  Preludi
|
|
¿Contaré la ja vella, obscura història |
|
|
|
dels èxtasis daurats o
d'aquells núvols |
|
|
|
ventruts, hidròpics, que
eren base atònita |
|
|
|
de mil metàfores
balafiades |
|
|
|
en joc perdut, en causa
adolescent |
5 |
|
|
o en delícia tènue
del caprici? |
|
|
|
No és possible. Aquest temps
és d'home-illa |
|
|
|
i el paisatge té un caire
prou volcànic. |
|
|
|
L'home dels versos ha menyspreat la
brúixola |
|
|
|
d'una creació que fou
signada |
10 |
|
|
pel mateix silenci, la mateixa
ombra i l'eix diví de totes les galàxies. |
|
|
|
|
Contaré —si puc—
com calla l'home |
|
|
|
després de la tempesta i la
mentida, |
|
|
|
quan el somni d'alens fraterns s'hi
torna |
|
|
|
soroll d'himnes a pas d'una
milícia |
15 |
|
|
formada i vertebrada amb
remembrances |
|
|
|
d'antigues torxes extingides. |
|
|
|
Contaré allò que cal
dir quan la rosa |
|
|
|
ja careix de flairança i
té l'espectre |
|
|
|
de la consumpció
meditativa. |
20 |
|
|
|
La medul·la dels versos |
|
|
|
roman dintre el silenci, rera els
mots |
|
|
|
que a la fi són pretext per
omplir fulles. |
|
|
|
Però fa tan bonic la lletra
activa |
|
|
|
i el ritme, la cadència, la
mesura. |
25 |
|
|
Tot tan humà i tan buit de
crit o nafra, |
|
|
|
solament bleix pneumàtic de
la idea. |
|
|
|
|
Si tu vols, bella aimia, |
|
|
|
seré l'extrovertit, l'home
rialler, |
|
|
|
el del dolç madrigal, el del
sonet |
30 |
|
|
bo i químicament pur, lluint
l'esclofa |
|
|
|
de rima social, fons
evangèlic |
|
|
|
i quelcom emmelat per al gran
públic. |
|
|
|
Tu saps que açò
sé fer-ho força bé. |
|
|
|
Sóc d'un país de
rossinyols i serres |
35 |
|
|
que ens cenyeixen dia i nit. I
açò fa pàtina |
|
|
|
de ciutadà fidel als bells
edictes. |
|
|
|
Però travesse ja l'edat
insigne |
|
|
|
de l'ombra articulada
—¿saps?—, i és lògic |
|
|
|
que l'harpa reste al porxe i la
premissa |
40 |
|
|
siga contar exactament les
coses |
|
|
|
despullant de saludables
túniques |
|
|
|
la veritat rodona que s'aixeca |
|
|
|
com un credo de foc que intenta
véncer |
|
|
|
tanta feliç garlanda, tanta
brossa. |
45 |
|
|
Escena teologal
|
|
Cal descarregar
la consciència |
|
|
|
de residus terribles |
|
|
|
o sospites de pecat. |
|
|
|
Encara que al bany maria s'hi
purifique |
|
|
|
la blasfèmia, |
5 |
|
|
el ressentiment, |
|
|
|
l'angúnia |
|
|
|
i el llast molsós |
|
|
|
de les dates corrompudes |
|
|
|
en la lliça
diària |
10 |
|
|
del pa i el fals somrís |
|
|
|
per quedar bé. |
|
|
|
|
A la fi formem part |
|
|
|
de l'escamot massiu |
|
|
|
i no és honesta |
15 |
|
|
la inhibició. |
|
|
|
Seria un luxe olímpic, |
|
|
|
una entelèquia |
|
|
|
de vivències marginals |
|
|
|
que solen molestar |
20 |
|
|
el proïsme. |
|
|
|
|
Colom, anyell, peix gros,
maneu-me! |
|
|
|
Tot està encés: |
|
|
|
l'oli votiu i el nervi prest. |
|
|
|
|
Un jorn, en primavera, |
25 |
|
|
jo em deia, a
consciència, |
|
|
|
antípoda del cel per
excel·lència. |
|
|
|
|
Ara el seguici |
|
|
|
és un torn en filera |
|
|
|
cap al sacrifici |
30 |
|
|
adorant, odorant, |
|
|
|
rememoratiu d'aquell Home, |
|
|
|
centre fulgurant, |
|
|
|
bòlid continu |
|
|
|
de les eternes aliances. |
35 |
|
|
|
Cal, doncs, descarregar la
consciència. |
|
|
|
De ferritja, de pinyol, de
borumballa, |
|
|
|
del que siga. |
|
|
|
La qüestió és
humilitzar-se, |
|
|
|
capir l'anagrama que cega: |
40 |
|
|
misteri de l'Alfa i l'Omega, |
|
|
|
car l'orde del dia diu: |
|
|
|
amb salms a l'armònium
salveu |
|
|
|
la idea massissa de
Déu. |
|
|
|
L'òrbita de
l'ànima
|
|
Els àngels
—qui ho diria!— li empeltaren l'oracle |
|
|
|
com un càstig en llum de
solitud, substància |
|
|
|
d'oposades raons i lleialtats
infuses. |
|
|
|
Era inclinada a l'angle
dòcil, a la mesura |
|
|
|
de l'orígens i els termes,
dels desitjos en ala. |
5 |
|
|
Allotjava al seu bleix una
tendresa |
|
|
|
pels predominis vastos. S'hi
inscrivia, |
|
|
|
en somni o credo, al goig de
pàtria i als àmbits |
|
|
|
estructurats pels homes.
