Les comparacions de Pere March (ací no les tractarem) són molt il·lustratives i coherents amb el tema de les seues cobles i noves rimades, com ara la fugacitat de la vida, preocupació pels bons costums, etc. (veg. l'edició, Pere i Jaume March, Cobles i noves rimades, València, Tres i Quatre, 1987). Empra tres vegades la comparació animal: l'abella (Arnès del cavaller, ed. cit., pàg. 113, vv. 754-759), el porc (cobla 2, vv. 37-38) i l'alacrà (cobla 3, v. 41). Les tres imatges són emprades molt sui generis pel poeta i, de vegades, no coincideixen exactament amb la «lliçó» o «natura» que presenta el bestiari (la darrera comparació de l'alacrà només l'he trobada al Bestiari valdès, veg., Alfons Meyer, Der waldensische Physiologus, «Romanische Forschungen», V (1890), pàgs. 392-418, en concret, pàg. 418, n.º 53). Esperem fer una anàlisi més ampla en una altra ocasió d'aquestes comparacions que entronquen, en certa manera, amb els gustos literaris d'Ausiàs March.

Deixarem de banda el poeta Andreu Febrer, que només té una al·lusió poc significativa a la poesia X (veg. edició de Martí de Riquer, Poesies, Barcelona, Barcino, 1951, pàg. 93) referida al llop. Tampoc tractarem Jordi de Sant Jordi (veg. Martí de Riquer, Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, València, Tres i Quatre, 1984, pàg. 172, nota 32).

G. de Próixita, Poesies, ed. de Martí de Riquer (Barcelona, Barcino, 1954), pàg. 58.

Martín de Riquer, Los trovadores, vol. I (Barcelona, 1975), pàg. 291.

Veg. la transcripció que hi ha a Bestiario medieval, ed. de Ignacio Malaxecheverría (Madrid, Siruela, 1986), pàg. 162.

No hem trobat aquesta poesia a l'obra de Riquer, que dedica a Pegulhan les pàgs. 963-981 del vol. II. Citem per Garver, op. cit., pàg. 279.

Veg. Pere Bohigas, Lírica trobadoresca del segle XV (Barcelona, PAM-IFV, 1988), pàgs. 95-97. A la introducció d'aquest recull, Bohigas no dóna cap dada sobre aquest poeta, ja que apareix escassíssimament documentat.

Una vegada ja redactades aquestes línies i durant la celebració del IX Col·loqui, el prof. Stefano Asperti ens va indicar una sèrie de dades que permetien datar el poeta Peire Català al segle XIII. Agraïm, per tant, l'amable aportació del Dr. Asperti.

Bianciotto, op. cit., pàg. 133.

Martín de Riquer, op. cit., vol. III, pàgs. 1117-1119.

Veg. Bestiario medieval, ed. de I. Malaxecheverría, pàg. 118: «...y si vos no me miráis con piedad, sabed y creed que me habéis dado la ocasión de morir sin cura alguna: muerto de desesperación».