts deu adornar aquella qu' el temps desfá, la leja, com la bella, sols fer gran mal tal volta gentilesa:    ha de notar aço la jove y vella que los miralls son fets per tal empresa.  10

De alegrarse hom en la adversitad

L' aucell catiu y dins la gabia pres no dexa pas per sa cativitat de fer son cant com si libert se ves passant millor aquell' adversitat:

Perço l' hom deu en tot ser avisat  5 qu'en temps advers s' a d'avorrir tristor prenent delit per alegrar son cor, a pendre enuig es cercarse la mort, gastar son cor per sobres de dolor, y bandejar de si pl'er y confort.  10

  —93→  

Als mals homens es propia la guerra

Un pescador d' anguiles may pot fer res del que vol si l' aygua no es torbada; los ladres fins, may grassos poden ser mentr' els discorts civils no han entrada:

lo temps torbat en guerra començada  5 a mala gent es seré y molt propici, perque llavors millor fan son offici may en tot l' any tenen mes alegria:    car temps de pau y de just exercici a mal factors es pijor temps que sia.  10

LA POBRETAT OFFESA

Riquesa sostenguda

Prop de son cau la roda tex l' aranya de prim lavor, sols per las mosques pendre, mas son poder es flach que may no danya a mosques grans, que poch les pot offendre.

Al temps present no 'stem qui 's pot defendre  5 ans fa cuant vol confiat de riquesa, sols ley te loch sobre qui te pobresa que pobretat may te vent á la vela,    molt clar se veu sobre qui ve l' offesa que un gran moscás romp la leugera tela.  10

  —94→  

Als sabents pobresa y als ignorans riquesa

Qui dona l' os al ase y pall' al cá, mostra que té poqueta sabiesa: pus vol donar tot al reyes cuant fá, car demostrant tenir molt gran simplesa;

en aquest temps v'em s' usa tal grossesa  5 que els sapients sostenen pobre 'stat y 'ls ignorants honra y prosperitat que per rahó te de ser lo contrari:    huy mes que may v'em que á la pobretat doctrina 'sta sugeta per desvari.  10

De saber elegir

En molts escrits diversos dels poetes diversament se troba gran doctrina, l' hom pendre deu les coses mes perfetes, dexant apart tot' altra qu'es ruyna:

poetes han una furor divina  5 pus lur parlar en tota part te fama si be la lur licencia los disfama mas per aço no sien blasfemats:    qu' en vinya molt espessa de sa rama dolços rayms vem qu'estan amagats.  10

  —95→  

Contra la ingratitut

L' arbre sosté la heura joveneta fins qu' a crescut y pres vigor molt fort, per gualardó ciny l' arbre tant estreta que sofogat jus d' ella resta mort.

L' ingratitut va per aquexa sort  5 qu' al cor vilá fa retre mal per be; tot hom ingrat que tant gran falta te anomenar no 's deu entre les gents:    diuse qu' el hom nudrint son ca sosté qu' el pag' apres ab reganyar les dents  10

Ningu no se deu casar per gentilesa ni riquesa

Qui 's vol casar deu esser embenat que si volrá sos ulls tant sols complaure per ser gentil porá ser enganat quant no 's porá de tal engan retraure.

Los punys ligats perque no 'ls puga traure  5 en lo tocar ni per cobdicia pendre per son aver que sen porá rependre si ab los ulls ó las mans pren a la dama:    casar deu l' hom per l' oir qu' es entendre quin viure te ni quin renom y fama.  10

Descripció de la diligencia

Lissypus va pintar la diligencia tenint en mans lo corn de copia ple, molt triunfant, ab gran magnificencia, mostrant que may peresa no tingué:

—96→

baix de sos peus la fam ligada té  5 magra del tot ab gran cativitat, tirant tot junt ab molt gran igualtat sens perdre temps las diligents formigues:    per nos mostrar qu' a la posteritat no s' pot venir sença sufrir fatigues.  10

Amor y por mantenen lo Príncep

Si 'l príncep vol que sa virtut floresca y tinga nom de fama asenyalat per conservar y que son regne cresca Deu fer dels seus sía temut y amat:

si tal tindrá sempre será 'stimat  5 y dels subdits conservat ab honor: la lebre tem, lo cá te gran amor; dos enemichs ferma pau entretenen,    son mantinguts los reys d' amor y por, lebres y caus lurs coronas sostenen.  10