Però en capir la norma |
|
|
|
del pols quiet i els ritmes
aprovats, |
10 |
|
|
un fàstic l'estimbà
vers al lloc gris |
|
|
|
de l'espera bullent, encesa
pauta. |
|
|
|
|
Era el món a preu baix. Era
la densa |
|
|
|
majestat de la terra qui volia |
|
|
|
un cos prescrit en raça o
una mida |
15 |
|
|
de blava versemblança a
l'aire lliure. |
|
|
|
|
Com un torrent que atura el seu
curs àvid, |
|
|
|
l'esperança quallava tristos
límits. |
|
|
|
La fel i el seny invicte ja
erigien |
|
|
|
llur justa gosadia entre la
pedra. |
20 |
|
|
De moment, joventut, joia, tenebra
i ànsia |
|
|
|
fomentaven l'afany i
l'avinença |
|
|
|
als vincles del proïsme
espés de fites. |
|
|
|
¿Era allò un bell
conhort, un trampolí de gràcia |
|
|
|
en la cançó
instintiva, en la semença? |
25 |
|
|
Fou un tenaç treball
d'esllanguida clausura |
|
|
|
en colps de profecia que reservava
boira |
|
|
|
on s'hi dictaminava, ple d'imperant
puresa, |
|
|
|
el fre que acaba en crit
d'anònim exercici |
|
|
|
davant la tirania de les lleis
mustigades. |
30 |
|
|
|
Esclatà el grisú
aspriu —ferment d'aquell estigma—. |
|
|
|
Als ulls guaitaren teies que li
mostraren l'odi. |
|
|
|
Els àngels —qui ho
diria!— s'allunyaren en l'ombra. |
|
|
|
La cendra fou un ordre d'acabament
dolcíssim |
|
|
|
i Déu una ciència
d'incompresos contactes. |
35 |
|
|
El miracle
|
|
Ací
glateix el nuc de l'aliança viva, |
|
|
|
l'amor, la placidesa, el termini
rosat |
|
|
|
i el grau vermell que puja a la
sang per a dir-nos |
|
|
|
de la set terrenal, de la compacta
tija |
|
|
|
on batega la vida feta vena i
pregunta. |
5 |
|
|
Ací la plenitud d'un
encontre resolt |
|
|
|
mina sa residència de xifres
peremptòries. |
|
|
|
Jorns plegats assumeixen diverses
ressonàncies: |
|
|
|
la paraula sofrida, la feina humil,
el pacte |
|
|
|
del cor i de l'instint
afiançat, cenyits |
10 |
|
|
de breus signes concisos i
càndides troballes. |
|
|
|
Ací hi és el resum
d'un callat heroisme. |
|
|
|
La pluja avui repica sobre el
terrat. No és hora |
|
|
|
de queixa. Està el foguer al
màxim. La minestra |
|
|
|
és força nutritiva,
encara que al mercat |
15 |
|
|
cal anar domenyant les gosades
papil·les. |
|
|
|
(Cubets de brou sintètic,
mantega vegetal |
|
|
|
i gelatina en plaques a l'abast de
tothom). |
|
|
|
Si compreu moltes coses criareu
adiposi. |
|
|
|
El sobri té més fibra
de místic o diable. |
20 |
|
|
L'estampa del camell ens
dóna un ferm exemple. |
|
|
|
¿No capiu al fogar
lluïssors de miracle? |
|
|
La feliç frontera
|
|
El clam en vers
juga a ésser un codi |
|
|
|
de follia. No hi mena |
|
|
|
cap criatura per la ruta |
|
|
|
del blasme |
|
|
|
o la sentència |
5 |
|
|
metafísica. |
|
|
|
|
Seria massa ambiciós |
|
|
|
voler arringlerar gent per al
crit, |
|
|
|
quan la feblesa és
medul·la precisa |
|
|
|
en la trista podridura dels
missatges. |
10 |
|
|
|
Els veíns prosperen. Tenen
cotxe, |
|
|
|
engendren un fill cada any |
|
|
|
i cobegen, al compte-corrent, |
|
|
|
un saldo tranquilitzador. |
|
|
|
|
La collita no deixa |
15 |
|
|
d'ésser humana, |
|
|
|
rectilínia. |
|
|
|
Hi és el retrobament de
l'alta lògica |
|
|
|
i el dictamen pacífic de la
saba. |
|
|
|
|
Carrera de món, |
20 |
|
|
marxa de carn, |
|
|
|
suor i grapa |
|
|
|
lluita lluitant. |
|
|
|
|
Hi ha excepcions. Ho comprenc. |
|
|
|
Al blau sempre romanen puerils
estels. |
25 |
|
|
El rèprobe potser siga
jo. |
|
|
|
Però —que
conste— no faig reclam |
|
|
|
d'aquesta, digam-ne, follia. |
|
|
|
Sé que han de seguir les
matemàtiques |
|
|
|
farcint els senys coetanis |
30 |
|
|
i la màgica força
progressiva |
|
|
|
d'aquest món cada
vegada |
|
|
|
més alliberat
d'hipòtesi i lirisme, |
|
|
|
més fronterís, |
|
|
|
més saviament
encasillat. |
35 |
|
|
|
Ara cal fruir la pau. |
|
|
|
La pau com un gos |
|
|
|
vora el foc patriarcal. |
|
|
|
I la cigarreta anglesa, |
|
|
|
i el silló moll, |
40 |
|
|
i la Bíblia. |
|
|
|
Aquella bonhomia franciscana
|
|
Tendresa
concebuda en la pregona herència |
|
|
|
d'una amor tan obscura, d'un clim
tan estelar, |
|
|
|
que infiltrava al cor dòcil
la joia dels missatges. |
|
|
|
Açò nasqué com
un baf de selva ardorosa, |
|
|
|
perquè la germanor és
germen tributari |
5 |
|
|
a l'àrea del mite que
s'endenya en pregària. |
|
|
|
Però la mineral salabror de
la terra |
|
|
|
ens arribà en dominis
d'alborada benigna, |
|
|
|
unció elemental, puresa que
cernia |
|
|
|
la farina més verge, el verb
més fecundable. |
10 |
|
|
¿On l'amarga tenebra i el
càlcul de la insídia? |
|
|
|
Tot tenia una pàtina de
candorós prestigi. |
|
|
|
El riu i les aloses eren la
companyia |
|
|
|
d'una sacra avinença
d'antiga obediència. |
|
|
|
La bona llet dreçava
l'organitzat imperi |
15 |
|
|
on el símbol primer
s'encarnava en colomes. |
|
|
|
El zoo començava amb parrups
indefensos. |
|
|
|
Quina exacta harmonia d'inici en la
imminència |
|
|
|
dels cans i dels felins que havien
de venir! |
|
|
|
I el fruit era abundós i la
mare callava |
20 |
|
|
donant la generosa fluència
dels pits |
|
|
|
als cadells més formosos
mancats d'urpa i temença. |
|
|
|
I venia la nit. La lluna
venerable |
|
|
|
nacrava les pupil·les
d'aquelles animàlies |
|
|
|
amb una lluïssor de fraternal
silenci, |
25 |
|
|
amb un do primigeni de forestal
penombra. |
|
|
|
Les nissagues sols eren uns motles
imprecisos |
|
|
|
que no catalogaven cap ordre o
discrepància. |
|
|
|
Tendresa concebuda en el zero
fecund |
|
|
|
d'una pia potència que
aclarava l'instint |
30 |
|
|
en un seré contacte de
divina intempèrie. |
|
|
|
Déu era un buf suau de causa
inspiradora |
|
|
|
en vena i correntia de bategant
