Vegin-se les p. XXIV-XXV, i la nota 2 d'aquesta darrera pàgina, de l'edició de Frappier de La Mort le Roi Artu.

Vegin-se les pàgs. 97-98 de La muerte del rey Arturo, ed. cit.

Vegi's el capítol CCXXXIII, p. 704-707, del Tirant, ed. cit.

Ibid., p. 98.

Sobretot als capítols 8, 9 i 10.

Aquest llibre recull punts essencials de l'obra francesa a través de l'anglesa de Malory. En relació al nostre article veiem la idea inicial d'estímul de la cavalleria per mitjà dels exercicis: «Después de lograr la paz a través de la guerra, el rey Arturo se vio en el dilema de todos los soldados en tiempos de quietud. No podía desbandar a sus caballeros en un mundo donde la violencia dormía un sueño inquieto. Y por otra parte, es difícil, cuando no imposible, preservar la fuerza y el temple de los hombres de armas si no utilizan las armas, pues nada se herrumbra con tanta prontitud como una espada en desuso o un soldado ocioso». (Cito de la traducció castellana «Narrativas contemporáneas», Edhasa, Barcelona 1979, p. 197). I quant a la marxa secreta de Lançalot i el seu nebot Lionel, també amb un component d'humor: «Hagamos los preparativos en silencio y vayámonos en secreto. (...) Se prepararon para el viaje con tanto misterio, con tantas palabras prudentes y dedos sobre los labios y susurros en los rincones, que los perros de los salones y las palomas de las torres percibieron que algo insólito estaba en ciernes. Sir Lanzarote y su sobrino elaboraron sus planes en sitios apartados, de modo que algunos de los caballeros menos inteligentes informaron al rey de una conspiración». (p. 205-206).

«Oh, quina glòria seria per a vós secretament partir d'ací, vós e jo tot sols, e no dir res a negú fins fóssem dins la nau a cent milles dins mar!», capítol C, p. 304 de l'ed. cit.

Vegi's el capítol CCLXII, pàg. 760, de l'ed. cit.

Vegin-se les p. XXIV-XXV de l'estudi de Frappier a la seva edició.

Història de la Literatura catalana, II, o. c., p. 649-650.