La pobresa no te amich

Pusses y polls dexan prest lo cos mort puix qu' es privat de vida y sentiment, los parasits y aduladors de cort may van sino hon mengen plenament:

mentres tindrás de que abundantment  5 molts companyons tindrás en ton hostal, mas si per cas gira fortuna tal que pobretat te puga dar molestia,    tots fugirán com del pestilent mal, dexante sol axí com una bestia.  10

  —97→  

De la Sciencia

La rosa naix d' espina molt picant si be sosté qu' es de las flors millor: la 'spina fá la dolor provocant y es molt suau la rosa per olor:

l' eximpli vol mostrant al honest cor  5 que apres d' aver ab grans treballs aprés sufrint enuyg dels estudis per mes que pendre fan ab bona paciencia,    pus per finir llur fatigós exes ve lo dolç fruit, lo qual te nom sciencia.  10

De la justicia y concordia

Comunament, se diu per bona usança que sobre tot, seguescan los humans en conservar molt dreta la balança ab pes igual en fets de cor y mans: seguint aço los monarques romans,  5

foren potents servant pes de justicia; mas enganats apres de l' avaricia contra tot dret, per si quiscuns richs fets, ab grans discorts civils plens de malicia entr' ells ab ells foren del tot desfets.  10

  —98→  

De fortuna

¡O! cegos que seguiu tant la fortuna com no mirau que te 'ls ulls embenats, no mes que vos pot veure sol ni lluna, portaus tras sí de pensa molt torbats:

la qual te ferm que may desembenats  5 poreu mirar de quina sort estrena y'l fondo lloch hon trabucar vos mena tot ple de mals y de calamitat:    puix quan de cert creureu tenir d' or mena vos trobareu ab mes necessitat.  10

Lo princep ha de ser fort y prudent

Es lo leó de cor y de estatura fort y potent, molt noble y generós, d' altre part te lo renart tal natura qu' es en sos fets subtil y cautelós.

Lo princep deu semblar en aquests dos,  5 si ab laor vol guanyar mar y terra, y quant de fet: algun' empresa aferra y en meritar ab honra te l' esguart,    es menester que 's mostre cap de guerra leó molt fort y en lo consell renart.  10

  —99→  

La dona es difícil de domar

Mes prest porás detenir lo Delfi que refrenar dona de cor volant per mes que l' hom sia ginyos y fi que l' esperit de dona 's penetrant:

qu' estar no vol en gabia sols un tant,  5 tot jorn preten en usurpar franquesa quant lo marit la cuyd' ayer sotsmesa a son voler, y creu ell esser mestre,    donantli vent ab sa camisa 'stesa ella 'l fera bridar de son cabestre.  10

Sonet trames del autor
Al molt magnifich señor Misser Bernardino Coromines juris consult de la Seu de Urgell, poeta exellentissim
	De temps en temps nos mostra marevelles
	l' etern factor del seu secret divines
	comunicant ses excellents doctrines
	entr' els humans tan singulars y belles,
	plato primer y ab Aristotil de 'lles	5
	filosofant fereu grans obres fines,
	Ulpiá ferm tractá leys peregrines
	Papinia Paulo pulint aquelles.
	Ve'm Ciceron, Demostenes que tenen
	dels oradors lo principat ínsigne,	10
	Homero y junt Virgili en poesía:
	y entre 'ls dictats que tal renom sostenen
	es lo doctor dit Coromines digne
	posat per lum del nostre temps y guia

  —100→  

Sonet
	Dir lo que sent de vos, divina dama,
	oint y vist lo vostre practicar
	no puch dexar de plenament parlar
	a tots mostrant vostra valor y fama:
	y la virtut major qu' á vos recama	5
	sent qu' es bondat de casta conservar
	ab cor sencer volén ser exemplar
	benignament puix Deu de sí us inflama.
	En dir aprés vostras habilitats
	lustrós saber no se com bastaria	10
	comptar ja mes sos tractes tant alçats.
	Aquell senyor de l' alta hierarchia
	mostrar sols pot, quins son vostres tractats
	puix hom mortal comptarlos no poria
	sols un dia.	15