puixança. |
|
|
|
Cossos i amor vibrants ablamaven
l'accent |
|
|
|
d'aquella melodia tan remota i
silvestre. |
35 |
|
|
I ara escric tot açò
com si em prengués un opi |
|
|
|
ja prop de la llobera que
s'estremeix de joia |
|
|
|
en aquest dens exili que ens ha
pertocat viure, |
|
|
|
o millor, empobrir-nos de trista
sapiència. |
|
|
Vent de profecia
|
|
No és
herència, no, aquesta lucidesa |
|
|
|
de sentir-se a la terra com un feix
bategant |
|
|
|
de virginals preguntes. |
|
|
|
Altres digueren ja les paraules
invictes |
|
|
|
que articularen totes les valors
florescents: |
5 |
|
|
«virtut»,
«paciència», «aurora» |
|
|
|
—lustrals basaments dels
llinatges—, |
|
|
|
«pruïja»,
«esperança», «tenebra» |
|
|
|
—substantius d'estatura
torbadora—. |
|
|
|
|
Al segle vinent, però, |
10 |
|
|
s'hi desorbitaran els antics
rètols, |
|
|
|
quan l'ànima s'engresque en
cercar |
|
|
|
les noves resplendors que han
d'amanéixer |
|
|
|
cada jorn als ulls joves dels
genets. |
|
|
|
|
Llavors cauran les columnes
d'aquell palau |
15 |
|
|
i es convertirà en joc
pirotècnic |
|
|
|
la flor de la
semàntica, |
|
|
|
els solemnes assaigs de la
docència, |
|
|
|
i als cervells dels
catedràtics |
|
|
|
restarà l'estantissa
baluerna |
20 |
|
|
de la cultura |
|
|
|
en curs formiguejant per
nodrir |
|
|
|
—encara— |
|
|
|
la vital defensa de l'home |
|
|
|
contra el fosc domini |
25 |
|
|
del rinocerontisme. |
|
|
|
|
Però he pensat
només |
|
|
|
que l'entrellat social és
massa espés, |
|
|
|
i a cada jorn cal donar-li |
|
|
|
la seva empenta anònima per
sobreviure |
30 |
|
|
i, en conseqüència, no
abatre's. |
|
|
|
Seria una mena original de
suïcidi |
|
|
|
anar-hi en contra |
|
|
|
per anticipar els
esdeveniments. |
|
|
|
|
Mentrestant beurem, |
35 |
|
|
bàrbarament,
desordenadament, |
|
|
|
els solatges imprescindibles |
|
|
|
de la saviesa codificada |
|
|
|
i el pensament patri. |
|
|
|
Encara que un batec
arrítmic |
40 |
|
|
ens esterilitze la medul·la
congènita |
|
|
|
i tingam que xisclar
bestialment |
|
|
|
a la massiva assemblea del
futbol, |
|
|
|
com orats innocents d'una
terra |
|
|
|
en remanent fecundíssim de
pregàries. |
45 |
|
|
Destí de la
poesia
|
|
Abans de tot, la
sola raó que esbrina el somni, |
|
|
|
puix que el somni és la
festa única de l'home. |
|
|
|
El desig sempre aporta un miratge
perpetu |
|
|
|
on l'estat de la gràcia
vagareja sens fites. |
|
|
|
|
S'evoca la nuesa dels déus
fonamentals |
5 |
|
|
i a la vora del mar en repòs
cal absoldre |
|
|
|
el paper verinós i el
coltell enemic. |
|
|
|
Una set de vi autòcton
sempre és bó a l'esperit. |
|
|
|
|
Pressuposada sembra de claredats
s'aferma |
|
|
|
en l'alegre simbiosi de l'alga i el
bolet. |
10 |
|
|
La poesia guaita al matí
solejat |
|
|
|
feta vasta fluència de curs
elemental. |
|
|
|
|
(Eh, poetes, veniu! Formem el
cercle càndid |
|
|
|
i enllestirem els mots amb la regla
tribal). |
|
|
|
Si el desig és l'espectre
d'una fe llangorosa, |
15 |
|
|
la follia del somni esdevé
en llibertat. |
|
|
|
|
Això sí, hem de
recórrer la presó introvertida |
|
|
|
amb cura de no caure en
l'enganyós parany, |
|
|
|
i posar punts i comes, clarobscurs
i altres signes |
|
|
|
on s'extrema l'arpegi del rossinyol
cansat. |
20 |
|
|
La
cèlica almoina
|
|
Tots —o
gairebé tots— hem rebut |
|
|
|
el buf germinador, |
|
|
|
l'almoina alenadera |
|
|
|
i l'aigua lustral del
neòfit, |
|
|
|
és a dir |
5 |
|
|
els basaments imprescindibles |
|
|
|
per no perdre's al dèdal
planetari. |
|
|
|
|
Tots cantem —vullgam o
no— |
|
|
|
al chor dels
esperançats. |
|
|
|
Si algú filtra dèries
al nucli |
10 |
|
|
morirà en la malvestat, |
|
|
|
corroït d'àcids |
|
|
|
o podrit per la llebrosia |
|
|
|
de l'ambigüitat. |
|
|
|
|
Posa't la vesta, Joanot, |
15 |
|
|
al votiu pelegrinatge |
|
|
|
del Divendres Sant, |
|
|
|
|
No oblides la lletania |
|
|
|
ni les roses sagnants. |
|
|
|
Primavera moridora, |
20 |
|
|
agònic pal·liatiu del
viure humà. |
|
|
|
|
I done les gràcies |
|
|
|
tot brut de pesta, |
|
|
|
enverinat de mots
enciclopèdics |
|
|
|
que només em serviran per a
una rúmia |
25 |
|
|
de pècora descarrerada |
|
|
|
als cims feréstecs i als
tocoms infausts. |
|
|
|
|
A preu d'esperança
tenim |
|
|
|
la cèlica almoina que
Déu engega |
|
|
|
als qui pensen per son compte. |
30 |
|
|
Ai el naufragi en l'aire, |
|
|
|
sobre el mapa en relleu que Tu
albires |
|
|
|
des de la magna altura |
|
|
|
del núvol pompós i
els nuclis estelars! |
|
|
|
|
El prec es fa precís: |
35 |
|
|
—Dóna'ns la vista
clara |
|
|
|
i el pa provisional. |
|
|
|
La ritual garlandeta per als
altres, |
|
|
|
car tinc l'òrbita eixuta en
la nuesa |
|
|
|
del jorn ras. |
40 |
|
|
I els mitjans
escassíssims, |
|
|
|
i els càlculs marejats. |
|
|
|
|
Sols per l'escletxa |
|
|
|
que al cel fan els llampecs |
|
|
|
m'aplega —eremita
ciutadà— |
45 |
|
|
un bocí de la ira
lluminosa |
|
|
|
o el no-res del teu joc que
és al buit blau. |
|
|
|
Llei de gravetat
|
|
Hi ha preceptes
de boira, estàtues anònimes, |
|
|
|
despulles d'altres èpoques,
zones interrogades |
|
|
|
que ens forgen el silenci d'un
conformisme gràvid |
|
|
|
en la pedra enlairada, en la cendra
votiva. |
|
|
|
|
Hi ha draps i també
insígnies de claudicació |
5 |
|
|
per als cossos que abriven la
creença esmolada: |
|
|
|
tot un desig constant d'arrodonir
la mort |
|
|
|
amb una perspectiva de fuita i
benaurança. |
|
|
|
|
Plató enarbora el tirs i
encoratja la dansa. |
|
|
|
Potser siga la mort aquest bull a
la terra. |
10 |
|
|
Potser aquesta poma i aquesta
melodia |
|
|
|
ens siguen el conhort del buit i de
