1
Viollet, Histoire des institutions politiques et administratives de la France.
2
Doon de Maience, cançó de gesta.
3
Chia: El Corpus en Gerona.
4
Los embaxadors del rey d'Aragó digueren al Papa, en 1309, que dels doscents mil habitants de la Ciutat de Granada no passaven de cinch cents los d'origen musulman; y que en tot lo regne alarb de Granada «sunt bene quincuagenta milia qui fidem catholicam negauerunt et sectam mahometicam assumpserunt.» Vegis lo llibre den Gimenez Soler El Sitio de Almería en 1309.
Com a mostra de les disposicions contra flastomadors o blasfemadors, publicam la crida feta a Barcelona, lo 22 de janer de 1362, que indica com les blasfemies comunment dites eren tan repugnants y de tanta sutzedat com les que avuy son dites ja tant sols per los pobles mes meridionals y specialment per los d'Espanya: «Ara hoiats per manament del Vaguer ordonaren los Consallers els promens de la Ciutat que naguna persona stranya o privada de qualqve condicio o stament sia no gos a joch ne en altre manera dir mal de Deu ne de nostra dona Sancta Maria ne jurar nagunes coses o partides de nostre Deu saluedor nostre ne de la beneyta Verge nostra dona Sancta Maria mare sua, qui sien desonestes o leges de nomenar de la persona del hom. E qui contrafará pagará per ban cascuna vegada M. solidos e qui pagar nols pot que perda la lengua. Es entes empero que si la persona hauia dites tals blastomies e tan desonestes paraules o hauia fets tan desonests sagraments que lo dit ban noy bastas, que aquella persona pagant o volent pagar lo dit ban no fos sausada ne absolta ans hagues star aquella persona a juy dels prohomes de la Ciutat.
«Item que alcuna persona de qualque condicio sia no gos jurar lo cors de nostre Senyor Deu saluador nostre ne de la beneyta Verge nostra dona Sancta Maria mare sua ne lo cap ne altres membres o partides de lurs cors a joch ne en altra manera. E qui contrafará pagará per ban quada vegada X. solidos e si pagar nols pot stará I. dia en lo Costell.
«Item que nenguna persona de qualque condicio sia no gos a joch ne en altre manera dir mal dels Sants o santes de Deu qui sien desonestes o leges de anomenar de la persona del hom e qui contra fara pagara per ban cada uegada X. solidos. E si pagar nols pot stará I. die en lo Costell de la mar.»
5
Viollet, obra citada, II. pág. 8.
6
Maspons, Un bandolero feudal; Memorias de la Real Academia de Buenas Letras, VII.
7
Vegís encara com a exemplar curiós dels perversos potentats l'infant D. Joan de Castella, segons les noves aportades per en Gimenez Soler en son Sitio de Almería en 1309; y com altre cas interessant de les destruccions y danys que sofrien los pobles ab les lluytes entre senyors, pot consultarse lo treball den Carreres Candi Entences y Templers en les montanyes de Prades (Boletín de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, n.º XIII).
8
Carreres Candi: Caciquisme politich en lo segle XIII (Boletin de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, n.º 17.)
9
Estudios criticos sobre la Historia y el Derecho de Aragon, por Vicente de Lafuente; II série. Madrid, 1885.
10
El poder judicial en la corona de Aragon, por D. Andrés Gimenez Soler. (Memorias de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. VIII).