Sonet
	Amor baxat del cel en terra un dia.
	No furiós ans mans' en sa presencia,
	no va negar un punt de sa potencia
	a vos que son tan bella 'n demasía:
	bella de cos, te nom y ab alegria	5
	en ben obrar, virtuts ab vehemencia
	l' arch vos dexá y cadenas qu' en sa 'bsencia
	ligueu tot hom que á vos mirar vindria.
—101→
	Axí qu' amor ab lo poder que us deixa
	ja presoners als mes potents en terra	10
	y no 'ls consent may libertat ninguna:
	leva 'l descans, no 'ls sufre sino queixa,
	laments, suspírs ab una cruel guerra
	amant sens fi seguint la ley comuna

Sonet
	De tal compás es vostra gentil cara
	honest mirar y gracia qu' enamora
	no solament qui us vol, mas prent tot hora
	a tots aquells qu' es vostra vista cara:
	amor ben vist lo que de vos declara	5
	no pot sufrir vostre parer, señora,
	ni pot curar lo mal qu' á tants pijora
	avent sentit que sou ves ell avara.
	Fou certament ventura 'n nostres dies
	en ser al mon la vostra gentilesa	10
	rica en virtuts y de tots ben amada:
	essent descans dels ulls per clares vies,
	remey del mal que fa vostra 'speresa
	als amadors, puix de 'lls son desijada.

Sonet
	Del cel d' amor d' hon nostre grat deriva
	oit he dir, señora, sou baxada
	noble de fet, puix tal sou nomenada.
	Al gran suprem que res de vos nos priva:
—102→
	assi vivint teniu tal forma viva,	5
	gracia qu' en tot vos port' acompañada
	no consentint siau may oblidada
	en ningun temps si b' es la mostr' altiva.
	Senora sou y teniu tal conquesta
	dintre los pits de tot amant queus ama	10
	en vos tenint gran ansia de amor presta:
	sempre l' ardor de vostre amor inflama,
	y sens minuar llur ansia may no resta
	ni 'lunya 'l ser, de vos d' un alta Dama.
	Y qui de mal se clam,	15
	sent dins son cor, una mortal sageta
	tenint en vos, sa voluntat sugeta:
	e mes ab tal dieta,
	regeix son cos que no cerca sa vida
	remey ningu, sols que siau servida	20
	axi nit y jorn crida.

Sonet
	Dama gentil disposta y ben formada,
	obra del cel tal es vostra figura
	noble que te de si gran compostura
	aire y compas qu' es de molts ben amada:
	be tindra cert ventur' aventurada	5
	en nostres temps qui de vos tindrà cura,
	amant com deu y en la sort y ventura
	tindrá l' esper de l' ansia desijada.
	Ric temps lustrós de tot lo secle nostre
	y veurens fa per alegrar la vista	10
	señora tal que nos pot dir la 'stima.
—103→
	Dichos será lo que el gentil cos vostre
	ensemps ab si porà tenir en lista
	sens may dubtar en vos puix sou la prima.
	Y si miram lo clima	15
	nom y valor beatitud declara
	integritat de vida qu' es mes cara.
	Si be miram que avara
	te voluntat en ben amar esquiva
	en perjui d' amor puis qu' es altiva:	20
	restan sa gracia viva
	reposa 'n son esper atenent l' hora
	al ver descans que del alt cel s' implora.

Sonet
	Dama galant, d' alta y molt gran noblesa
	ont la virtut se trob' aposentada
	no se mes dir sino que us ha formada
	aquell que te los cels ab fortaleça:
	mirant de vos la gracia y jentilesa	5
	al grau soprem sou de virtuts dotada
	rubí perfet, grant joya comparada,
	y diamant de joyes la riqueça.
	Anau seguint la jenerosa fama
	de les gentils unica y sola guia	10
	en tot lo curs de virtuosa vida.
	Creença tinch que tan graciosa Dama
	avent ben vist lo que tant merexia
	res faltarà del que sa fama crida:
	dama del tot complida,	15
	onra que naix del' abre de Cardona,
	no tenint par, no podeu ser segona,
	ans bella fora mida.