l'absència. |
|
|
|
|
I el ritme de la saba, i l'estel a
la llàgrima, |
|
|
|
i la boca assumint les polpes de
dolcesa |
|
|
|
potser siguen preludis d'un somni
entre parèntesi |
15 |
|
|
i en despertar tingam un mar de
providència, |
|
|
|
|
o un marginal designi de carn
adolescent, |
|
|
|
i uns ulls d'infinit tendre copiant
altres àmbits, |
|
|
|
capint, sense cap d'ombra, un cicle
inacabable, |
|
|
|
un espai lluminós sens temps
ni mustiguesa. |
20 |
|
|
|
Per a la resistència del fat
i de l'angoixa |
|
|
|
hem inventat encisos de vena i
correntia, |
|
|
|
i grans experiències de
llibertat teòrica, |
|
|
|
i ordenades històries de
tristesa messiànica. |
|
|
|
|
Els semblants dels qui moren tenen
gest d'haver fet |
25 |
|
|
un balanç de blancura al
darrera de l'ànima. |
|
|
|
Quin zero de sal, quin retorn a la
potència |
|
|
|
de la fúria cauta en
l'orbetat dels astres! |
|
|
|
|
La llei de gravetat triomfa dels
ocells. |
|
|
|
De la rosa vençuda surt el
foc d'aquest ritu. |
30 |
|
|
El viatge final s'inicia des
d'una |
|
|
|
solitud fins el pes del fang que
tot ho ignora. |
|
|
|
|
I ara sóc jo qui munta la
guarda de sang fosca |
|
|
|
a la llinda invisible d'una alba
que panteixa |
|
|
|
en el cor de la víctima,
quan l'eclipsi de Déu |
35 |
|
|
infiltra als vius l'abstracta
veritat de la terra. |
|
|
|
|
Ha aplegat l'hora digna d'encendre
i de transcriure |
|
|
|
la impacient foguera i l'arrel
resurrecta. |
|
|
|
Tots tenim la puresa de la
calç heretada |
|
|
|
i un submís testimoni que
lliurarà al silenci |
40 |
|
|
el sangonós secret de tota
criatura. |
|
|
|
El
centurió
|
|
¿Hedonisme
somàtic o revol d'avitarda? |
|
|
|
Val més el
frenesí, |
|
|
|
la força de la
hipòtesi que exalça |
|
|
|
el centurió
d'avuí. |
|
|
|
|
Empassem-se el periòdic i
que ens moga |
5 |
|
|
a una literatura sens
verí, |
|
|
|
polpa blana, fumera i
espectacle |
|
|
|
d'afirmació comuna per
qui |
|
|
|
serva els llibres del protocol |
|
|
|
—pa, evangeli, sal,
somrís— |
10 |
|
|
al marge de les òlibes que
dicten |
|
|
|
llur savi codicil. |
|
|
|
|
Tinc arrelada al seny la meva
dèria |
|
|
|
d'home espès, d'home
humil. |
|
|
|
¿Serà
açò una deixalla dels fenicis |
15 |
|
|
o un esclau atavisme obscur i
antic? |
|
|
|
Com jo hi ha molts. |
|
|
|
|
Sí. |
|
|
|
Formem corrua de nord a sud, |
|
|
|
meridià cansat de somni i
crit. |
20 |
|
|
Formem corrua i cercle. |
|
|
|
|
El centurió
|
|
|
|
demana, al dematí, |
|
|
|
pregar per pluja, treballar per
deure, |
|
|
|
callar i obeir. |
|
|
|
|
(El rellotge i la pressa fan l'eix
bàrbar |
25 |
|
|
del nàufrag vianant del
segle XX). |
|
|
|
Teatre gratuït
|
|
Per més
que matineges pensant veure |
|
|
|
ocells i claredats en
l'atmosfera, |
|
|
|
una sentor infame t'indueix |
|
|
|
al parany, a l'endeny, a la
claveguera, |
|
|
|
al teatre obligat del fàstic
lúcid. |
5 |
|
|
Per més que matineges. |
|
|
|
|
La consciència és
l'illa del paràsit. |
|
|
|
¿Definicions? En sobren. La
disfressa, |
|
|
|
el mascaró alegroi, la gran
rialla |
|
|
|
de l'ensorrat cantaire que ja es
torna |
10 |
|
|
prec entre la tenebra i plany de
gaita, |
|
|
|
segellen veritats amb lacre
digne, |
|
|
|
perfectament social. Cal no
escolar-se, |
|
|
|
puix que hi ha mots que
promouen |
|
|
|
seïsmes indeguts. |
|
|
|
El majordom
|
15 |
|
|
surt. (El majordom del rei!) I
apaga |
|
|
|
veles després del vals de
gelatina, |
|
|
|
després del resultat de la
batalla, |
|
|
|
després del lliurament de
les medalles |
|
|
|
i a l'hora de l'estel que plora
anís |
20 |
|
|
sobre el bell mugró de la
comtessa |
|
|
|
cloròtica d'amor. |
|
|
|
El majordom
|
|
|
|
és discret. I també
matineja. |
|
|
|
|
I vota per la pau. Té el
seny dels nobles. |
|
|
|
No accepta la
desintegració |
25 |
|
|
de les fórmules
escolàstiques, |
|
|
|
és a dir, del ball
unànim. Els tirabuixons |
|
|
|
i l'harpa són els seus
exvots. |
|
|
|
I també la perruca |
|
|
|
i la casaca. |
30 |
|
|
|
Ja el teló s'ha aixecat per
al gran públic |
|
|
|
que vol veure com dansa
l'heroïna, |
|
|
|
la comtessa hiperestèsica
que no |
|
|
|
pot parir fills. Els súbdits
ho lamenten, |
|
|
|
fan rogatives per l'hereu que
salve |
35 |
|
|
l'ancestral casa noble. Quina
llàstima! |
|
|
|
(Ací un silenci d'interludi
que ompli |
|
|
|
un violí vienés.
És el més propi). |
|
|
|
|
Per més que matineges |
|
|
|
observaràs que un teatre
gratuït governa el món |
40 |
|
|
amb el seu vals de cambra, |
|
|
|
aqueixa dansa viscosa de la
hipocresia |
|
|
|
on s'hi transparenta |
|
|
|
una enorme rosa sagnant, |
|
|
|
un clam ofegat de reclutes, |
45 |
|
|
una munió d'esquelets
irremeiables |
|
|
|
que blanquegen la història
amb la calç de la mort, |
|
|
|
amb la calç de la mort que
posa pàtines |
|
|
|
de puresa a l'estigma. |
|
|
|
I en la dansa
|
|
|
|
caldrà somriure, sí,
per més que matineges. |
50 |
|
|
Càlcul de convivència
|
|
He fet els meus
càlculs d'home que ordrena |
|
|
|
pols i seny per al ritu. La
carcassa |
|
|
|
de la bona presència i
l'origen |
|
|
|
del meu germen no compta,
però cal |
|
|
|
tenir irradiació,
somrís |
5 |
|
|
i un mot abillat de bona
criança. |
|
|
|
|
La ciutat ens espera, ens
sol·licita, |
|
|
|
ens agafa pels peus. Sols
m'acompanya |
|
|
|
un trist àngel de boira i
una xifra |
|
|
|
d'irredempta i molsosa
primavera. |
10 |
|
|
Ja hi som al chor funcional dels
homes, |
|
|
|
fent tornaveu civil, servint
d'exemple |
|
|
|
al codi de les belles
avinences. |
|
|
|
Ja hi som tots al servei de
l'aritmètica. |
|
|
|
I em pregunte: |
15 |
|
|
¿fer cas i oir, i
atènyer la textura |
|
|
|
de les fites fructíferes?
¿No podria |
|
|
|
dedicar-me tan sols a dir com
vola |
|
|
|
un oronell després
d'afalagar |
|
|
|
la seva tendra ocella? ¿O
submergir-me |
20 |
|
|
on la secreta gràcia dels
peixos |
|
|
|
broda d'escata el blavíssim
silenci? |
|
|
|
|
Veig el procés de l'home que
va i mana |
|
|
|
el vast congriament de
l'esperança, |
|
|
|
sols perquè té una
pròvida bandera |
25 |
|
|
enmig de l'or urgent dels
patriarques. |
|
|
|
Veig la freda paciència
farcida |
|
|
|
de castes intencions per
sobreviure, |
|
|
|
i un feix de músculs bells
gastant-se al sol, |
|
|
|
al límit dels guanys
rònecs que estimulen |
30 |
|
|
l'ordrenat esclavatge. |
|
|
|
Hem d'acatar
|
|
|
|
tot aquest entrellat
d'història tèrbola, |
|
|
|
puix que cal la convivència,
la justa |
|
|
|
correlació, el fraternal
missatge, |
|
|
|
l'encaixada de mans que tot ho
esborra, |
35 |
|
|
menys el sostre enquistat de la
injustícia |
|
|
|
i altres motius de grapa i
dentadura. |
|
|
|
|
Per fi aplega la nit i ses
moixaines |
|
|
|
i la muller ens lliura sa
tendresa, |
|
|
|
i el baf de casa tot ho
purifica, |
40 |
|
|
i l'esperança es queda molt
enrera, |
|
|
|
perquè hem perdut l'ivori
càndid i hem |
|
|
|
ultrapassat la línia dels
dèspotes. |
|
|
|
La
gràcia clou els ulls
|
|
¿Hem de
creure a la fi que la bellesa |
|
|
|
ja és un límit de
somni ultratel·lúric? ¿Que tot s'hi redueix a
fixa nòmina |
|
|
|
o a inicis fortuïts
d'aprenentatge? |
|
|
|
|
L'espai vital de l'home no
és la cambra |
|
|
|
on regula el seu fat de
soliloqui, |
5 |
|
|
ni tan sols el sentit massiu de
pàtria, |
|
|
|
ni al pa assolit amb treves
incomptables, |
|
|
|
ni la quotidiana
sapiència |
|
|
|
del treball, tan anònim, tan
sens vincle. |
|
|
|
|
Hem nascut amb anhels sense
frontera |
10 |
|
|
i quasi tots morim al mateix
poble. |
|
|
|
Mentrestant tenim sostres de
bonança |
|
|
|
i uns cicles de daurada
infal·libilitat |
|
|
|
com l'estiu i l'hivern, |
|
|
|
com el fred i el calor |
15 |
|
|
i la pia abraçada per
Nadal. |
|
|
|
No. |
|
|
|
Jo cerque altre domini, altres
estímuls, |
|
|
|
altra realitat sense
preceptes. |
|
|
|
|
Sols un pressentiment d'ala i
bandera |
20 |
|
|
s'aixeca amb cobejança i
harmonia |
|
|
|
en l'impuls i en l'objecte que
delere. |
|
|
|
|
Ja estic fart del paisatge
empedreït, |
|
|
|
ja estic tip de rosades
aquiescències. |
|
|
|
La Gràcia clou els ulls i es
transfigura |
25 |
|
|
en laberint inicu de filferro. |
|
|
|
|
¿Hi ha eixida? |
|
|
|
Sí, vers el silenci
|
|
|
|
definitiu: millor nivell |
|
|
|
de mort, millor
naixença |
|
|
|
duta a un zero de suma
planetària. |
30 |
|
|
El
reu futur
|
|
Si és la
vida una tangència de llums |
|
|
|
i una saba que puja al cel |
|
|
|
amb mena estranya de
golafreria, |
|
|
|
jo em quede en llaminer
escàs, |
|
|
|
barat, balder i gairebé |
5 |
|
|
neutre de folgança i de
quimera. |
|
|
|
|
Jo he vagarejat tan sols entre dos
núvols |
|
|
|
i confiant amb Déu per do i
herència. |
|
|
|
Soldat de a peu, peató sense
discòrdia, |
|
|
|
sòrdit,
il·lés, |
10 |
|
|
absent dels gràvids |
|
|
|
esdeveniments. |
|
|
|
|
Un jorn em van deixar |
|
|
|
a soles i entre uns mots per no
morir-me. |
|
|
|
I apleguí a
ésser |
15 |
|
|
un recte i rialler donzell
civilitzat. |
|
|
|
Una fada, cautament, |
|
|
|
em deia que podia al vent
cantar, |
|
|
|
però evitant punxes, focs
follets i urpades |
|
|
|
de viking. No era bó
fugirse'n |
20 |
|
|
de la sagrada ponderació
lírica. |
|
|
|
|
Passaren moltes primaveres |
|
|
|
i vaig aprendre el cant. |
|
|
|
Natura em donava les ordres |
|
|
|
i un oli metafísic les
matràfoles |
25 |
|
|
de les elucubracions al ras. |
|
|
|
|
Passen anys i vaig seguint. |
|
|
|
¿Per convicció, per
fe, per joguineig? |
|
|
|
L'important és la
culminació |
|
|
|
fins al judici final. |
30 |
|
|
Déu em preguntarà si
a l'embalum |
|
|
|
porte vol resurrecte o fardell
d'ombres. |
|
|
|
(«Passa, passa, vell
Joan. |
|
|
|
Et posarem la desgràcia |
|
|
|
al nivell dels teus
pecats.») |
35 |
|
|
|
Reu futur, tornaré aquelles
paraules |
|
|
|
fetes flors sangonoses del meu
cas. |
|
|
|
Reu d'alquímies i ingenu,
quasi estúpid, |
|
|
|
culpable d'innocències
astutes |
|
|
|
i amagant-me en el prec per no
dubtar. |
40 |
|
|
Cardiograma de tardor
|
|
He de decidir el
fet de l'aliança |
|
|
|
amb el proïsme. |
|
|
|
No puc restar al marge
esperant |
|
|
|
el panteix del destí |
|
|
|
en l'estel o en el sucre de les
treves fàcils. |
5 |
|
|
|
He de decidir, |
|
|
|
en aquesta cruïlla, |
|
|
|
entre el fàstic
benèvol |
|
|
|
o l'espluga rebel del meu jo
viu. |
|
|
|
Puix que no cal la terbolesa |
10 |
|
|
de les afirmacions a mig
color, |
|
|
|
ni el mot circunspecte en
què es filtren |
|
|
|
la diplomàcia, el
vinagre |
|
|
|
i l'entrellat dels
jurisconsults. |
|
|
|
|
El simi antic |
15 |
|
|
guaita, puntual i
acrobàtic, |
|
|
|
amenitzant l'espectacle |
|
|
|
i tornant-nos infants, |
|
|
|
però amb astúcia |
|
|
|
de joc que amaga les reserves |
20 |
|
|
i punyeix fent sang, i cala
foc |
|
|
|
a la cabana dels humils. |
|
|
|
|
Si deturàssem la llum |
|
|
|
dels set anys al cor passiu, |
|
|
|
podríem tenir la norma |
25 |
|
|