  —104→  

Sonet
	Del gran valor que mir sou tant cumplida
	oynt contar del vostre gran assent
	no 'm maravell que senta greu torment
	aquell amant que us ama fora mida:
	may no trobant descans ab cruel vida	5
	amant sens fi fora de sentiment
	remey ningun no troba de present
	y nit y jorn passant greu pena crida:
	amor sentit de vostra crueltat
	diu com pot ser tal dama soberana	10
	en mon regnat la puga comportar.
	Basta mon cor ab força y potestat
	ont pot y vol y no tem força humana
	xi com li plau ningu 's pot defensar
	axi puiz ben amar	15
	Dama dins vos, mirant que no te força,
	ou ses clamors y los amants esforça
	sentit de llur penar.

Sonet
	Dama que estau de gracias tan cumplida,
	oyt y vist la forma y loçania
	noblesa y ser de vostra galania
	ayre y compas ab gentilesa unida.
—105→
	Yo certament diré que fora mida	5
	sola sou vos que falta no tenia,
	axi os formá Deu ab gran maestria
	bella sens par segons de vos se crida,
	en tal estrem sou dama agraciada
	lustre del temps que tot galant que us mira	10
	sospira sols en veure vostra cara:
	jove gentil, vos ha Deu ben formada
	no s' oblidant de fer vos blanca y clara
	j' amor de fet per vos sajetas tira.
	Sent que per vos sospira	15
	tot amador que lealment vos ama
	en tan alt grau que de penat se clama,
	res bastar' á sa flama.
	Remediau, puix posseiu tot hora,
	aquell señor que vos sou d' ell señora.	20

Sonet
	Isabel es un nom qu' entr' els poetes
	se te per nom de dama singular;
	axí l'è vist en libres celebrar,
	bell nom qu' es veu en dames molt eletes:
	es nom posat entre les mes discretes	5
	loanllo tant que no 's pot ben comptar,
	donch en mon dir rahó será loar
	a vos tenir tal nom entre perfetes.
	Gentil sou vos y creyx en tanta 'stima
	vostre valor, gracia y perfecció,	10
	y entegritat en la mes alta cima:
	lo mes avant diré puix tinch saó,
	aguila son qual vostre nom se anima
	regintvos tal com vol juy de rahó.

  —106→  

Sonet
	Dama 'xelent segons de vos s' estima
	om no pot dir vostra valor tan alta
	noble y jentil qu' en vos nos troba falta
	ans diuen tots son de les dames prima;
	y dir nos pot en prosa manco en rima	5
	sols una part del lustre que us esmalta;
	ab tal poder la vostra vista 'ns alta
	bellesa gran qu' el nostre ser anima.
	En tal estrem vos contemplam, señora,
	loant aquell qu' axi vos ha formada	10
	de forma tal que sou gentil tot hora:
	en tan alt grau que de tots sou loada
	liberament, puix veureus enamora
	a qualsevol que us mira de pasada;
	nom maravell si agrada	15
	vostre mirar, que te tant grant valor,
	si li consent lo seu poder amor
	a ser per força amada.

Sonet
	Dama tant pot vostra virtut y fama
	onesta sent graciosa en lo parer,
	noble de fet, puix pot vostre valer
	a tot galant fer confessar que us ama:
—107→
	y axi penats de vostr' ardor y flama	5
	s' enten qu' amor te sobre d' ells poder
	ab los ligams que dins al cor sol fer
	ben amar fent sens ningun frau ni trama.
	Es lo poder ab que podeu tot hora
	ligar amants tan sols ab lo mirar	10
	sens que libers puguen trobarse fora:
	en fi qu' ensembs ab vostre dolç parlar
	mostrau quant val vostra valor, señora,
	mes que no 's pot escriurer ni tractar:
	axi que á vos amar,	15
	naix de virtuts y gracias qu' en vos miren
	atormentats lamenten y sospiren
	tant que nos pot comptar.

Sonet
	Del vostre ser señora, y noble dama,
	om clar coneix que teniu gran valor,
	no 'm maravell si molts vençuts de amor
	aman seguint la causa qu' els inflama:
	y per mostrar perque quiscu vos ama	5
	sens libertat sufrint molt greu dolor
	agrad' á tots la vostra gran primor,
	bellesa gran, vostra virtut y fama.
	En tal estrem sou dama tan cumplida,
	lustre del temps, qu' es per vos Barcelona	10
	ciutat real hon son les nobles dames:
	en forma tal que vostra noble vida
	per totes parts sosté real corona,
	y amor per vos encen ses ardents flames
	liberta de ses trames	15
	a vos sosté sens may trobar segona.