de la carn a punt de somni, |
|
|
|
i Déu ens seria |
|
|
|
com una terra d'heretatge que
aixeca |
|
|
|
la collita de l'amor sense cap
risc. |
|
|
|
|
Quina tardor immensa |
30 |
|
|
sense arrel i tendresa de
l'ahir! |
|
|
|
Memòria que mor |
|
|
|
als núvols en dansa
lenta |
|
|
|
i a l'aire que el mot s'enduu |
|
|
|
per fruitar senys que vindran |
35 |
|
|
a reseguir la sendera. |
|
|
|
|
La lliçó del vent
s'acaba |
|
|
|
on el solatge es podreix: |
|
|
|
al fons d'un calaix
portàtil |
|
|
|
que demà
posseïrem. |
40 |
|
|
|
Però podria
ésser |
|
|
|
que una essencial harmonia |
|
|
|
en dolceses de no-res |
|
|
|
capira en la rosa, en la lluna, en
l'espiga |
|
|
|
l'encesa tangència |
45 |
|
|
i el bri voluntari |
|
|
|
que ens duu en la nit densa |
|
|
|
un eco levíssim |
|
|
|
de suma companyia. |
|
|
|
|
No aplegue, no, a queixar-me |
50 |
|
|
d'aquesta absència
mare. |
|
|
|
A la fi som tots fills |
|
|
|
d'un grumoll rodó que sura
en ritmes cíclics. |
|
|
|
|
Malgrat tot dic aquesta |
|
|
|
expansió reial que avui em
corona, |
55 |
|
|
perquè sóc home de
gravetat corrent |
|
|
|
i agafe els mots que em dicten |
|
|
|
la sang i un munt inviolable |
|
|
|
de personals |
|
|
|
—i tenebroses— |
60 |
|
|
circumstàncies. |
|
|
|
Rossinyol del no-res
|
|
No al
jardí del fervor esmaltat per la lluna, |
|
|
|
ni al fons del bosc
espés |
|
|
|
on la calma guarneix una pau i un
domini |
|
|
|
de plàcid soliloqui. |
|
|
|
L'home del cant
feréstec |
5 |
|
|
hi és a un altre ambient, a
una altra zona neutra, |
|
|
|
tot envaít de cursos que
obliguen a adreçar-se |
|
|
|
a un cendrós vaticini, |
|
|
|
a una obscura evidència de
buits irremeiables |
|
|
|
i, sotmés a l'espai que la
pedra li mana, |
10 |
|
|
articula la música |
|
|
|
vora el caos o el cràter
d'un destí d'orfenesa. |
|
|
|
Mai no es troba resolta la set que
al cor perdura. |
|
|
|
Amb preguntes nocturnes, |
|
|
|
amb arraps a la boira |
15 |
|
|
i amb la lúcida força
del ferment més adàmic, |
|
|
|
l'home inscrit al parèntesi
de la fe solitària, |
|
|
|
o siga l'home atònit, |
|
|
|
sofreix el gran traüt de la
clarividència |
|
|
|
que a la fi es torna nit |
20 |
|
|
o clamorós preludi d'una
vasta ceguesa. |
|
|
|
Quina obligada fita té
l'angoixa de l'home! |
|
|
|
Múscul, ment i paraules:
treballs de gosadia, |
|
|
|
suor damnificada, història
d'estigmes: |
|
|
|
la vida plena, sí, d'auguris
en potència, |
25 |
|
|
de festa lluminosa: |
|
|
|
arborades essències de
bellesa tangible |
|
|
|
i amor de preferències si
acàs no s'equivoca. |
|
|
|
Heus ací disposada la
material causa, |
|
|
|
el que ha d'ésser a
terra |
30 |
|
|
en codi d'arrel fixa |
|
|
|
i en la fidelitat del pols i del
rellotge. |
|
|
|
El somni resta rera |
|
|
|
tot el tumultuós domini del
proïsme. |
|
|
|
I el dolor ens governa |
35 |
|
|
amb una pedra al pit perquè
cal la puresa, |
|
|
|
cal sentir el subtil |
|
|
|
formigueig i la queixa s'ha de fer
prec forçós |
|
|
|
d'un tendre parenostre. |
|
|
|
|
¿Qui ha d'escoltar la veu de
l'ocell que no envia cap missatge de joia |
40 |
|
|
i sí el tebi mormol d'una
febre isolada? |
|
|
|
¿On espera la mà de
Déu en confiança |
|
|
|
com un amic de ruta o un fidel
sentinella? |
|
|
|
Bèsties substantives, formes
de mar i terra |
|
|
|
hi són presents al tast d'un
reflex que renova |
45 |
|
|
el món en sa
presència |
|
|
|
concreta i absoluta d'impetuosos
signes. |
|
|
|
I el cant bull sempre a soles, |
|
|
|
i és un dictat
intrèpid a cavall de l'aurora, |
|
|
|
i a voltes sembla un doll |
50 |
|
|
de punxoses urgències, un
eco o una engruna |
|
|
|
d'esperançat contacte |
|
|
|
amb l'estel més
llunyà, |
|
|
|
oh bella gelosia! |
|
|
|
|
Però torna l'absència
i el fang indòmit |
55 |
|
|
i la son com un plom d'afirmada
cadència. |
|
|
|
El plor inútil venç
la fe de la paraula |
|
|
|
i ací resta, en
vigília, |
|
|
|
l'home del vi heteròclit,
l'esmaperdut cantaire, |
|
|
|
rossinyol del no-res ferint les
ombres. |
60 |
|
|
Repòs del soldat
|
|
Desposseït
de tota residència |
|
|
|
i a cavall de la mort, |
|
|
|
i de la treva i del llarg somni que
covaves tendrament, |
|
|
|
muntes guarda d'ull i àlgida
fermesa. |
|
|
|
Obeeixes al crit |
5 |
|
|
i a l'escamot de la magna
ofensiva |
|
|
|
assumit pel trucatge de
l'emulació, |
|
|
|
rosa de sang que regalima |
|
|
|
el darrer adéu |
|
|
|
dels qui han mort quallant estels a
mitjanit |
10 |
|
|
amb les retines
interrogadores. |
|
|
|
|
Tu creïes que el cant de la
sirena |
|
|
|
era serenata o curs |
|
|
|
de tèbia voluptat
enjogassada. |
|
|
|
L'amor, amb
freqüència, |
15 |
|
|
es recolza amb això, |
|
|
|
en donar-se a una mixta |
|
|
|
catalèpsia d'oblit i
fúria eixuta. |
|
|
|
|
Tu volies la veu que concilia |
|
|
|
fraternals avinences. No l'urc en
punta |
20 |
|
|
d'odi complementari, com un |
|
|
|
abillament imprescindible |
|
|
|
per a sentir la pàtria,
aqueixa terra |
|
|
|
on tots som peces d'un escacs
fortuït |
|
|
|
o gasives criatures |
25 |
|
|
entre l'ordre i la
temença. |
|
|
|
|
En tu irromp un esclat decebut |
|
|
|
que tacarà en vermell |
|
|
|
la teua verge biografia. |
|
|
|
|
Rius de virtut tancada.