  —108→  

Sonet
	Avent mirat vostra valor, señora,
	vostra virtut, vist que sou gentil, dama,
	graciosa tant que á tot hom enamora
	vostre parlar al que d' amor inflama:
	sent que per vos molts penan d' hora 'n hora	5
	tant que patex qui mes de cor vos ama,
	y vos, cruel, mirant son mal pijora
	no us ha mogut ja mes de amor la flama.
	Abans rien burlan de sa tristura
	sens pietat y brava com leona,	10
	¡o cruda sort! per qui no te ventura:
	res no li val tenirvos per patrona;
	res pot levar sa pena y amargura;
	ja no pot res amor dias Barcelona,
	be crech que si rahona	15
	es de amor verdit ha gran potencia
	sens may sentir ni veure sa presencia.

Sonet
	Aver de dir, señora, lo que sent,
	ni menys comptar del vostre gran merexer
	gracia y virtut, seria voler crexer
	en un instant la mar sens ningunt vent.
—109→
	Lo que diré será tan solament,	5
	aver tot be puix meresque conexer
	señor que may no dexará descrexer
	onra y valor que te vostre estament.
	Rica en virtuts y rica sou de fama,
	rica de bens, rica de quant volreu,	10
	jove y gentil y virtuosa dama.
	Be 's pot loar l' etern factor que us feu
	en posseir señor que tant vos ama
	sencerament tant quant los dos viureu.

Sonet
	Com cantarè de vostre ser, señora,
	axi com dech y vol juy de rahó
	tenint en vos gentil proporció
	en tal estrem que va crexent tot hora:
	rich temps present qu' amor nos anemora	5
	y 'ns te de grat posats en la presó,
	no may dexant de sufrir passió
	aquell que mes vos ama y que us adora.
	Sempre penant te presos en cadena
	anima y cors sens libertar un dia	10
	ligats que may no troba qui 'l defena:
	basta que pot ab vostra fasomia
	amor ligar qui vol y dar greu pena
	no permetent may res del que volria,
	ans sempre porfidia.	15

  —110→  

Sonet
	Sentir he dir, señora, vostra fama
	en tan alt grau que d' estar espantat
	no puch, com dech, pensar novell dictat
	ni dir las parts que us fan parer tan dama:
	Oyg sou de gran linatge que us recama,	5
	regnant en vos tal honra y honestat,
	axi que vol en vostra potestat
	Amor posar á tot galant que us ama.
	No dexaré de ben contar tot hora,
	ni puch callar del vostre gentil ser	10
	ayre y compas que us fan gran dançadora:
	tant fort ligau ab forces y poder
	anima y cos, que molt prest se 'namora
	qui v' a mirar lo vostre bell parer.
	Vos sou de tant valer	15
	y posseiu tal gracia que ab fermeza
	nomenan vostre nom y gentilesa
	al grau qu' es mes sencer.

Sonet
	Si yo bastás, señora, com volria
	en mos escrits de vos dir altament,
	no crech que res torbás mon pensament
	ni sols pogues d' altra pensar un dia:
	oyt he dir de vostra galania	5
	rao seguint ab gran coneximent,
	alta 'n saber y ab gran enteniment,
	amant virtut al grau que merexia.
—111→
	No se mes dir puix, sent, fou taut cumplida,
	graciosa tant, que nos pot comparar	10
	en lo valer, ab vos altre ninguna:
	lo mes avant que sent de vos ma vida
	ab saber gran regiu vostre tractat,
	gens no tement amor ni sa fortuna.
	Loan vos en ser una;	15
	en ben regir un regne de 'ndreçada
	vostre valor vos fa ser ben amada.

Sonet
	A Deu graesch que so desenganat
	dels fets d' amor, puix van tots al revés
	del que pensí y de lo que 'm promes
	quant fuy per ell en sa cort acceptat:
	prometem molt ab mostra de bon grat	5
	en aquell jorn que en son poder fuy mes,
	y amant sens fi, no he trobat ja mes
	a mon voler ninguna igualtat.
	Molt clar conech que so 'stat decebut
	perdent mon temps, pensant haber bont guart	10
	del ben servir ab gran solicitut:
	poch val saber, tenir enginy ni art
	hont nos fa cas ni 's coneix la virtut:
	sols regn' al mon d' amor la pijor part.