¿Quin paper |
30 |
|
|
fan a la casa dels humils que
compten |
|
|
|
l'edat del fill que només
veu solcs tirànics |
|
|
|
per al pervindre? |
|
|
|
|
Per trencar el nadiu tedi |
|
|
|
cal provocar el joc
bèl·lic, |
35 |
|
|
i l'estratègia justa, |
|
|
|
matemàticament
idealitzada |
|
|
|
en graus de ferment
èpic. |
|
|
|
|
Ara el somni és distant i el
teu repòs |
|
|
|
una pedra caiguda a l'estany del
tarquim. |
40 |
|
|
La boira i la neu en les nits
denses |
|
|
|
vertebraren la teua ànima,
esclavonant |
|
|
|
les petites promeses
d'infantesa, |
|
|
|
quan encara els ulls eren |
|
|
|
un do d'inici que sovintejava |
45 |
|
|
els objectes concrets del que es
delera |
|
|
|
en sabor, en volum, en
esperança. |
|
|
|
|
Per ésser pedra o cos
d'atac |
|
|
|
cerques repòs després
de l'embranzida. |
|
|
|
|
No oblides que el destí
és un joc trist |
50 |
|
|
de gratuïtat sagnant,
ardent, |
|
|
|
capint fins el més
mínim |
|
|
|
vol de desig que s'impacienta |
|
|
|
i mor en la ceguesa |
|
|
|
de les més amorfes
nebuloses. |
55 |
|
|
|
Reposa, soldat, reposa. |
|
|
|
Encara que ta innocència
cruelíssima |
|
|
|
t'encadene al missatge d'un
déu tèrbol |
|
|
|
que s'esvaeix cada vegada
més |
|
|
|
en la llunyania d'unes
quimeres |
60 |
|
|
sàviament |
|
|
|
—i astutament— |
|
|
|
codificades. |
|
|
|
La
nit de l'home
|
|
La fosca treva
que la vida engega |
|
|
|
quan sembrem i esperem el fruit
fàcil, |
|
|
|
hi és
buida d'estímuls i sols |
|
|
|
la remembrança d'unes
escasses sensacions |
|
|
|
batega en la zona orgànica i
també |
5 |
|
|
al tou secret dels cors
anònims. |
|
|
|
|
Hi ha, doncs,
preferències |
|
|
|
per morir cara a l'est o a
l'oest, |
|
|
|
i per rebre alé cèlic
o clim panteístic, |
|
|
|
i per capir normes o clamar |
10 |
|
|
en aïllada
rebel·lia. |
|
|
|
Però el vianant s'angoixa
davant la immensa |
|
|
|
frontera viva del silenci, |
|
|
|
del silenci com un mirall
cruel |
|
|
|
on l'èxtasi adàmic
sembla fondre's |
15 |
|
|
en una passivitat de
bèstia, |
|
|
|
en una espessa suor comuna |
|
|
|
de carn esperançada. |
|
|
|
|
Marginal de preguntes, la nit
torna. |
|
|
|
La nit, pàtria vasta i
provatura |
20 |
|
|
d'auscultar, al fons del bosc, |
|
|
|
el batec o la mida torbadora |
|
|
|
de l'Ésser que en l'oblit
mou la sínia i torna |
|
|
|
a flamejar silenciós en la
sang cega. |
|
|
|
|
Oh nit de l'home, hipòtesi
de l'ànima |
25 |
|
|
contra la neutra argila
victoriosa! |
|
|
|
Senyals de vida
|
|
Manifeste
l'experiència tenaç |
|
|
|
de l'ànima que es
decanta |
|
|
|
a l'obscur del missatge de
Déu. |
|
|
|
Dic l'amarga
imperfecció |
|
|
|
que s'ha estacionat al meu
cos, |
5 |
|
|
per a que el destí em
desgaste |
|
|
|
com una poma |
|
|
|
ja mig podrida. |
|
|
|
|
Curt xiprer mal dreçat, |
|
|
|
acote la queixa subjectiva, |
10 |
|
|
el bleix temperamental, |
|
|
|
el foc captiu de sempre |
|
|
|
i l'íntim calendari de la
sang. |
|
|
|
La resta és cendra. |
|
|
|
|
Us declare humilment |
15 |
|
|
que el salm personal no em
manca. |
|
|
|
Endrece al cel les paraules
més nues, |
|
|
|
més impensades, |
|
|
|
tan plenes de clarícia
primigènia, |
|
|
|
que a penes tenen sentit. |
20 |
|
|
Açò quan estic a
soles, |
|
|
|
cenyit d'orgull i amb fums de
torsimany. |
|
|
|
|
No us negue que l'amor provoca |
|
|
|
un arcàdic prurit a les
aixelles, |
|
|
|
ni que el exercici del sexe |
25 |
|
|
aureola la parella enamorada. |
|
|
|
No us negue, doncs, que hi ha
dolceses |
|
|
|
prescrites per a les més
fruïcioses realitats, |
|
|
|
i pactes voluntaris |
|
|
|
entre homes, pobles i animals. |
30 |
|
|
|
La vida madura l'home |
|
|
|
amb lliçons d'urpa i
bresca, |
|
|
|
meitat i meitat. |
|
|
|
|
Fugir d'açò
seria |
|
|
|
escàndol, vaga
commoció desintegradora |
35 |
|
|
i marginalitat
d'inconveniències disolvents. |
|
|
|
(Ara cal emprar |
|
|
|
el lèxic social dels
dirigents). |
|
|
|
|
Heus ací el símptoma
que eixampla |
|
|
|
la meua garantia dins el cens, |
40 |
|
|
car moriré sense causar
pertorbacions, |
|
|
|
immolat al reducte d'un
rectangle |
|
|
|
i sota sumes de zeros sense
herència. |
|
|
|
La resta —ja sabeu—
és cendra, |
|
|
|
però amb deixes de
gràcia en la vigília |
45 |
|
|
de l'àngel que em dicta ses
paràboles, |
|
|
|
verificant uns mots contra les
tristes |
|
|
|
misericòrdies. |
|
|
|
La
veritat castigada
|
|
Som idees
bullents, som clams indòmits, |
|
|
|
argonautes antics en recerca
premiosa |
|
|
|
de la llum infinita. |
|
|
|
No al joc dels mots
estèrils |
|
|
|
erigírem el pacte
humanitari, |
5 |
|
|
sinó en la fe de les places
lliures |
|
|
|
i en les més apinyades
evidències. |
|
|
|
|
Mentrestant |
|
|
|
tots som pastura indefensa, |
|
|
|
soliloquis de foc, |
10 |
|
|
delers d'ígnia
comunió |
|
|
|
i furs d'obscura sang que costa
congregar-se |
|
|
|
en el vincle somniat |
|
|
|
de la fermesa exacta. |
|
|
|
|
¿Quin espia inclement ens fa
anar |
15 |
|
|
pel camí de la reiterada
estupidesa? |
|
|
|
Vet ací el quefer de
sempre: |
|
|
|
escalfar el brou, |
|
|
|
combregar aparents unanimitats |
|
|
|
i respectar els radiants
diumenges, |
20 |
|
|
car hi ha estadis i curses de
braus |
|
|
|
i decòrum somrient i
encastellades |
|
|
|
meravelles. |
|
|
|
|
Per a que el ciutadà imite
el místic |
|
|
|
pot disposar d'una bona
escapatòria: |
25 |
|
|
la intempèrie. |
|
|
|
Hi és una tendra manera de
morir-se |
|
|
|
lloant la natura i el melic del
món |
|
|
|
i, sobretot, fent costum
mil·lenari |
|
|
|
el guínyol
virgilià: |
30 |
|
|
mel i vers clàssic, |
|
|
|
llana gregària, |
|
|
|
mustigada joia dels antics
poetes. |
|
|
|
|
Si a l'àgora es promou la
raó resurrecta |
|
|
|
caurem en desgràcia. |
35 |
|
|
Molts índexs en
confusió |
|
|
|
i amb imbècil conhort |
|
|
|
senyalaran l'exemple de la darrera
víctima. |
|
|
|
Assaig d'ombra
|
|
Aquesta nit em
ficaré en el llit, |
|
|
|
com totes les nits. |
|
|
|
Vindran el son, el malson, |
|
|
|
el somni o l'insomni |
|
|
|
i no podré assajar la
mort. |
5 |
|
|
|
Considere important la
provatura |
|
|
|
que en l'ombra un bell silenci ens
assegura. |
|
|
|
I dic: la raó plena |
|
|
|
sempre hi té un dèbil
punt per a l'esmena. |
|
|
|
(És millor el no-res que la
set cega). |
10 |
|
|
|
Travesse el pont insigne |
|
|
|
per a dur, a la fi, so de nom
digne. |
|
|
|
|
¿Estantís el poema i
el crit feble? |
|
|
|
Poseu-me, doncs, al ramat dels
irredempts, |
|
|
|
però amb esquellinc
especial. |
15 |
|
|
|
Per aquests minuts de vida entre
tempestes |
|
|
|
i dubtes d'excelses
interrogacions. |
|
|
|
Per aquesta futura cendra |
|
|
|
que somnia constantment la pau
intacta |
|
|
|
dels déus inimitables. |
20 |
|
|
|
Aquesta nit potser m'aprope |
|
|
|
a l'assaig, amb ulls clucs, |
|
|
|
de la mort tutelar que ens cou i
ens cova. |
|
|
|
Col·loqui de l'heroi
i la víctima
|
|
L'HEROI
|
|
L'atzar, |
|
|
|
en carrossa de
providència, |
|
|
|
ha vetllat l'espurna |
|
|
|
de l'invicte domini. |
|
|
|
Després he posat ritme a les
ardències |
5 |
|
|
i he domenyat la brida dels
cavalls |
|
|
|
amb el brutal esforç. Tota
rialla |
|
|
|
ha cabut en mi per instigar |
|
|
|
la mort amb una
fulguració |
|
|
|
d'arravat explossiu. El
demés |
10 |
|
|
ja és cosa
d'oportunitat |
|
|
|
i norma calculada. |
|
|
|
|
LA VÍCTIMA
|
|
L'ombra perdurable és la
paràbola |
|
|
|
i el meu joc de cartes. La
ferida |
|
|
|
no és sols de fang,
també és d'amor, |
15 |
|
|
d'amor com una albada en la
muntanya |
|
|
|
i un càntic gradual
d'encesos somnis. |
|
|
|
Vaig encontrar un poble al meu
camí |
|
|
|
on s'hi molia el blat amb
innocència, |
|
|
|
i els infants sols confegien clams
nadius, |
20 |
|
|
i les mares somreien sota els
arbres. |
|
|
|
Confiava en la votiva
irrupció... |
|
|
|
|
L'HEROI
|
|
Potser la raó de viure |
|
|
|
fou en tu una impaciència
massa verge |
|
|
|
Déu t'envoltava amb massa
lluminàries |
25 |
|
|
i evanescents dolceses. Jo, en
canvi, |
|
|
|
abans de la batalla solia untar-me
el pit |
|
|
|
amb greix de serpent. |
|
|
|
|
LA VÍCTIMA
|
|
Jo només fiava
|
|
|
|
en la vivència de l'escreix
messiànic. |
|
|
|
|
L'HEROI
|
|
LA VÍCTIMA
|
|
La sang
|
30 |
|
|
ho diu tot ara: les fronteres, |
|
|
|
el llos dels pactes grisos, la
creixença |
|
|
|
de les urpes ingènites i el
grau |
|
|
|
de convivència a base
d'obtenir |
|
|
|
miralls d'afalagadores
estadístiques. |
35 |
|
|
Malgrat tot no oblide |
|
|
|
que, sota la preponderància
de les xifres, |
|
|
|
la criatura batega en
l'angúnia |
|
|
|
d'un no-res tirànic. |
|
|
|
|
L'HEROI
|
|
No argumentes.
|
|
|
|
Beu el darrer got abans de que
t'enterren. |
40 |
|
|
|
LA VÍCTIMA
|
|
¿On són aquella alba,
aquella rosa, |
|
|
|
aquell zèfir que abrivava
els bells inicis? |
|
|
|
|
L'HEROI
|
|
Plega el somni. No bades.
Aprofita |
|
|
|
els minuts preciosos del vi
immortal. |
|
|
|
|
LA VÍCTIMA
|
|
Pot ésser que tu
estigues |
45 |
|
|
en el just, però la meua
ferida |
|
|
|
revela quelcom més |
|
|
|
que sang i pàtria
adversa. |
|
|
|
|
L'HEROI
|
